S
ALVADOR ESPRIU. A finals de novembre vaig anar –no m’ho podia pas perdre!–, a veure l’esplèndid espectacle de Salvador Espriu que feien al Teatre Nacional. L’Espriu, de fet, és el meu poeta fonamental, el que més porto a dins. I per això, en sortir, vaig pensar que, a aquestes altures, estaria bé de completar la meva biblioteca espriuana, sobretot en el camp de la poesia. Vaig pensar, ingenu de mi, que el millor que podia fer era comprar la seva obra poètica completa, que es va publicar fa temps en dos volums. No se’m va ocórrer que una cosa així pogués no estar al mercat. I no, no hi està. La poesia completa de l’Espriu està descatalogada i, tal com em va explicar una llibretera, com que Planeta ha comprat Edicions 62, que és qui tenia els drets, és difícil que es torni a publicar, perquè Planeta tendeix a dir, quan se li demanen coses d’aquestes, que “no és comercial”. Desolat, vaig intentar comprar alguns dels llibres solts que no tinc, i no en vaig trobar tampoc cap que estigués a la venda. L’únic que hi ha, publicat aquest juny per Edicions 62, és el recull Cicle líric. Més val això que res, és clar. O sigui que vaig comprar-me’l. I jo em pregunto que què està passant. A les èpoques de la dictadura, aquestes coses es publicaven, i bé es devien vendre. En canvi ara, amb tota la maquinària de la Generalitat funcionant i omplint el país de campanyes i de subvencions, els poetes catalans bàsics no existeixen. I per cert, algú ha vist mai a TV3 algun interès per aquests temes? “He mirat aquesta terra...”. Josep Lligadas
R
ECEPTA DE LA CORRUPCIÓ. Davant dels casos de corrupció confessada de Fèlix Millet, i de suposada corrupció de l´alcalde de Santa Coloma i altres membres del consistori, de Macià Alavedra, Lluis Prenafeta i altres, he pensat els ingredients del plat “sucós” i corrupte que són: • Una passió humana sempiterna en la nostra condició: l´afany egoista de lucrar-se. Ningú n´està exempt. Ja l´evangeli ens recorda sovint que el bon Déu té gelos dels diners. • Un marc en el qual tots hi som i ningú no en troba la gestió adequada i fa patir, com sempre, els més pobres: la crisi econòmica. “A río revuelto, ganancia de pescadores”. Sempre hi ha qui s´aprofita de la política en benefici propi o pensant que es fa un servei a l´entitat, al partit, al municipi o al país. • Les dificultats dels ajuntaments per obtenir fons, sobretot després d´estar malacostumats pels diners que venien legalment o il·legalment de la construcció. • La deficitària resolució del finançament dels
R
eligioses. Per raons de feina he visitat algunes comunitats de religioses que viuen en barris. M’he anat trobant amb dones, algunes ja jubiladíssimes, que continuen lluitant amb energia i senzillesa als barris on viuen. Dones que tenen cura de fer del seu entorn un lloc de pau, que estan disponibles les 24 hores, que acompanyen persones sense llar, amb VIH, disminuïts, malalts mentals... O que són presents a les organitzacions socials, veïnals, feministes i polítiques, amb un sentit crític i una capacitat militant no gens comuna.Viuen molt austerament, comparteixen el que tenen, se les veu contentes, tenen la casa oberta i estan obertes elles mateixes a les novetats, tenen criteri social, eclesial i polític. Jo hi veig un sagrament de la presència de Déu entre nosaltres. I penso que té molt de sentit. Són invisibles perquè són febles i probablement tenen poc glamour als ulls d’una societat que valora l’aparença, la joventut el diner i sobretot el conformisme. Però precisament per la seva aparent feblesa i per la gratuïtat del seu gest, són signe per a tots nosaltres, perquè Déu no es manifesta en allò gran i poderós, sinó en els més petits. Mercè Solé
partits que han de cercar en transaccions, si no fraudulentes, sovint rocambolesques i delicades, els “dinerons” per pagar, a vegades, unes campanyes exageradament cares. • La manca d´horitzó col·lectiu polític de Catalunya. Penso que és un ingredient fonamental, ja que no es veuen les possibilitats ni d´un futur federal (els federals espanyols es deuen haver amagat), ni d´un futur independentista (es necessita una majoria sensible a favor) en relació amb Espanya i amb Europa. Ho barreges tot plegat i ben amanit i sempre trobaràs algú que davant de tantes incerteses, cuini i es mengi el plat en favor propi i ni permeti compartir-lo sinó amb els seus més afins. Tot serà que aquest plat no ens l´hagin preparat per seguir demostrant que Catalunya va malament i per desprestigiar la política i la democràcia i si no és així també hi ha els “cuiners” mediàtics que el seguiran servint. Per tant, refusem el plat, perquè hi som al·lèrgics, i reforcem Catalunya i la democràcia des de la participació i la fidelitat honrada. Quim Cervera
15