Sobretot, si tan retirat estàs de les flames, que no corres perill de cremar-t'hi. - Adelaida! - saltà lívid, el senyor Fèlix, com si acabés de ser encertat per un tret - Ja n'hi ha prou! - però el cop de puny sobre la taula, no va acovardir-me gens ni mica. - Senyor, ha de saber que ja no m'hi prestaré mai més, a fer aquest paper. Ni m'enganyaré jo mateixa, ni enganyaré ningú. Mai més! - De què parles, no hi ha cap engany, - Adéu, senyor Fèlix, he viscut la millor i la més intensa etapa de la vida, però ja m'he fet gran. No tinc res més per a vostès, ja ho he donat tot. Adéu! - Sí, Adelaida, tens raó, ja ho has donat tot, és cert, però... Vaig deixar el senyor Fèlix abatut, amb el cap cot, el cos acotat sobre la taula, respirant fatigosament, intentant sobreposar-se. Vaig deixar l'antic metal·lúrgic esdevingut sindicalista i milicià durant la guerra, ferit repetides vegades, primer a les trinxeres del front d'Aragó i als carrers de Barcelona després, en accions de resistència. Endurit i fet a qualsevol adversitat, havia estat company i amic del pare, però jo, ja ho havia donat tot i no podia més. Quan, damunt la taula, la càlida mà del pare, Iliscà suaument sobre la meva fins a arribar a encaixar-me-la amb forca i tendresa, donant-me així, sense retrets ni paraules, tota la incondicionalitat dels sentiments, la cobla marcava amb el flabiol l'inici de "L'enamorada". La gent, embadocada progressivament, romangué en silenci, escoltant la música d'en Pep Ventura. La segona part del concert esdevindria una ballada de sardanes. El vent s'encalmà i el blau del cel es féu potent a sobre nostre. La mare beneeix el gest amb un somriure de complicitat; ells dos, n'estic segura, són un mateix pensament en aquestes acaballes d'una vida compartida. Amb timidesa qualcú s'hi apunta i coincideix amb els altres, que també s'hi acosten. Tots, agafats de les mans, formen la rotllana i, mirant enlaire, cara al centre, on s'amunteguen abrics, moneders i altres pertinences, comencen la tirada dels curts. En caure el primer compàs, el peu esquerra avança decantat cap aquest costat i arrenca la dansa amb mesura i confiança; cada compàs és un punt que cal fer. L'airós vaivé de la roda és suau i greu, talment reflex dels moviments dels astres: la nit els curts, i el període solar, els llargs. Grans i joves, rics i pobres, tots reviuen un vell ritu de germanor que transcendeix odis i
112