Nosaltres141

Page 1

nosaltres PÀG. 11 COL·LEGINOTÍCIES

QUÈ N’ÉS D’IMPORTANT L’AUTOESTIMA! PÀG. 13 COL·LEGINOTÍCIES

UNA ESCOLA COMPARTIDA PÀG. 16 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

LA BIBLIOTECA ÉS PLENA DE VIDA!

PÀG. 17 ENTREVISTA: CARMINA BOTELLAS

CARMINA, QUAN UN TROBA EL SEU LLOC PÀG. 25 OBRIM CAMÍ

ELS MAGS I ELS DOMADORS ANEM D’EXCURSIÓ AL COSMOCAIXA

PÀG. 29 QUART CREIXENT

VISITEM LA FÀBRICA DE CACAOLAT PÀG. 30 CICLE SUPERIOR

UNA EPIDÈMIA ENS ATACA! PÀG. 32 CRUÏLLA DE NARRADORS

LA TEULA

(Joaquim Pastor)

Dia internacional de la pau

núm. 141 EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ ANY: XXXIX GENER 2015

Escolta la resposta dins el vent


2 NOSALTRES

SUMARI

03 Editorial

04

06

07

Col·leginotícies

14

15

16

17

20

22

Llibres recomanats

23

26

28

30

32

33

34

35

Benvinguts a la vida

Entrevista: Carmina Botellas

Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (II)

Cruïlla de narradors

nosaltres

Entreteniments

núm. 141 EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ ANY: XXXIX GENER 2015

PÀG. 11 COL·LEGINOTÍCIES

QUÈ N’ÉS D’IMPORTANT L’AUTOESTIMA PÀG. 13 COL·LEGINOTÍCIES

UNA ESCOLA COMPARTIDA

Dia internacional de la pau

Escolta la resposta dins el vent

PÀG. 16 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

LA BIBLIOTECA ÉS PLENA DE VIDA!

PÀG. 17 ENTREVISTA: CARMINA BOTELLA

CARMINA, QUAN UN TROBA EL SEU LLOC PÀG. 25 OBRIM CAMÍ

ELS MAGS I ELS DOMADORS ANEM D’EXCURSIÓ AL COSMOCAIXA

PÀG. 29 QUART CREIXENT

VISITEM LA FÀBRICA DE CACAOLAT

PÀG. 30 CICLE SUPERIOR

UNA EPIDÈMIA ENS ATACA! PÀG. 32 CRUÏLLA DE NARRADORS

LA TEULA

(Joaquim Pastor)

Fundació Educativa Esteve Casals

Bon dia, Sr. Kaspàrov

Carrer dels Gegants

Departament Psicopedagògic i d’Orientació

Obrim camí

Entrevista: Xavier Costa

Quart creixent

Biblioteca Ramon Folch

Cicle superior

Temps era temps

Cruïlla de narradors

A la secció “Cruïlla de narradors” d’aquesta revista publiquem el conte La teula -de què és autor el nostre col·laborador Joaquim Pastor Font-, un relat de ficció que s’inspira en un dels esdeveniments més entranyables de la història del Col·legi Sant Vicenç: la col·locació de la primera pedra de l’escola nova, un acte multitudinari que tingué lloc el diumenge 5 de novembre de 1989, tal com reflecteix la imatge adjunta.

La nostra portada ‘Escolta la resposta dins el vent’ és part de la cançó de Gerard Quintana que va acompanyar-nos durant el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Al llarg de la jornada tots els alumnes de l’escola van realitzar un mandala, de forma cooperativa, amb un desig compartit i inequívoc: “Volem la pau!”.

Acte principal del 50è aniversari

El Patronat de la Fundació, l’AMPA i els mestres han participat en la preparació dels actes commemoratius del 50è aniversari de l’escola. En el tancament d’aquest número de Nosaltres, l’acte central del dia 22 de març encara no s’ha celebrat. En la propera revista, la núm. 142, podrem gaudir d’un reportatge especial sobre aquesta celebració.

Dos traspassos sentits

Equip de redacció Consell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel Vidal Corrector: Joaquim Pastor Informació: Carmina Botellas, Joan Capdevila, Júlia Galván, Paco López, Glòria Roig i Imma Serrano Fotografies: equip de mestres, AMPA i FEEC Col·laboradors/es d’aquest número: Patricia Sánchez, Esteve Fradera i equip de mestres Disseny i maquetació: Joan Pastor

Recollint el sentiment de tota la comunitat educativa, l’equip de redacció de Nosaltres expressa el seu condol als familiars i amics de dues persones vinculades a la nostra escola que ens deixaren per sempre el mes de febrer passat. Es tracta de Bernarda Mármol Jiménez (83 anys), que morí el divendres 20 de febrer, i de Florentina Parés Montmany (90 anys), que traspassà dos dies després, el diumenge 22. La Bernarda era la mare de Pepi Evangelista, auxiliar tècnica d’infantil. La Florentina era sogra de Joaquim Pastor, mestre jubilat i membre del Patronat, i de Paco López, administrador del centre, i àvia de Xavier Costa, mestre substitut. Com en ocasions semblants, les famílies han agraït les mostres de solidaritat, amistat i afecte de pares, mares, mestres i alumnes. Al cel siguin.


EDITORIAL

3 NOSALTRES

Explicar contes, un acte d’amor Manel Vidal

L

a societat canvia i, amb el pas del temps, perdem tradicions que no s’haurien de perdre. Qui no recorda haver segut a la vora de l’avi per escoltar atentament les històries que explicava? Des que érem ben petits, les rondalles ens han fet més lliures. Vivim en un món que els infants –i sovint també els adults– no acaben d’entendre. Necessiten qüestionar amb intel·ligència l’actualitat per a poder comprendre-la i assimilar-la; per això necessiten sentir, veure i viure contes. Relats fantàstics d’animals que parlen, com El gat amb botes, històries amb finals dolços, feliços o, fins i tot, tristos, o contes bojos, plens de bestieses i sense sentit com Alícia al país de les Meravelles. Quan narrem, els fem creure històries perquè, primerament, saben que qui les explica és algú proper, que conta amb sensibilitat, amor i generositat; en segon lloc, noten com tenim tanta urgència fantàstica de vèncer el mal o els monstres amb violència i estupidesa com la tenen ells; i, finalment, necessiten amb gran desig sortir del món per un instant i carregar-se d’energies i eines artístiques per a transformar el seu entorn més immediat. Sovint, però, pequem en explicar la moral, allò que els nens poden extreure i aprendre d’aquell conte com si –pobrets!– no l’haguessin entès. Segons l’educadora Irene de Puig,

“els contes són unes eines màgiques que l’adult pot usar de múltiples maneres: per a interioritzar continguts, valors, coneixements o vocabulari, entre d’altres; per a generar efectes emotius, per a despertar la imaginació i la creativitat”. En l’escalfor de la nostra llar, és important crear aquests espais de diàleg i contes compartits on infants, adolescents i adults gaudeixen i aprenen. Adolescents i adults també? I tant! Fa molts anys, quan els contes no eren escrits sinó narrats, hi havia contes que no necessitaven un final feliç perquè, precisament, la seva funció era una altra. Per exemple, el conte de La caputxeta vermella estava destinat a les joves i adolescents per advertir-les del perill d’assetjament sexual. Però no cal que anem als extrems de contes com els dels germans Grimm –en les versions més antigues, sense ensucrar els finals– per gaudir d’un aprenentatge a través de relats per a joves i adults, sinó que podem recórrer als contes clàssics de tradició oral que han recollit altres autors, o llegir contes més actuals d’escriptors com Mario Benedetti o Tim Bowley, entre molts d’altres, que ens fan viatjar màgicament amb el poder de les paraules. El fet de narrar i compartir contes no significa que haguem de deixar l’hàbit lector a banda, ans al contrari. És necessari, per no dir imprescindible, que hi hagi una retroalimentació i que tant els adults –com a models que són–

és important crear aquests espais de diàleg i contes compartits on infants, adolescents i adults gaudeixen i aprenen

com els infants adquireixin una rutina lectora que quedi arrelada a la seva quotidianitat. Així serà com, cada cop que ho desitgin, podran abstreure’s i somniar. Tal com diu la narradora Txell Benitorafe –més coneguda com Marietta contacontes–, “explicar contes i històries és apassionar, motivar, obrir portes a l’univers de la fantasia, obrir les finestres de la imaginació; en definitiva, és un acte d’amor”. Així doncs, aïllem-nos del món més sovint, amb contes narrats oralment o amb espais de lectura individuals o grupals, i tornem-hi amb eines que ens ajudin a millorar-lo. De ben segur que, entre tots i gràcies a la fantasia, aconseguirem ser més feliços


4 NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

Benvinguts a la vida Ja som un més!

Vaig néixer a l’Hospital General de Catalunya a les 22.00 h del dia 31 de maig de 2014 amb 3 quilos i 300 grams. Em dic Aran Mas Peixó, i sóc fill del Josep Maria, agricultor, i l’Anna, esteticista. La meva germaneta Abril, que ja té 6 anys, es va sentir molt contenta i emocionada quan em va veure per primer cop. No tan sols ella, tota la família està molt alegre amb la meva arribada, però voldria esmentar la il·lusió que els avis Josep, Montserrat, Josep Maria i Núria, i els besavis Josep Anton, Margarida i Teresa mostren per ser un més a la família. És per aquest motiu que no puc parar de somriure. Sóc tan feliç!

La Carla va triar el meu nom!

Hola! Em dic Pau Fuentes de la Torre, i vaig néixer a l’Hospital General de Catalunya el dia 9 d’octubre de 2014 a les 7.42 h. Els meus pares es diuen Iván i Núria i es dediquen al sector de l’automoció. Són molt feliços de veure com creix la família, com també els meus avis Juan, Carmen, Rafa i Cati, i els besavis Antonio, Mariana, Juan i Carmen. Tinc una germana de 6 anys que es diu Carla i que m’estima molt. Ho sé perquè ella va ser qui va triar el meu nom! Juga tant amb mi que tinc moltes ganes d’anar a l’escola amb ella per estar més temps junts. L’estimo tant!


BENVINGUTS A LA VIDA

Benvingut al món!

5 NOSALTRES

Em dic Jan García González, i sóc fill del Carles, que és pintor, i la Patricia, administrativa. Vaig néixer a les 10.10 h del 19 de gener de 2015 a la Clínica Corachán. Quan encara érem a l’hospital, vaig sentir una veu dolça que va dir: “Benvingut al món, Jan!”. Era la Martina, la meva germana gran, que té 4 anys. És molt bona perquè ajuda molt els pares a donar-me el biberó i a canviar-me els bolquers. Quan els meus pares estaven triant el nom, els va sentir i va tenir molt clar com m’havia de dir. Ella se sent molt feliç, com també els meus avis Cristóbal, Teresa, Joan i Lola. I com jo

Vaig néixer per carnaval!

Eren les 15.25 h del 13 de febrer de 2015 quan a l’Hospital General de Catalunya van enregistrar el meu primer pes (1,880 kg) i la talla (43 cm). Acabava d’arribar al món. Els pares diuen que, com que tenia tantes ganes de veure el meu germanet, vaig néixer abans i vaig haver d’estar deu dies a l’hospital; però, com que van veure que agafava pes i que menjava molt, ja ens van enviar a casa. Em dic Lucía Ferrando Pérez, i sóc filla de Javi, conductor, i Raquel, perruquera. El mateix dia que vaig néixer, a l’escola del Juan, el meu germà que ja té 5 anys, celebraven el carnaval amb una rua al carrer, però ell va estimar-se més venir-me a veure. Se’l veia tan content! Normal, va ser ell qui va triar el nom de Lucía, i als pares els va agradar molt, com també a les àvies Flora i Paqui i als besavis Melchor, Cecilio i Juana, que són molt feliços


FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

6 NOSALTRES

Fundació Educativa Esteve Casals Activitats destacades DURANT AQUESTS PRIMERS MESOS DE L’ANY 2015, EL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS HA ESTAT TREBALLANT EN DIFERENTS ACTIVITATS QUE US RESUMIM A CONTINUACIÓ. Canvi de titularitat Els tràmits per a demanar el canvi de titularitat de l’escola ja Sobre han estat completats i tota la documentació ja està a les mans del Departament d’Ensenyament. Esperem poder anunciar-vos el canvi de titularitat durant les properes FUNDACIÓ EDUCATIVA setmanes, un cop s’hagi publicat ESTEVE CASALS al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Logotip oficial

Memòria curs 2013-14 Sobre

Logotip oficial

Simbolitza el moment en què la nova fundació agafa el relleu de l'Associació Catòlica de Pares de Família, que va impulsar Esteve Casals FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

COL·LEGI

SANT VICENÇ

El Patronat de la Fundació ha redactat una memòria de les actuacions realitzades durant el curs 2013-14. Aquesta memòria, que recull els aspectes més rellevants del curs passat, ens fa sentir orgullosos de la feina feta i, alhora, ens esperona a seguir treballant per l’educació dels nostres fills i filles. La memòria completa es pot consultar a la pàgina web de l’escola (http:// www.csantvicens.cat/sites/default/files/memoria2013-2014.pdf). Format sobre: 225 x 115 mm.

MEMÒRIA 2013-2014 FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

Format sobre: 225 x 115 mm.

Simbolitza el moment en què la nova fundació agafa el relleu de l'Associació Catòlica de Pares de Família, que va impulsar Esteve Casals

1

COL·LEGI

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

SANT VICENÇ

1

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

Auditoria curs 2013-14 L’empresa Abanda Pich Auditores SLP va estar auditant els comptes de l’escola del curs 2013-14 durant els mesos d’octubre i novembre. L’informe de l’auditoria ha estat positiu i demostra que l’economia del col·legi està sanejada i que disposem de recursos suficients per a poder fer front a les despeses de funcionament i inversions necessàries. Tenint en compte que la titularitat de l’escola està encara a les mans de l’ACPF, aquests comptes van ser aprovats per unanimitat en el decurs de l’assemblea de socis que va tenir lloc el passat 11 de febrer.

Procés de selecció Durant aquests darrers mesos hem encetat el procés de selecció d’una persona que ha de substituir en Paco López. A finals d’aquest any el nostre administrador s’acollirà a la jubilació parcial. Un cop definit el perfil del candidat, s’han valorat els currículums que ens han fet arribar sis persones. Abans d’acabar aquest trimestre esperem poder presentar-vos el candidat escollit.

Participació en la Mostra Tal com vàrem fer l’any passat, la Fundació Educativa Esteve Casals

i el Col·legi Sant Vicenç vam participar a la 31a edició de la Mostra que organitza l’Ajuntament de Sant Vicenç del Horts. Durant els dies 24 i 25 de gener vàrem disposar d’un estand on vàrem informar sobre els serveis de l’escola, com també dels diferents actes relacionats amb el 50è aniversari del Col· legi Sant Vicenç (1964-2014).

mostra l’interès que tenen els pares i mares pel tema. Els resultats i conclusions de l’enquesta -disponibles a la pàgina web del Col·legi 8 enviats als Sant8 Vicenç- han estat representants municipals, amb qui esperem poder reunir-nos un altre cop pròximament per valorar els resultats de la consulta i estudiar les propostes de millora.

Jornada de Portes Obertes

Escola de Pares

El 21 de febrer es va organitzar una Jornada de Portes Obertes de caire informatiu per a les famílies interessades a entrar a l’escola. Ens consta que hi van assistir més de 70 famílies, una bona participació que ens fa sentir satisfets. Desitgem que el curs 2015-16 puguem omplir les 50 places de P3 que oferim, com també les places vacants que van quedar a P4.

Aquest trimestre s’ha fet la segona xerrada de l’Escola de Pares. El dia 10 de febrer la mestra, logopeda i psicopedagoga M. Helena Tolosa ens va fer una xerrada molt interessant sobre com fomentar l’autoestima en els nostres fills i filles. A la trobada hi van assistir més de 60 persones -entre pares, mares i mestres-, algunes de les quals van utilitzar el servei de guarderia que l’escola havia posat a la seva disposició. Durant l’últim trimestre del curs esperem poder programar una altra conferència interessant per a les famílies i els educadors del centre.

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

COL·LEGI

SANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

COL·LEGI

SANT VICENÇ

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

Enquesta Amb la finalitat de millorar l’accés a l’escola tant a peu com en cotxe, i després de reunir-nos amb representants de la regidoria de Mobilitat i de la Policia Municipal, es va fer una enquesta entre les famílies de l’escola. La participació va ser de 167 persones, una xifra suficientment alta per a donar validesa als resultats i que, a més a més, de-

Acollida Aquest curs també hem posat en marxa l’oferta d’acollida per a dies de lliure elecció i dies on només hi ha classes al matí. Concretament

es va oferir aquest servei el dia 23 de desembre (tarda) i també el 16 de febrer (tot el dia). La participació no ha estat massa alta, però creiem que les famílies que han utilitzat aquest servei han quedat satisfetes. El proper curs 2015-16 també volem oferir a les famílies l’acollida a la tarda, de 17.00 fins a 18.30 h. Hi ha persones que per raons laborals no poden recollir els seus fills i filles a les 17.00 h i, per tant, podran disposar d’aquest servei sempre que ho considerin oportú.

Relleu al Patronat El passat mes de desembre Ramon Carreté va renunciar al seu càrrec de patró de la Fundació. La persona que l’ha rellevat és Rubén Selfa. Des del Patronat agraïm al Ramon la seva dedicació a la Fundació durant els mesos que ha ocupat el càrrec. En Ramon continuarà treballant per l’escola com a membre de la Comissió PEC i també com a responsable del projecte Escola de Pares que hem iniciat aquest curs 2014-15. També volem donar la benvinguda a Rubén Selfa, que ens ajudarà en la seva tasca com a patró.


COL·LEGINOTÍCIES

7 NOSALTRES

Col·leginotícies

l’actualitat de l’escola

IN MEMORIAM

Joan Nicolau o el record d’un president innovador L’últim dia de 2014, a l’edat de 86 anys, ens deixà per sempre Joan Nicolau Toral, que presidí l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF) entre 1975 i 1979, un dels períodes més fecunds de la història del Col·legi Sant Vicenç. Altruista i obert a noves idees, tal com afirma el seu fill Joan, el senyor Nicolau ha estat un referent per als pares, mares i educadors que hem tingut la sort de conèixer-lo i treballar al seu costat. Joaquim Pastor

A

mb Joan Nicolau Moyés, fill de l’expresident, hem recordat la personalitat d’un home bo i hem repassat alguns dels moments més significatius del període comprès entre 1975 i 1979. “El pare era un home casolà, no recordo que fes gaires viatges ni sortides a fora”, assegura en Joan, que afegeix: “Preferia participar en les activitats del poble”. De caràcter reservat, tenia, però, “una ment oberta favorable a les idees i als canvis polítics i socials” que es van produir a la societat durant l’últim terç del segle XX. Tot i que ja no estudiava a l’Acadèmia quan el seu

pare accedí a la presidència de l’ACPF, en Joan recorda que “va fer canvis en l’organització i el professorat”; a més, “calia modernitzar l’escola i impulsar un ensenyament de qualitat”. El marit de la Margarida “tenia moltes reunions i jo veia que quedava a casa amb el Josep Poch”. Parlaven de “temes legals, d’advocats”. El noi aleshores “no sabia ben bé el que passava”, però era evident que “l’Acadèmia tenia problemes legals”. I continua: “El pare estava amoïnat. Sé que van tenir dificultats, judicis, i que finalment se’n van sortir” (1). En Joan afirma que “quan el seu pare va deixar la presidència, estava orgu-

llós que, gràcies al treball d’aquella junta, s’haguessin solucionat els temes legals de permisos i que l’escola s’hagués ampliat amb noves aules i un pati nou tocant a la carretera”. I un altre motiu de satisfacció: deixaven “un grup de mestres entusiastes que estimaven l’escola” i uns pares “amb ganes de seguir millorant-la” (1) Un dels problemes més delicats que hagué d’afrontar la Junta de Joan Nicolau va ser l’acomiadament de Vicente Lapiedra Cerdá, director de l’Acadèmia entre 1976-77, denunciat per dos companys pel fet de no tenir el títol de mestre, una acusació que resultà certa.

Joan Nicolau Toral Joan Nicolau Toral va néixer a Sant Vicenç dels Horts el 6 de setembre de 1928. El seu pare es deia Vicenç i la seva mare, Carmen. Tenia una germana més petita, la Dolors, que encara és viva. Tècnic de ràdio i TV, es casà amb Margarida Moyés Laguarda, amb qui tingué quatre fills: Margarida, Joan, Marta i Anna. Els tres últims passaren per les aules de l’Acadèmia del carrer Barcelona. L’any 1970 ingressà com a vocal a

la Junta de l’ACPF, que des de 1963 presidia Vicenç Marco Nicolau. Cinc anys després es veié amb cor de rellevar el senyor Marco i de completar i dur a terme el projecte d’ampliació de l’escola de ca n’Aragall, un cop demanat a la Caixa un préstec de tres milions de pessetes (uns 18.000 €). Josep Poch Morral, membre de la seva Junta, li féu costat en tot moment. Una altra de les realitzacions més recordades d’en Joan i dels seus

col·laboradors fou la construcció del primer pati exterior de l’escola (curs 1977-78), en què ell mateix va intervenir. Primer com a pare i després com a avi, es pot dir que el senyor Nicolau estigué permanentment vinculat a l’escola que tant estimà i, tal com ens recorda el seu fill Joan, “sempre va estar pendent del que s’hi feia”. L’últim acte públic en què participà com a expresident va ser la inauguració de la placa commemorativa del

cinquantenari de l’ACPF, el diumenge 19 d’abril de 2009 (vegeu foto adjunta). Abatut per una llarga malaltia, Joan Nicolau Toral morí a l’Hospital General de Sant Boi de Llobregat, acompanyat de l’esposa i els quatre fills, el dia 31 de desembre de 2014. La missa exequial en sufragi de la seva ànima se celebrà el 2 de gener a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir. Al cel sigui.


8 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Dijous Gras Aquest any, el rei Carnestoltes va arribar a l’escola disposat a demanar-nos gresca i diversió. El següent dia de llegir el pregó, els més petits de l’escola vam voler celebrar el Dijous Gras, Dijous Llarder. Les mestres, van explicar als més menuts el significat d’aquest dia i, tots junts, vam fer una petita excursió fins al final del pati dels grans. Allà ens van menjar la tradicional truita que, amb molta il·lusió, ens havia preparat la nostra estimada cuinera.

Els nens i nenes van gaudir d’una tarda excel·lent. Després de menjar “els entrepanets de truita” vam fer una rotllana gegant per poder cantar i ballar la cançó del Carnestoltes. Des d’aquí volem aprofitar l’ocasió per agrair a la Fundació Catalana de l’Esplai i, és clar, al nostre servei de cuina, pel regal que ens van fer a tots: la preparació d’aquest berenar tan bo de què tots els alumnes de l’etapa d’infantil van poder gaudir

Martí Font Canals, finalista en el concurs del cartell de la Cavalcada Els alumnes del cicle mitjà de l’escola van col·laborar en el procés de disseny del cartell de la Cavalcada i van fer arribar a l’organització els seus dibuixos d’inspiració nadalenca sobre els Reis Mags i la nit de Reis. El dibuix -original i acolorit- de Martí Font, alumne del mas del Pi, va ser seleccionat com a finalista del concurs per la Comissió de la Cavalcada. Moltes felicitats!

Pessebre Vivent 2015

El Pessebre Vivent llueix gràcies a l’ajuda de tots

D

esprés de 24 celebracions del Pessebre Vivent, algunes amb més èxit que d’altres, aquest curs s’han pogut apreciar algunes modificacions en l’esdeveniment. Ja fa dos cursos que un grup de mestres treballa de valent per poder treure-li més partit a aquesta gran festa: han dissenyat decorats, han planificat al detall els quadres i s’han trencat les banyes perquè cap nen no es quedés sense quadre. Així que el dia 19

de desembre de 2014 (i sense cap núvol a la vista), des dels nens de P4 fins als de 6è vam sortir al pati i ens vam col· locar a la nostra posició. Els pares van anar entrant en grups i havien d’anar escoltant l’explicació de cada quadre que feien els nens de 5è. Els més grans de l’escola van haver d’organitzar els visitants del Pessebre i van ser de gran ajuda durant el muntatge dels quadres al matí. És per això que els volem donar

les gràcies pel seu ajut, i esperem que l’any vinent participin del Pessebre des de l’altra banda de la cinta. Així com l’any passat va quedar diluït per la pluja, aquest any l’hem pogut lluir gràcies a l’esforç de molts i a la col·laboració de pares i mares. Per al proper curs caldrà seguir treballant per poder gaudir d’aquesta festa que tant ens agrada a tots


COL·LEGINOTÍCIES

DENIP 2015

“Escolta la resposta dins del vent”, Dia Escolar de la No-violència i la Pau Un mandala gegant va ser desplegat al voltant de tots els alumnes amb motiu del Dia de la Pau. Precedida d’una gran ventada, la jornada festiva i dedicada a l’educació en valors va concloure amb una interpretació de la pau d’una manera artística.

9 NOSALTRES

fica obra i van comprendre que el més important va ser el seu procés de creació i que el camí és la meta. Els centenars d’alumnes concentrats van voler manifestar joiosament el desig de pau posant ritme, a través de la percussió corporal, a la cançó “Escolta-ho en el vent”, una adaptació catalana interpretada per Gerard Quintana de l’obra original Blowin’ in the Wind (Bob Dylan, 1962), que ha tingut gran transcendència en el món de la música i la cultura. El Jaume va encoratjar els alumnes a “escoltar la resposta dins del vent, a trobar la pau en el dia a dia, en les coses que fem...” i va convidar els petits a viure amb humilitat i geneMandala: literalment “cercle” en sànscrit, és un símbol ritual i espiritual propi del budisme i l’hinduisme que representa l’univers. Als mandales se’ls dóna una significació mística -representen un tot i una unitat alhora- i simbòlica -simbolitzen l’univers-. Té els seus orígens a l’Índia i el seu principal objectiu és fomentar la concentració i comunicar una interpretació de la realitat. Són utilitzats des de temps llunyans i s’han difós, sobretot, a les cultures orientals.

L

es classes van fer una aturada, el passat dia 30 de gener, per celebrar, per quart any consecutiu, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Durant tota la diada els alumnes, guiats pels seus mestres, van intervenir en una diversitat d’activitats relacionades amb la reflexió dels conflictes i de la convivència amb l’objectiu de valorar el perdó, l’amistat, la tolerància, el diàleg i el respecte com a camí per a trobar la pau. Tots els integrants de la comunitat educativa van participar en un acte central, organitzat pel Departament de Pastoral, que es va iniciar a tres quarts de quatre i que va necessitar la total col·laboració dels que formem part de

El teu desig, el millor regal Sota l’eslògan “El teu desig, el millor regal”, el Departament de Pastoral de l’escola va promoure al llarg de l’Advent una campanya de reflexió

l’escola. Aplegats per classes al voltant del centre de la pista i començant pels alumnes més veterans, els infants de l’escola van construir un gran mandala. Les divuit porcions d’aquesta obra -una per cada classe-, unides per un punt central, van formar una espectacular circumferència -viva i dinàmica- de més de sis metres de diàmetre, on s’entreveia una estrella que contenia un cercle al seu interior. Jaume Folqué, director de l’escola, acompanyava la composició amb unes paraules esperançadores i va voler sensibilitzar els alumnes sobre la importància del treball cooperatiu i en equip i crear la consciència que tots -infants, joves i adults- pertanyem a un món global. Tots els participants es van sumar a la reflexió en veure la magní-

rositat, tenint com a exemple Jesús, el Príncep de la Pau.

amb la principal intenció d’orientar els alumnes i fer-los meditar sobre les pròpies accions i fomentar valors com la tolerància, el compromís i el servei cap als altres. Com en les darreres edicions, molts alumnes, familiars i professionals, il·lusionats, van adherir-se a l’activitat deixant constància dels seus

anhels solidaris i de les seves pregàries en aquest temps d’esperança

Curiosament, el vent va voler ser el protagonista en aquest jorn. Mentre la cançó “Escolta-ho en el vent” amenitzava els passadissos durant els assajos del matí, el CECAT, Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, va anunciar una alerta, a causa de les fortes ventades, que ens impedia fer l’acte festiu al pati. Per fortuna, les ràfegues que ens acompanyaven ens van deixar tímidament i vam poder celebrar aquest esdeveniment com mereixia. Un esdeveniment -eixerit i impactantque concentrava l’esperit solidari del Col·legi Sant Vicenç per lluitar contra les injustícies i a favor de la pau


10 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

d’època (cicle superior). Un nombrós públic assistent no va desaprofitar l’oportunitat de gaudir d’aquesta encisadora festa.

Carnestoltes 2015

Un deliri de diversió

A

LA TIRA CÒMICA, per Manel Cruz

mb la cara pintada, un llaç o una corbata, amb un pentinat divertit o vestits del que volien ser de gran; així és com, obeint les boges consignes de Sa Majestat el rei Carnestoltes, els alumnes de l’escola es van presentar a les classes durant aquesta exòtica setmana, després que el divertit monarca arribés el dia 6 de febrer amb un pregó ben sonat. En Florenci, l’ajudant del Carnestoltes, va reaparèixer aquest any per fer especial i distingida aquesta celebració.

Tota la comunitat educativa, seguint l’ordre de l’eixelebrat sobirà, es va vestir de festa. El divendres 6 de febrer l’escola va sortir al carrer disfressada del gran esdeveniment d’aquest any, el nostre aniversari, el 50è aniversari de l’escola. Acompanyats d’un pastís de nou pisos, entretinguts per la música que els guiava i amb els alumnes veterans repicant els timbals, els nou cursos anaven abillats de confetis (etapa infantil), cinquantes (cicle inicial), banderetes (cicle mitjà) i d’alumnes

Com ja és tradició més que instaurada a la nostra escola, després de la rua els nens i nenes de cicle infantil i inicial es van reunir al pati dels grans per poder fer unes ballarugues. Cada classe va formar una rotllana per poder moure’s al so de grans clàssics com “Boggie, boggie”, ”La Margarideta” o el clàssic per excel·lència, “Seu, Dani, seu”, entre d’altres. La banda encarregada d’amenitzar la tarda, que va venir directament de New York City, la integraven el Josep Ferrés als teclats, el Jaume Folqué com a solista i guitarrista i la Laia Mèlich com a vocalista i coreògrafa. Va ser un deliri de diversió. Al mateix temps, els alumnes de cicle mitjà i superior van oferir ritme i expressió a través dels balls que havien preparat. El teatre del “submarí” es va convertir en l’escenari d’emocions i alegria al compàs d’unes rítmiques i energètiques melodies. La setmana va concloure el dimecres de Cendra, en què, reunits al pati de l’escola, els alumnes van llegir el testament del rei Carnestoltes i del seu estrepitós ajudant i van poder degustar una exquisida xocolata amb melindros que va brindar la nostra cuinera Mª Carmen i que va significar el tret de sortida de la Quaresma


COL·LEGINOTÍCIES

11 NOSALTRES

ESCOLA DE PARES

Xerrada sobre l’autoestima positius). 4. Fer sentir que un és bona persona (referint-se a les bones accions dels

des d’una visió molt realista, gens alarmista, i amb referències a la pròpia experiència, va aportar consells per promocionar una sana autoestima

E

l passat dimarts 10 de febrer una seixantena de pares i un bon nombre de mestres van poder gaudir de la segona xerrada d’Escola de Pares sobre com Fomentar l’autoestima en els nostres fills… Només es tracta d’elogiar? A la biblioteca Ramon Folch, la de l’escola, la psicopedagoga M. Helena Tolosa Costa va plantejar elements de reflexió útils per a aplicar-los en la relació amb els nostres fills, com també per a reviure i aprendre a interpretar vivències pròpies. D’una manera molt propera i tranquil· litzadora, M. Helena Tolosa va incidir en els dos aspectes a què es refereix l’autoestima: “em sento únic i valuós” i “em sento capaç”. Ens va recordar que l’autoestima descansa en tres pilars: 1. Consciència del meu propi valor. 2. Coneixement d’un mateix: veig els meus límits i les meves capacitats de forma equilibrada. 3. Confiança en un mateix: sóc capaç.

Respecte a l’evolució de l’autoestima, va comentar que els nens, a cicle infantil, coneixen les seves característiques físiques i la percepció d’un mateix acostuma a ser favorable. Amb l’arribada a primària, els altres comencen a agafar pes, es comencen a comparar entre ells i no sempre la valoració és sortir-ne ben parat. En l’adolescència, la persona es torna a redefinir. Tot seguit, va aportar consells per a promocionar una sana autoestima, des d’una visió molt realista, gens alarmista, i amb referències a la pròpia experiència com a mare de tres fills. Podríem resumir aquests consells agrupant-los en cinc grans blocs:

fills i creant situacions perquè els fills/ es puguin experimentar-les), sempre lluny de les etiquetes. 5. Potenciar l’alegria vital i les ganes de viure. El resum d’aquesta xerrada el podeu trobar en format pdf a la pàgina web del nostre centre, tal com us hem informat a través de correu electrònic. Més endavant també rebreu un enllaç per visualitzar el vídeo de la xerrada, tal com vam fer amb la primera xerrada de l’Escola de Pares

1. Viure relacions positives. 2. Viure la competència (a més de sentir-se estimats, els fills han de poder-se sentir capaços de fer quelcom). 3. Estar orientats a metes i valors (amb l’ajuda de testimonis i referents humans

Els germans Antonio i Eric Toro, guanyadors del II Concurs ràpid de Diorames de clicks amb Playmobil de la Mostra El departament de Joventut de l’Ajuntament va convocar el II Concurs ràpid de Diorames de clicks amb Playmobil, amb l’ajuda de l’Associació Somosclicks, amb l’objectiu de potenciar la creativitat i la participació infantil en l’àmbit de la Mostra 2015. Els diorames van ser exposats al públic durant el cap de setmana de la Mostra. Algunes famílies de l’escola hi van participar, i els germans Toro Molina van resultar guardonats amb el primer premi


12 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Jornada de Portes obertes

Èxit de convocatòria en la Jornada de Portes Obertes Més d’una setantena de famílies es van apropar al carrer Gaudí per participar en la sessió informativa que havia organitzat el Col·legi Sant Vicenç. Per al públic visitant va ser una experiència vivencial en la qual va poder informar-se d’aspectes generals del funcionament del centre i va poder visitar i veure tots els espais que caracteritzen l’escola. dament el caràcter de l’escola. Els passadissos es van anar omplint de gom a gom, alhora que les famílies van conèixer i palpar de manera més propera totes les activitats que es fan i el material i instal·lacions de què l’escola disposa. En aquest instant es van poder resoldre alguns dubtes específics i anar explicant també diferents projectes: la participació en els diferents blocs de l’escola, l’ús de la PDI, els racons, tallers i projectes, els padrins de lectura, la carpeta viatgera, visites d’escriptors, la funció de l’auxiliar de conversa, les noves tecnologies, mitjà per a l’aprenentatge i la motivació, els cicles de teatre i expressió... Els mateixos docents van brindar a les famílies un servei de guarderia a la sala de psicomotricitat durant tota la jornada.

E

l passat 21 de febrer, congregades a l’espai renovat del submarí, les famílies que ho desitjaven van poder participar en la reunió informativa de la Jornada de Portes Obertes del Col·legi Sant Vicenç, organitzada conjuntament per membres del Patronat, AMPA, Equip Directiu i professorat. Un encisador vídeo sobre l’escola va obrir l’acte, que va començar a les 11.00 h, i va donar pas a l’exposició que va fer Joan Capdevila, com a titular i patró de la Fundació Educativa Esteve Casals, que explicà clarament i senzillament la nostra història i els trets identificatius del nostre Caràcter propi. Els membres de l’Equip Directiu -Jaume Folqué, Luis Oriol Castilla, Begoña Molinero i Mònica Español- també van prendre la paraula per detallar els aspectes pedagògics del Projecte

educatiu de centre, fer-se ressò del tractament de la diversitat i de les activitats que s’emprenen per tal d’atendre l’alumnat segons les seves necessitats, exposar com es treballa al segon cicle d’educació infantil i fer referència a totes les activitats que es duen a terme al centre des de setembre fins a l’acabament del curs. Francisco López, administrador del centre, també va intervenir en aquesta segona part per explicar les quotes detalladament. Júlia Galván, presidenta de l’AMPA, finalment va col· laborar en l’explicació dels serveis que ofereix l’escola i les activitats que programa l’Associació de Mares i Pares. Un grup nombrós de mestres va col· laborar en la visita guiada pels diferents espais de l’escola, que es va fer per grups i ordenadament, amb l’objectiu de donar a conèixer més profun-

Alguns dels assistents es van interessar per altres cursos, diferents dels de l’etapa infantil. Durant les setmanes següents el director, Jaume Folqué, ha fet una desena d’entrevistes personals i visites a l’escola a aquelles famílies que no van poder assistir a la trobada i que també estan interessades en l’educació que impartim. Es va fer una valoració molt positiva des de tot l’Equip Titular, l’Equip Directiu i l’equip docent i es va agrair la participació de tots els congregats, entre els quals es van poder veure força exalumnes i algunes famílies d’altres municipis


COL·LEGINOTÍCIES

13 NOSALTRES

Una escola compartida El passat dijous 5 de març, una quarantena de mestres, mestres jubilats i pares de l’escola vàrem reunir-nos a la biblioteca del centre. Els mestres de cerimònia foren Lluís Bosch, Jesús Churio i Joaquim Pastor, que començaren explicant el

llarg camí que ha viscut l’escola. Tot seguit, compartírem, d’una manera distesa i informal, quins són els punts forts i quins, aquells que ens cal millorar, la nostra visió de com és l’escola, com també vam proposar un objectiu a curt termini per al centre.

La trobada fou d’allò més enriquidora i es va poder viure un ambient que, de ben segur, ens ajudarà a continuar millorant, tot cercant aquest gran futur que ens espera

Avis, que contents estem de veure-us!

E

l passat 2014 va ser un any ple de joia per a l’escola. Ja són sis els treballadors d’aquesta que són avis i és per aquest motiu, ple d’amor i senzillesa, que volem presentar-vos les nétes i els néts d’aquests membres de la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç que van néixer al llarg de l’any passat

Arnau González López

Inés Jasamada Churio

Fill de Joaquim i Sílvia Nét de Paco López

Fill d’Isaac i Mireia Nét de Jesús Churio

18 març 2014

30 maig 2014

Montserrat Churio Viñals 5 octubre 2014

Fill de Sergi i Laia Nét de Jesús Churio

Gerard Vime Prats

Paula Jovaní Pastor

Martina Gràcia Pérez

Paula Cortés Colea

Llibert Pastor Gómez

Fill de Roger i Maria Nét de Antoni Prats

Fill de Xoan i Anna Nét de Joaquim Pastor

Fill de Jordi i Beatriz Nét de Mari Carmen Porcel

Fill de Fran i Roser Nét de Maria Rodríguez

Fill de Francesc i Ester Nét de Joaquim Pastor

20 octubre 2014

21 octubre 2014

3 novembre 2014

8 novembre 2014

6 gener 2015


14 NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Fre lingual i fre del llavi superior Els frens bucals són unes bandes de teixit conectiu fibroses que tots tenim, però quan són massa curts o gruixuts i poc elàstics poden originar dificultats a l’hora d’articular la paraula. Patrícia Sánchez

Fre lingual

Fre del llavi superior

El fre lingual és una banda que es troba per sota de la base de la llengua i que es projecta cap al terra de la boca. Si és curt, els moviments de la llengua queden condicionats i restringits, la qual cosa provoca, en ocasions, trastorns alimentaris per dèficit en la succió i baveig exagerat.

El fre del llavi superior és una banda ampla de teixit fibrós que es projecta des del llavi superior fins a la geniva del maxil·lar superior. Les fibres que el componen poden passar entre els incisius centrals superiors i ocasionar-ne la separació (diastemes), tant en les dents temporals com en les definitives.

Quan s’examina completament un nadó acabat de néixer, és senzill detectar si el fre lingual és curt. No hi ha un consens respecte a si cal seccionar-lo en aquests primers moments. Hi ha, però, l’opinió que en els primers mesos és més fàcil intervenir-hi, ja que encara hi ha pocs vasos sanguinis. És un procediment que normalment no requereix punts de sutura gràcies a la seva constitució fibrosa i sense vasos.

Pot originar dificultats per articular /u/, /p/, /b/ i /m/. També pot impedir la succió de líquids a través d’una canyeta.

Per saber si cal seccionar-lo haurem de vigilar els següents indicadors: 1. Trastorns de la parla, especialment en l’articulació de la paraula. Els sons que solen comprometre’s són els de les consonants /r/, /rr/, /l/, /t/, /d/, /n/, /s/ i /z/. 2. Limitacions mecàniques evidents: incapacitat per a treure la llengua i tocar-se el llavi superior amb la punta d’aquesta. 3. Incapacitat per a tocar un instrument de vent. 4. Nounats i lactants amb inconvenients per a alimentar-se i succionar. Quan es decideix seccionar el fre en els nadons, s’ha de dur a terme utilitzant anestèsia general, però si és més endavant, no és necessari.

Normalment quan surten els canins permanents, la separació entre els incisius tendeix a corregir-se, però si no és així és possible que la causa d’aquesta separació sigui el fre. Sempre s’aconsellarà la consulta amb l’odontopediatra abans de dur a terme la seva resecció. El fre del llavi superior no s’acostuma a corregir quirúrgicament fins a l’adolescència primerenca, quan ja han brotat els canins superiors definitius.


ENTREVISTA: XAVIER COSTA

15 NOSALTRES

“L’ensenyament i l’esport, un còctel que m’agrada” CONSIDERA QUE ELS INFANTS HAN DE CREAR EL SEU PROPI APRENENTATGE I QUE ÉS LA DEDICACIÓ DE TOTS EL PROFESSIONALS I DE LES FAMÍLIES LA QUE AJUDA A CRÉIXER L’ESCOLA DIA A DIA. XAVIER COSTA PRATS, MESTRE VICENTÍ, SUBSTITUEIX LA ROSER FERRÉS DES DE FINALS DEL PRIMER TRIMESTRE. La vocació En quin moment vas decidir estudiar Magisteri?, per què? Als 16 anys, quan vaig començar a entrenar grups de nens a handbol, vaig veure que l’esport i l’ensenyament formaven un còctel que m’agradava. De llavors ençà, vaig decidir encarar els meus estudis cap a aquest àmbit, i sens dubte ha estat la millor decisió que de moment he pres a la meva vida. Fa molt poc que sóc mestre, però la sensació d’anar a treballar amb un somriure i d’aprendre de cada dia que passes a l’escola és genial! Què és per a tu educar? Crec que educar és exercir de guia. No crec que els mestres hàgim d’imposar idees que nosaltres considerem que són les bones, ni explicar les coses i esperar que els nens se les creguin sense més ni més. La nostra feina és acompanyar els nostres alumnes en l’etapa més important de la seva vida, posar-los les coses al seu abast perquè siguin ells els qui es creïn el seu aprenentatge. Intentar que visquin les coses en primera persona, i que reflexionin sobre tot allò que veuen i viuen.

Experiència professional On vas fer les pràctiques de mestre? Vaig fer les pràctiques a diverses escoles: al Joan Juncadella, a l’Escola Sant Jordi i a l’Escola Castellciuró de Molins de Rei. A quines escoles has treballat?, quant de temps? De moment, en la meva curta etapa en qualitat de mestre, he treballat al Col· legi Sant Vicenç fent diverses substitu-

cions. Això sí, he tocat totes les tecles, fet que agraeixo profundament, ja que m’està ajudant a aprendre moltíssim. També vaig tenir la sort de poder treballar durant un mes a l’Escola IRIS (educació especial), moment molt enriquidor laboralment per a mi.

El Col·legi Sant Vicenç Quant de temps fa que treballes a la nostra escola? Quines han estat les teves funcions? Hi treballo des del curs 2013-14, i he exercit diverses funcions. El curs passat vaig ser el tutor de 5è durant 3 mesos i em vaig encarregar de la tutoria de 6è durant 2 mesos. Ara faig de mestre de psicomotricitat a infantil i educació física a cicle inicial durant aquest curs. També imparteixo religió als de P3. T’has sentit acollit? Totalment. Crec que un dels punts forts de l’escola és la unió del claustre. És molt fàcil treballar amb un grup que des del primer dia et dóna el seu suport i confiança. I amb els alumnes, com t’hi relaciones? Molt bé. Aquesta última etapa que he encetat és la que a priori em feia més respecte, ja que no havia treballat mai amb nens tan petits. A hores d’ara em sento molt a gust amb tots ells. Quins aspectes destacaries del nostre centre? Les instal·lacions crec que són espectaculars. Poques escoles gaudeixen d’espais tan grans. També, la dedicació de tots els professionals i voluntaris (pares i mares), en moltes ocasions de manera

Retrat Nascut el 25 de Juliol de l’any 1989, Xavier Costa Prats, fill de Vicenç i Rosa, és el petit de set germans. Va estudiar a la mateixa vila: primària al Col·legi La Immaculada i secundària i batxillerat científic als Salesians Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els estudis superiors que va seguir li van permetre obtenir, per aquest ordre, el títol de Tècnic Superior en Animació d’Activitats Fisicoesportives -al CES Joan XXIII- i de Graduat en Educació Primària amb menció en Educació Física -a la Universitat de Barcelona. Enamorat de l’esport i gran seguidor del Barça, el Xavi dedica gran part del seu temps lliure a l’handbol. Porter que va debutar ja fa 14 anys al Club d’Handbol Sant Vicenç, actualment juga amb aquest mateix equip a la Lliga Catalana -categoria que equival a la Segona Divisió Nacional- i és entrenador dels equips juvenil masculí i femení i dels porters del mateix club. La natura és una altra afecció d’aquest inquiet docent. Confessa que “m’encanten els paisatges i, quan puc, aprofito per a fer alguna excursió a algun dels llocs que m’enamoren, com els pirineus o el País Basc”. El jove vicentí -atent i divertit- ens explica que ha estat a Alemanya, Dinamarca, Irlanda... I afegeix :“Espero poder conèixer molts altres llocs; viatjar dóna experiències molt enriquidores”.

desinteressada, crec que ajuda a créixer l’escola dia a dia. Quines són les perspectives de futur? A hores d’ara està clar que seria molt feliç podent treballar en aquesta mateixa escola. Tant de bo més endavant sorgeixi l’oportunitat definitiva. Estem segurs que el teu pas pel Col· legi Sant Vicenç deixarà petja. Ben· vingut, Xavi!


16 NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

OLORS DE BIBLIOTECA EN VILOBÍ SEMPRE TÉ COMPANYIA. LES PORTES DE CA SEVA SOVINT LES TROBAREU OBERTES DE BAT A BAT. AL LLARG DE LES SETMANES HIVERNALS, HAN ESTAT MOLTS ELS NENS I NENES QUE HAN VISITAT LA NOSTRA BIBLIOTECA. LECTURA, SESSIONS DE CONTES, VERSOS DE CADA DIA, RACONS, BIBLIOGLÍFICS, REFORÇOS, SUDOKUS, LLIBRES, ORDINADORS... ATRAUEN ELS NOSTRES ESTIMATS ALUMNES. UN COP A DINS, DIUEN ALGUNS, QUE UNA OLOR MISTERIOSA ELS CAPTIVA.

El vers de cada dia Cada matí els alumnes dels cicles inicial i mitjà s’emporten a l’aula, com si es tractés d’un tresor, un vers de la poetessa Lola Casas. Ella ha estat l’escriptora escollida per a aquest segon trimestre. Lola Casas va néixer el 1951 a Mataró, lloc on viu actualment. Ha exercit de mestra de primària durant més de 40 anys. Sovint ha compaginat la tasca de docent amb la d’escriptora. “Sóc una mestra que fa poemes”, ha dit. La seva poesia es basa en el món quotidià dels mateixos infants. Explora paisatges, colors, festes, menjars... A la nostra autora li encanten la literatura i el cinema. Pel que fa als

alumnes del cicle superior, en iniciar la seva jornada escolar, la biblioteca els regala uns versos de Federico García Lorca. Aquest escriptor andalús, nascut el 1898 a Fuente Vaqueros (Granada), ha estat el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg se’l considera també un dels cims del teatre espanyol de la passada centúria. Va morir executat el 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil Espanyola. En la seva poesia conviuen la tradició popular i la culta.

Olor de biblioteca Matí d’hivern. Els alumnes entren parsimoniosament a les seves aules. Duen els ulls impregnats d’una lluïssor neta, com l’alba tardana d’aquests dies. Una noia, però, resta aturada davant l’entrada de la biblioteca. “Què vols, nena?” -li diu un mestre. La resposta és ràpida: “Puc entrar? És que m’agrada l’olor de la biblioteca.” La nena s’hi ha endinsat i ha respirat, per uns breus moments, la misteriosa aroma que desprenen els llibres carregats de saber, aventures i poesia. “Gràcies” -ha respost. I se n’ha anat, complaguda, a la seva classe. A la nostra biblioteca de palau hi creixen les flors de les belles paraules.

Sessió de contes d’hivern A la mateixa tarda del dijous 26 de febrer, la biblioteca Ramon Folch es veié inundada de cadires petites. Els menuts espectadors que les ocupaven eren alumnes de P3 i alguns petitons de dos o tres anys, les famílies dels quals ens havien visitat, el dissabte abans, amb motiu de la Jornada de Portes Obertes. Un cop apaivagat el soroll inicial, va ser presentat davant la quitxalla el nostre estimat Vilobí. El popular personatge anava equipat amb una motxilla groga, curulla de materials i estris que podem trobar a la biblioteca; evidentment, també hi portava dos titelles i un llibre. A continuació la Laia Mèlich , amb molta traça i ajudada per unes làmines, explicà en anglès el conte Where’s my red hat? De les boquetes dels espectadors en van néixer somriures. L’escenificació del conte Les maduixes va cloure l’acte. Dita representació comptà amb la col·laboració d’alumnes del cicle mitjà, mestres i maduixes de veritat. Un cop més, volem agrair la implicació i el treball de tots els components del Departament de Llengües i altres mestres. A les sis de la tarda petits i grans, ben contents, ja duien un tros de coca a la mà.

Sudokus i llibres

Contes per als més petits El dijous 26 de febrer els més petits de l’escola van gaudir d’una engrescadora i intensa sessió de contes. En aquesta ocasió, les rondalles van anar a càrrec de Joaquim Pastor -exmestre del Col·legi Sant Vicenç- i d’Antoni Prats. La cançó “Biblioteca de palau” encetà l’acte, com ja acostuma a ser habitual. Tot seguit, s’explicà el conte La granota eixerida, que va comptar amb el suport d’imatges a la pantalla. Després en Joaquim ens delectà amb la rondalla popular Com la sal, que va narrar fent servir uns artístics titelles de pal. I, per acabar, ens va obsequiar amb l’emotiva narració del conte El vellet cor de poma. Els nens i nenes d’educació infantil s’ho van passar d’allò més bé. Gràcies, Joaquim.

Nombres i lletres sempre han viscut agermanats. No en va algú va gosar afirmar que “la matemàtica és la poesia de la ciència”. És per això que, com a novetat d’aquest curs, la biblioteca regala, cada mes, un sudoku als seus il·lusionats i devots usuaris. I amb un retall de sudoku a la mà i l’altra a la imaginació, resulta fascinant descobrir-ne les amagades senderes d’ordre i harmonia, les columnes d’encant clàssic, els paratges de primavera bellament decorats... Ah!, i per a les estones de descans us recomanem un esplèndid llibre de poesia i pintura. Llegiu: Gorigori, de María Jesús Jabato, Editorial Kalandraka. El tenim a casa nostra.


ENTREVISTA: CARMINA BOTELLAS

17 NOSALTRES

Carmina, QUAN UN TROBA EL SEU LLOC Quan a l’octubre ja s’estava cuinant la revista del trimestre passat, se li va proposar a la Carmina, com era lògic, una entrevista amb motiu de la seva jubilació. La seva resposta va ser contundent: “No me hagáis esto, por favor”. I és que, en aquell moment, a la Carmina li estava costant molt de tancar una etapa que, segons ella, ha estat la més feliç de la seva vida. Uns mesos més tard, amb la jubilació una mica més païda, ens vam presentar una tarda a casa seva per fer-li aquest reportatge per a la revista del segon trimestre. Ens va obrir les portes de casa seva i fins i tot ens va cuinar una truita de patates deliciosa i, també, ens va obrir el cor. Un cor que batega per a la seva família i per a l’escola, amb la qual se sent identificada. No cal dir que l’escola la troba molt a faltar.

Laia Mèlich

La vida abans del Col·legi Sant Vicenç La Carmina és filla del Fèlix i la Felisa (que va ser entrevistada per la revista Nosaltres en els seus inicis), i té dos germans: el Félix (73), que actualment viu a Santander, i la Merche (64), que resideix a Valladolid i té la malaltia d’Alzheimer des de fa uns quants anys. La mare va quedar viuda als 66 anys. De ben joveneta, la Carmina va ser tocada per una de les fletxes de Cupido quan un estiu va conèixer el José Luis, el seu marit. Les famílies eren conegudes i solien passar els estius plegats. Probablement els seus pares van pensar que la seva història quedaria en un amor d’estiu –ja se sap que l’efervescència de l’adolescència és el que pot

suposar–; a més, el José Luis era maño i qualsevol podia esperar que un cop acabat l’estiu aquell enamorament finalitzés; però, com ens confessa ella, amb aquell mig somriure que la caracteritza, “lo nuestro es amor verdadero, de verdad de la buena”. I no li falta raó, es veien els estius i la resta de l’any se la passaven cartejant-se –si algú pogués recuperar aquelles cartes, segurament podríem escriure una pel·lícula al més pur estil hollywoodià–, fins que l’any 71 van decidir reunir tota la parentela i van casar-se a Burgo de Osma, “un pueblecito precioso de Soria”. Va ser l’inici d’una aventura plena d’emocions fortes, ja que va ser llavors quan van traslladar el José Luis, o l’Abad, com li diu ella afectuosament, a treballar a

Barcelona, al barri de Sant Andreu, i un any més tard el van enviar a Sant Vicenç dels Horts. Així que, mentre el José Luis anava a treballar al Banco Condal, la Carmina començava a fer amistats pel poble, cosa que no li va ser gaire difícil: als qui la coneixem no se’ns fa gens estrany que fes amistats ràpidament. Va ser a Sant Vicenç que van tenir dos fills, el César i la Marta, que, efectivament, van ser alumnes de l’Acadèmia. Recorda que vivien al carrer Jacint Verdaguer, molt a prop de l’Ajuntament, i que els veïns que tenia a l’escala van ser com una segona família per a ella: “Hicimos mucha piña”. Entre aquests veïns hi havia l’Auxili Roig, amb qui molt aviat va forjar una amistat “muy bonita”. Les dues famíli-


18 NOSALTRES

ENTREVISTA: CARMINA BOTELLAS

es sovint anaven de càmping, sortien a pescar plegats i feien molta vida junts, ja que els fills tenien més o menys les mateixes edats. Ens confessa: “Venir a Sant Vicenç es lo mejor que me ha pasado en la vida”, i és que també ens comenta que van oferir-li més d’un trasllat, al José Luis, però que ella no va voler marxar d’aquí.

Quan tot va començar... Els qui fa pocs anys que voltem per l’escola sempre hem vist la Carmina al seu despatx, al costat del Paco. Però la veritat és que no sempre ha estat així. De fet, en els seus inicis va començar treballant com a substituta de la Glòria Roig, quan ella va quedar embarassada de la seva filla. I un cop la Glòria es va reincorporar, feia mitja jornada i la Carmina hi anava a les tardes. Però no va ser fins l’any 1986 que la Carmina va entrar en plantilla. En aquell moment a l’escola el director era el Jesús Getán, que gestionava bona part de la comptabilitat de l’escola. A més, el Paco López ja formava part de la Junta com a pare i també donava un cop de mà en la gestió de la comptabilitat. Però un cop el Jesús Getán va marxar de l’escola i va entrar el Lluís Bosch com a director, van decidir que

“Venir a sant vicenç es lo mejor que me ha pasado en la vida” a partir d’aleshores algú s’encarregués de la comptabilitat i van triar la Carmina. Recorda que ella feia tots els papers que s’haguessin de fer i que el Paco revisava la feina abans de presentar-la a Ensenyament. Confessa que els inicis van ser difícils, però que va tenir molt de suport de pares molt involucrats, com, per exemple, el Joan Virgili. Justament l’any que ella va començar a treballar es va introduir l’IVA, un impost que ara ja tenim molt assumit, però que quan es va instaurar va fer trontollar més d’un compte. També es va iniciar el pagament delegat dels mestres i es va demanar el concert, la qual cosa també va suposar una feinada de por.

01

Però amb l’esforç i la bona voluntat de tots en van poder sortir.

El gran projecte A la pregunta de com es va arribar al somni de l’escola nova, la Carmina, sense titubejar, ens contesta que “l’escola nova fue gracias al entusiasmo del Lluís Bosch”. Segons ella, el Lluís va ser el visionari i ningú no se’l prenia seriosament, però a poc a poc va anar fent creure a la gent que era possible. També esmenta el president de l’Associació de llavors, el Josep Ferrés, i el Josep Julià, que van ser clau a l’hora de poder demanar diners per aconseguir els terrenys de la ja coneguda Pilar de Sarriera. “La gente alucinaba con lo que se estaba consiguiendo”. Una de les anècdotes que ens explica és que quan es va començar a demanar una quota de 2.000 pessetes per reunir diners per a les obres del nou edifici, molts pares es van queixar, però que la raó que els donaven era que s’imaginessin que allò era una quota d’autocar, i és que si els haguessin portat fora de Sant Vicenç és el que haurien hagut d’acabar pagant.

De mare a àvia d’alumnes La Carmina, com a mare, decideix portar els seus fills a l’Acadèmia perquè, com hem dit abans, tenia una amistat amb l’Auxili Roig, que en aquell temps n’era una de les mestres. A més a més, com que els seus fills eren amics, també anirien plegats a l’escola. Quan se li

pregunta pel seu record com a mare de l’escola, la boca se li omple d’elogis vers els mestres que van tenir els seus fills. “Solo tengo admiración sincera por los maestros de mis hijos. Unos maestros a quienes les sobraba entusiasmo pese a los pocos recursos que tenían”. També fa referència a la famosa escola de pares, en la qual cada dissabte els pares organitzaven activitats lúdiques per als seus fills, les bicicletades, les obres de teatre, les festes, etc. “¡Qué bien nos lo pasábamos!”. Allò que tots ja coneixem com l’esperit de ca l’Aragall. Actualment són els seus néts els qui assisteixen a l’escola, però confessa que, òbviament, hi ha hagut alguns canvis. “La escuela es más grande y hay más gente. Cuando llevaba a mis hijos nos conocíamos todos; ahora es más difícil”. De totes maneres, ens admet que l’escola segueix mantenint el mateix carisma, el mateix esperit, ja que els mestres continuen implicats en la seva feina, encara que sigui d’una altra manera: ara, diu, “la Escuela Sant Vicenç es diferente”.

Els companys i el relleu Durant molts anys han estat el trio de l’escola: el Paco, la Glòria i la Carmina han treballat molts anys junts i han format un gran equip. Amb el Paco des de l’inici van treballar braç a braç quan ell encara ni treballava per l’escola, però des del començament ja es va forjar un gran equip. I és que la Carmina ens diu que


ENTREVISTA: CARMINA BOTELLAS

19 NOSALTRES

El llegat (o allò que queda per sempre) “Me he dejado mi vida en la escuela. Me he formado en la escuela. He aprendido muchísimo. Me he sentido muy querida y respetada por todo el mundo”. I és que la Carmina no ha fet cap altra feina, sempre ha treballat per l’escola i li va costar tant marxar-ne perquè pensava que no podria viure sense ella després de tants anys. “Sueño con la escuela”, ens comenta, i afegeix que quan passa a prop del col·legi hi ha una part d’ella que li diu que entri a saludar o a donar un cop de mà, però que per altra banda prefereix respectar l’espai dels que ara hi treballen: “No quiero ser pesada”.

01 El Paco, la Glòria i la Carmina han treballat molts anys junts i han format un gran equip.

02 La Carmina en una instantània de família.

mai no s’han discutit, tot i que han viscut moments de tensió importants i moltes hores junts. Amb la Glòria sempre hi ha hagut una gran entesa i estimació, tot i que han treballat en despatxos diferents; a l’inici sempre van estar juntes i mai no van tenir problemes. Ella és de l’opinió

dica bàsicament al que li agrada fer: anar al gimnàs i sortir a córrer als matins, dedicar-se a la seva família, anar a pescar amb la seva barqueta i passar temps a la seva segona residència de Creixell. Una casa que també té una anècdota al darrere, i és que el seu marit, que sempre ha estat un radioaficionat, fa 22 anys, quan van fer el pensament d’adquirir una segona residència, va preguntar per la ràdio com ho podia fer per aconseguir una casa a la Costa Daurada i, pregun-

“Me he dejado mi vida en la escuela. Me he formado en la escuela. He aprendido muchísimo. Me he sentido muy querida y respetada por todo el mundo”. que s’ha fet un gran treball en equip i que això ha estat la clau de l’èxit. Pel que fa a la seva rellevadora, l’Imma Serrano, també li dedica paraules d’agraïment, i és que ha treballat amb ella des que va començar, el juliol passat, fins ben bé al gener d’aquest any. “Apostamos por ella”, ens comenta. Era una noia que ja coneixien perquè treballava de vetlladora i de coordinadora de menjador, i veien que podria desenvolupar el mateix paper que la Carmina.

La jubilació Ara que té més temps lliure, la Carmina, una dona activa com ha estat i és, es de-

tant, preguntant, van aconseguir la casa d’estiueig que ara comparteixen amb la resta de la família. La Carmina ens explica que tot just s’està acostumant a això de la jubilació: “Fue duro, pero ya le voy cogiendo el ritmo”. I és que al principi no ho veia gens clar, feia 30 anys que estava molt involucrada a l’escola i li costava tallar la relació de soca-rel. De totes maneres, ens explica que a poc a poc va anar descobrint el truc i de mica en mica va anar fent-hi diferents activitats que ara l’omplen, com, per exemple, acompanyar els mestres, els nens i nenes a les excursions, la qual cosa ells també agraeixen de tot cor.

Només cal veure la passió amb què parla de l’escola on ha treballat i ha estat mare i àvia per entendre el gran sentiment, la gran vinculació, la gran estimació que té vers el col·legi. “La mejor etapa de mi vida”. I és que des d’un principi, i tal com es mereix, se l’ha rebuda amb els braços oberts. Ella mateixa ho reconeix quan explica que, per exemple, mai ningú no li ha tirat en cara que sempre parlés en castellà. De fet, quan ho explicava als seus familiars no se la creien. Però ella admet que mai no ha tingut problemes per no parlar català, ni quan havia d’anar a fer gestions al Departament d’Ensenyament. Però ja diuen que un recull el que sembra, i quan se sembra bon humor i respecte, s’acaba recollint el mateix, oi?

Per concloure Ha estat molt complicat resumir tot el que la Carmina ens va dir en una tarda, perquè són moltes les coses que ens va explicar. Però no solament ha estat difícil perquè parlés molt –que ho va fer, no ho negarem–, sinó també perquè realment hi havia moments en què t’oblidaves d’escriure i et quedaves embadalit observant la serenitat amb què explica les coses, els detalls que dóna – que sembla que revisqui en el moment de dir-los–, la facilitat amb què enllaça un tema amb un altre, o la passió amb què explica allò que ha viscut. Va ser una tarda molt agradable, en què vam deixar per uns moments la vida estressant que sovint ens acompanya per fer un viatge al passat. Moltes gràcies per tot, Carmina (i per la truita, també)


CONCURS LITERARI

20 NOSALTRES

L’Estiu no va tenir més remei que marxar, sense dir res, al regne de la neu. Va visitar l’Hivern. – He vingut a dir-te que t’estimo -va dir . – Ah, sí?... Tu també m’agrades, Estiu! -va contestar ella tota vermellosa-. Però ho he de preguntar als meus pares Desembre i Febrer... Crec que vénen! -va dir l’Hivern tota espantada. – Hivern, ets aquí? -va dir Desembre, la mare. – Sí! -va contestar ella nerviosa. – Vine, filla, has de provar la nova piscina congelada i després anirem de compres -va dir el pare, Febrer.

L’estiu i l’hivern Míriam Moreno (guanyadora de cicle inicial, prosa)

- I després podré anar a passejar amb un amic? -va afegir l’Hivern. – Quin amic? -van dir els pares. – És l’Estiu! -va contestar ella abaixant la veu i una mica espantada.

Hi havia una vegada l’Estiu, que era molt càlid, i l’Hivern, que era molt fred.

Els pares es van mirar i van afegir:

Un bon dia l’Estiu es va enamorar de l’Hivern. Però les seves famílies eren enemigues.

– Ja saps que les nostres famílies mai no han estat gaire amigues, però potser, ja és el moment que ho siguin. Així és que si tu l’estimes, nosaltres també.

L’Estiu va parlar amb la seva mare, Juny, i el seu pare, Agost, sobre aquest tema. A ells no els va semblar bé aquesta relació.

Des d’aquell dia ni l’hivern no és tan fred, ni tan calorós l’estiu.

¡No quiero trabajar más! Judith Selfa (guanyadora de cicle mitjà, prosa)

¡Hola! Soy Johny y vivo en Sevilla. Tengo fama de refunfuñón y de un poco chulito, pero debe de ser mi origen o que la gente no me entiende. Yo aprovecho estas líneas para deciros que… ¡no quiero trabajar más! No soy gandul, os lo aseguro. Todo empezó en aquel colegio. Os lo explicaré para que me entendáis. ¡Ah, por cierto! No os lo había dicho: soy un ordenador. Un Apple blanco, de tamaño grande, de 17 pulgadas. Aquel curso fue horroroso. En aquella escuela los niños y las niñas eran muy traviesos. ¡Me tocaban las teclas como si fueran las de un piano! ¿Y qué decir de las mujeres de la limpieza? Con sus plumeros azules como el bri-

llante cielo me hacían cosquillas por todas partes. ¡No me gustan las cosquillas! No sabía qué era peor. Seguramente pensaréis que hay cosas peores en el mundo, pero esas cosas para mí eran muy desagradables. El caso es que un día me agobiaron tanto que le hice pasar un mal rato a la profesora. Mientras explicaba su lección de inglés, un rollo interminable, en el proyector empecé a burlarme y a poner caras haciendo muecas en la pantalla. – ¡Ja, ja, ja! -se reían los alumnos. – Silence, please! Silence, please! -no paraba de decir la profesora de inglés con una enorme paciencia, pero sin mirar a la pantalla. Entonces se giró y me vio. Me puse rojo como un tomate. Se me descolocaron los cables y me desmayé. Al cabo de unos segundos volvieron a conectarme. Abrí


CONCURS LITERARI

los ojos y… allí estaba ella. Era la misma profesora de la que me burlaba. ¡Sentí el calorcito! ¡Esos ojos azules! ¡Esos dedos suaves! Creo que me enamoré. Y casi sin darme cuenta en mi pantalla aparecieron unas letras en mayúscula que preguntaban: ¿ME PERDONAS? Y ella me respondió “of course”, que para el que no lo sepa quiere decir “por supuesto”. Me sentí tan afortunado y feliz que casi le doy un abrazo, pero ¡como no tengo brazo!

No deixis de somriure (adaptació) Mar Rosal (guanyadora de cicle superior, prosa)

20 de març de 1970 Em dic Mariona i tinc 14 anys. Tinc una família i amics que m’estimen. Trec bones notes, sóc filla única i la meva millor amiga es diu Martina. Avui la Martina no ha vingut a l’escola. Li he trucat, però no m’agafa el telèfon. He pensat d’anar a casa seva. La seva mare, la Sara, m’ha obert la porta plorant i m’ha convidat a passar. Ens hem assegut, i m’ha referit amb dificultats de parla que la Martina havia anat al metge. – I què té de dolent, això? –li he dit. – Li han detectat un càncer ja molt avançat –m’ha contestat ella. En aquell moment em vaig quedar petrificada. 21 de març de 1970 Quan vaig arribar a casa, no vam parlar d’aquell tema. Els pares ho sabien abans que jo, però vam sopar amb una serenitat buida i em vaig ficar al llit. Avui no he anat a escola, em sento molt dèbil per a fer-ho, però amb la poca força que em queda estic escrivint aquesta pàgina, això sí, mullant el paper amb la pluja silenciosa que lentament cau dels meus ulls. 22 de març de 1970 Avui he anat a l’hospital a veure la Martina. Quan m’ha vist, m’ha somrigut. El primer que m’ha dit m’ha deixat una mica sorpresa. M’ha explicat que tenia ganes d’aixecar-se del llit i ballar. Li he posat música, i ha començat a sonar una cançó preciosa. Hem tancat els ulls i ens hem agafat ben fort les mans.

21 NOSALTRES

A partir de aquel día me tomé el trabajo de otra manera y aprendí a disfrutar de los niños, de los plumeros de las señoras de la limpieza y de las interesantes clases de inglés. Aunque a veces les juego algunas malas pasadas y les cambio palabras o números. ¡Yo también me tengo que divertir! Hasta la profe dice que los ordenadores tienen vida. ¡Pues claro que la tenemos, hombre!

23 de març de 1970 He tornat a l’hospital. Em vaig passar tot el dia allà, amb la Martina, veient com a fora la pluja escombrava els núvols blancs. Veia la Martina dormint plàcidament. Està molt tranquil·la i en silenci. De vegades parla quan dorm, i diu alguna cosa de l’escola i de la vida que l’espera en sortir de l’hospital. 24 de març de 1970 La Martina ha empitjorat. Ja no em saluda, i no parla, no sent les cames i ha perdut el cabell. Però jo segueixo allà lluitant amb ella contra el càncer. Tot el poble està recollint diners perquè la Martina es curi. Jo li ho he explicat, però ella no em contesta. 27 de març de 1970 Li hem fet un poema entre tots els de l’escola. “Si sents que estàs sola, i que t’estàs fent cada dia més petita, recorda’ns. Recorda també les nostres veus, però sobretot recorda els nostres somriures, perquè nosaltres recordem el teu, i el volem veure aviat. No et desanimis, saps que tots i totes estem amb tu. FORÇA, MARTINA.” Dels teus companys i companyes que t’estimen. 28 de març de 1970 Avui ha mort la Martina, no sé què faré ara sense ella. El que sé és que mai més no tindré una amiga com ella. Des del cel m’estarà cuidant per sempre més. I algun dia m’hi reuniré. Perquè ningú no ens podrà separar mai. Mariona. Un petit consell, entre nosaltres: saps quan és el teu amic de veritat quan està amb tu no solament en els bons moments, sinó sobretot en els dolents, quan t’ofereix una espatlla en la qual plorar.


22 NOSALTRES

LLIBRES RECOMANATS

Llibres recomanats

CICLE Superior

UNA VEGADA MÉS US CONVIDEM A PASSEJAR PER AQUESTA PÀGINA PLENA D’AVENTURES. EN AQUESTA OCASIÓ, ELS LLIBRES DESPRENEN COLORS DE FESTA PRIMAVERAL I FAN OLOR DE ROSES. ATUREU-VOS UN MOMENT DAVANT DEL LLIBRE QUE US AGRADI I DEMANEU-LO AL PARE I A LA MARE. SANT JORDI BÉ S’HO VAL. Educació infantil

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

P3

Elena Bigas i Mayans

Carme Roca

LA BOMBOLLA DE SABÓ

UN DRAC AMB MASSA FUMS

Editorial Barcanova

Editorial Oxford

Sam McBratney

ENDEVINA COM T’ESTIMO Editorial Kókinos Endevina com t’estimo ens parla de la relació entre una llebre petita i la seva mare, i la seva mesura de l’amor amb una conversa que tenen abans d’allitar-se. Aquest és un dels contes més venuts del món.

P4 Oliver Jeffers

(Conte amb lletra lligada) Un dia, un grup de nens i nenes i la seva mestra decideixen fer bombolles de sabó al pati de l’escola. Bufen i bufen, i el resultat és una bombolla gegantina plena de nens i nenes que, de sobte, s’enlaira.

Carles Sala i Vila

TRAMUNTANA A LA GRANJA!

Andana Editorial

Editorial Barcanova

Amunt i avall és la història d’un pingüí que vol aconseguir un somni per ell mateix: vol volar. Però descobrirà que no li serà fàcil. Malgrat la voluntat d’emprendre aquesta aventura en solitari, el pingüí s’adona que els bons amics no es queden enrere, ja que el nen vetlla pel seu amic volador.

A Sant Airet del Mig tothom està acostumat a les ventades intenses, sobretot en Ramon i la Teresa, els pagesos del mas Repòs. Un bon dia, però, una tramuntanada canvia les veus dels animals, i ¿us podeu imaginar que un gall lladra?

Michael Rosen

Joan de Déu Prats

L’INVENTOR DESPISTAT Editorial Barcanova

AMUNT I AVALL

P5

En Fumeres és un drac amb molts fums que, a causa de seu mal caràcter, es converteix en un ésser solitari; i estar sol li fa venir molta son. I així, entre dormideta i dormideta, han anat passant els anys!

I si cada vegada que ensopegues és perquè algú invisible t’ha fet la traveta? Això és el que sospita l’inventor despistat, protagonista d’aquesta història. I per què algú hauria de fer una cosa així? Per passar-s’ho bé? O potser… per avisar-nos que som uns badocs!

CICLE Superior

ANEM A CAÇAR UN ÓS

Sonya Hartnett

Edicions Ekaré Europa

Editorial Vicens Vives

En aquesta versió de la cançó popular anglesa, el poeta Michael Rosen i la il·lustradora Hellen Oxenbury segueixen la pista de quatre nens que surten amb el seu pare a caçar un ós. Junts travessaran un camp ple d’herba, un riu profund, una tempesta, un bosc molt fosc… fins a arribar a una cova estreta i tenebrosa… “Qui té por de l’ós?”

EL BURRITO DE PLATA Una mañana de primavera, Cocó y su hermana Marcelle encuentran a un oficial del ejército británico tendido en el suelo de un bosque de Normandía. El teniente Shepard ha perdido la visión en el combate y huye, horrorizado, del frente de guerra. La escritora australiana Sonya Hartnett narra con una exquisita prosa lírica El burrito de plata (2005), una tierna novela que ha obtenido varios galardones literarios.

Pierdomenico Baccalario

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL CAPITÀ GARFI Editorial La Galera El 28 d’abril de 1829 neix un nen que podria canviar la sort d’Anglaterra: és el fill il·legítim del rei George IV, i per això ha estat allunyat de la cort. Exiliat a les Índies Orientals, duu sempre a sobre un rellotge antic, l’únic lligam amb el seu passat. James Fry, que és així com es diu, s’embarca amb només tretze anys i comença la carrera de pirata que el convertirà en l’home més buscat de tot l’Imperi. Passarà a la història com “el jove lord”, “el descalç”, “el príncep dels mars”... Però ningú no sap que ell és el capità Garfi.

Ruth Vander Zee, Roberto Innocenti

LA HISTÒRIA DE L’ERIKA (Àlbum il·lustrat) Editorial Kalandraka La història de l’Erika és una història esfereïdora i impactant. La seva memòria és la d’una supervivent del més gran genocidi del segle XX. L’àlbum aspira a conscienciar els lectors que mai més no es repeteixi aquesta tragèdia, ara que es compleixen 70 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz. “De camí cap a la mort, la meva mare em va llançar a la vida”, escriu l’autora tot evocant les paraules de l’Erika, a qui va conèixer a Rothenburg. L’estil és hiperrealista, amb dibuixos que recorden els fotogrames d’una pel·lícula: acoloreix amb paleta de grisos les imatges evocadores de la història i reserva el color per a escenes concretes. A Alemanya va ser seleccionat com un dels millors set llibres del 2004.


CARRER DELS GEGANTS P·3

EXCURSIÓ AL ZOO EL PASSAT DIVENDRES 23 DE FEBRER ELS NENS I LES NENES DE LES CLASSES DELS DOFINS (P3 A) I DE LES TORTUGUES (P3 B) VAM ANAR D’EXCURSIÓ AL ZOO PER TAL DE CONÈIXER DE BEN A PROP LES NOSTRES MASCOTES. ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ!

23 NOSALTRES


24 NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS P4

EL REI CARNESTOLTES TAMBÉ CELEBRA ELS 50 ANYS DE L’ESCOLA ELS TUCANS I ELS MUSSOLS HEM BALLAT AL SO DEL REI CARNESTOLTES I L’HEM VOLGUT DIBUIXAR.

PEL FEBRER, EL CARNESTOLTES ENS CONVIDA A FER TABOLA, QUE NO PARI LA DISBAUXA, XERINOLA I SARAU. TOTHOM SURT AL CARRER AMB UNA DISFRESSA, PER PASSAR-S´HO BÉ, A SALTAR I BALLAR.

EMMA, JORDI, CLARA, JÚLIA, KARLA, ALEXANDRA, BIEL V.


CARRER DELS GEGANTS P5

25 NOSALTRES

ELS MAGS I ELS DOMADORS VAN D’EXCURSIÓ AL COSMOCAIXA EL PASSAT DIJOUS 29 DE FEBRER ELS NENS

MÉS ENS INTERESSAVA: EL PLANETARI

I NENES DE P5 VAM ANAR D’EXCURSIÓ A

BOMBOLLA. COM QUE A L’ESCOLA

BARCELONA A VISITAR EL COSMOCAIXA.

TREBALLEM AQUEST MÓN TAN FASCINANT

VAM MARXAR DE SANT VICENÇ BEN

DE L’ESPAI, ALLÀ VAM RECOLLIR MOLTA

AVIAT. UNA VEGADA ALLÀ VAM PASSEJAR

MÉS INFORMACIÓ. ARA SÍ QUE SOM UNS

PEL RECINTE: EL BOSC INUNDAT, UNES

AUTÈNTICS EXPERTS EN PLANETES!

PEIXERES AMB PEIXOS CURIOSOS,

HA ESTAT UNA EXCURSIÓ MOLT DIVERTIDA.

L’EVOLUCIÓ DE L’HOME, EL PÈNDOL…

ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ I A MÉS HEM

SEGUIDAMENT VAM FER L’ACTIVITAT QUE

APRÈS MOLTES COSES QUE NO SABÍEM.


EL DIA ESCOLAR DE LA NOVIOLÈNCIA I LA PAU (DENIP) El passat divendres 30 de gener a l’escola vam fer una celebració: el DENIP. Al matí vam fer unes banderoles en forma de triangles amb papers de colors on hi vam enganxar les nostres fotos, vam decorar-les i hi vam escriure frases boniques sobre la pau. Després, les vam enganxar al passadís. També vam pintar amb pintura i ceres un tros de mandala gegant, vam fer una mà amb un dibuix d’una persona de cada continent del món a cada dit

CARNESTOLTES

CARLA F., MARC G., ÈRIC B., DENÍS, MARIA P.

i vam aprendre una cançó titulada “Només ho sap el vent”. A la tarda tots vam sortir al pati per cantar plegats la cançó i per a construir el mandala gegant amb totes les peces. Al final, vam tenir temps lliure per a jugar al pati.


27 NOSALTRES

OBRIM CAMÍ

L’HORT DE PRIMER

CAIXES MUSEU

EN CESC SERRAT I EL BUFALLETRES El 19 de gener els de la classe de segon vam tenir la visita d’en Cesc Serrat, també anomenat Bufalletres. En Cesc ens va explicar un seguit de contes molt divertits. Durant la seva visita, ens va encomanar una feina: explicar un conte a través d’una caixa de sabates. El pròxim dia 16 de març tornarà per veure les nostres creacions.

“A mi em va sorprendre com va fer el foc del pet del dimoni.”

“Em va agradar molt el conte del Bufalletres, un conte que no tenia lletres.”

ÉRIC ROMERO

MARTINA MARCÈ

“Em van agradar molt els titelles en forma de penja robes.”

“Fer un dibuix del Bufalletres tot fet de lletres de l’abecedari.”

ONA DAUNIS

PAU ARIZU

“A mi em va agradar molt quan va dir de fer una caixa museu.”

“A mi em va agradar explicar un conte amb percussió corporal.”

MARTA CAPDEVILA

ROGER CARRETÉ


28 NOSALTRES

QUART CREIXENT

Cicle mitjà

Lliçons d’hivern MOGUTS PER DESITJAR LA PAU, TREBALLAR LA LITERATURA I PROMOURE ELS HÀBITS SALUDABLES, ELS DE VILACREIXENT HAN ESTAT PARTÍCIPS D’UN SEGUIT D’ACTIVITATS QUE ELS HAN AJUDAT AQUEST TRIMESTRE A APRENDRE D’UNA MANERA MÉS DINÀMICA.

Concurs símbol de la pau El dia 30 de gener vam celebrar el Dia de la Pau. Els alumnes de cicle mitjà van fer un concurs de dibuix. Van crear uns símbols de la pau molt originals. Aquests van ser alguns dels alumnes classificats.

Maria Sales (3r A)

Paula Carretero (3r B)

Júlia Capella (4t A)

Gisela Capdevila (4t B)

“Platero y yo” Després de la lectura de Platero y yo contado por Concha López Narváez (1), els estudiants de Vilacreixent, mentre ens descriuen Platero, ens conviden a contemplar les seves obres d’art. Aquí teniu els guanyadors del concurs de dibuix de 4t:

Montserrat Folqué (4t B)

“Platero es pequeño, peludo, suave, tan blando por fuera que parece de algodón, que no lleva huesos. Solo sus ojos son duros, como dos escarabajos de cristal negro.”

Laura Rojas (4t B)

(1) Adaptació de l’obra de Juan Ramón Jiménez.

Rita Roig

Maria Rojas (4t A)


QUART CREIXENT

29 NOSALTRES

Anem a la fàbrica Danone El divendres vint-i-tres de gener el mas de les Heures i el mas del Pi vam anar a la fàbrica Danone, a Parets del Vallès. Quan vam arribar, ens van portar a una caseta de fusta que semblava una granja. Allà vam conèixer la Jordina i el Joan, que ens van explicar tot el que feien a la fàbrica. Ens vam asseure i ens van posar uns vídeos sobre les vaques a les granges i sobre els iogurts. Vam aprendre que les seves vaques cada dia donen moltíssims litres de llet. Vam veure un altre vídeo que ens explicava qui va crear el iogurt Danone, amb llet fermentada. Va ser Isaac Carasso, l’any 1919, en un laboratori de la Rambla de Barcelona. Es diu Danone perquè el seu fill es deia Dani. Ens van explicar que a cada iogurt hi ha milions de Filu i Bulgui, que són bacteris bons. Abans el iogurt era un medicament i es comprava a la farmàcia. Havies d’anar a omplir-lo allà, perquè el pot era de porcellana i s’havia de reciclar. Després va ser de vidre i, per últim, de plàstic. Vam posar-nos una bata i un barret, per raons d’higiene i de seguretat,

perquè entràvem dins de la fàbrica de iogurts. Aquest moment ens va semblar molt divertit! Allà dins ens van ensenyar com es feien els envasos dels iogurts. Hi havia màquines que fonien un paper per a fer les etiquetes i cada tres hores canviaven el rotlle. Després vam anar a un laboratori secret, vam fer unes etiquetes de Danone i vam menjar un Actimel i un Danonino. Vam tornar a la sala per fer un examen, però era una mena de joc del Danone. Si encertàvem totes les preguntes, ens donarien una bossa de regals. Al final vam encertar les deu preguntes i gràcies a

això ens vam emportar iogurts, un pòster, una carmanyola, un mocador, etc. Més tard vam anar a un parc a dinar. Quan vam acabar, vam posar-nos a jugar tots plegats amb la piràmide, la tirolina, el gronxador-teranyina, a pirates i a zombis... Ens ho vam passar molt bé! També va arribar el Col·legi Europa i vam jugar un partit de futbol amb ells. A la tarda vam agafar l’autocar i vam tornar cap a Sant Vicenç dels Horts. Alumnes de 3r

Cursa d’orientació

Cacaolat

El passat dijous 26 de febrer vam anar al parc del Pi Gros a fer una cursa d’orientació. Aquesta cursa consisteix a aprendre a orientar-nos fent servir un plànol del parc i una brúixola.

El dia 23 de gener vam anar a fer una visita a la fàbrica de Cacaolat de Santa Coloma de Gramenet per conèixer com es desenvolupa el procés d’elaboració dels seus productes i l’origen de l’ingredient més preuat, el cacau.

En primer lloc, unes setmanes abans de la cursa, el professor d’EF ens va ensenyar a fer servir la brúixola i el plànol i també ens va fer una prova per veure el que havíem après.

Al final vam tornar al punt de sortida, vam retornar el material que teníem i tots plegats vam esmorzar i descansar. La cursa va ser cansada i molt divertida.

En segon lloc, vam parlar de diferents aspectes importants per a tots: els hàbits saludables, el respecte a la natura i l’organització i els valors de la superació i la tecnologia que conviuen en tot el procés de fabricació del Cacaolat. En acabar, vam entrar en una sala on vam veure un vídeo del cacau i el Cacaolat mentre preníem un bon Cacaolat. Vam poder contemplar la sala de treball i totes les màquines! Finalment ens van donar un obsequi: una bossa amb una ampolla de Cacaolat, adhesius i un llapis USB!

Alumnes de 4t

Alumnes de 4t A

El dia de la cursa, quan vam arribar al parc, ens van explicar tot el que havíem de fer, ens vam posar per grups i el responsable ens anava explicant el recorregut. Vam començar l’activitat pujant per un camí estret, i, més endavant, vam trobar un home al costat d’una fita que ens va ajudar a resoldre la pregunta, i a partir d’aquí ja ens vam endinsar al bosc. Al llarg del recorregut ens anàvem trobant pistes i persones que vigilaven que no ens perdéssim.


30 NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Cicle superior

Un munt d’activitats i una carta L’HIVERN ENS HA DEIXAT UNS BONS RECORDS. HEUS AQUÍ UNA BREU MOSTRA D’ALLÒ QUE ELS GRANS DE PRIMÀRIA HEM VISCUT AL LLARG D’AQUESTS TRES MESOS.

Celebrem el Dia de la Pau El 30 de gener vam celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Vam fer un mandala gegant. Cada classe en feia un tros. Va participar-hi tota l’escola. A la tarda el vam muntar al pati. Era un mandala molt bonic i gegantí. Iván Sánchez, 6è B

Ens agrada una pel·lícula A l’assignatura de ciutadania hem fet un treball sobre una pel·lícula titulada Bend It Like Beckham (Vull ser com Beckham). Els valors que es treballen són la igualtat i la interculturalitat. A tots els nens i nenes ens ha agradat molt. Nerea Camacho i Irene Domínguez, 6è B

Ens disfressem El rei Carnestoltes va arribar al començament de febrer. Durant el seu curt regnat d’una setmana, ens va demanar tot això: dilluns, dur la cara pintada o un antifaç; dimarts, corbata o llaç; dimecres, un pentinat divertit; dijous, disfressar-nos d’allò que volíem ser de grans; divendres, anar d’alumnes de l’escola. El lema de la rua era el 50è aniversari del Col·legi Sant Vicenç. Nosaltres, els nens de cinquè, vam disfressar-nos d’escolars dels anys 60. Després de la rua, ens vam canviar i vam fer balls. Tot va ser molt divertit. Víctor Calero i Carla García, 5è B

M’encanta ciutadania perquè parlem de coses molt interessants: parlem de la vida, dels drets humans, veiem pel·lis i estudiem. Joel Sáenz i Víctor Messeguer, 6è A

Escrivim guions teatrals

La diada de carnaval va ser molt emocionant, sobretot perquè els de sisè esperàvem amb molta il·lusió tocar els tambors.

Durant aquest segon trimestre, els alumnes de sisè hem fet els guions de l’obra de teatre que representarem a final de curs. A les classes de teatre hem practicat les característiques de cada personatge. El teatre ens agrada molt perquè ens divertim i ens ho passem molt bé. Ens fa perdre la vergonya.

Anna Jones i Marta Siñol, 6è A

Víctor González, Oriol Bernal i Cristian Nuño, 6è B

Nosaltres, els alumnes de cinquè, vam preparar una disfressa molt original. Vam fer, amb goma eva, una motxilla amb els colors groc i negre de la nostra escola. A la mà dúiem la portada d’uns quaderns de l’Editorial Rubio. A la classe d’educació física vam preparar un ball. Claudia Camiño i Yeray Plaza, 5è B


CICLE SUPERIOR

Visitem la Biblioteca Les Voltes El passat dijous 18 de febrer, la classe de 5è B va fer una petita excursió a la Biblioteca Municipal Les Voltes. Una noia que es diu Judit ens va ensenyar on es troben els llibres, els diccionaris, les endevinalles, les revistes, i també els ordinadors. Després vam anar a veure un mini PowerPoint de llibres i novel·les. Ens van ensenyar les categories dels llibres (humor, terror, aventures, etc.). Quan vam acabar, vam llegir una estona. En sortir, ens van regalar un punt de llibre. Ens ho vam passar molt bé. Laia Fernández i Máximo Albero, 5è B

Anem a Sant Llorenç del Munt i l’Obac A l’excursió de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ens ho vam passar molt bé. De primer, vam fer una volta per la muntanya. Ben lluny, vam veure el Pirineu nevat. Després, en un llibret que ens van donar, apuntàvem totes les plantes i arbres diferents que vèiem. En acabat de dinar, vam fer un joc amb el Roger. Va ser molt divertit.

31 NOSALTRES

Núria, tu vas ser una de les primeres lectores. Què en destaques, d’aquests llibres? NÚRIA: A mi em costava una mica llegir. Els llibres m’avorrien; no em deien res i em suposaven un esforç. Ara llegeixo més i millor. Amb els llibres de la Zoè puc viure aventures, misteris i, sobretot, aprens coses de diferents llocs del món. Quins llibres d’aquesta col·lecció us han agradat més? RAQUEL: Jo destacaria ¡Elemental, querida Zoé! L’acció transcorre a Londres. Jo li posaria un 10! Va ser el primer que vaig llegir i gràcies a ell he continuat llegint. HELENA: El de La Zoè a Barcelona també és molt interessant perquè t’expliquen monuments i llocs de Barcelona que tu coneixes. També apareix la fira de la xocolata, molt típica a Catalunya. Quin personatge us agrada més? JUDIT: A mi m’agrada molt la Matilde. És germana de la Zoè, i a més a més és cantant i actriu. En quina llengua llegiu? Perquè veiem que hi ha llibres publicats en català i castellà. SANDRA: Indistintament. Ens és igual. Ens anem deixant llibres que ens comprem. Estrella Polar és l’editorial que els publica en català i Destino, en castellà. Sabem que aquesta “epidèmia” està encomanant-se a noies de l’altra classe. TOTES: Sí! Sabem que també llegeixen aquests llibres de la Zoè la Laura Soto i la Carla Garcia. Moltes gràcies, noies! Esperem que aquestes epidèmies lectores s’encomanin a la resta d’alumnes del cicle superior.

Alba Cuesta, 6è A

Escrivim a David Fernández Sifres

Una “epidèmia” ens ataca

Ens ha agradat molt el llibre Un intruso en mi cuaderno. És per això que les tutores ens han animat a escriure al seu autor. David Fernández Sifres va obtenir el 2013 el premi CCEI (Comisión Catòlica Española de la Infancia) de literatura.

Epidèmia: malaltia que ataca durant un temps, s’escampa i afecta moltes persones d’un territori. Fa dies que a la classe d’Imagine Peace (5è A) succeeixen coses estranyes. Un grup de noies fan rotllana, xiuxiuegen, riuen i no paren d’explicar-se coses. Va començar l’Helena Ricardo i, de mica en mica, allò estrany s’ha anat encomanant a un grup de companyes de la classe: Clara Clement, Judit Selfa, Sandra Peñalver, Raquel Camacho i Núria González. Símptomes? Parlar compulsivament, compartir i... no parar de llegir llibres de la Zoè. A casa, a l’aula, al pati... Aquestes noies són devoradores de llibres. Fins i tot, segons les nostres darreres informacions, s’està escampant a l’altre 5è. Sabem de dues alumnes que ja estan “malaltes”. Quan vau començar a llegir els llibres de la Zoè? HELENA: Crec que vaig començar jo, i vaig recomanar-ho a les meves companyes. Després em va seguir la Núria i, de mica en mica, ens hi hem anat enganxant totes. Quina de vosaltres té el rècord? CLARA CLEMENT: Som dues: la Judit Selfa i jo mateixa. Només ens en falten dos per a acabar de llegir tota la col·lecció.

Sant Vicenç dels Horts, 3 de marzo de 2015 Querido David, Somos alumnos de 5º curso del Col·legi Sant Vicenç de Sant Vicenç dels Horts, un bonito pueblo cercano a Barcelona. Nos dirigimos a usted para agradecerle que un día escribiese ese maravilloso libro que ha dejado huella en nosotros. Nos referimos a Un intruso en mi cuaderno, un libro increíble y apasionante. Después de la lectura nos hemos quedado con algunas dudas o curiosidades sobre el libro y nos encantaría que, si es posible, pudiera contestar algunas preguntas. ¿En qué se inspiró para escribir el libro? Mariano, el protagonista, ¿tiene alguna relación con usted? ¿Y Carlota? ¿La conoció en realidad? ¿Este libro

está basado en hechos reales o son todos ficticios? ¿Ha significado mucho este libro para usted? ¿Cuándo empezó a escribir? De los libros que usted ha escrito, ¿podría recomendarnos alguno? ¿Actualmente está escribiendo algún otro libro? Esperamos sus respuestas ansiosamente y le enviamos un cálido saludo acompañado de las valoraciones que hemos hecho en clase. Un intruso en mi cuaderno es… emocionante, misterioso, divertido, optimista, maravilloso, dulce, esperanzador, tierno, sensible, inexplicable, amistoso, solidario, alucinante, increíble, intrigante, reflexivo… En definitiva, un libro muy especial para todos nosotros. Cincuenta y cuatro abrazos de todos los alumnos y maestras de 5º curso.


32 NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

La teula Joaquim Pastor Font

E

m vaig adonar que existia, que era algú i que aviat tindria un nom el dia que la mà aspra d’un artesà començà a allisar-me repetidament, de dalt a baix, fins a aconseguir que la pasta de fang quedés ben atapeïda dins un motlle de fusta de freixe.

La mà d’aquell home, el teuler, resultà la mà del meu pare, els dits de la qual van quedar marcats per sempre sobre la meva pell de terra cuita. Terra cuita, sí, que això és el que sóc des del moment que vaig ser traslladada, juntament amb les meves germanes, al forn de la bòbila on, de fet, es produí el meu veritable naixement. En efecte, fou allí, en aquella centenària matriu de pedra, on un foc abrusador va coure’m durant sis dies, primer suaument, després intensament, sense pietat, fins a convertir-me en una peça endurida d’allò més, preparada per a la missió que m’esperava i que jo encara desconeixia. Emmagatzemada en un cobert i desvetllada sobtadament per l’oreig i el sol d’un mes de maig lluminós, vaig esperar plàcidament el meu destí. Mai no oblidaré el matí d’estiu en què unes altres mans, potser encara més aspres que les del meu pare, em van agafar i em van col·locar dalt d’un carro, sempre al costat de les meves germanes. El carreter no ens treia els ulls de sobre: –Vés amb compte –li recordava contínuament al vailet que l’ajudava–, que no se’n trenqui cap! El viatge en carro no va ser llarg. Abans d’una hora ens aturàrem davant d’una casa en construcció d’un dels carrers més importants d’un poble de la dreta del riu Llobregat. D’això, si la memòria no em falla, fa més de tres-cents anys... L’activitat dels constructors de l’edifici -amb un bonic portal adovellat-, unida a l’alegre taleia dels veïns del carrer, omplia d’esperança el meu cor d’argila i foc. Recordo que moltes nits em preguntava què seria de mi i quin lloc m’assignarien els paletes en aquell flamant casal de dues plantes i unes golfes davant el qual es paraven molts vianants, joves i grans, alguns dels quals sortien de l’església parroquial propera. La veu del mestre d’obres esvairia aviat els meus dubtes: –Totes les d’aquesta pila, cap a dalt! –I afegí, autoritari:– Vinga, que hem de cobrir la casa abans que arribin les primeres pluges! Obedient, un manobre ens agafà de deu en deu i, després de lligar-nos a l’extrem d’una corda, ens alçà, amb l’ajut d’una corriola, fins al pla superior de l’edifici, on ens esperava un altre paleta que de seguida ens deslligà i ens començà a arrenglerar.

Vaig estar de sort. A mi em col·locà molt a prop de la xemeneia, amb la convexitat cap amunt, com a la resta de peces cobertores, i, tot que al principi el simple record del foc m’esborronava, en arribar l’hivern vaig agrair l’escalfor que circulava per aquell conducte càlid de fum i volves de sutge. El mateix per on m’arribaven paraules esparses, sospirs, plors i rialles dels residents dels casals. Els de ca n’Aragall, els anomenaven els veïns. Però jo no havia estat concebuda per a gaudir del caliu d’una llar de foc, ni per a recrear-me seguint les converses de la gent, ni per a servir de refugi als ocells, sinó per a protegir les cases, talment un escut de pedra, d’uns enemics més forts que jo: la pluja, la neu, la calamarsa, el vent, la humitat i, el més temible de tots, les guspires dels llamps que podien fer-me miques. Així havien mort algunes germanes meves de les teulades de les cases veïnes i fins i tot de la gran teulada de dues aigües de l’església. Desapareixeria jo de la mateixa manera?... El pas dels anys m’infongué una saviesa que m’ajudava a trobar quasi sempre una resposta a les preguntes que em feia. Fins que un dia, al cap de molt de temps... Algú caminava damunt del trenat de peces cobertores i canaleres. Era un paleta, n’estava segur. “És una teulada vella”, vaig sentir que mussitava, i va continuar: “Millor: la mare i la teulada, com més vella més estimada”. Alguns dies després ca n’Aragall s’eixoriví d’improvís. Vaig entendre que s’hi feien reformes. M’ho confirmaven els cops de maça sobre els envans, com també el fregadís dels corrons i les brotxes sobre les parets escrostonades. Desenes de veus de nois i noies donarien nova vida a les habitacions d’aquella casa centenària. En efecte, ca n’Aragall es transformà en una escola, l’Acadèmia Sant Vicenç, com per art d’encantament. Vaig aprofitar l’avinentesa i vaig aprendre a comptar i a llegir. L’escola no va parar de créixer. Jo percebia que els alumnes, els mestres i els pares i mares l’estimaven. Alguns somiaven: i si féssim una escola nova?... El que va passar a continuació, vint-i-vuit anys després de la creació de l’escola, ho sabeu tots. El que potser no sabeu és que un dia un dels somiadors s’enfilà a la teulada i em tragué de la fila de teules cobertores. Volia fer-me un lloc al costat de la primera pedra del col·legi nou. Ara visc sota terra, a recer de qualsevol maltempsada, feliç de sentir-vos córrer, riure i jugar. I aprendre. Duc escrits sobre la meva pell de terra cuita, on encara es distingeixen les empremtes dels dits del meu pare, els noms dels mestres del Col·legi Sant Vicenç del curs 1989-90: Anna, Auxili, Carme, Lina, Jesús, Lluís...


33 NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

Entreteniments amb una teula

Teulada protectora

Antoni Prats

NO HEU JUGAT MAI AMB UNA TEULA? DONCS NOSALTRES US ANIMA A FER-HO A PARTIR DE LA LECTURA DEL SEGON CONTE QUE EN JOAQUIM PASTOR HA ESCRIT AMB MOTIU DE LES FESTES DELS 50 ANYS DEL COL·LEGI SANT VICENÇ. SOM-HI! CORREU, RIEU I JUGUEU PER AQUESTA PÀGINA, I NO PATIU, QUE LA TEULA NO SE US TRENCARÀ.

Aquesta casa té, com la de l’església parroquial de Sant Vicenç Màrtir, una teulada de

Sudoku desvetllador

Jeroglífic arquitectònic

A la penúltima línia d’aquest sudoku hi ha un temps de l’any amb oreig i sol. Aquest temps va desvetllar la nostra teula.

G

A

Teules incògnites

Com es diuen les teules assenyalades?

(Solució)

Bonic portal.

Teula

A

I

 

T

Teula

I

M

(Solució)

Estris reformadors

“A ca n’Aragall s’hi feien reformes”. La teula ho endevinava gràcies als cops i al fregadís d’aquests estris.

Anagrama enrajolat Forn de coure rajoles i teules.

BLAIBÒ (Solució)

Refrany estimat Completa aquest refrany.

La mare i la teulada,

Mots vells, bells i inusitats SIGNIFICAT

PISTA

Vent suau

Desvetllà la teula.

Noi que ajuda un menestral

Noi que ajudava el carreter a carregar teules al carro.

Ocupació

La que tenien els veïns era alegre.

Terra vermellosa

Junt amb el foc formava el cor de la teula.

Obrer que ajuda el paleta

Agafava les teules de deu en deu.

Politja per elevar pesos

Transportà la teula fins al pla superior de l’edifici.

Substància negra que prové de cremar-se la llenya

La teula, a l’hivern, va agrair aquelles volves negres.

MOT


34 NOSALTRES

BON DIA, SR. KASPÀROV

Bon dia, Sr. Kaspàrov Història dels escacs (LXV) Esteve Fradera

E

l passat mes de novembre es va celebrar a la ciutat russa de Sotxi el Campionat del Món d’escacs de 2014. De bell nou, es van trobar el campió del món regnant, Magnus Carlsen, i l’aspirant, Viswanathan Anand. Aquests dos jugadors ja s’havien enfrontat en el Campionat de 2013, però amb els papers intercanviats. Des de l’època dels històrics matxs Spasski-Fischer, Kàrpov-Kortxnoi i Kàrpov-Kaspàrov, on els escacs van assolir la màxima popularitat, no havíem tingut l’ocasió de gaudir d’una altra final, tan emocionant, com aquesta que hem viscut darrerament entre Carlsen i Anand. Sense arribar a la popularitat dels matxos abans esmentats, cal reconèixer que els actuals enfrontaments tenen un alt nivell tècnic i un elevat interès que han fet de Carlsen el campió més jove de la història. Després d’unes taules a la primera partida, Carlsen s’avançà al marcador en guanyar la segona. Però la reacció d’Anand fou contundent, i al tercer matx les coses tornaven a estar igualades. Cal destacar que feia quatre anys que Anand no guanyava una partida a Carlsen. Després d’un seguit de taules, l’escaquista noruec Carlsen vencé a la sisena partida i s’avançà novament. Anand, a la desesperada, va cercar equilibrar la balança; el seu joc no va defraudar, fins al punt que estigué ben a prop d’aconseguir-ho. El cansament, però, li va passar factura a l’onzena partida, i a la jugada núm. 27 cometé un fatídic error; un lapsus mental el va fer imaginar un sacrifici de torre que resultà, innocentment, estèril. Aquest despropòsit l’abocà a la derrota més dolorosa. Perdé, així, el matx i el campionat. El resultat final va ser de 6½–4½. Per tant, no va caldre jugar la darrera partida. Carlsen és, a hores d’ara, el millor jugador del món, i el més jove

la partida

Blanques: Carlsen Negres: Anand Campionat del Món d’escacs de 2014

Obertura espanyola 1. e4, e5

21. Cd2, Thd8

34. Cd5, Tc6

2. Cf3, Cc6

22. Ce4, Af8

35. Txf7, Ac5

3. Ab5, Cf6

23. Cef6, b5 (Anand busca la ruptura. Si Carlsen accepta el peó, les negres obtindrien avantatge amb a4.)

36. Txc7+, Txc7

4. 0-0, Cxe4 (Una variant jugada últimament, la variant oberta.) 5. d4, Cd6 6. Axc6, dxc6 7. Dxe5, Cf5 (Variant que força el canvi de dames amb la intenció de fer perdre l’enroc a les negres.)

24. Ac3, ... (Si 24. axb5, a4; 25. bxa4, Txa4, el peó c4 resta dèbil. I si 24. cxb5, c6; 25. bxc6+, Rxc6, cau el peó b3.) 24. ... , bxa4

8. Dxd8+, Rxd8

25. bxa4, Rc6

9. h3, Ad7

26. Rf3, Tdb8 (Si 26. ..., Ae7!; 27. Re4, Axf6; 28. exf6, Te8, i les negres agafen avantatge.)

10. Cc3, h6 11. b3, Rc8 12. Ab2, c5 13. Tad1, b6 14. Tfe1, Ae6 (S’ha acabat l’obertura; comença el mig joc, caldrà col·locar les peces de la millor manera possible per tal d’aconseguir avantatge.)

27. Re4, Tb4?? (Anand fa un sacrifici de torre innecessari que li costa la partida; és millor la jugada natural 27. ..., Tb3!)

15. Cd5, g5

28. Axb4, cxb4 (Un altre error. El desgavell genera més desgavell. Amb 28. ..., axb4, les negres no queden malament del tot.)

16. c4, Rb7

29. Ah5!, Rb7

17. Rh2, a5

30. f4!!, gxf4

18. a4, Ce7

31. Chxf4, Cxf4

19. g4, Cg6

32. Cxf4, Axc4

20. Rg3, Ae7

33. Td7, Ta6

37. Cxc7, Rc6 38. Cb5, Axb5 39. axb5+, Rxb5 40. e6, b3 41. Rd3, Ae7 42. h4, a4 43. g5, hxg5 44. hxg5, a3 45. Rc3. ...(Anand abandona. Si 45. ..., Axg5; 46. Te5+, i el doble a l’alfil. Si 45. ..., b2; 46. Rb3! I les negres resten bloquejades. Si es mouen, perden la posició.)


TEMPS ERA TEMPS

temps era temps...

Sabies que...

...l’any 1977 va perillar la vida de l’Acadèmia? Font: Crònica d’una escola 20è aniversari del Col·legi-Acadèmia Sant Vicenç

“Una de les primeres determinacions que va prendre la Junta l’any 1976, amb Joan Nicolau com a president, fou la d’augmentar el sou dels mestres, fins al punt que no hi hagués diferència entre el que cobrava un mestre d’una escola estatal i un de l’Acadèmia. Les atencions de la Junta no s’acabaren amb l’augment de sou, sinó que es completaren amb obsequis que els professors reberen amb motiu de la seva onomàstica i de les festes de Nadal; el pagament d’un curset de perfeccionament durant l’estiu de 1976; el contracte d’una assegurança que cobria qualsevol accident que pogués sofrir un mestre fora de l’escola, posem per cas una excursió, etc. El segon pas fou l’intent d’iniciar un diàleg entre Junta i professors sobre diversos projectes. Però el diàleg no fou possible per diferents motius: alguns mestres no sentien com a seu el model d’escola que es projectava; d’altres es resistien a les innovacions pedagògiques que des de la direcció es proposaven; finalment, entre els mateixos mestres hi havia antipaties i criteris d’actuació molt diferents. El malestar que es palesava entre els professors desembocà en un conflicte que esclatà, de forma inesperada, essent director de l’escola Vicente Lapiedra, component del Claustre des de la primavera de 1975. (Vicente Lapiedra rellevà en la direcció el senyor Ildefonso Gómez, director des de 1972 fins a 1976.) A mitjan maig de 1977 el president Joan Nicolau s’assabentà que, per encàrrec de dos professors, una agència d’investigació havia elaborat un informe en què, entre altres acusacions, s’assegurava que el director Vicente Lapiedra no era mestre. (Per tant,

no era legal que donés classes ni, encara menys, que ocupés la direcció de l’escola.) Emparats en l’informe, els dos mestres citats, sense que la Junta en tingués coneixement, comunicaren l’anomalia a la Inspecció del Ministeri d’Educació. De primer, Joan Nicolau no va creure que les acusacions de l’informe fossin certes. Ell confiava en el director, puix, al llarg del curs 1976-77, havia impulsat una renovació en la manera d’ensenyar i educar els nois i noies de l’Acadèmia i havia donat una nova empenta a les activitats extraescolars, especialment al teatre. Això no obstant, i després de nombroses investigacions, la Junta va conèixer la veritat: Vicente Lapiedra no havia fet els estudis de Magisteri. Només havia assistit a algunes classes com a oïdor. Per unanimitat, la Junta va acordar de despatxar Vicente Lapiedra. Anteriorment havien causat baixa, per voluntat pròpia, els dos mestres que havien fet arribar la denúncia a Inspecció. Però els fets no acabaren així, ja que enmig de tanta tensió l’escola rebé una comunicació oficial el contingut de la qual feia perillar la vida de l’Acadèmia: ens referim a l’escrit en què se’ns comunicava que, a la vista de les irregularitats administratives de la nostra escola, la Delegació del Ministeri d’Educació ens retenia la subvenció. Imagineu-vos el que això suposava. Imagineu igualment quantes gestions aquí i allà per part dels membres de la Junta. Quants viatges i entrevistes...! Al final, però, i després de la decisiva actuació del senyor Carol, batlle de la vila, es va demostrar que l’Acadèmia no era còmplice de l’engany del director. Al contrari, n’era la primera enganyada. Amb llàgrimes als ulls en Joan Nicolau explicà tots aquests esdeveniments a l’Assemblea de Pares reunida el dia 16 de setembre de 1977. I per bé que els pares es tranquil·litzaren en conèixer la notícia de la tramesa de la subvenció retinguda, tothom s’adonà que els fets viscuts des de maig fins a aquell moment havien trasbalsat les mateixes arrels de l’Associació i l’esperit i la salut del qui els parlava en nom de la Junta.”


V

AMB EL PATROCINI DE:

COL·LEGI

FUNDACIÓ EDUCATIV

ESTEVE CASAL

SANT VICENÇ CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Carta + logo CSV

Serveis: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca C/ Antoni Gaudí, 8 | 08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) Telèfon: 93 656 15 69 | Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.cat | info@csantvicens.cat

Format paper: DIN-A4

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.