Page 1

nosaltres

núm. 135 EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ ANY: XXXVI MARÇ 2013

PÀG. 6 COL·LEGINOTÍCIES

PREMI PLA D’EDUCACIÓ FÍSICA PÀG. 11 ENTREVISTA A LA MADDY

GETTING TO KNOW MADDY PÀG. 12 COL·LEGINOTÍCIES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

Recuperem tradicions: PÀG. 14 DEPARTAMENT DE LLENGÜES

LLIBRES PER A LA DIADA DE SANT JORDI

fem falcons a l’escola

PÀG. 19 DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

EDUCACIÓ EMOCIONAL PÀG. 24 CONCURS LITERARI

MOSTRARI DE TREBALLS PREMIATS PÀG. 29 OBRIM CAMÍ

10 RAONS PER LLEGIR UN BON LLIBRE PÀG. 31 CRUÏLLA DE NARRADORS

ELS DRACS DE SANT LLORENÇ

Hem admirat la

bellesa


2 NOSALTRES

SUMARI

03 Editorial

04

Benvinguts a la vida

06

Col·leginotícies

14

15

Biblioteca Ramon Folch

16

19

20

Carrer dels Gegants

24

26

27

30

34

36

38

39

Departament Psicopedagògic i d’Orientació

Cicle superior

Cruïlla de narradors

Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (I)

Entreteniments

Llibres per a la diada de Sant Jordi

Agenda de primavera

Obrim camí

Entrevista: Rosa Masana

Quart creixent

Bon dia, Sr. Kaspàrov

Els alumnes de 6è, al programa Fish&Chips

El passat 26 de gener, els alumnes de 6è del curs 20112012 van participar en el concurs de televisió Fish&Chips, del Canal Super3. Si voleu, podeu recuperar el programa (número 70) a: www.tv3.cat/3alacarta www.super3.cat/fishandchips

Col·laborem amb La Marató de TV3

La nostra portada

El passat dia 30 de gener, una trentena d’alumnes del Col·legi Sant Vicenç van participar en el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) realitzant una exhibició de falcons, una activitat gimnasticoesportiva tradicional catalana.

Equip de redacció

Consell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Joaquim Pastor, Antoni Prats i Manel Vidal Informació i documentació: Paco López, Carmina Botellas, Glòria Roig i Yolanda Artigas Fotografies: AMPA, ACPF i mestres dels cicles Col·laboradors/es d’aquest número: Esteve Fradera, Imma Serrano, Montse Bigas, Luis O. Castilla i equips de mestres d’educació infantil i primària Disseny i maquetació: Joan Pastor

Durant el passat 20 de desembre de 2012, coincidint amb el Pessebre Vivent de la nostra escola, vam col·laborar amb la marató de TV3 amb una quantitat de 567 €. Volem agrair la vostra col·laboració.

Al vostre servei

L’equip de la revista Nosaltres està al servei de tota la comunitat educativa de l’escola. Per aquest motiu hem realitzat un breu qüestionari amb el qual podreu expressar la vostra opinió. Demanem la vostra col·laboració. El trobareu a la pàgina web de l’escola (www.csantvicens.cat). Aprofitem per a desitjar-vos una bona Pasqua. Estem a la vostra disposició a: revistanosaltres@csantvicens.cat


EDITORIAL

3 NOSALTRES

La creativitat com a oportunitat Manel Vidal

“Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix” Albert Einstein

M

olts de vosaltres us preguntareu el perquè d’aquest canvi, per què aquesta edició de la revista Nosaltres la trobeu únicament en format digital i no pas en format paper. No us preocupeu, perquè el número 136, la revista del proper trimestre, el podreu tornar a tocar, fullejar i olorar, com sempre heu fet. Aquest canvi és degut a la necessitat d’optimitzar els recursos de què disposem. No us en preocupeu perquè, tal com deia el gran físic Albert Einstein, “enmig de la dificultat rau l’oportunitat”.

Si el que desitgem és tenir una idea original, el primer que necessitarem serà temps. Quan som petits, disposem de molt de temps per a jugar, somiar, imaginar, crear... L’adult també en necessita. No podem viure pendents de la pressió del temps. Essent així, aquest només aconseguirà ser el centre dels nostres pensaments. Hem de capgirar la situació, hem de fer que el temps jugui al nostre favor. Si disposem de temps per a reflexionar, relaxadament, serà quan les idees més insòlites sorgiran, perquè la creativitat no entén de pressions.

Aquesta màxima de l’il·lustre alemany ens ve com anell al dit per a encetar una nova aventura, una odissea en la qual el nou equip de la revista Nosaltres haurà de trobar de nou l’equilibri, sense deixar de banda l’esperit d’aquest magazín. I quan ens plantegem el canvi, ho fem des de la perspectiva del treball cooperatiu, en què cada iniciativa dels membres de l’equip suma. Així doncs, per a aconseguir aquesta transformació, caldrà potenciar la creativitat.

Una idea no és bona o dolenta. Una idea ens pot ser útil per ella mateixa o ens pot servir com a recolzament d’una altra. Quan volem donar solució a un problema, hem de creure fermament que el podrem resoldre. Hem d’avançar amb passos ferms, sense por a equivocar-nos; errar és part del procés. És molt important confiar, assumir una actitud positiva. Si mostrem seguretat en les nostres idees, en els nostres pensaments, serà més senzill transformar impossibles en possibles.

Però, què és la creativitat? És la capacitat de la ment per a relacionar idees i conceptes de manera innovadora amb vista a solucionar problemes. Al contrari del que molta gent pensa, ser creatiu no és una qualitat, és només una eina. Tots podem ser creatius, però per aconseguir-ho hem de posar els mitjans necessaris.

Volem pensar de forma innovadora? L’humor ens recolzarà. El sentit de l’humor implica trencar amb l’excés de serietat amb què sovint ens afrontem a la vida. Utilitzant recursos de l’humor com exagerar, capgirar el punt de vista o combinar idees incompatibles, aconseguirem veure els problemes des d’una

“Hem d’avançar amb passos ferms, sense por a equivocar-nos; errar és part del procés.” altra perspectiva que ens ajudarà a solucionar-los. Les persones creatives tenen la capacitat de pensar diferent, deixant enrere idees tradicionals i creant-ne de noves que, sovint, poden ser sorprenents. Per aquest motiu, hem d’incloure la creativitat en les nostres vides, en les nostres aules. Perquè si no aconseguim ser creatius i ensenyar als infants a ser-ho, no arribarem a entendre que la vida és plena de coses que no creiem que es puguin dur a terme, fins que les aconseguim fer


4 NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

Benvinguts a la vida EN JON, L’ANDREU, EL JOAN I EN CHRISTIAN ENS EXPLIQUEN L’EXPERIÈNCIA MERAVELLOSA DE L’ARRIBADA AL MÓN REVESTIT PER LA TENDRESA DE PERSONES QUE ELS ESPERAVEN I ELS HAVIEN DESITJAT.

Informació: Glòria Roig

“El meu germà Gerard m’estima molt” Hola! Em dic Joan Mata Vilà, i vaig néixer a la Clínica Corachan a les 16.20 h del dia 17 de gener de 2013. Atès per un metge i una llevadora, vaig fer un pes de 3,290 Kg. Tinc un germà gran que es diu Gerard. Té 3 anys i va a la classe dels conillets (P3A). El Gerard m’estima molt i m’ajuda a banyar-me, vestirme, canviar-me els bolquers... i em canta moltes cançons que aprèn a l’escola. Tots els avis (Isabel, Pilar i Paquito) estan molt contents que hagi arribat a la seva vida. El dia que vaig arribar a casa, per Festa Major, els amics em van venir a visitar i em van organitzar una gran festa. A casa també han vingut els oncles, però la iaia gran, la Pilar, no ha pogut venir perquè viu a un poble d’Osca. Els meus pares, en Vicenç i la Mònica, m’han dit que d’aquí poc hi aniré. Segur que té moltes ganes conèixer el seu novè besnét

“Tota la família m’ha rebut amb els braços oberts”

Eren les 9.50 h del 15 de gener de 2013 quan a l’Hospital Casa de Maternitat de Barcelona vaig arribar al món. Em dic Jon César Taracón, i sóc fill d’en Brian, fuster, i la Jessica, agent de viatges. El meu nom el va triar el pare, i diuen que va ser una difícil decisió. Tinc una germana molt maca que m’estima i em cuida molt. Es diu Emma, té 3 anys i va a la classe de les marietes (P3B). Quan vam sortir de l’hospital vàrem anar a buscar-la; li va fer molta il·lusió. Tota la família m’ha rebut amb els braços oberts, sobretot els avis Ana Mari, Mariano, Rosa i Antonio, i els besavis Encarna i Miguel


BENVINGUTS A LA VIDA

“Els meus avis estaven tan contents que van fer torns per cuidar-me” Em dic Andreu Batlle Chavarria, i sóc fill de l’Andreu, que és tècnic electrònic, i la Marta, psicòloga. Vaig néixer a les 20.30 h del 12 de desembre de 2012 a l’Hospital Quirón de Barcelona. Els meus avis (Andreu, Roser, Enric i Eva) i la besàvia Quimeta es van il·lusionar molt de rebre’m. Estaven tan contents que, durant els primers sis dies de la meva existència, van fer torns amb els pares per cuidarme. Quan va passar aquest temps, per fi vaig conèixer la meva germana. L’Emma, que va a la classe dels conillets (P3A), tenia la varicel·la i per això havia pogut estar amb ella abans

“Un nadó molt desitjat per tots”

Jo sóc en Christian Villalba García, nascut a les 20.20 h del 17 de novembre de 2012 a l’Hospital Quiron de Barcelona. Els meus pares es diuen Ana i Jose, i la meva germaneta, que es diu Anae, va a la classe dels trapezistes (P5B). A l’Anae li agrada molt cuidar-me i ajudar-me en tot el que pot; però quan és el moment de canviar-me els bolquers, és la primera en amagar-se. Sovint, venen els avis (Antonio, Adolfina, Paco i Isabel) a visitar-me, i la mare aprofita per a explicar el “meravellós moment en el que, després de tot l’esforç, vam poder veure la cara d’aquest nadó tan desitjat per tots”. Els pares m’han explicat que per Setmana Santa anirem al poble, Guadix (Granada), on em batejaran la vigília de resurrecció

5 NOSALTRES


6 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Col·leginotícies

l’actualitat de l’escola

Projecte Esportiu del Col·legi Sant Vicenç Luis Oriol Castilla

Aquest projecte va néixer per assentar els pilars i donar una consistència al treball fet al centre des de feia anys a les activitats extraescolars promogudes per l’AMPA. Des de l’any 1999, el centre ha intentat que les activitats que porten a terme dins del centre en horari lectiu i no lectiu, segueixin el caràcter propi del centre i tinguin un contingut pedagògic acord amb el projecte educatiu. Aquestes activitats van tenir una bona acollida donat que complementava l’oferta d’activitats municipals sense tenir un caràcter competitiu i essent activitats molt integradores on tothom tenia cabuda. Els mestres d’educació física a petició de l’equip directiu han estat els encarregats, des de llavors, per vetllar i fer el seguiment de les activitats. L’èxit de les extraescolars al nostre centre arriba fins avui, on tenim un alt índex de participació.

2 3

Assegurar la continuïtat pedagògica entre l’horari escolar i extraescolar.

quisició d’hàbits saludables que contribueixin a un millor benestar.

Augmentar la pràctica d’activitat física i esportives entre el nostre alumnat en horari no lectiu i especialment amb el col·lectiu de noies.

Treballar de forma coordinada amb les altres escoles del municipi, l’Ajuntament i les entitats esportives locals i comarcals.

4 5 6

Contribuir a la formació personal i cívica dels nostres joves. Prioritzar la participació per sobre de la competitivitat.

Els projecte es porta a terme per aconseguir les següents fites:

Contribuir mitjançant la pràctica esportiva a la formació de valors com la tolerància, el respecte als altres i les regles, la confiança en un mateix, l’esforç de superació, l’autocrítica, l’autonomia, la capacitat de decisió, l’autogestió, la cooperació i el treball en equip, entre d’altres.

Oferir activitats lúdic – esportives a les famílies del Col·legi Sant Vicenç.

Fomentar la pràctica regular d’activitats físiques i esportives i l’ad-

Amb l’aportació econòmica del Pla Català de l’Esport a l’Escola (PCEE) s’ha pogut comprar material i realitzar moltes activitats esportives.

1

Jornada de Portes Obertes El dissabte 2 de febrer de 2013, d’11 a 13 h, va tenir lloc a la nostra escola la Jornada de Portes Obertes, que va reunir un total de setanta famílies a la biblioteca Ramon Folch. Els assistents van veure una filmació introductòria i van prestar molta atenció a l’explicació de l’ideari, la pedagogia i els serveis que ofereix el Col·legi Sant Vicenç per part

7

de la junta, l’AMPA, la direcció del centre i l’administrador. En la segona part de la jornada, les famílies tingueren l’oportunitat de visitar les instal·lacions de l’escola. Luis Oriol Castilla, que, com a cap d’estudis, col·laborà en l’organització i bon desenvolupament de la jornada, ha

8

El passat 13 de desembre de 2012, el Consell Esportiu del Baix Llobregat i l’Obra Social “La Caixa” van tancar un acord de col·laboració per a desenvolupar a la nostra comarca projectes de caràcter social. Ambdues entitats varen acordar destinar l’ajut del 2012 a premiar aquells centres del PCEE que durant el curs 2011-2012, tot i les dificultats econòmiques, haguessin donat continuïtat al projecte. El Col·legi Sant Vicenç va ser un dels centres educatius premiats.

explicat a Nosaltres que els pares i mares manifestaven que volien venir a la nostra escola “per la qualitat i el renom al poble”. També vàrem rebre la visita de diverses famílies vicentines interessades en el centre que preguntaven per les possibilitats d’entrar-hi tot i no pertànyer a la zona corresponent.


COL·LEGINOTÍCIES

7 NOSALTRES

L’estel dels desitjos guia el Nadal a l’escola

L’estel dels desitjos -proposta de treball de Nadal del Departament de Pastoral- va engalanar l’escola recollint oracions, desitjos i somnis de tota la comunitat educativa. Un estel daurat, pintat sobre paper d’embalar de color blau cel, va vestir amb 308 desitjos un suro del passadís central de la planta baixa.

IV Concurs de pessebres

Organitzat per l’AMPA del Col·legi Sant Vicenç, l’11 de gener de 2013 tingué lloc l’acte de lliurament de premis del IV Concurs de Pessebres -presentats, com en les edicions anterior, dins una capsa-, en què participaren 25 famílies, segons ha manifestat a Nosaltres Yolanda Artigas. Enguany ha sigut molt difícil la tria, ja que hi han hagut molts pessebres originals. Els guanyadors -Sergio i Víctor Cervilla, Ainhoa López i Júlia Ricardo- van ser obsequiats amb un xec regal de la llibreria Abacus. L’AMPA vol aprofitar aquestes línies per a agrair la participació als concursants d’aquesta activitat, així com per a animar a totes les famílies del centre a col·laborar amb ells

Després de la valoració positiva de l’arbre dels desitjos del curs passat, i amb l’objectiu de tornar a fer present l’esperit del Nadal, l’estel dels desitjos va ser decorat amb voluntat, pregària i reflexió. Passar un bon Nadal, la pau al món, salut, la guarició d’algun malalt, la felicitat i posar fi a la fam i pobresa del món han estat les majors demandes. Val a dir que molts alumnes demanaven, també, passar més temps amb la família, saber demanar perdó, amor per a tothom i treure bones notes. Posteriorment a la lectura i reflexió dels desitjos, els alumnes més grans de l’escola els transmeteren en una pregària universal a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir. La valoració, des del Departament, és molt positiva. L’Equip de Pastoral creu que és important promoure activitats de reflexió per tal d’orientar els alumnes a fer demandes menys materialistes, ajudar a construir la pròpia identitat i desenvolupar la competència espiritual dels nois i noies com a eina essencial per al diàleg


8 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

El Col·legi Sant Vicenç commemora, per segon any consecutiu, el Dia de la Pau Per segon any consecutiu, tots els alumnes i mestres del centre, des de P3 fins a 6è, es van aplegar al pati de l’escola, el passat dia 30 de gener, per celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

L’acte central L’acte central, promogut i coordinat principalment per l’Equip de Pastoral, va ser molt emotiu i especial. La lectura del poema Cançó de tots els nens va obrir la celebració i va evocar, alhora, el lema que ens acompanya aquest curs: “L’escola, el cor de la pau”. Amb indumentària blanca, una faixa vermella i unes sabatilles de dansa, roba i calçat apropiat per a afavorir l’elasticitat necessària, un grup d’alumnes d’educació primària va assumir, posteriorment, el protagonisme i va oferir una petita representació gimnàstica, els falcons. L’emoció, l’esforç, la força, la vitalitat i els somriures del flamant grup de falcons del Col·legi Sant Vicenç van encomanar-se. Plens d’aquest vigor, conduïts per un ambient festiu, els alumnes

de l’etapa infantil van confeccionar un mural sobre la pau, mentre que els de l’etapa de primària enllaçaven les seves siluetes dibuixant-les a terra amb guix blanc. Proclamant “si la pau sempre fa falta, ho direm amb veu ben alta”, dos versos del poema de Josep M. Espinàs, els alumnes del Col·legi Sant Vicenç van concloure aquesta jornada educativa que va esdevenir una enriquidora diada de reflexió i de manifestació de l’escola com a cor de la pau. Instaurant aquest dia dins de la pro¬gramació anual, els mestres i alumnes van dur a terme diverses iniciatives de preparació i de reflexió, lectura de textos de la pau, presentació de personatges històrics que han treballat per

la pau i murals que han vestit els passadissos aquest segon trimestre. A més a més, l’escola s’ha adherit a l’activitat “MAPA DENIP”, impulsat per FundiPau (ONG, Barcelona 1983), que permet recollir, visualitzar i localitzar les activitats realitzades durant aquest dia a tot el territori català.

Els falcons Els falcons són una manifestació gimnasticoesportiva apareguda a Catalunya a començament del segle XX que tenien com a referència el Sokol (‘falcó’ en txec), un moviment gimnàstic de la República Txeca fundat el 1862. L’any 1935 setze joves vicentins de la Federació de Joves Cristians van formar el primer grup de falcons del poble. Els


COL·LEGINOTÍCIES

9 NOSALTRES

Cançó de tots els nens Josep M. Espinàs

Tots els nens del meu carrer volen jocs, volen somriures. Tots els nens del meu carrer volen créixer i viure bé. Un company per fer tabola, una casa i una escola. Tots els nens del meu carrer volen créixer i viure bé. Tots els nens de la ciutat volen pares ben alegres. Tots els nens de la ciutat volen pau i germandat. Si la pau sempre fa falta, ho direm amb veu ben alta: tots els nens de la ciutat volen pau i germandat.

Falcons de Sant Vicenç, en el seu millor moment, foren els més representatius de Catalunya. L’última actuació dels Falcons es produí el dia 21 de setembre de l’any 1993. “La idea de fer falcons amb els alumnes del col·legi –explica en Luis Oriol, cap d’estudis i mestre d’educació física– va sorgir pensant en alguna activitat per al Dia de la Pau en la qual els protagonistes fossin els alumnes.” I afegeix: “Després de veure un recull fotogràfic de la inauguració de l’escola nova i descobrir que un grup d’alumnes i pares van fer una representació de falcons, vestits de blanc i realitzant un treball cooperatiu, ràpidament vaig creure que seria l’activitat adient per al DENIP 2013.” Josep Badosa, fill de l’últim monitor, ha transferit la tradició falconera a alum-

L’emoció, l’esforç, la força, la vitalitat i els somriures del grup de falcons van encomanar-se nes del Col·legi Sant Vicenç en diverses ocasions. Recordant l’exhibició de falcons al pati de l’escola l’any 1992, arran de la celebració del 20è aniversari de l’escola nova (setembre de 2012), i engrescats per rememorar aquesta tradició, alumnes de cicle mitjà i superior del nostre centre, dirigits per Luis Oriol Castilla i Mònica Biel, s’han entrenat constantment durant tres mesos per oferir una petita representació d’aquesta manifestació gimnàstica

Cada nen del meu país obre els ulls a l’esperança. Cada nen del meu país té el desig de ser feliç. I que es pugui fer una vida cadascú a la seva mida. Cada nen del meu país té el desig de ser feliç. Tots els nens cantem cançons perquè els homes ens escoltin. Tots els nens cantem cançons perquè els homes siguin bons. Si cantant el pit s’eixampla, també el cor farem més ample. Tots els nens cantem cançons perquè els homes siguin bons.

cançó


10 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Carnestoltes El passat divendres 8 de febrer es va celebrar, com cada any, el Carnestoltes a l’escola. Enguany es va voler homenatjar a la Pilarín Bayés, il·lustradora de contes infantils. Per això, els diferents cursos d’educació infantil van rememorar els diferents contes que la il·lustradora ha dibuixat: El patufet (P3), El soldadet de plom (P4) i Pinotxo (P5). Així mateix, els nens i nenes de cicle mitjà també va voler rememorar el conte de La rateta que escombrava l’escaleta. Pel que fa a cicle inicial i cicle superior, es van transformar per l’ocasió en pinzells, maquinetes, llapis de colors i d’altres estris de dibuix i pintura. Un cop acabada la rua de Carnestoles, els alumnes de l’etapa infantil i cicle inicial es van aplegar a la pista del pati per fer moure l’esquelet al ritme de la música, mentre que els més grans (cicle mitjà i superior) es van reunir al submarí per ballar. Per acabar d’endolcir la gran festa, es va repartir xocolata desfeta per a tots els nens i nenes de l’escola


COL·LEGINOTÍCIES

11 NOSALTRES

ENTREVISTA A L’AUXILIAR DE CONVERSA

Getting to know Maddy LA MADDY ÉS LA TERCERA AUXILIAR DE CONVERSA DE LLENGUA ANGLESA QUE HA ACOLLIT EL COL·LEGI SANT VICENÇ. PRIMER VA SER EN LUKE (IRLANDA) I DESPRÉS EN JOHNY (IRLANDA). LA MADDY VISITA LES AULES DES DE P4 FINS A SISÈ; ALS MÉS PETITS ELS EXPLICA CONTES I JOCS, I ALS MÉS GRANS ELS FA CLASSES DE CONVERSA EN GRUPS REDUÏTS (ENTRE 5 I 6 ALUMNES). VA ARRIBAR AL GENER I ES QUEDARÀ FINS A FINAL DE CURS. On i quan vas néixer? Vaig néixer el 24 de juliol de 1991 en una ciutat de la costa est australiana anomenada Coffs Harbour. Com es diuen els teus pares? I en el cas que tinguessis germans, ens podries dir com es diuen? Els meus pares es diuen Dale i Corinne. Tinc una germana bessona que es diu Alanna i també tinc tres germans més: Carlee, Carly i David. Com es deia l’escola on vas fer l’educació primària? Ens podries explicar quelcom que recordis? La meva escola es deia Martin Morigeau. Alguns records que guardo de la meva escola de primària són la façana de l’escola o quan ens havíem de quedar dins les aules perquè, a fora, la presència d’óssos constituïa una amenaça. A més a més, quan feia tercer de primària, vam fer una activitat en la qual havíem d’observar el procés de creixement d’un pollastre, des que surt de l’ou fins que és adult. I pel que fa a la teva escola de secundària, ens podries comentar alguna anècdota? Vaig cursar la secundària al Lutheran Collegiate Bible Institute; està situat al pla de Saskatchewan. Recordo una trapelleria en els meus últims anys d’institut quan una amiga i jo vam decidir lliscar per la neu amb les safates del menjador; hi havia una alerta de condicions meteorològiques extremes i la temperatura era de 25 graus sota zero. Vam gaudir molt del moment, però no va durar massa perquè teníem molt fred. Has cursat estudis superiors? Què vas estudiar?

Vaig estudiar durant un any en una escola bíblica, on vaig cursar literatura bíblica. Vaig aprendre els llibres que conté la Bíblia i els aspectes de la comunitat cristiana. Algunes classes estaven pensades per ser impartides a l’exterior, envoltats de natura. Per tant, fèiem senderisme, anàvem en canoes, acampàvem a l’hivern i fèiem serveis a la comunitat. En aquest sentit, la meva tasca principal era visitar una presó de dones a Edmonton AB. També vaig treballar ajudant en àrees urbanes on el crim, l’addicció a les drogues i la prostitució eren força comuns. Planeges tornar als estudis universitaris després de la teva estada a Sant Vicenç? Quan torni al Canadà, em concentraré a estudiar per poder exercir com a llevadora. Com vas conèixer la nostra escola i per què vas voler treballar d’auxiliar de conversa? Després d’acabar el TESL (Teaching English as a Second Language) (1) a la Universitat de Calgary, volia venir a Espanya. Per sort, el meu xicot ja treballava d’auxiliar a Olesa de Montserrat, i fàcilment em va sorgir l’oportunitat de treballar a prop d’Olesa. L’empresa Home to Home (l’encarregada de facilitar auxiliars de conversa a les escoles catalanes) em va parlar del Col·legi Sant Vicenç i al cap de poc temps vaig començar a treballar-hi. Vull ser una auxiliar de conversa perquè és una bona oportunitat per a conèixer la cultura i aprendre la llengua. Quines diferències trobes entre l’educació al Canadà i l’educació catalana? Els alumnes catalans comencen l’escola

molt més aviat que els canadencs. També he observat que els nens catalans són més extravertits i cridaners que no pas al Canadà. Pel que fa al nombre d’alumnes, al meu país les classes acostumen a tenir entre 15 i 20 alumnes, a diferència dels 25 alumnes o més que acullen en una aula les escoles catalanes. Una altra cosa de què m’he adonat és que al Canadà l’ensenyament obligatori acaba quan l’alumne té 18 anys; en canvi, pel que fa a Catalunya, els estudis obligatoris finalitzen als 16 anys, amb l’opció de fer dos cursos més. Quines parts de la nostra vila t’agraden més? I del nostre país, Catalunya? M’agrada molt córrer fins a Sant Antoni, m’encanta veure les magnífiques vistes i les viles del voltant: el mar i Barcelona. Pel que fa a Catalunya, m’agrada molt la riquesa històrica i cultural, l’arquitectura, la geografia i, per descomptat, la gastronomia. Què t’agrada fer en el teu temps lliure? M’agrada fer excursions, viatjar, explorar llocs nous i interessants, visitar mercats i, de tant en tant, prendre’m el meu temps per a relaxar-me i descansar. Quins altres països has visitat i quins t’agradaria visitar? Bé, al llarg de la meva vida he anat del Canadà a Austràlia i d’Austràlia al Canadà, però també he visitat algunes parts dels Estats Units. L’any passat, vaig viatjar a Portugal. I ja que sóc a Espanya, m’encantaria poder fer el camí cap a Santiago de Compostel·la, un pelegrinatge d’uns 800 km que m’agradaria fer tot caminant (1) Certificat que et permet ensenyar l’anglès com a llengua estrangera.


12 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

La Fundació Educativa Esteve Casals serà, a partir del proper curs, la titular del Col·legi Sant Vicenç de 69 anys de sacerdoci. D’ell s’ha dit que, enamorat de Crist i de Don Bosco, va saber “omplir la seva vida d’actes de servei”(Francesc Riu i Rovira de Villar, salesià).

5. Quines són les finalitats de la Fundació Educativa Esteve Casals? Les finalitats d’interès general de la Fundació són les mateixes que les de l’ACPF: a) L’ensenyament i la investigació en tots els seus nivells, graus i modalitats previstos a les lleis educatives d’àmbit estatal o autonòmic. b) La creació, direcció, gestió, administració, manteniment i explotació dels corresponents centres.

El 17 de desembre de 2012, el 94% dels pares i mares que van assistir a una assemblea extraordinària de l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF), titular del Col·legi Sant Vicenç, votaren a favor de transformar l’ACPF en una Fundació que tingués les mateixes finalitats que l’entitat creada l’any 1959. Els membres de la Junta de l’ACPF volem aprofitar l’oportunitat que ens dóna la revista Nosaltres per a explicar què suposarà per a l’escola aquest canvi d’entitat jurídica.

1. Què és una Fundació? Les fundacions són organitzacions constituïdes sense finalitat de lucre que, per voluntat dels seus creadors, tenen afectat, d’una manera duradora, el seu patrimoni per a la realització de fins d’interès general. Però una fundació no és només una entitat jurídica, és la manifestació externa d’uns valors propis que es posen de manifest quan es duen a terme les seves activitats dia a dia. Aquest testimoniatge és, doncs, el reflex de la seva identitat. La finalitat d’una fundació ha de ser “donar vida” a un patrimoni amb caràcter indefinit, per satisfer necessitats d’interès general, sense ànim de lucre i amb uns valors propis.

2. Qui va decidir el nom de la Fundació?

Els seus fundadors, és a dir, els membres de la Junta de l’ACPF.

3. Per què aquest nom?

En recordança de la persona que, entre 1958 i 1962, acollint els anhels i les preocupacions d’un grup de pares de Sant Vicenç dels Horts, impulsà la constitució de l’Associació Catòlica de Pares de Família, fundada l’abril de 1959 i titular del Col·legi Sant Vicenç des de 1964.

4. Qui era Esteve Casals i Humet (1913-2012)?

Un prevere salesià, llicenciat en ciències físiques i professor, fill d’una família catòlica de Cardona (Bages), que es dedicà generosament tant a la formació dels joves com a l’exercici del seu ministeri en diferents obres salesianes de Catalunya i altres indrets de l’Estat al llarg

c) La formació integral dels alumnes d’acord amb una concepció cristiana de la persona, la vida i el món que els prepara en la transformació i millora de la societat. d) L’ensenyament de la religió catòlica que, d’acord amb els seus principis, ajudi els alumnes a trobar les respostes als grans interrogants existencials que l’ésser humà es planteja. e) La col·laboració responsable i la solidaritat des d’aquells valors que fan la nostra societat més humana i justa. f) La defensa dels drets de la família com a institució bàsica de la nostra societat. g) La promoció del coneixement de la llengua i de la cultura catalana, com també la integració a Catalunya de les persones vingudes d’altres llocs, respectant la seva pròpia cultura.

6. Quin governarà la Fundació? Un patronat escollit pels membres de la Junta de l’ACPF i de l’AMPA.


13 NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

7. Qui formarà aquest Patronat?

President Joan Capdevila

El rector de la parròquia El director pedagògic del de Sant Vicenç Màrtir Col·legi Sant Vicenç Mossèn Mateu Santacana Jaume Folqué

Un representant de la Junta de l’AMPA Miguel Ángel Sangüesa

8. Quines són les funcions principals del Patronat? Els patrons han d’estar al servei de la voluntat fundacional i han de creure i identificar-se amb les finalitats fundacionals, ja que la seva principal funció és vetllar perquè aquestes es duguin a terme. Les principals funcions del Patronat són: a) Governar i dirigir la Fundació amb l’objectiu de vetllar pel compliment de les seves finalitats. b) Planificar les actuacions i activitats per assolir el fi fundacional, els mecanismes de control i la seva valoració. c) Transmetre al personal contractat i als seus beneficiaris els valors de la Fundació. d) Aprovar i gestionar dels pressupostos anuals. e) Aprovar el programa d’actuació i la memòria anual d’activitats de la Fundació. f) Establir el Projecte educatiu del centre d’acord amb el seu Caràcter propi, posar-lo en coneixement de la comunitat educativa, del Departament

Un representant de l’AMPA Ramón Carreté

La presidenta de l’AMPA Júlia Galván

El tresorer César Abad

Una representant del profes­- Un pare d’un exalumne sorat o del personal no docent o un exmestre del Anna Recasens Col·legi Sant Vicenç Joaquim Pastor

d’Ensenyament de la Generalitat i de les famílies que manifesten el seu interès a sol·licitar-hi plaça per als seus fills. g) Signar el concert educatiu amb l’Administració i respondre del compliment de tot el que prescriu la legislació vigent respecte als centres concertats. h) Representar la Fundació en tota classe d’actes.

9. Quan s’iniciarà el funcionament de la Fundació? Una comissió formada per membres de l’AMPA, patrons i l’administrador del centre està treballant en la tramitació administrativa per tal que, si Déu vol, la Fundació Educativa Esteve Casals sigui la titular del Col·legi Sant Vicenç a partir de l’1 de setembre de 2013.

10. Quin paper tindrà a partir d’ara l’AMPA a l’escola? L’AMPA, a través de la seva Junta, continuarà vetllant pel funcionament diari de l’escola mitjançant el treball de les seves comissions: Menjador, Acollida, Extraescolars, Manteniment, Reutilitza-

ció de Llibres, Casal d’Estiu, Comunicació i Escola-Família


14 NOSALTRES

DEPARTAMENT DE LLENGÜES

Llibres per a la diada de Sant Jordi PROPERA I ESPERADA, LA FESTA DE SANT JORDI ENS POSA A L’ABAST, A PLACES I CARRERS, LLIBRES DE TOTS ELS TIPUS I PER A TOTES LES EDATS. EL DEPARTAMENT DE LLENGÜES N’HA SELECCIONAT UNS QUANTS QUE RECOMANA VIVAMENT ALS NOIS I NOIES DEL NOSTRE CENTRE.

Etapa infantil

Cicle inicial

Cicle mitjà

Cicle superior

Van Genechten, Guido Amb els avis. Col·lecció Àlbums Il·lustrats. Editorial Joventut.

Gómez, Ricardo El perro que buscaba estrellas. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula.

Sierra i Fabra, Jordi La Bella i la Bèstia. Col·lecció Contes tradicionals per al segle XXI. Editorial Edebé.

Prats, Lluís La petita coral de la senyoreta Collignon. Col·lecció Grans Lectors. Editorial Bambú.

Ben-Àrab, Màriam La llegenda de Sant Jordi. Editorial Empúries.

Muñoz Redón, Josep La duana. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú.

Schram, Peninnah El rei dels captaires i altres contes jueus. Col·lecció Cucanya. Editorial Vicens Vives.

Banks, Kate La petita guineu. Col·lecció Àlbums Il·lustrats. Editorial Joventut. del Río, Carmina La llegenda de Sant Jordi. Editorial Salvatella. Canyelles, Anna Els castellers. Col·lecció Àlbums Il·lustrats. Editorial La Galera. Molist, Pep Sorra a les sabates. Col·lecció Pas de Lletra. Editorial Bambú. Llibres de la col·lecció Vull Llegir (nivell elemental i nivell avançat). Editorial Cruïlla.

De la Jara, Fátima El castanyer / L’olivera... Col·lecció Arbres Vius. Editorial Baula. Comelles, Salvador Les aventures d’un ratolí de biblioteca. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Canyelles, Anna La mona de Pasqua. Col·lecció Àlbums Il·lustrats. Editorial La Galera.

Julià, Alegria Contes verticals. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú. Vacas, Raúl Abecé diario (poesia). Col·lecció Ala Delta. Editorial Edelvives. Nesbit, Edith En Jan i les mongetes màgiques. Col·lecció Pinyata. Editorial Vicens Vives.

Molist, Pep Vull conèixer... Antoni Gaudí. Col·lecció Vull conèixer. Editorial Baula. Hartnett, Sonya El burret de plata. Col·lecció Cucanya. Editorial Vicens Vives. Morpurgo, Michael Cavall de guerra Col·lecció La Via Làctia Editorial Estrella Polar.


BIBLIOTECA RAMON FOLCH

15 NOSALTRES

Expectació davant la visita de Salvador Comelles QUAN ELS LECTORS DE NOSALTRES LLEGEIXIN AQUEST ESCRIT, JA S’HAURÀ PRODUÏT L’ESPERADA VISITA A L’ESCOLA DE L’ESCRIPTOR SALVADOR COMELLES (21 DE MARÇ DE 2013), ORGANITZADA PEL DEPARTAMENT DE LLENGÜES I PREPARADA AMB MOLTA IL·LUSIÓ PER TOTS ELS MESTRES I ALUMNES. L’ACTE TINDRÀ LLOC AL CAP D’UN MES I MIG LLARG DE LA SEGONA SESSIÓ DE CONTES D’AQUEST CURS (31 DE GENER), DELICIOSA I MOLT CONCORREGUDA.

Esperem Salvador Comelles

Contes d’hivern

alumnes del centre entre les 10.00 i les 12.00 h. Val a dir que, a més de la lectura d’alguns llibres de l’autor terrassenc (*), la iniciativa de comunicar-se per correu electrònic amb ell ha fet créixer l’expectació que normalment suscita un acte literari com el que, si Déu vol, viurem l’endemà del començament oficial de la primavera de 2013.

El 31 de gener passat, a partir de les 17.15 h, la biblioteca Ramon Folch va tornar a ser escenari d’una esplèndida vetllada que, amb el nom de Contes d’hivern, convocà una significativa presència d’alumnes, mestres, pares, mares i familiars, a més d’alguns exalumnes. La primera part, i més llarga, l’ocupà l’estrena de l’obra El sabater somiatruites, molt ben interpretada per un elenc

Invitat pel Departament de Llengües, està previst que el proper 21 de març, penúltim dia lectiu del segon trimestre, visiti per primera vegada la biblioteca de la nostra escola Salvador Comelles Garcia (Terrassa, 1959), narrador i poeta, que tindrà una trobada amb tots els

format per mestres i alumnes de P5 i primària. La peça, que inclou una bonica cançó, fou seguida amb més atenció que altres vegades perquè l’escenari se situà al mig de la sala i de cara al passadís, la qual cosa facilità l’audició i la visió de l’espai escènic. Acabada la representació, començà la segona part, en què el grup de petits de la Coral Xerinola del Centre Catòlic, dirigida per Núria Tuloch, ens oferí una digna mostra del seu repertori.

(*) El circ, Paraules amb cap i peus, Dotze contes...

Tria de llibres Catalogats per Elena Montesinos Ciuró, estudiant en pràctiques de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (vegeu revista Nosaltres, núm. 134), al llarg d’aquest curs la biblioteca ha enriquit el seu fons amb un bon nombre de llibres de qualitat que ja estan a disposició dels usuaris. Entre les darreres adquisicions, destaquem aquestes:

Molist, Pep Vull conèixer... Antoni Gaudí / Joan Maragall / Miquel Martí i Pol. Editorial Baula Biografies adaptades per a nois i noies

Pastor, Joaquim La crida del llibre de bambú. Editorial Bambú, col· lecció Grans Lectors Novel·la de ficció per a lectors a partir d’11 anys.

St John, Lauren La cala del Mort. Editorial Bambú, col·lecció Joves Lectors Esplèndid relat d’intriga per a lectors a partir de 12 anys (*). (*) Premi Blue Peter de la BBC 2011.

Marrasé, Josep Manel La alegría de educar. Plataforma Editorial Una proposta educativa adreçada a mestres i educadors en general.


16 NOSALTRES

ENTREVISTA ROSA MASANA

“Els alumnes viuen les experiències amb intensitat”

COMPTA AMB UNA EXTENSA FORMACIÓ EN LLENGUA ANGLESA I CONFESSA QUE ÉS NECESSARI ESFORÇAR-SE I COL·LABORAR PER A MANTENIR UN BON AMBIENT DE TREBALL I UNS BONS RESULTATS PEDAGÒGICS. ROSA MASANA MATAS, COORDINADORA DEL CICLE MITJÀ I CAP DEL DEPARTAMENT D’INFORMÀTICA, AFIRMA QUE LA NOSTRA ESCOLA S’HA PROPOSAT I HA FET UN GRAN SALT EN L’ÀMBIT TECNOLÒGIC EN POC TEMPS.

El Col·legi Sant Vicenç Quan et vas incorporar al Claustre del Col·legi Sant Vicenç? Com va succeir? M’hi vaig incorporar el setembre del 2007, després que una de les especialistes d’anglès causés baixa. En aquells moments, amb les oposicions aprovades, estava a la borsa de treball del Departament d’Educació. Però vaig presentar el currículum i vaig tenir la sort de poder-me incorporar a la meva antiga escola. On havies treballat abans? A banda de les pràctiques a l’IES La Guineueta (Barcelona) i alguns anys en diferents escoles privades fent reforç a primària i en acadèmies d’anglès (tant per a infants com per a adults), també he treballat com a traductora. Va ser difícil adaptar-te a la metodologia de l’educació primària? No em va costar. Tot i que havia treballat amb nens d’aquestes edats, per a mi era tot un repte i una motivació. Per suposat, l’ajuda dels meus companys va ser molt important per a adaptar-me al ritme de treball, la metodologia i el dia a dia en aquesta escola. En quins cicles has estat? En quins t’agradaria estar? He estat tutora de cicle mitjà (3r i 4t) i ara segueixo en el mateix cicle però com a especialista d’anglès. També, durant tots aquests anys, he estat en el cicle superior com a especialista d’anglès, fent llengua anglesa o el taller d’anglès. Quins càrrecs has ocupat? He estat tutora de 3r i 4t, i, des de fa dos

RETRAT

Una amant de la muntanya Rosa Masana Matas va néixer a Barcelona el dia 27 d’agost de 1970. Filla de Jaume i Ana Maria, té una germana més jove que ella, la Gemma, pedagoga i mare de dues alumnes de l’escola. Va cursar els estudis primaris al Col·legi Sant Vicenç. Posteriorment, va fer la secundària a l’Institut Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts, amb què va tenir accés als estudis universitaris. Llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, la mestra del cicle mitjà ha participat en diversos cursos de perfeccionament i especialització d’anglès, entre els quals destaquen els estudis realitzats a l’Institut d’Estudis Nordamericans i els de traducció a la Universitat Oberta de Catalunya. Les seves afeccions són l’esport -pertany al Club Excursionista de Sant Vicenç-, la música i la pintura. Amant d’aquesta disciplina, assisteix des de fa uns anys a un curs de dibuix. Li encanten les activitats culturals, el cinema, el teatre, els museus... Recomana una passejada per les fagedes del Montseny, visitar el Museu Blau de Barcelona i les interessants activitats que hi ha a l’espai Arts Santa Mònica. Ha viatjat sobretot per Europa i coneix França, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Suècia, Eslovènia, Portugal, Turquia, Gran Bretanya i Irlanda. Encara que també subratlla el seu viatge a Egipte i Colòmbia. El pas del temps no ha esborrat les vivències del seu pas pel Col·legi Sant Vicenç. “Em vénen al cap imatges de l’escola antiga: les aules, el pati nou...” I afegeix: “Un dels records que tinc més present és la visita de l’escriptora Ana Maria Matute. M’agradaven molt els seus llibres, i poder conèixer-la en persona és per a mi un record molt especial.”

anys, sóc coordinadora del cicle mitjà i del Departament d’Informàtica.

El cicle mitjà Des de quan ets coordinadora del cicle mitjà? Des de fa dos cursos. Com valores la feina de l’equip de coordinadors? La tasca d’aquest equip és necessària per a poder organitzar millor totes les activitats i resoldre qualsevol problema que sorgeixi. És necessari treballar i col·


ENTREVISTA ROSA MASANA

17 NOSALTRES

És molt agradable treballar amb els nens d’aquesta edat. Són uns “exploradors”, volen saber moltes coses, tenen molta motivació per les activitats. tivitats cooperatives o en grups reduïts. Sempre procurem arribar a totes les necessitats dels alumnes. Quins hàbits bàsics s’inculquen als alumnes? Principalment es treballen els hàbits d’autonomia (com ara l’ús de l’agenda), hàbits de treball (com ara treballar bé i net) o hàbits de sociabilitat (com ara els càrrecs per a col·laborar en les feines de l’aula). Quines metodologies de treball són les més emprades en el cicle (grups cooperatius, grups flexibles de lectura, treballs de cerca, reforços...)? Aquest curs, heu posat en pràctica alguna innovació? Utilitzem diferents metodologies de treball com ara grups cooperatius, treball en grups reduïts, grups flexibles de lectura, reforços, etc. Ja fa un parell de cursos que fem cada dia una pràctica anomenada “Pensa i respon”, on, durant mitja hora, els alumnes treballen activitats en format digital tant de matemàtiques com de llengua. laborar per a mantenir un bon ambient de treball i uns bons resultats pedagògics. Quin ambient es respira en el cicle mitjà? Un ambient de cooperació i bon treball en equip, necessari perquè totes les activitats que fem en el cicle surtin bé i en gaudim tant alumnes com mestres.

Alumnat i metodologies Com són, en general, els alumnes del cicle mitjà? Realment és molt agradable treballar

amb nens d’aquesta edat. Jo diria que són uns “exploradors”, volen saber moltes coses, tenen molta motivació per les activitats, exploren el seu entorn, viuen les experiències amb intensitat. A més a més, aquest cicle és també un cicle d’adquisició d’hàbits de feina i estudi que els faran ser més autònoms, sentir-se més segurs i adquirir millor els nous aprenentatges. Com es tracta en el teu cicle la diversitat? Amb l’ajuda de mestres de reforç i d’ac-

Quina importància doneu a la tutoria (d’alumnes i de pares)? El tutor, juntament amb l’equip de mestres, condueix el treball de l’alumne per millorar els seus aprenentatges i també altres habilitats personals i socials. La tutoria amb alumnes és necessària per a tenir un bon ambient d’aula, per a resoldre conflictes i cercar solucions entre tots i així millorar responsabilitat i autonomia. Però també és imprescindible una estreta relació de col·laboració entre pares i mestres, amb les reunions d’avaluació i comunicacions periòdiques durant el curs.


18 NOSALTRES

01

Departament d’informàtica Des de quan ets coordinadora del Departament? Des de fa dos anys. Quin és el paper del coordinador d’informàtica? Juntament amb l’equip de coordinació TAC, format per mestres de cada cicle, s’encarrega d’impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar, com també de coordinar i gestionar el funcionament del maquinari, establir el pla de formació del professorat, gestionar i avaluar els recursos de què disposem i promoure’n la utilització, entre d’altres. Com valores l’ús de les tecnologies aplicades a l’educació a la nostra escola? Què creus que es pot fer per millorar-ne la inclusió en el dia a dia del nostre centre? L’ús de les noves tecnologies té com a objectiu facilitar l’aprenentatge dels nostres alumnes d’una forma més autònoma, que aprenguin a utilitzar aquests recursos que estan al seu abast per a ampliar coneixements i per a aprendre a treballar d’altres maneres, estimulant la seva creativitat, la cooperació, l’expressió personal, etc. Per això es va fer un pla TAC que forma part del Projecte educatiu de centre i que impulsa les noves tecnologies dins de l’àmbit escolar. Aquest és un procés llarg i laboriós però un procés d’innovació totalment necessari. La nostra escola, seguint el pla TAC i fins i tot millorant-ne els objectius, s’ha proposat i ha fet un gran salt en l’àmbit tecnològic en

ENTREVISTA ROSA MASANA

02

poc temps. Parlem de l’ús de pissarres digitals interactives, la instal·lació de projectors i pissarres digitals a les aules i, aquest any, la creació de blocs a cada cicle. No és tan sols un canvi tecnològic, sinó també pedagògic, que ha obert finestres al món amb els blocs i noves formes i recursos d’ensenyament amb l’ús de la pissarra digital a l’aula. Hem de pensar que això no es res de nou per als nostres alumnes, que han nascut en una societat que viu una gran transformació tecnològica. És el seu món, són nadius digitals. Quin ús fan els alumnes de les noves tecnologies? A més de les activitats que es realitzen diàriament amb la pissarra digital a l’aula (fent activitats educatives, veient imatges o vídeos educatius, utilitzant llibre de text digital, etc.), els alumnes també fan ús de l’aula d’informàtica per a millorar la seva competència digital i fer treballs en diferents àrees d’aprenentatge. També disposem de dues pissarres digitals interactives, recurs molt utilitzat durant l’etapa infantil.

Departament d’anglès Com a especialista d’anglès, quin creus que és el paper que juga l’anglès a l’escola? No es tan sols el paper a l’escola, sinó dins del món globalitzat. Ja no ens preguntem si és important o no, sinó que els nostres alumnes necessitaran parlar la llengua anglesa. Per exemple, a internet la informació és gairebé tota en anglès. Des de l’escola volem impulsar

01 A la muntanya, de camí al cim de Mulleres.

02 L’equip del cicle mitjà: Lina Ribas, Rosa Masana, Luis Oriol, Mònica Biel, Paquita Velarde i Isabel Soneira.

la llengua anglesa prenent consciència de la seva importància avui dia, i per això, des de fa un temps, s’ha impulsat un projecte lingüístic per ampliar hores d’anglès, tenir auxiliar de conversa nadiu, fer àrees no lingüístiques en anglès o fins i tot incloure l’anglès en obres de teatre. I sobretot motivar els alumnes a interessar-se per seguir aprenent un altre idioma. Podries explicar quines metodologies es fan servir per a impulsar l’anglès al centre? A l’aula es treballa sobretot la llengua oral (amb cançons, converses, vídeos...), i principalment s’insisteix en la comprensió i la pronunciació. A 4t s’introdueix la llengua anglesa dins d’una àrea no lingüística i es treballa una hora a la setmana amb continguts de medi natural en anglès. Això permet als alumnes comunicar-se en anglès dins d’un context diferent i millorar tant la comprensió com el seu vocabulari. En el cicle superior es fa també un taller d’anglès utilitzant una revista amb continguts reals i que motiven, i engrescant-los a parlar i llegir en anglès tant com es pugui. A més, aquest any tornem a disposar de l’auxiliar de conversa nadiu, que col·labora amb el mestre de 3r a l’aula, mentre que als alumnes de 4t, 5è i 6è els fa classes de conversa en grups reduïts


DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Paraules d’en Joan Carles Mèlich i Juli Palou

Educació emocional

Què és l’educació emocional? L’educació emocional és el procés educatiu que té com a objectiu el desenvolupament per gestionar capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència i regular les emocions. És un procés que s’inicia des de la primera infància i està present al llarg de tota la vida.

Importància de l’educació emocional – L’educació emocional afavoreix les relacions amb altres persones i amb un mateix. – Facilita la resolució positiva de conflictes. – Contribueix a la salut física i mental. – Ajuda a l’aprenentatge, entre d’altres.

Educació emocional a la família Els llaços emocionals que s’estableixen entre pares i fills són un dels factors més importants del benestar emocional. Viure amb emocions negatives té un cost elevat en la nostra salut i en les relacions interpersonals. En els nens, la vida ràpida i precipitada que caracteritza la nostra societat té efectes com la irritabilitat, l’ansietat o la ràbia.

REFLEXIÓ

“L’escola que aposti per un model d’ensenyament que se sustenti en el tacte, l’afecte, la tendresa i l’estimació, formarà alumnes capaços de ser responsables del que són, del que fan, i del que tenen, i, per tant, amb una major capacitat de compromís per ser també responsables –no solament d’ells mateixos- sinó també del company, de l’amic, de l’altre, en definitiva.”

AQUEST TEXT TÉ COM A OBJECTIU JUSTIFICAR LA IMPORTÀNCIA I LA NECESSITAT DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I APORTAR ALGUNES IDEES PER A LA SEVA PRÀCTICA.

Imma Serrano García Vetlladora

19 NOSALTRES

el benestar. Ha de permetre que l’infant s’equivoqui i aprengui a ser més autònom emocionalment i ha de preparar espais perquè el nen o la nena estableixi relacions socials sanes. En la infància se senten les bases del creixement i de l’aprenentatge; per tant, és el moment clau per iniciar el desenvolupament sistemàtic de les emocions. Els pares i mares són models de comportament per als seus fills. Per això és necessari que desenvolupin les competències emocionals a fi d’afavorir la dels seus fills. Per tot això és important que els adults siguin els primers a educar les seves emocions. ja que són un bon referent per ajudar els seus fills a desenvolupar-les. Primer de tot cal començar per un mateix.

Educació emocional a l’escola La persona que educa ha de deixar expressar, sense prohibicions, les emocions que sentin els nens. Ha d’animar-los a fer-ho i a legitimar les seves emocions. Ha de tenir en compte el llenguatge emocional a través del cos i la paraula. Ha de fer que els nens i nenes es familiaritzin amb estratègies que fomentin

Perquè hem de comprendre que l’infant té dret a expressar el que sent i ser respectat per expressar-ho, de la mateixa manera que es respecta les altres persones. L’adult ha d’ajudar a canalitzar les emocions que li generin malestar i potenciar les emocions positives. La música, els titelles, els contes i el joc són quatre recursos excel·lents que ajuden a treballar l’educació emocional. La música, amb la seva varietat d’estils, desperta les emocions i les deixa fluir. Els titelles faciliten bones dinàmiques i s’hi creen vincles emocionals. Els contes permeten que els nens s’identifiquin amb els seus personatges i amb els seus sentiments; genera vincles emocionals i és un bon recurs perquè canalitzin les seves emocions. El joc facilita la interacció i l’expressió lliure dels sentiments i emocions. Finalment, cantar i ballar ajuda a generar benestar. Convé fomentar espais on mantenir amb els nostres fills una comunicació caracteritzada per l’obertura i la confiança. És fonamental respectar els seus comentaris i opinions amb tolerància, sense jutjar-los i respectant els seus sentiments. “El moviment es demostra caminant”


CARRER DELS GEGANTS

20 NOSALTRES

Un hivern que dóna forces ACOMPANYATS PEL VELL HIVERN, QUE ENS HA PORTAT PLUJA I NEU, ELS ALUMNES I LES MESTRES DE L’ETAPA D’INFANTIL HEM GAUDIT D’UN CAMÍ PLE DE NOUS APRENENTATGES. HEM ENCETAT NOUS PROJECTES I HEM REBUT VISITES MOLTS IMPORTANTS, COM ELS GEGANTS DE SANT VICENÇ, EL MAMUT VÈNUX, EL REI CARNESTOLTES I LA VELLA QUARESMA. TOT PLEGAT HA ESTAT UNA AVENTURA ENCISADORA I MOLT DIVERTIDA.

Montse Bigas

Festa Major La setmana de Festa Major vam tenir la sort de poder tenir en Vicenç i la Coloma, gegants de Sant Vicenç, a la nostra escola. Es tracta d’una visita que es realitza cada curs i que ja comença a ser tradicional i que els alumnes esperen i agraeixen. D’altra banda, i coincidint amb els dies de la Festa Major d’hivern, tot el cicle varem anar a veure el mamut Vènux on vam poder veure que el mamut no fa por i es mostra amigable amb els nens de Sant Vicenç. Aprofitant també la setmana de Festa Major, les mestres de religió van fer una visita amb els diferents grups a la Parròquia de Sant Vicenç per poder conèixer la història del nostre Patró.

Projectes Vàrem tornar de vacances de Nadal parlant de l’hivern i, poc després, cada curs ha encetat un conte i un projecte nou que ha portat a terme. Els nens i les nenes de P-3 han treballat el conte del Patufet ja que a final de trimestre van a veure la representació

Dia de la pau a Barcelona. A part del conte del Patufet també han treballat el projecte de la xocolata aprofitant que s’acosta la Pasqua. El divendres 15 de març varen anar d’excursió al Museu de la xocolata (Bcn) per culminar el projecte. Els nens i les nenes de P-4 han estat treballant el conte de la Rínxols d’or. A finals de gener van anar a veure el conte representat a Barcelona. També han estat treballant en el projecte de la granja on han après moltes coses relacionades amb tots els animals que van poder veure i tocar el dia que varen anar d’excursió a la granja de Can Pere (Sant Pere de Ribes). Pel que fa els nens i les nenes de P-5 han estat investigant el cavallet de mar i ja han començat el projecte del cos humà. A finals de trimestre també han anat al teatre a veure el conte del ratolí Pérez.

la imatge

Tot el cicle va participar amb moltes ganes en el dia de la Pau. Enguany els nens i les nenes d’Educació Infantil vàrem participar de l’acta amb la resta d’infants de l’escola i vam pintar les lletres de PAU per cursos que varen estar exposades a l’entrada de l’escola.

Carnestoltes Enguany els infants d’infantil hem volgut retre homenatge als contes tradicionals que ha il·lustrat la Pilarín Bayés. Per aquest motiu els nens i les nenes de P-3 es varen disfressar de patufets, els infants de P-4 de soldadets de plom i de ballarines i els de P-5 de Pinotxos i de fades


CARRER DELS GEGANTS P3

ELS CONILLETS I LES MARIETES AL

MUSEU DE LA XOCOLATA

El divendres 8 de marรง els nens i les nenes de P-3 vam anar a treballar la xocolata per finalitzar el projecte que ens ha portat a la Pasqua. Vam fer un taller de dibuixar i jugar amb la xocolata que ens va agradar molt!

21 NOSALTRES


22 NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS P4

.. ELS DOFINS I ELS PINGUINS

A LA GRANJA

ELS
DOFINS
I
ELS
PINGÜINS
ENS
HO
VAM
PASSAR
MOLT
BÉ
A
LA
GRANJA
DE
SANT
PERE
 ELS DOFINS I ELS PINGÜINS ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ A LA GRANJA DE SANT PERE DE RIBES. HI HAVIA UN MUNT D’ANIMALS QUE VÀREM PODER TOCAR I DE
RIBES.
HI
HAVIA
UN
MUN
D’ANIMALS
QUE
VÀREM
PODER
TOCAR
I
VEURE.
TOTS
 VEURE. TOTS VAM PUJAR A L’AUTOCAR I VAM GAUDIR D’UNA GRAN EXPERIÈNCIA. VAM
PUJAR
A
L’AUTOCAR
I

VAM
GAUDIR
D’UNA
GRAN
EXPERIÈNCIA.
 
 


Oriol C. - Francesc - Ferran C. - Hugo C. - Mario - Judith S. - Èric T. - Laia ORIOL C.-FRANCESC-FERRAN C.-HUGO C.-MARIO-JUDITH S.-ÈRIC T.-LAIA


CARRER DELS GEGANTS P5

ELS TRAPEZISTES I ELS ACROBATES ESTEM TREBALLANT PÉREZ LA HISTORIA IA DEL RATOLÍ

DEL RATOLI PEREZ

23 NOSALTRES


24 NOSALTRES

CONCURS LITERARI

El penjoll màgic En Marc aquell dia estava trist, molt trist. Estirat damunt del llit, recordava amb nostàlgia tots els moments viscuts amb la seva àvia Dolors. I és que l’àvia Dolors ja no tornaria més, ja que el gèlid mes de febrer va debilitar-la molt i la darrera setmana va donar-los l’adéu definitiu. Els pares l’estimaven molt, però com es passaven tot el dia treballant fora de casa, sols els veia a l’hora de dormir. L’àvia Dolors era la que s’encarregava de despertar-lo, preparar-li l’esmorzar, dur-lo a l’escola, recollir-lo a l’hora de dinar, acompanyar-lo a altres activitats fora de l’escola, preparar-li el sopar, tot això acompanyat de meravelloses històries d’animals i molt d’amor. Des que l’àvia ja no hi era, la Mònica substituïa el paper de l’àvia. No hi tenia res en contra de la Mònica, però l’àvia era insubstituïble. A la Mònica l’havien contractat el seus pares i semblava que l’únic que l’interessava era respondre els missatges del seu maleït mòbil. – Espavila Marc, que faràs tard a l’escola– el crit de la Mònica el sobresaltà, agafà ràpidament la motxilla i se n’anà. De camí cap a l’escola en Marc se’n recordà que l’àvia Dolors li havia donat el seu penjoll abans de morir-se. Ella li deia “El penjoll de la natura”, però mai li havia explicat el què d’aquest nom. Era un penjoll rodó, com una moneda grossa, que tenia dibuixat un Sol. La veritat és que tenia com un aire màgic. Per no perdre’l se’l posà al coll, encara que sota el jersei perquè tenia una miqueta de vergonya.

El Spinosaure que no sabia ser ferotge Hi havia una vegada un Spinosaure que no sabia ser ferotge i li va preguntar a la seva mare i la mare li va dir: –No ho sé fill, he d’anar a treballar. Un altre dia ho va preguntar al seu pare, però ell no podia i el Spinosaure no sabia què fer. Un dia el Spinosaure va veure un Tiranosaure Rex i el Spinosaure no va atacar. La seva mare i el seu pare li van preguntar: – Fill, per què no ataques? – Perquè no sóc ferotge –va dir el Spinosaure. Un dia la mare va tenir una idea i li va dir: – I si vas a l’escola? El Spinosaure va dir: –Sí que vull anar-hi–. Hi va anar i va aprendre a ser ferotge i va guanyar al Tiranosaure Rex, al Losaure i al Velociraptor.

Va passar tot el dia i quan va sortir de l’escola ja ni se’n recordava que el duia penjat. Però quan va veure un ocellet petit que havia caigut del niu i no podia volar, va sentir una escalforeta al cor que li deia que ajudés a l’ocellet. Va agafar amb molta cura l’ocellet i se’l av endur a casa per cuidar-lo i donar-li pa sucat amb aigua. No volia que la Mònica el descobrís i per això va amagar l’ocellet en una planteta que tenia al costat de la finestra. Quan van passar tres dies l’ocellet ja estava curat perquè el Mar cada dia abans d’anar-se’n a l’escola li donava un tros de pa sucat amb aigua. Aquell dia quan va tornar de l’escola, l’ocellet ja no hi era perquè, com ja estava bé, havia marxat. Un altre dia, quan estava d’excursió amb l’escola, va tornar a sentir aquella escalfor al cor. Va veure un conillet que estava atrapat en un matoll. En Marc el va ajudar i li va donar un tros d’entrepà al conillet. El va deixar anar i el conillet va ferli una cara d’agraïment. En aquell moment es va adonar que el que feia aquella escalfor era el penjoll de la natura que li feia descobrir quan algun animalet tenia alguna necessitat. Aquell penjoll no se’l va treure mai més, i després d’ajudar a moltíssims animals va entendre molt bé perquè la seva àvia sabia tantes històries d’animals i havia après amb ells a estimar molt.

Conte contat, ja s’ha acabat.

Després de molt anys, quan en Marc ja era l’avi Marc, i poc abans de morir, es va treure el penjoll i li va donar al seu nét Pol dient-li: – Té, la natura t’ho agrairà.

Pol Boltà (guanyador prosa cicle inicial)

Pau Selfa (guanyador cicle mitjà)


CONCURS LITERARI

25 NOSALTRES

El més gran de tots els reis El sol es ponia. Llançava els seus últims rajos a les blanques muralles de Coronada. Coronada era una ciutat, la més bella de totes. Les seves muralles eren de marbre blanc, al igual que les seves teulades, formant així un mar blanc, amb ones blanques, que es tornava d’un color ataronjat quan el sol es ponia. Al voltant hi havia un munt de camps verds que s’estenien per tot arreu on la vista podia arribar. Pel mig de la ciutat passava un gran riu, creuat per dotze ponts, que formava un llac amb una petita illa. L’illa era coberta per una gran cúpula, on hi havia un pedestal. Sobre el pedestal hi descansava una corona, que ens indicava que, tot i la prosperitat, a Coronada li faltava una cosa: un rei. Un savi havia posat allà la corona i havia dit que només el més de tots els reis la podria aixecar. Tot i el munt de nobles que hi passaven cada dia, la corona continuava allà. El sol s’havia post. El noi mirava a l’horitzó intentant distingir les blanques muralles entre la foscor. Ni rastre. Havia deixat el poc que tenia per a arribar a Coronada, i ara ja no li quedava menjar. Era, sens dubte, el més pobre entre els pobres. L’endemà, el noi es posà de camí. En ocasions, algun noble passava pel camí. No el veia. “Ningú em pot veure –pensà el noi- tothom està massa ocupat”. Al dia següent va ploure. El noi cada vegada estava més cansat. I les muralles blanques no apareixen a l’horitzó. El sol naixia. El sentinella veié el noi. Anava a peu. Portava una roba esparracada. Semblava molt cansat. Arribà a uns vint metres de la porta i somrigué. Després es va desplomar sobre el terra enfangat. El sentinella sentí compassió i portà el noi davant de les muralles. El deixà allà i li posà el seu sarró a les cames del noi. El sol durava. El noi es va despertar. Va anar fins al sentinella.

Dit això, se n’anà. Mentre caminava, va obrir el sarró: pa, formatge i aigua. Es parà a menjar i veié un nen que se’l mirava amb ànsia. – Què et passa? –li va preguntar. – Fa dos dies que no menjo –va respondre el nen. – Jo porto conc dies sense menjar. Però tu ho mereixes tant com jo. Partí en dos el pa i n’entregà un tros al nen. – Fins i tot el més pobre d’entre els pobres té alguna cosa per oferir. Continuà caminant entre les cases fins que va arribar a la cúpula. Es parà a contemplar aquella obra d’art. Era tota de cristall, repleta de filigranes d’argent que brillaven amb la llum del sol i projectaven unes ombres meravelloses a l’interior. Com podia ser que ningú es parés a contemplar-ho? Finalment, entrà. Una multitud de gent es reunia entorn de La Corona. Es disposà a avançar-se per intentar aixecar la corona quan un home el va agafar pel braç. – Creus que seràs tu qui aixecarà la corona? –va dir. Es va posar a riure, junt amb la majoria d’homes. A empentes, el portà fora de la cúpula i, abans de tirar-lo a terra, li digué: – Com hauria un miserable d’aixecar una corona, si ni tan sols els nobles ho poden fer? Un altre home se li acostà. Però, quan aquest parlà, el seu to de veu era molt més amable: – Què hi fas aquí? –digué– per què aquell home t’empenyia?

– Gràcies –va dir.

El noi li va explicar el seu viatge, de de la seva partida fins aleshores.

– Com et dius? –preguntà el sentinella.

– Quina pena. Tant d’esforç en va –digué l’home finalment.

– Si et digués el meu nom, sabries qui sóc? –respongué el noi- No podràs saber qui sóc fins que no em coneguis, i no em podràs conèixer fins que no sàpigues qui sóc. La pregunta és: qui sóc? Amb la resposta a aquesta pregunta ja no et caldria saber com em dic. El meu nom no importa. Se’ns coneix sempre pels nostres actes.

– En va? –replicà el noi– No, no ha sigut en va. Gràcies al meu viatge, el sentinella ha après que fins i tot el més pobre entre els pobres pot ser savi, aquell nen ha après que fins i tot el més pobre d’entre els pobre té alguna cosa que oferir. Tu, en canvi, has après que el més pobre entre els pobres també podria ser un bon rei. Si alguna d’aquestes persones ha après allò que li he ensenyat, el meu viatge no ha sigut en va. Tot i això, he ofert a Coronada un rei. Un rei sense riqueses, amb la roba esparracada i no l’ha volgut.

El sentinella va veure que tenia raó. Se sorprengué de la saviesa del noi. – Qui ets, doncs? – El sol neix, dura i es pon –el sentinella es va sorprendre que el noi respongués així– Un cop s’ha post, no pots tenir la seguretat de veure’l altre cop demà. Potser algun dia ja no el podrem veure més. Abans que això passi, Coronada necessita un rei. Jo sóc aquell que ve a donar-los el que necessiten, si ho volen acceptar.

S’aixecà i marxà de la mateixa manera que havia vingut. El sol es ponia. El dia següent, no va néixer. Coronada mai va tenir un rei. Pere Joan Folqué (guanyador de cicle superior)


26 NOSALTRES

AGENDA DE PRIMAVERA

Agenda de primavera NOSALTRES HA FET UNA TRIA DE LES NOMBROSES ACTIVITATS CULTURALS I RELIGIOSES QUE SANT VICENÇ ACOLLIRÀ DURANT EL PROPER MES.

Representació de l’Auto Sacramental

Benedicció de Rams Dates: Diumenge 24 de març (diumenge de Rams) Horari: 12 h Lloc: plaça de Sant Jordi Organitza: Església de Sant Vicenç Màrtir

Desfilada d’armats del Cos de Portants del Sant Crist Data: dimarts 26 de març i divendres 29 de març Horari: 16.30h Lloc: sortida del Casal Parroquial Organitza: Cos de Portants del Sant Crist

Processó de Silenci del Sant Crist Data: divendres 29 de març Horari: 21h Lloc: sortida de l’església de Sant Vicenç Màrtir Organitza: Cos de Portants del Sant Crist

Data: dimarts 26 de març i divendres 29 de març Horari: 18.30h Lloc: església de Sant Vicenç Màrtir Organitza: Cos de Portants del Sant Crist Col·labora: Ajuntament

Firastoc i Firatapes Data: diumenge 7 d’abril Horari: de les 10 a les 20h. i de 12 a 21h. respectivament Lloc: carrers de Vila Vella Organitza: Unió de Botiguers i Ajun tament

Presentació del llibre “La crida del llibre de bambú” de Joaquim Pastor Data: divendres 19 d’abril Horari: 19h Lloc: Biblioteca Municipal Les Voltes Organitza: Ajuntament Col·labora: Floristeria La Riereta i Pastisseria Muñoz

Espectacle infantil La Xarxa Data: dimarts 23 d’abril Horari: 18.15h Lloc: plaça de l’Ajuntament Organitza: La Xarxa i Ajuntament


OBRIM CAMÍ

27 NOSALTRES

Juga amb mi

i fes un rodolí! S’acosta l’abril i amb ell la diada de Sant Jordi: roses, llibres, poesies... Els nens de primer hem començat a fer rodolins per aquesta diada tan especial! Esperem que us agradin. La meva casa es gran, té un bany i també te un pany. DÍDAC MÍRIAM.

Vols una sorpresa...? Compra’t una hamburguesa. MARIA S. I AIDA.

A la piscina hi ha una nina. RICARD I CLARA

Menjo torró després vaig a jugar amb un camió.

Quan toca la campana, sempre passa l’Anna.

SARA CANALS I MARTÍ

AINA I PAULA

El camió porta pomes molt bones i rodones.

Per la finestra surt el sol i m’agrada molt.

LUCIA S. I MARC RODRÍGUEZ

JOSE I ÍZAN

A la sabata hi ha una rata i a l’armari una corbata.

En Martí té cara de violí.

LEYRE I PAU

Estic en un avió, per esmorzar m’han donat meló i estava molt bo.

Al març es desfà el glaç. A l’abril de flors hi ha mil. LUCIA L. I SELENA La Meritxell té un martell El mico està al zoo i la Maria està a la via. i s’està menjant un MERITXELL I MARIA carbassó. El pingüinet GERMÁN I MARC ROBERT es tira un pet. El Manelet fa un hortet IKER I SARA CRUZ i es tira un pet. Avui he anat al prat AIDA I MARIA S. i m’he trobat un plat. JENI I PAULA

MARC F I RUTH

Em fa mal la mà i estimo a la mamà. MARIO

Quan vaig a l’escola, la mestra sempre em diu hola. POL I JUDIT

Conec una fada que sempre va mudada. PAU I NOA

Al febrer fa molt de fred i ens posem un barret. MARC Z I FERRAN


28 NOSALTRES

OBRIM CAMÍ

Quan surt la lluna, em posen una vacuna. GINEBRA I VÍCTOR

Quan agafem una goma sempre ens agafem ganes de menjar-nos una poma. BERTA I AINHOA

El Pau té un palau. DANIELA

A l’abril de flors hi ha mil.

L’hogertr del Ro

Les orques i els peixos globus hem anat a l’hort del Roger. Hem vist carxofes, presseguers, calçots, faveres, palmeres, uns gossos tancats dins d’una caseta i enciams. El Roger ens ha explicat moltes coses, com per exemple: com plantar patates, un truc per agafar les ortigues, que si nevava molt les plantes es moririen, que els arbres fruiters necessiten molt de fred per treure el fruit i, finalment, ens ha deixat plantar patates.

TÀNIA I EDURNE

En Teo té la lletra E i al seu pare li agrada el cafè. LLUÍS

La nena espera l’arribada de la primavera. FERNANDO I MARTA

La mare va a buscar la trona perquè ha fet una sopa molt bona.

Exposició d’orques

GRETA I IVAN

Em fa mal la mà i estimo a la mamà. MARIO

Després de molt d’esforç i sacrifici els nens de segon hem aconseguit fer la mascota de la nostra classe: l’orca. Aviat podreu veure l’exposició dels peixos globus!


s 10 raogin r

OBRIM OBRIM CAMÍ CAMÍ

29 NOSALTRES

per lle un bon llibre

Els alumnes de 2n, hem elaborat una llista de raonaments per llegir un bon llibre. D’aquesta manera volem engrescar aquells que estan començant o els hi costa més la lectura.

1

Per apendre coses noves.

2

És bo per la vista.

3

SANDRA

RITA

Pots viure aventures sense moure’t de casa. CARLA

4

Així no t’enganxes a la tele.

5

Perquè és molt divertit.

FERRAN

PAULA

6 7 8 9 10

Perquè et dóna informació. SÍLVIA

Aprens a llegir més ràpid i millor. MARINA

Així tindrem més imaginació. ARNAU

Ens ajuda a no fer faltes d’ortografia. GLÒRIA

Si llegim, cada dia serà diferent. NÚRIA

Recomanem un llibre

A mi m’ha agradat aquest llibre perquè explica com es fa una obra de teatre, el màgic d’Oz. El que més m’ha agradat ha sigut les aventures que han viscut per aconseguir els papers per l’obra de teatre. JÚLIA CAPELLA

Jo recomano aquest llibre perquè m’ha agradat molt, m’agraden molt les aventures de Stilton. Quan comença el llibre el Geronimo està dormint i de seguida es troba un drac... MARTA BADOSA


30 NOSALTRES

QUART CREIXENT

Viure, escriure, representar… VILACREIXENT ÉS VIU. ELS ALUMNES DE 3R I 4T ENS FAN PARTÍCIPS DE LES SEVES VIVÈNCIES, DE LES INTERESSANTS SORTIDES QUE HAN FET, DEL SEU TALENT COM A ESCRIPTORS, DELS ENTRENAMENTS DE FALCONS I DELS ASSAJOS DE TEATRE QUE HAN INUNDAT AQUEST TRIMESTRE EL CICLE D’EMOCIÓ.

La nostra família A l’àrea de llengua castellana, els alumnes de tercer, han treballat les descripcions. Aquesta vegada, han descrit a una persona de la seva família.

Mi tía Alicia

Mi padre Vicente

Tengo una tía que se llama Alicia y es la más buena de la familia (sin contar a mi madre, mi tío, mi abuela, mi padre y mi abuelo).

Mi padre se llama Vicente y juntos navegamos por internet. Es de estatura mediana y de constitución atlética y fuerte. Nació el 6 de octubre de 1970, tiene 42 años.

Mi tía Alicia es alta y robusta. Tiene aproximadamente 33 años, y tiene el pelo rubio, tirando a platead, y liso. Suele llevar el pelo recogido pero a veces no. Tiene la cara redonda y pálida. Tiene las cejas finas y tiene unos ojos redondos y marrones. Sus orejas son normales, ni grandes ni pequeñas. Sus labios y su boca son delgados. Tiene unos dientes brillantes y resplandecientes.

Su pelo es negro como la noche y su frente está despejada. Tiene la cara redonda y la piel blanca. Sus ojos son azules y grandes con unas cejas arqueadas y negras. Sus orejas son medianas. Su nariz es recta y tiene la boca grande.

Su carácter es alegre como mil brillantes. Sus aficiones son estar con mi primo Marc y mis hermanos. No suele enojarse, pero a veces la hacen enfadar, porque ella es buenísima. Tiene un trato con los demás excelente. Viste con ropa faquí y cómoda. ¡Me lo paso muy bien con mi tía! Ágata Pérez 3r B

Mi madre Laura Voy a describir a mi madre que se llama Laura. Tiene 41 años y es de estatura mediana. Es delgada y guapa. Su pelo es marrón y ondulado. Su boca es grande y sus dientes blancos como las perlas. Sus ojos son grandes y marrones y sus orejas muy pequeñas. Es una mujer muy simpática y amable con la gente. Les gusta mucho leer. Viste con ropa moderna y siempre va arreglada. Mi madre es guapa y amable y para mí es la mejor del mundo. Eduard Muñoz 3r B

No tiene muy buen carácter porque se enfada fácilmente. Pero el trato con los demás es muy bueno. Les gusta ver la tele, salir con su moto y dar paseos por el río. Suele vestir con ropa cómoda, con tejanos y camisas. Es un buen padre para mí y yo le quiero un montón. Víctor Gordo 3r A

Mi madre Lourdes Voy a describir a mi madre, Lourdes. Mi madre es de estatura mediana y de constitución muy delgada. Es joven y tiene el pelo rubio y largo. Su frente es lisa y su cara alargada. Su tez es clara como el papel y sus cejas son rectas. Tiene los ojos marrones como el chocolate y sus orejas son medianas. Su nariz es recta y su boca es pequeña como una hormiga. Tiene los dientes amarillentos porque fumaba. Sus brazos y sus piernas son medianos. M madre es agradable y parlanchina. Le gusta ver la tele y correr. También le gusta hablar. Lleva siempre pantalones vaqueros. ¡Quiero muchísimo a mi madre! Arnau Berga 3rB


QUART CREIXENT

31 NOSALTRES

Mi primo Adrián

Mi hermano Asier

Mi primo Adrián tiene tres años y juego mucho con él. Adrián no es muy bajo ni muy alto. Es pequeño porque solo tiene tres años. Su pelo es marrón y rizado, su frene es pequeña y despejada. Tienes la cara redonda como una sandía. Tiene la piel blanca como la nieve. Tiene los ojos redondos como una pelota. Sus orejas son pequeñas. Su nariz es bonita y pequeña. Su boca es pequeña y sus labios son rojos. Sus dientes son blancos.

Mi hermano se llama Asier y es un poco travieso. Es igual de alto que los de su clase y es un poco gordito. Tiene 4 años y el pelo Cataño. Su frente es fina, su cara redonda y su tez es suave como la seda. Sus cejas son negras y sus ojos son marrones como el chocolate. Sus orejas son pequeñas como una hormiga y su nariz es recta como una carretera. Su boca y sus labios son finos y bonitos. Sus dientes limpios como siempre. Su carácter es muy bueno aunque a veces se hace el “tontito” y otras veces obedece. Su trato con los demás es simpático. Suele vestir con chándal, zapatos y pantalones. Yo me lo paso bien cuando es feliz. ¡Le quiero mucho!

Es un poco travieso y se enfada cuando quiere algo. Les gusta mucho jugar. Es un poco gracioso y le gusta imitarme a mí. Siempre va limpio y va vestido con chándal, casi siempre. ¡Yo le quiero mucho!

Aran Almodóvar 3rA

Ània Castro 3r A

Itinerari pel riu Llobregat El dia 18 de febrer vam fer un itinerari pel riu Llobregat. Després, a la classe, vam fer una activitat de reconeixement de rastres d’animals, utilitzant el bloc de Vilacreixent, i finalment, vam escriure un petit text resum.

Els nens i nenes de tercer vam anar al riu Llobregat ens van acompanyar dos professors que es diuen Jaume i Jordi. Ens van ensenyar un munt de coses com per exemple com distingir si un cau de conills està abandonat o no, si té herba o teranyines es que està abandonat i si la terra està remoguda es que acaba d’entrar o sortir un animal. Vam veure moltes coses: caca de conill, caca de cabra, caca de gos, caca de guineu i, fins i tot, caca de porc senglar. També vam veure moltes conilleres, unes muntanyes de talps. El Jordi ens va ensenyar un maletí on hi havia restes d’uns animals, la pota d’un àguila, la ploma d’un mussol… Per acabar ens van deixar una estona lliure. Ens ho vam passar molt bé!

L’excursió ha sigut molt bonica. Hem après moltes coses que no sabíem sobre les caces. Com per exemple: Les guineus maquen el territori amb la caca. La fan en un lloc alt perquè s’escampi la pudor. Els conills sempre la fan al mateix lloc. Les cabres són com les dels conills però negres i la punta punxeguda. Les de senglar són moltes caques juntes. També hi ha en forma d’U. I una fa una olor de fruita i es fan perfums. Sobre els caus, en Jordi i en Jaume ens han dit que el primer que hem de mirar és que no tinguin teranyines i el segon és que la terra estigui remoguda, que vol dir que algú hi ha entrat fa poc.


QUART CREIXENT

32 NOSALTRES

Las aventuras de Don Quijote Amb moltes hores d’assajos, esforç i dedicació ja el tenim aquí! Els alumnes del cicle mitjà han assajat durant aquest trimestre per representar l’adaptació teatral “Las aventuras de Don Quijote”. Aquest any els del cicle mitjà faran una obra de teatre i jo surto en ella. L’obra es diu Las aventuras de Don Quijote i faig de presentadora 2 i surto gairebé a totes les escenes. Cervantes, el que ha escrit tota l’obra, està tota l’estona a allà. Hi ha quatre escenes. Hi ha tres Quijotes i tres Sanchos perquè tenen molt de paper. Marta Juncà 4t B

Don Quijote era un senyor boig que volia ser cavaller i el seu amic Sancho Pancha el va acompanyar en les seves aventures. En una d’elles, Don Quijote va confondre trenta molins de vent en gegants. Quan van tornar a casa, ferit,la seva ama i la seva neboda estaven preocupades. Van cremar els llibres i van dir que se’ls havia emportat un bruixot sobre un drac. Al final, van portar Don Quijote en un gàbia cap a casa seva. Poc després, es va escapar i ca viure més aventures amb en Sancho. Dani Parramon 4t B

Aquest any farem l’obra de teatre Don Quijote. A mi, m’està agradant molt perquè ens ho passem molt bé. Jo faig de “vecino 3” i vaig al grup 2. Estic nerviós perquè el dia 14 i 15 de març actuem. Ivan Sánchez 4t B

Estem fent un teatre sobre el Quijote. Jo faig de barbero viajante i a mi m’agrada molt el meu paper i és molt divertit. Hi ha moltes cançons i balls. He pogut fer molts amics i amigues al cap de tots els assajos. Daniel Sangüesa 4tB

El teatre que farem son Las aventuras de Don Quijote. Jo faig de Dorotea i sóc una criada que em faig passar per una princesa per enganyar a Don Quijote i les que m’ajuden són el barber i el cura. Al principi ens costava molt però després ja va millorant. És una obra molt divertida.

Els alumnes de tercer i quart estem preparant l’obra de teatre de Don Quijote. Els assajos ens han anat molt bé, però encara ens costa una mica concentrar-nos. Estem molt nerviosos amb l’obra. Espero que ens surti molt bé perquè hem assajat molt.

Íngrid Gil 4t B

Yamila Cazalla i Nerea Camacho – 4t A

Aquest curs hem fet el teatre de Don Quijote, estem assajant fa bastants dies, jo faig d’alumna i surto al principi de l’obra. Les cançons m’encanten, la que més m’agrada és Sancho, Quijote.

Hace unas semanas que estamos ensayando una obra de teatro llamada Don Quijote. Hay dos grupos, el 1 y el 2. Hay 31 personajes distintos. Actuamos todo el ciclo medio y los profesores nos ayudan mucho en música y en baile.

Teresa Aymerich 4tB

Andreu Solano i Arnau Capdevila – 4t A

Definicions d’objectes A partir d’objectes de la classe vam fer una activitat en grup que consistia en escriure definicions. Aquí en teniu una mostra. Altaveu: És un objecte. És un quadrilàter amb tres forats. Serveix per escoltar música.

Armari: És un moble de fusta i molt gran. Que serveix per posar mudes.

Finestra: És un objecte. És quadrat i es pot obrir. Serveix perquè entri l’aire i faci fresqueta.

Bolígraf: És un objecte. És petit i prim. Porta tinta i serveix per escriure i dibuixar.

Pol Boltà – 3rB

Àurea Albero – 3rB

Pissarra: És un objecte de la classe. És quadrat i gran. Serveix per escriure-hi i ferhi dibuixos, etc. I s’utilitzen guixos o retoladors especials.

Projector: És un objecte que no es pot jugar amb ell. És de metall i és de mitja estatura. Serveix per mirar la pantalla.

Paperera: És un objecte. Moltes vegades és metàl·lic. Serveix per llençar coses.

Grapadora: És un objecte. Normalment es de metall i pot ser de colors. Serveix per grapar papers.

Pablo López – 3rB

Marc Rodríguez – 3rB

Pissarra: Part de la classe, de forma rectangular i feta de roca que serveix per escriure amb guix i aprendre.

Altaveu: Aparell elèctric de metall o de plàstic connectat a un equip de música i que serveix per amplificar el so.

Projector: Aparell metàl·lic que té forma quadrada o rectangular i que serveix per projectar imatges, pel·lícules i vídeos.

Grapadora: estri petit i metàl· lic que serveix per grapar fulls.

Sergio Arizu – 3rA

Bolígraf: Estri escolar de forma allargada i de plàstic, proveït d’un dipòsit de tinta i una bola d’acer que serveix per escriure a mà. Taula: Moble de fusta amb quatre potes i un tauler pla que serveix per menjar, escriure, recolzar-se treballar. Judit Selfa – 3rA

Judit Selfa – 3rA

Finestra: Obertura feta en una paret rectangular i de vidre que serveix per a què entri la llum i l’aire. Xinxeta: objecte de cap pla, rodó i punxegut que serveix per clavar papers en un tauler. Clàudia Camiño – 3rA


QUART CREIXENT

Dia de la pau i falcons Els alumnes de quart, per primer cop, han tingut l’oportunitat de formar part del grup de falcons del col·legi Sant Vicenç. Emocionats i satisfets per la representació que van fer el dia de la Pau ens expliquen el transcurs de la jornada i com es van sentir.

Els falcons és una tradició catalana, fan figures i torres humanes, algunes poder ser de deu o dotze, de moltes xifres. Has d’entrenar per fer torres humanes, un noi o una noia són anxanetes. Les anxanetes són els que pugen a dalt de les esquenes, porten roba de color blanc i una faixa i unes sabates especials per posar-se a sobre dels altres. El dia de la pau jo vaig participar a les torres humanes i vaig fer d’anxaneta.

Un dia d’octubre vam començar els assajos de falcons. Vam iniciar fent una figura anomenada àngel. En segon lloc vam fer l’àngel per darrera. La més complicada i gran va ser la piràmide. El dia 30 vam fer l’actuació davant de tot el cole. Com que una amiga no va venir, la Judit la va substituir. Aquell dia ens va fer vergonya però ens va sortir molt bé.

Laia Llorens 4tB

El dia de la Pau va ser molt divertit. Vam haver d’anar de color blanc i nosaltres, els de falcons, havíem de fer una piràmide i un pou de deu persones. Després ens vam dibuixar uns als altres els nostres cossos al terra.

El 30 de gener vam celebrar el dia de la Pau. Quan vam començar el Luis ens va llegir un poema, després ens va ensenyar els falcons i ens van impressionar molt amb el que van fer, perquè feien unes torres molt altes. Finalment, vam fer unes siluetes al terra. Cada company la va fer i ens vam riure molt. Víctor Messeguer i Óscar Sanz – 4t A

Paula De la Rubia, Judit Antiñolo i Berta Torrents – 4t A

Alba Cuesta – 4t A

33 NOSALTRES


34 NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Retalls d’un trimestre HEUS AQUÍ QUATRE RETALLS DE LA VIDA DEL CICLE SUPERIOR: DIADES DE FESTA, FIGURES AMB FALCONERS, JORNADES INTENSES DE TREBALL, JOCS DE PATI COMPARTITS, DISFRESSES CARNAVALESQUES, BOSCOS DE L’OBAC, MOVIMENTS DE PECES SOBRE UN TAULER, CARTES A UN ESCRIPTOR, LECTURA DE POEMES... UNA LLARGA TRENA D’ACTIVITATS S’ENTRELLACEN MENTRE ESPEREM QUE LA PRIMAVERA ENS PORTI LA PRIMERA ORENETA..

Obra nadalenca Amb força èxit, vam estrenar els dies 13 i 14 de desembre l’obra nadalenca Els dos pessebres. El treball dels actors va ser recompensat pels forts aplaudiments del nombrós públic que es va fer present al nostre teatre. El Joaquim Pastor -mestre de religió i ciutadania- va adaptar i allargar una història de Gianni Rodari. També li va afegir nous personatges. Ens ho vam passar d’allò més bé. Natàlia Jornet i Helena Ruiz

En aquesta obra sortien Josep, Maria, pastors..., i fins i tot una colla de turistes anglesos. Alguns pares van plorar de l’emoció. També van venir exalumnes del col·legi, els qui ara fan 1r d’ESO. Nosaltres estàvem molt nerviosos pel fet d’haver d’actuar davant de tanta gent. Marina Pastor i Ana Farré

Pati dels petits El pati és un espai privilegiat i amb moltes possibilitats pel que fa als seus beneficis educatius. A partir del mes de gener hem iniciat, al pati dels més menuts, una activitat de cooperació i d’intercanvi. Aquest trimestre hem tingut una nova experiència: anar al pati dels murris i espavilats nens i nenes de preescolar. M’ha agradat molt. Els petitons juguen a la sorra, amb bicicletes i patinets... Són molt macos i maques. M’ho passo molt bé. Espero continuar fent-ho. Nadine Mateos

El pati dels petits és un encant per als més menuts. Ara nosaltres hi entrem per jugar amb ells. Alguns juguen a l’amagatall, uns altres a futbol. Ningú no s’avorreix. Jordi Antiñolo i Joel Núñez

És molt divertit jugar amb ells, encara que perdem la nostra hora de pati. Sergi Fumadó

L’escola, el cor de la pau El 30 de gener vam celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Diuen que la pau comença amb el regal d’un somriure. Els falconers de l’escola, amb les seves construccions acrobàtiques i d’una gran bellesa plàstica, van meravellar petits i grans.

A vegades juguem a fet i amagar, a pares i mares, a futbol i a fer castells amb sorra. Però el que més m’agrada és ajudar-los en els seus problemes; quan cauen i es fan mal els acompanyo a la font i els mullo la ferida amb aigua. També els ajudo a aprendre a compartir les coses. Maria Madorell

Al pati dels petits hi passen moltes coses: jocs, baralles, caigudes i molts nyanyos. Quan s’acaba sempre tens amics nous. Maria Salvador i Anna Padilla

Ens ha agradat molt la festa del Dia de la Pau. L’actuació dels “falcons” va ser impressionant. Quan el Luis Oriol va llegir el bonic poema “Cançó de tots els nens”, tota la gent va començar a aplaudir d’emoció i d’alegria. Després el Joaquim ens va invitar a repetir una estrofa de la cançó.

A primera hora vam completar un treball sobre la pau. Després la Mònica, tutora de quart, ens va venir a buscar per preparar-nos per als “falcons”. Ens vam posar les faixes vermelles i les sabatilles blanques. Muntàrem una figura anomenada “àngel”, i d’altres: “el pou” de set i el de nou...

Francina Miró i Maria García

Ana Bulete

Tornem al pati dels petits. Quins records més bonics! Quan entrem allà ens transformem, i encara que ells siguin els petits, nosaltres també ho semblem. Ha estat una experiència bonica, agradable i inoblidable. Els ajudem, però també els estimem. Paula Rodríguez i Paula Ginés


CICLE SUPERIOR

35 NOSALTRES

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Invents i inventors

19 de febrer de 2013. Als alumnes de sisè ens espera un singular paisatge. Enfilats, uns monòlits de conglomerat rogenc contrasten amb el verd dels pins i les alzines que s’escampen pels faldars de la muntanya.

Hi ha qui diu que els invents canvien el món. I tenen raó, però no sempre els nous invents ens fan més feliços. Els nostres avis, quan tenien la nostra edat, no portaven pas el mòbil a la butxaca ni jugaven amb la “play” quan arribaven a casa. I per això estaven tristos? A nosaltres ens han dit que no.

Ens ho vam passar genial recollint pedres i buscant petjades d’animals salvatges. Alguns, fins i tot, van portar una càmera fotogràfica i van fer més de cent fotos. Aquell dia va ser un dels millors del curs. Joan Fumadó i Eduard Blanco

Vam pujar a una roca molt alta. Feia la sensació que havies de caure. Vam veure la muntanya de Montserrat. Judith Díaz

Escacs El joc dels escacs és una barreja de matemàtica, càlcul i art. Els alumnes de cinquè, molt entusiasmats i motivats, n’hem iniciat l’estudi a partir d’unes pàgines del nostre bloc. Qualsevol estona lliure que ens regala el rellotge és bona per a plantar, sobre el camp clapejat del tauler, trenta-dues esveltes figuretes. Fem partides i tornejos. Els escacs consisteixen a fer escac i mat al rei adversari, és a dir, amb les teves setze peces, cal atacar el rei. Per guanyar, el rei no ha de tenir escapatòria. Coneixem el valor de les peces i també el llenguatge algebraic. Aquest llenguatge permet descriure els moviments de les peces. S’escriu primer la lletra de la peça (menys si és el peó, perquè se sobreentén), després la lletra de la columna i per últim el número de la línia. Ara us ensenyarem

Hem començat una recerca d’invents i inventors. Ens hem distribuït per grups. Nosaltres fem “la impremta”. Mar Rosal i Marina Boix

un exemple d’un escac i mat (escac pastor): 1. e4, f6; 2. Ac4, h6; 3. Dh5++. Álex Homs, Arnau Martínez, Pau Selfa i Gerard Sánchez

A la nostra classe vam fer un torneig d’escacs. La gran final la disputaren l’Albert i el Daniel. Va ser molt emocionant i interessant. El campió va ser l’Albert. El pòdium va quedar d’aquesta manera: Albert, Daniel, Pedro i Guillem. Berta Aymà i Pedro Lozano

Carnestoltes

A tots ens va costar molt de fer el “PowerPoint” i el “Word”, encara que ens va agradar molt de fer-lo. A la Raquel, una exalumna que participa en un voluntariat i els divendres ens ajuda, li va agradar molt. Mario Paulí i Aina Ramos

Un altre escriptor a casa En aquesta ocasió esperem un escriptor terrassenc, guanyador de diversos premis de literatura infantil. L’autor que ens ve a veure ha escrit contes, novel·les i també poesia per a lectors joves, com ara nosaltres.

Ens hem disfressat d’estris d’escola: llapis de colors, maquinetes, gomes... També hem fet una volta pel carrer. Tot seguit, al “submarí”, hem fet balls. Després hem anat al pati a menjar xocolata desfeta amb melindros!

El dia 21 de març ens visitarà l’escriptor i professor de la universitat Salvador Comelles. Ens estem llegint llibres seus com “El circ” i “Paraules amb cap i peus”. També ens han llegit dos relats del llibre “Dotze contes”. Quan vingui li llegirem escrits seus, i li preguntarem coses de la seva vida d’escriptor.

Marta Casasampere i Enya Belsué

Josep Bladé i Pol Sola

La festa de les disfresses, enguany, no s’ha fet esperar gaire. A l’equador de l’hivern, el pati i els carrers que envolten l’escola es van omplir de colors.


36 NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Els dracs de Sant Llorenç Salvador Comelles (adaptació)

L

a notícia que havia estat vist un drac pels voltants de Can Robert no se la va empassar ningú, i l’únic ressò que va tenir van ser uns quants comentaris burletes a la ràdio local. Al cap d’uns dies, però, algú va assegurar haver-ne vist un altre enfilant cap als Òbits. En un mes, i des de punts diferents, van arribar encara un parell de notícies més que assenyalaven l’existència de la presumpta fera i la gent va començar a acusar l’oficina de turisme local de manca d’originalitat i de sentit del ridícul. Tanmateix, l’alcalde va voler anar amb peus de plom i va aconsellar els veïns de no sovintejar la zona fins que no s’aclarissin els fets, l´única prova dels quals -el final d’una mena de cua a l’angle dret d’una foto tremolosa- permetia encara tots els interrogants. El dubte va quedar aclarit un diumenge al matí, quan el senyor Canyameres, no disposat a faltar a una tradició de vint-i-cinc anys, va decidir que ell no estava per romanços i se n’anava a estrenar tant sí com no la motxilla que

li acabaven de regalar. Va sortir de Matedepera, va enfilar Cavall Bernat amunt com cada diumenge i en va baixar corrent vint minuts després, seguit, per primera vegada en vint-i-cinc anys, per un parell de dracs que feien molt de respecte. Eren quarts de vuit del matí, no es veia ningú i el senyor Canyameres va arribar esbufegant al carrer de Sant Joan empaitat per uns dracs que, potser a falta d’altre al·licient, es veia que el seguien de gust. I amb la mosca al nas perquè entre tants veïns li hagués tocat la grossa precisament a ell, el senyor Canyameres va pensar que allò era d’interès general, va tirar cap a la placeta de l’església i va enfilar cap a l’Ajuntament amb els dracs al darrere. Va pujar els graons de la Casa de la Vila i arran de porta, amb una finta que l’haurien fitxat al Joventut, va engalipar aquell parell de galifardeus que el seguien; quan es va girar, entraven cap a dins amb un municipal al darrere. El guàrdia, que havia vist només dues figures estranyes que entraven decidides, en veure amb quina mena de visitants se les havia, va tancar corrents la porta, els va deixar a dins i va telefonar a l’alcalde. Agafat per sorpresa, l’alcalde va convocar l’Ajuntament en ple per estudiar la situació. Quan ell hi va arribar, però, els dracs, aprofitant un descuit del guàrdia que havia entreobert imprudentment la porta, havien tocat el dos sense deixar petja i voltaven per vés a saber on. No se sabia encara del cert quina jeia gastaven els fugitius, però no es podien pas arriscar i l’alcalde va decidir d’avisar la població. Un cop va semblar que no es veien els dracs pels voltants, va fer repicar les campanes de l’església i els veïns van acudir a veure què passava, com van fer també els dos dracs, encuriosits per veure què hi havia. Se’n va adonar la Maria Teresa de cal sabater, quan va demanar foc al veí del darrere i aquest li va passar gentilment una flamarada que hauria rostit un senglar. El pànic va ser general i la plaça es va buidar de cop, tret dels dos dracs, que es van quedar a l’escapça. La gent es va tancar als portals, es va enfilar als balcons, va desaparèixer per art d’encantament. Les autoritats, tancades i barrades a la Casa de la Vila, discutien la manera de caçar-los i van avisar que ningú no es mogués pel seu compte i esperessin instruccions. Era qüestió de trobar remeis, i al cap d’una estona el drac de la festa major sortia de l’Ajuntament no gaire


CRUÏLLA DE NARRADORS

37 NOSALTRES

convençut amb la missió d’entabanar aquells col·legues i fer-los seguir al seu darrere amb la musiqueta engrescadora que els grallers tocaven des del balcó. Quan el van veure venir, però, els dracs no es van poder controlar i es van fer un panxó de riure. Tant reien, tan inofensius i incapaços de reaccionar a res, que el portador del drac, enutjat, amb l’ajut del regidor de Cultura i l’Andreu de cal Pica-rocs, van anar-los empenyent altre cop fins a l’Ajuntament, on els van deixar cargolant-se de riure. Ara la situació es podia estudiar amb més tranquil·litat i hom va fer cridar Salomó Tartrana, saberut local, perquè hi digués la seva des d’un punt de vista científic. Després d’estudiar-los detingudament, el senyor Tartrana va explicar que els dracs pertanyien a una espècie única. Eren verds amb alguna ratlla vermella a les escates, la cua llarga, les orelles curtes i els ulls sortits. Tenien els peus plans i també dues llengües: eren bilingües. Això sí, parlaven un català desastrós. Es veu que amb el temps la llengua del català se’ls havia encallat una mica. I com que si feien servir la llengua dels dracs no es caçava ni un borrall, feien de mal entendre. Potser per això tenien una propensió exagerada a somriure. Després de posar-hi molt l’orella, però, el senyor Tartrana s’hi va poder entendre prou per saber la bona intenció amb què havien baixat fins al poble. Els dracs -va explicar- vivien de feia segles a la muntanya de Sant Llorenç, però d’ençà de la topada entre moros i catalans en què encara els va tocar el rebre a ells, van decidir de viure d’amagatotis i no fer-se amb els homes per estalviar-se maldecaps. I ho havien fet a consciència. Ara, però, cansats d’anar d’estranquis, volien fer les paus d’una vegada i poder conviure bé amb tothom. Els matadeperencs no s’ho van fer dir dues vegades, això de fer les paus. Tots van adonar-se dels seus deures envers els dracs i es van comprometre a vetllar perquè sempre estiguessin atesos i bé, els van tractar a cos de rei i fins els van proposar que es quedessin al poble.

Sebastià baixen al poble el pi de la cucanya; per Sant Llorenç pugen a la Mola, i per la festa major són els reis de la cercavila.

Però els dracs volien viure on havien estat tota la vida i, havent-se reprès l’amistat entre uns i altres, van tornar a la muntanya. Des de llavors, els dracs de Sant Llorenç de Munt volten tranquil·lament pels boscos i els turons. Baixen al poble sempre que hi ha festa i segueixen totes les tradicions: per Sant Antoni, els beneeixen; per Sant

D’aquí a molt temps, algú explicarà la llegenda que durant molts segles els dracs havien viscut a Sant Llorenç sense que els homes ho sabessin fins que van baixar un dia a fer les paus. Ara, si hi aneu d’excursió, els podeu trobar passejant pel coll d’Eres, refrescant-se a Santa Agnès o fent la becaina davant la cova dels Dracs.


38 NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

Entreteniments amb Salvador Comelles Tradicions

EN AQUESTA OCASIÓ US CONVIDEM A PASSEJAR, EN COMPANYIA DE SALVADOR COMELLES, PER LES PÀGINES DEL SEU CONTE ELS DRACS DE SANT LLORENÇ (VEGEU LA SECCIÓ CRUÏLLA DE NARRADORS), I, TOT SEGUIT, ENGRESQUEU-VOS A DESCOBRIR TOTS ELS DRACS I ENIGMES QUE TROBAREU MÉS AVALL.

Sudoku muntanyós

Si resoleu correctament aquest sudoku, a la cinquena columna us trobareu amb el senyor Canyameres baixant, cames ajudeu-me, de la muntanya del Cavall...

T R

B

T

N

A

Anagrama musical

Responsables de la música engrescadora.

LLARGRES (Solució)

Represa l’amistat amb els vilatans, els dracs segueixen totes les tradicions. Relacioneu cada festivitat amb l’acció que li correspon.

R

Per Sant Antoni

baixen un pi.

Per Sant Sebastià

pugen a la Mola.

Per Sant Llorenç

van a la cercavila.

Per la Festa Major

els beneeixen.

Foto tremolosa

Quina d’aquestes imatges correspon a l’única prova de l’existència d’uns dracs?

A

T

R

E

R

Frases desfetes

Algun drac juganer ha barrejat aquestes frases fetes que apareixen en el conte. Arregleu-les, si us plau.

Jeroglífic incert

Era l’única prova que permetia encara tots els...

“Amb la mosca al dos.”

?

“Amb peus de nas.”

Joc relliscós

“Havien tocat el plom.”

?

Joc consistent a grimpar, només amb l’ajuda de cames i braços, per un pal vertical, empastifat d’una substància relliscosa, fins a atrapar un premi. Aquí teniu el nom del joc escrit enigmàticament.

ANÈL·LID + 2013 + PRIMERA VOCAL

Solució: (Solució)

?


BON DIA, SR. KASPÀROV

39 NOSALTRES

Bon dia, Sr. Kaspàrov Història dels escacs (LIX) Esteve Fradera

Aquests darrers dies moltes pàgines webs i molts comentaristes d’escacs recorden una partida de fa més d’un segle, la que va immortalitzar Rubinstein amb una potent parella d’alfils i un grapat de sacrificis que acaben en mat. Tots aquests comentaris i records s’han establert perquè, fa ben poc, l’indi Anand ha repetit contra Aronian una partida semblant a aquella d’inicis del segle XX. Observeu-ne les similituds i delecteu-vos amb aquestes dues joies dels escacs.

la partida de l’any 1907

la partida de l’any 2013

Blanques: Rotlewi Negres: Rubinstein

Blanques: Aronian Negres: Anand

Lodz (Polònia), 1907

Wijk aan Zee (Holanda), 15-01-2013

1. d4, d5

18. ... , Tac8

1. d4, d5

15. exd4,Ac5!

2. Cf3, e6

19. e5, ... (Potser es podia jugar 19. Rh1, Ch5; 20. Dxh5, Txd3; 21. De2, Td7)

2. c4, c6

16. Ae2, Cde5!! (Ens costa recordar una jugada tan increïble com aquesta.)

3. e3, c5 4. c4, Cc6 (La partida sembla molt tranquil·la, de moment.) 5. Cc3, Cf6 6. dxc5, Axc5 7. a3, a6 8. b4, Ad6 9. Ab2, 0-0 10. Dd2?, ... (No sembla una bona ubicació per a la dama.) 10. ... , De7! 11. Ad3, dxc4 12. Axc4, b5 13. Ad3, Td8 14. De2, Ab7 15. 0-0, Ce5 16. Cxe5, Axe5 17. f4, Ac7 18. e4, ... (Uns bons peons centrals contra una potent parella d’alfils.)

19. ... , Ab6+ 20. Rh1, Cg4 21. Ae4, ... (Si 21. Dxg4, Txd3) 21. ... , Dh4 (Amenaça mat: 22. ..., Dxh2)

3. Cf3, Cf6 4. Cc3, e6 5. e3, Cbd7 6. Ad3, dxc4 7. Axc4, b5 8. Ad3, Ad6

22. g3, ... (És millor 22. h3, Txc3; 23. Axc3, Axe4; 24. Dxg4, Dxg4; 25. hxg4, Td3; 26. Rh2, Txc3, guanyant.)

9. 0-0, 0-0

22. ... , Txc3!! (Sacrifica la dama. És l’inici d’una combinació històrica.)

12. Cg5, c5! (Novetat que assaja Anand. La jugada 12. ... , Ah2+ no és tan bona com sembla; la posició de les negres pot acabar essent problemàtica. 13. Rxh2, Cg4+; 14. Rg1, Dxg5; 15. f3, Cgf6; 16. b4; curiosament és ara Aronian qui pren a h7!)

23. gxh4, ... (23. Axh7, Txg3; 24. Tac1, Th3; 25. Tc2, Tdd3) 23. ... , Td2!! 24. Dxd2, Axe4+ 25. Dg2, Th3! (Les blanques pleguen, ja que 26. Tf3, Axf3; 27. Dxf3, Txh2#) Una lliçó del passat.

10. Dc2, Ab7 11. a3, Tc8

13. Cxh7, Cg4 14. f4, cxd4

17. Axg4, ... (Aquí hi ha mats curiosos. 17. fxe5, Dxd4+; 18. Rh1, Dg1+; 19. Txg1, Cf2#) 17. ... , Axd4+ 18. Rh1, Cxg4 19. Cxf8, f5!! 20. Cg6, Df6 (Les blanques estan perdudes, tot i tenir una torre més.) 21. h3, Dxg6 22. De2, Dh5 23. Dd3?, ... (Permet una bonica rematada. No hi havia, però, solució: 23. Tf3, Cf2+; 24. Rh2, Axf3; 25. Dxf3, Dxf3; 26. gxf3, Cd3) 23. ... , Ae3! (i les blanques pleguen davant de 24. ... , Dxh3+).


AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA. TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família. SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats

extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 8 08620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) Telèfon: 93 656 15 69 Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.com info@csantvicens.cat

Revista Nosaltres, Núm. 135, març 2013  

La Revista Nosaltres és la revista de l'escola. Veu la llum cada tres mesos. Per Nadal, per Sant Jordi i a la darreria de curs. Des de semp...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you