nosaltres PÀG. 3 EDITORIAL
MANIFEST DE LES ESCOLES CONCERTADES DE PRIMÀRIA DE SANT VICENÇ DELS HORTS PÀG. 4
ACTIVITATS AQUÀTIQUES
PÀG. 8 COL·LEGINOTÍCIES
JORNADES GASTRONÒMIQUES PÀG.11 ENTREVISTA
JESÚS CHURIO, EL MESTRE REFRANYER PÀG.21 CARRER DELS GEGANTS
TREBALLEM COM GAUDÍ!
PÀG. 24 QUART CREIXENT
LA LLEGENDA DE SANT JORDI
PÀG. 28 L’ADÉU DE 6È
GRÀCIES ESCOLA! PÀG. 30 CRUÏLLA DE NARRADORS
LA GEGANTA FONTSANTA
Celebrem els XXXII Jocs Florals en família
núm. 139 EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ ANY: XXXVII JUNY 2014
2 NOSALTRES
SUMARI
03 Editorial
04
05
06
Col·leginotícies
10
11
14
16
18
19
22
Obrim camí
24
26
28
30
32
33
34
35
Biblioteca Ramon Folch
Cruïlla de narradors
Activitats aquàtiques 2013-2014
Departament Psicopedagògic i d’Orientació
Llibres recomanats per a l’estiu
Benvinguts a la vida
Carrer dels Gegants
Entreteniments
Fundació Educativa Esteve Casals
Quart creixent
Bon dia, Sr. Kaspàrov
Entrevista: Jesús Churio
Cicle superior
Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (III)
L’adéu de 6è
Temps era temps
Joan Roig Ollé (A.C.S.)
El passat 7 d’agost de 2013 ens arribà la trista notícia de la mort d’en Joan Roig Ollé -que tenia 86 anys-. Aquest estiu farà un any del traspàs d’en Joan, pare del Jordi i de la Glòria, secretària del Col·legi Sant Vicenç. L’equip de la revista Nosaltres i tota la comunitat educativa volem acompanyar en aquest primer aniversari la família Roig Pi.
La nostra portada El passat 23 d’abril alumnes, mestres i famílies vàrem omplir el pati de l’escola de gom a gom per celebrar els XXXII Jocs Florals del nostre centre.
Ja tenim logo per al 50è!
El proper curs escolar la nostra escola celebrarà el 50è aniversari. El passat mes de maig es va convocar un concurs a l’escola per a la recerca del logo que representarà aquest aniversari. Hi han participat tres pares i un mestre, aportant un total de cinc logos. La Comissió del 50è Aniversari de l’escola, amb el vist-i-plau de l’Equip Titular del centre, ha decidit que el guanyador sigui el logo presentat per Manel Vidal, mestre del Col·legi Sant Vicenç. Durant la primera setmana del curs escolar 2014-2015, es podran veure els logos participants en el tauler informatiu situat davant de la secretaria.
Una gran escriptora a l’escola Equip de redacció
Consell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel Vidal Corrector: Joaquim Pastor Informació: Yolanda Artigas, Joan Capdevila, Carmina Botellas, Júlia Galvan, Paco López, Amanda Rodríguez i Glòria Roig Fotografies: equip de mestres, AMPA i FEEC Col·laboradors/es d’aquest número: Esteve Fradera, Noelia Molero, Imma Serrano i equip de mestres Disseny i maquetació: Joan Pastor
La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, ha celebrat aquest curs escolar el I Certamen Jocs florals escolars de Catalunya. Tenim el plaer d’anunciar que l’alumna Judith Selfa Aymerich ha estat finalista de la fase territorial d’aquest, en la categoria B (corresponent al cicle mitjà d’educació primària), amb una narració digna d’una gran escriptora. Moltes felicitats Judith!
EDITORIAL
3 NOSALTRES
MANIFEST
de les escoles concertades de primària de Sant Vicenç dels Horts davant les declaracions del representant de la FAPAC de la nostra població Les comunitats educatives del Col·legi Sant Vicenç i del Col·legi La Immaculada Sant Vicenç dels Horts, 16 de maig de 2014
V
olem manifestar el nostre total desacord amb les declaracions del representant de la FAPAC al Baix Llobregat recentment publicades en certs mitjans de comunicació. Les comunitats educatives de les escoles concertades de Sant Vicenç dels Horts ens sentim profundament dolgudes per les opinions expressades en una roda de premsa en la qual s’acusa el Departament d’Ensenyament d’afavorir l’escola concertada i de perjudicar la pública; concretament, exposant que “volen omplir la concertada tancant la pública”. Aquesta afirmació, en el to de denúncia amb què és formulada, dóna a entendre clarament que l’escola concertada és la que s’hauria de tancar i no la pública -i, de fet, l’esmentada entitat no s’amaga de dir-ho en la roda de premsa. L’escola concertada, amb el seu ideari i el seu projecte educatiu, és una opció vàlida, i ens atrevim a dir tan vàlida com la pública. Oferim i som un servei públic d’educació a la societat, com bé diu la LEC, i així ho entenen les famílies que confien cada curs en nosaltres. O és que les famílies no tenen dret a escollir l’escola que volen per als seus fills? També sabem i tenim molt clar, des de fa molt de temps, que si no arribem a un mínim d’alumnes en la preinscripció, el Departament ens treu el concert educatiu, amb el greu perjudici que això suposa per a tota la comunitat educativa; enguany s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat una resolu-
ció en què es dictaminava el tancament d’unitats concertades en un total de 57 escoles. (Val a dir que 23 d’aquests concerts pertanyen a unitats de P3.) El Departament no tanca escoles concertades, però la retirada del concert equival a un tancament, ja que retira tota mena d’ajudes al centre i a les famílies afectades. Cal recordar que els centres concertats no són totalment sostinguts amb fons públics, sinó que ho és només una part de la seva oferta educativa: els ensenyaments curriculars que han justificat el concert amb l’Administració. Rebutgem clarament la confrontació que genera el Sr. Juan Ramon Torres quan compara les preinscripcions d’escoles públiques i privades concertades de la nostra població per dir quines han de tancar aules i declarar que el Departament afavoreix l’escola concertada. Mitjançant aquest manifest, volem demanar que se’ns respecti i reivindicar la llarga tradició de servei i el paper que han jugat tant el Col·legi La Immaculada com el Col·legi Sant Vicenç al nostre poble, brindant a les famílies la possibilitat d’una oferta educativa plural i de qualitat. El nostre enemic no és l’escola pública, i prova d’això és que durant molt de temps hem col·laborat i hem sentit que, junts, oferíem un bon servei a la ciutadania de la nostra població; tampoc no és el Departament, que sempre ens ha
“Volem demanar que se’ns respecti i reivindicar la llarga tradició de servei i el paper que han jugat tant el Col·legi La Immaculada com el Col·legi Sant Vicenç al nostre poble” ajudat a millorar i ens ha donat tot el suport que hem necessitat; tampoc no és l’Ajuntament, que ha estat al nostre costat sempre que li ho hem demanat; tampoc no és ni ha de ser la FAPA, que aplega la majoria de les AMPA de centres públics de Catalunya, i en la nostra població sempre ha volgut comptar fins ara amb la nostra col·laboració, arran de les activitats educatives i esportives que organitza, la qual cosa agraïm. Els nostres enemics són la crisi econòmica i social, la baixa natalitat i la impotència de tantes famílies que veuen trencat el seu projecte de vida. Els nostres enemics són la incomprensió i la ignorància, que, en comptes d’unir esforços, divideixen i confonen la gent, i revifen sentiments d’exclusió i de culpabilitat. En l’educació també “TOTS SOM NOSALTRES”
4 NOSALTRES
ACTIVITATS AQUÀTIQUES
Activitats aquàtiques Curs 2013-14
2n A Els cavallets de mar anem a la piscina els dimarts. Tenim un monitor que es diu Rubén i d’ell m’agrada que fa activitats superbufones. M’ha agradat el joc de caçar balenes, el del rei, els autoxocs, la carrera de xurros i la carrera de crol. Una de les coses que he après és divertir-se i col·laborar, no sempre guanyar. M’he divertit mooolt!! Izan Bayo
Els dimarts anem caminant a la piscina amb algunes mares com la Maria José, la Loreley, la Sonia i l’Eva. El nostre monitor es diu Rubén i el que més m’agrada d’ell és la força. Ens fa jocs com el del rei i la competició de crol. M’agrada quan la Noelia es fica amb nosaltres a la piscina, i hem après que l’mportant és participar, no guanyar. Víctor Alfonso
2n B acompanyats d’algunes mares. El Rubén és el nostre monitor i és molt graciós i ens ajuda a nedar. La primera activitat que fem és picar de peus i ficar el cap dins de l’aigua. Judit Solano
A la piscina tenim un monitor que es diu Rubén i si algú no sap nedar l’ajuda. M’agrada perquè fa gràcia i fa ximpleries. He après a fer la tombarella, el pi i la cadireta a sobre de la taula. Al final fem temps lliure i ens donen el tobogan, les pilotes i les taules d’aigua. Ainhoa López
Hola! Som els cavallets de mar i anem a la piscina els dimarts. He après que has de nedar molt ràpid i que t’has de divertir molt. Els jocs que més m’agraden són el de caçar balenes i el joc lliure. Marc Zafra
Som els cavallets de mar i els dimarts anem a la piscina
Tots els dimecres anem a la piscina i ens acompanyen la meva mare, la mare de la Maria Maeso i la mare del Marc. El monitor es diu Edgar i m’agrada perquè m’ajuda molt. La meva activitat preferida és el tresor, i amb aquest joc he après a capbussar-me. Germán Fernández
El dia que anem a la piscina és el dimecres i hi anem caminant des del col·le. El nostre monitor es diu Edgar, ens ajuda i ens fa com unes petites curses i jocs divertits. El que més m’ha agradat ha estat el de destrossar castells. Tracta que uns protegeixen el seu castell i l’altre equip ha d’atacar amb unes pilotes. S’acaba el joc quan tot el castell s’ha enderrocat. Míriam Moreno
diuen Maria José, Flor, Fina, Flora Ester i Ana. El monitor es diu Edgar i m’agrada d’ell que és divertit i ens ajuda. El joc que més m’ha agradat és el de tirar el rei. Marc Rodríguez
Els dimecres anem a la piscina caminant amb algunes mares: la Maria José, l’Anna i la Flor. El monitor es diu Edgar i ens fa jocs com el del tresor amagat. D’aquesta activitat he après a capbussar-me més avall. Sara Canals
El nostre monitor es diu Edgar i m’agrada perquè ens ensenya a fer coses. El joc que més m’ha agradat és el de les meduses i els submarinistes. En aquest joc he après a nedar molt ràpid. Selena Matarín
El dia que ens toca piscina és el dimecres i algunes mares que ens acompanyen es
ACTIVITATS AQUÀTIQUES BENVINGUTS A LA VIDA
Laura Meseguer
Paula Carretero
Meritxell Trabazo
Ruth Parramon
5 NOSALTRES
Benvinguts a la vida
Oriol Hinojosa punter
Hola!
Em dic Oriol Hinojosa Punter, i vaig néixer a la Clínica Corachan el passat 18 de març de 2014 a les 14:45 hores. Sóc fill del Marcel, analistaprogramador, i la Marta, analista de laboratori. Estic molt content de venir al món, ja que em feia il·lusió i molta alegria conèixer els avis Marcel·lí i Josep, les àvies Magdalena i Alejandra i les besàvies Josefa i Vicenta. Els amics dels pares m’han rebut com un més de la família i, al cap i a la fi, els amics són això: família! Una família que ha estat triada i forjada al llarg del temps. El meu nom el van triar els pares, però la meva estimada germaneta va haver de confirmar-lo, i li va agradar molt el meu nom. Es diu Aina i té quatre anys, i afirmaria sense equivocar-me que era la persona que més ganes tenia que nasqués. El dia del meu naixement, va venir a veure’m en sortir de l’escola. La vaig sentir de ben lluny perquè, juntament amb el pare, van pujar les escales corrents, com si d’una cursa es tractés. Va entrar a l’habitació tot cridant “Orioooool!!!”, em va fer un gran petó i jo li vaig fer un regal: una nina que ella desitjava amb tot el seu cor
6 NOSALTRES
COL·LEGINOTÍCIES
Col·leginotícies
l’actualitat de l’escola
Curs PDI Més de vint mestres de l’escola han participat al llarg d’aquest curs en unes sessions de formació, a càrrec de Joan Padrós i Gemma Grau, membres de l’Associació Espiral, Educació i Tecnologia, que els han permès aprofundir en l’adquisició de destreses per a l’ús i manteniment de la pissarra digital interactiva (PDI). L’ interès principal dels mestres ha estat conèixer tots els recursos que ofereix la PDI per poder-ne fer ús amb els alumnes a les aules i brindar-los la millor educació mitjançant la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació
XXXII Jocs Florals
“E
stimats i especials / són els nostres Jocs Florals”. Així van presentar-los l’Aina Ramos i l’Àlex Álvarez -alumnes de sisè- en la seva trenta-dosena edició. Aquesta diada literària, que va tenir lloc el passat 23 d’abril, coincidint amb la festivitat del patró de Catalunya, va esdevenir el cor de la IV Setmana Literària.
danses que, amb la seva gràcia i encertada posada en escena, va deixar esbalaït el joiós i nombrós públic assistent.
Tots els alumnes de l’escola, abraçats per un sol ostentós i donant la mà a “La natura” -tema que va guiar les actuacions d’aquesta edició-, van oferir als espectadors un esplet d’interpretacions plenes de paraules, versos, estrofes i cançons.
L’acte va concloure amb l’actuació del cicle superior, que, després d’una serena declamació de diferents poemes, va cantar “Heal the world”, de Michael Jackson, una defensa a la importància d’estimar la vida, com es desprèn d’aquest fragment de la versió en català: “Cura el món, fes-lo un lloc millor, per a tu, per a nosaltres i per a tots els humans. Molta gent està morint... Si t’importa prou la vida, fes un lloc millor per a tu i per a mi”.
Un breu fragment de la llegenda de Sant Jordi a càrrec dels alumnes del cicle mitjà, ambientats en una vila medieval i revestits de cavallers, va encetar la vetllada poètica amb una representació lírica i musical molt aplaudida. A continuació, els més menuts de l’escola, els de l’etapa infantil, il·lusionats i ben disposats amb les seves disfresses, van brindar un espectacle de rodolins i
A ritme d’espetec dels dits, els nens i nenes del cicle inicial van cantar la cançó “Natura”, brandant els braços al compàs de la música, i van convidar, d’una manera dinàmica i original, a respectar la creació.
En finalitzar aquesta gran festa, tots els assistents van poder gaudir, com és habitual, de l’exposició de manualitats i treballs literaris, instal·lada al “submarí”, que els alumnes i mestres havien preparat amb gran il·lusió
Proves TIMSS El Col·legi Sant Vicenç ha estat seleccionat aquest curs 2013-2014 per participar en la realització de les proves TIMSS. L’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències (TIMSS) investiga des de fa anys, en més de 50 països, el rendiment de l’alumnat de quart curs d’educació primària en les competències fonamentals de matemàtiques i ciències. Aquest estudi ha estat dissenyat per analitzar i comparar les diferències entre sistemes educatius i contribuir així a la millora dels ensenyaments i els aprenentatges en tots els països. L’estudi TIMSS s’aplica a una mostra d’escoles de cada país participant. Els alumnes de la nostra escola han participat en l’estudi com a part de la mostra espanyola
COL·LEGINOTÍCIES
Festa de la Primavera
El passat diumenge 23 de març, tot just encetada l’estació més florida de l’any, el pati del Col·legi Sant Vicenç va acollir l’esperada Festa de la Primavera, que, organitzada per la Comissió Escola-Família, va congregar 140 alumnes acompanyats dels seus familiars. Tot i que en un principi les previsions meteorològiques no eren molt favorables, finalment van gaudir d’un matí assolellat que va afavorir l’assistència d’un gran nombre d’alumnes i familiars, arribant a superar els 330 participants.
A les 10:30 h del matí es van obrir les portes del pati de l’escola i, a partir d’aquest moment i fins a les 14:00 h, tots els assistents van poder gaudir de les nombroses activitats i tallers preparats pels membres de la Comissió. Els més menuts van fruir amb els tallers de papiroflèxia, polseres, pinces amb foam i decoració de pedres. Es van disposar diferents jocs de taula, bitlles, punteria amb llaunes i, per als més agosarats, circuit de motos, xanques i eslinga equilibris, entre d’altres.
Festa de la Bicicleta
El passat diumenge 11 de maig es va celebrar a l’escola la tradicional Festa de la Bicicleta, organitzada per la Comissió Escola-Família. El sol ens va acompanyar en aquesta jornada esportiva que va reunir un total de 35 famílies els components de les quals es van repartir en els diferents recorreguts. Els recorreguts mitjà i llarg van comptar amb 40 i 39 participants respectivament. A les 10.15 h van sortir conjuntament per la carretera de Sant Boi, escortats per la Policia Municipal cap a l’aparcament del McDonald’s, per, un cop allà, començar els recorreguts per la llera del riu fins a Sant Boi (recorregut mitjà) i Cornellà (recorregut llarg). A un quart de dotze es va donar el tret de sortida del recorregut curt, en què van participar 32 persones, la majoria d’elles alumnes de l’etapa infan-
til, acompanyats dels seus familiars. Aquest any el recorregut curt es va ampliar fins al carrer Antoni Mampel i va ser tot un èxit, ja que els més petits de l’escola van poder gaudir passejant amb bicicleta pels carrers del poble escortats per alguns membres de la Policia. Al voltant de les dotze del migdia, un cop finalitzats els tres recorreguts, es van començar a repartir els entrepans de botifarra i el tradicional obsequi als alumnes participants. Tot seguit, es va dur a terme el sorteig de la bicicleta. Enguany els afortunats han estat l’Andreu i la Judith Solano (5è A i 2n B). Aprofitem per a agrair a tots els voluntaris la seva participació i animem des d’aquí totes les famílies a seguir participant de les jornades festives que es preparen des de la Comissió EscolaFamília. Bones vacances!!
7 NOSALTRES
No hi podia faltar el tradicional mural de la primavera, que, gràcies als dibuixos de tots els assistents, va quedar molt alegre i colorit. Els dos inflables gegants situats a la pista de futbol van ser un dels punts forts de la festa: un inflable tobogan, per tal que els més menuts demostressin les seves dots escalant, i un futbolí inflable que va fer les delícies de tots els nens i nenes. Aquest any, com a novetat, vam poder gaudir d’una sessió d’aeròbic dirigida per alumnes de sisè curs de l’escola, acompanyades pel mestre Roger Bartés. La Comissió Escola-Família vol agrair un cop més la participació de tots els collaboradors que fan possible que puguem seguir preparant aquestes jornades festives per gaudir en família. Animen des d’aquí tots els pares a participar en les diferents comissions que formen l’AMPA. Us esperem amb els braços oberts
Pintem el mur
El diumenge 27 d’abril de 2014 els membres de l’AMPA es van reunir a l’escola per acabar de pintar els panells del mur que quedaven. La tasca de renovar el mur de l’escola va començar amb l’ajuda de molts de vosaltres el 22 d’abril de 2012, a partir d’una crida general a totes les famílies per pintar el mur del pati. Finalment aquest mes d’abril es van acabar els panells que quedaven amb l’ajuda dels membres de les diferents comissions de l’AMPA i de la Fundació Educativa Esteve Casals. Van estar treballar durant tot el diumenge per deixar el mur enllestit. Ara sí que podem dir que tenim un mur digne de veure, esperem que us hagi agradat!
8 NOSALTRES
COL·LEGINOTÍCIES
Jornades gastronòmiques, un tast que fa viatjar Des del mes de novembre, els alumnes de l’escola que es queden a dinar al menjador han pogut gaudir d’una nova proposta de la Comissió de Menjador: les jornades gastronòmiques. Durant una reunió d’aquest comitè, va sorgir la idea de donar a tastar menjars i gustos diferents d’altres cultures. Imma Serrano, coordinadora de l’equip de menjador, ens diu que “la proposta de fer aquests menús ja feia temps que es pensava, però potser el fet de tenir la cuina a l’escola ens ha animat a decidir-nos, ja
Concurs Narcís Lunes El passat diumenge 11 de maig al migdia, als jardins de Can Comamala, l’alcalde, Oriol Junqueras, la regidora de Cultura, Imma Prat, i la regidora d’Educació, Mercè Andreu, van atorgar els premis de la 29a edició del Concurs Literari Narcís Lunes, en què tres alumnes del Col·legi Sant Vicenç van ser guardonades en les categories de poesia i prosa, tal com ressenyem a continuació. POESIA 1r grup (3r i 4t de primària) Finalista: Laura Camacho Aladel La girafa PROSA 1r grup (3r i 4t de primària) Guanyadora: Claudia Camiño Garcia Una aventura marina
que ara podem elaborar els menús i parlar directament amb la cuinera”. Amb aquesta nova iniciativa es pretén donar a conèixer millor el servei de menjador a través de diades especials on els alumnes tastin, gaudeixin i coneguin aliments diferents amb textures, olors i sabors nous. Els menús temàtics, que es preparen mensualment, es programen seguint unes pautes marcades per un dietista, la cuinera i la Comissió de Menjador. D’ençà que es van començar a promoure aquests menús temàtics, ja s’han dut a terme set jornades, segons que ens explica l’Imma: “La primera jornada gastronòmica va ser al mes de novembre, amb el menú americà i les seves hamburgueses. Després es va fer el tradicional menú de Nadal, amb neules i torrons. Al gener ens vam endinsar a Alemanya i vam gaudir dels tradicionals frankfurts. Al febrer, en el menú xinès, vam fer servir bastonets que els més petits van saber utilitzar molt bé. Al març, amb el menú italià, vam assaborir una pizza molt casolana. A l’abril, i amb ponxos mexicans, vam tastar els fantàstics burritos. Al mes de maig
L’edició d’enguany del certamen ha comptat amb una àmplia participació: en la categoria infantil i juvenil es van presentar 211 treballs, i en la d’adults, 66. Les composicions premiades es podran llegir aviat íntegrament al web municipal
LA TIRA CÒMICA
2n grup (5è i 6è de primària) Guanyadora: Elena Espinosa Gómez Tanca els ulls, torna a riure
fins al Marroc vam arribar, les olors i broquetes del qual ens van encantar. I al mes de juny els usuaris del menjador gaudiran del tradicional dinar de festa major, on ens desitjarem unes bones vacances i amb música i refrescs dinarem.” Els alumnes han viscut amb molta il·lusió, entusiasme i alegria aquesta iniciativa. Han fruït molt, no únicament pel menjar -han pogut gaudir dels menjars poc habituals en un menjador: patates fregides, quètxup...-, sinó per tots els decorats i l’attrezzo que les monitores, engalanades per a l’ocasió, han preparat perquè fos una jornada inoblidable. A més a més, val a dir que aquestes jornades han atret l’atenció de molts nens que habitualment no es quedaven al menjador, i moltes famílies han apuntat els seus fills perquè provin aquestes noves propostes. “Des d’aquest espai voldríem donar les gràcies a totes les famílies”, manifesta
la cap del servei de menjador. Aquestes jornades tan innovadores s’han dut a terme gràcies al personal de cuina -que ha fet un esforç extraordinari i lloable- i a les monitores, que amb alegria i l’entusiasme de participar conjuntament amb els nens d’un dia tan especial, també hi han dedicat moltes hores i han hagut d’assumir, disfressades de cap a peus, el gran nombre d’esporàdics. Segons l’Imma, “ha estat una experiència divertida i molt enriquidora”. A més, “aquestes jornades han fet que l’espai del migdia es visqui d’una manera diferent de l’habitual, i els nens i nenes han demostrat que s’ho han passat genial menjant coses que normalment no les serveixen als menjadors escolars”. Amb vista al curs vinent, ja han sortit diverses propostes, algunes d’aquestes plantejades pels alumnes que, amb il·lusió i empenta, volen continuar gaudint d’aquestes diades
MARTINE
ENTREVISTA:
9 NOSALTRES
Getting to know Martine La Martine és l’auxiliar de conversa d’anglès d’aquest curs. Va arribar a l’octubre des de Belfast (Irlanda del Nord) i ens explica com ha estat la seva experiència a la nostra escola, a més de compartir alguns detalls de la seva vida.
Quan i on vas néixer? Ens podries explicar algun tret interessant de la ciutat on has crescut? Vaig néixer el 7 de març de 1993 a Belfast, al nord d’Irlanda. Belfast és coneguda perquè s’hi va fer la construcció del Titanic. Recentment, l’any 2004, va ser nomenada una de les cinc millors ciutats per a anar a visitar dins del Regne Unit. Us la recomano especialment, és una bona ciutat per a poder visitar. Podries parlar-nos una mica de la teva família? Som cinc. Els meus pares han fet una excel·lent feina, ens han donat suport en qualsevol empresa que hem pres. La mare es diu Sharon, treballa a ASDA, un dels supermercats més estesos al meu país. El pare es diu Martin i treballa al Royal Mail, que és la versió anglesa de Correus. Tinc dos germans: Stephen, de 24 anys, i Eamon, de 17. L’Stephen treballa a l’atenció al client en una empresa que soluciona problemes tècnics amb el servei d’internet, i l’Eamon és estudiant. Records d’infància… Com es deia l’escola on anaves?, ens en pots parlar una mica? Vaig assistir a Our Lady´s Girls Primary School. Sempre m’ha agradat anar a l’escola des de ben petita. Recordo que durant molt de temps li demanava a la meva mare de dormir amb l’uniforme de l’escola perquè així estalviaria temps al matí i podria ser la primera d’arribar a l’escola, fins i tot abans que obrissin la porta. Mirant enrere, potser sona una mica desgavellat, però, és clar, només tenia cinc anys. I pel que fa a la secundària? Alguna anècdota que ens puguis explicar? Als onze anys vaig començar a Saint Gemma’s High School, i m’entristeix que aquest institut tanqués les seves portes el passat 2013. Tinc molts records, bons i dolents, d’aquesta escola, ja que hi vaig passar una part molt important de la meva adolescència. No seria on sóc si no fos pel suport i l’ajuda dels mestres que vaig tenir. Era un
institut més aviat petit, érem unes 250 noies, però gairebé totes ens coneixíem, érem una gran família. Tens estudis universitaris? Què has estudiat? Vaig estudiar els GCSE (General Certificate of Secondary Education) i els A-levels a l’institut (tot plegat vindria a ser com una selectivitat). Els resultats d’aquests exàmens van encaminar-me cap a la universitat. Actualment, estudio Business with Computing a la Universitat d’Ulster, al nord d’Irlanda. Aquest any estic en el meu placement year (un any que els alumnes universitaris aprofiten per a tenir un primer contacte amb el món laboral) i he escollit passar-lo a l’estranger. He tingut la sort de aprofitar-lo a Sant Vicenç dels Horts com a auxiliar de conversa. L’any que ve tornaré a la universitat per fer l’últim any de carrera i després, si hi ha sort, seré mestra en una escola de primària. Com vas conèixer la nostra escola i per què vas decidir fer-te auxiliar de conversa? Des del moment que vaig començar a la universitat, sempre vaig imaginar dedicar el meu placement year a l’estranger, però no em pensava que tindria el valor de fer-ho, i ara tot just està a punt d’acabar. És inconcebible com el temps vola quan t’ho passes bé. Sempre he volgut fer una carrera de magisteri; per tant, optar per una plaça d’assistent de conversa a Espanya va ser la millor decisió. Vaig sol·licitar una plaça mitjançant la meva universitat a una empresa anomenada CAPS, que és una companyia que ofereix una oportunitat de treballar a una escola a gent de parla anglesa com a assistents de conversa a les classes d’anglès. I em van donar la plaça al Col·legi Sant Vicenç, on he tingut l’oportunitat de veure el dia a dia de la vida d’un mestre. Estic molt agraïda i he gaudit de cada minut. Quines diferències observes entre l’educació al teu país i la de Catalunya?
La principal diferència és que a Belfast els nens sempre vesteixen amb uniforme. Una altra diferència és que els mestres vesteixen i actuen d’una manera més formal. El que també se’m fa molt difícil d’assimilar és que els alumnes catalans aprenen llengües estrangeres des de ben petits, mentre que al meu país no s’introdueixen fins a la secundària. Quin és el teu lloc predilecte de la nostra vila? I del nostre país? No tinc un lloc preferit, però m’agrada el fet de tenir la platja de Barcelona tan a prop. El temps a Belfast no acompanya per a anar a la platja. També vaig estar a Madrid el març passat: va ser molt bonic... malgrat la pluja. També m’agrada molt el paisatge de Catalunya. Què acostumes a fer en les estones lliures? M’agrada anar al gimnàs, passar estones amb els amics i comprar. Durant la meva estada a la vostra vila, m’he apuntat a la Montserrat Canals, i els caps de setmana els acostumo a passar amb els amics als centres comercials o al centre de Barcelona. Quins altres països t’agradaria visitar? M’agradaria treballar com a voluntària a l’Àfrica, però no m’agrada planificar-me a llarg termini, m’agrada anar dia a dia. Com resumiries la teva experiència a la nostra escola i al nostre país? Ha estat una experiència inoblidable, una part de la meva vida que em serà difícil d’esborrar. M’he sentit molt acollida. Estic molt agraïda a les famílies que m’han acollit a casa seva i als mestres que m’han ajudat a l’escola, especialment a totes les mestres d’anglès; i finalment, als nens, que han fet especial aquesta experiència, des dels infinits hellos fins als how are you? Ha estat una estada increïble i segurament tornaré de visita en un futur pròxim
FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS
10 NOSALTRES
Fundació Educativa Esteve Casals Activitats destacades EN AQUEST NÚMERO DE LA REVISTA NOSALTRES US EXPLIQUEM LES ACTIVITATS MÉS DESTACADES QUE EL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS HA PROMOGUT DURANT AQUEST DARRER TRIMESTRE DEL CURS.
Registre de Fundacions i canvi de titularitat El passat de 13 març la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat, ens va comunicar formalment que la Fundació Educativa Esteve Casals ja està inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat. Ha estat un procés llarg i feixuc que va començar fa més d’un any i que ha comportat realitzar una sèrie de tràmits, des de la carta fundacional fins a l’auditoria de comptes, passant per totes les esmenes que s’han hagut de fer en la documentació presentada. Un cop la Fundació ha estat inscrita al Registre, ara estem preparant el canvi de titularitat que s’ha de fer amb el Departament d’Ensenyament. Per tal d’agilitar els tràmits, estem treballant amb la gestoria que porta els temes administratius de l’escola. El procés culminarà amb la publicació del canvi de titularitat al DOGC. Ens agradaria poder dir que això tindrà lloc aquest curs, però potser serà a començament del curs 2014-2015.
Conveni amb els Salesians A la darreria del mes d’abril es va signar el conveni de renovació amb els Salesians. El conveni que fins ara teníem vigent s’havia signat el 25 d’octubre de 1993 i caducava aquest curs. Aprofitant el canvi de titularitat, s’ha renovat el conveni per 20 anys més. Com tots sabeu, aquest document vetlla perquè hi hagi una bona relació i col·laboració entre el Col·legi Sant Vicenç i els Salesians Sant Vicenç dels Horts. En la pràctica, el conveni garanteix una plaça a totes la famílies de l’escola que vulguin començar l’ESO a l’escola salesiana.
50è aniversari del Col·legi Sant Vicenç Des del Patronat fem costat i donem suport a la comissió que s’ha creat per recordar la inauguració de la nostra escola, que va tenir lloc el 6 d’octubre de 1964. Aquesta comissió es reuneix de forma periòdica. Les persones que estigueu interessades a col·laborar-hi podeu enviar un correu electrònic a ampa@csantvicens.cat.
Substitució de la Carmina
Al cap de 28 anys d’estar amb nosaltres, concretament al començament del curs 2014-2015, la Carmina es jubilarà com a secretària de la nostra escola. Després d’haver entrevistat els diferents candidats i avaluat les seves aptituds, l’Equip Titular ha seleccionat l’Imma Serrano (actualment coordinadora del servei de menjador) per substituir la Carmina quan aquesta es jubili. Des del Patronat agraïm a la Carmina tots aquests anys que ha estat al servei de l’escola; la trobarem a faltar. I també desitgem que l’Imma desenvolupi amb èxit les seves noves funcions dins de l’escola.
Novetats per al proper curs El Patronat de la Fundació també està preparant el proper curs. Per una banda, estem treballant amb els pressupostos que us presentarem a la reunió informativa de l’AMPA prevista per a la darreria de juny. També tenim pensades algunes novetats, entre les quals destaquem la posada en marxa de l’Escola de Pares, la potenciació de la Comissió de Comunicació -amb la contractació de nous serveis que ajudin a millorar la comunicació entre l’escola i els pares- i la projecció de l’escola a la resta del poble.
Inscripcions de P3 per al curs 2014-2015 El passat 21 de març es va tancar el període de preinscripcions a les escoles de Catalunya. El nostre col·legi va rebre 46 sol·licituds, comptant famílies amb germans i famílies noves. En la pràctica, això vol dir que no hem arribat a les 50 places que oferim per al curs 2014-2015. Les causes són diverses, però, bàsicament, la davallada la podem atribuir a la baixa natalitat i a la crisi econòmica que afecta la majoria de famílies de Sant Vicenç dels Horts. Comparant aquestes dades amb les d’altres escoles del nostre entorn, podem estar satisfets del nombre de preinscripcions. Desgraciadament, el CEIP Juncadella haurà de tancar una línia de P3. Des del Patronat i l’Equip Titular, lamentem el tancament de qualsevol línia, especialment si es tracta d’una escola del nostre poble. També prenem nota i, amb vista al curs que ve, haurem de fer alguna acció per arribar a omplir les dues línies.
FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS
Jesús churio, el mestre refranyer
Fa 35 anys que el Jesús Churio ronda per la nostra escola. Aquest any, al juliol -i ja serà el quart d’enguany-, es jubila. Ara farà seixanta-cinc anys que va néixer a Pamplona, una tranquil·la i bonica ciutat de Navarra, i als quatre dies ja celebrava els seus primers “sanfermines” juntament amb els seus pares i les seves tres germanes. Aprofita aquesta entrevista per a dir-nos que el seu cognom, una mica desgastat, ve de txuri (“blanc”, en euskera). Es podria dir que el Jesús ha fet de tot en aquesta escola, sempre envoltat d’il·lusió i empenta. Disposat a ajudar tothom, té sempre un somriure a punt, i acostuma a arrencar una rialla a aquell que més ho necessita. Moltes gràcies per tot, Jesús, de tot cor. Laia Mèlich
12 NOSALTRES
ENTREVISTA: JESÚS CHURIO
03
La vida Quin va ser el teu itinerari educatiu? La meva primera escola va ser un centre públic que tenia molt a prop de casa. Després, dos anys al col·legi dels Salesians, i als dotze anys vaig decidir anar al seminari, on vaig cursar el batxillerat. Un any a Osca i quatre a Girona, on per primera vegada vaig sentir el nom de Sant Vicenç dels Horts. Tenia companys d’aquest poble, però jo no sabia ni on era. Els estudis de Magisteri i una mica de Filosofia a Sentmenat i quatre de Teologia a Barcelona. Després... la vida et va ensenyant moltes coses. Què fas quan no estàs a l’escola? Fa uns anys he començat a disposar i decidir què faig amb el meu temps lliure: m’agrada estar informat del que passa al món i escolto els informatius de ràdio i TV i m’agrada fer una ullada a algun diari digital. Després ja vénen “altres afeccions”: preparar classes i corregir treballs, cuidar els néts, encarregar-me d’algunes feines domèstiques... Visc la meva fe en una comunitat cristiana. Col·laboro amb la Fundació Bayt AlThaqafa en la integració d’immigrants marroquins. També, últimament, estic
aprenent a tocar l’acordió; sempre m’ha agradat la música. Recomana’ns un llibre. Si us he de recomanar un llibre per a tot tipus de lectors i a on he trobat sempre una paraula de consol i de misericòrdia, és la Bíblia, la paraula de Déu. Llegir uns versets de la Bíblia cada dia és el meu aliment espiritual. Presenta’ns la teva família. La meva dona es diu Glòria, i aquest any farà trenta-tres anys que ens vam casar. Tenim quatre fills: el Sergi, el Xavier, la Mireia i la Laia, entre els trenta i els vint anys. Tots quatre han passat per aquesta escola. Dos d’ells estan casats. I l’alegria de la família són els néts: l’Ariadna (3 anys) i el Francesc (un any i mig), i cada un d’ells espera, ben aviat, la companyia d’una germaneta.
El mestre Quan vas sentir la vocació de mestre? La vocació de mestre la vaig sentir quan estudiava als Salesians i veia la dedicació i l’amabilitat dels mestres que jo tenia. Donaven classe, fèiem moltes activitats, jugaven amb nosaltres... creaven un ambient molt familiar. Després vaig
“a l’escola li dono les gràcies per donar-me un espai de realització professional i de supervivència” descobrir que imitaven sant Joan Bosco, que fonamentava el seu estil educatiu en tres eixos: raó, religió i amabilitat. On has treballat? Sempre he fet de mestre. Primer en escoles salesianes (Sant Boi, Sant Joan Bosco Meridiana, Escola Professional de Sant Vicenç) i trenta-cinc anys al Col·legi Sant Vicenç. Quan i com vas arribar a la nostra escola? Vaig arribar a aquesta escola de la mà d’en Lluís Bosch l’estiu de 1979, quan estava a punt de traslladar-me a la meva Navarra natal. Ell era el director i em va oferir un lloc de treball per a cobrir la baixa d’una professora del centre. Vaig acceptar i em van assignar la tutoria del cinquè curs d’EGB , en què hi havia, com a alumna, la Maite Casanova, actualment companya de feina.
ENTREVISTA: JESÚS CHURIO
13 NOSALTRES
Cançó de comiat En el penúltim comiat de jubilació (el del Lluís Bosch), just abans del seu, el Jesús va voler retre homenatge als seus companys que s’han acomiadat de l’escola en aquests últims mesos. Ho va fer d’una manera simpàtica, amb una cançó que us deixem llegir en les següents línies:
Solomeque Cuatro “compis” yo tenía y con ellos compartí los trabajos, alegrías y las ganas de vivir. De los cuatro que tenía, uno escribe sin estrés. Solo me que, solo me que, solo me quedaron tres.
Quines matèries has impartit i a quins cicles? Em sembla que tinc l’honor d’haver passat per tots els cicles i etapes, i amb varietat de matèries. Educació religiosa a P5, un any tutor de 1r, molts anys al cicle mitjà, llengua castellana i música al cicle superior... T’ha tocat ocupar algun càrrec directiu a l’escola? Sempre he pensat que acceptar un càrrec era fer un servei a la comunitat educativa, i amb aquesta actitud vaig assumir la direcció de l’escola, amb l’ajut inestimable d’en Joaquim Pastor com a cap d’estudis, durant sis anys (19962002). Posteriorment he col·laborat amb en Jaume Folqué, com a cap d’estudis, durant tres cursos (2008-2011). Experiències positives i negatives en el desenvolupament dels càrrecs. Em va tocar estar al davant en una època d’expansió: cada curs hi havia més alumnes, necessitàvem mestres, més espais físics, una consolidació del Projecte educatiu, com també aplicar les noves lleis educatives... Tot un repte en no tenir una preparació específica. Tens una visió global del funcionament de d’escola, veus la dedicació generosa i desinteressada de persones (mestres, pares de les juntes, personal d’administració i secretaria...), sense la qual no seríem el que som. Les experiències negatives les deixem per a un altre dia.
Què recordes de ca n’ Aragall? Recordo un espai molt senzill i precari: aules petites, sense massa recursos... però on hi havia moltes ganes de fer coses noves. Havíem d’oferir “alguna cosa més” que les altres escoles per atraure noves famílies que confiessin en nosaltres. Sempre vaig viure un ambient molt cordial i familiar entre mestres i famílies. I l’escola nova? La veritat és que jo era dels que veia moltes dificultats en un projecte tan ambiciós. Entrar el setembre del 92 en aquest espai va ser començar a creure una mica més en els miracles... Vam continuar fent el mateix però inundats de llum natural... Què t’emportes de l’escola? Jo a l’escola li dono les gràcies per donar-me un espai de realització professional i de “supervivència”. M’he trobat amb persones que han confiat en mi, companys amb els quals he pogut treballar il·lusionadament i compartir inquietuds, projectes, dificultats... I he conegut moltes famílies i alumnes que et saluden amb afecte quan et veuen al cap d’un temps pel carrer. Ens han dit que deies molts refranys a les teves classes. Podries dir-nos-en algun que resumeixi la teva estada a l’escola? Como dicen en mi pueblo: “Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija”. Espero que aquella llavor que ara és ar-
De los tres que yo tenía, una rubia “tocó el dos”. Solo me que, solo me que, solo me quedaron dos. De los dos que yo tenía, Tere corre más que ninguno. Solo me que, solo me que, solo me quedé con uno. Este uno que tenía, a “pagès” se dedicó. Solo me que, solo me que, solo me he quedado yo.
bre gran, que és la Fundació Educativa Esteve Casals i tots els qui formen part de la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç, puguin ser sempre aquesta ombra acollidora i facin un bon servei educatiu a la nostra població. En finalitzar el curs, et jubiles... I ara, què? Doncs, sí; el juliol faig els seixanta-cinc i ja passo al grup dels jubilats. Canvia l’escala de valors: em poso al servei de la família, de la comunitat cristiana, alguna activitat de voluntariat... Cada dia segur que apareixeran propostes noves... Un últim consell. Espero que amb il·lusió i professionalitat continueu treballant tots per mantenir la qualitat i el caliu de l’escola, sent fidels a un projecte educatiu compartit, al servei de moltes famílies vicentines
14 NOSALTRES
CONCURS LITERARI
Encara recordava la xafogosa tarda d’abril prop de la presa de Camarasa, quan va fer al Vicenç, ai el malaurat Vicenç!, la promesa que si un dia un dels dos queia en la lluita, l’altre s’encarregaria de comunicar-ho als seus familiars perquè poguessin honrar la seva memòria. No hauria pogut imaginar en aquell moment que aquell acord entre camarades regiria el seu destí. Un tracte és un tracte, i més entre dos xicots que en la soledat de la guerra només tenen un desconegut company com a únic amic.
Notícies d’ultramar Les agulles del rellotge marcaven les nou del matí quan les mans neguitoses del Miquel repicaven sobre la càlida tassa de cafè. Assegut a una vella cadira de vímet, restava en silenci, abstret en els seus pensaments, un silenci absolut només truncat de tant en tant pel lleu cruixit de la cadira. Amb moviments mecanitzats regava la torrada calenta amb un rajolí d’oli, fent dansar el setrill d’un costat a l’altre. El seu cor bategava de pressa, intentant obrir-se pas en la cruïlla de cabòries i dubitacions que poblaven els seus pensaments. La nit passada havia estat llarga, els llençols rebregats i xops de suor eren testimoni dels seus arduosos intents de deixar-se emportar pel somni de Morfeu. Malauradament, les profundes ulleres marcades sota els seus ulls blaus evidenciaven que aquella nit l’insomni havia guanyat la pugna. Avui era el gran dia, el dia que esperava des de feia vuit mesos, quan aquella dolça flaire de perfum de gessamí que desprenia la seva primera carta embolcallà tots els seus sentits. Fou en aquell precís instant quan el temps s’aturà i tots els malsons i penúries viscuts durant aquells penosos nou mesos al front del Pallars s’esvaïren en un segon per deixar-se emportar per aquella fragància que no tan sols era floral, era un efluvi de candidesa, d’esperança. Un gran goig esclatà dins el seu pit, on gelosament guardava el seu cor malmès per la violència de la guerra. Fins i tot, per un moment, va tenir la sensació d’alliberar-se de la feixuga càrrega que arrossegava des d’aquella maleïda tarda de maig a Sant Corneli. El record de les seves pròpies mans envoltant el cos sagnant del seu company, veient com el seu últim alè de vida sorgia dels seus llavis entreoberts i encara tebis, ara semblava esvair-se, i la sensació de culpa deixava pas a un bri d’il·lusió.
Per això aquella fatídica tarda de maig, després del virulent encontre a la vila d’Isona, quan veié que el cos del seu inseparable camarada restava immòbil sobre una balisa, corregué cap a ell esfereït per l’espectacle dantesc que oferia la sang que brollava de les nombroses ferides de bala. Amb un riu de llàgrimes que vessaven dels seus ulls, s’esforçava a taponar-li els orificis que els projectils havien fet al seu vulnerable cos, amb la trista esperança que les seves mans ensangonades retornessin a la vida el seu apreciat company. Aquella maleïda tarda la guerra es va cobrar dues joves vides: l’una, la del desventurat Vicenç, que se’n va anar sense descobrir els petits plaers de la vida, sense rebre el dolç petó del primer amor, sense sentir la tendra carícia d’un fill, sense experimentar el plaer d’acaronar les mans envellides d’un pare mentre et relata un cop més les seves peripècies de la infantesa. L’altra, la del pobre Miquel, condemnat a una vida grisa, sense il·lusions ni esperances, segada pel sentiment de rancúnia cap als qui havien fet esclatar aquella cruenta batalla, i és que a vegades la violència d’un sentiment pot arribar a ser autodestructiva. En el seu intent d’escapar de tots aquests fantasmes de la guerra que el torturaven en els seus malsons, va fugir cap a França, amb el convenciment que totes les seves penúries restarien a l’altre costat de la frontera. Després de tres dies, en què la intensa pluja dificultava encara més la seva comesa de creuar la frontera pels camins empedrats del Pirineu, va arribar finalment a Perpinyà. Allà, però, escodrinyant el cubell de les escombraries de la porta del darrere d’una boulangerie, es va adonar que no seria tan fàcil eludir els esperits de la guerra. Allà va comprendre que no seria tan simple desfer-se de l’estigma que el marcava. Allà, amagat darrere el cubell, aterrit per l’ensordidor soroll de les botes de la gendarmeria francesa que recorria els carrers en cerca d’exiliats per nodrir els camps de concentració, es va adonar que es trobava en un carreró sense sortida. Havia de posar-hi terra pel mig i començar
CONCURS LITERARI
una nova vida. Havia de deixar enrere tot el que coneixia fins aleshores i emprendre un nou camí, només així podria allunyar-se de les seves pors i començar a oblidar. Va ser la tarda del 27 de maig, quan després de cinc dies de navegació a bord del Sinaia camí de Mèxic, va sentir la necessitat de complir la seva promesa i, assegut a la coberta de la nau amb la brisa del mar com a única companyia, va començar a redactar la carta de condolença dirigida a la família del seu apreciat Vicenç. Després de més de 20 dies de navegació, un cop va prendre terra i es va assentar a casa d’una família de mestres que el van acollir a un poblet de la península del Yucatán, va dirigir-se amb urgència a l’oficina de correus, amb la convicció que aquell segell que engalanava el sobre era també el passaport que faria possible que les seves cabòries s’allunyessin mar enllà. A l’altra banda de l’oceà, la carta de condol del Miquel va ser acollida per un profund silenci. Com a tantes altres cases, el silenci va substituir la història. Un silenci compartit per tots, per tots menys per la jove germana del difunt, l’Eulàlia. El contingut d’aquella carta vinguda de terres llunyanes va despertar en ella un infinit sentiment d’agraïment, acompanyat d’un gran interès per la persona que l’enviava i que havia compartit amb el seu estimat germà els seus últims dies. No s’imaginava ella que aquelles primeres lletres d’agraïment escrites per les seves delicades mans que desprenien una dolça flaire de gessamí, farien possible el miracle de guarir el cos malmès i buit d’esperances d’aquell jove antany soldat. Una carta succeí a l’altra, i així, fruit d’una fluida correspondència, els dos joves van anar transformant un creixent sentiment d’afecte en un amor pur, engalanat per una sensació de comprensió i empatia vers l’altre. Avui era el gran dia, el dia que esperava des de feia vuit mesos, vuit meravellosos mesos en què havia canviat una vida grisa i penosa per una sublim fase de creixent felicitat, una alegria continuada que s’engrandia amb l’arribada de cada nova carta plena de dolces paraules i guarnida d’il·lusions i un projecte comú. Aquesta, però, seria la definitiva. El seu cor bategava de pressa. Ell, impacient, rosegava la torrada sense apartar
15 NOSALTRES
la mirada de les agulles del rellotge, que, impertèrrites, seguien marcant les nou del matí. Estava expectant per l’arribada del carter, desitjava amb tot el seu cor estrènyer aquella carta contra el seu pit. No podia esperar més, anhelava conèixer la seva resposta a la proposició que li havia llançat en la seva última carta. Si la resposta era positiva, i d’això n’estava convençut, aquell era el moment del seu esperat retorn. Totes les seves esperances estaven dipositades en aquella carta. Enrere quedaven les seves pors i preocupacions d’un temps passat, ara era el moment de començar a forjar-se una nova vida, una vida en comú plena d’esperances i noves il·lusions. Les agulles del rellotge marcaven un quart de deu quan el carter s’aturà davant la porta de l’entrada. Aixecant-se d’un salt de la cadira de vímet, corregué cap a la porta sense ni tan sols esperar que el missatger es disposés a fer sonar el timbre de la casa. Arrancant-li la correspondència de les mans, el va despatxar amb un insuls “que pase un buen día”. Palpitant d’emoció, va estrènyer amb força la carta contra el seu pit, per, acte seguit, estripar apressadament una cantonada del sobre per poder-ne llegir el contingut. Un amarg calfred va recórrer el seu cos en llegir les primeres línies de la tan esperada carta: “Estimat senyor, ens adrecem a vostè per comunicar-li que la senyoreta Eulàlia Queralt ens ha deixat a la curta edat de 23 anys, fruit d’una malaltia sobtada i irremeiable. Amb la finalitat de complir la seva última voluntat abans de traspassar a millor vida, ens dirigim a vostè per notificar-li aquesta desafortunada pèrdua.” Un silenci insondable s’apoderà de la cambra. El contingut d’aquelles línies el va fer sentir com si aquelles dissortades paraules se li anessin clavant lletra per lletra al fons del seu cor, com si fossin incisives dagues disposades a segar el seu últim bri de vida. L’estança restà en silenci, un silenci només truncat per un últim cruixit de la vella cadira de vímet. Amanda Rodríguez Ardid (Guanyadora de prosa del grup d’adults)
BIBLIOTECA RAMON FOLCH
16 NOSALTRES
Joaquim Pastor, el retorn a casa AMB L’ARRIBADA DE LA PRIMAVERA, LA BIBLIOTECA RAMON FOLCH S’HA VESTIT DE GALA PER CELEBRAR LA SEVA SINGULAR “FESTA MAJOR”. EL NOSTRE ESTIMAT ESPAI HA APLEGAT IMPORTANTS ACTES DE LA SETMANA LITERÀRIA: RECITAL POÈTIC EN LLENGUA CASTELLANA, MARATÓ DE LECTURA, CONCURS LITERARI COL·LEGI SANT VICENÇ I CONTES PER ALS MÉS PETITS. TAMBÉ HA CELEBRAT AMB GOIG EL RETORN A CASA DEL MESTRE I ESCRIPTOR JOAQUIM PASTOR.
Setmana Literària
Gràcies pel vostre servei
Tot i que la IV Setmana Literària s’inicià el dia de Sant Jordi amb els XXXII Jocs Florals, fou el 24 d’abril que la biblioteca acollí l’acte del Recital poètic en llengua castellana a càrrec dels alumnes de sisè. El bon treball de declamació dels nois i noies del cicle superior, sota el guiatge de Jesús Churio, va permetre que l’auditori seguís amb molta atenció els variats poemes que s’hi recitaren. Fou una jornada de bellesa i sentiments, de metàfores i riquesa lèxica. Autors clàssics com Tomás de Iriarte, G.A. Bécquer o Juan Ramón Jiménez van donar la mà a poetes més actuals com ara Gloria Fuertes, Ángela Figuera i Carmen Gil.
L’endemà, divendres, tingué lloc la tradicional Marató de lectura: en aquesta ocasió els alumnes de cinquè van ser els responsables de fer arribar a oïda de tot l’alumnat de primària uns textos prèviament preparats per la Maite i el Roger. Els més menuts van haver d’esperar fins a les tres de la tarda perquè en Joaquim Pastor els expliqués dos contes populars catalans: L’home del sac i Les tres coques. Amb vista a facilitar el seguiment de les històries, el nostre benvolgut rondallaire féu servir alguns objectes per tal de captar l’atenció dels assistents: un cistell, un sac, animals de joguina, dues coques... Els alumnes mostraren força interès i es van divertir.
Un cop més, no volem acomiadar-nos del curs sense deixar constància de la callada i eficient tasca que, dia rere dia, fa aquest grup de mares bibliotecàries. Atendre el nen o nena que cerca la quietud per poder fer deures, endreçar els prestatges, ordenar els llibres, folrar-los... són algunes de les feines que duen a terme, setmanalment, aquestes col·laboradores de la biblioteca Ramon Folch. A totes elles, doncs, moltes gràcies.
VIII Concurs Literari
Dijous 15 de maig
El dijous 15 de maig una seixantena de persones van congregarse a la biblioteca Ramon Folch per tal d’assistir a l’acte de lliurament de premis del nostre concurs literari. Després d’una breu i engrescadora salutació per part del director, Jaume Folqué, es procedí a la lectura dels treballs guardonats i a l’entrega dels premis. L’acte fou seguit amb gran atenció. Aquesta ha estat la relació de treballs seleccionats.
Cicle inicial Poesia
Cicle mitjà Poesia
Cicle superior Poesia
F
El conill Claudia Cano, 1r B
F
La noche estrellada Carla García , 4t B
F
El racisme Daniel Queizán, 6è A
G
La lluna i el sol Ruth Aymerich , 1r A
G
Un any passa volant Pol Boltà, 4t B
G
Se despertó una mañana Iván Cervilla, 6è B
Prosa F
La màgica història de l’escola Guillem Olaya, 1r B
G
L’estiu i l’hivern Míriam Moreno, 2n A
Prosa F
Misterio en Valencia Marc Marcè, 4t B
G
No quiero trabajar más Judit Selfa, 4t A
Prosa
Còmic F
Los piruletas Eloy Franch, 4t B
G
Pobre-cillas Marc Rodríguez, 4t B
Adults Poesia
F
El gos pacient Gerard Sánchez, 6è A
F
Em dic Jo Merche Perdiguero
G
Mai no deixis de somriure Mar Rosal , 6è B
G
La revelació de l’escarabat sagrat Amanda Rodríguez
BIBLIOTECA RAMON FOLCH
Joaquim Pastor torna a casa L’escriptor Joaquim Pastor va estar entre nosaltres el passat divendres 9 de maig. De fet, tornava a casa, a la seva escola del cor, a la seva estimada biblioteca. Fou ell, com a mestre, el principal impulsor d’aquest espai fonamental de comunicació, en el qual la lectura i la recerca d’informació havien de tenir el seu lloc de trobada. És per això que, per tal de tirar endavant aquest engrescador projecte, mai no dubtà d’abocar-hi hores de treball: registre i catalogació de llibres, sessions d’animació lectora, tertúlies literàries, explicació de contes, visita d’escriptors... En aquesta ocasió, però, ell era l’escriptor i no pas el mestre que el rebia. Els alumnes del cicle inicial van ser els encarregats de donar-li la benvinguda. Eren les nou d’un matí primaveral. Precisament, pensant en ells, en Joaquim havia escrit el deliciós conte El senyor paleta. Com a agraïment, els petits de primària li cantaren una cançó i li regalaren una foto gran amb les paraules “Gràcies, Joaquim”. El traç de les lletres el formava el cos dels mateixos nens i nenes. Després el saludaren els menuts de l’escola (P4 i P5), per als quals també
100 anys amb Platero “Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal de negro”. D’aquesta manera, Juan Ramon Jiménez ens presenta un dels personatges més coneguts i entranyables de la literatura, el burret Platero. Enguany commemorem el centenari de la seva primera publicació. És per això que
havia redactat una simpàtica narració, La geganta Fontsanta (que podeu llegir en aquesta revista), que les mestres els havien explicat, prèviament, a les aules. Un cop tocades les deu, la biblioteca es poblà de nens amb els caps verds d’herba i de nenes amb flors als cabells. Era el cicle mitjà que retornava a l’escriptor la divertida història del jove Jacint Prats Florit -redactada expressament per a aquesta visita-, que els alumnes havien llegit durant el mes d’abril. Molt emotiva resultà la cançó amb què fou obsequiat el nostre convidat, que narra, musicalment, la singular aventura del protagonista, en Jacint. La massa coral, afinadíssima en tot moment, vibrà sota la direcció de les mestres del cicle mitjà. Va cloure la visita l’alumnat del cicle superior. Els de cinquè havien llegit dos contes publicats a la revista Nosaltres i els de sisè, el darrer llibre editat del nostre autor, La crida del llibre de bambú, narració plena de tendresa i amor cap a la paraula escrita, i que conté un vocabulari molt ric. I com a cloenda, els nois i noies grans, ajudats per la mestra Marina Pastor, interpretaren “La cançó de la cegueta”, el text de la qual surt a la novel·la.
“El vers de cada dia” de la biblioteca ens evoca una frase de Platero. L’obra, escrita en una bella prosa poètica, molt emotiva, és estructurada en breus capítols, els quals plasmen sensacions i records de la infantesa de l’autor en el seu poble natal. Entre els temes que trobem en aquest llibre, destaquen la natura, les injustícies, les desigualtats socials i la mort. El seu autor, Juan Ramón Jiménez, va néixer el 23 de desembre de 1881
17 NOSALTRES
En el transcurs de la visita, el nostre autor respongué moltes preguntes que li feren els alumnes i ens comentà que el seu pare li havia passat l’amor d’escriure. “Vaig pel món amb els ulls oberts. Miro, observo, escolto...” –ens digué. També ens va comunicar que estava a punt d’acabar la seva novel·la més llarga, titulada L’últim cotxet d’Auschwitz. (El dia 19 de maig, en un correu enviat a l’alumnat del cicle superior, donaria algunes pistes sobre aquest llibre: “Es tracta d’un relat històric adreçat al públic juvenil i adult que he escrit empès per una “crida” que, gràcies a Déu, ha resultat més forta que els obstacles que se m’han presentat al llarg de la redacció”.) Més que escriptor, primer va valorar la professió de mestre: “Tenir cada dia al davant els ulls nets dels nens i nenes és un regal.” L’acte el tancà el cap d’estudis, en Luis Oriol, que expressà l’agraïment per la seva visita. “Per la nostra biblioteca han passat escriptors i escriptores de gran renom, coneguts i no tan coneguts, però cap de tan especial com tu. Perquè tu ets “el nostre escriptor”, un escriptor de la casa, i això encara té molta més importància que la quantitat de llibres que publiquis o els premis literaris que rebis. (...) Has estat mestre, pare, avi... Un temps, com he dit abans, incomptable i que seguirà permanent més enllà dels records. Avui hem obert les portes del Col·legi Sant Vicenç a l’escriptor, unes portes que ja no es tancaran mai, com ha passat amb el mestre i amb la persona, ja que la teva empremta, en aquest cas escrita, romandrà per sempre entre aquestes parets. Moltes gràcies, Quim.” En Joaquim s’acomiadà, agraït i commogut, amb unes bosses plenes dels regalets dels alumnes, i amb una gran capsa de galetes.
a Moguer, població situada a la província de Huelva. Va estudiar a la Universitat de Sevilla. El 1900 va publicar els seus dos primers llibres. La mort del seu pare aquell mateix any i la ruïna familiar li van causar una profunda preocupació, i el 1901 ingressà en un sanatori a causa d’una forta depressió. El 1905 retornà al seu poble natal i sis anys més tard es traslladà a Madrid. Va fer diversos viatges a França i posteriorment als Estats Units, on es va casar amb Zenòbia Camprubí i Aymar.
L’any 1914 va publicar el llibre Platero y yo. És aquest, sens dubte, el seu treball més popular i que l’ha convertit en un poeta de fama universal. Destaquen també altres obres com per exemple: Diario de un poeta recién casado (1916), Eternidades (1918) y Piedra y cielo (1919). L’any 1936 es va veure obligat a abandonar Espanya en esclatar la Guerra Civil Espanyola i s’establí a l’illa de Puerto Rico, on també va viure exiliat el músic català Pau Casals.
18 NOSALTRES
DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ
Les conductes disruptives Mònica Español
H
i ha un conjunt molt ampli de conductes que no arriben a ser trastorns però que són capaces de “trastornar el ritme de treball i de convivència a l’aula”. Aquestes conductes són habitualment anomenades conductes disruptives. L’escola és un dels espais on alguns alumnes manifesten les conductes disruptives. Les seves causes són diverses i constitueixen un dels problemes més comuns en el dia a dia a les aules. Les conductes disruptives reben aquest nom pel fet que la seva presència implica la interrupció o el desajust en el desenvolupament evolutiu del nen, dificultant les seves relacions socials. Dit d’una altra manera, trenquen el funcionament normal d’una activitat d’ensenyament i aprenentatge dins de l’aula. No hi ha un consens clar respecte de quines són aquestes conductes, però sí que es disposa d’una classificació d’aquests comportaments en quatre categories (Fernández 2001): t No respectar les normes establertes a classe.
t Alterar el desenvolupament de les tasques. t Desafiar l’autoritat dels mestres. t Agressió física o verbal. Aquesta situació de conflicte provoca conseqüències tant per als nens com per als mestres.
o és que són la manifestació de la manca d’adquisició d’altres competències. Aquestes competències s’adquireixen durant el pas de socialització que aniria des dels orígens (primers anys de vida) fins a la pubertat. Les possibles maneres de treballar aquestes conductes serien:
Als alumnes els condiciona l’èxit acadèmic, els dificulta les relacions interpersonals i amb els altres i els ocasiona una possible inadaptació al seu entorn. Són alumnes força impulsius que volen cridar l’atenció dels professors i dels companys i que tenen a vegades carències d’afecte.
t La intervenció preventiva, és a dir, crear un bon clima de convivència com a mesura per a evitar l’aparició de la conflictivitat, tant a casa com a l’escola (amb normes i responsabilitats compartides en un entorn estable amb rutines i límits).
Als mestres, la presència d’aquestes conductes a l’aula els provoca estrès i els dificulta el desenvolupament de les seves tasques.
t La intervenció reeducadora, dirigida per professionals, per a tractar les dificultats en el desenvolupament social de l’alumnat implicat en el desplegament de programes específics
A vegades, quan es parla d’aquesta problemàtica escolar, sempre s’ubica a l’ESO, i certament es pot considerar que en aquesta etapa la conflictivitat és més elevada respecte a altres etapes educatives. Cal destacar si les conductes disruptives són unes conductes adquirides
CARRER DELS GEGANTS
` DE LA LA MAGIA
PRIMAVERA
LA PRIMAVERA HA ARRIBAT I LA DRINGUETA ENS HA VISITAT. LA FADA CUCS DE SEDA ENS HA PORTAT I ELS CONILLETS I LES MARIETES ELS HEM CUIDAT. FULLES DE MORERES HAN MENJAT I EN PAPALLONES S’HAN TRANSFORMAT.
19 NOSALTRES
20 NOSALTRES
CARRER DELS GEGANTS
SORTIDA AL PARC DE
BOMBERS
LES GIRAFES I ELS ELEFANTS HEM COMENÇAT EL PROJECTE DELS BOMBERS. ESTEM MOLT CONTENTS DE LA VISITA QUE VÀREM FER AL PARC DE BOMBERS DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. ALLÀ VAM OBSERVAR I EXPERIMENTAR L’OFICI, COM TREBALLEN, LES EINES QUE UTILITZEN,EL CAMIÓ DE BOMBERS. ETC.
CARRER DELS GEGANTS
21 NOSALTRES
` UNA EXPERIENCIA
INOBLIDABLE UN DIA DE PRIMAVERA, AL MATÍ, ELS LLEONS I ELS TIGRES VAM TENIR UNA EXPERIÈNCIA EXTRAORDINÀRIA. ELS NENS I NENES DE CINQUÈ ESTAVEN DISPOSATS A AJUDAR-NOS A FER UNA GRAN OBRA D’ART D’EN GAUDÍ, “EL TRENCADÍS DE LES QUATRE ESTACIONS”. GAUDÍ ENS HAVIA CAPTIVAT I ESTÀVEM MOLT IL·LUSIONATS PER PODER APRENDRE I FER COM ELL HAVIA FET EN LES SEVES CREACIONS. VÀREM PENSAR MOLTÍSSIM I, DESPRÉS DE TOT ALLÒ QUE SABÍEM, VAM DECIDIR FER UN MOSAIC. UNA COMPOSICIÓ DECORATIVA D’ART QUE RESULTARIA UN GRAN TREBALL, PER AL QUAL NE-
CESSITARÍEM UNA MICA D’AJUDA. LA BEGOÑA I L’ANNA, JUNTAMENT AMB EL ROGER I LA MAITE, VAN TROBAR LA MANERA. NO VAREN TRIGAR MASSA A POSAR FIL A L’AGULLA. CADA ALUMNE DE CINQUÈ AJUDARIA UN LLEÓ I UN TIGRE. VA SER UN MATÍ PLE D’EMOCIONS. ELS MÉS GRANS FEIEN UNA TASCA EDUCATIVA MERAVELLOSA I ELS MÉS PETITS APRENIEN VALORS D’AMISTAT, TENDRESA, RESPECTE, CONVIVÈNCIA I D’ALTRES. QUIN DIA MÉS FABULÓS!!! TOTS PLEGATS ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ. VOLEM DONAR LES GRÀCIES ALS MESTRES I ALS NENS I NENES DE CINQUÈ QUE VAREN FER POSSIBLE AQUESTA REALITAT.
L’àlbum del tercer trimestre de cicle inicial
Aquest últim trimestre del curs ha estat breu, però ens ha resultat molt profitós... Mireu, si no, les imatges del que han estat tres mesos carregats d’emocions, noves experiències i projectes. Ens acomiadem així fins al curs que ve i us desitgem un bon estiu i unes bones vacances.
L’HORT
LA VISITA DE JOAQUIM PASTOR
OBRIM CAMÍ
EXCURSIONS
TEATRE
23 NOSALTRES
24 NOSALTRES
QUART CREIXENT
Brots de primavera LA LLUM PRIMAVERAL, LA FLORACIÓ DE LES PLANTES I EL TEMPS CANVIANT ENS HAN CONVIDAT A SORTIR DE LES AULES PER COMPARTIR, CONVIURE, GAUDIR I APRENDRE AMB EL NOSTRE ENTORN. UN TRIMESTRE CURT PERÒ ATAPEÏT DE CONTINGUTS I ACTIVITATS QUE ENS HAN PERMÈS ANAR MÉS ENLLÀ I SEGUIR ENRIQUINT ELS NOSTRES CONEIXEMENTS.
Concurs del Dia de la Il·lusió
Sortida a la fàbrica Danone
Els alumnes del cicle mitjà ens hem adherit a la campanya per al Dia de la Il·lusió que ha fet l’ONCE a través d’un concurs. Aquesta és una iniciativa per tal que hi hagi al calendari un dia en què recordem i celebrem la il·lusió com a motor de totes les coses importants. Perquè a ningú no li agrada la idea d’un món sense il·lusió, perquè creiem que és necessari recuperar la il·lusió com a valor, hem fet uns cartells molt bonics per reivindicar-ho i, malgrat que no hem estat seleccionats, ens sentim molt orgullosos de la feina feta! A més a més, cada classe ha escrit 11 motius que s’afegiran als més de 20.000 que ja han recollit per presentar-los a l’ONU.
La llegenda de Sant Jordi
El dia 10 d’abril vam anar d’excursió a la fàbrica Danone. Quan vam arribar, vam entrar a una sala i una noia ens va rebre. Vam veure uns vídeos de com es feien els iogurts. A continuació vam fer uns jocs per entendre el procés de fabricació del iogurt. Abans d’entrar a la fàbrica, ens vam posar un casquet i una bata blanca. Després vam veure com etiquetaven els envasos de iogurts. Més tard ens van acompanyar a una sala on ens havien preparat una sorpresa. A cada taula hi havia un Actimel, un Danonino i un envàs sense etiqueta. Nosaltres vam haver de dissenyar-la. Seguidament ens van donar una bossa plena de iogurts i uns imants molt divertits. Va ser un dia genial! Alumnes de 3r A
Els dies 23 i 24 d’abril vam representar l’obra de Sant Jordi, que durant uns dies havíem assajat amb molta illusió. Quan va arribar el dia, estàvem molt il·lusionats i animats. Primerament ens vam vestir i vam baixar al “submarí” i de seguida ens vam organitzar tots. Els decorats estaven fets amb envasos de cartró pintats de marró que feien la forma d’una muralla on hi havia el rei, la reina, la seva filla i els cortesans, i també hi havia una torre on pujaven els pregoners. Un cop va començar l’obra, van sortir
els presentadors, també hi havia dues roses que feien de narradores. Altres personatges eren els veïns, els pregoners, cantants i ballarins. Ah! També sortia un drac portat per uns quants companys. El cavaller Jordi i la princesa Mel·lina van cantar una cançó molt maca. Tots els qui van assistir a la representació es van quedar bocabadats i ens van felicitar. Montserrat Folqué, Joel Escolà, Marina Rodríguez i Laura Roja, 3r B
Els nens, nenes i mestres del cicle
QUART CREIXENT
Jocs Florals
mitjà vam preparar i representar una nova versió de la LLEGENDA DE SANT JORDI. A la història ja coneguda hi vam afegir cançons i balls. Teníem un drac ferotge de veritat, un mercat autèntic i un formidable castell. També vam regalar als espectadors una rosa de paper feta per nosaltres. Tots ens vam divertir moltíssim i l’obra va sortir genial. Tothom va quedar tan content que l’últim dia les mestres ens van donar un “pleniluni” especial de 5 i una piruleta.
El passat 23 d’abril els nens i nenes del Col·legi Sant Vicenç vam celebrar els Jocs Florals. La celebració va començar a dos quarts de quatre, a la pista de l’escola. A nosaltres ens va tocar representar un fragment de l’obra de Sant Jordi que l’endemà estrenaríem. Vam pujar a l’escenari i vam fer el nostre paper i vam cantar una cançó… en anglès! Va ser un dia fantàstic!
Alumnes de 4tB
Judit Selfa, 4t A
Excursió a Mercabarna
Visita al Museu AGBAR de les Aigües
El dia 10 d’abril de 2014 vam anar a Mercabarna. Mercabarna és una petita ciutat. Té 90 hectàrees i està dividida en tres mercats: carn, peix i fruita i verdura. Aquest últim va ser el que vam visitar. Al mercat del peix i la carn treballen de nit. Al de la fruita i verdura treballen de dia i tenen set pavellons. Els mateixos treballadors de Mercabarna ens van fer de professors, i eren molt divertits. Ens varen recomanar menjar cinc peces de fruita i/o verdura al dia. Vam aprendre a mesurar una ració de fruita i/o verdura (amb el palmell de la mà). També vam veure el procés de les patates, des que surten del pagès fins que es posen per vendre. A més a més, ens van convidar a menjar una amanida ben assortida! Va ser una sortida molt interessant! Carla García i Laura Soto, 4tB
El passat 26 de març els alumnes de 4t vam visitar el Museu Agbar de les Aigües, que es troba a Cornellà del Llobregat. Per començar, vam sortir de l’escola a les 9:15 h, vam pujar a l’autocar que ens va dur fins a Cornellà i ens va deixar a la porta principal del Museu Agbar. Tot seguit vam entrar-hi i vam esmorzar. Va ser llavors quan vam conèixer les nostres guies, la Queca i la Queta, que ens van acompanyar en tot el recorregut. Després de deixar les nostres motxilles dins d’uns grans sacs, vam seure en una sala circular. Ens va cridar molt l’atenció el sostre d’aquesta enorme sala perquè s’assemblava al sostre de la Cripta Gaudí, d’estil modernista. Les nostres guies ens van explicar una història sobre l’avi Corneli, uns dels fundadors de la Central Cornellà, i ens van ensenyar uns objectes molt antics i molt interessants: una maleta i unes fotografies. A continuació ens vam repartir en dos grups: uns nens anirien amb la Queca i uns altres amb la Queta. Tots dos grups vam fer el mateix recorregut amb l’ajuda d’un plànol i vam aprendre moltes coses noves, com per exemple: t La sala de les bombes, on es transporta l’aigua cap a les cases a través d’unes canonades. t Els pous, d’on extreuen l’aigua de l’aqüífer (riu subterrani). t La caldera, on l’aigua líquida es
25 NOSALTRES
El passat 23 d’abril, diada de Sant Jordi, vam celebrar els Jocs Florals a l’escola. Després de llegir 30 minuts i escoltar els preciosos poemes que ens van recitar alguns mestres, vam baixar al pati a assajar la nostra actuació als Jocs Florals. Després vam anar a la classe i vam continuar confeccionant roses de paper de seda perquè per a l’obra de teatre necessitàvem més de 100 roses! La nostra actuació als Jocs Florals ens va sortir genial! Gisela Pancorbo
transforma en vapor. t Les màquines de vapor. Quan el vapor passa per dins, la màquina provoca el moviment del pistó. Després d’aquest recorregut, ens vam trobar els dos grups al voltant d’una gran maqueta i, a continuació, vam descansar una mica jugant a mímica. Al cap de mitja hora aproximadament, les nostres guies ens van acompanyar fins al laboratori, on havia arribat una mostra, “la substància X”, i ens van animar a analitzar-la. Ens vam dividir en quatre grups i vam investigar les propietats d’aquella substància fent diferents experiments: flotació, densitat i vaporització. Finalment vam descobrir que aquella substància era aigua contaminada. La darrera activitat del laboratori consistia a “contaminar” l’aigua i després construir una depuradora casolana per netejar-la. A l’hora de dinar vam anar a un gran parc, Can Mercader, i ens ho vam passar genial jugant i, sobretot, amb els nostres pícnics! Alumnes de 4tA
26 NOSALTRES
CICLE SUPERIOR
Calidoscopi primaveral UN CALIDOSCOPI D’ACTIVITATS HA CORONAT AQUEST DARRER TRIMESTRE DEL CURS. MENTRE LA NATURA ENS REGALAVA UNA PALETA DE NOUS COLORS I LES AULES S’OMPLIEN DE LLUM PASQUAL, NOSALTRES ÉREM ELS PROTAGONISTES DE PROVES ATLÈTIQUES, CONCURSOS LITERARIS, EXCURSIONS, PROVES COMPETENCIALS, COLÒNIES... ARA, PERÒ, HA ARRIBAT L’HORA DELS ADÉUS.
Som competents La primavera regala flors als camps i proves de competències bàsiques als nois i noies més grans de primària. Els dies 6 i 7 de maig van ser uns dies molt especials per a tots nosaltres. Una mestra de l’Escola La Vinyala va venir a passar-nos les proves de competències. La noia era molt amable i s’explicava molt bé. Només vam fer quatre exàmens: català, matemàtiques, castellà i anglès. Tots vam trobar que aquestes proves eren molt fàcils. Maria Salvador i Anna Padilla, 6è
Ens premien al Narcís Lunes Participem a les Jornades d’Atletisme Un curs més, el dimecres 2 d’abril els alumnes del cicle superior vam participar a les sisenes Jornades Escolars d’Atletisme que organitza l’Ajuntament conjuntament amb els mestres d’educació física de les escoles, i que formen part de les accions de dinàmica educativa que s’inclouen en el Pla Educatiu d’Entorn. L’activitat d’enguany constava d’un circuit de 10 estacions amb 7 proves atlètiques i 3 de descans: una cursa de resistència, un salt d’alçada, una cursa de velocitat, un salt de tanques, un de llargada, un llançament de pes i també una activitat amb cadires de rodes. Va ser una matinal molt atlètica. Quan vam acabar totes les activitats, ens van donar sucs de fruita per a tothom.
Celebrem la Setmana Literària
Els alumnes de cicle superior vam prendre part activament en la IV Setmana Literària del Col·legi Sant Vicenç. Vam ser els protagonistes de la Marató de lectura i del Recital poético en llengua castellana, i també llegírem alguns dels treballs seleccionats per al VIII Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç. La Marató de lectura consistia a llegir diferents tipus de textos (mites, llegendes, contes fantàstics...) en català o castellà a tot l’alumnat de primària. Tot el matí vam estar molt nerviosos fins que ens tocava. Després tornàvem
L’alumna Elena Espinosa, de 6è A, fou guardonada en la 29a edició del Concurs Literari Narcís Lunes amb el seu treball titulat Tanca els ulls, torna a riure. La seva prosa fou la guanyadora en la categoria de 5è i 6è de primària. El lliurament de premis es va fer diumenge dia 11 de maig, al migdia, a Can Comamala, i hi van ser presents l’alcalde, Oriol Junqueras, la regidora de Cultura, Imma Prat, i la regidora d’Educació, Mercè Andreu.
a l’aula molt contents. Vam estar un mes practicant. Tothom va agrair aquella estona meravellosa que van passar amb nosaltres. Andreu Folqué i Jaume Roig, 6è
El dia de Sant Jordi vam fer els Jocs Florals. Ens ho vam passar d’allò més bé. Nosaltres vam cantar la cançó “Heal the world”, de Michael Jackson. En acabat, vam fer una cadena humana perquè passessin tots els petits. Guillem Talayero, 5è A
CICLE SUPERIOR
Ens tornem pagesos
27 NOSALTRES
Visitem l’escola salesiana Quina emoció fa visitar una escola de secundària! Això ens va passar el dilluns dia 12 de maig a la tarda. La cap d’estudis dels Salesians, Antonia Arcos, molt atenta, va informar-nos i va ser la guia de la nostra curta però engrescadora visita.
Viatgem intrèpidament El nostre gran amic i professor Lluís Bosch va jubilar-se el dia 21 de març; aquell dia ens vam posar molt tristos. Passats un quants dies, ens va convidar al seu immens hort. Ens ho vam passar molt bé. Una de les coses que ens va agradar més va ser fer una cabana amb canyes. El Lluís tindrà el nostre record per sempre. Ens va fer escriure una dedicatòria a les garrafes d’aigua de l’hort. Marta Siñol i Teresa Aymerich, 5è
El 15 de maig vam anar a l’hort del Lluís (exmestre del Col·legi Sant Vicenç). En arribar-hi, el Lluís ens va explicar què havíem de fer. Vam treballar per grups. Plantàrem patates, pipes de gira-sol, blat de moro i també arrancàrem males herbes. En acabat, vam construir una cabana amb canyes. Després va venir un home gran a explicar-nos com era la vida al camp. Al final vam fer una gimcana amb diferents coses. Ens ho vam passar molt bé. Gràcies, Lluís. Arnau Capdevila i Andreu Solano , 5è
Esdevenim actors i actrius Si durant el segon trimestre el treball del Taller de Teatre va consistir a redactar unes obretes, ara, després d’un parell de mesos d’assaigs, les hem representades. Les escenificacions van tenir lloc a La Vicentina els dies 19 i 20 de maig. El públic va regraciar el nostre esforç amb molts aplaudiments. Estem agraïts a la direcció de Toni Pastor per fer-nos passar tan bones estones amb el joc del teatre. La nostra obra es titulava La nit màgica dels estels. Ens ho vam passar d’allò més bé. El millor profe de teatre, Toni Pastor, ens va ensenyar com treure els nervis perquè ens sortís bé l’obra. Vam assajar moltes vegades, fins i tot vam esmorzar al mateix local de La Vicentina. Al migdia ens van acompanyar unes mares i vam dinar al parc de la Vila Vella. Vam representar l’obra un parell de vegades: una actuació per als companys de l’escola i l’altra, a mitja tarda, per als familiars i públic en general. Ainoa Navarro, Álex Álvarez i Samuel Sánchez, 6è
Quan vaig començar l’activitat del teatre, vaig pensar: “Això no servirà de res”, però
immediatament vaig rectificar, perquè vaig veure que allò era molt divertit. Penso que les obres de teatre van tenir molt de mèrit, perquè les vam escriure nosaltres. Que guai! Marta Casasampere, 6è
Molts vam perdre la vergonya, ja que vam actuar davant de molta gent. Vam cantar, ballar i, sobretot, improvisar. L’obra la vam assajar a l’escola. Abans d’actuar, vam fer jocs de relaxació i concentració a una sala amagada del teatre. Daniel Queizán, Elena Espinosa i Aina Ramos, 6è
L’obra la vam escriure per grups. La proposta ens va semblar difícil, però va resultar fascinant. La nostra obra es titulava L’arbre de la vida. Hi sortien tot tipus de personatges: extraterrestres, lladres, pirates, policies... En resum, ens va agradar molt. Anna Rosique, Clara Soto i Paula Rodríguez, 6è
Viatgers intrèpids és el llibre que llegim els de sisè. Surten famosos personatges: Marco Polo (aventurer), Ernest Shackleton (mariner), Amelia Earhart (pionera de l’aviació), Thor Heyerdahl (explorador) i Neil Armstrong (astronauta). Aquest llibre de l’Editorial Bambú ha estat escrit per Montse Ganges. Albert Zapata, 6è
Escalem el Montpedrós El 23 de maig vam anar a la muntanya de Sant Antoni. Ens acompanyava un grup d’avis. Ens vam cansar molt i ens vam fer moltes rascades, però igualment ens ho vam passar molt bé. Quan vam arribar al cim de la muntanya, tinguérem temps lliure. Llàstima que un nen es fes mal amb una pedra. Per culpa d’aquest petit accident, els mestres van decidir anar a dinar a un parc, al barri de Sant Roc. Andrea Ribera i Ingrid Gil, 5è
Vam caminar molts quilòmetres. Vam acabar destrossats, però vam descobrir moltes coses, com per exemple el pla de les Bruixes, el roure de les tres branques... Aquest arbre era molt curiós perquè dues branques s’ajuntaven i feien un forat. Un cop al cim, vam veure l’ermita. Jaume Andreu i Aitor Curpián, 5è
Ens van dir que podíem anar per dos llocs: el lloc difícil, que era curt, o el fàcil però llarg. El camí difícil consistia a escalar la muntanya. Vam quedar esgotats, però les vistes valien la pena. Ian Romero, Victor Messeguer, 5è
28 NOSALTRES
6è A
L’ADÉU DE 6è
ELS ALUMNES
1. Ávila Sánchez, Antonio 2. Belsué Comas, Enya 3. Boix Cardona, Marc 4. Capdevila Pérez, Laura 5. Casasampere Fernández, Marta 6. Cazorla Martín, Joel 7. Cervilla Pintor, Víctor 8. Delgado Ramírez, Pablo 9. Espinosa Gómez, Elena 10. Ginés Guillén, Paula 11. Malo De la Torre, Álex 12. Martín Pons, Ariadna 13. Martínez Aladel, Arnau 14. Padilla Boloix, Anna Fuyu 15. Paulí Cardeñosa, Mario 16. Queizan Camarero, Daniel 17. Ramos López, Aina 18. Redortra Salvadó, Èric 19. Rodríguez Romero, Paula 20. Rosique Artigas, Anna 21. Salvador Franco, Núria Maria 22. Sánchez Gonell, Gerard 23. Selfa Aymerich, Pau 24. Soto Baño, Clara 25. Torres Molina, Judith Tutor: Manel Vidal Portillo
L’adéu de 6è DESPRÉS DE 9 ANYS INTENSOS, DIUEN ADÉU AL COL·LEGI SANT VICENÇ. ABANS GAUDIRAN D’UNA FESTA DE COMIAT QUE HOM INTUEIX MOLT EMOTIVA (20 DE JUNY). ELS ALUMNES DE SISÈ DEL CURS 2013-2014 ENS DEIXEN, PERÒ ASSEGUREN QUE TROBARAN A FALTAR L’ESCOLA EN LA QUAL HAN VISCUT ELS PRIMERS APRENENTATGES.
La nostra escola Des que vàrem arribar a P3, hem estat aprenent al vostre costat. A educació infantil vam agafar la vostra confiança, vam aprendre a escriure el nostre nom. Gràcies a vosaltres hem après tot el que sabem. A cicle inicial, la cosa es complicava: ja llegíem llibres i fèiem feinetes de l’escola. Al cicle mitjà, cada vegada ens vàrem fer més grans, els controls i les feines s’anaven complicant. Ara ja estem a sisè, el darrer any del cicle superior i la primària, i estem molt agraïts per aquesta escola tan especial que ens ha acollit tots aquests anys. Elena Espinosa, Ariadna Martín, Aina Ramos i Clara Soto
A les nou entrem al col·legi. Quan obrim la porta de classe descobrim secrets a les assignatures. Si tenim dubtes, els mestres ens donen la clau per a obrir la porta que tot ho sap i així resoldre els problemes i seguir avançant en el camí dels aprenentatges. Iker-Gorka Manzano
29 NOSALTRES
L’ADÉU DE 6è
6è B
ELS ALUMNES
1. Álvarez Aranda, Álex 2. Athamnia Fernández, Ammar 3. Aymà Pujol, Berta 4. Boix Cardona, Marina 5. Cervilla Torrijos, Ivan 6. Farré Vallverdú, Ana 7. Fernández Navarro, Cristina 8. González Castillo, Diego 9. López Cobo, Anna 10. Lozano Rodríguez, Juan Pedro 11. Manzano Sánchez, Íker-Gorka 12. Martín Jiménez, Hugo 13. Martínez Aladel, Marta 14. Mateos Aranda, Nadine 15. Miralles Ambel, Daniel 16. Navarro Valverde, Ainhoa 17. Olaya Arús, Ferran 18. Pagerols Baliellas, Guillem 19. Pastor Doménech, Marina 20. Pérez Laxio, Claudia 21. Rodríguez Galera, Maria 22. Rodríguez Rubio, Helena 23. Rosal López, Mar 24. Sánchez Cañibano, Samuel 25. Zapata Font, Albert Tutor: Antoni Prats Morral
Gràcies escola! Gràcies per ensenyar-me tantes coses, he après dels amics, dels mestres i dels estudis. M’ha agradat molt estar aquí al Col·legi Sant Vicenç. Judith Torres
Gràcies per ajudar-me a fer tot el possible per a aprendre, per fer-me superar els meus reptes i per totes les experiències que m’has donat. Marina Pastor
Gràcies per corregir-nos, per ensenyarnos, pels bons amics i pels bons mestres. Adéu, escola estimada. Pau Selfa
Moltíssimes gràcies per tot el que heu fet per mi, per ajudar-me i ensenyarme a escriure i a llegir, per guiar-me a ser bona persona. Cristina Fernández
Tots aquests anys m’he sentit molt
acollit i benvingut. L’escola és una gran família on podem aprendre, fer amics, divertir-nos i conviure. Gerard Sánchez
Gràcies per acollir-me en aquesta bonica escola on he trobat bons mestres, bons companys i bons amics. M’emporto molt bons records de la millor escola de Sant Vicenç. Ferran Olaya
Gràcies als mestres que m’han ajudat tant i als companys que m’han acompanyat tots aquests anys. Maria Salvador
Gràcies, escola, per haver-nos acollit aquests nou anys, per ensenyar-nos a ser millors persones.
a l’escola en un futur. Álex Malo
Gràcies per ajudar-me a superar les meves dificultats, per ensenyar-me matemàtiques, a llegir i a escriure. Marta Martínez
Gràcies per l’educació, pels companys, pels mestres, per les colònies i excursions i per l’ajuda a l’hora d’estudiar. Paula Ginés
Gràcies a tots els mestres i companys per ajudar-me aquests nou anys que he estat a l’escola. Aquí he après, però, sobretot, m’han ensenyat a ser bona persona i a estimar. Mar Rosal
Helena Rodríguez
Gràcies per l’ajuda dels mestres, per ensenyar-me tot el que sé. Sou una part del meu cor i desitjo que també ho sigui de totes les persones que vinguin
Gràcies, Col·legi Sant Vicenç, per ensenyar-me tot el que sé i per fer-me passar moments tan bons. Víctor Cervilla
30 NOSALTRES
CRUÏLLA DE NARRADORS
La geganta Fontsanta Joaquim Pastor Font (Adpatació) Il·lustració: Marta Biel
A
questa és la història de la GEGANTA FONTSANTA. Fontsanta, la geganta, va néixer en un poble de la plana anomenat Vileta. El dia que la Fontsanta va néixer, els seus pares, el Joanet i la Roseta, ja es van adonar que la seva filla seria molt alta. Se’n van adonar perquè la robeta que la mare li havia preparat li quedava petita i perquè no cabia al bressol, de tan llargues que tenia les cames. Així que la Roseta va haver de demanar a la modista del poble que li fes una roba especial, i el Joanet va haver d’encarregar al fuster que li construís un llitet llarg i reforçat. Quan la Fontsanta va començar a caminar, tota la gent de Vileta es meravellava de la seva alçada: – Quina nena més alta! -exclamaven els veïns–, on s’és vist? – És més alta que una perxa! –s’admiraven. Els nens i nenes, més imaginatius, deien: – Però si sembla una geganta! I, a partir d’aleshores, tothom la va començar a anomenar la geganta Fontsanta. Mentrestant, la Fontsanta creixia i creixia. Esprimatxada, espigada, esvelta. I, com que creixia tant, les cames li sortien del llit i li arribaven fins a la finestra i encara més enllà, i, a la nit, la gent que passava pel carrer s’estranyava de veure uns peus i unes espardenyes penjants enmig dels dos testos de geranis que hi havia a l’ampit de la finestra. A l’escola, com que amb el cap tocava el sostre de les aules, havia de seguir les classes des del pati. La mestra obria una finestra de l’aula i la Fontsanta, agenollada al sorral, l’escoltava i feia les fitxes en una taula que tenia unes potes més altes que les de la cigonya que cada any feia el niu al campanar de l’església de Vileta. Quan acabava les fitxes que la mestra li donava, es distreia i badava. Mirava el cel i els núvols, i observava els ocells. De vegades esmicolava una mica de pa de l’esmorzar i s’omplia el palmell de molles que els pardals corrien a endur-se. Quan ja no li quedava cap molla, llegia, i els seus llibres feien olor de pa, roses i pol·len.
Quan el temps d’anar a estudi s’acabà, la geganta Fontsanta va parlar amb els seus pares. – Me’n vaig a córrer món –els digué, decidida–. Aquí, a Vileta, ja no hi tinc res a fer. Sóc diferent i estic convençuda que algú m’espera en algun lloc... A més, ja sóc gran i m’he d’espavilar. El Joanet i la Roseta no se’n sabien avenir, i prou que intentaren convèncer-la que es quedés. Li replicaren: – Però, Fontsantsa, filla, i què faràs tota soleta pel món?, si tu no t’has mogut mai de Vileta! –I afegien amb llàgrimes als ulls:- Et desorientaràs i et perdràs!... – No patiu -els aclarí la geganta–, me’n vaig, però jo us prometo que un dia tornaré. En sentir això, els pares s’asserenaren, i la Roseta, alleujada, exclamà: – Ah!, si és així... I tal dit, tal fet. L’endemà, a punta de dia, quan tothom encara dormia, la geganta Fontsanta se n’anà de Vileta amb un cistell al braç i un somriure als llavis. El Joanet i la Roseta li digueren adéu encara amb els ulls humits i una mica de pena al cor. Aviat va córrer la veu que la Fontsanta se n’havia anat de Vileta, i, com que la gent dels altres pobles de la plana no la coneixien, tothom sortia a rebre-la i a saludar-la: – Adéu, Fontsanta! – Que tinguis un bon viatge! La geganta els somreia i els responia: – Gràcies. Adéu-siau a tots! Com que caminava a grans gambades i només s’aturava a descansar i a menjar una mica quan es feia de nit, de seguida
CRUÏLLA DE NARRADORS
deixà enrere els pobles de la plana i arribà a terres de què mai no havia sentit a parlar. I vet aquí que, al cap d’uns dies, va arribar a Vilaeixuta. I el cor li va dir que allà l’esperava algú. A Vilaeixuta la terra tenia un color groguenc, les flors estaven pansides, els arbres no donaven fruits i la gent estava trista. – Què us passa?, per què feu aquesta cara de pomes agres?, i per què tota la rodalia de Vilaeixuta té aquest color terrós tan apagat? –preguntà la Fontsanta a uns nens que jugaven a la plaça Major. Els infants se la miraren, i el més petit de la colla, esporuguit, li preguntà:
31 NOSALTRES
L’aigua del núvol gris va omplir les deus, els pous i el riu de Vilaeixuta. I els vilaeixutencs ja no van tornar a estar mai més tristos. La notícia del que la geganta havia estat capaç de fer aviat es va saber a tot arreu, i els vilatans dels pobles on, com a Vilaeixuta, no hi plovia gairebé mai l’anaren a veure. La geganta Fontsanta els ajudava de bona gana. Mirava el cel, buscava un núvol gris i allargassat i, amb la seva extraordinària bufera, l’empentava fins on la gent li demanava. Arreu la rebien amb música i cants, li donaven menjar i li regalaven roba, llibres i fins i tot alguna joia. De vegades el vent, entremaliat, li desviava el núvol. Volia jugar.
– Has sortit d’un conte, geganta? – A veure si l’atrapes! –li proposava. – No -li respongué–, no he sortit de cap conte, ni sóc cap geganta de les que tu t’imagines... Digueu-me, si us plau, què us passa, que, si puc, us ajudaré.
La Fontsanta s’enfadava i s’afanyava a córrer darrere el núvol. Aviat l’atrapava i, bufant sense parar, l’acompanyava fins a la seva destinació.
Una nena li va explicar el motiu de la seva pena: – A Vilaeixuta hi plou molt poc. L’aigua escasseja, els pous s’han assecat i el nostre riu és un llit de còdols.
– Ai, vent trapella!, com t’agrada fer criaturades! –deia la filla del Joanet i la Roseta mentre se li desinflaven les galtes, roges com un sol ixent.
I el noi més assenyat de la colla va afegir: – Sense aigua no hi ha vida. – Tens raó –digué la Fontsanta. Els nens l’envoltaven i, com que havia dit que els ajudaria, esperaven la seva resposta. Però la geganta es limità a dir: – Tornaré. I continuà el seu camí. Mentre caminava, rumiava de quina manera podia ajudar aquella pobra gent. Va rumiar durant molts dies, fins que un matí, en alçar els ulls al cel, va veure un núvol. Era un núvol gris i allargassat. La Fontsanta sabia que anava carregat d’aigua. “Si jo pogués, m’emportaria aquest núvol fins a Vilaeixuta”, va pensar. La Fontsanta era molt alta, com ja sabeu, però aquell núvol viatjava pel cel, i ella al cel no hi arribava.
La fama de la geganta s’estengué pertot arreu, i molts ja l’anomenaven la geganta Bufanúvols. Però vet aquí que un dia la Fontsanta, de lluny estant, va albirar un núvol molt estrany. Era més fosc que els altres i molt més compacte. Era tan gran que cobria tota una vall. Com més s’acostava al núvol, més li picaven els ulls, que aviat se li ompliren de llàgrimes. Aviat es va adonar que aquell núvol feia molta pudor i desprenia unes gotetes verdoses que assecaven l’herba i feien emmalaltir els arbres. Va veure armes abandonades aquí i allà i filferro espinós cargolat i rovellat. Llavors ho va entendre tot. Aquell era el núvol de la guerra. Es va omplir els pulmons d’aire, com sempre feia, i bufà amb tota les seves forces per endur-se aquell núvol dolent. Però no va poder. Ho tornà a provar, però els seus esforços foren inútils. El núvol no es movia.
“I si bufés?”... Llavors va sentir la veu del vent enjogassat: La Fontsanta va agafar molt d’aire i, com si inflés un globus gegantí, el deixà anar amb tota la força de què fou capaç. El núvol es va bellugar, i això que no feia gaire vent.
– Fontsanta, no et desanimis, que jo t’ajudaré. T’ho dic de veritat. La geganta va alçar els ulls, sorpresa de sentir la veu del vent.
Tornà a bufar, encara més fort, i el núvol es va moure una miqueta més. Va continuar bufant sense parar. Una i altra vegada. Empès per l’aire que, com una ventada, sortia de la boca de la Fontsanta, el núvol avançava cap a Vilaeixuta. Quan va ser a sobre del poble, va deixar anar tota l’aigua que duia.
– Tu te l’enduràs, aquest núvol? –li preguntà. – Ho intentaré... Ara vés, fes la teva feina, Fontsanta, que la gent dels pobles que pateixen sequera t’espera. I quan arribi la primavera torna, que veuràs un miracle.
Els vilatans van sortir al carrer amb galledes i cubells. Bojos d’alegria, s’abraçaven, cantaven i ballaven. I els nens asseguraven:
La geganta va obeir. Es va aixecar i es va posar a caminar. Al cap d’una estona, va veure un núvol gris carregat d’aigua. Va intentar recordar on l’havia d’empènyer. “Ah, sí!, a Sequeral de Dalt, que no tenen aigua des de fa ben bé un any”.
– Ha estat la geganta! Va dir que tornaria, i ha estat veritat.
Quan va arribar la primavera, va tornar a la vall on s’havia
32 NOSALTRES
CRUÏLLA DE NARRADORS LLIBRES RECOMANATS
instal·lat el núvol de la guerra. El vent ja l’esperava.
els veïns del poble.
– Mira! –li demanà.
– Filla! –exclamaren els seus pares en veure-la aparèixer pel camí que vorejava el riu.
El núvol de la guerra havia desaparegut, i arreu creixia l’herba i revifaven els arbres. L’olor de flors s’escampava delicadament i tot semblava nou. Fins i tot els canons i els tancs estaven coberts d’un entapissat verd.
– Us vaig prometre que tornaria –va dir la geganta–, i he tornat. La Roseta se la va mirar de dalt a baix, i va exclamar:
– Què ha passat? –preguntà la geganta.
– Noia, com has crescut!
–He fet la meva feina –va contestar el vent–. Jo també, com tu, no he parat de bufar, i, mentre tu duies els núvols d’aigua als pobles de secà, jo transportava grapadets de terra i llavors a aquesta vall. Les llavors han desfet el núvol i han retornat la vida a aquesta terra ferida.
– Encara més? –va dir la Fontsanta, molt sorpresa–. I tot seguit va treure les coses que duia al cistell, que era tot el que la gent li havia regalat durant els anys que havia estat fora de Vileta: pa, formatge, pernil, nous, avellanes, dolços, fruita, roba, monedes, joies, llibres de contes, joguines...
– Gràcies, vent –va dir, emocionada, la geganta–. Des d’avui sóc la teva amiga.
De seguida els veïns de Vileta van fer una rotllana al voltant de la Fontsanta i, més alegres que unes pasqües, es posaren a cantar i ballar
Passats uns anys, la geganta Fontsanta, la Bufanúvols, va tornar a Vileta. El Joanet i la Roseta l’esperaven, com també tots
Llibres recomanats per a l’estiu NO DEIXEU QUE L’ESTIU SE US ESCAPI SENSE HAVER GAUDIT DELS BELLS PAISATGES DE LES PÀGINES D’UN BON LLIBRE. HEUS AQUÍ ALGUNES DE LES PROPOSTES QUE US FEM.
Educació infantil
Cicle inicial
Cicle mitjà
Cicle superior
Susana Gómez Redondo Sonja Wimmer EL DIA QUE LA SAÏDA VA ARRIBAR Takatuka àlbums
Juan Ramón Jiménez MI PRIMER PLATERO Ed. Anaya
Hugh Lupton LA VOZ DE LOS SUEÑOS Y OTROS CUENTOS PRODIGIOSOS Ed. Vicenç Vives. Colección Cucaña
David Fernández Sifres UN INTRUSO EN MI CUADERNO Ed. Edelvives
Xavier Deneux ELS CONTRARIS Ed. Combel EL PINGÜÍ Col·lecció Cavall Zoo Ed. Combel
Miriam Moss EL MILLOR GOS DEL MÓN Ed. Vicenç Vives. Col·lecció Pinyata Hans Christian Andersen LA SIRENETA Ed. Combel. Col·lecció El cavall volador clàssic. Sèrie Trot
Úrsula Wölfel 27 CONTES SORPRENENTS Ed. Cruïlla. Col·lecció El Vaixell de Vapor
Rudyard Kipling KIM Ed. Vicenç Vives. Col·lecció Cucanya
33 NOSALTRES
ENTRETENIMENTS
Entreteniments gegants Antoni Prats Il·lustració: Marta Biel
ANIMEU-VOS A RESOLDRE AQUESTS ENTRETENIMENTS RELACIONATS AMB EL CONTE LA GEGANTA FONTSANTA QUE TROBAREU A LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS”. EL TEXT VA SER ESCRIT PER JOAQUIM PASTOR ARRAN DE LA VISITA QUE VA FER A LA NOSTRA ESCOLA EL PROPPASSAT 9 DE MAIG. SI ELS ALUMNES MÉS PETITS VAN GAUDIR ALESHORES AMB LA NARRACIÓ, ARA US TOCA A VOSALTRES ENGEGANTIR LA VOSTRA IMAGINACIÓ PER A ENCERTAR ELS JOCS DE PARAULES I NOMBRES QUE TOT SEGUIT US PROPOSEM.
Sudoku gustós
Si resoleu correctament aquest sudoku, a la columna ombrejada trobareu un dels aliments que duia la geganta Fontsanta al cistell.
L
N E
Ordeneu les paraules d’aquestes dues expressions perquè esdevinguin correctes. pomes de cara agres
Jeroglífic proper
Zona que forma el voltant de qualsevol població. La de Vilaeixuta tenia un color terrós apagat.
(Solució)
unes pasqües més que alegres
R
(Solució)
L
N
P
I I
Expressions genuïnes
Filferro adjectivat
51 A
N
R
I (Solució)
Paraules trobadisses Al costat del sorral hi ha un mot que és una au.
El riu era ple d’aquestes pedres.
“I quan arribi la primavera torna, que veuràs un... “
Trobeu al text de Joaquim Pastor els adjectius que qualifiquen aquest filferro.
Personatge treballador Quin personatge transportava granets de sorra?
Rotllana matemàtica
“De seguida els veïns de Vileta van fer una rotllana al voltant de la Fontsanta”. Si al radi d’aquesta rotllana hi cabien 25 persones, quantes persones omplien la rotllana de Vileta? La geganta Fontsanta ho sap, perquè era al bell mig. Feu que π sigui igual a 3,14. I prou (Solució)
(Solució)
Anagrama somiador
Per culpa de les cames tan llargues, la geganta no cabia...
LA SORBELS (Solució)
BON DIA, SR. KASPÀROV
34 NOSALTRES
Bon dia, Sr. Kaspàrov Història dels escacs (LXIII) Esteve Fradera
L’
activitat en el món dels escacs és gairebé frenètica. Tot just acaba el Campionat del Món, que ja ens trobem amb el Torneig de Candidats 2014. Els vuit escaquistes que enguany han optat a disputar-lo han estat: Anand (Índia), Aronian (Armènia), Karjakin (Rússia), Mamedyarov (Azerbaidjan), Andreikin (Rússia), Topalov (Bulgària), Kramnik (Rússia) i Sviler (Rússia). Llevat d’Annand, que passa dels 40 anys, i d’Aroniam, Kramnik i Sviler, que van per la trentena, la resta de jugadors són joves valors de les noves generacions. Els pronòstics afavorien Arionan (segon jugador més ben classificat del món), mentre que per a Anand no se’n donava ni un euro, després del decebedor matx contra Carlsen, a qui no va ser capaç, en el Mundial, de guanyar-li una sola partida. Tot i així, malgrat els averanys, ha estat l’escaquista Anand, amb tota justícia, qui ha merescut assolir el dret a disputar la revenja contra Carlsen. Aquest matx previsiblement es disputarà el mes de novembre. Aronian, el gran favorit, va decebre els seus compatriotes, i la seva derrota amb el jove rus de 24 anys, campió juvenil 2010, Andreikin, el va acabar allunyant del vencedor Anand. Vegem precisament la partida entre els dos candidats, Andreikin i Aronian, que van quedar cinquè i sisè respectivament
Classificació final del Torneig de Candidats 13 al 30 de març a Khanty-Mansiysk (Rússia) 1
Anand
Índia
2770
8½
2
Karjakin
Rússia
2766
7½
3
Kramnik
Rússia
2787
7
4
Mamedyarov
Azerbaidjan
2757
7
5
Andreikin
Rússia
2709
7
6
Aronian
Armènia
2830
6½
7
Svidler
Rússia
2758
6½
8
Topalov
Bulgària
2785
6
la partida
Blanques: Andreikin (Rússia) Negres: Aronian (Armènia) Torneig de Candidats 2014
Obertura Trompowsky 1. d4, Cf6 2. Ag5, ... (Aquí comença l’obertura Trompowsky, una obertura poc corrent (moderna o de moda). Cada vegada es juga més, sobretot quan es vol sorprendre el rival. Hi ha poca documentació.)
seria millor fxe5 per tal de conservar el centre de peons negres.) 15. g3, Ae6 16. Ag2, Axc4 17. Axb7, Tb8
2. ... , g6
18. Ac6+, Rf8 (No val 18...Re7; 19. Td7+, Rf8; 20. Td1 o Tda7.)
3. Axf6, exf6
19. a4!, Ab3
4. c4, Ab4+ (Potser és millor 4. ..., c5 i conservar l’alfil del fianxet.)
20. Rb2... (La clau del pla estratègic.)
5. Cd2, c5 6. a3, Axd2+ 7. Dxd2, cxd4 8. Cf3, Cc6 9. Cxd4, Cxd4 10. Dxd4, Da5+ 11. b4, De5 12. 0-0-0, ... (Amb l’enroc llarg, Andeikin protegeix la dama.) 12. ... , a5!? (Un pla dubtós.) 13. b5, d6 14. Dxe5+, ... (Canvi de dames. Les blanques pensen que les seves peces són més actives.) 14. ..., dxe5 (Potser
20. ... Axa4 (Si 20. ..., Axd1; 21. Txd1,Re2; 22. Td7+, Re3; 23. Ta7) 21. Td5, Re7 22. Ra3, Ac2 23. Td7+, Rf8 24. e4, a4 25. Tc1, Ab3 26. Ad5!, Axd5 27. Txd5, Rg7 28. Tc7, Tb6 29. Tc6, Tb7 30. Rxa4, Ta8+ 31. Ta6, Tc8 32. b6, Tc2 33. Rb5, Txf2? (Error greu, amb 33. ..., Tb8 es poden fer taules.)
34. Rc6, Te7 35. Taa5, Te6+ 36. Td6, Te7 37. Tdd5, Te6+ 38. Rc7, Te7+ 39. Rc8, Te8+ 40. Rd7, Rf8 41. b7, Te7+ 42. Rc6, Te6+ 43. Rc7, Te7+ 44. Rb6!, ... I les negres es rendeixen. Si 44. ..., Te6+; 45. Rc7, Te7+; 46. Td7, Txd7;47. Rxd7, Rg7; 48. b8 = D, ...
BON DIA, SR. KASPÀROV
35 NOSALTRES
Sabies que... ...la inauguració del col·legi va ser notícia en un diari de Barcelona? “Tothom corria, a ca n’Aragall, durant els últims dies de setembre i primers d’octubre d’aquell inoblidable 1964. Els uns, per desembarassar la casa; els altres, per habilitar-la com a escola. El dia 6 d’octubre començaren les classes per a 77 alumnes, entre nois i noies. Al mes de desembre el nombre de matriculats era de 91; nou d’aquests alumnes assistien a l’escola de nit, puix eren treballadors. L’equip de mestres del senyor Navarro continuava tenint cura de les classes. (...) Ja podeu suposar la pobresa de recursos (mobiliari, llibres, mapes, etc.) d’aquella escola. Però l’Associació -presidida per en Vicenç Marco- se sentia contenta del seu treball, com es palesà el dia de la benedicció del nou col·legi, que, per iniciativa del senyor Marco, dugué des d’aquell moment el nom de Sant Vicenç, el mateix del patró de la nostra vila.
L’acte de benedicció féu recordar un xic el de la constitució de l’Associació Catòlica, l’any 1959, tot i que es desenvolupà amb més senzillesa. Beneí el col·legi mossèn Jaume Cases, rector de la vila, en presència d’un conseller de l’Ajuntament, el president de la Federació Catòlica de Pares de Família i més d’una cinquantena de pares d’alumnes. L’esdeveniment es festejà amb galetes i begudes, que tothom prenia amb molt de compte... per tal de no tacar-se el vestit de diumenge, resplendent com el rostre de cada un dels assistents. La periodista local Magda Sanrama deixà constància de la cerimònia de benedicció en un raconet d’un diari de Barcelona (El Noticiero Universal). Era el diumenge 22 de novembre de 1964: San Vicente dels Horts.El colegio San Vicente, de reciente fundación, dirigido por don Guillermo Navarro, ha sido bendecido por el cura párroco, mosén Jaime Casas.
[Font: : Crònica d’una escola | 20è aniversari del Col·legi-Acadèmia Sant Vicenç]
Una imatge per al record Grup de parvulari del curs 1984-1985
AMB EL PATROCINI DE: