116
vltat. Val la pena re•arcar les suDdlvislons per a poder parlar -
d'organitzac1o de la comunitat, dels cicles de la vida, de les tècniques 1 moviments corporals, dels usos 1 costu~s de la vida familiar i comunitaris en general. Aquest darrer apartat compren les activilals basiques de suDslstència, les activitats laborals, les activitats socials de caire acadè~ic, religió s , polJlic, cultural i laboral, i final~ent les ac tivitats de caire lúdic. La ~1 sena part tracta de les creences •àoico-religioses, 1 la setena part 1 darrera ens parla dels fels de caire histbrlc •es !"portants escaiguts en la pròpia co•unitat o, al •enys, reflectits en ella". (1978, 2).
No és un Intent exhaustiu, però si vàlJd. Intenta rec~ llir Jes fonts orals J les escrites, I dóna fo r ta Importància a la Incidència de la historia recent al proces cultural. la seva concepció és la mateixa que Ja nostra: servir de guia a J 'investigador, com a mitjà de recerca de materials etnogràfics I històri cs . rs a dir , quines dades aconsegu ir, no com conseguir-les. Cs una orientaciÓ Útil per a prlncJplants, però hi ralta una estructuració més co her ent 1 una visió teÒrica que no don~rla peu als desordres que hi apareixen. La constant referència al marc familiar o comunl tari parla de quin és l'àmbit d'estudi, és a dir, la unitat d'observació però no de la unitat d'anàlisi, que hau r ia d'ésser diferent segons els tomes . Les gules que presentem aquf Intentem fer una s{ntesl d'aquests antecedents. Ho pretenen resoldre e l problema, perquè això és Impossible. Sempre hi haurà una guia millor, 1 sempre cladrà tenir en compte que es tracta de la guia que correspon a un delermJnat moment 1 on es t r oba un grup de gent, J per tant respon sobre tot als seus Interessos, o aJ que pensem que són els seus interessos. AlxÒ sí, s'ha fet un esfo r ç per evitar els desordres que hem vist abans, donant-li una unitat segons les temàti ques que venen definides a partir de l concepte d'unitat d'~ nàllsi, 1 fent l'esforç pe r a què siguin a l a fl sistemes operatius per al treball de camp . Malgrat que són gules pe~ sades pe r a principiants, fan necessària una formació teòr! ca 1 pràctica mÍnima indispensable.
117
[n reali tat responen a les necessitats docents del Departament on aquestes guies són utilitzades per personal en formaci ó (estudian t s) però mal sense direcció l orientació. Aquesta darrera tasca és la que permet una major coherència ~~tod ològica de la guia, una eficàcia i una preclsió molt ~és acurades en les dades obtingudes. Els c r iteris fonamentals que segueixen són els segUent s : 1.- Cada quia remet a una unitat d'anàlisi determinada, per damunt de l'àrea d'estudi. la de restes, al calendari festiu; la de masies, com la de l'explotació pagesa, a la unitat domèstica pagesa; l a d'oficis, al tal l er artesà, I la de pesca a la comunitat de pescadors. 2.- Amb i'e~cepció de les festes, que son fe no mens co~ plexes, la resta són rets destriables a~b facilitat, 1 simultàniamen t permeten la comprensió global del prohlema. L'etnòg raf en formació té l' avantatge de no haver de delimitar ell mateix la seva unitat d'anàlisi, però alhora no es veu ofegat per la mas sa d'info r macions contradlctò r les que rebria en el cas d'una unitat major (vq. l a comuni t at). 3.- Exis t eix en cada guia un ordre concret que pot anar de general a par ticular, o a I 'inrevés; o dels temes qeogràflc-hlstòric-ecolÒglcs als I deològics passant per els tecnoeconòmlcs, socials, pol(tics, etc . 4.- Els annexes adjunts a la guia de treball sobre l'e~ plotaciÓ pagesa poden servi r per a les alt r es gules, modificant-hi alguns de l s seus termes, però reservant La seva estructura: tecnologia versus cu l tura material o objectes , divisiÓ del tr eball agrfcola versus divisiÓ de rols a una festa o a un taller, etc.