Voldri a ĂŠsser ocell
i mirar des de dalt,
saltirona r entre roba estesa
de terrats i de balcons
i flairar l’olor de la
Voldri a volar i volar
per tornar a la ciutat
rònega i vella,
vella i magnĂfic
plena de records i de
eterna ,
capital del
Qui sabrĂ ,
com fou el
i com serĂ el demĂ ramon