Nosaltres144

nosaltres PÀG. 7 COL·LEGINOTÍCIES: VISITA DE LA RAQUEL GONZÁLEZ

A TOTA MARXA!

PÀG. 10 COL·LEGINOTÍCIES

L’ESCOLA, ACTIVA PÀG. 12 ANDREU POTRONY

“LA MOTIVACIÓ DELS INFANTS ÉS MERAVELLOSA”

PÀG. 16 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

DAVID FERNÁNDEZ SIFRES ENS CONTESTA

PÀG. 21 CARRER DELS GEGANTS

L’HIVERN A TOT COLOR!

PÀG. 25 OBRIM CAMÍ

EL NAIXEMENT DELS NOSTRES CAPGROSSOS PÀG. 30 CRUÏLLA DE NARRADORS

LA VELLA DEL BOSC

núm. 144 EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ ANY: XL MARÇ 2016

2 NOSALTRES

SUMARI

Editorial

Biblioteca Ramon Folch

Cruïlla de narradors

Benvinguts a la vida

Mostra concurs literari

Fundació Educativa Esteve Casals

Llibres recomanats

Col·leginotícies

Carrer dels Gegants

Entrevista: Andreu Potrony

Obrim camí

Departament Psicopedagògic i d’Orientació

Quart creixent

Entrevista: Júlia Galvan

Cicle superior

Entreteniments

Traspàs de José Luis Abad El passat 22 de gener va morir José Luis Abad Gamarra, marit de Carmina Botellas (exsecretària d’administració) i pare de César Abad (actual administrador de l’escola). Des d’aquí, i en nom de la comunitat educativa, fem arribar a la família el nostre més sentit condol, que unim a la pregària pel difunt i tots els seus familiars. Al cel sigui. “Volem aprofitar aquestes línies per a agrair, de part de tota la família, les mostres d’afecte rebudes durant aquests dies tan difícils. El buit que ens ha quedat és difícil d’omplir, però amb l’estimació rebuda i les paraules i gestos

LA nostra Portada

de la gent podem anar-ho superant. El nostre pare segur que estaria molt content de veure com el seu caràcter bo i senzill és correspost amb les bones paraules que tots ens feu arribar en cada

“La Mare Terra, a les nostres mans” és

moment, i és que la seva manera d’estimar els altres i les ganes de lluitar

el lema que enguany guia el projecte

cada dia són un exemple per a tots, i el seu missatge ens queda: “estimar

comú de l’escola. Tant per al Dia Escolar

i gaudir de la vida, perquè està plena de coses boniques que no ens podem

de la No-violència i la Pau com per al

perdre.”

Carnaval, va ser el lema de referència,

César Abad

centrant-nos a conèixer diferents ètnies que comparteixen el món, el valor del reciclatge i els desitjos per a un món millor, per a una Mare Terra més sostenible i plena de vida.

Equip de redacció Consell de redacció: Mònica Biel, David Ferrés, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel Vidal Corrector: Joaquim Pastor Informació: César Abad, Joan Capdevila, Júlia Galvan, Glòria Roig i Imma Serrano Fotografies: Juan Soriano, equip de mestres, AMPA i FEEC Col·laboradors/es d’aquest número: Luis Oriol Castilla, Xavier Costa, Raquel González, Patricia Sánchez i equip de mestres Disseny i maquetació: Joan Pastor

EDITORIAL

3 NOSALTRES

Un pati educador Manel Vidal

es de temps immemorials, tots els infants desitgen amb bogeria que arribi l’hora de l’esbarjo. ¿Qui no recorda els temps de lleure amb els amics a l’hora del pati de l’escola, aquell moment de distracció, de poder parlar i jugar amb companys, tant amb els de la pròpia aula com amb amics d’altres cursos i classes?

des amb ajuda dels alumnes més grans del centre, per tal que els diferents cicles puguin fer activitats físiques divertides.

L’esbarjo esdevé un moment ideal on els infants poden triar allò que volen fer i amb qui volen estar. És un punt de trobada per a compartir, relacionar-se i aprendre d’una manera global i integral; de manipular i experimentar a través del joc, i fer així un complement de l’activitat curricular. Per això és molt important que sapiguem organitzar bé l’entorn de l’infant, amb què fomentem el seu desenvolupament físic, mental, emocional i social.

Per acabar, al pati dels grans, amb 3.000 metres quadrats aproximadament de terreny, observem uns infants que juguen al fons del pati, d’altres que s’asseuen a les taules per parlar tranquil· lament, i aquells que gaudeixen del seu esport preferit a la pista.

A l’hora de l’esbarjo, al Col·legi Sant Vicenç, fa temps que es programen activitats motivadores on petits i grans interaccionen i comparteixen espais i objectius. Durant aquesta mitja hora, podem veure com en diferents espais de l’escola hi ha activitats en les quals petits i grans es relacionen i aprenen els uns dels altres, sense importar el gènere ni l’edat cronològica que tinguin. D’una banda, tenim l’espai de la biblioteca, on alumnes de primària participen en el primer torneig d’escacs marcials, resolen els biblioglífics de la setmana, llegeixen el vers de cada dia o es transformen en grans atletes del sudoku tot corrent la marató Dennis Kimetto. De l’altra, el submarí de l’escola es transforma en un niu d’activitats programa-

Si ens apropem al pati de l’etapa d’infantil, podem veure com nois i noies de cicle superior juguen amb els més petits de l’escola. La relació és estreta i fa que hi hagi uns vincles afectius i d’amistat.

També podem contemplar-ne uns quants que fan volar la imaginació convertint la casa que han construït els alumnes de cicle inicial amb caixes de plàstic en una botiga o un restaurant. Aquesta educació a l’aire lliure fomenta el joc creatiu i cooperatiu; millora considerablement el rendiment escolar i l’autoestima; augmenta fonamentalment la destresa en la resolució de conflictes i fa que els infants tinguin un bon progrés del pensament crític i decisiu. L’estada al pati ha de ser significativa; per això s’ha creat una comissió formada per diversos membres de la comunitat educativa amb l’objectiu de plantejar com volem que sigui realment aquest espai, desitjant que es transformi en espai de descoberta d’un mateix, dels altres i de l’entorn, en un espai de comunicació i diàleg, en un moment per a poder compartir, aprendre valors i jugar a jocs tradicionals o nous, creats per ells mateixos.

Per aquest motiu, no podem ser només els adults qui proposem com volem que sigui el pati, no seria just que en un espai on els infants són lliures i decideixen què volen fer no poguessin dir la seva. Quan plantegem als nostres alumnes com seria el pati ideal, les seves respostes són molt imaginatives: des d’un parc amb tirolines fins a un camp de gespa, passant per un circ o un zoològic. És una comesa dels adults vehicular aquestes sol·licituds imaginatives i transformar-les en demandes possibles i justificades per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge marcats per la comunitat educativa. Pares, mares i mestres: és moment d’innovar, de fer canvis que tinguin continuïtat i sentit. No serveix de res fer-los si són trencadors, disruptius amb la línia del centre que ha anat seguint i formant-se al llarg d’aquesta cinquantena d’anys. L’escola vetlla pel creixement global dels alumnes del centre, i desitja que aquests aprenguin i creixin, tant en coneixements com en valors i habilitats socials. Voleu formar part d’aquesta renovació, d’aquesta empenta? Doncs no només ho hem de fer participant en trobades i fent propostes, sinó que també ho podem fer cuidant el nostre entorn escolar dia a dia, quan ens quedem a partir de les cinc de la tarda jugant amb la nostra canalla, o lloguem els espais del centre escolar. La Mare Terra és a les nostres mans, el Col·legi Sant Vicenç també. Comencem?

4 NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

Benvinguts a la vida Júlia Valle Armengol

Em dic Júlia Valle Armengol, i vaig néixer el passat 16 de desembre de 2015, a un quart de quatre de la matinada, a l’Hospital Quirón Dexeus, a Barcelona. Els meus pares són en David, operari de fabricació, i la Sara, tècnica superior en radioteràpia. Tota la família està encantada amb la meva arribada, també els avis Diego, Carmen, Ramon i Rosa, els besavis Diego, Maria, Jaume, Berta, Francisco i Maria, i els meus padrins, en Manuel i la Charo.Tinc una germaneta més gran, l’Alba, de 3 anys, que em fa moltes carícies i petons, m’ajuda a banyar-me i em posa el xumet quan ploro. Com que ja m’imaginava que seria una gran germana, el dia que va venir a veure’m a l’hospital amb la iaia Rosa li vaig regalar una nina, perquè sé que li agraden moltíssim. La meva germaneta és fantàstica!

Núria de Gea López

El passat 19 de gener de 2016, als volts de les set del vespre, vaig arribar a la vida al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi del Llobregat. Sóc la Núria de Gea López, i tenia tantes ganes de conèixer la meva família que vaig néixer a la setmana trenta-vuit. La meva mare, la Lídia, que és administrativa, va deixar que el meu pare, en Javier, policia local, triés el meu nom, perquè ell volia un nom per a mi que fos clar, de fàcil pronunciació i català. Sóc molt tranquil·la i m’encanta quedar-me adormida en braços del meu germà Jordi, de 5 anys. Però no tinc problema per fer-ho també amb els avis Manoli, Francisco, Jordi i Toñi, o amb les besàvies Elisa i Reme. I és que m’agrada dormir molt!

BENVINGUTS A LA VIDA

5 NOSALTRES

Èric Martínez Urbina

El meu nom és Èric Martínez Urbina, i sóc fill d’en Luis, soldador, i l’Alícia, administrativa. Vaig néixer a l’Hospital Quirón Dexeus, a Barcelona, el passat 27 de novembre a les 15:33 h. Estic molt content d’haver nascut, perquè tinc una família que m’estima molt. Els avis Mariano, Juani, Jesús i Pepi, juntament amb la besàvia Rosario, fan torns per agafar-me en braços. Però a qui estimo més, a banda del pare i la mare, és a l’Àlex, el meu germanet de 4 anys. Gràcies a ell em dic Èric, ho tenia molt clar, i com que el vint-i-sis de novembre van celebrar el seu aniversari i jo no me’l volia perdre, vaig voler arribar l’endemà per felicitar-lo. De tan alegre que està, em vol donar el biberó i canviar els bolquers. Em fa molta companyia, suposo que és per això que ens estimem tant!

Aran Martín Álvarez

El divendres 15 de gener, a un quart de dotze del matí, va esdevenir-se un acte important a l’Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues. Vaig veure la meva mare, la Sonia, i el meu pare, l’Iván, per primera vegada. Al llarg d’aquells dies d’hivern es van apropar a l’hospital i a casa molts amics i familiars carregats de regalets. Però de tots ells en vull destacar uns que són molt importants per a mi: els meus avis Daniel, Antonia, Juan i Paula. Em dic Aran Martín Álvarez, i sóc el petit de dos germans. La Sira, que té 5 anyets, és la meva germana gran i no li agradava cap nom dels que triaven els pares per a mi. Com que veia que no es posaven d’acord, vaig decidir allargar la meva estada a la panxa de la mare. Finalment la Sira va cedir i la mare va triar aquest nom tan bonic per a mi, perquè és curt, fàcil d’escriure i diferent. Gràcies!

6 NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

Fundació Educativa Esteve Casals Activitats destacades

A continuació us fem un breu resum de les diferents activitats que el Patronat de la Fundació ha promogut o realitzat des de principis del mes de desembre i durant aquests primers mesos de 2016.

AUDITORIA DE COMPTES. L’empresa ABANTE PICH AUDITORES ha completat l’auditoria de comptes de l’escola. El resultat de l’avaluació ha estat positiu, i l’informe final ja està disponible al despatx de l’administrador. Tots aquells que el vulgueu consultar ho podeu fer. Us recordem que tant l’auditoria com la presentació dels comptes al Protectorat de les Fundacions formen part de les obligacions que té la Fundació.

JUBILACIÓ PARCIAL DEL PACO. Finalment ha arribat el moment: Francisco (Paco) López s’ha acollit a la jubilació parcial a partir del mes de gener de 2016. Com ja sabeu, el Paco ha estat treballant molts anys pel Col·legi Sant Vicenç . Ara es podrà dedicar a la seva família, i especialment al seu nét, però encara vindrà a l’escola unes quantes hores a la setmana fins a la seva jubilació definitiva. La seva bona gestió al capdavant de l’administració de l’escola ha permès que s’hagin pogut fer moltes reformes i inversions a l’edifici actual. La titularitat del Col·legi Sant Vicenç li agraeix tots aquests anys de servei en bé del centre. Sens dubte que el trobarem a faltar, i esperem que el seu rellevador, César Abad, segueixi treballant amb el mateix encert i pels mateixos objectius que el seu predecessor.

MOSTRA 2016. El Col·legi Sant Vicenç i la Fundació Educativa Esteve Casals vam estar presents a la XXXII Mostra que va organitzar l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts dins dels diferents actes de la Festa Major d’hivern en honor del nostre patró, el diaca sant Vicenç. Aquest any l’estand va obrir el divendres dia 22 de gener a les 10 del matí i va tancar les portes el dia 24 a les 8 del vespre. Gràcies a la col·laboració de pares, mares i mestres, vam poder informar els visitants sobre la Jornada de Portes Obertes i també es va oferir un espai de jocs manuals per a tots els nens i nenes que volguessin estar una estona a l’estand. El disseny de la instal·lació el va fer, per tercer any consecutiu, la Comissió de Comunicació de l’AMPA.

REFORMES AL PATI. Tal com us vàrem informar en el darrer butlletí, s’ha constituït una comissió formada per mestres i pares amb l’objectiu de recollir les diferents propostes de millora del pati de la nostra escola. El dia 12 de gener es va convocar una primera reunió amb la presència d’alguns mestres i també d’alguns representants de l’AMPA. Durant el mes de febrer està previst que es reuneixin els diferents grups de treball, i a principis de març es tornarà a fer una reunió conjunta entre els diferents grups de treball.

COL·LEGINOTÍCIES

7 NOSALTRES

Col·leginotícies L’ A C T U A L I T A T D E L’ E S C O L A

RAQUEL GONZÁLEZ CAMPOS

A tota marxa! Com es va desenvolupar la xerrada? Raquel González Campos i Luis Oriol Castilla

L’

actual campiona d’Espanya de 20 km marxa, 3a en el rànquing mundial de 10 Km marxa l’any 2014, argent en els Jocs del Mediterrani (2013) i altres fites en el seu palmarès (consulteu la seva web www. raquelgonzalezcampos.com/), ens va visitar el passat 20 de gener per poder explicar i compartir amb els alumnes del cicle superior les seves experiències personals i esportives com a esportista d’elit i així transmetre els valors de l’esport.

Per què ens va visitar? Conocí a Luis, uno de los profesores de vuestro colegio, en un entrenamiento oficial que organizaba New Balance, mi patrocinador. Entre kilómetro y kilómetro le estuve explicando mis experiencias personales y deportivas y me comentó que le transmitía mucho como persona. Me dijo que le gustaría que sus alumnos pudieran escuchar mis experiencias porque seguro que les podía aportar muchísimo. Y sin pensarlo dos veces -es más, esa misma semana-, le dije que allí estaría, porque uno de los aspectos que más me enriquece como persona es poder aportar a los demás. Hay una frase de la Madre Teresa de Calcuta que tengo muy presente: “Que nadie venga a ti sin irse mejor y más feliz”.

Els alumnes de 5è i 6è, amb l’inestimable ajut dels seus tutors/es, van fer una cerca d’informació sobre la figura de Raquel González Campos i varen preparar unes preguntes per al dia de la visita. La Raquel, per la seva part, va preparar la visita amb un audiovisual, i val a dir que va fer una gran exposició: es nota que està graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. La Raquel ens va poder explicar que es dedica a l’atletisme des dels 11 anys i que des dels 15 és una de les esportistes residents al CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat. També ens va parlar de com és el seu dia a dia al CAR, de les seves experiències esportives, de com compagina la seva carrera esportiva amb la seva formació acadèmica i de tot el que li aporta l’esport. Però la xerrada va anar més enllà i va poder transmetre a l’alumnat que amb il·lusió i sobretot esforç, aquest valor tan escàs de vegades entre el nostre jovent, es poden aconseguir grans fites. Els alumnes van estar ben atents i molt interessats per tot el que deia, fins al punt que a l’hora de marxar li van dedicar un fort aplaudiment i moltes abraçades, i li van demanar de poder tornar. Realment la Raquel és un exemple a seguir, i en aquesta xerrada va saber transmetre perfectament els valors de l’esport

LA VALORACIÓ DE LA RAQUEL Para mí fue muy gratificante. Ver cómo los niños escuchaban con tanta atención era sinónimo de que les interesaba, de que les transmitía mis vivencias y mi filosofía de ver la vida: “hacer de la superación un estilo de vida”. Además recuerdo que les pregunté si querían que regresara otro día para hacer una clase técnica de marcha y me dejaron sorprendida con el entusiasmo con el cual me afirmaron que sí. Eso me corroboró que la horita que compartimos fue intensa para todos. Y que, al marcharse, me regalaran las palabras “me has inspirado” es una gran recompensa.

Més informació de la xerrada.

8 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Dia Escolar de la No-violència i la Pau

“Som la nova llavor del futur, de la vida!”

Aquestes són les paraules que els alumnes del Col·legi Sant Vicenç van voler fer ressonar amb motiu de la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Una diada festiva que se celebra a l’escola des de ja fa un lustre i que va permetre a tots els infants viure plegats un valor tan important com és la pau.

Mònica Biel

estits de blanc, el passat 29 de gener tots els alumnes i membres de la comunitat educativa van fer una pausa en la programació escolar habitual amb l’objectiu de dur a terme diverses activitats que fomentessin el treball cooperatiu i els valors que engloben la pau: el perdó, la reconciliació, l’amistat, la tolerància, el diàleg i el respecte. Contes, cançons, vídeos i poemes van ser algunes de les propostes que van permetre, a petits i grans, conèixer i adquirir els principis de justícia, igualtat, solidaritat, pau i respecte per la natura. A dos quarts d’onze del matí va tenir lloc, al pati, l’acte central, que va ser organitzat pel Departament de Pasto-

ral. Amb les mans pintades de diferents colors, els escolars van protagonitzar aquells instants, cantant i dansant la cançó “Paz”, de Juanes -que s’havia treballat amb anterioritat a la classe de religió-, i deixant una estampa de tonalitats diverses que destacava sobre la indumentària de color blanc pur. Conscients de les paraules que proclamaven “Somos la nueva semilla del futuro, de la vida; somos los niños que cantan por la paz y la esperanza”, els alumnes, amb joia, es deixaven immortalitzar per una videocàmera d’acció (GoPro) que va enregistrar tota la celebració. El festeig va seguir amb un breu parlament sobre el DENIP a càrrec de Jaume Folqué, el director del centre, que va voler relacionar les paraules de la cançó amb el lema d’enguany: “La mare terra, a les nostres mans”. Va fer reflexionar els infants sobre les injustícies que hi

ha al món i que generen pobresa material, cultural i humana, i el paper que tenim tots nosaltres davant d’aquest fet. A més, va fer descobrir que la sostenibilitat del planeta passa per un respecte per l’entorn i la preservació de la natura. Finalment, un representant de cada aula va manifestar el desig per la pau que havia escrit la seva classe i el va deixar anar, lligat a un globus de color. El color va prendre protagonisme en un cel esblanqueït i ennuvolat, i el vol dels globus va fer engendrar somriures de felicitat i crits de goig i entusiasme entre els més menuts. La cloenda, amenitzada amb música relacionada amb la pau, va emocionar més d’un i va aconseguir crear un sentiment d’empatia vers les persones i societats que viuen en la pobresa i en la guerra

COL·LEGINOTÍCIES

9 NOSALTRES

Playmobils Laia Mèlich

la Mostra de Festa Major d’hivern d’aquest 2016 es va celebrar el III Concurs de Diorames de Playmobil. La participació per part dels alumnes de la nostra escola va ser molt significativa. L’equip de la revista vol felicitar tots els participants, en especial les germanes García -Carla i Júlia-, que van obtenir el segon premi amb la representació del Col· legi Sant Vicenç

PORTES OBERTES PER PARTIDA TRIPLE El Col·legi Sant Vicenç ha obert, com sempre, les seves portes a totes les famílies interessades a conèixer de primera mà l’escola. Una ocasió especial va ser el passat dia 27 de febrer amb motiu de la celebració de la Jornada de Portes Obertes, en la qual van participar el Claustre de Professors, el PAS (personal d’administració i serveis) i un bon grup de pares i mares de l’AMPA i membres de la Fundació. Una seixantena de famílies va assistir com a oients a la presentació del Projecte educatiu i a l’explicació dels diferents projectes. Els pares van conèixer de prop el programa de treball mitjançant les visites a les aules, passadissos, presentacions, galeries fotogràfiques... Enguany, com a novetat, a més d’oferir la possibilitat d’atendre personalment les famílies que ho necessitessin, es van proposar dues dates (1 i 8 de març) per tal de presentar també el Projecte educatiu i visitar les instal·lacions escolars presenciant les activitats que fan els alumnes.

WELCOME CAROLYN! Malauradament, el passat mes de gener la Fin, l’auxiliar de conversa que se’ns havia assignat per a tot el curs, va haver-nos de deixar perquè el seu pare es va posar malalt. És per això que a finals de febrer ha arribat la Carolyn Whipp, que seguirà la tasca d’auxiliar de llengua anglesa. La Carolyn és d’Ottawa, Canadà, i parla anglès i francès. A més, estem convençuts que farà una gran feina, ja que ve d’una família de mestres i ella ha cursat estudis per ensenyar l’anglès com a segona llengua. Benvinguda al Col·legi Sant Vicenç, Carolyn!

Gran vespre d’handbol Xavier Costa

l passat dimecres 10 de febrer, els alumnes que practiquen l’activitat extraescolar d’handbol van tenir l’oportunitat de presenciar un partit del FC Barcelona Lassa al Palau Blaugrana. Més enllà del resultat del matx, que va acabar amb una còmoda victòria de l’equip blaugrana davant el Balonmano Aragón, els nens, acompanyats dels seus pares, a més de gaudir d’un gran vespre d’handbol, van poder conèixer l’àmbit més professional d’aquest esport.

CONCURS CAVALCADA DE REIS Aquest curs ens vam tornar a presentar al concurs de cartells que organitzava la Comissió de la Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts. El concurs consistia a fer un dibuix per tal que es pogués anunciar la cavalcada del nostre poble. Enguany l’Emma Batlle, alumna de 1r A, va ser una de les finalistes. Així doncs, l’Emma va ser de les primeres a poder saludar els Reis Mags i, fins i tot, va rebre un petit obsequi de les seves mans. Moltes felicitats, Emma, i a seguir dibuixant!

En finalitzar el partit, van tenir ocasió de fer-se fotografies amb alguns jugadors, que els van atendre amablement, com el tunisià Wael Jallouz (un dels millors laterals del món) i el porter Gonzalo Pérez de Vargas. Sens dubte, una gran experiència que ens va servir per a aprofundir més en aquest esport que tant ens agrada practicar. Esperem poder repetir-la en futures ocasions

10 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Carnestoltes quinze voltes Laia Mèlich

quest any Carnestoltes va començar amb més calma que mai a l’escola; i és que el pregó va coincidir amb el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (29 de gener). Així és que al matí ens pintàvem les mans i cantàvem per la pau, però a la tarda ens pintàvem la cara i pregonàvem el rei de la bogeria. Tant és així que, aquest curs, el rei Carnestoltes ha tornat a fer de les seves... Cares pintades, roba del pare o de la mare, barrets, roba de piscina o platja i una disfressa que ens feia respectar la Mare Terra. Una setmana ben

atrafegada en la qual ens ha vingut a visitar el Florenci, el millor amic del rei, que ens ha fet alguna que altra trapelleria. Com era d’esperar, el divendres 5 de febrer va tenir lloc la magnífica rua, on vam poder veure des de contenidors fins a superherois del reciclatge. I després de la tradicional passejada al voltant de l’escola, on els pares van poder admirar les disfresses, cadascú amb la seva història... Els més grans, al “submarí” movent l’esquelet d’allò més, i els més petits gaudint de l’actuació del grup d’animació amb més èxit del moment: els “New Yorkers”, amb l’estimadíssima col·laboració de Josep Ferrés, mestre dels teclats

L’escola, activa Els alumnes de cicle mitjà i superior participen en diferents concursos per tal de compartir diverses experiències enriquidores vinculades amb el currículum i fomentar l’èxit i l’excel·lència. Mònica Biel

banda dels concursos i certàmens interns que ofereix l’escola per a cada cicle, els alumnes més veterans del centre s’han inscrit en altres competicions de nivell autonòmic i, fins i tot, nacional. En primer lloc, els alumnes de 3r de primària han participat en el 32è Concurs Escolar de l’ONCE. Amb el lema del concurs d’enguany, “Transforma allò quotidià en extraordinari, descobrir el talent ho canvia tot”, els alumnes han treballat les intel·ligències múltiples, l’autoestima i el respecte, tant cap a un mateix com envers els altres,

claus per al seu desenvolupament social, i han descobert que l’ésser humà té qualitats amb talent que són valuoses i que els permetran aconseguir el que es proposin. Tot el que han après i han volgut expressar ho han plasmat en una creació que han presentat al certamen. Es tracta d’una composició fotogràfica per aula que representa el talent i la diversitat de capacitats, acompanyada d’una frase i una descripció. Hi ha diverses fases de selecció: la provincial, l’autonòmica i la nacional. Les decisions dels jurats tindran lloc durant els propers mesos. D’altra banda, l’alumnat de 4t de primària participa en el Concurs de Matemàtiques Pangea, “Les matemàtiques

connecten”, amb l’objectiu principal de motivar els alumnes a estudiar més matemàtiques i estimular tant els alumnes forts com els poc disposats en l’aprenentatge de l’aritmètica i la resolució de problemes. Aquest campionat nacional consta d’una ronda preliminar a l’escola, que ja han fet darrerament i en la qual han hagut de resoldre vint problemes, i una fase final a les diferents províncies participants, que tindrà lloc al llarg del 3r trimestre, on els alumnes seleccionats tenen l’oportunitat de compartir les seves experiències i el gust per les matemàtiques amb altres nens. A més a més, els alumnes de cicle superior prendran part en les proves Cangur a Catalunya, el proper 7 d’abril, segon dijous després de Setmana Santa, el mateix dia que a la resta de les nacions participants. Organitzada per la Societat Catalana de les Matemàtiques i l’associació internacional Le Kangourou sans Frontières (KSF), aquesta iniciativa pretén estimular i motivar tants alumnes com sigui possible i contribueix a la popularització de les matemàtiques entre la mainada i els joves

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

11 NOSALTRES

gua, serà difícil que n’aprengui una altra, perquè barrejarà els dos idiomes, la qual cosa li provocarà ansietat i afectarà la seva autoestima. De tot això es desprèn que aquell nen que tingui dificultats en l’adquisició del llenguatge és preferible que no s’iniciï en un altre idioma. Per exemple, no seria aconsellable apuntar-lo a anglès, i, si l’ha de fer, que sigui sense forçar-lo a aprendre’l si encara presenta dificultats en la llengua materna.

Bilingüisme i desenvolupament del llenguatge Patricia Sánchez Mir

l bilingüisme és el fet de posseir dues llengües i parlar-les correctament com si només en sabéssim una. La persona bilingüe fa servir amb destresa l’una i l’altra, o totes dues alhora, d’acord amb la situació, l’interlocutor o el tema de què parli. Se sap per estudis neurològics que, segons el moment d’aprenentatge de la segona llengua, quedarà fixada en la mateixa zona cerebral que la primera llengua o en una altra zona, si s’aprèn més tard que la primera (en el cas de bilingüisme tardà). Segons l’edat d’adquisició de les llengües, es tracta de bilingüisme:

les dificultats del seu fill al bilingüisme. Què hi ha de cert en això? Doncs bé, realment els estudis neurofisiològics han demostrat que aprendre dues llengües des de ben petit es fa emprant àrees comunes del còrtex cerebral; per tant, aprendre dues llengües alhora afavoreix les connexions cerebrals, potencia el desenvolupament cognitiu i neurològic i millora l’autoestima. Si bé és cert que en ocasions el ritme d’aprenentatge de dos idiomes pot ser més lent que aprendre’n un de sol i que el nen pot estar temps barrejant-los (interferència lèxica) segons li sigui mes còmode i familiar, també ho és que anirà aprenent a diferenciar-los i utilitzar-los correctament.

PRECOÇ I SIMULTANI

Quan les dues llengües estan presents des que neix. PRECOÇ I CONSECUTIU

Quan la segona llengua s’introdueix després dels tres anys. TARDÀ

Quan la segona llengua s’introdueix passats els sis anys. Quina relació té el fet de parlar català i castellà amb els problemes de parla i de llenguatge? Moltes famílies atribueixen

Ara bé, la cosa canvia quan el segon idioma s’aprèn més tard que el primer. Normalment aquí, a Catalunya, seria el cas d’un nen que parla només castellà i comença amb el català quan arriba a l’escola. Si aquest nen està encara aprenent el primer idioma (llengua materna), té més probabilitats de patir dificultats acadèmiques. Si, a més, té un trastorn que li dificulta l’adquisició del llenguatge, no comprèn o no expressa adequadament la seva primera llen-

Tots sabem que aprendre anglès de petit és més fàcil que de gran, però només serà convenient quan el nostre fill ja no tingui problemes en el seu idioma. En resum: ser bilingües, en un principi, és beneficiós per al desenvolupament general dels nens, i només complica la situació d’aquell nen que té problemes en l’adquisició de la seva llengua materna. Els nens bilingües no han de presentar necessàriament un retard del llenguatge, però sí que és normal que passin per diferents etapes mentre aprenen a diferenciar cada llengua i que els costi una mica més que als nens que parlen només un idioma.

aprendre dues llengües alhora afavoreix les connexions cerebrals, potencia el desenvolupament cognitiu i neurològic i millora l’autoestima Quan el nen té dificultats en el llenguatge, no hem de parlar-li i ensenyar-li només el castellà; seria preferible intentar que primer es defensés amb el que li resulti més fàcil. En casos de trastorns de llenguatge (més greus que un defecte de pronunciació), seria aconsellable que esperéssim un cert temps abans d’introduir llengües estrangeres, ja que li generaria més confusions i trigaria més temps a solucionar les dificultats

12 NOSALTRES

ENTREVISTA ANDREU POTRONY

La vocació

ANDREU POTRONY

“la motivació dels infants és meravellosa”

Per què vas triar Magisteri? Per què especialment infantil, tenint en compte que ets un mascle... i n’hi ha pocs a infantil? Sempre m’ha agradat treballar amb nens. Vinc d’una família nombrosa i sempre hi ha hagut nens i nenes petits a qui cuidar. Amb 14 i 15 anys ja feia de cangur dels meus nebots i m’agradava. Amb 18 anys vaig entrar de monitor a l’esplai i allà em vaig acabar de decidir. No només estava bé amb els infants de casa, sinó també amb els de fora. I m’ho passava pipa. He treballat en casals d’estiu, fent extraescolars, contacontes, etc. També he fet de vetllador i de mestre de suport a una escola bressol. De fet, el primer dia que vaig començar d’educador a l’Escola Bressol Municipal de Torrelles vaig entrar a una classe i els alumnes el primer que van dir va ser: “Mira, un papa!” I la mestra els va haver d’explicar que no era un pare sinó un mestre. A partir d’aquí, m’he trobat amb situacions diverses davant la poca afluència d’homes a l’educació infantil. Per això vaig triar Magisteri d’Edu-

El torrellenc Andreu Potrony ja fa mesos que volta per la nostra escola. Per aquest motiu l’equip de redacció de la revista vol que el conegueu una mica més. L’Andreu és fill del Jordi i la Remei, i és el setè de deu germans: la Magalí, la Raquel, l’Israel, el Moisès, el Rubèn, el Gabriel, l’Efraïm, el Jordà i la Maria (de més gran a més petita). Va estudiar a Lestonnac i va fer el Magisteri d’Educació Infantil a la UAB.

cació Infantil, perquè vaig veure la importància i la mancança de referents masculins a l’educació 0-6. Quina és la part que més t’agrada de la teva feina? El que més m’agrada de ser mestre és que els infants descobreixin coses noves, que s’interessin pel seu entorn. La motivació que tenen per qualsevol cosa és meravellosa. Les ganes d’aprendre, de conèixer... Coses que per a nosaltres, els adults, són normals o insignificants, per a ells són descobertes increïbles. I estar amb ells quan ho fan, quan aprenen, és molt gratificant. Quin creus que és el paper d’un mestre? Jo penso que un mestre ha d’acompanyar els aprenentatges. Cada persona té el seu procés evolutiu i crec que això s’ha de respectar en cada infant. Estimular els aprenentatges i introduir els hàbits de convivència, juntament amb la família, és el que ha de fer un mestre. Donar als infants afecte, respecte i oportunitats. Creure en les possibilitats de cadascú i fer que se sentin útils i estimats. Cada nen i nena, cada persona, té unes habilitats més desenvolupades que unes altres. El que ha de fer un mestre és veure-les

13 NOSALTRES

“Els mestres Tenen el deure de fer créixer i educar juntament amb les famílies els infants que seran adults en un futur. Són uns dels responsables de que la societat creixi amb uns valors i una educació com cal.” i potenciar-les però sense oblidar la resta. I si parlem del paper dels mestres a la societat doncs, per a mi, és un paper molt important. Tenen el deure de fer créixer i educar, juntament amb les famílies, els infants que seran adults en un futur. Són, per dir-ho d’alguna manera, uns dels responsables que la societat creixi amb uns valors i una educació com cal.

EXPERIÈNCIA PERSONAL On has fet les pràctiques de mestre? Et va agradar l’experiència? es primeres pràctiques les vaig fer al CEIP Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts amb P4, les de segon curs a l’Escola Bressol Municipal de Torrelles de Llobregat amb infants d’un i dos anys, després hi vaig treballar, i les últimes a l’Escola El Barrufet de Sants amb P5. I em va agradar molt a tots tres llocs. Va estar molt bé perquè vaig tocar les dues etapes de l’educació infantil i, tot i que són ben diferents, em van agradar totes dues.

Has treballat en altres escoles? Com a mestre he estat a l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat fent de mestre especialista de plàstica, psicomotricitat i música. També he estat al Col·legi La Immaculada de Sant Vicenç dels Horts com a mestre de suport a les classes de P3, P4 i P5. Tot i això, sempre he estat vinculat al món de l’educació formal fent de vetllador, monitor, etc.

AL COL·LEGI SANT VICENÇ Quan temps fa que treballes a l’escola? Vaig començar el passat setembre de 2015 amb la classe de P4-A. Quin ambient s’hi respira? L’ambient que es respira és un ambient molt bo. Ambient de gent jove, amb molta energia, moltes ganes de treballar, molta motivació i molt de companyonia entre uns i altres. En general, podríem dir que es respira molt “bon rotllo”... sense deixar de banda les responsabilitats de cadascú. Què podries dir dels alumnes que has tingut? He de dir que he estat molt a gust amb ells, que me’ls estimo moltíssim i que m’han donat tot tipus de moments. Moments d’enfadar-me, estrès, rialles, alegries... Però sobretot he de dir que he après molt d’ells. Quin futur t’espera? De moment el meu futur és quedar-me aquí un temps més, ja que estic suplint la baixa de la mestra de P3-B.

L’Andreu ens explica... HE FORMAT PART DE L’ESPLAI ARC DE SANT MARTÍ DE TORRELLES DURANT 8 ANYS, gairebé sempre amb el grup dels petits (6-7 anys), encara que també vaig portar el grup de joves (14-15 anys) durant dos anys i el de mitjans (11-12) un any més. Els últims dos anys vaig formar part de l’equip directiu de l’entitat amb altres monitors i monitores. També pertanyo a la Colla de Diables de Torrelles de Llobregat des de fa deu anys. Sempre m’ha agradat el món de l’associacionisme i m’he mogut en aquest entorn. Un entorn de col·laboració i cooperació que trobo molt important per al funcionament de la societat.

D’ALTRA BANDA, TOCO EN UN GRUP DE PERCUSSIÓ AFROBRASILERA DES DE FA TRES ANYS. M’agrada molt la música i principalment la percussió. Abans d’estar amb el meu grup actual havia tocat la caixa flamenca en una banda musical amateur i també el baix elèctric en un altre grup. Finalment, però, m’he quedat al grup de percussió on, a més d’assajar, també fem classes i aprenem a tocar diversos instruments. A part, també he fet animacions infantils com a cantant.

A MÉS A MÉS, M’AGRADA VIATJAR, CONÈIXER ALTRES CULTURES I PERSONES. No he tingut gaire ocasió de fer-ho per motius econòmics, però no cal anar massa lluny per veure altres realitats. M’agrada la muntanya i el mar, la naturalesa en general. Tot el que sigui a l’aire lliure, millor, i crec que hauríem de ser més conscients tots plegats que depenem del planeta, que l’hem de cuidar i gaudir.

14 NOSALTRES

ENTREVISTA JÚLIA GALVÁN

JÚLIA GALVÁN

UNA VIDA VINCULADA A l’escola Exalumna del Col·legi Sant Vicenç i mare de dos alumnes de l’escola, Júlia Galván, presidenta de l’AMPA, es deixa conèixer i ens explica la seva figura dins la Fundació Educativa Esteve Casals. Aquesta inquieta vicentina, que encara guarda records del pas per la nostra escola, aconsella als pares que participin i s’impliquin en aquesta etapa tan important per als seus fills. VAIG NÉIXER A BARCELONA EL 22 DE GENER DE 1977. Sempre he viscut a Sant Vicenç. De petita anava a la Guarderia Alegria, ja que la meva mare n’era mestra, i després ja vaig passar a l’Acadèmia Sant Vicenç. D’aquesta etapa tinc grans records dels mestres i companys. Recordo també les vacances d’estiu, ja que marxàvem al poble de la meva mare, Guadalmez (Ciudad Real), i passava allà tot l’estiu amb els avis i tota la família. SÓC LA SEGONA DE CINC GERMANS, i tots cinc hem estudiat al Col·legi Sant Vicenç. La meva mare també va pertànyer a l’ACPF quan nosaltres estudiàvem, i suposo que aquesta vinculació amb l’escola també ens la va inculcar. Vaig conèixer el meu marit a la facultat, també és informàtic, encara que ell no exerceix. Ens va casar Mn. Mateu el 20 de setembre de 2003 i tenim dos fills, el Sergio (6è) i el Pau (3r), tots dos actuals alumnes del Col·legi Sant Vicenç. VAIG ESTUDIAR A L’ACADÈMIA SANT VICENÇ DE CA L’ARAGALL, o sigui, l’antic Col·legi Sant Vicenç. Quan anava al cicle superior ja teníem els terrenys de l’actual escola; per tant, anàvem a jugar i a fer educació física al pati que tenim ara. Sempre havia pensat que si continuava vivint a Sant Vicenç i tenia fills, volia que ells també anessin a la meva escola. Alguns dels meus mestres també han estat els seus, la qual cosa m’ha fet molta il·lusió. VAIG CURSAR BUP I COU A L’INSTITUT FREDERIC MOMPOU. Més tard, em vaig llicenciar en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, i després vaig començar a fer l’Enginyeria Superior d’Informàtica, però amb la feina ho vaig deixar per incompatibilitat d’horaris. TREBALLO EN UNA CONSULTORIA INFORMÀTICA que es diu Seidor, concretament a l’oficina de Barcelona. El meu departament s’encarrega de muntar software de magatzems. Implantar programes en clients finals m’ha permès viatjar i conèixer gent, he treballat amb clients, per exemple, dels sectors de perfumeries, rellotgeries, llibres, hospitals, entre d’altres... El fet d’haver implantat magatzems a diversos hospitals de tot Espanya fa que hagi de fer algunes guàrdies telefòniques fins a les deu de la nit i els caps de setmana.

LA RELACIÓ AMB L’ESCOLA Des de quan ets la presidenta de l’AMPA? Abans de ser presidenta, ja formaves part de la Junta? Què et va moure a ocupar el càrrec? A vegades havia pensat apuntar-me, però a causa del meu horari laboral ho deixava passar. Però una nit, sortint del sopar d’estiu de l’AMPA del 2011, prop de les tres de la matinada, la Patricia, el Cèsar i jo ens vam engrescar i vam decidir apuntar-nos a l’AMPA. Vam assistir a l’última reunió del curs, i al setembre ja estàvem al peu del canó. A la segona reunió del curs 2011-2012, va venir el Francesc Chavarria i ens va explicar el tema de la Fundació, i que l’AMPA com la coneixíem fins ara passaria a ser la Comissió Escola-Família, i la resta de comissions de l’ACPF passarien a formar part de l’AMPA. Al llarg del curs 2012-2013 vaig començar a anar a les reunions mensuals de la Junta, i aquell mateix novembre em van proposar com a presidenta. Al desembre es van celebrar les eleccions i des d’aleshores sóc la presidenta de l’AMPA. Què suposa ser la presidenta de l’AMPA? Suposa vetllar perquè tots els serveis que l’escola ofereix es duguin a terme correctament. Agraeixo la tasca que fan els diferents pares que hi ha a les comissions existents, ja que sense ells no es podria fer tot el que es fa. Com a presidenta de l’AMPA assisteixo a diverses reunions: el primer dilluns de cada mes fem una reunió totes les comissions de l’AMPA, comencem a les nou de la nit i normalment acabem passades les dotze; com a presidenta també formo part de l’Equip Titular de l’escola, i cada divendres a la tarda ens reunim per comentar els temes setmanals (sempre que la feina m’ho permet); i el fet de ser presidenta fa que pertanyi al Patronat, en aquest cas també tinc el càrrec de vicepresidenta del Patronat i fem reunions fixes trimestralment i alguna d’extraordinària si hem de tractar temes urgents. A part d’aquestes reunions fixes, també assisteixo a les reunions que puc de: Consell Escolar de l’escola, Consell Escolar Municipal, reunions de pares de

ENTREVISTA JÚLIA GALVÁN

principi de curs, Mostra de Sant Vicenç, Jornada de Portes Obertes, Comissió Escola-Família, Comissió de Neteja... Com has viscut el canvi d’associació a fundació? Tot i no formar part del primer grup de pares involucrats en el canvi, crec que el fet de formar part de l’AMPA em va permetre conèixer de primera mà en què consistia el canvi i conèixer-ne els possibles pros i contres. La teva figura com a presidenta en què ha canviat? Com a membre del Patronat, quines funcions tens? Quan em van escollir presidenta es va crear també la nova estructura de l’AMPA, per la qual cosa tot va ser nou per a mi, i no vaig patir cap canvi. El fet de pertànyer al Patronat com a presidenta de l’AMPA fa que hagi d’explicar tot el que succeeix a l’AMPA. Presentem els objectius de totes

15 NOSALTRES

Quines són les teves perspectives de futur? En principi no tinc cap inconvenient per a continuar sent presidenta de l’AMPA uns anys més (tres com a màxim, ja que el Pau deixarà l’escola ), tot i que animo qualsevol pare o mare que vulgui ser-ho que faci arribar la seva proposta quan arribi el moment de les eleccions.

les comissions a la primera reunió del curs, i a la reunió final presentem la valoració de l’assoliment d’aquests objectius. D’altra banda, cada any presentem al Patronat la memòria general de l’AMPA. A més, sempre que el Joan Capdevila, com a president del Patronat, em requereix, li dono el suport necessari.

I d’aquí a uns anys...?

Quin consell donaries a tots els pares i mares de l’escola? Que s’impliquessin més en els temes de l’escola, que és una etapa de la vida dels seus fills prou important per a tenir-la en compte, i que aprofitin i s’apuntin a l’AMPA, que és una etapa temporal, que hi ha moltes comissions que necessiten suport i cada any hi ha gent que marxa i pares i mares nous que entren, però que interessa anar renovant per a no deixar cap servei penjat, ja que al cap i a la fi estan creats pel bé dels nostres nens

Quins projectes o propostes vol dur a terme la Fundació? Sempre hi ha coses per fer, però al final tot depèn d’un pressupost, motiu pel qual s’ha de valorar bé quines coses son més prioritàries que d’altres. Un dels projectes que tenim en marxa és renovar el pati. És a dir, ja que tenim tant d’espai, intentar fer entre tots un pati que encara agradi més als nostres nens.

EL TEMPS LLIURE

L’experiència de ser mare

Realment m’agradaria tenir-ne més, però amb el que tenim intentem fer coses en família: ens agrada la rebosteria, fer manualitats, jugar a jocs de taula, anar a patinar... Quan tenim dies de vacances ens agrada viatjar i conèixer llocs diferents, anar a parcs d’atraccions. I, òbviament, dedico temps al col·legi, intentem fer les reunions de l’AMPA a partir de les nou de la nit per tal de passar més temps amb la família, ja que a aquestes hores els nens ja estan enllestits i només queda anar a dormir.

Vaig ser la primera de la colla d’amics a tenir fills, però això no va impedir que continuéssim fent gairebé el mateix que abans de tenir-ne. Val a dir que els dos embarassos van anar perfectes; de fet, en tots dos vaig estar treballant fins a l’últim dia, ja que tots dos van sortir abans d’hora. És molt satisfactori arribar a casa i veure’ls amb ganes d’explicar-te com ha anat el dia, què han fet o què ha passat, que tinguin ganes de jugar una estoneta amb tu o que els expliquis què has fet o a on has anat.

16 NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

NOVETATS

ÀLBUMS IL·LUSTRATS

Han arribat nous llibres a la biblioteca. Com cada inici de curs, el Departament de Llengües, a petició dels mestres de les diferents etapes, fa una comanda de materials. Ara és qüestió de treure’n suc, d’aquestes novetats. Visiteu-nos. No perdeu l’oportunitat d’enriquir els vostres coneixements, la imaginació i el vocabulari amb grapats de bones paraules.

Els Serveis Educatius del Baix Llobregat ens han prestat al llarg dels mesos d’octubre i novembre una interessant maleta d’àlbums il·lustrats. Un àlbum il·lustrat és el conjunt d’una imatge gràfica i un relat literari; ambdues manifestacions artístiques es complementen: la il·lustració perllonga el sentit del relat i el relat busca obrir en el dibuix nous camins d’imaginació i creativitat. És bo que els infants prenguin contacte amb aquests materials; s’ha demostrat que els àlbums il·lustrats estimulen les capacitats culturals i artístiques.

Una biblioteca amb vida primaveral A la nostra biblioteca Ramon Folch sempre és primavera. Entreu-hi i ho comprovareu. Antoni Prats i Isabel Soneira

VI TEMPORADA DE BIBLIOGLÍFICS Per sisè any consecutiu, el joc dels biblioglífics esdevé un reclam perquè els infants entrin i saludin en Vilobí. Hi ha fins i tot alumnes que asseguren que el noiet de cabells blaus de la biblioteca els regala “pistes” per a poder solucionar l’envitricoll d’alguns jeroglífics. Aquest curs, gràcies a aquests enigmes, hem après mots nous. Heus aquí una petita mostra de la col·lecció de paraules, algunes de les quals ens eren desconegudes: setges, xiscle, gestes, as (campió), evangelistes, tresorer, xumar, escala de tres peus, cirerar...

ENDREÇA SETMANAL Cada dimecres, puntual com el campaner de Taüll, arriba l’Auxili i escomet la seva tasca. L’endreça de llibres requereix paciència i habilitat. Les paraules del palau que han tocat a festa al llarg de la jornada retornen silencioses, de mica en mica, a les seves cambres. L’Auxili ho deixa tot a punt perquè l’usuari gaudeixi d’una biblioteca ben ordenada. Tanmateix, l’endemà tota una colla d’infants desvetllarà aquelles lectures tan ben endreçades.

SUDOKUMANIA I ESCACS Els nombres també s’hi troben bé a la nostra biblioteca. Ja us vam fer saber un dia que la matemàtica és la poesia de la ciència. Enguany hem iniciat la segona marató de sudokus. Són molts els concursants que desitgen recórrer simbòlicament, de tardor a estiu, 42,125 km. Cada etapa neix a unes safates que trobareu sobre unes taules del palau de les bones paraules. Bon corredor, no hi ha camí; el camí es fa “pensant”. A les estones de pati, a les taules de la biblioteca hi creixen escaquers. I els nens i nenes s’ho passen la mar de bé fent córrer cavalls, enderrocant torres i agafant per la mà bellíssimes dames. Que divertit és jugar a escacs!

L’escriptor David Fernández Sifres ens contesta El curs passat els alumnes de cinquè de primària (actualment fan sisè) van escriure una carta a David Fernández Sifres, autor del llibre Un intruso en mi cuaderno. Després d’haver llegit a la classe de llengua castellana el seu llibre, i animats per la mestra Isabel Soneira, van decidir d’enviar-li un escrit en què mostraven el seu entusiasme per la història i, de passada, li feien unes preguntes al voltant dels protagonistes. Aquesta esmentada carta va ser publicada a la revista Nosaltres, núm. 141. A continuació us transcrivim el text que va dirigit als lectors de la nostra escola. ¡Hola a todos! Revisando mi correo electrónico he visto que se me había quedado sin contestar este correo. ¡Imperdonable! Si me descuido un poco más, os dan las vacaciones y la lío gorda de verdad. Lo primero de todo: muchísimas gracias por leer mi libro y enviarme este correo. Escribir es un trabajo muy solitario y me encanta recibir noticias de mis lectores. Y me alegra todavía más saber que la historia de Mariano y Carlota os ha llegado al corazón, como a mí. Os contesto las preguntas y así aclaro vuestras dudas, ¿de acuerdo? Ahí va.

17 NOSALTRES

¿En qué se inspiró para escribir el libro? Normalmente no me pongo a escribir un libro hasta que tengo la idea completa en la cabeza. Es decir: le doy muchísimas vueltas a la historia y, cuando sé cómo empieza, todo lo que tiene que pasar, y cómo acaba, me pongo a escribir. Sin embargo, con Un intruso en mi cuaderno quise probar la forma que utiliza mi amiga Mónica Rodríguez, que consiste en empezar a escribir sin saber qué es lo que quieres contar y dejar volar la imaginación, sobre la marcha. Así lo hice y cuando empecé a escribir lo único que tenía claro era que un niño, al volver del recreo, iba a descubrir que alguien le había dibujado una mariposa en su cuaderno. Con este principio imaginé que escribiría una historia de detectives, tratando de descubrir quién había dibujado la mariposa y por qué. Pero al poco de empezar me imaginé a una niña en la clase de Mariano con un gorro de colores. Pensé: ¿Por qué lo lleva? Porque está calva. ¿Por qué está calva? Porque le están poniendo quimioterapia. Y así, una historia que iba a ser de detectives terminó siendo una historia que trataba el cáncer infantil. Mucho tiempo después me di cuenta de lo que había pasado. En la época en la que escribí el libro, un familiar muy cercano estaba enfermo de cáncer. Por lo visto, me preocupaba muchísimo más de lo que yo pensaba, lo tenía en la cabeza constantemente y, de manera inconsciente, escribir el libro me sirvió para dejar en él mis miedos y mi angustia, pero también mis ilusiones y mis esperanzas. Por eso en la cuarta de cubierta (la parte de atrás del libro) pone que “hay historias que se escriben solo para los demás. Esta, sin saberlo, la escribí también para mí”. Menudo rollo he soltado, ¿no? Vamos con la siguiente. Mariano, el protagonista, ¿tiene alguna relación con usted? ¿Y Carlota? ¿La conoció en realidad? Lo cierto es que no. Ambos son personajes inventados, lo que no quiere decir que no puedan existir personas como Mariano y Carlota (seguro que sí). Pero probablemente Mariano tiene un poquito de mí: a lo mejor esa sensibilidad que él no cree tener, y lo torpe que es con las chicas.

¿Este libro está basado en hechos reales o son todos ficticios? Como os decía antes, la historia es inventada, pero sé que hay historias de amistad y superación tan bonitas o más que esta. ¿Ha significado mucho este libro para usted? ¡Muchísimo! Desde el punto de vista personal, ya os he comentado que me sirvió como terapia. Por otro lado, ganó varios premios importantes y me hizo ver que podía seguir escribiendo para niños, y que era un camino que quería coger porque me hacía disfrutar un montón. ¿Cuándo empezó a escribir? ¡Uf! Yo creo que escribo desde siempre. Cuando en el cole nos mandaban redacciones y nos decían que tenían que ocupar un folio, mis compañeros lo pasaban mal para llenarlo y yo siempre pedía más folios. Y desde muy niño me ha encantado inventar historias y contarlas. No hace falta mucho dinero para contarle historias a todo el mundo. Basta un lápiz, un papel e imaginación. Y todos tenemos esas tres cosas. De los libros que usted ha escrito, ¿podría recomendarnos alguno? ¡Claro! Si queréis otro libro que os llegue muy adentro, podéis leer Luces en el canal (El Barco de Vapor, SM). Es una historia bonita entre un niño al que le falta una pierna, un mendigo que vive en los canales de Ámsterdam y unas cigüeñas. Si lo que queréis es reíros, probad con ¡Que vienen los marcianos! y ¡Que vienen los fantasmas! (Ala Delta, Edelvives). Son las aventuras disparatadas de un grupo de tres amigos que hacen cosas muy raras. ¿Actualmente está escribiendo algún otro libro? En septiembre saldrá otro libro chulo que se titulará Temporada de lluvias (ha quedado este año finalista del Premio El Barco de Vapor). Está ambientado en África, en un poblado masái, y…. ¡no puedo contar más! Y estoy escribiendo tres libros para jóvenes y dos para niños. Me gusta escribir varias cosas a la vez, pero eso me hace ir muy despacio. Además, escribir

QUI ÉS DAVID FERNÁNDEZ SIFRES? David Fernández Sifres va néixer a León (Castella-Lleó) el 1976. És llicenciat en Dret i funcionari de l’Escuela Superior de Técnicos de Tráfico. Compagina aquest treball amb la seva vocació literària. De bon començament escrivia relats curts, gènere en el qual ha estat guardonat en gairebé una vintena d’ocasions. En els darrers anys, però, s’ha abocat de ple en la literatura infantil i juvenil; és en aquest camp on ha rebut importants reconeixements: el Premi Alandar de Literatura Juvenil 2011, que concedeix l’Editorial Edelvives, per la novel·la El faro de la mujer ausente; el Premi Ala Delta de Literatura Infantil 2012, de la mateixa editorial, per l’obra Un intruso en mi cuaderno; el premi de Literatura Infantil El Barco de Vapor 2013, que dóna l’Editorial SM, per la seva novel·la Luces en el canal, i el Premi CCEI 2013, també per Un intruso en mi cuaderno.

no es mi trabajo, sino una afición a la que me dedico en mis ratos libres. Y ahora tengo pocos porque me paso el día cambiando pañales… Je. Nada más. Espero haber aclarado vuestras dudas y os agradezco otra vez que hayáis contactado conmigo. Me ha hecho muchísima ilusión. ¡Nos vemos en los libros! Besos y abrazos de vuestro amigo. David Fernández Sifres

CONCURS LITERARI

18 NOSALTRES

IX Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç Treballs premiats

Ajudem els nostres amics Carla Blancas Guanyadora de cicle inicial

En un bosc al nord de la Garrotxa, hi vivia un mussol que es deia Loki i que tenia com a amic un gran arbre que es deia Avet. Loki era un mussol jove, de color marró i blanc i molt savi, i tots els animalets del bosc anaven a preguntar-li els seus dubtes. Un matí el conill i l’ocell van arribar corrent a dir-li que havien sentit a dir que uns llenyataires volien tallar l’Avet. – Quin problema! –va dir el Loki–. L’Avet i jo som molt amics. – I nosaltres i els animalets del bosc, també! -va dir l’ocell. – Bé, tinc un pla! Conill, avisa tots els animalets del bosc, ràpid! –va exclamar el Loki. – I els de l’altra banda del riu? -va preguntar el conill. – Sí, a tots! –va contestar el Loki. Quan el conill va aconseguir reunir tots els animalets del bosc, el Loki va començar a explicar el seu pla per evitar que els llenyataires tallessin l’Avet: – Els esquirols i els castors haureu de fer una manta. Llavors, aneu a recollir el material que necessiteu, el vostre cap

El bosque y el chico Nerea Ávila Guanyadora de cicle mijtà

Hace mucho tiempo... En una época de mucha crisis, había un bosque sucio con un lago apestoso. Allí vivía un niño pobre. Siempre iba con la misma ropa: pantalones y jerséis rotos… Estaba a punto de morir porque no tenía nada para comer. Cuando era pequeño sus padres lo abandonaron en

serà el conill –va explicar el Loki. – Les papallones i els ocells heu d’anar a buscar cordes, agafeu totes les que trobeu -va demanar el Loki. – Els talps i els porcs senglars heu de fer un forat molt gran al voltant de l’Avet. El cérvol, el llop i la guineu aneu a buscar aigua per omplir el gran forat. I tu, llangardaix, mira que tot ho facin bé! –va acabar el Loki. En poques hores tot estava preparat. El gran forat fet, ple d’aigua, i la manta lligada amb les cordes que havien portat les papallones i els ocells. El dia estava despertant amb un sol radiant, tots els animals estaven amagats als seus llocs esperant l’arribada dels llenyataires. De sobte, es van començar a sentir sorolls dels camions i les grues, però tothom estava preparat. Els llenyataires ja estaven a prop de l’Avet, és a dir, ja era l’hora de posar en marxa el pla del Loki. Quan els llenyataires van caure a la trampa, es van sorprendre quan van veure els animalets a la vora del forat. Es van espantar tant que van sortir corrents i mai més no van tornar a aquell bosc a tallar cap arbre. Tots els animalets del bosc es van posar molt contents: – Visca, visca!!! I van viure feliços i tranquils per sempre.

el bosque para que alguien lo acogiera y se hiciera cargo de él. Ellos eran también muy pobres y no lo podían mantener, alimentar… La gente del pueblo iba a jugar al escondite al bosque y lo veían, pero siempre se alejaban por lo sucio que iba y nunca le dirigían la palabra porque les daba un poco de respeto y hasta miedo. Pero un día llegó un niño al pueblo. Era rico y sobre todo muy sociable y cariñoso, y enseguida hizo nuevos amigos. Siempre iba a comprar al centro, que estaba a dos horas de camino de su casa. Un día, al regresar, vio una casa con el cartel “EN VENTA”. Estaba muy cerquita del bosque. Al llegar

CONCURS LITERARI

19 NOSALTRES

a casa lo comentó a sus padres y, después de visitarla, decidieron comprarla. Una vez instalados en la nueva casa, el niño rico salía a jugar por los alrededores. Iba viendo al pobre niño, pero tardaron un tiempo en encontrarse y empezar a hablar, hasta que se hicieron amigos. El niño pobre le explicó su conmovedora historia a su nuevo amigo. Este fue pensando cómo lo podía ayudar, hasta que

dio con la solución. Y un día, cuando estaban jugando al escondite, le dijo: – Ven, que vamos a hablar con mis padres. Hemos decidido acogerte en nuestra familia, si tú quieres. El niño pobre aceptó encantado. A partir de entonces pudo comer, ir limpio, tener el cariño de una familia… Al cabo de muchos años murió, pero murió feliz.

Ahora ya soy feliz

biado de habitación, a la habitación 200, porque estaba mejorando. – Y tú, ¿por qué estás aquí? Nunca te he visto por esta planta. ¿Estás enferma? ¿Qué te pasa? –preguntó Diego. – No, yo estoy bien. Estoy aquí porque acaban de trasladar a mi padre a otra habitación diferente, y ¿sabes qué es lo mejor? –le dije a Diego. – No, ¿qué es…? –contestó Diego. – Que a mi padre lo acaban de trasladar a la habitación 200. Tu habitación está al lado de la de mi padre -le dije entusiasmada. – ¡Qué bien! -dijo Diego-. ¿Vienes a menudo a ver a tu papá? – Sí. Vengo Cada día a ver a mi papá -le respondí a Diego. Cuando acabé de hablar con Diego fui a hablar con papá y le expliqué lo de Diego, y cuando se lo estaba explicando, oí unas voces que decían: “Teresa, ese niño no tiene padres, ni hermanos para que le apoyen, le cuiden o le ayuden. Haz que ese niño tenga en su vida una gran amiga que le cuide, juegue con él y le mime. Haz que ese niño sea feliz.” Era la voz dulce de papá, que me hablaba sin voz. Papá tenía razón, tenía que hacer que Diego fuese feliz. Desde entonces, cada día durante media hora estoy con Diego y le explico historias o juego con él. Un día Diego me dijo una cosa que me llegó al corazón: – Teresa, cada día me haces más feliz, cada día por la mañana me levanto con la esperanza de poder jugar contigo y cuando te vas me da pena. Quiero que te quedes conmigo para siempre. Le abracé y le di un beso. Desde ese día me levanto feliz, sonriendo y sintiendo que tengo a dos personas en mi corazón que me hacen feliz: papá y mi gran amigo Diego.

Raquel Camacho Guanyadora de cicle superior

Me llamo Teresa y mi padre sufre una grave enfermedad: cáncer de hígado. Yo ahora no me siento feliz, porque antes de que mi padre cogiera esa enfermedad, yo era una niña que me levantaba por las mañanas para ir al colegio y nada más ver su sonrisa al despertar, me hacía fuerte durante el día, me hacía reír y sobre todo era importante saber que tenía un padre que me quería y me apoyaba en todo momento. Ahora me levanto por las mañanas triste, apagada, sin nadie que me prepare el desayuno o me diga cosas bonitas para verme sonreír. No os lo había dicho, pero mi madre murió en el embarazo. Le tuvieron que hacer una cesárea de urgencia y mi madre sufrió una hemorragia y murió. Vivo con mi abuelo, que está un poquito sordo y no puede ver bien. Cada día voy a ver a mi padre con la bicicleta hasta el hospital para ver a mi padre que está allí como siempre, sentado. Dicen los médicos que se va a curar, pero creo que me lo dicen para que me anime. Cuando voy a verlo le explico cosas que pasan en el colegio y él, aunque no me vea, me escucha. La lástima es que no puede dar su opinión como antes, pero su sonrisa me transmite lo que piensa. Un día, cuando fui a ver a mi padre, vi a un niño que estaba solo. Me acerqué a él y le hablé: – ¡Hola! Me llamo Teresa, ¿y tú? – Diego –dijo el niño mientras me miraba. – ¿Estás solo? –le dije. – Sí, mi mamá ha muerto igual que mi papá. Ahora están juntos en el cielo -dijo con una voz triste. Ese niño me dio un poquito de pena, no tenía padre, me recordó a mí, pero yo por lo menos tenía un padre, él no tenía a nadie. – Vivo aquí, esa enfermera me cuida –dijo señalando a una chica joven que había por allí. – ¿En qué habitación estás? –pregunté a Diego. – En la habitación 199 –contestó. En ese momento recordé que a mi padre le habían cam-

Podeu llegir tota la història completa al blog de la biblioteca escolar: Bons lectors.

20 NOSALTRES

LLIBRES RECOMANATS

Llibres recomanats “QUAN PENSO EN TOTS ELS LLIBRES QUE EM QUEDEN PER LLEGIR, TINC LA CERTESA DE SER ENCARA FELIÇ.”

Educació infantil

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

Anna Llenas EL MONSTRE DE COLORS

Josep Gòrriz LA REINA DE LA BICICLETA

Editorial Flamboyant

Editorial Baula / Col·lecció Ala Delta

Jaume Cela SET RAONS PER ESTIMAR ELS MEUS PARES

Marta Altés EL MEU AVI Editorial Macmillan Un llibre preciós, d’aquells que et roben el cor només obrir-lo, la lectura del qual no et deixarà indiferent. Les seves pàgines desprenen una gran tendresa, tan visible sempre en les relacions entre avis i néts.

Yasmeen Ismail UNES ULLERES PER AL MARC Editorial Corimbo El Marc té unes ulleres noves i no li agraden gens! El Marc no vol anar a l’escola amb les ulleres noves i fa tot el que pot per amagar-les. Un conte divertit i encoratjador sobre els efectes positius de ser -potser- només una mica diferent.

Sandra, no has vist els carrers?, semblen cintes: s’aixequen perquè les bicicletes no caiguin. Així m’agrada, que siguis valenta i vagis sense rodetes. Quina marxa! Tot passa volant: el globus, el conill, en Manel… Potser que afluixis, Sandra, vas de pet a la muntanya de palla. Per què no pares? Si us plau, frenaaaa…!

Jaume Copons COL·LECCIÓ L’AGUS I ELS MONSTRES Editorial Combel Tatxaaan! Us presentem l’Agus Pianola, un noiet molt despistat i una mica galtes que, al capdavall, és un tros de pa. Ell ja ho sap prou, que hauria de tenir l’habitació ben endreçada, però sempre espera que la mare li ho recordi perquè mai no troba el moment per posar-s’hi. I, és clar, en una habitació desendreçada es perden moltes coses, com ara pilotes, videojocs i redaccions, i també se’n troben d’altres… Tu què faries, si un bon dia et trobessis l’habitació plena de monstres?

Elisenda Roca HOLA! GRÀCIES! ADÉU! Editorial Bambú / Col·lecció Primers lectors La Nora i en Martí mai no saluden ni donen les gràcies. A poc a poc descobriran que les fórmules de cortesia ens ajuden a comunicar-nos i a tenir una bona relació amb els altres.

María Gripe ELS FILLS DEL BUFADOR DE VIDRE Editorial Cruïlla/ Col·lecció El Vaixell de Vapor

Jules Renard

El monstre de colors no sap què li passa. S’ha fet un garbuix d’emocions i ara li toca desfer l’embolic. Una història senzilla i divertida que introduirà petits i grans en el fascinant llenguatge de les emocions.

CICLE Superior

Editorial Cruïlla/ Col·lecció El Vaixell de Vapor En Nil escriu en una llibreta que li ha regalat el carnisser de la cantonada (que és com un padrí seu per les trifulgues que van acompanyar el naixement del nen) set raons per les quals estima els seus pares. A través d’aquestes explicacions, a poc a poc i amb tocs fins d’humor, el lector anirà coneixent en Nil (el que pensa, el que sent, el que li agrada...), els seus pares, el seu germà, les àvies, els amics i l’entorn escolar.

Un cavaller misteriós segresta la Klara i en Klas, els fills del bufador de vidre, i els porta a una casa fantàstica i esplendorosa. En aquella casa els dos germans no són feliços; a més, tenen una institutriu terrible. Sort que apareix la bruixa Aleteig, que els busca i els ajuda a tornar a casa.

Oscar Wilde EL GEGANT EGOISTA I ALTRES CONTES Editorial Vicens Vives/ Col·lecció Cucanya Cada tarda els nens juguen en el preciós jardí del Gegant, fins que un dia el Gegant torna de viatge i, indignat, clausura el seu jardí. Però no pot impedir l’arribada d’uns desagradables visitants que s’instal·len sense miraments.

Agustín Fernández Paz L’ESCOLA DELS PIRATES

David Fernández Sifres LUCES EN EL CANAL

Editorial Edebé / Col·lecció Tucà taronja

Editorial SM / Colección El Barco de Vapor

Tot d’una es va sentir un soroll eixordador. Un so greu, profund i prolongat, que va aconseguir imposar-se a l’estrèpit de la pluja. Els nens es van mirar els uns als altres, amb cara de sorpresa i d’inquietud.

Al hombre de la barca nunca nadie le ha preguntado su nombre. Tampoco le han preguntado qué son esas extrañas luces que salen a veces de su barca, ni quién es esa especie de monstruo de cara gigantesca y rectangular que aparece algunas noches. Pero Frits está decidido a averiguarlo, y entonces se dará cuenta de que la realidad es mucho más de lo que uno ve.

Mar Benegas EL MEU GRAN LLIBRE D’EXPERIMENTS Editorial Susaeta Atreveix-te a convertir-te en un petit gran científic. Aconsegueix que plogui o que la sorra no es mulli, converteix un ou en una pilota i uns fideus en ballarins.

,L h iver n

! r o l o c a tot

CARRER DELS GEGANTS P3

Aquest trimestre els nens i nenes de P3, els crancs i les tortugues, hem fet un experiment relacionat amb l’hivern. Hem agafat aigua, l’hem barrejada amb pintura i l’hem posada en glaçoneres. Després hem deixat els motlles al congelador i hem esperat fins a l’endemà. I l’endemà hem anat a veure què havia passat... S’havia convertit en glaçons de colors! Si pintàvem amb allò, què passaria? Aquí teniu el resultat...

21 NOSALTRES

22 NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS P4

C A R N E S T O LT E S ENGUANY ELS POLICIES I ELS BOMBERS ENS HEM DISFRESSAT DE

CARRER DELS GEGANTS P5

23 NOSALTRES

ELS DOFINS I ELS PINGÜINS

Ens vam acomiadar amb la cançó de Juanes: El divendres 29 de gener vam celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Amb les mans pintades de groc i una samarreta blanca, vam fer enlairar uns globus que portaven uns missatges especials. Esperem que hagin arribat a totes les llars i a tot arreu.

EL PLANTER

CARNESTOLTES!

El dia 20 de gener vam anar a plantar a Ca l’Aragall. El Roger, un pagès de Sant Vicenç, ens va ajudar a plantar enciams, cols, coliflors, bledes, espinacs i cebes. El dilluns 22 de febrer ens portaran tot el que vam plantar a l’escola. I així, molt aviat començarem a fer el nostre hort. Que divertit!

El dia 5 de febrer vam celebrar la festa del Carnestoltes. Aquest any els alumnes de cicle inicial vam ser els ajudants del rei Carnestoltes. Aprofitant la temàtica del lema d’aquest any (“La mare terra, a les nostre mans”), ens vam disfressar de contenidors de reciclatge. Després de la rua vam gaudir d’una festa fantàstica amb els nostres companys d’infantil. Agraïm al Jaume, el Josep i la Laia les seves cançons, que tant ens van agradar.

OBRIM CAMÍ

En Bufalletres

25 NOSALTRES

El naixement dels nostres capgrossos

Era un dimarts 19 de gener quan vaig arribar a la classe i vaig veure dues caixes molt grans i quatre maletes petites. En Bufalletres ens va saludar i ens va explicar tres contes: La poma vermella, Matrioska, i La tribu dels indis.

Els hem fet els nens i nenes de 2n. Abans de fer-los els vam dibuixar i pintar. Després vam votar i van quedar cinc finalistes de cada classe. De 2n B van ser l’Aran, el Mario, l’Hugo, el Ferran C. i l’Ivan. De 2n A van ser l’Àlex, el Pau, l’Emma, el Francesc N. i l’Andrés.

Es va acomiadar dient-nos que ens tornaríem a veure i que havíem de fer-li un dibuix només amb lletres i una caixa museu.

Els hem fet amb paper de diari, caixes de cartró, papereres, globus i boles de porexpan. Finalment els vam pintar.

Laia Fernández

Els hem estrenat el dia del Carnestoltes, a la rua. A tothom els van agradar molt! Rosa Carreté

26 NOSALTRES

QUART CREIXENT

La veu de Vilacreixent Un segon trimestre ben curt, atapeït de tallers, activitats i celebracions omple els passadissos de Vilacreixent d’entusiasme i motivació. Empesos per uns mestres engrescadors, els alumnes del cicle mitjà han dut a terme diverses activitats que us volen mostrar.

DENIP 2016 El dia 29, divendres, vam celebrar el Dia de la Pau. Va ser molt divertit, ens vam pintar les mans amb pintura vermella i vam sortir al pati. Vam veure que cada cicle portava les mans d’un color: cicle superior, blau; mitjà, vermell; inicial, taronja; i infantil, groc. Tots junts vam cantar una cançó que es titulava “Paz, paz, paz”.

torneig i van quedar segons. Vam aprendre que amb esforç es pot aconseguir tot. Genís Talayero, 3r B

El 29 de gener vam celebrar el Dia de la Pau. Vam lligar un missatge que havíem preparat per a aquest dia a un globus.

Carla Blancas, 3r B

Avui, quan he entrat a classe, han portat un globus amb un desig, després hem vist dos vídeos que tractaven de futbol: un ens ensenyava que no té importància guanyar i l’altre vídeo tractava d’uns nens pobres que van formar un equip i amb esforç van aconseguir que els cridessin per fer un

Cada classe es va pintar les mans d’un color diferent. Tothom va sortir al pati a celebrarho. Tots junts vam cantar una cançó de la pau. Després un nen de la classe va llegir el missatge i quan tots l’havien llegit van deixar anar els globus. Tothom estava feliç!

El Dia de la Pau és el 30 de gener. El dia 29 tot els nens i mestres del Col·legi Sant Vicenç ens vam posar una samarreta de color blanc i vam pintar-nos les mans de color. Després vam sortir al pati a cantar una cançó sobre la pau i ballàvem amb les mans enlaire. Els nens vam posar uns missatges de la pau lligats a uns globus. Al final, vam deixar anar tots els globus enlaire. M’ha agradat molt celebrar aquest dia amb els meus companys i mestres. Nil Romero, 3r A

Clàudia Cano, 3r A

REPORTERS A 4T Al mas de les Heures i al mas de la Font hem engegat una activitat en la qual fem de reporters: cada vegada que hi ha un taller o una sortida, nomenem quatre reporters a cada classe que han de prendre notes, redactar la notícia, triar les fotografies i fer un bon reportatge per al nostre bloc de VILACREIXENT. Aquí en teniu una mostra:

l dia 28 de gener va venir un home que es deia Abdallah a parlar sobre el món àrab i ens va explicar coses sobre el seu país, el Marroc. Va parlar sobre el mapa àrab, la seva ciutat, com escriuen, l’abecedari àrab, què són les mesquites i minarets, com és la roba, el menjar i la música.

El menjar típic és el cuscús. Un dia a l’any fan un cuscús gegant a la ciutat. El cuinen vint persones. També els agrada la sopa i el te, que el fan a terra.

Al Marroc viuen 35 milions d’habitants i la seva llengua és l’àrab. La capital del Marroc és Rabat i la moneda és el dirham ( 10 dirhams = 1 €). Parlen tres idiomes diferents: francès, àrab i amazigh. La seva religió és la musulmana i van a resar a una mesquita. Al Marroc escriuen al revés i les lletres són diferents; les operacions i els nombres també són al revés. Allà l’abecedari té 28 lletres.

Algunes curiositats: • Per dir el nombre 1.999, diuen “nou noranta nou-cents mil”. • Hi ha noies que ballen descalces fins que es desmaien. • La roba és molt acolorida, sobretot la dels berebers. Reporters de 4t A: Leyre Meseguer, Xavier Folqué, Maria Sales i Sara Canals.

QUART CREIXENT

L’

Abdallah va venir a fer un taller sobre el seu país. Ell ve del Marroc, que està en un continent que es diu Àfrica. Al Marroc es parla àrab, amazigh i francès, però l’amazigh també es pot dir bereber. La seva moneda és el dirham. Els àrabs escriuen de dreta a esquerra. Els llibres i les operacions també les fan de dreta a esquerra. Les esglésies es diuen mesquites i els campanars, minarets. Allà hi ha moltes cultures diferents.

27 NOSALTRES

Vesteixen de llarg i la seva roba tradicional es diu qaftan. El menjar típic és el cuscús i el pa tradicional és rodó. Ho venen tot als mercats, que poden ser immensos. Beuen te i el tiren des de molt amunt perquè surti escuma. Es renten les mans amb una espècie de vàter portàtil. Reporters de 4t B: Marc Ferrés, Paula Carretero, Dennis Maestre i Pau Farré.

32è CONCURS ESCOLAR DE L’ONCE Els alumnes de 3r, a classe de religió, hem parlat sobre valors tan importants com el respecte, l’autoestima i l’estimació cap als altres i cap a un mateix. Ens hem engrescat molt i hem participat en el concurs de l’ONCE. Hem hagut de fer una composició fotogràfica que reflecteixi el que hem après sobre el talent i les diverses capacitats. També calia afegir un títol i una breu descripció.

El teu talent és la clau que obre la porta cap a un món millor Amb el nostre talent podem contribuir a construir un món millor. Hem de descobrir-lo, practicar-lo i compartir-lo. Hem buscat els nostres i hem fet una sessió de fotos per mostrar-los. Hem dibuixat el que ens suggeria i ho hem enganxat tot en unes claus al voltant del dibuix del món amb un pany. Som el futur i el nostre talent és la clau per obrir la porta cap a un món millor. 3r A

Desenterra el teu talent i comparteix-lo! Amb la nostra composició volem animar a descobrir el talent que cadascú porta dins del seu interior. No tots tenim el mateix talent i sense esforç no existeix. Nosaltres hem desenterrat el nostre a classe i el mostrem amb les nostres fotografies i dibuixos a tot el món. Les hem enganxat sobre un munt de terra i hem posat un senyal per convidar a tots a descobrir el seu. 3r B

28 NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Cicle superior

Visita de la Raquel González El passat dimecres 20 de gener, va venir a l’escola la campiona d’Espanya de 20 km marxa atlètica, la Raquel González Campos. Aquestes van ser les reaccions dels alumnes de 5è.

LA VISITA El 20 de gener ens va visitar la Raquel González Campos, la campiona d’Espanya de 20 km marxa atlètica. Al matí ens van anunciar que aquella mateixa tarda vindria una campiona d’atletisme, ens van donar la seva biografia i un paper per escriure unes preguntes que ens semblessin interessants per fer-li personalment. A la tarda, el Luis Oriol va presentar la Raquel, va explicar com la va conèixer, i la Raquel ens va projectar un PowerPoint sobre el seu dia a dia al CAR. Els alumnes de 5è li vam fer unes preguntes que ella va respondre encantada, després la Raquel ens va signar un autògraf i, per acabar, vam marxar tots junts ben contents. “La Raquel és una noia especial, perquè el que ella fa no ho pot fer tothom i algun dia m’agradaria ser com ella.” Montserrat Folqué Garcia (5è B) i Marta Badosa De Gispert (5è A)

QUI ÉS LA RAQUEL? La Raquel va néixer a Mataró el 16 de novembre de l’any 1989. Als 11 anys, gràcies a un professor d’educació física, va iniciar la seva carrera d’atletisme, especialitzant-se en marxa atlètica, de la qual es va enamorar. Als 15 anys es va instal·lar al CAR (Centre d’Alt Rendiment), on encara segueix la seva preparació com a atleta. Actualment treballa guiada per en Josep Marín, un referent mundial de l’especialitat. Fent de la superació un estil de vida, ha aconseguit ser medallista internacional en la prova de 20 km marxa. Ara s’està preparant per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Marta Badosa De Gispert (5è A)

CICLE SUPERIOR

29 NOSALTRES

Cartes als refugiats Els nens i nenes del cicle superior, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, vam voler treballar sobre la problemàtica que vivien els refugiats de Síria. Per això, vam veure un vídeo de l’Info K, on es tractava aquest tema i es mostrava la vida de tres nens que patien directament el conflicte. En acabar l’activitat vam voler escriure’ls una carta per mostrar-los el nostre suport i donar-los molts ànims!

29 de gener de 2016 Sant Vicenç dels Horts Estimada Hala, Som l’Helena Ricardo i la Raquel Camacho del Col·legi Sant Vicenç. Hem escoltat la teva història i ens ha semblat molt interessant, com has hagut de créixer de cop per poder fer-te càrrec dels teus germans. Ens sembla una història dura i trista per les cosses que has hagut de patir als 11 anys. Estem segures que si a nosaltres ens passés una cosa semblant, no seríem capaces de superar el que tu estàs passant en aquest moment. Si poguessis demanar un desig, quin seria? Quines coses se’t passen pel cap cada dia? Quins plans tens per al futur, ara que ja no vas a l’escola?

Sóc un nen. Em dic Víctor i provinc d’un poble proper a Barcelona, Catalunya (Espanya). M’agradaria parlar amb tu de com estàs, com ho estàs passant, suposo que malament, però en aquesta vida sempre hi ha d’haver esperança per poder tirar endavant. Vull que sàpigues que tots els meus companys i jo volem la pau i pensem molt en tu i en totes les persones que sofreixen aquesta terrible guerra. Segur que algun dia s’acaba i podràs viure molt bé. Com heu caminat tants quilòmetres? Jo no ho podria fer! Hi ha poques persones com tu, amb fe i esperança, que sempre busquen els seus objectius. Sobretot si tens un pla per a la vida canvia’l, però no canviïs el teu objectiu. Nosaltres sempre t’intentarem ajudar que tu i la teva família sigueu feliços, ho sereu. Sempre confiarem en tu! Víctor Calero, 6è B

AGRAÏMENTS Els timbalers i timbaleres del Col·legi Sant Vicenç volem agrair la col·laboració de l’avi de l’Andrea i del pare de la Paula perquè sense ells la nostra timbalada no hauria estat possible.

Et volem donar moltes forces i molts ànims, perquè tu puguis seguir fent la teva vida amb els teus germans. Desitgem de tot cor que quan siguis gran tot et vagi molt bé i que compleixis els teus somnis. Ens acomiadem, però esperem que puguis seguir endavant i que siguis molt feliç. Helena Ricardo i Raquel Camacho

30 NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

La vella del bosc Germans Grimm Adaptació: Joaquim Pastor

– Veus aquell arbre? A dins hi ha vestits bonics. Només l’has d’obrir amb aquesta clau. En obrir l’arbre, va trobar la roba més elegant i bonica que havia vist mai. La criada va passar molt de temps al bosc, duent aquella vida fàcil i amb tot el que volia a l’abast, fins que un dia el colom li va preguntar: – Em pots fer un favor, noia? I, és clar, després de tot el que el colom havia fet per ella, no s’hi podia negar.

– M’agradaria que anessis fins a una caseta que hi ha no gaire lluny d’aquí –va dir el colom–. Allà trobaràs una velleta que et saludarà, però tu no contestis en cap moment. Vés fins a l’habitació que trobaràs a mà dreta i sobre la taula de l’estança hi veuràs, escampats, uns anells molt formosos. Només vull que agafis l’anell més senzill.

Més tard, quan els malfactors s’havien allunyat, s’adonà que havia quedat sola i li va semblar que no seria capaç de sobreviure en aquell medi que no coneixia, envoltada d’arbres i brolla.

La noia va anar fins a la caseta, acompanyada del colom. Llavors hi va entrar, mentre el colom s’esperava a fora, i va trobar, asseguda, la velleta, que la va saludar. La noia no li va dir res i va anar directament a l’estança de mà dreta a buscar els anells. Damunt d’una taula, tal com el colom li havia indicat, hi havia un munt d’anells d’or amb pedres precioses, però no va poder descobrir ni un sol anell senzill. De sobte, de reüll, la jove va veure que la dona fugia enduent-se una gàbia. Va córrer al seu darrere i, en atrapar-la, li va arrabassar la gàbia de les mans. Aleshores es va adonar que l’anell més senzill el duia l’ocellet de la gàbia. L’hi va prendre i va anar cap al bosc per lliurar-lo al colom, però l’ocell no hi era.

Aviat va fer-se de nit i la pobra criada va decidir seure als peus d’un arbre, morta de gana i de cansament. Llavors se li va aparèixer un colom amb una clau al bec, volant harmoniosament, i li va dir:

Estranyada, la jove va seure al peu d’un pi i, de cop i volta, les branques de l’arbre la van subjectar en una abraçada. En tombar-se es va apercebre, admirat, que l’arbre s’havia convertit en un noi molt ben plantat que li va dir:

– Veus aquell arbre? Al seu interior trobaràs tot el menjar que desitgis. Només l’has d’obrir amb aquesta clau.

– M’has deslliurat de l’encanteri de la malvada vella, que m’havia convertit en un arbre. Ara, els meus criats i jo tornarem a tenir, finalment, la nostra forma natural.

na vegada era una criada que travessava, acompanyada dels seus senyors, un bosc gran i frondós. De sobte, uns bandits els van atacar i els van matar sense pietat.

La criada va ser l’única persona que va aconseguir fugir, perquè en veure els bandits va saltar del carro i es va amagar darrere un arbre.

La jove va anar fins a l’arbre, el va obrir com el colom li havia dit, i de l’interior en va sortir llet i una barra de pa. En acabar de menjar i de beure, encara es va trobar més cansada. Llavors el colom va atansar-se-li de nou, amb una altra clau, i li va dir: – Veus aquell arbre? A l’interior hi ha un llit. Només l’has d’obrir amb aquesta clau. I així va ser, la noia va trobar dins de l’arbre un llit en el qual va poder descansar. L’endemà, en despertar-se, anava bruta i tenia ganes de canviar-se la roba. De seguida aparegué el colom amb una altra clau al bec.

I va resultar que el jove era fill d’un rei i que estava tan agraït a la noia que se la va endur amb ell al seu país i, al cap d’un temps, s’hi va casar

GLOSSARI Malfactors: que cometen actes criminals, bandits. Brolla: formació vegetal més o menys densa on predominen arbustos i mates de fulla persistent i petita. De reüll: de cua d’ull. Arrabassar: prendre violentament alguna cosa a algú. Apercebre’s: adonar-se.

31 NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

Entreteniments entorn de “La vella del bosc”

Jeroglífic amb mocador Per qui són atacats la criada i els seus senyors?

BAN

David Ferrés

EL CONTE DE LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS” ENS REGALA LA HISTÒRIA D’UNA JOVE CRIADA QUE REP L’AJUDA D’UN MISTERIÓS COLOM. ÉS EL MOMENT D’ENDINSAR-NOS EN EL GRAN I FRONDÓS BOSC DELS GERMANS GRIMM PER DESCOBRIR TOT EL QUE AMAGA.

“Si necessites una mà, recorda que jo en tinc dues” (Sant Agustí, 354 – 430)

(Solució)

Sopa de lletres personal

Sudoku amb dents

Sereu capaços de trobar tots els personatges de la història?

Escalfeu motors completant aquest sudoku. A la segona columna trobareu l’objecte màgic capaç d’obrir arbres.

1. Criada 2. Colom 3. Vella 4. Príncep 5. Bandits 6. Senyors

El laberint frondós

Ajudeu la jove criada a descobrir la caseta de la vella.

Mot conjugat

Anagrama encantat

Com s’escriu la segona persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb arrabassar?

Com era realment la vella?

(Solució)

L U C A

AVLAMAD (Solució)

AMB EL PATROCINI DE:

COL·LEGI

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

SANT VICENÇ CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA Serveis: escola oberta, menjador amb cuina in situ, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca C/ Antoni Gaudí, 8 | 08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) Telèfon: 93 656 15 69 | Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.cat | info@csantvicens.cat

Carta + logo CSV

Format paper: DIN-A4

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS