Page 1

EDITORIAL ARTICLES Josep María COMELLES, Agustí ANDREU, Jordi FERRÚS i Serra PAR ÍS Aproximación a un modelo sobre Antropología de la AslStenc¡a Josep María COMBALIA i PRATS La Religió Popular a les Comarques Tarragonines: Els " Goigs" Jaume MORRON i ESTRADÉ Notes per a l'estudi del model petroquímic: Els cas del Camp de Tarragona

ARXIU 1) 'l~l~N< )(;It\1~-- I t\ dc ( :ata lun\'a

Joan J . PUJADAS RefleXJones en torno a la Paremiología GUI ES DE TREBALL Montse ANDREU, Agustí ANDREU, Dolors COMAS D' ARGEMIR, Josep Ma COMELLES, Coia DOM INGO, Jordi FER RUS, Canne GONZALEZ Antoni GUTIERREZ, Mercè MATEU, Ma Serra PARIS, Joan PRAT, Joan J. PUJAÓAS, Rosa RODRIGUEZ-SOLANO 1 Fausto SANCHEZ-CASCADO. Les guies de treball com emes d'investigació Josep Ma COMELLES, Agustí ANDREU, Jordi FJ:.RRUS i Serra PARIS Guies de treball sobre Assistència. Mnlnltia. Ter.1pèutica i Remeis Empírics

U -ARXI 1)' F: r:\< )( ;It \FI.\ RECENS IONS Dolors Uopart Puigpelat: "El Rebost". Adob$. conserves, confitures i licors a Catalunya (Ma Rosa Rodrfguez-Solano Pont) Pfo Navarro Alcalà-Zamora: Tratadillo de agricultura popular. (Ma Ca.rmen Gonzalez lb:íñez) Susan Son ta¡: La enfermedad como meuífora. (Josep Ma Comelles) Julio Caro Baroja: El carnaval (Fausto Sanchez-Cascado Blanco) Michel Ragon: L'espace de la mort (Marta Allué) CRÒNIQU ES

1982

1


Consell de Redacció Joan Prat Joan Josep Pujadas Josep Maria Comelles Dolors Comas d' Argemir El primer número d'Anou d'Etnografia de Catalunya" ha estat preparat per Joan Josep Pujadas.

Publicació semestral: pnmavera i tardor Preu: 400 ptes.

Redacció a Tarragona, correspondència i comandes; Departament d'Antropologia Cultural, Facultad de Lletres, Plaça de la Imperial Tarraco s/n. Tarragona.

"Arxiu d'Etnografia de Catalunya" és una publicació conjunta del Departa· ment d'Antropologia Cultural de la Facultat de Lletres de Tarragona i de l'lns· titut Català d'Antropologia a Tarragona, Universitat de Barcelona.

Els articles, informes, comentaris i recensions poden ésser enviats a l'adreça Indicada. Seran publicats, un cop acceptats per la redacció, per ordre cronològic d'arribada, excepte en els casos en que vagin destinats a exemplars monogràf1cs. Es comunicarà als autors per escnt l'acceptaCió de llurs treballs. Els originals han d'ésser enviats mecanografiats a doble espai en format Din·A-4 o foli, amb un màxim de vint pàgines (quaranta Hnies per plana i 65 pulsacions per línia). Poden pu· blicar·se gràfics, esquemes i dibuixos en blanc i negre. Les fotografies poden ésser publicades si venen tramades d'origen, encara que la redacció no accepta responsabilitats respecte a la qualitat de reproducció. Els articles no publicats es tornoran als seus autors.

Els articles a "Arxiu d'Etnografia de Catalunya" expressen unicament les opinions dels seus autors.


SUMAR!

Pàg. CDITORIAL

És propietat

ARTICLES Josep Marfa C~~LLES, Agustl ANDREU, Jordi FERROS 1 Serra PARtS. Aproxlmación a un modelo sobre antropologia de la Aslstencla Josep ~ldrfa COHBALTA I PRATS. La Rellgió Popular a les Comarques Tarragonines : Els "Goigs" Jaume NORROII 1 ESTRAOC. Notes per a l'estudi del model petroquÍmic: El cas del Camp de Tarragona •...... • ....•... • ..•......•..................••...•... Joan J . PUJAOAS . Reflexiones en torno a la Paremiologia . • . • • . . . • . . . . . . . . .. . . . . . . CUitS OC TREOAU Montse ANDREU, Agustf ANDREU, Dolors COMAS D'ARCEHIR, Josep M~. COMELLES, Cola OOIUtiCO, Jordi fERRÓS, Carme CONZALEZ, Antoni CU· TIERRE7, Mercè MATEU, MS Serra PARIS, Joan PRAT, Joan J. PUJADAS, Rosa RODRICutZ-SOLAt~ 1 Fausto SANCHEZ-CASCAOO. Les Cules de Treball com eines d'lnvestlqaclÓ . . . . . . . . • . . . . . . . • . Josep Ml! COt-lfLLES, Agustí ANDREU, JordJ FE"RRÚS i Serra PARTS . Cules de Tr eball sobre Assistèncla. Malaltia. Terapèutica 1 Remcls Empiri es . . . . • • . . • • . . • . . . . . . . . . . . • . . . • . . . . . . . . . . . . . • . . . . . RECEtlSIOtiS Dolors Llopart Pulqpelat: "fi Rebost". Adobs, conserves, conrlLures 1 licors a Catillunya . (M 4 Rosa Rodríguez-Solana Pont) . . . . . . P!o Navarro Alcal<l-lilmor il: Traladlllo de c1qrlcultur<J populdr. (H! Carmen ConzaleL Ib.ii'led • • . . . . • . • . • . . . . . . . • . . . . . . . . . . • . . . . . . Susan Sontaq: La enfermedad como mct.lfora. (Josep tl~ Comelles). Jull o Caro Bc1roja: U Carnaval. (I aus to Sanchez-Cascado lHanco}. Hichtl Raqon: L'espace de la mort. (llarta Allue) . . . . . . . • . . . . • . . CAbtnOUCS Primeras Jorn<Jdas sobr e Antropolog(a de I<J Mcolclnd . . . . . . . . . . . . lliembros del Oepartamento de Antropoloqía de Tarragona y Plan de Estudlos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • . . . . . . . . Informa!"lÓ c;obre el Centre d'Estudis 1\lcover<'ncs i brell ressenya sobre el darrer Butllel1, núm. 15. •.•...•...•.....••.. ........

Imprès a Espanya I.S.B.N. an tr•mlt. O.L.T. n° 637 • 1.982. Imprimeix: ARTVPLAN - Tarragon11

7

l)

Jl

51 79

109

155

179

lAl 184

186 188

193 194 196


Qut ES I QUE PRFT(N "ARXTU O'ETNOCRAFIA OF CATALUNYA" La revista, el primer número de la qual teniu a les mans, és 1 'Òr gan d'expressiÓ d'un grup de professionals, col.laborado~s i afeccionats a l'Antropologia Cultural, que ens agrupem en torn a un projecte d'lnvestigacló ambiciós 1 molt ample, que anomenem ARXJU 0 1 ETNOCRAfTA DE CATALUNYA . Aquest projecte, d'altra banda, és el resu l tat de l'esfor ç conjunt dels membres del Departament d'Antropologia Cultur a.! oe la facultat de Lletres de Tarragona -que vàren ésser els ~eus impulsorsI de l'Institut Català d'Antropologia , instituciÓ que ha fet seu elprojecte, aportant la seva experiència i, sobre tot, l.a representaciÓ de lots els antr opòlegs catalans. Les motivacions que ens han mogut a donar aquest pas, traient a l car re r una nova revi sta d'Antropologia 1 Etnografia, malgrat la inflació de publlct~clons d'aquest c.:~lre que tenim a Catalunya, són bàsicament dues. En primer Lloc, volem ~n òrgan d'expressió propi per a una tasca d'investigació col.lectiva, planeJada a mig I a llarg Lcrminl 1 que comporta unes necessitats de co~•nlcac!Ó diferents a la dinàmica habltual d'altres publicacions, l'objectiu de les quals és dona r ~ conèixer les aportacions lnd1vlduals a una comunitat de professionals I afeccionats. En seqon Lloc, volem dinamitzar La Jmatge dc La rcv.Lsta universitària clutosuflclent I elltlsta, per a donar pas ,, una pub I teac io Integradora dels treballs valuosos 1 esforçats que reallt1en csLudiosos, erudits anònims o grups d'animaciÓ cultural a diferents lndrels de Catalunya . El fet que aquesta revista no es publiqui .1 Bolrcelona J<~ és un símptoma. Esperem ara no caure nosaltres en un tarraqon ismP mal entès. fls objectius de 1 'Arxiu .la varen ésser expressats en un artlcle publicat a la revista Comentaris, 3. AqueLl numero, dedicat monoQr~fi­ cament a presentar treballs d'fnvestiqacio elaborats Íntegrament. percol. Laboradors de l'Arxiu, estudiants tots ells, tingué rorça Impacte i t:ns va re<~fi.rmar, en la nostra idea que 11nd revtsta de qualitat l LÍLll per la comunitat no ha d'ésser flecessàriament eU tista . Ans a I contrari, el caire obert d'aquella publicaciÓ va servir per integrar molt mes fermament a tot un venta U de persones que avui suposen la inrrac!


8

tructura organitzativa 1 logística d'aquest projecte d'lnvestlgac!Ó. En la matel~a lÍnia, i aprofondlnt en el nostre plantejament, la revista de l'Arxiu vol esdevenir el cordó umbilical que ens unel~i, com a equip d'investigadors, a la realitat complexa que volem estudiar. I alxÓ en diferents sentits. (1) No volem caure en una delimitaciÓ rígida del nostre objecte d'estudi, la cultura popular, que moltes vegades fem servir per definir el nostre centre d'lnteres és un conceptemassa imprecís i, pot ésser manipulat o redeflnlt constantment en funció dels propis interessos. Encara que no és aquest el lloc per Intentar una definiciÓ operativa d'aquest concepte, s{ volem dei~ar clar que no el volem encasellar en les formes de cultura arcaltzants o, en les tradicions del nostre mòn rural. (?) No acceptem e l predomini de cap enfoc teòric o metodolÒgic, que pugui fer del nostre projecte quelcom r{gid o monolltlc, mdlgral que hJ ha 1 'Intent d'elaborar models interpretatius generals que puquln esser vàlids pel conei>cement d'aquesta complc~•a realJt.tt hlslÒrlc.J J

cultural que ens envolta. Vol em evitar al màxim l 'exclusivisme en el l lenguatge, basat en un termlnologlsme exceslu I en el gergallsme. Tot això sense man~spreu de la preclsslÓ necessària per tota anallsi o descrlpció.

(J)

(4) Propugnem un d14leg interdisciplinari constc1nt I les nostres pàgines són obertes des d'ara a qualsevol aportaciÓ d'altres disciplines que puguin donar llum sobre el s temes del nostre projecte.

(5) Per últim, volem fer palesa la nostra ~ctitud enèrqlca contra tot

tipus de mistificacions i/o ldealltzaclons que siguin fruit d'un roma~ ticisme malament entès. (ns re ferim al perill de reificaciÓ de les no~ tres unitats d'estudi. Sabem prou bé que no hi han pagesos tiples, ni catalans típics, ni masies o cases pairals típiques. També sabem que l es coses "antigues", pel fet de ser-ho, no són "bones" en si mateixes, t que hem de procurar de no fer valoracions, nl afirmacions panrgíriques del que estudiem. Això, evidentment, és una pr oposta de mesura i equilibri que afecta al domini de la metodologia. No nega, en absolut

9

la passió que tots hem de tenir per l'estudi de la realitat socio-cultu ral, d'una realitat de la qua l en formem part 1 que ens implica directa ment. Aquest primer numero d'Arxiu d'Etnografia de Catalunya no vol presentar-se com a prototÍpic, perquè cada número tindrà la seva prÒpia personalitat, en funció de la dinàmica que vaql leninl el nostre proje~ t~ d' lflvestlgacló. Ahò vol dir que aqtJesl primer número vol ésser conscqucnt Jmb els principis abdns esmentats i també amb les clrcumstdncles actudlS de consolidaciÓ progressiva de l'Arxiu . Hés d'un quaranta per cent de les pagines estan dedicades a prese~ t.•r diferents llpus d'enquesta que, com s'assenya la, v<1n orientades tl s~rvlr d'instrument de treball a toles aquelles persones que s'inicien a l'etnografia i volen aplicar unes tecnlques el més rlquroses possible. llur elaboracio ha slqut un dels eixos bdslcs dc treball per parl dels membres del Dcpdrlamenl d' Anlropo I oqlcl de Tarraqona en aquesta pr! mc· rel fase de l'Ar~tlu. Les qules de treball I els models d'enquesta no son més que un punt dc parltnça per cada lnvestlqador, fins 1 tot per els mc:s novells. AixÒ vol dir que Ics paulrs que all<J es marquen són sempre Indicatives I, en absolut, nor~ltlves. D'altra banda, som conscients q<Jc caldr;, ••nar-les remodelant I adapt.1nt en funciÓ de l'experlenclt~ qu1• ·1nlrcm •lssolint lots els lnvesllqadors L col.lcJboradors .1 mcsur,, que les a ne~~~ ut111tzant. Demanem, doncs, Ja des d •clrtl el tots els que e~ Llguln lnteresst~ts que ~ns tr.1melln llurs suggeriments per I¡¡ corrc-r.cló I mlllorc1ment d'aquc•stes eines dc treball. En ¡>ropr'r'S números de la revist., s'clnlran publlc.mt mes <Nies de treball que s'estan discutint t~ra matei~ per part dels diferents grups de treb.lll dins l'Ar~Ju. Pel númc·ro dos de la revlsld podem Ja anuncl.1r l'clp,lrfciÓ do gules sohrc: Rcliglosl tat Popular, Castronomla 1 Dirletica, 1\ntropoloql<l de 1 •Assistència i d~ lt1 Hort, entre d'altres. Pel que ra .als articles d'tJquest primer volum d'Arxiu d'Etnoqr.~fia de Catalun~a. tenim dos aportacions de caire proqramàtic, que intenten desbrossc~r respectivament el Cdmp d'estudi i els problemes metodològics de dos àrees d'interès preferent. D'una bJnda, el camp dc I ' assistència, que és el marc general que es proposa per l'estudi d'alguns tòpics clà~ slcs dins el camp d'interès de l'Antropologia: malaltia, sistemes curatius, mort, rltuals 1 àmbits d'aplicaclo, sistemes classfflcatorls so-


10

bre malaltia i mort, etc. L'altre article està dedicat a la Paremiologia i, en sentit més general, a totes les formes mnemotècniques de l'anomena da TradiciÓ Oral. [n aquest article es plantegen els problemes metodològics d'estudiar formes de cultura esclerotltZddes 1 en procés de desús. Les conclusions poden ésser aplicades també a d'altres àmbits de la cul tura tradicional com es ara el cas de rondalles, cançons, llegendes, proverbis, jocs, etc., que han entrat en cr isi per la Influència massiva dels mass media en els darrers trenta anys. Una aportació d'ext raordinari interès per a nosaltres és la de Ja~ me Morron, col.laborador e~tern de l 'Arxiu, que ens Introdueix des d'una òptica diferent a la dc l'Antropologia, a un paradig~ inevitable perl'estudi d'una societat comple~a. indust rialitzada 1 conflictiva, com és la nostra: la de les fonts enerqètiques 1 la destrucció del patrimoni n! turaJ. La seva proposta, d'àmbit general, aporta el~ents molt Interessants per una aplicaciÓ a diferent escala, com pot esser per e~<emplt! el cas dels conflictes locals a Ascó amb motiu de la construcciÓ d'una ce~ tr<Jl nuc lear. CI darrer article, però no l'Últim, és el treball d'un col.Jaborador de l'Arxiu, en una lÍnia d'Jnvestl9acfÓ actualment en curs, la Reli qlositat Popular, que té molts adeptes entre nosaltres. Volem destacttr que, a ld part rlnal de la revista, obrim un.J secciÓ de cròniques, a on Lnclulm algunes lnfo~clons sobre les actl~ltats de l'Ardu, del l>epartament de Tarragona I de l'ICA. Aquesta secciÓ queda oberta ,, totes le:; institucions de caire local l comarcal que es "ulquln vincular a les tasques de l'~rxlu, per publicar una relaciÓ de llurs a~ Uvlt<tts 1 lrcbal ls. fn aquesta ocasiÓ publlquem una crònica que ens ha estat lliurada pels nostres amics del Centre d'(studls Alcoverencs, tot desi tjanl que aquest bescanvi d'InformaciÓ s' lnstltucionalltzl. Ll proper número lncloura, d més, una secció dedicada a la publicació dels suggeriments 1 comentaris dels lectors en torn a la probl~ti­ ca que suscita la pràctica etnogràfica 1 l'estudi de la cu l tura popular. Des d'aquestes lÍnies volem animar perquè tot aquell que tingui coses a di r ens trameti els seus comentar is i opinions.


APROXlHAClON A UN MODELO SOBRE AHTAOPOLOC!A DE LA AS1STCNC1A CN CATALUÑA (•)

Josep Har( a Come ll es Aqustí Andreu Jordi rerrús Serra Parls

Institut Català d'Antropologia. Departament d'Antropologia Cultural, larragona. Universitat de Barcelona.

( ~)

Este articulo es la consecuencia de lo~ prlmeros meses de funcionam!ento de un seminarlo de Antra polog{a de la Meolclna, ~ue bajo la estructura ror~al de un curso de la Llcenclatura de Geografia e Historia General ha empa1odo a impartirse este ano. Nuestro agradecimlenlo a Felipe Reyero por invitarnos a participar a las Jornaoas, a Ana Sénchez por su gentlleza en acogernos en la Mesa Reoonda que organizaba, y en particular a Joan Josep PuJadas, Mar~a Alluè y Misericoroia Oo~lngo que han hecho sugerencias crlticas de In teres a este manuscrlto ,


15

El campo de la Antropologia de la Medicina esta lejos de presentar la concreción y la consistenc!a teórlca que p~ 1 recerfa corresponderle a tenor de su ya larga historia Na cldo a princlpios de slglo como una subespeeialización de la Etnologla de sociedades prlmitivas, adquiere probablemell te carta de naturalcza con la publlcaclón de Medecine, ~~ ­ gle and Religlon por W.H.R. Rlvers en 1924. Rivers formulÓ una primera teorización sobre dleha malerla, pero su tarea debe ser entcndida mas que como un punto de partida, como la concreción de una serie heterogénea dc lnlereses. En primer lugar, el desarrollo del sistema sanll~rio­ médlco oficial, como instancla que obliene de los Estados del XIX e l monopollo sobre la asistencia, y que lucha por lmplantarlo en la melrÓpoll y en las eolonias. El ehoquc con las pracllcas"folk" en uno y otro amblto se asoclabd con un lntcrés haela esas mlsmas praclleas que entraban en crisis. Los proplos sanltarlos, médicos, farmacéutlcos, veler! narlos, o slmptemente curiosos 5e ocuparan en recoger esas practl cas consuetudlnarias, en una acc1Ón que puede entenderse a partir de un doble objetivo: la recuperaclón de unos conoclmientos, pero, al mismo tlempo, la Instrumental! zación de los mlsmos como alternatlvas a descartar frente a la prLmac{a técnica, poiÍllca e ideológica de la medicina oficial. En la perspectiva colonial, el problema es semejanLe. A medlda que la mediclnd oficial se unlversaJiza, lnvade ldS dlstintas areas del planeta, impone su modelo, y debe disponer de la inrormación necesarla para romper con las re sistencJas cullurales. El conoclmlento etnolÓgico deviene en este campo un auxiliar preciso para dlse~ar planes de in terv enc1on · ' de diversos tipos. Oe ah{ que la Antropologia de -


17

16

la Medicina haya tenido bazas muy lmportantes para su desarrollo en comparaclón con otros campos prÓxlmos, pero al mlsmo tlempo, ha implicado un grado de dependencia de insti tuciones de salud pÚblica o privada, y su lntervencJÓn en programas de Antropo l og{a Aplicada. la sujeclón de la Antropolog(a de la Hedicina a esos determlnantes socioeconómJcos y polítioos ha s l do poslblemente la causa fundamental del peor de sus problemas: su inconslstencla teórica como campo especial de la Antropolo? gía . En erecto, hablar de Hedlclna, referida a socledades no-urbano-industriales 3 , repres~nta opera r mediante una ana logfa de dudosa entldad, producto del etnocentrismo dc una socledad en la que el sistema médlco-sanitarlo se presenta como una entldad diferenciada y en condiciones dc aparente 4 autonomia . I sas condiciones no son las que lmperan en las socledades "folk", en las cuales los antropólogos destacan slstematlcamcnte un qrado muy elevado de lnterrelaclón, de supcrposiciones entre el sistema médloo y el rellgloso o el social. Oe ah( que el grado de eonruslón sea mas que notable en el momento de se~alar cualcs son los lfmltes, el ob jeto dc estudio, y la conslstencla de Ja Antropolog!a de la Mcdl<'lna (Cf. ,,rat, PuJ.tdas y Comelles, 1980). Como prucba de cuanlo declmos , puede recurrlrsc a dos artfculos reclenles, uno de Scrge Cenest (1978) y otro de Jesús de Miguel (1980) que lntentan delimitar cual es el campo de la Antropo l og(a de la Hediclna 5 • La intenclón de Genest es establecer los l{mites de la [tnomedlclna dentro del marco de la Antropologia de la Hedicina, aunque es consclente de que no puede haccr otra COSd que manlenerse en una poslclón expectante ante la dlflcultad de conciliar las orlentaclones heterogcneas de los estudlos, a pesar d e sus refe ren clas a las olasifJcaciones de autores del cali bre de fabrcga (1972) y de lleban (1973) (Cr. Cenest, 197 8 : 7). Oistlngue cuatro rúbrlcas: La Epidemiolog{a o Ecologi a médlca, las lnvestigaciones sobre los cuidados instituclo-

ldS lnvestigaciones sobre los problemas de la salud, la Etnomcdiclna, en la cual aprecia tres dimensiones: visiÓn qlobal de los componentes en los sistemas medicos no occidentales; la interacclón entre dlsciplinas afines (far~acla, bot¡nica, etc ... ), y una tercera que se divlde en ciencias médlcas, tratamlentos, terapeulas, descrlpclones de la enfermedad y los contrxtos en que aparece (Cenest, 197H: 7-10). Por sl csto ruera poco, el .1utor concluye que esa p r esenldción dr síntesis deja fuera de manera arbitraria otros campos, como el de la Antropologia dc la Huerle y aún otros que podr{an lncluir~e (Cenest, 1978: 24). ~·

~

Ese mlsmo eclectlclsmo puede hallarse en el arl{culo de Higuel (19b0a), en el cual, a la~ ya dlfíclles fronteras del campo, se a~aden una serie de tóplcos en los que la colncldencla de antrnpologos y soclóloqos lntroduce una nucva confusiÓn. La lnterpretaclón m~s elemental a esa falta dc prccls lón radica en la concepclón ctnocéntrtca de l.t Medlclnd que utlllzd nuestra socledad, acostumbrada a ldentiflcdr me dlclna cientÍfica como Única medicina verdadera, y acostum: brada tamblén " proyrctar, mrdlante ese mlsmo prooedlmlcnto a las soclcdades que contempl~, el csquem~ cldslflc~lorlo que ha utlltzado pard su propiJ pr¡cllcJ. As(, tenemos l.t i•pres1Ón de est.•r vlendo en las soclec1oldes prlmltivas, no lo que pued.• constituir el corpus de rllos o comporlamlen tos en reldclón con lo que d ~scala social podrfa equivaler a la enfcrmedad, slno aquello que "nos parece" estar lnclui do en lo que llam.tmos Hcdlcina. El problema reslde en que sl blen esa comparación puede ser como mÍnl•o un instrumento para deslind~r, a trancas Y ba rrancJs, un terreno de estudio, tlene el lnconvenlcnte de perclblr el sistema médlco local con la mlsma autonom(a e lndependencia aparentes que el sistema sanitarlo-médlco adopta en nuestra sociedad. tlo se tlenen en cuenta por eilo


19

18

ni la coexistencia de tradiclones dlstintas en una

mis~a

a

rea ni muchas veces, la presencia de préstamos culturales I 6 lmportantes entre slstemas vecinos . En el caso del Estado Español, que no ha tenido un desarrollo de la Antropologia co~parable a la de los anglosa jones o franceses; en el que la Antropolog{a naciÓ en circunstanclas partlculares, y que a pesar de la importante tradlclón etnogrdflca (Cf. Prat, 1977), es una Antropolog{ a hasta la fecha dc lmportancla, el desarrollo de la Antropolog{a dc la Hedlcina ha sido irregular e inconexo (Cf. PuJ ! das et alil., 1980; Comelles et ali!., J<J80a). La Lnconslstencla dc los resultades expuestos exlgfa ~ na orfLica, la "occsldad de nuevas fórmulas, o por lo meno• un,¡ r('vl siÓII dc los postulades que habfan presidi do hastd ahora Ja Larcd. Este texto es un Intento de lr m¡s ailJ, de proponcr un modelo que no suponga una apllcación mlmétlca • 7 , s J no que naz ca de conctptos elaborades con otra lntencJon de lo1 constataclón de que una sociedad occidental debe ser examinada con una metodologia adecuada a su evoluclón hlst! ri ca y soc I a I . Ante todo, en el mundo lbérico no se dan las condi ciones de aislamlento que parecen lnherentes a clertas socied! d~s prlmlllvas, stno que ha conocldo desde mu) antlguo l o • que hoy llamamos medicina oficial 8 . Al mls•o tlempo, las • condiciones geograflcas, histórlcas y sociales han poslbl l! tddo lil exlstencla y la vigencla de practicas •jdlcas !o cales, muy varladijs, yuxLapuestas, pero no independJenLes de la anterior, y que aún ho:,; en dfa configuran la llamada "m_! dlclna popular" en nuestro pafs. Pero al mlsmo tlempo, la síntesis de la tradicJÓn ara be y de la tradJción cristiana favorecleron la creaciÓn de instituciones sltuadas en las v!as de peregrinaclón, en Jas cludades, e incluso en poblaclones pequeñas, destlnadas a -

atender a 1 P0 brc ' al peregrino, al enfermo, al desvalido o al ~oribun d o. Asi1os • hosplcios, hospitales, santuarios, j! tonan 1 a ge ografía ' ofreciendo abrigo, auxilio, comida y protecciÓn bajo el patrocinlo de instltuclones religiosas o chlles. Como mfnimo, en el arca de referencla pueden distingu i r:.e t r e s ni~eles dlstintos, en cierto modo complementarlo:. , de dlsposltiwos destinades al Lratamlenlo o a la protecclón de cnfermos y desvalldos: los médicos ~flciales, y técnlcas locales y consueludlnarias, y los espec iall •tas ~ · la red de lnstltuclones. No pucden ser contemplades indepe~ dlente~ente, ni como conslltuyendo compartimentes cslancos. En efecto, médlcos y curanderos ultll1aban los mismos rarmacos; la distancia enLrP barbero y clrujano Y arreglad~ res tenía unes lfmltes dudos~s, hasLa el punto que el barbe ro era un personaje denostt~do; y en J,Js ln,Lituclones, sl blen existe una presencia del mjdlco "oficial", 6sLa es secundaria desde el momento en que son las orqanl1ac1ones rellglosas o pfas qulenes se ocupan real mento de I levar adelante unos centros a los cuales, pn buena parle de los casos, se lba a ~orir blen. fste conjunto de dlsposltlvos que coexlsten, conflguran un universa cogniti~o que a su ve1 da lugar a un conju~ to de ~anlfestaclonP.s, creenclas e !magencs: lenemos en la literatura de la 6poca julclos muy crftlcos sobre los mjdi· cos oficiales (el doctor Sangrado, por ejemplo), denuncias contra los barberos, los c lrujanos y los sacamuel~s; Y al mismo tiempo, exlste un refranero rlqu(slmo en temas de salud y enfermedad, en el que sr comblndn los saberes papulares con los oficiales, al Llempo que se destaca la presencia de las lnstituclones,ora como lugares nefasLos , hospll! les para morir, o como núcleos de beneflclencla, como la " sopa de los pobres" 9 .


21

[n ot r os nlveles, es perceptible también esa dlmensi ón sincrétlca. En la atención a las embarazadas, a los moribun dos, se melclan dive r sas lnstanclas a la vez, y el result ado, l a especlrlcldad del p r oceso , vlene dado precisamente po r ese juego multiforme de comblnaclones entre instanc ia s aparen t emente contradlctorlas. As{ la literatura y la ! con~ grafia popula r es recuperaran ese caracter variado en la practica alredcdor de la enfermedad, el naclmlento y la mue rt e, y r est it uiran una lmagen en la que unos y otros s l ! temas se solcJpdn, se lntercambian datos o técnlcas o s e ub! can baJo criterlos ldéntJcos, de orden r elJgloso y moral. li problema se plantea en el momento en que l a medi c i na académlca, dcsarrollada con plenitud durante cJ slglo XIX, ~I socc~lrc dr la transrormdclón de l a socledad y del I stado , trata dc lmponer su monopolio sobre la enfermedad y sobre lc~ s lnstltucloncs relaoionadas con ella. El [stado que he~ rccuperc~do pc~rc1 sl, buena parte de las funciones Lr~ dicionalmente aslgnddas a la lglesla o a las Corporc~clone s Jocalcs en matcrla de asistencia, acepta la allanra con la profeslón m~dlcd, la cual conslgue l~poner su modelo dc c onoclmlento y su pr dcllca como Única legitimada legalmcnt e . De ahf el progreslvo control de la aslstencla que hoy llam~ mo~ primarla en lds clascs mrdJas w el proletarlado urbano, la lucha contra las "otras medicinas" en el ambito rural, el intento de Intervenir en el control de gestlón dc la s lnstllucloncs ho~pltalarlas, formulando para ello tcorfa s del hospi t al, o en l a gcsttón de la sanidad pÚblica (poll cia mortuorla, sc~n l dad exterior, control de epldcmias, e t c . ) . En una Última etapa se intervendr¡ en l a aslstencla al e mb! razo, en la lns LJtuclona ll JaCl¿n del parto hospltc~larlo, o en el dlse~o de pol1tlcas de prevenclón de la enfermedad (higiene mrnlal, por cJemplo), que r edundaran en una lnt e r vención Cddd VC/ mas amplia en secto r es mas heterogénftOS de la soc ledad.

La nue~a situaclón que r esulta de esa amplia acclón no debe ser entendida como una r uptura revoluclonarld en r elacJÓn a la situaciÓn precedente. A pesa r de la lncidencia p~ lfti co-ldeológlca de la medicina académlca , no por e l lo deJan de e xi stir las practlcas consuetudlnarlas, ni las insti tuciones plerden sus lmportantes connotaclone~ slmbóllcas . La ideologia de la aslstcncla slgue exisllendo en forma el! 10 ra en ta medicina académtca . (sto es especlalmente cierto en (spa~a donde a rafr dc la dcbllldad del [stado, suJeto a influenc las lmportantes de la lglesla, en el cual no puede haber un despllegue claro dc la medicina académica, muchas veces sospechosa de vehicular ldeas llberales o Jacob1nas, el Estado no efectuara m¡s que alguno, ajustes, pero no una pol{tlca sanltarla fr anca. Y ullo lanto por l a llmltacJÓnde sus recur sos flna nclcros, como por su debl. ll dad ideológi ca, que lmplde una JalcJ¡aclón seria del apardto admlnislr! tlvo. En esas condlclones, la l9lcsla l~Jos dr d l smlnulr su poder en el sector asistencldl , Vd a verse conrlados, por el proplo (sta do, lnmensos sectorcs del mlsmo, como por eJe•plo, buena parLe de la dslstencla pslqu1Jtrlca 11 . La eonsecuencla •~s grave, es que una gestlón religiosa lmped{a !•plantar las concepc l ones posltlvl, t as d~ médlcos o allen! s tas, de tal manera que se conculcabd la poslbllldad de laplantar un sector aslslencia, allneado, como mCnlmo con los prlnclp!os de su tlempo (Cf. Com~ l les, 1981) 12 . Esta se ri e de camblos no debcn enlendersc como una suceslón aec~nlca de estadlos cvolutlvos, slno como una estructura mu cho mjs compleja. Lc~ Idea subyc~cenLe es la de se ftalar que el modelo de practica en cada momen~o hlstÓrico no es una rcalldad autónoma, sino la consccucncla de determ!naclones económlcas, pol{tlcas e ldeológlras, sln las cua les no es POslble comp r ender ni la suceslón dc las sltuaci; nes, nl elia s mlsmas. Mode l o construldo por la proyecclÓn de unas 11n eas de fu e rz as macrosociaJcs, que desbordan las rronteras estatal es y que correspondcn a los determlnantes del Modelo de estado de que se han dotado los países ocel-


22

23

dcntales tras las revoluciones del XVIII, pero ~odelo ta~­ blén adaptado a las evoluciones respectivas, a las adaptaclones concretas, ajustado mlcrosocialmente en las distintas areas de cada uno de ellos

13

.

realidad social de Cataluna en 1981 no es poslble limitarlo al estudio de los res!duos de lo que fuera medicina ~rolk", slno que debe abarcar los dlstlntos ambltos a que haciamos referencla.

El modelo que sostenemos y que se funda en este esquema deriva de las orientaciones de la historia social, mas cercanas a la Antropologia, cuyos pioneros caba hallarlos entre los Braudel, l oucault o Vilar, y que en todo caso han supuesto un dialogo c~traordinarlamente fruct{fero para el

Con el objeto de delimitar una unidad de estudio asequlble a un programa dllalado de investigaclón, partimos de dos conceptos , el de aslstencia y el de as1sL1ble como núcleos verlebradores.

desarrollo de las Ciencias Soclales.

El concepto de aslstcncla (Cf. Comelles et alil., 1981) tlene la ventaja de que hace referencla a actltudcs y a una praxis, y que, por sus mlsmas connotaclones, aparece enmarcado en una ldeolog{a que tiene un indudable peso histÓrlco en el mundo occldcnt.ll, pc•ro que al mismo l!empo ha ldo sufrlcndo una serie dc lransrormaclones ligadas a los qrandes camblos hl~lÓrlcos. La pala~ra aslstencla hace refcrencia por ende, a un conjunto de Jctos o instlluciones que tiene por obJeto aslstlr o atender a categorías definldas de personas: la aslstencla de la co~ddrona a la partera, de los vecinos a los familiar es de un ~oribundo o de un dlfunlo, la as1stencia del médlco o del curandero en la enfermedad, el papel aslstenclal del hosplclo, del asilo o del hospital moderna.

Nuestro punto de partida hay que sltuarlo, sln embargo en el 1 lbro clasieo de Foucault (1976) sobre la locu ra, en rl cual, su autor, al margen de una dlsqu1s1ci6n dP naturalcza fllos6flca, presenta un excelenle panorama de cómo dbordar el problema que supo"ne la historia dc las ldt>oloqlas en lo que hace referencla al amblto de la enfermcdad como eo nst rucción ldeológlca, como proyeccl6n de opclones soclo-polltlcas. Los sucesores de roucJult, menos lmpllcados en el discurso f llos6fico de éste sobre el poder, han contrlbuldo a despejdr el terreno y a clarificar las relaciones, muehasveces !ntr1ncadas, entre poder, Estado, Ideologia, prof esl~ naies, salud y enfermedad, y han permltido disenar, al menos para el mundo occidental contemporaneo, un esquema ope,14 rativo al cual únicamente haremos referen cla suclnta aqu1 Establecidas esas premlsas, vamos a presentar con suma brevedad cual es el modelo operatlvo que propone~os, y que tiene como objetlvo el desarrollo de un programa de lnvest! qaclón en Antropolog{a de la Medicina en Cataluna. Entendemos que la tarea del anLropó l ogo en nuestro ambllo es la de examinar los fundamentos ideol6gicos del fenómeno sanitarlo, las creenclas al respecto, los conjuntos de rituales, slgnos y simbolos que son manejados, y que para ello, dada la

El concepto de aslstencla Jmplica I~ cxlstencid de una categor!a de poblaclón asistlble que puede ser determinada con prcclsión y que ponr en función el d1sposlllvo de aslstencla. El concepto de categor{a que aquí se utlll1a es el Que propone Lorraln (197S: 65 y ss.): •uno red de objetos relar.lonados con olros por un conJunto de •orris•os lrelaclones) los cuales est'n pro~IGtos de una ley de c:oapos.1ción."

Dlcho de ot ra manera, para la deflnicion · de categor!a, se hace indispensable la definición de los obJetos y el es-


24

tablecimicnLo de una r eg l a, y ambos no son el r ru to de opcio nes innatas, sino la consecuen cia de opclones sociales coyu~ turales. El crlterlo de asistibllldad (la ley de composiclón) _ on las dlfcrentes dimensiones a las que haremos referen cia, mas adelante, no supone una deflnlc!Ón como consecuencla de un hecho biolÓglco sino que deriva de lo estrlctamente cultural, dc tal manera que va mucho mas alld de la esfera de una en r crmedad ouyo discurso sea el fruto de una determinada fdeolog{a, para si tu arse ent r e los determinantes socialcs del conjunto dc la estructura social (Cuadro núm. 1). Pongamos un ejemp l o convencional. Supongamos un lndlv! duo afecto de un resfrlado común, provocada por un virus O! nocldo, y que tienc una s lnt omatologla banal : nariz obstruf da, mocos, a veces esco,or en la faringe, dolor dc cabcla y cmbotamicnlo, ocaslonalmente flebre y los. En épocas invcrn.tl es tropc1amos coostantcmenLe con ese tlpo d<' pe r son.1jcs, o noso~ros mlsmos suf r lmos ese cuadro. A esa persona que va al t r abajo , al cine o al conclerto no se le considera ~nfcL mo, sl acaso tlenc un resfrlado, y como mucho, sl dicc que estJ muy ma l , se lc conside r a un cxagerado. En esa •1sma lf nc.1, unlcJmcnte sl tiene fiebre se aceptara que se enca~e y que pueda sBr conslderado un verdadero cnfermo. ¿Por qu~ la fiebre y no los ot r os sfntomas?. ¿Cui l es e l slqno que est! blece la dlscriminae16n ? . ~o es el conjunto de slgnos blol~ glcos s l no los slqnos soclalcs: el no poder andar por ld C! ll e , e l no poder t ra bajar, que lc acredltan como verdadcro enfermo. Automatlcamente, el enformo es sometldo a un reajuste en su rol y se ponen en marcha dlspositlvos dc aslstencia complcjos que lncluyen ln t ervenclones doméstlcas. ocasionalmente vecinales y que en funclÓn de una evoluciÓn que va a ser controlada po r los allegados, podra motivar la lnLervenclón del especialista o e l r ecurso a una lnstlt uclÓn · La delimitaclón de la unldad dc estudio parte de esa construcoJÓn de catcgo rías que va a ser el anclaje, aunque

25

no necesarlamente el elemento central del proceso asistencial. De ah! que surjan dos modelos de t ra bajo: uno de ellos que inc lde en los crite rl os generales de determinaciÓn de la aslstfbllld,Jd y de los aslstlbles y que es de O.!:_ den macrosoclal, y otro que se r efie r e a la practica de la aslstenclJ y ev~ntualmcnte de la terapcutlca. ~ 1 acccso a l prlmcro deriva de dos modos de aproxlmación: eJ estudio del marco general del modelo de aslstencla en el a r ea de estudio; el otro, dc la intcrdccion ent r e éste y su lnducolón concreta a las dlstlntas capas soclales. la raLon de ~sto es t i en que si blcn, en un cierto se~ tldo, el rcnómeno asl stenclal parece dlrigido dc arriba a a bajo, c~lste como elemcnlo fundamental del mlsmo, un proceso de rcallmentaclón . [n erecto, entre el nivcl ldeoiÓglco y la practica concreta se cstab l ece un mecanlsmo por el cual la ldcologfa Informa la practica, y esta practica ind~ ce a su ~e' tra nsfo r maclones en las tnstlLucloncs o en ol proplo modelo ldeológl co . Con todo esto, lo que presentamos no es mJs que un modelo que se proponc a ld consldcraclÓn de los l eclorcs como una alternativa que posibllite romper la co r aza en la que el emplrlsmo ateódco, o los modelos de r 1vados dt'l estudio dc las ~ocl~dades mal llamada s "prlmlllvas", han conducldo a cstc tlpo de cstud io s. Se lrata, en todo caso, de una pr 2 puesta que debe se r discutida, y desarrol lada en muohos de S 11S Clltr~·mos, 1 rt d • • " e pcr.llar su grado de enLidad y susposlbllida~es de aplicac16n.


26

27

12.- Buene parte de los hospltales locales y comareales eren hasta hace poco, asilos de enclenos. 1.-

La blbllografía sobre esle le•a es abundante. Ealslen una larga serie de gules blbllograficas (Cf. Coaelles, 1976), la aas lmportante de las cuales es la elaborada por Drlver (1972). Como introducciones suscintas recomendamos Cenest (1978), y de un modo menos satlsractorto Llsón (1974) y De Miguel (1980). Sobre los tóplcos cldslcos de este campo puede versa tambl~n Loudun (1976) y Meyer Fortes (1976). Para la Península lbérlca veénse lamblén los aludldos Lisón (197A), y Oe Mlguel (1980) as! como Va ldes (19761.

2.-

Estes h1p6tes1s son prov1s1onales. Oar'n luger 1 une serie de publlcaciones que praclsarén los dlsttntos conceptos

).-

Hablar de •urbana-Industrial" es otr~reducclonlsao lnaceptable, pero que nos peralte une clerta aproxlaactón 1 nuestro proplo raundo.

4.•

Nótese que exlsle una Historia de la MedJclna coao un campo d1ferenc1ado , mienlras que no exlsten al alsao nlvel una Historia de la Flsiea o de la Ou!mlca.

5.-

Ambos art!eulos son d!scu(lbles paro suoonen una apro•lmaclon asequlble y reclente a esle caapo.

6.·

En un articulo reclente, algunos de nosotros 1ntenl,baaos cuestlonar este caapo , pod!eaos desaontar las tnauficlenclas del •lsao, pera era•os !ncepeces de hallar una sallde (er. Prat, P~ jades y Coael1en , 1980),

7.-

Esta se ve clarament• en llsón (197A), Vald~l (1976) y en buena parte de los te•tos recogldos en Kenny y De ~igual (1980).

8.-

Como referencla anecdól!ca, la mejor pleza escultórica hallada en la ciudad grecorroMana de Emporlon es preclsa•enle una estatu& de Esculapio .

9.-

La hospltallded eo•a pr,cllca esta auy presente en toda el 'rea aedlterr,nea. lapllea culdados sol!cltos hacla el huésped por parle del anfltrlón. Pl6nsese en los rltualea de Javedo y de cuidada de herldas que pueblan la literatura populer, los ouentos y las leyendea.

10.-

El caso del Hospital de Sant Pau en Barcelone, es auy ceracterisllco a esle respecto. Pocos legados se produclan en Barcelona que no incluyaaen al Hospital (Cf. Comelles, 1979) . Sobre e~ te tema o slm!lares puede verse el refranero (Cf. Pujades, Coa~ lles y Prat, 1980).

Il.-

El caso mas lmportante es el de la Orden Hospltelaria, (Cf. Comelles, 1981).

1).- Este es el caso de la aslstencla pslquiatrtca en Cetaluna. (Cf. CQ •elles, 1979, 1981 y Conzelez de Chaves, 198D) .


29

28

BIBLIOGRAFIA C()M[LL[S, Josep Haria. 1976 "Fuentes b1bliograficas en Antropología y Sociología de la dlclna" Ethnlca, 11.

H~

USOO, Carmelo. 1974 "Notas sobre etnomedlclna" en Perfiles slmbÓlico morales de la cultura gallega. Hadrld. Aka . LOUOUU, J.

1978

Croupes lnformcls, coalitlons et factlons dans un hÒpltal psych1atr1quc. These de troisième cycle. Paris. ~ H E S S.

1976

1981

El proceso dc lnstltuclonalizaclón en socledades c0111plejas.

HlCOCL, Jesús de 1978 Sociologia de la Medicina. Barcelona. Vicens Vives.

El caso dc la Aslstencia Psiquiatrica en Catalu~a. Tesis dc Ooctorado. Facultad de Medicina. Barcelona.

CMLLCS, Josep Harla; A&LLA; Oflfl 1 Llt-IARES, José Lul$. 1981 "l 'a!>slstèncla pslqulillrica" en: Abella, Oelr{ (COftlp.) Pslgulatria fonamenta~. Bdrcelona. [d. 6l. COMCLLLS, Josep ~ria; PUJAOAS, Joan Josep; PRAT, Joan. J981a "Ld Hedlcln,l Tr,Jdlclonal en el Estado Espa~ol y la 1\ntropol.!?_ gfa Cull.ur<ll" Actas dui XXV!l Congreso lnternaclon.ll de Historia de l<l Hedlclna (Barcelona) I!: 490-4. Barcelona. Acad~ 'iiiïdCfc Clt•ncles Hedlques. OR lVI R, L.D. 197? Th~ Soclology_ c1nd Anthropology of Mental lllness. Hds!.,JChussets Univcrslly Press. I A6RLCA , Horace.

"Hcdktl Anlhropology" IHennial Revlew of Anthropoloqy. P.1g.: 167-?29.

1977

I ORTr S, Hcyt'r.

1976

"lore11ord" en Loudun (Comp) Social Anthropology and Hcdeclne. Lonres Tavlstock.

fOUCAULT, Hlchel. 1976 ltlstorla de 1.1 locura en la época claslca. 2 "ols. Uéxlco. r

CL

Cftf'S I, George. • 1978 "lntroduction a J'[thnomedeclne: essai de s)'nthèse" Anthropoloqlc et Socletés, 2 (3): S-28. COII7 "Lrz OT CIIAVr S, H.1 nu f' 1. t98J Ld transformarión de la aslstencia psiguiatrlca. Hadrld. Hayorla. LORRAJN, 197~

K[N~W.

1980

Fro,~nçolsc.

Rcscaux soclaux et classiflcations sociales. Paris. Hermann. Hlch.lel y MlCUrL, Jesús de (Comps.) La Antropologia Hédlca en España. Barcelona. An.lgrctmd.

Ll[OAN, R.W.

197)

"Hedlcal Anthropology" pag. 1031-72. En: Honingm.1nn (comp.). Handbook of Social and Cultural Anthropology. Chicago, Rand He. Nally.

"lntroduction" en Soclal Anthropoloqy and Medecine. Londres. Tavistock.

PRAT, Joan. . 1977 "Una apro~imación a la blbllograría antropologlca sobre lla" Ethnica, 13: 130-171. PR~T,

1980d

Esp~

Joan; COMELLES, Josep Harla¡ COHAS, Dolors y PUJADAS, J.J. "L'Arxiu d'Etnografia de Ccltalunya" en: Comentaris d'Antropologia Cultural, ): 50-57.

PRAT, Joan; PUJADAS, Joan Josep y CO~I[LLlS, Josep H<l!ld. 1980 "Sobre el contexto soclill del enfermdr" ptlq.: 4)-68. En: La Antropolog!a Médlca en fspana. PUJADAS, J.J.; COMELLES, J.M.¡ PRAT, J. 1980 "Una blblloqrafla c~nldd,l sobre Antropoloqía MédJca" paq.: 373-353. En: 19 Antropologra Hédlca en [spalld. RIVfRS, W.H.R. 19l4 Hediclne, magJc and Rellqlon. Londres. VAl O(S DEL TORO, Ramon.

1976

"La medicina popular en Catalulla" en Usón (Comp.). Expreslones actuales de la cultura del pueblo. ~1drld. Aguilar.


LA RELICIร“ POPUGAR A l[S COMARQUES TARRACONINIS: ELS "COICS". Josep Hยง. Combatia l

Departament Tarragona .

Pr~~s.

d'Antropologl~

Cultural.


33

LA RELICI0 POPULAR (s molt difÍcil d'aconseguir delimitar clarament ei ter•e •rellgi~ popular", 1 per tant, en moltes ocasions ens veurem obligats a contraposar-ho al de religiÓ oficial , o • 1 1 • • "d'~llte" com diu Xavier Fabregas , per ta d I esser mes exac tes 1 no traspass ar inconscientment la barrera divisòria e~ tre les dues maneres d'entendre i practicar la religió. De tots és sabut que anteriorment a la cristianització existien diverses creences i pràctiques religioses autòctones, 1 d'altres procedents de la romanització, caraoteritz~ des pel culte a les forces de la naturalesa i absolutament politeistes. Amb l'avenç del cristianisme s'obrirà una lla~ gai lenta lluita entre les dues concepcions religioses: la trionlant ser~ la reli giÓ cristiana. Però aquesta victòria haurà de pagar el tribut de la condescendència, a vegades, 1 d'altres el de l'absorció i manipulaciÓ de creences populars que degudament "crlstlanltzades'' seran incorporades ~ la religió crlstiana. Aquest procés fou més lent al món rura1 2 , car la dispersió de la poblaciÓ, el contacte directe amb la natura 1 el relatiu alllament respecte a la religiÓ 1 cultura urbanes afovoriren la major persistència de vestigis "no cristianitzats" en simblossl amb la religió oPlcial. Sl 4cceptem com a religiÓ popular el conjunt de creences 1 rit uals que són atrlbuldes 1 practicats per les classes populars seguint velles tradicions, trobarem més apropiat com a marc pel seu estudJ el món rural. Aquesta afirma 0 l ~ s'en s r ara· palesa durant tot aquest estudi, car sense cap tipus de premedltacló per la nostra part, ens trobarem, en moltes oc as 1 ons, estudiant la religlo• al mon • rural català 1 establi nt un cert paral.lelisme entre 1'rellglo· popular" 1 la religJ~ al món rural.


34

D[LIMITACI~

DE LA UNITAT D'ESTUDI

Per tal d'analitzar la religi Ó popular en la societat tradicional catalana ens veurem obligats a reali tzar una de limitaciÓ de les unitats d'estudi, car no hi ha la intenció d'afrontar el lema de forma general, ja que la seva amplitud ens faria oblidar alguns aspectes interessants, J el seu caràcter general ens duria sovint a l'abstracció purament teòrica. Caldri, doncs, analitzar una mostra, suficientment representativa, que s'ha de delimitar seguint dues coordenJ des: l'aspecte temàtic escollit, 1 el ~arc geogràfic on rea litzar l'estudi .

A/ Aspecte a estudiar: el "COlC". [1 "Colg" is un poema en honor de la divinitat local,

mes concretament a Ja imatge quu la repres~nta, que ha llnqut -J en certa manera encara en conserva una part- qran lmportincid dins Ja religió trddlctonal a Catalunya. •segons ~ocueents lrobats, ja en ol segle XIII es co ntaven goigs en les esglesles; paro el fet es que no assoliren l'expendi ~e n t que mos tard tingueren, fins que l'us llur es vulgaritzi en fu· lles apropledes, despres del oescobriment de la lmpre~t& . rou tanta llur e•pansló, slngularaont durant els segles xvii xvtll, que pol oir-se Que no queda capelleta, esglcsla nJ santuari que no tingues ~rC$~ els goigs en lloança del seu Sant Pa; lro 1 àdhuc dels altrts Sants tinguts en aes devoc lo pel pobl e•

Sembla ~sser que orlglnàrla•ent els goigs nom~s e rtn dedicats a la figura de la Hare de O~u. però que després es feren extensibles a la resta de divinitats. •Orlglnariament els goigs eren no•es destinats a cantar 1es g lbries de le Hare de Deu. La conteaplació dels goigs exper J•ento ~ s 5 per la verge durant la seva vida terrenal era •otiu de Joia ~e ) seus fills 1 es traduia en càntics populars ano~enat s goigs • •• Els altres cants popul1rs ~estinats 1 cantar les glbrles dels ·

35

sants eren coneguts amb els noms de llaus, llaors, Jaus 1 cobles. Hes ença es va entendre l:~s del mot goig a totes les composiclons pi1toses ··•·•···

Segons l'opiniÓ de diferents informants l 'origen del golq és encara més concret, i es centraria en la figura de la Mare de Déu del Roser.

En la •ostra de goigs estudiada 5 només hem trobat la ror•a orlglnirla -on es narren els "set goigs de la Mare de oéu - en alguns exemplars antics de la Mare de D~u del Remei (Alcover), la Mare de Déu d(• la Bovera (Culmerà), del Mira cle (Tarragona), del Tallat (Rocallaura) 1 curiosament exl~ tel~ un exe•plar modern dedicat a la "Mare de Oiu dels set goigs" , •is tard anomenada Mare de Déu de Miseri cÒrdia de Reus. Un aspecte ~olt curiós del goig clàslc ~s que normal· Ment va dirigit d un person•tge celestial determinat, 1 a ell •atel~ se 11 explica la seva vida 1 miracles, quan la f or ma m~s l Ògica fóra que la narraciÓ rós dirigida al creient, en lloe de ser-ho al mateix protagonista. Segons J. A•ades J J. Colomlnes: "AQuest delall possiblement respon e l'origen riorelesc dels prl

~ars goigs, oerQu~ era costum dels trobadors, galreb~ aomés com~

llei, de dirigir les flors de llur llenguatge a le da~• a qui dedicaven llur con ço a l'acord o •una 11 ra ( ....... ) En ca!\tar a la Mare Oe D~u 11 von parlar i se 11 van dlrlglr tal 1 co• ho reten ••b la da•a de llurs aaors, 1 van oonar une orlenlaclò als goigs 1 Que per rutina han seguit dadlcanl-se segons el •etal• potro• 6 la majorld dc la gent que comprava els goigs era analfabeta 1, per tant, no podi~u llegir-los -els cantaven perqu~ rccordd'en 1 • a mus 1 ca que es mantenia per tradiciÓ oralI ho reten pl!!l • · va 1or maglc del gravat reproductor de la lm,Hqe. En dQuest sentit el goig fun ciona !gual que una estampa.


)6

La música tamb é contri bueix de gran manera a la poputa ritzaclÓ del goig i té una fu nció p sicolÒgica concreta, so~ bretot pels poders emotius de r ivats del seu cant en forma col.lecliva. Una altre característica emine ntment popular del qol g es la seva edició 1 d if usió, car normalment els fan estampar les conf r aries o els responsables del lloe de culte de la Imatge, 1 la venda es realitza en llur santuari o ermita, tenint una especial importància en el dia de la seva f esta. Halgral el cai re popular dels golgs, tdnt pel seu origen trobadoresc, com hem vlst, co• per la seva gran dif usiÓ, ca l assenyalar que es tracta dr literatura eclesiàsti cJ, i com a tal ~s controlada per la censura del 81sbe, que vetll arà perquè la devoc i Ó popular no es di spers i gaire . ~el goig es un docu~ent de transecc16 altjençent el Qual el clorget, a•b totes les concessions que ca lgui, Intenta de do•lnor ol sl5Le•a de creences popular I nqulblr-lo dins el •onotelsae orlclnl (. ..) En els goigs trobe• explicitada la tensio •onotrlsme-polltels•e que l'Csgl~sia catollca ha d'enfront•r constentaent, oespres d'admetr~ tot• una serie de llegendes no ver1flcodes, quan no obo rta•e nt rebutjades des d'une perspectiva de mlnlm rigor nlstbric , l'autor re•et el poder de la divinitat local a la divlnltal central. D'aquesta •enere encare Que slgul coa a co~oro 1 sense cap èmfasi, l'autoritat orlglnarla Queda conslgnade.•

B/ Marc geogr:tflc: "BISBI\T Df TARRACOtW'. L'àmbit territorial apropiat per la realitzaciÓ d'aquest csludl hauria d'¿sscr tot el conjunt de pobles l comarques catalanes. Però la magni t ud d'aquesta obra rns obliga, de moment, a actuar dins d'un espai més petit 1, per fa cilitat de treball, no allunyat del lloc de resld~ncla: concreta~cnt a les comarques tarragonines. El problema sorgeix a l'hora de delimitar l'ext ensiÓ territorial: el Tarragonès? el Camp de Tarragona? el Bisbat 1 primera de Ta rragona? la "provincia"? ....••.. Rebutja d es a

37

1 la darrera de les propostes - l 'una per l'escassa extensió geoqràfica, i l'altre per tractar-se d'una divisió adm!nistratl'a imposada sense cap base real- l'elecció queda simplificada a dues possibles opcions.

Com J 'objectiu es estudiar les diferents devocions re ligioses I senyalar, entre d'altres coses, el seu radi d'a~ clÓ, la divisiÓ eclesiàstica és mes Útil, car d'utillt1ar l'altre. en m¡s d'una ocasiÓ, haur(em de "trencar" geoqrdf! cament la Influència d'algun santua r i, ermlt o dcvocio en generd I . L'c~tcnsló de l'arquebisbat dc Tarragona ha sofert, des de la InvasiÓ :trab, dues substancials modificacions: la prl~crd rou l'an y 11)4 I la darre rd el l9S7. Actualment t~ 2 una C\lensl ó de 2 .7 00 Km 1 es troba dlvldlda e~ setze arx! prestats: Les Borges del C~mp, Braflm, Cornudella, Falset, Montblanc, Hontbrl o del Camp, El Horell, Reus, Sant Hart! de Haldà, Santa Coloma de Queralt, Tarragona-ce ~ lre, Tarra gona-pcrtrr.rl.,, Torredemb,ura, Valls, [ l Vendrell i Vlnalx<J,

lot el seu territori n'és sembrat d'ermites 1 sant;ua -

ria, princip als llocs de devociÓ, que es poden ag r upar de la ror•a sc~üent 8 : lO ermites marianes, 10 a St. Antoni de Pàdua, 9 a St. Hlquel, !i" St. Pere I St. Roc, 3 ,, St. Joan, St. 8lal 1 St. Hag{, Z a St. Josep, Sl . 8 ertomeu, St. Cosme l Damià, St. Ramon de Penyaro r t ¡ s t. HòrC, I .s St. VIcenç, St . Pau, Sl. Pau er•lti St p • · ons de Papiol, St. R<.~mon Nonat Sl.. Cristi> fo! St e I • · r egor! , St. Marçal i St. Sebastià, ?. a Sta. Anna • i Sta. Cristi na, 1 a Sta. Barbara, Sta. Tecla, Sta. Euqènla, Sta. Agn ès St • • a. Ll ucla, Sta. Magdalena 1 Sta . Cat~rlna, 1 a St. Salvador, 1 I a I·'u Sma. rrtnftat; I, finalment, cal afegir a aquesta lll•ta • ~ una dotzena d'imatges de la Mare dc Deu que es troben en diferents parròquies.


38

Dlr[RENTS

DEVOCIOt~S:

TIPOLOCIA.

La diversificació de devocions, al s{ de la religió C! t òlica, sempre ha estat un prob l ema que ha enfrontat e l poble amb l'E sglésia oficial. Històricament, com assenyala Wl lliam A. Chrlstian 9 , les tendències en la dedicatòria de santuaris han sofert la següent evolució:

)9

Pel desenvolupament d'aquest estudi partirem de La el! slficacló dels goigs segons el personatge objecte de devoció, i establirem quat r e categories: A/ Crist, S. Salvador, Sma. Trinitat, etc. B/ Mare dc Déu

CI Sants

Dl Santes -

sants màrtirs, sants ermitans, verge H.;~ria, Crist cruclflxat I Jesús Natareno.

Aquesta evolució en la canalltzac l ó de les devocions, s'ha d'emmarcar dins la lluita monotelsme-polltel s me que avans hem explicat. Si en els or{qens els Sdn tuarls anaven dedicats major! tdriament als sants màrtirs -impulso rs de la religiÓ catò l! ca-l als sants e r mltants -impulsors de les devocio n s l ocalsI 'esgl~sla , a partir del segle XIV, volgué limitar la dispersió produTda per la gran proliferació de devocions I redu{ conside r ablement el nombre de canonitraclons . Això es cor r espongué amb l'augment de protagonisme del paper dc la Marc de Déu, però ràpidament es tornà a diversificar el cu! te, car l a figura Única de la Hare de Déu anà desdibuixant se a causa del loca lisme protagonitzat per l'inno~brable quantitat de santuaris que fomentaren el culte a la I cona més que al pe r sonatge que representava. Un nou Intent unificador aparegué al voltant dels segles XVl i XVII amb el surgiment dels santuarls a Crist, que amb la seva doble funclo de "Déu i ho•e" intentava fer desapar~lxer el perill diversificador I localista. Halgra t tot no s'aconseguí gairé èxit, co• ho palesa la llarga llista de santuaris i goigs dedicats a la Hare de Déu a les nostres comarques.

I beats

i beates

D'aquest~ quatre grups , el primer repres~nta el 1 1' de de\ocions, el segon, el 3),4,, el tercer, el 47,U~, 1 el quart, el 8,S,. Com pot observar-sc, el grup de Hares -dc Déu I el de Sants representen la qran majoria de ta totillltat de goigs, mentre que els dos ~ ltres grups -C ri st 1 Sa n tes- tennn molt poca importancla quantitativa.

Caldrà,doncs,analitzar el perquè n o tots els persona t g~s divins gaudei~en dc la mateixa categoria, o, mé s concre tament, perquè el poble pref ere 1 x mes unes dete r minades de-voclons. Les Marcs de Déu I els Sants representen dos Llpus de divinitats, les unes de sexe remen{ i les altres dc se~c ma sc ul í, que son caracteritzades per: · • · ··· ·dos estt•uls alternants: d'un costat la dolcesa fe~enl­ na, encarnada Per une deesa pollrecJal que duu se~pro eccenluat _ el seu caracter •etern -la VerQe Marl~- 1 de l'altre costat ¡ 8 crueltat de~carregada pels enemics de la re ( ) ¡ 1 r , ·· • ··· e s qua sorne 1xen a le literatura gog!stlca d'un ceire rigurosa~ent sadic"IO

l.e~ dues atraccions -" l'[ros" el "Than,Hos", que tJefin{ Sigmund rreud- satisfan unes necessitats pr ou arrelades en l'home. L'oposlcJo complementària establerta entre e J "rol" de la Hare de Déu 1 el dels Sants s'ens fara evident, fins I tot, en les dades de ce l ebració de llu r s festes.


40

•..•• • .. per la tardor hl ha un descens conslderanle de restesde sants . El probable •oliu d'aquest ret ens ve dona¡ 1per l'auo•enl de les restes dedicades a la Mare de Déu ..••. •

Per tal de poder compa r ar les quatre categories abans exposades cal veure el "rol" que desenvolupa cada divinitat d i ns el sistema de c r eences de la religió ca t ò li ca 1, en conse q U~ncia, qui nes són l es r e l acions que s'estableixen e~ t r e e ll es i entre el l es 1 els homes. Coincideixo amb l'opinio• de Joan p rat 12 d e que. ex 1 steix un paral.lelisme entre el comportament tradicional de Les reJaclons entre masovers i propietaris, a la Catalunya l es relacions establertes entre l'home i Déu. (s a r u r a 1, dir, que, a l'h ora d'establir les relacions amb la dlvinl-

Crist, el fill de Déu: la Sma. Trinitat, Jesús Nazareno, [cee H on~o, Cr ist de la Sang, Sant Crist de ..•... , Sagrat co r, TransfiguraciÓ del Senyor, St. Salvador, etc. Igualment que a moltes religions pre-cristianes, Déu per a Id en tifi car-se millor amb els problemes dels homes, ~itjança n t un fill seu, pren cos humd 1 r ealitza una estada l3 & . a l a terra • nquesta s i tuaclo. dona al personatge dr Crist un paper teòric de primer advocat 1 mitjancer entre el poble J la di~lnltat. Aix~ no succeeix alx{, car la se'a amb! val~ncla -ho•e 1 Déu al mateix temps- J 'allunya de la prox! •Itat amb e l poble. Recordl's el paral.lellsme, abans esme~ tat, entre l es relacions n~asover-p r opletarl 1 home- divinitat. D'aquesta manera el fidel prefereix la intervenciÓ d'~ na divinita t inferior.

t al, s'ut;J Ji tl il uno.~ mentalllal. .ln t ropoc~ntrica . La mateixa estratlrlcaciÓ socia l que compo r ta unes fortes barreres ent r e el propietari l el masover és r eprod~ Ida a l 'ho ra dc representar el món celestial, pe r alx~ la figura de Déu apa r eixerà com la del màxim patró l amo de la vida i Ja mori. del Individu; és un personatge autoritari i

In els qoigs es manifesta aquesta realitat amb Ja poca quantitat de devocions que Crist provoca. La imatge de Crist només aconsegueix certa accplaci6 dins de la drvoct6 popular, diversificant-se localment. ~o com el fill ce Déu, que repr~ senta sin6 co~ el CrlsL de la Selva, el Cris t d'A~ beca, Crist de Salomó, etc.

lnacceslble de forma directa. P~r toles aquestes raons Ocu, v~rLix de la ptr~mldr r !

ll glosa, no es objec t e direc t e dr la devoció del fidel, sinó que aquesta es canalit1ada pels seus intermediaris. Igual que en les re l acions propietari-masover. Aquesta tesi queda provad~ amb la total absència de cap goig dedicat exclusivament a Déu d'entre l'extensa mostra

Un altre d~sdoblament de Crist is la uttlltzaci¿ del de Sant Salvado r. En aquest cas, a nivell simbÒlic, la l•atge a c tua com la de qualsevol sant.

non~

Es només en el cas de la Sma. Trinitat, devocl6 loca lltradct a l'f.splug.t de francolÍ, on apareix el contacte rll recte a~b la divinitat, per~ amb la forma d'aquesta misteriosa trilogia.

utllltzad•l.

A/ CrisL fn aquest primer apartat hi reunim totes aquelles dev~ clons que amb diferents noms es refereixen a la figura de -

8/ La Mare de Déu La introducciÓ del culte a les imatges de la Mare de D~u sembla datdr-se al segle Xlr, 1 tingué com a objectiu el substituir a molles divinitats locals autòctones ante-


42

riors al cristianisme que eren de sexe femen{. També I 'església s'aprofità de la forta significació simbÒlica que t~ nien determinades ca racterístiques 1 accidents geogràfics, per vincular-los a la veneració que es tractava d'imposar. la vinculació amb la geografia local la trobem •anlfes tada en la gran majoria dels goigs, 1 fins 1 tot en bon no~ bre de noms de Mares de Diu, com: la Hare de Déu de la Serra (Montblanc), de la Roca (Mont-Roig), de la Hola (La FIguera), del Montsant (Scala-Dei), del Ca•Í (Cambrils), de la Rlera (les Borges del Camp), dels Torrents (VImbod{), etc.

...

L'(sglésla aprofità la visió mlcroscòsmlca del mon, prÒpia de la gent del camp, I alx{, la figura de la Mare de Oêu partlcularitldda en un accident geografJc fomenta un sentit major de protecclo. El cullo local, la consc1~nc1e que caoe contraoe Mereixia un tracte de ravor, espec1eltssim , era un rector que podia posar•• en questio"IA.

A mes a més una imatge femenina amb un nen en braços e ra moll apropiada per a simbolltLar la fertilitat , a I 'Iqual que moltes decses pre-cristianes. [s la primera representació femenina que assole!- un Lloc rellevant dins del panteó c ristià, absolutament mascli~ ta a conseqüència de la presència de la figura de Déu desdoblada en tres divinitats (Pare, Fill 1 Espèrlt Sant) . fn La categoria d'intermediaris o intercessors ent re la md~ima dlvlnllat i els homes figura en lloc destacat el paper de la Mare de Déu. En una societat patriarcal com la catalana, dins de la llar l'activitat de tipus emotiu 1 protector és patrimoni-

de la mare. Aquesta mateixa funció es la atribuida a la Hare de D~u, que desenvolupa un "rol" de "Cran-Mare" capaç de subll•ar •és d'un sentiment edÍpic. Aquesta vesant maternal es contraposa amb totes les virtuts pròpies de Ja virginitat (puresa, castetat • •.•..• ) que ran de la Mare de Déu un personatge modèlic. · El antagonlsao cristallza ~n el conceplo de Madre vtrgen, Que coao roraula ideal de supresión de un conflicto latente e &u vel !aplica la poses1on de les virtuoes teles ~co la ternu ra, la bondea, alserlcordia, la coMpaslón, todes ellas cons1der; das coao tlplc:a•enty 5 re•eninas y que se supone que te vt rgen po: see en grado suao.•

CI Els Sants El s sants, per la seva especial condlcl6 d'éssers hu•ans que han aconseguit 1~ categoria de personatges "celestials~ desenvolupen un paper molt destacat com mitjancers entre I 'home i Déu. Juntament amb la Mare dc O~u canalltLen la gran majoria dc devocions a les nostres comarques. L'origen d'aquest tipus de devocions es, també, a conseqüèncld d'un pr océs sincrètic en el que 1 'esglésl,l orlstlanitra 1 adopta tradicions antl~ues de culte a divinitats Inferiors 1 moltes vegades de poder local. Amb l'avenç de la crlstianlllacló moltes Imatges de sants van adquirint un notable poder, sobretot quan son assu•ldes com d protectores de les diferents poblacions. " quest r enomen . en moltes ocasions es produeix per l'anomenat "vot del poble" que de rormd directa o Indirecta és sen~a1at en •olts goigs. •·· · ·•· el vot ael poble s'explica de la següent manera: una pes ta o epideala causava estralls e~tre els vetns d'una delermlnadaiobleclo. Aquests , espaordits J buscant l'ajut sabre~aturel per_ liurar-se del aal, es reuneixen I co•encen les rogatives 8 Sant ( ••••. )bO I de•anant-11 que aab llur 1~tercess1o els deslliuri _


44

de la malura. El sant,compadlt dels sofrimen t s , allunya l'epldemia !, en acciO de gra c ies pels favors rebuts, queda proclamat s~ lemnement patrO del poble o de la vt!a i, e n honor seu ho~ estableix la festa major o "patronal""

Una caracter1stlca interessant que es desprén de la le~ tura dels goigs seleccionats, i més concretament de les narracions sobre la vida dels sants que hi trobem, és la de la predestinaciÓ que gaudeixen aquests individus: les qualitats que determinen Ja santedat de quasi tots son detectades rap! damenl, a lalnrància, i molles vegades al mateJx moment de

[n realitat el nombre de santes canonitzades per l'Esgl~ sia es molt inferior al de sants, car en aquesta institució el masclisme ha estat una constant històrica. Sl abans hem dit que existeix und oposició complementàri a entre les devocions als sants i a Ja Mare de Déu, també a ra podem establir una certa relació entre Les dues devocio ns mes minoritàries. La reldciÓ ens vindrà donada pel " rol" d'esposes de Crist que desenvolupen (expresat c1mb l es mateixes paraules en molts goigs).

nètxer . La predestinació del sant també té un contingut social, c~r la majorJa sorgien d'entre les classes socials més pod~

roses, ~specialment la noblesa. Aquest factor és Útil de C! ra als erectes enlluernadors que posseeixen les hlst~ries de l'aristocràcia entre les classes populars. L'erecte era major en els casos en què el sant renuncia a la seva riquesa ~er a dedicar-se a la tasca evengelitzadora. Un altre element constatable és la relació causa-efecte que s'estableix, en alguns casos, ent r e el motiu de la

mort -o qualsevol accldent- dels sants i l a característica de lainvocac~ó que se 11 presenta, per '!xemple: Sc1nt Blat, morf degoJid~. en conseqüència cura el mal de go l a; Sant Joan Lambi fou degollat, l protegeix del mal de "pocellanes" (gangli al coll); Sant Roc sof r ! la ma l altia de la pesta, per tant cura aquesta enfermetal; Sant Pau qued~ "pasmaL" a dall del c,;¡vall, cura el ''pasmo" ¡ Sant Cd stófol portava a la gent, i a Jesús en braços per atravessar un rlu, 1 a resultes d'aquesta activiLatha esdevingut en protector dels

Cran nombre de santes -"verges 1 màrtirs"- foren torturades I martiritzades perquè es negc1ren el perdre la vlrgln! tat, i curiosament el malvat violador acostuma a ésser el p a re respectiu, que no poden~ arrlbar a satisfer els seus instints dCaba matant la seva pròpld filla. La santa despl~ ça una sltuaclo edfptca vers un altre pare superior: Crist. Clar s exemples del què acavem de descriure els podem trovar en els goigs de Santa Crlstlna (La Bisbal del Pene dès), Santa Bàrbara (Vallroqona de Rlucorp), Santa Marqarlda(La RJerd del Cdià), etc. les mateixes predestinacions dels sants es compleixen en el cas de l es santes, 1 Igualment la procedència social es alta. Com és sabut, la protecció de la virglniLat ha estat sempre més valorada en les classes dc mes poder econòllltc17.

conductors; etc. LES INVOCACIONS EtJ ELS GOIGS: HPOLOCIA.

Dl Les Santes Les santes formen un grup que, juntament amb el dedicat a Crist, representen un nombre molt reduit de goigs amb comparació

dels altres .

Un dret caracterfstlo de la majoria dels goigs és la part en la que es produeixen diverses invocacions al personatge de la devoció.


47

46

Les invocacions o súpliques apareixen normalment al

'!

fn aquest sentit el goig rormarla part, com un element

nal del text i constitueixen el principal motiu i gairebé la mateixa rao d'ésser del goig, car la devoció no es pot

.~s,

considerar com un acte gratult, sinó que té la seva fun cio-

dors,car s'hi poden trobar moltes semblances, tant en la fun clonalltat com en la forma d'utllltLar-se.

nalitat dins de tota societat. La necessitat de protegir-se davant l'adversitat i la desgràcia posa en fun cionament el mecanisme de la por i la desconfiança en les prÒpies forces, i en conseqüència es busca la soluciÓ fora del marc material: en la religi ó .

A vegades és tanta la urgència amb què es demana el f ! vor que s'arriba a alterar la mateixa estructura clàssica del qolg, o en lloc d'afegir les invocacions al final del text, després de plorar les virtuts del personatge glorificat/~qucstes són col.Jocades al davant de tot, donant al g~

de la denominada "medicina popular"

totes les oracions i

Fins i

conjunt~ment

amb -

ròrmules màgiques emprades pels cura-

tot aquests dos gran folkloristes, abans esmen-

tats, establiren aquestes relacions: "Es curlós d'observar aue sovint els goigs en la pÍrt que al.luce1K a l'aspecte re•eier tenen alguna punts en con tacte amb les oracions oels salutadors 1 senyedors; aquests remeiers Ignorants l populars remuguen oracions, sovint ooscures I lnconerents, OA! rebé se•pre narratives, en les quals hom pol veure Nostre Se~yor, la ~are de Oeu I els apostols, I encara mollG d'altres sants , com es passegen pels camtns miserables de lo terra. En 1mbdos cosos aquesta terupèutlca slmpllsla concorre a l'a•sl~ltncla d'aliO que es sobrenatural i la icentltat es revela per l ·~·de la narracl6, que fa lliscar l•aLges raptdeo devent l'espartl per capllvar-lo. • 19

ig un caire d'irrespetuosa exigència. Cn segon lloc, una Dins de l'ampla varietat d'invocacions que trobem enels goigs es poden distingir dues classes completament dlfe rents: les que fan referència a l'espèrit, a la te, o sia, les prÒpiament religioses, 1 les que tenen uns objectius

vegad~

superats aquests problemes -

tan primordials, apareixen tots aquells

qu~

puquln derivar-

se de la lluita de l'home amb el seu marc ~cològlc per tal d'aconseguir el seu sustent, o sigui les r~laclonddes amb el treball de l'home.

completament oposats, és a dir, materials . Són aquestes darreres les absolutament dominants, sobretot en el goig d'origen popular. Les sÚpliques de caire material giren al voltant de dos eixos que es troben -per ordre d'importància- un darrera l'altre: la salut I l'economia. Ln primer lloc hi figura la pròpia salut de l'invocant . Com diuen J. Amades 1 J. Colomines : "La mes gran oreocupaclo de l'ho•e dintre del pla més sl•pllsta es la Qe la conservacio de l'espècie 1 del •anten1•ent de la salut , •1

Pel contrari, la poca quantitat d'lnvocacion~ de cat re "esperltual" palesa el paper secundari d'aquesta funciÓ del goig, I per extensió de tota la religiÓ popular.


...

·¡'·MALS CATASTRbriCS

(Cuerra, rata, c:olera , lepra , pesta ..•• )

-MALS DELS SENTITS

(Vista, sordera, mudesa, perallsi, tollits, amputats, accidents •....•..•.. ) (Xarrampló, verola, gola, gota, febre, pulmons, sang, salut en general •..... ) (recundltat, part, pit, lnrent~, jove!l)

' -ALTRES MALALTIES 1.- SALUT

-PROCREACIÓ I DONA

I

- MALS PStQUICS

(A) MATERIALISTES 7. . -

TREBALL -AlTRES

OCUPACIOt~S

-VIRTUTS

(8) ESP[R JTUALS

3.- RELIClÓ

-PECAT

(Desconsol, disgusts, rancor, hlstèrlal (Terra, casa, enl~ala, mals da le natura, olagues ....•.. •• •••.• • .. • •. •• •.. l (Pescadors, •arJners, navegants, oerllls dol mer •.•..•.••••..••..••..••..•.•.. ) (Conductor•,, lregtners, eome-rciant s , esbarjo ••.. •• ••...••... • ) (l"e, t'speranca, caritat, just!cla, seny, hutallltat, purese, amor .••••...••...•. ) (Pecat/error, intern, rvnegets ......•. )

(Intercessió en el •o•ent de 11 •ort, lln1mes, salvoclo .•••...•..•...••..•••. )


49

1.-

FABRECAS, Xavier. 1979 Tradicions , •it~s i nes 62 . Barc~lona.

2. -

CHAI ST I AN,

). -

8.-

1976

cr~ences

dels catalans. Edlcio-

W illla~

A. "De los santos a Merla: panora~a de las devoclones espaftolas desde el prlnciplo de la Edad Media nnsla nuestros días•. A: Temes de Antropolog[a Espenola. Akal, ed. Madrid.

PLA CA RGOL , Joaqui•. 1927 Art popular i de la llar a Catalunya. Dti•au, Carl~s, Pla , S. A. Editors. Girona . BALDELLD , rrancesc. Article "Goigs• del Dicclonario de la Musica llustra~· Barcelona . Citat per J . Amades 1 J. Colamines a: Els Goi gs . IMatgeria popular catalana uns ) 51 exe•plars , amb text dlrerant, dedica t s a devocions locali t zades di ns del Bisbat da Tarragona , I seleccionats d ' entra m's de ) 0 . 0 00 pe r tanyents a la col . lacelo d'Enric Prats 1 Mart!, da Reu s.

6. -

AMADES, Joan I COLOMI NES, Josep. 1988 Els Goigs. I•atgerla popular catalane. Editorial Orbis. Barcelone.

7 . - FABRECAS, Xlvier . Db. e ll. 8 .-

I ncloen t -hi les desaparegudes I les que es troben en runes, segons I ndi ca la Cula d~ la Archldl6cesls de tarragona, 1977.

9 .-

CHRI Sll AN, William A. Ob . clt

lO . -

FABR ECAS, Xavier . Ob. c1t .

11 . -

PRAT , Joan 1 CONTAERAS , Jesús. 1979 Les restes populars . (d. OOPESA . Barcelona .

12 . -

PRAT 1977

CAROS, Joan . "El ex-voto . Un •odelo de religlosldad popular en una co•arca d~ Cataluna• Ethnlca , num. 4 Barcelona.

11.-

FABR ECAS 1 Xavier . Ob , clt.

1 8 .-

FABRE CAS , Xavier . Ob . clt.

15 · -

PRAT I CAROS, Joan. Ob . e il.


JV

16.17.-

PRAT, Joan i CONTRERAS, Jesus. Ob. cit PRAT 1980

CAROS, Joan. "Al9unas considereciones sobre el sl•bolismo catalén" a: Actas del 1 Congreso Espanol de Antropolo~ (1977). Editat per la Universitat de Barcelona

18.-

AMA DES, J. Db. cit.

COLOMINES, J

19 . -

AMADES, J. 1 COLOMtNES, J. Ob. cit.


NOTES PER A L'ESTUDI DEL MODEL PETROQU1 MlC: EL CAS DEL CAMP DE rARRACONA. (~) Jaume Morron i Eslradé

( • ) Aquest treball es ronamenta en un estudi previ pr~ sentat el 21 de gener de 1981 a un semtnar1 organlttat pel Departament d'Antropologia Cultural de la facultat de Filosofia 1 Ll etres de to Untvers1tat de Barcelona, Delegació Universilaria de Tarr! gona, sobre diversos ospectes de la vida de les CQ aarques tarragonines. Evidentment, per la brevetat del text , hom sola ment pot conslderor-lo una oproxlmacl6 als temes que hauria de contenir un estudi p r ofund del model pelroqut~ic l del seu Impacte sobre unes comarques -les nostres- amb una estructura productiva ronamentalment agricola 1 vinculada al sector turlsLlc . fóra desig de l'autor que aquest treball servis Per a estimular una investigació mes complet~ per part d'alumnes 1/o proressors ael cltal Depor t a ment. La lmportancia de la qüestió és be~ palesa, l penso que dona prou cap com per a portar la i~­ vest1gac16 a bon terme. El meu agraiment als professors del Deparlamenl d'Antropologia Cultural, especlalmenl als Ors . j2 sep ~· Comelles l Esteban 1 Joan Pra t i Carós , per invitar-me a exposar aquestes notes en el sl del seminari .


53

I.

DFFlNlCIOI~

PRtVIES: SOBRE EL CONCEPTe D'INDÚSTRIES D'ENCLAVAMCNr.

Previ a l'entrada en matèria, és a dlr, a l'estudi de J es característiques del model petroquímic I, més concreta•en t , de I 'impacte d'aquest llpus d'indústria en una tona geogràfica determinada, convé definir un marc general on es pug u i integ r ar la petroquímica. A aquest erecte convé defin i r ~1 que hom entén per Indústries d'enc!~vamenl. Per d1XÒ he escolli t dos textos que em semblen prou aclaridors . •.. actlvltats industrials no articulades concretament a escala regional amb els altres processos productius que determinen l'economia de la regl6 .•.. • •.. • (LlPIETZ, A. El capital y su espacto, 1979; cllal per Parra, To•as et al. a Crisis Económica y Pollticas Regionales: confliotos en la costa de Lugo, 1980 Transiclón, 25: }6-42.) Aquesta definició aporta un p r lmer elemenl de consider ació per a entendre que és o, més ben dlt, que pot consld! rar -sc una indústria d'enclavament. Es tracta d'actlvltats indust r ials que no tenen res a veure amb la realitat produ~ tl va de la zona on s'lmpl~nlen. Malgrat ~lnexlsl~ncla d'una a rt lculacló que podrÍem anomenar directa, precisament a causa de la mateixa, sorgeix una articulac i ó indirecla, que ge ne r alment sol 'sser un procés de domlnació-subordlnac l ó r especte a les formes de producció precapltal!sles exl~ t e n ts a La zona. Ho veurem mes extensament en comentar algun s casos concrets d'indústries d'enclavament. Pel que fa a a questa primera dcfiniclo, cal matisar que l'adJecllu "re glo nal" ha d'entendre's com a "comarcal", no pas referit a Ca t alunya , per exemple. HI tornarem més endavant, després de comentar La defin ició més completa que aporta César Portela: • • . . • . . indústries desconectades de la resta de recursos productius 1 humans autòctons, en clara contradicció 1 incompalibilitat amb els mateixos, que obliguen a i~portaclones 1 exportacions a


54

gran escala, Que es caraclerltzen per una clara dependencla economies productiva i tecnològica, un elevat grau de contamlnaclo 1 una ~esproporcionada relació antre capital invertit 1 llocs de treball crea ls .•.•.. · .• (Circulo de Informaci6n y Estudlos Soc lológicos, O Monte E Nosa, Ed Galaxia, vigo 1979, pròleg de Cesar Portela).

Aqu! s'incorporen unes noves determinacions, molt concretes, que afinen el concepte d'indústria d'enclavament fins un punt en el que és difÍcil afegir-hi altres caràcters que el preclsln més. Les dues definicions es centren exclusivament en el factor estàtic de ics indústries d'enctdvament, i per tant és necessari incorporar-hi un factor dinàmic que ve donat pel transcurs del temps 1 que en certa mesura fa variar el concepte, arrivant fins i tot a descallficar la consideraolÓ d'una determinada activitat industrial en una zona concreta com d'enclavament. P~dríem considerar dos estadis en l'evoluciÓ de les Indústries d'enclavament, quins són: Jl lndustrlalitzaoló perifèrica, que respondria exact~ ment als requisits vistos en les dues derinic1ons, 1 del que existeixen nombrosos exemples ben propers (Centrals Nuclears a Ascó i Vande ll ~s; Central Tèrmica del foix, a Cubelles; Crista l eda Es-

pai'lola, a l'Arboç); i, li)oomplexes productius integrats, que primitivament r2 ren industrialitzaciÓ perifèrica i que han evolucionat cap a tals. L'evolució pot isser tan poderosa I el procés de dominació-subordinaciÓ pot ésser tant fort que moltes vegades els complexes productius 1~ tegrats acaben absorbint totalment les antigues fo~ mes de producció , eliminant-les o convertint-les en actjvltats residuals. La localitat de Pue r tollano i el seu complexe petroqulmlc poden servir-nos d'exe~ ple.

55

Tant en un estadi com en l'a1tre -per~ d'una manera més acusada en el segon- les indústries d'enclavament tenen un impacte considerable sobre la resta d'activi~ats productives. Així doncs, passaré a fer una breu pinzellada de les característiques generals del model petroqulmic, comprovant primer com compleix perfectament les condicions que es der! ven de les definicions d'indústries d'enclavament, i després -centrant més el nostre estudi en el Camp de Tarragonaquin és l'impacte que genera en les activitats productives autòctones 1 tradicionals de la zona, existents, per tant, abans de la instal.lació de la petroquÍmica.

Il. CARACTER1STIQUlS FONAMENTALS DEL MODEL PETROQU!MJC: LA TNDúSTRlA PCTROQU!MICA (lPQ) COM ltiOÚSTRlA D'ENCLAVAMENT. El procés tecnològic central de la lPO és el "cracking", mitjançant el qual, a partir d'una matèria primera bdSíca d! rlvada del petroli -nafta, fuel, oil ........ -o del gas n.1tural -età, propà, ....... - hom n'obté els que s'anomenen productes petroquÍmics de primera generació: etilè, propil~, butadi~ 1 aromitlcs. Aquest seria l'inici del prou(s. Al va! tant dels "crackers" -els productes petroquÍmics de prJmera generaciÓ no acostumen a transportar-se massa Jluny- s' Insta!. Jen factories que els utilitzen com a matèria primera per a les seves fabricacions, i que hom podrla dlvJdir en quatre grups principals: matèries plàstlques, fibres slntèt! Ques, cautxú stntèttc i detergents (Chevaller, 1980). En general, i sense considerar la zona d'implantació, l a IPO pot considerar-se sempre indústrJa d'enclavament, doncs si bé -en funció d'aquelles- no complirà alguna de les condicions que defineixen aquestes indústries, si encaixarà per llurs caracter1stiques en la major part de la definició. Pensem en el cas extrem de la implantació petroqu!


56

57

mica en un país productor de petroli o gas, molt probablement en vies de desenvolupament. [,identment, aquí no es d~ na una desconnexiÓ amb els recursos productius de la zona, però s{ es donen altres condicions: desconnexió amb els recursos humans autòctons¡ exportacions massives, perquè un país en vies de d~senvolupamenl no podrà absorbir mal la producció 1 es veurà obligat a exportar¡ incompatibilitat

i en l'agricultura i la pesca en els de la costa. La poca_ indústria existent -a Valls 1 Reus, sobretot- està estreta•ent relacionada amb l'agricultura. A Tarragona, a part del co~er~ a•b el vl a travês del port, hom hi edifica les prl~cres lnslal.laclons Industrials prÒpiament dites, la fàbrl ca de tabacs 1 els dipÒsits de CAHPSA (Hargater, 1979).

amb allres posslbJiltats productives perquè els escassos r~ cursos de què disposi el pafs es dedicaran preferentment a la IPQ; dep~ndència tecnolÒgica I econòmica de les empreses multinacionals de la IPQ; desproporciÓ capital invertit llocs de treball creats, etc •.•.......

Harqalef ta•bê indica que algunes viles properes a Tar ragona disposen dc petits tallers tèxtils, fusteries i slm7 lars, però sempre en condicions d'Inferioritat respecte a l'agricultura.

la consideraciÓ d'lnd~strla d'enclavam~nt per a la IPO serà molt mr.s clara, doncs, en una rona on ni tans sols existeix la mat~ria prima, el petroli o el gas, en el nostre cas. Vegem-ho pel Camp de Tarragona.

Per altra banda, el turisme es limita a la costa, 1 ro na•entaimcnt a dos pols principals, que són Torredembarra Salou . rsclata en començar la dècada dels 60. Des d'aleshores ençà el turisme s'extén cap a altres pobles 1 es conver teix en una activitat fonamental dins 1 'estructura product7 va de la lOOtl.

7

rrecttvament, la !PO està desconcctada dels recursos productius i humans autòctons du la 1ona, js incompatible amb el desenvolupament dels mateixos, obliga a importacions J rxportaclons massives 1 presenta un elevat grau de contamlnaclo. Les característiques de dependència econÒmica I tecnolÒgica, i d'intensitat en capital respecte als llocs de tr~ball creats són generals, i no entrarè a estudiar-les en e I cas dc Tarr.1qona. lleme tolL la interessant lectura del treball "La lnd~strla quÍmica en el Camp de Tarragona: Ja penetraciÓ multinacional", Translclón 1980 (lO): 37-41, on s 'aporten prous dades per a demostrar la dependència de tot tipus i la Intensitat d~ la inversió en capital. (n definitiva, llmltarj l'anàlisi als quatre primers apartats de la definició.

ge •olt bai, del total de cru tractat a les dues r~flnerle; de Tarragond (ASfSA i ENPETROL).

I) DesconnexiÓ dels recursos productius L humans autòctons. Les comarques d~l Camp de Tarragona presenten, abans de la implantació petroqu{alca, una estructura productiva basada en l'agricultura en els municipis de l'interior

[n segon lloc, el centre de consum dels productes elaborats per les empreses petroquímiques del Camp de Tarragona ês la pràctJca totalitat de l'Estat Espanyol i, en molt bona part,depenent de les empreses, el mercat Internacional.

(s en aquest marc on hem de considerar l'arribada de la IPO, 1 on hem de comprovar com estd desc~nectada dels r~ cursos productius 1 humans autòctons, considerant com a tals agricultura l turisme, per rer més sendlla l'.:~nàlls!. Podria argumentar-se que I 'existència de petroll a 1,1 costa comporta l'aparició de la lPQ, perb aquest rdonamenL oblidaria que el descobriment 1 e~plotació del petroli de la Costa Dorada són f or~a posteriors a la Jmplantacló pctro quÍmica 1 • que per un a 1 tre costat, repres~nta un percentat -


58

59

Finalment, entrant en el terreny dels recursos humans autòctons, els habitants del Camp de Tarragona s'han limi tat a participar en les feines de construccio, 1 en feines no qualificades. En quant a llocs de treball definitius cr e ats per la IPQ i ocupats per autòctons, és evident que aquests es troben en clara minoria.

indica~a una circular distribuida per la Comunitat de Propietaris Hotelers de La Pineda 1 Salou. Un Impacte no meny~ preable de la IPQ sobre el sector turístic és la contaminaciÓ del mar. Lfectivament, gairebé totes les factories aboquen les seves aigües residuals a la platja de La Pineda, que en molt bona part els banyistes Ja no utllltlcn.

Més endavant aprofundiré aquests temes, en estudiar les consequencies de la implantació petroquímica.

Importacions i exportacions a gran escala; elevat grau de contaminació. L'evidència d'dquests dos punts p~rmet tractar-los conjuntament i, per tant, fer-ho d'una manera brevíssima, sense nl gairebé mostrar-ne mdsses justlflcaclons.

il) lncompatibilltat amb els recursos productius 1 humans autòctons. La lnco•patlbilltat entre I 'estru ~ tura productiva tradicional i autòctona de la 10na -en tan t en quant a recursos productius 1 recursos humans- 1 la lPO és clara, perquè hom descobreix facllment un enfrontament entre el sector Industrial 1 l'agricultura en cercar l'aigua que ambdós precisen 1 que ha provocat ja fortes tensions arreu del Camp de Tarragona, sobretot l'estiu del 1979, am b motiu del trdfec d'aigua que s'establÍ en utilitzar les in dÚstries camions-cisterna per a portar aigua a les seves factories. fn alguns indrets s'arribà a l'enfronta•ent dl rectr amb els transportistes I rins i tot hagui d'Interve nir la força pÚblica. Les xifres de consum poden ésser consultades en diver ses publicacions, concretament alguna d'elles es cita a la bibliografia que s'acompanya, però d'una manera molt breu cal Indicar que el consum industrial -fonamentalment de l a petroquímica- representa prop del 50' del total del consum , l'agrícola el 301 i el consum de boca el 201 restant (Co•i ~ siÓ per la Defensa de les Algues del Camp de Tarragona, 1979 Respecte al turisme, la Incompatibilitat es ~anlfest a a nivell dc consum d'aigua: I 'estiu del 1980 molts hotels de La Pineda hagueren de comprar-la 1 portar-la a~b ca•io ns cisterna, ja que les aigües que habitualment els abastien resultaren conta~lnades per residus petroqu!~ics, tal com

111)

La consulta de les memòries anuals que publica la Junta d'Obres del Port de Tarragona, ens aportarà prou {nform~ ció sobre les Importacions 1 exportacions degudes a la IPQ; a!xl mateix hom constatarà · com el percentatge de mercaderies comcrclallt¡ades a travis del port de Tarragona corres pon en molt bóna part a productes petroquímics. Respecte al segon apartat -l'elevat grau de contaminació- penso que per llur evidència, tampoc val Ja pena dedicar-li gaire espai. Cal, però, expressar la manca d'estudis rigorosos sobre el tema que, altrament, els mereix.

Alx{ doncs, un cop demostrat -crec que prou convinren! •ent- que la Implantació petroquÍmica al Camp de Tarragona respon a les caracter(stiques de les indÚstries d'enclavn•ent, analitzaré breument el per què de la lnstal.lació d'a Questa indústria a les nostres comarques 1, finalment -pre~ vJ a les conclusions-, les conseqüències que ha comportat i que, presumiblement i a la llum d'experiències ocorregudes en altres Indrets, comportarà en un futur més o menys immediat en l'economia d'aquestes comarques.


60

61

III. LES RAottS OC LA IfoPI.ANTACIO PETROQU1HICA AL CAMP DE UNA APROXIHACIO.

TAARAGOt~:

una caracterfstica clara de les Indústries d'enclavament en general i del model petroquímic en particular, és la uti l ització de l'espai fÍsic i dels seus recursos naturals per a desenvolupar una activitat co•pletament aliena a

la LOna. Aquest espai ha de disposar de les millors condlcions poss lbl es per a l 'assentament: xar~a de co•unicacions per carretera, per tren, per mar I fins 1 tot per aire; te!_ reny pla; aigua abundant, o ~n tot cas, perspectives d'aigua abundant; energia; relativa pro-iMitat als c~nt res de ~on sum, e te ••••..• • · · ·

...

Aquests són els factors que la pròpia IPO reconeix com a fonamentals per a escollir el Camp de Tarragona per a la seva implantació (Hartln, 1977), però n'hi ha d'altres -POl ser mes importants- que crec val la pena comentar. [n presentaré tres. 1) 8al~os costos d'Jnstal.lacló. Incloc en aquest apa!_ tat la creaciÓ de la infraestructura necessdrla per a què la JPQ pugui Implantar-se amb Ics degudes garanties l comoditats: carreteres, ferrocarril, port, zones d'alllament, etc. Tota aquesta Infraestructura no ha costat pràctica•ent res a la IPO lnstal.lada al Ca~p de Tarragona, doncs en escollir lmpJtHitclr-se en terrenys agrícoles rel.ltivament prò1 pers 1 a la vor~ d'una tona turística important, 1~ IPO sabla perfectament que tant agricultura com turls•e Ja havien procurat dotar-se dels míniMs serveis, que a partir de l'a.!: rlbada de la lPQ aquesta taMbé utilitzarà, sense tenir cap ni una despesa. Les úniques inversions que les petroquÍmiques nan fel .J no en La seva totalitat- han estat els accosos a les plantes des dc les carreteres generals, tots ells de molt poc cost.

if) Poc rigor de les lleis anticontamlnacló i

de seguretat industrial de l'Estat Espanyol. En els paisos desenvolupats, a causc1 de les disposicions legals, la protecció de l'ambient augmenta el cost d'lnstal.laciÓ en una mitja d'un 20' arribant en casos extrems a un 501. Les mesures de seguretat augmenten de l'ordre d'un 10' el cost d'Insta I .lac!Ó (Brldgwater, 1979). L~gicam ent, doncs, movent -se dins l'Òptica del mfnlm

cost , l~ s companyies amb est ratègia a nivell mundial -reco.!: dem que les primeres en lnstal.lar-se al Camp de Tarragona són precisament, empreses Multinacionals- sempre procuraran escollir aquells paisos en els que les I lcis slguln més tolerants en quant a l'Impacte sobre l'ambient 1 en el que fa rerer~ncla a les mesures de srguretat que calqui prendre. Evidentment, ld legislació espanyola est¡ moll endclrrerlda respecte a I 'europea -i, naturalment, respecte a la norrlam~ rlcana - per un costat perquè les lleis no s'actualitzen, el Regla•ent d'Activitat s Molestes, Insalubres, Nocives I Per! lloses data del 1961 l d'aleshores ençà hom no ha actucllltzat n i tan so l ament les concentracions m~xlmes admissibles de productes lÒxlcs en l',1mblant de treb.lll lndustrl.:~l, quan a l a majoria dels paisos es ran molt sovint revisions d'aquest~s concentracions; I, per un altre, p~rquè no e~Js­ tel-en organls•es específics dc con trol sobre les activitats industrldls especialment pel que fa rcrerèncla a! r~s­ pecte de l'ambient 1 a la sequretat, ni tampoc organlsmes -com pot ~ss~r el NTOSH als USA- que propossln mesures concretes a adoptar per part de les Indústries. ili) Localltzaci~ estratègica de ldrraqona. Conjunta•ent amb aquestes dues raons aplicables a la totalitat de l'Estat Espanyol, cal considerar-ne una tercera, qulncl és la situació estratègica del litoral medllerran! en generdl, l de Tarragoncl en particular per a l'exportació de les pro ducclons industrials cap als paisos del nord d'Arrlca 1 de l'est d'Europa, on van a parar bona part dels "outputs" de


62

63

la IPQ lnslal.lada al Camp de Tarragona. Efectivament, la costa mediterrània de l'Estat Espanyol està força so.lici t! da precisament per indústries d'enclavament (Alts Forns a Sagunt, Ford a Al~usafes, Petroquímica a CastellÓ) que apr ~ fiten la bona localització de llurs factories per a expor tar les seves produccions amb avantatge sobre altres loca -

tinaclonal a escollir les comarques del Camp de Tarragona per a localitLar-hi les seves factories.

litza cions europees.

lV. COHSCQOCUCIES SOBRE L'ESTRUCTURA PRODUCTIVA TRADICIONAL DEL CAHP OC TARRACONI\.

La implantació petroquÍmica a la zona mediterrània havia de tenir present també un mercat inte rior potencialment fort . Aquest, clarament, era Catalunya, i conc re ta•ent la zona industrial que rodeja la ciutat de Barcelona. Per aix ~ l'elecció de l'empla çament idoni no podia estar gaire lluny d'aquest cent r e i es debatia entre Barcelona 1 Ja desemboca dura de l'Ebre. La primera rou descartada per llur excessiva concentració industrial,.! la segona per manca d'lnfrae! tructura, ja que llur acceptació hagués obligat a les empre ses a realitzar fortes inversions . Com solució quedava el Camp de Tarragona, 1 concretament la zona costanera a l a v~ r a de la ciutat de Tarragona que complia totes les condicions necessàries abans esmentades: infraestructura adequ ada, aigua, sól abundant 1 pla susceptible d'ésser destinat a utilització industrial, etc ....... La refineria d'ENPETR OL 1 les plantes de les seves empreses filials anaven en un principi a la costa, però a causa de les fortes pressions dels empresaris tur(stics es desplaçaren uns set quilÒ•etre5 terra endins, als termes municipals de Constantí, La Pobl a dc Hafumet 1 el Horell. En aquest context, l'especulació amb el sól, la pres è~ ela en el consistori de la ciutat de Tarragona de l'època de persones estrelam~nl vinculades a la petroquÍmica, els enganys als propietaris dels terrenys en els que s'edificaria la Indústria J d'altres qüestions semblants, es donaren de més a més però, segons la meva opiniÓ, mal poden ésser considerades -contra el que algun estudiós del tema ha in d! cat- el factor clau 1 determinant que decidis a la IPO mul ·

[I proces dc dominacló-subordlnacló respe~te a les fo~ pre-capitalistes existents en la zona on s'Implanta una Indústria d'enclavament, 1 que c aractcrltLen la relació entre aquells 1 la nou vinguda (Parra, 1980), acaba - s l hom no act~a decididament contra el matcl~- en una total dependència de les activitats autòctones respecte a la nova act! vitat Industrial, quan no ~n la lrrcmJsible desapariciÓ d'a quelles o, en tot cas, en la transrormacló en activitat s Lo talment residuals i sense lncldincia en el pes dc I 'estructura productiva de l'àrea. ~es

(s en aquest marc referencial on cre c cal anallttar les consequències de la ImplantaciÓ petroquímica sobre l'es tructura productiva tradicional del Camp de Tarragona, no solament "a toro pasado", sinó tamb' amb una certa visió de futur -sl més no a mlg termini- sobretot en uns moments en què el capital internacional tendeix a retirar les seves ln versions dels paisos desenvolupats 1 portar-Ics a lones en vies de desenvolupament, especialment pel que fa a les indÚstries bàsiques, la IPO entre elles. A Ja bibliografia que s'acompanya es citen diverses aportacions sobre el tema IFernandc1, 1981¡ Frobel et alll., 1980¡ Horron, l980b).

L'anàlisi la faré en tres apartats: 1) agricultura; li> turisme¡ lil) deseconomles externes produides per la

IPQ.


64

Finalment, en base a tot l'estudiat, exposaré les conclusions a les que he arribat, tenint present, com ja he dlt en un principi, el context mundial en el que es mou avui en dia el capital multinacional, és a d1r, el reparti ment dels diversos estadis de la producció industrial entre les distintes zones del planeta.

Agricultura. Una primera conseqúèncla de la lmplantacló petroquÍmi ca, sobre I 'agricultura, n'és la disminució de la producti vitat global de L'àrea, fet que és copseqüència a la vegada dc, lo) l'emplaçament de les indústries, edifi c ades sobre les millors terres agr!coles de la comarca, i ilo) el brutal consum d'aigua realitzat per la IPQ, que està provocant l'esgotament de les aigües subterrànies. Aquest darrer fet ha comportat que moltes explotacions agr!coles optessin pe r modificar el seu sistema de rec, lnstal.lant recs per gotclq, la qual cosa suposa una fort~ InversiÓ que hipoteca e~ cara més l'economia pagesa. En d'altres casos, per i•possi billtat d'aplicar aquest sistema, s'ha optat per abandonar el treball de la terra o mantenir-lo prictlca~ent per L'au toconsum. J)

Pel que fa a l'emplaçament de la IPQ sobre les •!llor s terres agrícoles de la tona, constatar, mitjançant l'estudi del quadre que s'acompanya, aquesta realitat per d la co~a ! ca del Tarragonès, on majorltàrta~ent -excepció feta d'una factoria, la dc Tarragona QuÍmica, S.A.- està lnstal.lada la petroqu(mlca. les ~lfres -en pessetes de 197)- indiquen Ja productivitat per hectirea en aquell any, 1 sin particu larment significatives perquè 197) és un any pont entr~ la primera fornada petroquÍmica -1966 a 1973, sobretot empreses mullinaclonals que s'instal.len a J 'anomenada "tona Tr! vol" compresa en els termes municipals de Vilaseca de Sol c! na i Tarragona- i la segona - 1973 en endavant- amb la lns taJ.laclÓ d'ENP(TROl 1 les s~ves filials tradicionals als

65

te r•es •unlclpals del Morell, la Pobla dc Mafumet i Constan

tL

indÚstria pelroqulmica s'ha lnstal.lat en la zona més rica agrfco lament de la Comdrca: els pobles que tenen major productivitat agrí~ cola dc tot el Tarragones. · La

~;e-;;e-1-:-a:y-1;7~.-e~~-;s;t;s-p;r-h;c~à;e:.--- - - - - - - - Subratllats els pobles que actualment tenen petroqÍmlca en el seu te .-.e munte i pal. 116.767, Vilallonga 90.997, la Pobl., de M.lfumct 80.870,Constantf 77.660,Vllclsectl dc So! cina 63.745,La Riera 59.S04, Jtlrr~~n.! SO.l72, Car !de lis 48.1.08,ll Catllar 47.9S5,Perc1fort 4S.J42,1\1 ta full.t 41. 175,Bonastre )9.418,Torredembdrra )8.801,La Secuita J7 .168,[ls Pallaresos )6.19J,Renau 35.375,La !Jou )).76),Crei>~ell 31.135,Roda Jl.102,Salomo

29 . 7~9,-

Vespella La Pobla de Hontornés

28.704,29.968,-

Font: Elaboració pròpia a partir de Margalef, 1979.


66 67

Evidentment, no és per casualitat que la IPQ s'ha lns tal.lat en aquests termes municipals. Si la productivitat agrícola és més e l evada normalment es t r actarà de cul t ius de regadiu, el que implica l'existència de pous. Ta•bé, la infraestructura serà molt més desenvolupada que no pas en una lona menys productiva. tn un altre ordre de coses, un fenomen aparegut a cau sa dc la implantació industrial massiva és el de l'agricul tura a temps parcial que implica una sèrie de transformaclons fins 1 tot en e l si de la prÒpia familia pagesa, e! Ludlades en profunditat per Hlren Etxa1arreta 1 col.labora dors en un treball que estan reall~zant pràcticament a tot l'Estat, 1 concretament a la zona de Tarragona. A la blbll ~ grafia aportada hom hi trobarà unes priMeres impresions de la directora del treball, que presentà en forma de ponènci a a un Congrès dc Sociologia Rural c elebrat a Còrdova el 197 9 .

11) Turisme.

lI sohrcconsum d'aigua que fa la JPO, la contaminaci ó de l e s aigües subterrànies -tal com he comentat en tra c tar la lncompatlbllltal entre petroqu(mlca turisme- la c onta minac iÓ del mar, lt•s contínues rultcs de gasos dmb lo~ con s!;_ quent c ontaminaciÓ atmosfèri c a, les olors, .. • .••.. • son fa c tors que no ajuden precisament a crear el clima adequat pe r a manten ir un bon nivell d'afluència turística a la zo na. Aquests efectes negatius poden arribar al punl d'I nh i bir totalment -o, en qual$e~oJ c as, en ~olt bona part- l 'a · tractiu turfstl c del Camp do Tarragona, c oncretament del s pols m's importants, sobretot Salou, amb la conseq O ~n c la d c convertir en ocioses unes insta! .lacions 1 unes infraestr u ~ tures -el sec tor turístic, a diferència de la petroqu(mi ca, !.!. h.l creat infraestructura- en les que hom ha invertit molts milions de pessetes, 1 comportar la desocupació de

moltes persones, mes de les que emplea l a IPO, fonamentalment a partir dels mesos d'abril I maig I durant toL l'estiu. La problemàtica és especialment greu, trlstemenL qreu, Ja que podria tenir ràcil solucio sl la IPO es decidís a realitzar certes despeses econòmiques , 1 a rreglar els seus problemes -l'aigua, sobretot- independentment de les soluc ions adoptades pels alt r es sectors productius de l'àrea. Per exemple, el t'et que el sector turfstlc hagi d'andr a busca r aigua dmb camions cisterna no significa que aquesta estigui esgotada, sinó que, prime r , la petroquÍmica ha contaminat les captacions tradlclonals dels hotels les urbanitzacions -com a mCnim a la zona de La Pineda- 1, segon , perqu~ la petroquÍmica realitza un consum tan csrereldora•ent gran d'algua,que es beu la que 11 correspondria a ella en una sltudció de gestiÓ n¿rmal de les plantes, més una part de la que en bona llei correspon als demés sectors pro ductlus . En definitiva, la lPQ sobreconsumeix aigua. Aquest sobreconsum h,l d'a t urar-se I pot atura r -se fins 1 tot sense necessit at de recórrer a aporl •·' cl o n s d' a 1 tres conques hldr~ gràfiques (trans~asamenl de l'Ebre, per exemple). Els transvasaments solament permetran Ja !PO sequlr a•b el malversament d'aigua 1, pe r tant, seguir amb Ics agre slo ns contra els altres sectors dc producció dc la coma r ca. la solució al problema de l'aigua dc la IPQ ha de passar, necessàriament, per la d essa 11 n i t1ac1o· de l'aigua de mar, imposant, però, rlgorossÍsims controls per tal d'evitar la conta•lnacló. En el fons, aquest es un problema de costos , j a que si co• he dit anteriormen t l es mesures de protecció de 1 ' ambient repr esenten un augment del 20 al 50' en els costos de les plante s, si aquestes d espeses no hi son, • signi fi ca que els ben eficis augme n t en en aquesta quantia, que es produeix a un me nor cost, ja que els costos fixes són menors 1, per


68

69

tant, hom amo rt itza sobre un total menor. En definitiva, es produeix un sob r ebenefici.

personal, etc ........ , en una paraula, l' arr:-lbadcJ de la IPQ se•bla por:-tar la prosperitat sota el br:-aç.

L'estalvi d'aquestes despeses no i•plica sola•ent sobr~ beneficis pe r a la IPQ, sinó que també l•plica el que els e conomistes anomenen deseconomies externes per als de•és sec tors productius. A nivell general , els efectes externs es

De seguida, però, comencen a apa r èixer els problemes. Els nous barris, creats en pdrt per allotjar els t r eballadors de muntatge de les plcJntes primer, I després , els def! nJtlus, presenten nombroses deficiències: manca d'equlpa•ents, dificultat en els accesos, manca de pavimentació, etc.

produeixen quan les accions d'un agent econÒ•ic afecten les decisions d'un altre agent (Quirk, 1979). Si els erectes ex te r ns donen l loc a beneficis, reben el nom d'econo•lcs exl~ ! nes, 1 sl provoquen costos s'ano•enen desecono•les externes. El darre r és el nost r e cas. Seguidament estudiarem algunes deseconomtcs externes provocades per la lPQ, més extensament.

111)

Q_e~e~onomlcs

externes produ1des per la TPO: inhibici Ó de possibles alternatives productives. J~ he comentat prou ampllament les deseconomles exler n~s q~neradcs per )d TPQ en l'agricultura I turisme. In el present apartat descriuré alguns impactes de car¡cLer més gencrJI sobre el t:onjunl de l'estructura productiva del Camp dc Tarragona, especialment de la zona costera on est¡ centradu la pctruqu{mlca. fn un principi la !mpldntació petroquhllca provoc:i una mcnu dc "boom" en la construcciÓ, sector que actu~, segons 1 'efecte multiplicador, sobre la resta de sectors produc tius. rn ld construcclj de les plantes es precisava una el ! vada quantitat de mi d'obra que fins L Lot oblig~ les empr~ ses con$lructorcs a rcallt1ar e~pedlcJons en autocars per a bu~car-1~. Ja que lrs comarques de Tarragona no dona~cn pro u de sl mdteixc$. Era també l'ipoca de la construcciÓ dc l'Au toplsla de la Medlterr~nia 1 de la central nuclear de Vdnd~ llòs - I.

Hom assistelx,doncs,a un moviment dc poblaciÓ força considerable, a la construcció de vivendes per a tot aquest

A més a més, en acabar-se la construcciÓ 1 el muntatge de les pl antes són molt poques les persones que obtenen un lloc de treball definitiu, perquè es trdcta d~ feines relatlva•ent qualificades, que en molts casos ocupen persones procedent s d'altres complexes petroqufmlcs, com el dc Puertollano o e l de Cartagena, per a [UPI TAOL les seves rtllala. Pot r esultar Interessant aporLur aquf les xifres d'ocupaciÓ gene r ades dlrccta 1 indlrecLamenL per la petroqu{•lca. .•••••••. la petroqulmica ha creat al voltunt co 4.000 llocs de treball Clrectes, 1.000 en ••preses dc •antcnl•ent J 1.500 mes en ••preses Ce transport .•••••.• • (leonart, Pere: Els atractius Industrial! de 29 clutal! oe Catalunya, Serve! d'Estucts de la Banca Catalana, Barcelona, 1980).

Cal comparar aquestes xfrres <1mb les de poblaciÓ actlv• de la zona, que la mateixa font considera en 43.236 persones, •és altres ZS . OOO en l'entorn. Altrament seria molt discutible també la quantitat de 1.~00 persones ocupades Per e•preses de transport directament relacionades amb la IPQ. Jo, particularment, la considero una ~!fra e\cessiva•ent elevada. En un altre ordre de coses, I seguint I 'argumentac1Ó que apuntava més amunt, el treballado r em i grat ja no torna al seu punt d'origen, sinó que es queda, 1 la maj oria de ve gades va de treball eventua l en treball eventual, quan no -


71

70

resta en atur. Alxi , el recorregut central nuclear de Vande llòs - I « Autopista * central nuclear d'Ascó amb lncurslo~s en la petroquímica, és comú a molts treballadors . Inevitab l e ment, un model d'aquest estil el que farà és incrementar "in ~ise ri corde" els Índexs d'atu r o, en tot cas, ajornar l'esclat de la qúestió 1 augmentar-ne l'envergadura. Per altra banda, les persones no titulades -se ria molt més precís t r iguròs dir "ili no titulats", ja que la IPO podria definir-sc com indústria masclista , perquè dóna molts pocs llocs d~ treball a les dones- que han aconseguit emplc ar-se fi~es a la lPQ "dretanit1en" llurs actituds posi-clons polltlqucs de manera absolutament favorable a la poli Llca de l'empresa. ll mecanisme és molt sentlll. Aquestes persones han pclSSdt d'un "status" econòmic pobre a un ,d tre molL per damunt de l mi tjà dels altres trebal l adors, i fins i Lot e l s han pogut ésser confiats càrrecs a~b una deterMinada responsabilitat 1, per tant, a•b un cert poder. (n no posseir cap tttulclcló tenen poques possibilitats d'obtenir un sa l ari equivalent en una esfera professional diferent -el m.ttclx passa amb e l cert poder que he citat- dc mane r a que per a mantenir aquests ingressos i i!quest poder es veuen obligats a seguir treballant en la IPQ 1, per això, han de molntenir-se dÒcils, fidels a l'empresa, sense contradi r les Iniciatives que aquesta dugui a terme en el camp laboral. D'aquf en resulta el conservadurisme del treballador de la IPQ, en general, I el que és pitjor, la dtrlcultad de p l antejar reivindicacions -1, lÒgicament, d'aconseguir rea llll! clons- en el que fa a la millora de les condicions de seguretat en el t r eba ll , reducciÓ dels lÍmi~s màxims ad•lslbles d'exposiciÓ <1 productes tÒdcs, .......... El treballador de la TPO -com, per desgràcia, bona part de l<1 classe obrera d'aquest país- solament és sensible a les re i vindicacions de caire monetari que són, precisament, les que costen menys a les empreses, ja que el pe r centatge del cost de la mà d'obra en el total del cost del producte és una part •olt petita en la IPQ.

Hi ha un fet recent que avala l'argumentació abans sugerlda. En el pro jec t e d'ampliaciÓ de DOW CHEMICAL, l'empr~ sa preveu controlar emissions de ben zè a l'atmòsfera a partir de concentracions iguals o superiors a 5 parts pe r miliÓ (ppm) de benzè en aire, quan als USA, pals d'origen de DOl s'està discutint ja la necessitat de rebaixar la concen traclÓ m~~~m~ admissible de ben1è en l'a~blent de t r ebal l a 1 ppm. Cap síndlcat ha portat cap iniciativa nl cap proposta denunciant aquest fet 1 eKlglnt un major control.

..

Soclològica~enl,

la Nd r etanlLzaciÓ" dels treballadors, de la petroquÍmica, ha de ser tinguda en compte 1 seria •olt Interessant estudiar a rons totes les implicacions que genera. [ls elevats sous donats per la lPQ tenen mo lt a veure amb Ja cr~aclÓ de direrèncl~s notables entre la població, degudes als ingressos. D'aquí provenen, a causa de les Inevitables especulacions, augments de lloguers, que olfecten les economies més modestes -estudiants de rora de Tarrdqona que no treball en I que, per tant, d~pcnen econòmicament de llurs famíli es, per e~~mple- 1, en genera l, augments de l cost de ld 'ida.

la zona es transrorma lenta

ine~orablement

en una area dc for t consu .. : Cctrrefour, Corte lnglés, .......... amb el consegbent ensorrament dels petits comerços tradicionals 1 les petites botlques . i

LÒgi ca ~ent la•bé es donen pujades de preus especulatives en el sòl, que augmenten els costos d'instat. lacló a possibles empreses de t ran sformaciÓ -creado r es de bastants llocs de treball- 1 les Inhibeixen d'tnstoll.lar-se en aque~ les com arques , amb Ja qual cosa el model petroquÍmic seguei x essent el d 0 • i nant 1 actua practicament , en forma de "taca d'olt" • expulsant els altres secto~ productius. El cas de 1 'e •Presa LOSTE que hagué de tancar llur factoria per la


73

72

pèssima qualitat dc l'aigua és il.lustratiu. Aixi mateix la COCA-COLA amenaçà amb tancar llurs instal.lacions al polígon industrial de Tarragona sinÓ se li subministrava aigua de bona qualitat. La situació s'agreuja en considerar la crisi per la que travessen determinats sectors industrials tradicionals a les nostres co•arques, per exemple, el tèxlll, que donava força llocs de treball a la població femen! na i que en els darrers temps ha vist co~ tancaven les dues empreses m&s fortes de Ja zona: THOHAS 1 ~ALHELlHl.

e •enor consum han de pagar unes tarifes propo r cionalriS d • ele~ades que els grans consumidors -les indústries •ent •es des fonamental~ent- a~b el qual per un costat es prlpesa • •en els grans consums -o el malversament energètic- i per ¡•altre el sector domèstic financla, via tarifes, el sector

(s clar que la potència econòmica de les eMpreses petroqufmlques aconsellarà a la banca cedi r-los-hi a elles els crèdits de funcionament que precissin, crèdits que d'aqllcslol m.lnl"ra 110 es concedeixen a les pelites i mltJunes e~ preses, o en toL cas sf es concedeixen però amb qrans dlflculLals, aj<Hio.lnl d llur pèrdua de rendabllltat 1 a llur ta~

V. COHCLUSIOHS.

c.lment. Per concloure, esmentar una darrera deseconomla r~ler­ na: la sociallttdcló dels costos que sempre intenten fer les lndÚslrlcs d'enclavament, és a dir, el repartiment de costos propis de la Indústria entre ella les comunitats de poblaciÓ vernes, Intentant Justificar que les inversions que orlglnen aquests costos poden ésser Útils a la comunitat, 1 no solament a la Ind1Ístrla. Ho il.lustraré amb un exemplr d'actualitat de I 'Intent de transvasar ~igues de I 'lbre al Camp dc farragona. rs evident que aquesta obra respon a interessos e•cluslus dc la IPQ, però per a reduir-ne el cost que això 11 slgnJ.flcarla, la lPO vol fer pujar al carro del projecle a tots els pobles i ciutats pels quals ha de passar el transvasa~ent, amb la promesa d'aigua del mateix. De fer-se aixÍ, representarà un major cost de l'aigua per a la població L l'agricultura, que ajudaran a pagar l'aigua consumida per la IPQ 1, evidentment, un menor cost per aquestes, a l'estil del que ocorre amb les tarifes elèctriques, on els usua

industrial.

En definitiva, doncs, hem de veure com s'ha anat produint una progre ssiva adaptació de la 10na a les necessitats de la IPQ -rcsullal del procés de dominació-subordinació ja esmentat - I que es manifesta tant en petits detalls -la creaciÓ d'una facultat de Qu{mlques a lo ciutat de Tarragona- co~ en fets 1 grans obres d' Lnrraeslructura que qüestionen defi nitivament una ordenació del territori més al servei de les persones 1, en concret, una possible alte~ nativa produ cli~a a l a comarca al marge de l model petroqu{•lcl trans~asa• ent de l'Ebre, transvasament del r r ancoliCalà, sentència del Tribunal Supre~ favorable a AITASA en el contenciós sob r e els pous del Hontroig, etc ........ . Tot això porta a un procés pràcticament Irreversible que té per fita el "monocultiu" industrial de la comarca, col.locant-la en una siLuaclÓ d'absoluta dependència envers un un1c sector productiu -estadi final del proces de domin~ cló-subordlnacló auspiciat per les indústries d'enelavamentsltuacló que implicaria la ruina econòmica de la zona en cas d'un "Crack" del sector pct.roqu!mlc -com comença a ocó~ rer a Puertollano, on el 30\ de la poblaciÓ ~cllva es troba en atur forç ós- o en cas d'un canvi d'estratègia a nivell •undlal de les co rp oracions multinacionals del sector, que •olts a 1 na l stes comenten Ja en detall, no solament per la IPQ sl no també per a l a totalitat de la indústrla bàsica.


74

Degut a la necessitat de reduir costos -o d'obtenir so brebeneflcls- les grans corporacions industrials internaclo nals traslladen els seus centres productius als paisos del Tercer Hón. La reducció de costos és obvia: acosta~ent a les fonts de matèria prima, mà d'obra dÒcil i barata, manca de legislaciÓ sobre protecciÓ de l'ambient, etc ... . .. . Segons aquest esquema els paisos desenvolupats tindran al seu càrrec els processos productius punta -biotecnologies, quÍmica fina, telem~tJca, JndGstria parcial, però la Indústria pesada passarà a desenvolupar-se rora d'~ quests paisos. Cs una estratègia de les grans companyies que s'esta complint matemàticament a nivell mundial, 1 Tarragona no quedar~ pas al marge del procés. Sl alguna corporaciÓ multinacional inverteix a Tarragona -Oow Chemtcal, per exemple- no és pas per la confiança que pugui donar-li l'àrea, sinó perquè té uns Interessos monopol{stJcs molt concrets, que jc1 han estclt estudiats prou detlnqudclmcnt (Morron, 1980b: Actualidad [conómlca, 2.4. 1981). tn tot Cils, però, serd l'ell.cepció que confirma la regla. [n vant el pa(s de té dues

resum, d'acord amb aquesta estratègia general I sal fet que I 'Estat espanyol pugui ésser considerat un la perifèria del capitalisme, el model petroquÍmic opcions al Camp de Tarragona:

i) abandonament total a mig termini: no es previsible degut a la joventut de moltes plantes i a les Inversions previstes per Oow. El que sf pot passar és que les lnstal.lacions no funcionin a massa rendiment, a causa de la comp~ Lèncld d'altres 1oncs -paisos del Tercer Hón- i de la situ~ cló del mercat; o, lJ) no reinversió de les empreses multinacionals, que així deixarien morir les factories -Aiscondel, per exemplei alguna d'elles -Oow- quedaria com a monopolista en la lOna depenent les demés indÚstries d'ella. Aquí podria estar

75

e l ~o tl u de la forta oposiciÓ que desvetllà l'aprovaciÓ dei Pla Parcial d'Ordenació de la Zona de Cran Indústria enlre J es e~preses ~ultinacionals de la petroquÍmica instal.lades a l t e r~e Municipal de Tarragona. En qualsevol cas, la dependència queda manifesta. No he conside r at una expansió de la IPQ perquè la tendència no es a ques t a . tal co• he demostrat anteriorment, l com també de•os tren els darrers treballs apareguts sobre el tema. Pe r tot això, és fonamental -sl hom no vol que aquestes comarques calguin en una dep r essió com la que està vivi nt j a avui en dia la zona de Puertolldno- r ecolzar els sec t o r s pr oduc t ius autòctons que la IPQ ha minat gairebé fin s a l a mo rt, sobretot l'agrlculturd. Sinó, d'aquí a no gair e s a nys es presenlaran greus problemes -fins i tot de s ubsi stència- en aquestes cómarques , com Ja algunes persone s estan detectant. Pero no nos atane a nosotros do~lnar todas las ~•rees del aundo , sino hacer lo qua est4 en nuestras aano1 por el bien de los d!as que nos ha tocaoo v!v!r, extlrpando el ••1 en los cas pos Que conoce~os, y dejando a lo~ que vendr'n despu6s una tlerra 11apla para la laoranza. Pera que tengan sol o lluvla no depende de nosotros . • • . • •• • (Tolk1en, John Ronald Ruelen: El senor de los Anlllos: El retorno del Aey , p4g. 201; Mlnotauro, Barcelona, 1980).


76

77

BIBLIOGRAFIA

LLEOtWll, Pere.. Els atractius industrials de 29 ciutats de Catalunya . Serve! 19 ~0 d'Estudis de la Banca Catalana. Barcelona.

ALTERNATJVAS RADICALES PARA LA RIBERA DEL EBRO (ARREl 1979 Oebate contra la General Motors. Cometa. Zaragoza. AMIN, Samir; VERGOPOULOS, Koslas. 1980 (1974) La cucstión campeslna y el capltaltsmo. rontanella. B.lrcelona. BfLL, Daniel. 1976 (1973) El advenimicnto de la sociedad post-Industrial. A11anr.a. Madrid . BRJOCWATLR, A.V. 1979 "lnlern.¡t.lonal Constructlon Cost Locatlon I ac tors" Chcrlllcal fngineering, 86 (23: 119- 121).

HARCALEf i LLEBARlA, Joaqulm. 197

9

HARTltl

¡977

El Tarragonès, estructura econòmica. Caixa d'Estalvis de Cata lunya. Barcelona.

cot«,

Caudencio. complejo qulmico de TarragoM" lngenler.ía Química, 95: 49-61. 11[ l

" MILLER, C.A. 1979 "Con"ertlng Construction Costs From One Country to Another . Chemical Englneering, 86 (14): 89. HORROtl 1980a

ESTRADE, Jaume. , "La indústria quÍmica en el Célmp de Tarragona: la penet.racion llU I tinacional" Trans1c1Ón, 20: 37-43.

CHLVALJFR, Jean-Harl e . 1979 (1976) La cconomía Industrial en cuest.ión. Blume. Madrid.

1980b

"Las ra1ones estrateglcas de la ampl1aclon de Oow Chem1cal en Tarragon.l" RevistaM~ /Honthly Revlcw, 4 ()): 9-2?.

1980

HUNTAtl R 1977

CASTELLS, Manuel. 1977 Sociologia del espaclo Industrial. Ayuso. Hadrld.

"L'industrie pét.rochlmlque lntcrnatlonale" Rcvuc d'l.:conomle lndustricllc, 14: 1~0-1~9.

CfNTRO Dl IUIORHAC10H Y fSTUOlOS SOClOLOClCOS (CIES) 1979 O monte e n~. Galaxla. Vigo.

P.t.LIOlX, Chrlslian. 1978 (197S) La Lnternacionalllación del capital. Olume. M3drld.

COHISST0 PLR A LA O! ffUSA OC LES AlGUES Df L CAHP OC TARRAGONA. 1979 B~lanç hÍdric de recursos disponibles 1 dc consum al Camp de Tarragona. Informe prcscMat a la I .t.ssamblca General de l.t ComissiÓ, El Morell 76 de qencr de 1979. 1980

Informe sobre la Comunitat de Regants de Riudecanyes.

R~1s.

tTXfZARRETA, Miren. 1979 La agricultura a tlcmpo parcl,ll: ¿fenómcno de transiclón o solucion dc ruturo?. Algunas reflexiones provocadoras. Congre so de Socloloqlcl Rural, Cordoba. ---

PARR~.

19&0a

Tomas; et alll. "Crisis economlca y po1Ít.lcas rcglonales: una fabrJr..l de aluminio en l<1 cost<~ de Lugo" franslción, 24: 38-42.

l9<;()b

"Crisis economica y políticas . reglonales: confllctos de clase en la costa de Lugo" Transicion, 2S: 38-42.

OUIRK, :lames P. 1979 (1976) Microeconom(a. Antoni Bosch. Oarcelona. SEtiS( autor esmentat,

lLOS, Antoni; CASOLIBA, Carles: SfRRA, t~rc ís. 1978 La indústria a Catalun}cl· Vicenç VJ,es. Barcelona.

1981

fFRNANDll, R,.u'tl . 1981 "La industr1a11tación en el Tercer Hundo ¿und nueva panacea?" Revista Hensual/Honthly Revie-, 4 (6/7): 56-96.

SWEf./Y, Paul H. 1977 (1942) Teoria del desarrollo capitalista. fondo de Cultura Económlca. Madrid.

fROBEL, Folkcr; HEWRICHS, Jürgen; Kreye, Ollo. (1977) La nueva división internacional del trabajo. Slglo XXl. 1980 M<Jdrid.

UtlJO Dl: PAGESOS OC. REUS 1980 El tràfec d'aigucl amb camions cisterna procedents dels pous de Reus. Reus.

FROHH, Erich; et alii. 1971 (1967) La socledad industrial contemporanea. Siglo XXI. Madrid.

"Do,. qui ta el suei'to a las qu{mlcas europeMI" Actual idad Económica, ? d'abril del 1981.


R[ fLEXIONES EN TORNO A LA PAREHlOLOClA

Jo.Jn J. Pujadas

Departament d'Antropologia de Tarragona Institut CatalĂ  d'Antropologia.


81

Las pa' ginas slgulentes co rresponden, salvo minlmas code estil o, al texto elaborado por ml durante el rrecc 1 one S 8-79 dentr o del seminarlo que dirigÍ en la Facu l curso 1 97 tras de Tarragona sobre el tema de Paremiologia. t•d d e Le [ste se~·•tnarlo ocupo mds de la m1tad de las seslones corre! pondtentes a la r ec t én c reada asignatura de Antropologia Cognitiva. ~quel curso me vi r odeado de un g r upo entusiasta de antlguos alu•nos míos de la Facultad de Filologia. La expe r ie~ ela de trabajo lnter d i sciplinarto rue extrao r dinarlamente p~ sl tl~a. aunque estuvo totalmente huérfana de apoyo Instituciona l, razón por la cual el proyecto inlclado entonccs, los •aterlales recogldos sobre el terreno en las dos salldas re! llradas, junto con muchas lluslones pucstas, quedaron aleta! gadas C•as blen colapsadas) dentro dc ese ambiente de aton(a y •edlocrlcidad que pugn a por aduenarse del trabajo dc los unlversltarlos.

La publicaclón de cstas paglnas de reflexlón tres años despues, cuando han quedado en la cuneta del camino varlas ocasiones perdldas para establecer nuevas alternatlvas a l fr(o Y esterlll7ante laborar de l os compartlmentos estanco, slqnlflca una actitud voluntarista para superar la crisis de esperan1a y slgnlrtca tamblén una apuesta de futuro. la responsabilldad de esta empresa nos cor r esponde ent~ ra•ente a los unlversltarlos que, con nuestro trabajo y nuestras actltudes, hemos de marcar pautas a l as jÓvenes g~ ncractone H s. ay que ha ce r un esfuerzo colectivo por r omper los cfrculos vlcloso• d ~ e ese acadcmlclsmo trasnochado que Prdcttcamos a menudo. t • La experiencla me ha demostrada en e~ os ultl~os a~os que, slempre que se han hecho propuestas l•aglnattvas y se ha •otlvado a nuestros estudiantes, éstos


82

han r espondido con creces a las espectativas . Esta verdad e s tanto mas cie r ta en una pequeña es t ructu r a , mucho mas cali da y humana, como es el caso de Ta r ragona . Quiero ded i ca r este trabajo a aquel las personas que co~ par Len co nm igo esta in quie t ud de t r aspone r los limites discipllna r los, en busca de nuevos enfoques, y muy especialme~ te a Ht Dolors LÓpez, Joan Mateu , Joan Pàmies, Montse Font y Conxita Gonzalez . Asimismo, quiero exp r esa r la deuda con t r a!da con todos nuest r os lnformantes y amlgos del pueblo de Vila-Rodona, quienes esperan, pacienles, que algún d!a sean publicades todos los materlales que nos proporciona r on en l as intensas jorn a das de encuesta reallzadas en ese magn ( flco pueb lo de l Alt . Cdmp .

Tar r agona, 9e ner de 1982.

83

uno de 1 o s hechos que nos ha de mover a los etnolingüi~ de n t r o de este r ico campo de la paremiolog{a tas a indagar e que l os t r abaJos rea llzados en es t e domi nlo es el hecho d hasta el momen t o pr ese n te han consistida en me r as listas o de parem las. lnven ta r ios realizados con absolu lnventar i os • dera c i ó n r espec t o a l os contextos llngUÍstico y i ta descons • ue pe rm itan ubicar los procesos de p r oducclon q 5 ituaclona 1 • slntag•a"ti e a e n el amplio marco de l comportamiento . comunica-: clonal: entendi e ndo que los procesos de produccion sin ta gm~ tlca se c onfigura n a pa r ti r de la definic i ón que hace Leach del acto de c ultur a como acto de comunica c lón y v i ceversa. Utlllzaremos lo s c onceptos pa r alelos de sintagma l lngü{s t ico (en el sentido e s tructur a l - f unciona l t r adicional) e ln;;oduciremos un metaf ó r lco si n ta gma cul t u r al, entendido como aquella cadena ar t i c ula da de c omp ortamientos dentro de un marco cultural definid o. De hecho , pa r tlendo de l a dlstlnción hecha por K. L. Pi k e ent r e actlvidad verbal y no ve~ bal, hay que c onc lulr que sus tagmemas son las unldades m{nl•as de co•porta miento verba l -no ve r bal en las que se ar t ! cula el sintagma c ultura l e nt end l do como un tod o, lnclu{da la actlvidad lingü í s ti ca s i s t ema ti ca, las r eallzaciones de tlpo onomatopéylco, que a veces f l orecen en la conve r sación , asl co•o los gestos e xpr es l vos, el hu r garse La narlL, m i r a~ le el trasero a la s ch ica s, esta r en el ba r con los amlgos , lle~ar corbata o Le ner el pelo l a r go, usa r macuLo, " f umar", etc. ) todo un conti nuum de ra sgos mas que constltuyen ese circulo ~iclo so que se p r oduce ent r e el hecho en sí y el conte~to global que enma r ca ese hecho . Ambos elementos, hecho Y contexto, pose en contlnu l dad est r uctural y estan en un permanente Jue go dl aléctlco. Hemos de re ~isa r todos a que l los postulados que si r van de base para la e l abo r ació n de un método y unas técnlcas de campo que nos Pe r ml ta n l l e gar a pr ofund i za r en e l conoc l mtento d 1 h • e echo pa rcm l ol oglco , s ltuandolo en unas coorde n~ das de emplrismo éml co . Se t r a ta de evita r la mls t i fl cac i ón


84

de postular l a existencia del refrane r o general de una lengua, entendido como un conjunto coherente de paremias, co rrespondlentes al ambito de una sociedad y una cultura y por ello, representativa de éstas de algunas forma . Sabemos que la l engua, sJn embargo, entendida como sistema, es un const r ucto teórico, un conjunto de normas y reglas, tal como son descrltas po r los lingüistas. La lengua no es, pues, una categoria refe r ente a la realidad linguíst! ca , empl r icamente obse r vab l e, en donde podamos delimitar marcos de re f e r encia comunicativa y/o cultural. Las formas de habia, los discursos etnograficamente enmarcados , sf son r ealidades empfrtcas y constituyen marcos referencla l es en l os que observamos el proceso de producción y reproducción pa r emlolÓglca.

Cl otro a specto re l evante, que constituye una condl t io sine qua non para la lnterpretación lexlcológlca de las par emias, consis t e en el estud i o de l os agentes de l a produccló n pa r emlológica, en el de los contex t os sltuaclonales que enmarcan d l cha p r oducctón y, en definitiva, en el estudio de los ot r os elementos llnguístlcos y extra-lingúlstlcos que si r ven de catallladores para la utilizaciÓn de los caud~ l es paremio l ÓgJcos en el dlscurso comunlcatlvo.

No resulta pertinente, etnograf l camente hablando, hablar del corpus paremlológJco del caste ll ano o de l catalan. Nue stra unldad de anallsls se basa en unidades etnograflcas conc r etas en las que dlstlnguimos la u t i l lzaclón de un conjunto mas o menos amplio de paremlas, que son producldas en una u otra lengua. En todo caso, podrÍamos hablar de un corpus paremlolÓglco ~castellano o ~catalan, por eJemplo, lo cual supone atribuir a la palab r a corpus un mero valor de agrupaclón , o r eunión, y que no tJene po r qué constitu i r un todo coherente . Como pa r emió l ogos , tan sólo podemos seguir dos estrategias . Una de el i as es la seguida por tan t os insignes folkl~

85

ri s tas Y filólogos del pasado, consistente en la me r a r ecole cctón de paremlas , cua l quie r a que sea su origen; la finalld ad er a , en de f initiva, mostrar la gran rlqueza del saber popu l a r • La otra estrategia es La ya apuntada, basada en un c rl t erlo cualltatlvo, en el intento de explicar lexto y con~ ; es decJr, la pa r emla en tanto que unldad del dlscurso real de personas, en marcos referenclales que pueden ser e s tud la dos po r nosot r os, y que nos pe r mJten extraer el slgnlfl c ad o , la lntenclonalldad exacta, evaluar la lmportancia de l a pa r em l a en la slntagmJtlca comunicativa de unldades so c io -cu l tu r al~s espec{flcas. La pa r e mlo l ogCa etnograflca es la Única alternativa que conOlCO pa ra hace r poslble un verdadero an~llsls léxicose•~ntlco, pues nos apo r ta la contextualiLac i Ón necesarla para establ ecer l as condiciones de producclón y rcproducclón pare• l o l Óglca. Va sabemos, po r otro l ado, que son est~ rll e s los es r uerros po r incidir en el anallsls de l slgnlflcado de l as pa r eM i as por referencla a los contextos orlgin! rlos de cada parem l a. (stablecer los or{qenes de la paremla es una u t op 1a l nal canzable, ademas de ser un fa l so problema dentro de l e s t ud i o del unlverso paremioloqlco. La pa r e~la, co•o tanta s o tr as manlfes t aclones de la I !amada "cu l tura p~ pular" se plerdo en el anonlmato deJ Jnq<'nloso loca l , de l ca•peslno r ac i onal i sta que , en su Intento dc t r ansmitir su conocl•lento so br e su mundo, buscaba fórmulas mnemotécnicas que supllera n su analfabetJsmo. El trabajo dc campo nos ha •ostrado con ha r ta sacledad que las mlsmas paremlas no tan solo son c onocl das y utillzadas por doqulcr, sl n o que oor doquler s on r elvl nd icadas como f r uto del lngenlo del prop l o pueblo. Las mlsmas pa r em i as las vemos traducldas a dlferentes lengua s , pues al fln y a l cabo los campesinos , los pastores, o l os a r t esanos castel l anos , o cata l anes , o gallegos, no son ta n dlfc r entes y sus experienclas del entorno son muy sl•ilares . As{ Lenemos como a estas paremlas r ecogldas en la prJ•a vera de 1979 en el pueblo catalan de VIla-Rodona : yo


86

/La pluja al gener omple el graner/ /El juny la falç al puny/ /Sl plou a l'abril, cada gota val per mil / l e corresponden equlvalentes ldéntlcos en castellano, c omo los recogidos en la antologia de Martínez Klelser: / Lluvlas en enero, llenan cuba, tinaja y granero/ / Lluvlas pocas en enero enrlquecen el graner o/ /Junio hoz en pu~o. de verde y no de maduro / /Junlo y jullo, hoz en puño/ /Aguas en abrll, vengan miL / /[n abril, cada gota vale por mil / .

EL ~M61TO Ot LO PAREMLOLÓCICO Y LA CULTURA POPULAR. "Cente rc rranera, genle embustera " "Hombre refranero, hombre de poco dlnero" "Afanes y ref'ranes , herenc la de segadores y gaí'lanes" Para Martíne1 Kl e l se r, aut o r de la ma s monumen tal recopilaci ón par emlol oql c a de todos los tiempos y latitudes, la exlst e nc la dc tan d es pec tlvo s c onc eptos respec to a l os re franes "na c en del es caso c rêdito c oncedldo al pue blo, su au tor. En lo s tal l e res de l pueblo fueron elaborado s los rcfra nes; encierran un c uerpo de doctrina que no fue pro clamada en las aulas de nlngún c entro unlv e r sltarlo; prete nden alec cionarnos sin titulo nl blrrete; brotaron rrente a las bra sas de un hogar pueblerlno, sobre l os surcos de un arado, ba jo el Lejadlllo rulnoso de un atrio parroquial; huelen a ro me r o y tomlllo, ouando no a los ajos y cebo l las del pleb~ yo condumio; les falta empaque y distinción; son hljos exp~ sltos sin padres conocldos; no pueden tener entrada en Jos sa raos del idioma; llenen en buena hora las alforjas de Sa~ cho , pero no pretendan cobljarse bajo el yelmo de Don Quijo -

87

Olcho en otros términ os , e l r e fr a nero ha qu e dad o relc g! do •atlende las fron te ra s de l l e nquaj e c uito". Y ell o co ~­ ue la lingüísti c a y s u hermana mayor la filol oo1a, porta Q • • ca r a Cte rizadas por s u fllia c i on arl s t oc rati c a, c asi nunca han pr est.ado atenclon a t a n vulgar f o rma de e xpre s ión de la s!nt~sis verbal del pe n s aml en l o de l a "c husma" y del " vulgo ". En ~erdad, es que la lln güístl c a hast a a~ os muy re c ientes no h. eonsiderado serl a mente e l es tudi o de tal f o rma de modalldades como objeto leqÍtlmo de pr e ocu pa c J Ón, y aun hoy l os t r abajos y las co nsldera c l ones so bre el Lema, por parte de l lnqü{stas y filol oqos es muy marqlnal. Und expr e sión vi va d~ l a repugnancla y del repa ro "n o rm<~Llvos" hac1a ias r or • ~s de expresión popul a r (verbalc s y no ve rbales) las Le ne •o s en dos aflrma c ione s muy rc c l e nL es r c al1zadas por dos espec l al l stcls indlscuLLbJes en Paremloloq!a c astelldna: "Reconorca~os qua , cuantu no~ dlcen los re rrane~, so l emo~ o l r lu su~ rlenteaente, co~o sl suplera~us Que su mtnuda r~ rl ~xló n, e m~u j ado­ r& a la de re eha o 1 la lzqult·rov , se nos Drlnoo oesoe una l adera atste::-1osa y benevolo , con la "dnltao concclon Que supone el h~tcer­ nos sa)er l os buenos result10os que Oio a otru~ el atemp~rorse ae•lo. pera s l n auto r ltarlsmu, h8sta lnslnulndonos oue, Inclusive , la •alud puc:oe esta r an oesotc:decerlos, pftru lo que , plntorescan~nte, suele en~ontrerse en rl •l~mo co r pus una lnolcaclón contraa . I" A qulen aadruga Olos le eyu~a· versus "No por 11ucho t~adru­ qn: ~~o nece • 's t et~prano"J. E~ 1978 , sl htmos de ser s 1nceros, cua~ca su r ge un r err'n en los tanversaclones haoltuales, éstas se detie r.en un ln$tanle , acusanoo cl~rte dlvtrtlde sorpresa. Sólo en los •ec os eoapeslnas , se •ueven en su aeoio natural y los dl,lo~as son Poto o as aue un pPlotto de refrenes , su~tenladores de te~ls opuft ttas , qu~ •c•b• genBndo el que dl$pane de u~ padrina aés :~vezao o ...

(Ca l • o- Sotelo, 1978: vlll). "( ..• . ) s e oeslizan en los rerranes llcencias ae lengua l e que se adentr an unas veces , sln e~barazo , por los ranchus de la gro~erla 1 traso asan ot r a•, l l b r emente, las rronterus de l a clerofobla de' a pl a f~h~c1é' ) oe l a obscenldad . Cran p r oblema pa r a el pr ude n t e · ~le cclonaoor: Su ~~pírl l u se l ectiva se halla col ocado anl e dos •! •~s l sua lt~enLe ¡>el lgrosas : La de conside r ar su ob r a pue rt o fra nc o ~ 118 l ~da clase de ~ ercanc {as pa r emlo l6q\ cas que pr etenden desem•lr r: at " " é l, v la de t elar por te rolz cua nl os d1cnos ofendan a l f.•Dor, a la fe o a l Duen gusto . En e l pr imer caso r esul t ari a un l l lro veda ~o 8 ~ucho~ l ectores por sus c r udezas o ense nanz ns noc l vas , •' el se1undo r etratar!a con bor r osos r esgos l a rts onamt a rea l del


88

pueblo tres un velo de ~ira~ientos y robores( ..... ) Contlnuan pues, en el lugar que les corresponde aquelles que, al llegar al acerbo, contenien superstlciones falses, creenclas vulgares, lnslnuaclones lorpes aunque lngenloses, lrreverenclas menos reales que sentides, Y voces ~•lsonentes para oldos poco avezados a las licencias del lengua)e popular.• (Mart!nez Klelser, 195J: XX}.

Ambos textos son expresiones cla~as de una actitud pate~ nalista y mitificado ra de los valo~es del acerbo popular, en la que los valo r es propios del "campeslnado" son reducldos a categor!as res!duales del sistema de clasificación de la cul tura domlnante. Calvo-Sotelo, que debe buena parte de su fama no a su lrivlal obra de dramaturgo sino a su programa tel evlsivo dedJcado a los refranes (" La bolsa de l os refranes" anos 1976-78), caracterixa el fenómeno paremlológico de esta f orma: - "Menuda reflexiÓn" (reconoce a la "cazurrer!a" propla de l campesino e l don de la reflexión, si bien en pequenas dosis, pues obviamente la filosorfa que subyace al pensamiento campeslno no pucde tener parangón con las agude1as del lenguaje de los salones de la Corlc -que son los que establecen la norma). - "MÍnima coacclon benévola" (Hay que suponer, por supuesto, que la norma de conducta, supuesta o sugerlda por el refran, carece de valor pues provlene del anonlmato y no esta avala da por el prestigio de un "patricio" del saber y de las letras, cuyas reflexiones llenen poder normativo). - "Dlverttda sorpresa" (frente a las agudezas y al reflnado lngenio de los cenaculos y mentlderos intelectuales resu lta chocante la utiiJ7acJÓn del refran, producto tosco y burdo del pueblo, pues supone falta de imaginaclón y negaclón del caracte r c r eatJvo de la éJite (tamblén 1ntelectual, que debe mant e ne r se a la page y no dejarse influir por recursos areal zantes del lenguaje)).

89

_ "Los dlalogos campesinos son un pe loteo de r efranes" (¿Esta afl rmaclÓn debe se r el resultado de dllatadas estancias sobr e el terreno o, tal vez, una simp l e gener al lzación ldeali z~nte y esQuemati zada de lo que es la "lengua vu l ga r o pop~ lar"). Frent e a la labor marginal y superflua de Calvo-Sotelo dentro del campo de la paremiologia (en el que hay que conslderarlo un amateur, a pesar de sus pedantes pretenslones) contrasta la labor titanlca de Martínez Kleiser, de la que su Refr~ner o Ceneral ldeolóqlco Cspanol es un~ muestra per•anente para las generaclones venlderas. Sln embargo, es gr~v e constatar cómo el esp{rllu que alienta al insigne pare•l ó l ogo colnclde con aquel, y hasla lo supera , en su r epug nanc ia tenuamen t e contenlda hacla la ''fuente popular" de l d que provlene este rico acerbo cultural y llngUistloo. vea•os, slno, lo que se desprende de la cita presentada: - "Llcenclas de l enguaje (es declr, llcenclas del lenguaje popular)": (Por e l contexto puede deduclrse que llcencia se utlllza aquí con el valor que posee su de r lvado Llcencioso, acu s~ ndo al lenguaje popu l a r de tomarse unas llbe r tades 1ndeb1das y un mal uso del caudal llngU{stlco. Tamblén por el contexto cabe suponer que la s llamadas "llcenclas poétlcas" deben ser llbertades legítimas reconocldas al gen l o Individual de la creaclón, mientras que esta legltlmldad es negada al autor anónimo del r erran). - "Croser!a, clerofobla, prof~nación y obscenidad" (Estos son lo s r asgos que caracterlzan a una parte, al parecer lmportante, del caudal paremlológlco. Qued~ claro aqu! el trato dlsc rlmina torlo hacia las pdremlas, si se compa ra con la Producción d r amat · 1 ca, poetlca · y novelesca que esta plagada 1 de "obscenidades" , "g r oser&as" y de "clero fobia" -no de pr! fanaclo nes porque has t a l a fecha no se ha logrado la-obr a accL ón-tot l(?) a · - Y estos rasgos vlenen justlficados "por


90 91

imperativos de guiÓn" (como los desnudos de las maclzas lbé ri cas). La fuente de esta legltimidad es reflejar la realidad de la vida, del lenguaje cotldlano y de las situaciones

No cabe ninguna duda de que la Lingüística y la Filolog{a, como cienclas que derlvan del "arte del blen declr y _

encarnadas. Resulta, sin embargo, choc ante que a formas "auténtlcas" de esa realidad cotldiana (los refranes) se les !mponga el veto de los valores del "sabio de turno", que se permite la tarea de "filtrar" aquellas para que no ofendan al "pudor" y al "buen gusto", según su especia l co~ cepción y punto de vista (que es el de la c la se dominante). Tal vez, sl los autores de los refranes fuesen senores con nomb r e y apellidos y censados en el Registro General de Au~ores esas "llcencias" se legltlmarfan y se aceptaría el r~ fran con valor de sentencia, maxima, aforlsmo o proverbio. En Última lnstancia, el elemento domlnante es el r asgo lde~ lÓgl co típlco de nuestra sociedad de clases en la que e l i~ telectual tiende a r echazar. de forma natural, como espúrea, cua lquJer manifestaclÓn "pu ra" e "inco ntami nada" del lengu~ je cotldlnao ("vulgar" o "popular"), porque no lleva el mar chamo de autoridad).

del bien escriblr " han sufrido una lmportante convulsión en su proceso de "clentlflcaclÓn", que las ll eva necesariamente hacia estudios basados en el descrlptJvlsmo, donde las _ "oplniones", los "prejulclos" }' los "a priori" han de ceder terreno rrente a l a rlgurosldad y La asepsla de la disecc1Ón de una realldad sln peros: el habla (tal y como se pr~ duce). La Dialectol ogia y la Ceolingufs ti ca, en un principio, y posterlormente, ld Soclolingúistlc a, han sido los en foques de la Ciencla Llngufstica que mas han contrlbuido a ro•per el bloque monolftlco de una "clcncta elitista", en _ donde el objeto dc conoci mlento quedaba rrrmementc rcdu c ido en los l Ímites de un estrato de la socledad que erd conslde r ado como represenLaLivo y arquetÍpica de la socledad en conjunto. De la "Cramati ca" a la "Fonolog(a" hay todo un pr oceso de revoluctón c ientífica sobre el que convlene ahon dar (aunque este no es el lugar para ello).

- "Espíritu selectlvo ( .. . .. . )del prudente coleccJonador": (Por encima de cualquier otra conside ra ción sobre la tarea del c Jent{fl co , Martíner Klelser -y con él los "académtcos" co mo Calvo-Sotelo-, tlenen muy c Jdro que la función primordial es "LIMPIAR, FIJAR Y DAR ESPLENDOR" lo que, en este caso, significa seleccionar; esto es, decidir con un c rlte

Como resultado de esta marglnactón del habla popular 00 •o objeto de conoclmlento clent!rico es por lo que el refr~­ ~ ha recibldo un t rata mlento escaso e lnadecuado. [~ •e r lugar cabe senalar que Las grandes recogldas y s(ntesl; de l os rerraneros popuLares corresponde ma~ a los rolklorls1!! ( l nteresados por la bÚsqueda de las ra(ces del saber po pu l a r Y de la cultura de los pueblos) que a los fllólogos ; 11 n gu· { stas. Prueba blen evidente de ello la tenemos en la blbllograría que adjuntamos, en la que se prueba con ha rta elocuencl a 1 a manlflesta superloridad numerlca . de l os traba

rio de normatlvidad qué clase de paremlas pueden y deben ser r ecogldas, porque Jncluso este material -de reconocido valor "vulgar"- debe se r sometido a los parametros de la normativización. Se trata de alguna forma de aplicar a nivel cient/rico los c rlterlos polfticos del Despotlsmo Ilustrado: "todo para el pueblo, pero sin el pueblo". Incluso el refran, reducto de la "calurrerfa" del campesino ha de someterse a los criterios de la autorldad lntelectual, selectiva. Y, por ende, frente a La "prudencia" del investlg~ dor, tenemos la lndlscreclón del patan pueblerino).

s:

Jos Paremlológicos de co rte folklorista. Dent ro del am . bl t o de la Paremiologia catalana destacan l os t b ra ajos de folklorlstas como S. Farnés A. Capmany J Ama d ' ' · ~s Y ot r os, Junto a la labor destacada de algunos dia1ec t ologos e omo A· Crlera (Tresor de la llengua) o la magna e•presa de Al cover-Moll (Diccionari valencià-català-balear).


92

En el ambito de los estudios sobre el refranero castella no destacan, junto al moderno trabajo de Martíne~ Kleiser, las aportaciones de Sorapan de Rieros (1616), Correas (1627), Torres Villarroel (1755), García Moreno (1918), Iturrlaga (1944), y la interesante aportaci6n sobre Refranero M~dic o de Castillo de Lucas (1940-1970).

93

_ REfRAN: Oicho agudo y sentenciosa de uso común. - SENTENCIA: (2) Dlcho grave y sucinto que encierra doctri na o moralidad. Tamb l~n habrÍa que incluir el concepto de FRASE PROVER-

BIAL que, tambi~n según la Real Academia, consiste en "la que es de uso vulgar y expresa una sentencia a modo de proverbio; v.gr.: /Cada cual puede hacer de su capa un sayo/." EN TORNO AL CONCEPTO DE REfRAN Y SUS AFINES . Cabe preguntarse si el caudal paremlo1Ógico se reduce a entidades de estructura homogénea, desde el punto de vista de la sustancla y la forma. Consultada el Oi cciona rlo de la Real A cade m~a (aceptemos de buena gana, s iquiera por una vez, las fuentes normativa s ) comprobamos como existe me di a docena larga de co nceptos emparentados, sJ no sinónimos. Se trata de adagio, proverbio, refran, paremla, apotegma, aforismo, dicho y sentencia, y tal vez, algunas otras, que dejamos para no resultar reiteratlvos. Comp r obemos, al hllo de las definl ciones, cual es el parentesco de todas estas entidades: - ADAGIO: Sentencia br eve, comúnmente reclbida y, las mas veces, moral. - AFORISMO: Sentencia breve y doctrinal que se propone como regla en alguna ciencia o arte. - APOTEGMA: Dicho breve o sentenciosa; dlcho fellz. Llamese así generalmente al que tlene ce1ebridad por haberlo proferida o escrito algÚn hombre llustre o por cualquler otro concepto. - DICHO : (2) Palabra o conjunto de palabras con que se expresa oralmente un concepto cabal. Aplícasele varios callfica tivos , según la cualldad porque se le distlngue. Dichoagudo, oportuna, intempestivo, malicioso. (3) Ocurrencia chlstosa y oportuna. (5) Expr es16n insultante o des vergonzada. - PAREMIA: Refran, adagio, proverbio, sentencia. - PROVERBIO: Sentencia, adagio o refran.

Calvo-Sotelo (1978), en su Pró1ogo a la reedición de la obra de Martínez Klelser ve asf el problema: "Hablo oel rerr'n ( ..• )como sl fuese la única palabra co n Que se conoc1ese ese t1po de locuciones, pero en nuestro Oicclonario hay otras que , sln ser sln6nlmas, aunQue alguna casi lo sea, se aproxJ•an tanto que merece la pena el intento de deP1n1rlas aisladame~ te. ¿Cuél es el g~nero pr6xlmo de todas elles? Yo creo que "dlcho". ro des son , en erecto, "dlchos•, separados por pequenos matlces. •o 1: cho", según el Oiccionario de la Real Academla •es aquel conjunto de palabras con que se expresa oralmente un concepto cabal". Nlngy na de las citades rechaza su parentesco con "dicho". Es el tronco que las abraza, la raiz rertll!slma de donde les sube la savia un! Picadora. Pero, natural~ente, eso no nos da la licencla para ser-vlrnos de elles como si slgnJPlcasen lo mlsmo. Oesoe luego , la més pr6xima a rerr'n es proverblo, al extremo de Que, a veces por no repetir la una, utlllzamos la otra. Sln embargo , una m!nlma aunque sut!lisima caracteristica, las deshermane . El rerrén es un dicho que se limita •strlctu sensu• a arlrmar una realldad evldente, " En Abril aguas mil", no exlge ninguna explicación".

El PROVERBIO, para Calvo-Sotelo, "completa la simple constataoión de un hecho con un consejo, una advertencia, que la redondea. "Quien ama el peligro perece en él". Anade, por tanto , un plus al simple encadenamiento de los hechos en que consiste el refran". El ADAGIO, por su parte, suele tender a expresar la se~ tencla (igual que el proverbio o el refran) pero de forma •as Poetica · (eso no quiere decir que recurra necesariamente al ~ areado o al aleiuya): "El adagio es un refran de sangre azul, un refran un punto mas elevado y lírico que ellos, y


94 95

la cazurreria y el aldeanlsmo son notas extra~as y disco rdantes de su estilo". (Calvo-Sotelo, 197 8: VII). Dicho lo anterior, cabe conc l uir que r efran, adagio y proverbio son una mlsma cosa , porque ¿cómo valorar l a fronte ra "objetlva" ent r e lo poético y lo no poétlco ? , ¿cómo v! lorar l a mayor o menor intensldad de lntenclonalidad dogmatica y prescriptiva de un proverbio o de un refran?. Es, por ello, frecuente ver estos tres térmlnos como sJnÓnlmos. Mlentras tanto el APOTEGMA, segun la mayoria de los au tores, posee el rasgo dlstintivo de ser atrlbuido a una pe~ sona importante o de relleve, pero no posee esl ruc tur almente dlferencias de substancia o forma respecto a los conceptos pr ecedentes . La MAXlMA y la SENTE NCTA se caracterlzar1an por su fondo t r ascendente, "slendo de mayor copete que los ante rl ores". Po r Último , los AFORISMOS, ca ra cte rlzados por su tono doc tr inal, como r egla de oro en e l comportamiento dentro del amblto de una clencla o a r te, quedar{an ruera del amblto de nuestro lnterés. DJscrepando respecto a la universalldad del OICHO, como nexo de un1Ón de todos Los !tems anteriores, yo propondri a el concepto de PAREHIA, por su no utillzaclÓn en otro ambito espec{flco, como e l t.érmino mas general poslble , por ser e l Únlco concepto precedente capaz de ser r eclclado como concepto metallngufstlco e lncorporado como categoria arbi traria y precisa dentro de nuestra terminologia cientÍfica. Ademas, se da la c lrcunstancla de que su derivada, PAREMI OLOC!A, es el término utillzado de f o rma i ndiscu tible por los dl ferentes "erudit.o s" para referirse a este area de Inte r és. A esta mlsma conclusión llega S. Farnés (191): 6):

•tes diferències que hi ha entre referta, dita, ditxo, rerrà, adagi, proverbis, •'xiaes, sentències, aroris~es, ~odlsmes, frases eroverblals seria llarch enuaerarles. Una paraula sola les abrassa toles: PAREMIA: d'equ! la veu paremiologia per Indicar lot això que'n podrle• dir art retòrich del poble, veritable cultura nacional . "

El diccionarlo Al cover- Moll coinclde plenamente con las dlstlnciones realizadas por e l Diccionario de la Real Acad~ ala Espa~ola, lnt. r oduc1endo un concep to nuevo, que es el de refer ta, concepto que aproximadamente colnclde con el refrany 0 proverb i. El catalogo completo, por tanto, a nlvel conce~ tual dentro del area paremlolÓgica esta compuesto por l os slgulen tes conceptos: adagi, aforlsme, dita (dltxo) , frases proverbial s, màxima, modisme, proverbi, rcferta, refrany, sentèn c J a y, c laro esta, parèmia. Una nueva e innovado r a vislÓn del asunto la da el gr an •aestro de la Lexlcoqraria hispana, Ju ll o Casa re s, quien en su Introducclón a la Lexico logia Moderna centra su dtscuslón en torno a la dlcotom(a frase proverbial vs. refran, reduclendo en éstas todas las demas catego rías. La fRASE PROVERBIAL se reflere slempre a algo que "se dljo o se escrlblÓ, y su uso en la lengua tiene e l caracter de cita, de una recorda clón , de algo que se trae a cuento ante una situac1Ón que en a l gún modo se asemeja a la que dló origen al d1cho. Su valo r exp r eslvo no esta en las imagenes que pueda contene r, cosa que es esenclal a las !ocu clones slgnltlcantes, slno en el paralellsmo que se establ~ ce entre el momento actual y ot r o pretérito, evocado con de teral nadas palabras. " (Casares, 1969: 190). Ejemplos de frase prove r bial los tenemos en: /Tljeretas han de ser/ (aludiendo al cuento de la mujer que llamaba a todo tljereta s y su ma r ido, harto, la tiró al r!o y, cu ando se ahogaba, todavfa hacia el signo de tiJe r as con las manos). Otro ejemplo , cltado por Casares, es: /Hasta verte, Jesús mío/


96

(que aludía a la costumbre de apurar el vaso o jar r o de vino hasta el fondo, en donde solía haber grabada una inscripció n I.H.S . , esto es, Jesús). Esto nos muestra que Nmientras los hechos, fabuias, co~ tumbres, etc., a que aludían las frases proverbiales, perd~ raban en la memoria de los hablantes, éstas tenÍan su maxLma eficacia, la cual va disminuyendo de generac1Ón en gene raclón, hasta el punto de que muchas de ellas han dejado de ser comprensibles, no ya para el común de las gentes, sino aún para los investigadores mas dillgentes y erudltos. Y, sin embargo, en el habla colidiana las vemos aparece r con valor consabido, por virtud del maravilloso crédito l nhere nt e a las palabras, que se dan y se toman como los billetes de bdnco, cuando a veces la entidad emisora que habr!a de convertir esos papeles en metali co desapareciÓ hace mucho tlempo sin dejar huella.N (Casares, 1969: 191 ). Otros ejemplos famosos de frases proverb1a1es son, por ejemplo: /otro ga1lo me cantara/, /sl te vi no me acuerdo/, /no esta e] horno para bollos/, /dÍjolo Blas, punto redon do/, /de todo hay en la viña del Señor/, /dame pan y dime tonto/, /de me nos nos hlzo Dios/, /contigo pany cebolla/, /con su pan se lo coma/, /cualquier tiempo pasado fue me jor/, /ya ve ndra t!o Paco con la rebaja /, /manos blancas no ofenden/, etc. En todas estas unldades exlsten otras tantas referenci as a contextos específicos de tipo situaciona1 que son la clave para su desciframlento; esto es, se trata de aquellos contextos y sltuaciones que han operada como slnc r etizadores a partir de un material llngü!stico tornado del c au~al común del habla cotidiana, pero adqulere por referen c la a ese contexto específi ca un pape! proplo e individua l izado que, una vez fijado en el habla , mantiene su slgnificación aún fuera de las circunstancias generadoras del pr oceso, sl

97

guiendo el principio de la arbitrariedad del signo lingüístico (signo locuclonal complejo, en este caso) . Frente a esto, el r efran presenta una idea comp l eta en forma de sentencia elÍptlca en el que suelen re1aclonarse dos ldeas , por lo menos, utilizando un sentida directo o alegórl co, pera con un valo r general y universallzante. Como sefiala Casa r es (1969: 192) "a consecuencla de la contraposlción de conceptos , la forma del refran usual es bimemb r e o, por ampliación de dlchos conceptos, plurimembre". Un ejemplo de refran bimembre es: /Al freir sera e l retr, y al pagar sera el Llorar/. Un ejemplo de refran cuatrimembre: /A l corner de Jas morci1las, rien las madres y las hJjas, y a l pagar, todas a llorar/. Casares también llama la alención de la cotncldencla f o r mal de la frase proverbial con el refran unimembre, se~~ landa que exlste el pellgro de confusión. Cita como ejemplo de ref r an unlmembre: /No se pescan truchas a bragas enjulas/, /no todo el monte es o r égano/, /No es o r o lodo l o que re lu ce/ . Según él, el refran unimembre consiste en un slloglsmo en el que uno de lo s térmlnos de la comparación se da como i~pl{cilo. As{, por ejemplo, el desarrollo comp l eto del pr! me r ejemplo serfa: "Es as( que para pescar truchas hay que ~oja r se; es as! que clerta persona no quiere mojarse, Luego esta persona no pescara" . Como conclusión y síntesis de su exposlclÓn magistral, Casares (1969: 194), concluye con esta trascendental disti~ clin: "El proverblo (o el refran, como decimos nosotros), en general, como fruto de experlenclas acumuladas, tlene eu fundame nto en el pasado, pero nace de cara al porvenlr; es una ense~anza que se da de forma mnemo~écnica, para que se tenga en reserva hasta que llegue la ocasión de aplicaria. La frase proverbial, por el contrario, no tlene el caracter


98

de tal por voluntad del que la inventó ni se destina a la posterldad; es esta la que a fuerza de repetir y aplicar la frase, le da e l c a r ~cter de proverbial."

CONSTDERACIONES CENERALES SOBRE EL HtTOOO ETNOLINCUlSTICO EN LA E»CUESTA PAREMIOLOCICA. "¿Y cuél es la cause determlnante de nuestra singular rlqueza de nuest ra cul tura popular? A ml entender, el predo~Jnlo oe la vlde agrícol o. Espa"a ho sida un pafs en el que el ca ~po ha pr1•e~o­ bre la induslrla. Esta se ha desenvuelto en los últimes lustres eleranllós lcamenle para suerte de nuestras •rentes per cepita•, pero con morma de la productividad de la vida rural y el caldo de cultivo dol rerranero ha si da slempre la tierra y no la ''brlca. Sl se posa lo mirada por sus lomos poora verse que eno rme proper ción de sus senlenclas corresponde a la •etereolog!n, al calenda rlo, a las ruerzas n1lur1les, al mundo animal, a todos aquelles elementos en suma , Que son típica levadura de la vida ca•pesina. El o tro mundo , el de los sen tlmlentos, el de las paslones, est' vlsto e Jnterprelado tambi6n, no con la agudeza de los d16logos de salón, sJno con la cazurra sabidu rfa aldeana. El campo, s!, es el gran proveedor del rerranero y oe ah! la inextlngulble vitalldad del nueslro• (Calvo-Sotelo, 1978: V-VI).

Las b r lllantes pr ecisiones de Don Joaqu{n nos mueven a r eflexionar sobre los aspectos gene r ales del método m~s ad! cuado para la detección y ulterior analisls del renomeno pa

99

de pa rtida, en lo que respecta al anallsls etnollngüístico de este tlpo de material. •( ...•. ) No pareceré injustlricado, oice Don Julio, sostener queel estudio de los proverblos co~o tales, y no como textos de lengua, -convlene insistir en esta dlstlnción- debe dejarse para la pare•lolog!a, ciencla Que guarda •'s relaclón con el folklore y con la psicologia colectlva o ~tnicd que con las disclplinas lingufstlcas. • (Casares, 1969: 20})

¿Cómo hay que entender esta a flrma c!Ón general del dlstinguldo académJco? Pienso que, en primer lugar, queda elaro que la paremla, como he cho de lengua, da poco juego anal{tl co desde el punto de vista sislcm~tlco . Por un J ado, desde la perspectiva slntactlca, se presenta normalmente e~ ~o una frase 1ndependlente y comp leta, que se intercala en e l di scurso , bien de forma directa, blen preced id a de rórmu las del tipo: /Como d l c e el · rerran ...... /, o b Len /Ya lo dl ce el r efran ...... /. Fn un caso , el refran Jueqa el papel de una subordinada sustantlvJ (/Ya sabes que: no por m~ cho madrugar amanece mas temprano/, o blen /recuerda que: de noche todos l os qatos son pardos/), en otros casos, cua~ do se recurre a la cita del refr~n uti ll zando la estructura de estilo dlrecto, tenemos: /como dlce el refran: quien roba a un ladrón tiene cien anos de perdÓn/. La estructu ra in terna de la paremla suele ser bimembre, esto es, compuesta por dos oraclones simples, aunque hay muchos casos de es-

remloi ÓgJco, entendldo como fenómeno global de comunicación y, en este caso, como síntesis verballzada de unas determJ-

tructuras unlmembres.

nadas cond i ciones de producción. Se trata, pues, del anall sis del texto , pero, sobre todo, dentro de un contexto. Se trata, en suma, de intenta r un anallsls lnterdisclplinarlo, de intenta r un ve rdadero anal i sls, pues hasta la recha tan solo se ha n reall1ado timidos lntentos y , desde luego, de sde una perspectiva urbano-céntrlca, selectiva y no-émica.

En segundo Jugar, desde el punto de vlsta Jéxico-semantl co, el refr~n expresa qeneralmente una idea completa, re ducible las mas de las veces a un SN, SAdJ., o SPrep. De elto, se deduce, que el rerran resulta una unldad que queda fue r a del anallsls semantlco convencional, ocupando una poslción llmlnal respecto a la clcncia llngüístl ca. Esta liml nal idad o marginalldad es Ja causa fundamental, para mí, que explica el deflclente, o casi lnexlstente, tratamiento Que ha tenido desde este angulo. ¿Pero, cual es la alterna-

Tal ve7, una intulción del genia l lexlcÓ l ogo Ju ll o Cas! re s aporte mucha luz al asunto y confi r me nuestras h l pótesl s


100

tiva que puede ofrecer un planteamiento interdisciplinario y, mas concretamente, desde el angulo de la etnolingüística? Vamos a verlo inmedlatamente. El m~todo etnolingüístico es heredero directo de las tendenclas dominantes en la Antropologia Cultural de los Úl tlmos treinta a~os, perÍode en el que se va configurando el co rpu s axiomatico sobre el que se sustenta nuestra particu lar forma de aprox!mación a los fenómenos comunJcat!vos. Nuestro punto de vista es eminentemente empÍrico, a partir de inducciones basadas en la observación directa de unidades sociales concretas, escogldas en funclÓn de unos criterio s tipolÓgicos previos, que son fruto inevitable de unas deducciones restringidas. El otro eje de nuestro m~todo co~ slste en la comparaclón sistematica y en las correlaciones entre los dates extraídos de las unJdades de observacJón, descrltas etnograficamente, con el fin de configurar unidades de ana!Jsis mas ampllas en donde quepa la generalizaclón, que es el objetlvo legít1mo de todo anallsis cientif! co. Las t~cnicas comúnmente util1zadas, y merced a las cuales se produce la acumulación de dates, son baslcamente Ou! tro : la documentación sobre todas las fuentes escritas, la observac!Ón directa de los fenómenos que se estud!an, la participac!Ón activa en la(s) comunidad(es) estudiada(s) y, por Último 1 la entrevista en profundldad dirlglda a un núm~ ro limitada y concienzudamente selecclonado de informantes. Por lo que respecta a la documentación de repertorios paremlológlcos puede asegurarse que las fuentes publicadas sup~ nen un corpus exhaustivo de temas y varlantes de los ricos acerbes, tanto en lengua castellana como catalana, lo que ocurre es que todas estas fuentes estan absolutamente hu~r­ fanas de analisis que nos permitan ubicar las unldades par~ miolÓg i cas como hechos de habla, dentro de unas coordenadas espacio-temporales y soclo-culturales, que son los ejes mínimes de contextualización necesarios para realizar una interpretación científica de este fenómeno .

101

Las t~cnicas de observación directa y de particlpación 1 a que constituyen la base del trabajo antropolÓgloo s~ ~ bre el terreno, se muestran ext raordin ariamente pa r cas en res u lta dos cuando el objetlvo es el registro del dlscurso paremiolÓgico y su contexto. la razón fundamental es que e! te tipo de es t ructura discursiva, al igual que otros tantos elementos de la llamada cultura popular o/y tradicional, e! tan hoy en dÍa en una situación de franca recesión y resulta una tarea muy laboriosa, y en ocasiones estiril , atrapar de rorma espontanea el uso de paremias dentro de una conve~ s acl ón cotldlana en cualquler enclave soclo-cultural. Hay que re conocer , pues, el protagonisme de la entrevi! ta en prorundidad como estrategla baslca para la obtenclón del cauda l pa r emiolÓgico, culturalmente vlgente en una unldad s ocio-cultural delimitada, como es el caso de una comunldad rural. Por otro lado, quiero matizar la impor~ancla que concedo a la eiaboraclón de las entrevistas en base a un muestreo s lgn1flcat1vo de las diferentes variables que pueden l ncldlr en el mayor o menor uso de las paremlas a n! vel de habla: edad, sexo, actlvidad profesional, grado de l n s tr uccJÓn escolar, etc. No pueden usarse, en modo a1guno, cateqor{as unlflcadoras y homogenelzantes para describlr la vlge ncla del repertorio paremiolÓglco de una comunldad. Nuestr a experiencia en Vila-Rodona (Alt Camp) nos perm! tió di s tl ngulr tres nlveles operatJvos para obtener informa clón, no sólo sobre el nivel de uso, sino tamblén sobre el grado de conoclmlento y comprensión del refranero. Estos tres nl veles pueden ordenarse así: (l) Preguntas del tipo: "decir paremias relacionadascon e l clima, ciclo agrlcola, la salud, las mujeres, la gente de los pueblos veclnos, etc." (Z) Preguntas del tipo: "Conoce Ud. este refran ..... ?" (3) Pr eguntas del tlpo : "Qu~ significa este refran .. ?"


1 03

102

NI que decir tlene que los tipos de encuesta basados en preguntas de las series (2) y (3) han de ser realizadas con sumo cuidado porque corren el pellgro de servir de base a Lodo tJpo de mistlflcacJÓn, por cuanto el entrevistador pu~ de esLar condlcionando al entrevlstado en sus respuestas. Hny que evitar un tono lnquisltivo y entender los tres nive les de la encuesLa como complementarios, de forma que cuando prcguntamos el slgniflcado de un refran concreto, que h~ yamos podido oir a otro mlembro de la comunldad , pongo por caso, lo que estamos provocando -inslnuando- es toda una se rle de asoclaciones mentales que nos pueden llevar a opera r sobre cJ primer nivel de encuesta, que es el deseable. ll mayor o menor trabajo en lograr este desencadenamlento, esLc refrescar de la memorla, nos dara la medida exacLa de l g r ado dc desuso de l os rcpertorios paremloiÓglcos.

Po r Úl timo, quiero se~ala r el c a racte r de urqenc i a que supone la r ea l lzación de este t r abajo, puesto que cada vez e s mayo r el pe l ig r o de una desaparic l ón total de estas fo r •as de la ll amada cultu r a popula r o/y t r adiciona l. De c ara al f utu r o r esultara interesante posee r , Junto a l as g r a ndes recopll a cio nes i nertes y f osillz a das, al gunos ejemp los de c ó•o v lvf a n o r evlvfan en el hab l a de unas deter ml nadas co•unld ade s una ser i e de paremias que se habían salvado (alia en el Le j a no fin del slglo XX) del desuso total, por ~o r de c on se r var algún r asgo funcional. Permítasenos ejempliflcar c on mate ri a l de pr imera mano recogido en VIla-Rodona :

la cncuesta paremiolóqlca sobre el terreno supone una documentación prevla sobre los aspectos culturales y socloeconomlcos de la comunldad, de acue r do con una guia convencional que recoja Lodos los !tems etnoqrdflcos baslcos (cfr. anexo). Hemos de partir de la hipótesls de la concxlón exis tenLc entre los tcmas en torno a los cuales qlran las paremlas y los aspectos mas relevantes de Ja vida social: port>jt"mplo, los clclos dgrícol.ls, el clima, la enfermt>dad, la prO lli edad, ld famllld ...... Hemos de I nJ ciar 1.1 cncucsld provlstos de un buen reperto r lo paremio l Óglco, entresacado de las buenas recopllaciones e~lstentes (cfr. biblloq r affd) para operar en los nlveles (2) y (3) de la encuestd y llcQdr, sl es poslb l e, al nivel (1).

(2) Sobre e l calenda r lo agrícola : /al Juny la falç al puny/ /al Juliol la forca al coll/

(1)

Sobre los enfrentamien t os ent r e pueblos veclnos: / Cent d'AliÓ, gent de poca educaciÓ/ /Lluna nova de cara a Vila-Rodona, ll una ve ll a de cara a VilaVella/

()) Sobre l a c l imatologia: /La pluja , a l'hivern, es bona per tot l'any/ /Ce l rogent, pluja o vent/ (') Sobre e nf ermedades: / L' encostipat l' aire e l por tal l ' ai r e se

l' end~/

(5) Sobre l a muerte:

/La p lcada d'escu rçÓ no hl ha temps d'ext r emauclÓ/ (6) Sobre c r ítica social:

/Amb la dona l amb l'Ajuntament, no estiguis malament/

/Nota r is 1 procurador s a l 'infer n de dos en dos/ [1 caracter sislematlco de la encuesta vlcne asegurado por una guia completa de materlales etnograficos, como la que prcsentamos en el an~xo, que intente recogcr las dimensiones basicas en l as que se articula la realldad cultural, cuyos reflejos pretendemos estudiar a través del uso y des~ so del universo paremioiÓglco, pues tan signlflcativo resul ta e l primero , como el segundo.

Tarragona, juny de l 19 79 .


104

BIBLIOGRAFIA AMADES, :Joan .

l93J 1935a 19J5b 1935c J935d 1936 1938 1951

Calendari de refranys. Barcelona. Imp. "La Neotipia". 45 pàg. Biblioteca de Tradicions Populars, X. Refranys 1 dites. Barcelona. 102 pàg. Biblioteca de Tradicions Populars, serie c., Vol. XXX. Refranyer barcelonf. Barcelona. La Neotipla. 101 pàg. Biblioteca de Tradicions Populars, sèrie C. , Vol. XXVI . Refranys personals. Barcelona. La t~eotipJa. 102 pàg. Bibliot!. ca de TradicJons Populars, Vol. XXIV. Oracioner i refranyer mèdics . Barcelona . La Heotlpla. 101 pàg. Refranyer de Ics dones. Barcelona. La Neotipia. 61 pàg. Bibll~ teca de Tradicions Populars, 39. Refranys geogràfics. Barcelona . Imp . Comas. 45 pàg. Refranyer català comentat . Barcelona. Selecta . 274 pàg. + 1 lam. Biblioteca Selecta, 82.

BAYERRl, Enric . 1936 ltefranycr català de la comarca de Tortosa. Tortosa. Ed. "La Craflca". Vol. 1, A-D. Lo Crlteri Tortosl. CALVO-SOTELO, :Joaquim . 1978 "Prólogo" en MARTINE7 KLElSER, L. Refranero Ceneral ldeolÓgico Cspañol, ?l ed. Madrid: Hernando. CASARES, :JuJ.io . 1969 lntroducción d la Lexicologia Moderna. Madrid: Revista de Fi l ~ l ogla Fspai'iola. CAST1LLO DC LUCAS, Antonlo. 1940 Refranillero de la alimentación: divulgaclón de hi9lene a traves de los refranes y dichos populares. Madrid: Craficas Reun! das. 1944 Refranes de apllcacJÓn médica . Madrid: Craflcas Reunldas. 1949 "Fst.udlo pr e Liminar. Juan Sorapan de Rieros. ~ledicina Cspañola contenida en proverbios vulgares de nuestra lengua". en: GJblioteca clasica de la Medicina Española .(Hadrid), 16: 9-71 . 1958 Foikmedlclna. Madrid. Dossat. 1968a "Cl oclo y la ociosldad; la flesta y el festejo a través de los refranes espai\oies" Revista de Etnografia, XI: 327-362. 1968b El folklore español. Madrid. Instituta Español de Antropologia Aplicada. CORREAS, Conzalo. 1967 Vocabulario de refranes y frases proverbiales (1627). Bordcaux. Inst . d'Etudes Ibérlques et lbéro-Americanes.

105

FARtlf::S, Sebastià. 1913 Assaig de Paremiologia catalana comparada . Barcelona. Ilustr~ ciÓ Catalana, Vol . 1. "Corpus paremiològic català" a: Arxiu d'Etnografia i Folklore 1916 de Catalunya, Questionar i núm. 1 . Bar celona . GARCIA HORENO, Melchor. 1~18 Catalogo paremiolÓglco. CELLA ITURRIACA. 1944 Refranero del mar . LIBR01549

-de Apothegmas (que son dlchos graciosos y notables de reyes y de philosophos insignes y de otros varones antigues que blen hablar on para nuestra doctrina Mart!n Nuncio .

y

exemplo ...•. ) Envers:

LLULL, Ramon. 1746 Beatl Raymundl Lulli. Liber de Mllle Proverbis. Palmae Major! carum: Tip. Michael Cerda C Antich. MARTI NCZ KLEISER, Luls. 1953 Refranero general ldeológico españo1. Madrid. Aguirre Torre, XXIX, 783 pag. NUÑU , Hernéin.

1621

Refranes o proverbios en romance gue collgló y glosó el Comendador. Lérida: lmpr. Menescal. 4 hoj. + 399 fol. '

PAR(HIOLOCÍA1915 -catalana sobr e el Amor, la Fembra y lo Matrimoni . narcelona. Impr. Cataionia. XII + 37 pag . + 1 hoj. RAHOH ( V VlDALES), Ramón . 1897 Cent refran~s, estiragassats Lopez. 15 pag.

y

comentats . Barcelona: Antoni

RODRÍGUEZ MARIN, Franclsco . 1926 Has de 21 .000 refranes castellanes no contenidos en la copiosa coleccion del Maestro Conzaio Correas. 1·1adrld. Tip. de la Revista de Archivos, Blbliotecas y ~1useos . 19)0 12.600 refranes mas no contenidos en l a colección del Maestro Gonzalo Correas ni en "Has de 21 . 000 r efr anes Castellanes" Madrid. Revista de Archivos, Blbllotecas y Huseos. 1933 Refraneril lo español del libro por ••.....•.. Madrid . imp. Ber mejo. 16 pag.


106

1934

1941

Los 6.666 refranes de ml Última rebusca gue con "mas de 21.000 refranes" y "12.600 refranes" suman largamcnte 40.000 refranes castellanos son contenldos en la copiosa colecciÓn del Haestro Con~alo Correas. Madrid. Bermejo. 198 pàg. Todavía 10.700 refranes mas, no reglstrados por el maestro Correas ni en mis colecclones •........•.• Madrid. Imp. "Prensa Española" 316 pag.

ROSAL, Francisco del. Refranes. Madrid. Manuscrlto de la Real Academia Española.

1560

SANCHIS CUARNCR, M. 1951 Calendari de Refranys. Barcelona. Barcino. 157 pàg. 61bllotecd Folklorica Barcelona, Vol . J . SBARBI, Josep mt. 1875-76 [I refranero General Español parte recopilado y parte compuesto por ....... l~adrld . Imp . A. Comez Fuentenebro. Vols . Il, I\, Vll.

1891

SORAPÀN DE RlFROS, Juan (1616} 1975 l.a medicina espai'lola en proverbios. Madrid. Real Academia tiaclonal de Medicina . TORRrS VILLARROEL. 175~ [1 Cran Piscat.or de Salamanca. VALLtS, Pedro. 1549 Llbro de refranes, copUado por el orden del A, 6, za: J, MitJ an, Vda. de D. Hernan. 78 pàgs.

c.

larago ~


LES CUJES DE TREBALL COM EINES D'INVLSTICAClÓ (*) Hont$e Andreu Alcaraz Agustí Andreu Tomà$ Dolo r $ Coma s d' Ar geml r Cendra Josep HI Come ll es Esleban Cola Domin~o Honteverde Jordi Ferrus Batiste Carme Conzalez Iba~e1 An t oni Cut!érrez Al bert Me r cè Ma t eu Escoda Hl Serra Parls Tomàs Joan Prat Carós Joan Josep PuJadas H u~oz Rosa Rodrlgucz-Solano Pont fau$lO Sanchez-Cascado Blanco Depar tament d'Antropologia Cultural . facultat de Lletres de Tarragona.

(• )

AQuest text va ~sser presentat al Col.logui sobre l'P~­ tudl de la Cultura Popular, organitzat per l'Institut Català d'Antropologia, a Satrores (Baix Ca•p) el juny de 1981.


111

INTROOUCC10 L'organització de l'Arxiu d'Etnografia de Cata l unya , suposa una sèrie de feines prèvies, indispensables per garantir l'efi càc i a del t re ball dels nostres col.labo r ado r s, en la seva major part etnògrafs amateu rs , folkloristes, o estudiants dels primers cursos de racultat. Ca l I ~ pe r a ra cionalitzar aques ta tas ca, elaborar unes gules ~ t r e ball sobre una sèr i e de tÒpics fàcils d'abastar, i que al mateix te•ps poguessin ésser copsats en la seva totalitat per un per sonal encara no totalment format en els mètodes I tècniques de camp. L'ob jectiu de les guie~ 's essencialment e l d'ajut, el de c r ossa que po t servi r per a marcar les línies gene r als del treball, per esbr ina r les c l ass i ficacions prime r enques de dade s, però no són evidentment una carcassa r(gJda que hagi d' ésse r seguida amb discipl lna fè rr ia. L'etnògraf expert podrà prescindir-ne, o I utllltLarà per ats seus treball s I nicials o per comparar -la amb l a seva p r òpia, 1 afinar e l s seus instruments. Dins la perspectiva de l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya la guia és un Instrument indispensable per pode r organitzar sistemàticament les campanyes de recollida de dades, I sobre tot, per poder començar a c l assificar els materials prov e n lents de f onts diverses, de persones a ll unyades que trebal len ma terials sovint semblants. Pens em que, e n e l futur, un cop l'Ús 1 el debat al voltant d'elles n'hagi f el •és perfectes els perfils, podent arri b ar a juga r un paper tan importan t en g r ans campanyes de re capte de dades, com aquells qüest iona r is Ja clàssics de començaments de se gle, als quals f em sovint r eferència . Però, també, l'elaboració de les guies suposa pels equips que ho realitzen l'ocasiÓ de reflexionar sob r e els -


11 3

112

criteris de classificació, de defini r uns objectius sovint intuitlus als qu als hom vol arri ba r i dels que no disposem de l a solució, sinó d'algunes solucions parcials, que corresponen al nostre estat, l'estiu de 1981 . No pretenem que a i xÒ que ac{ es p r esenta sigui, nl un resultat de f initiu , ni la n sols l' estruc t ura definitiv a del que serà l a nostra tasca. rs un conjunt de gules, en diferents nivel l s d'elabo ració, que han de serv i r sobre tot pe r a ser dis c utides , utl l ltrades, rebutjades 1 , semp r e, millorades. Les clnc guies que presentem, sobre explotacions pag eses, restes, masies, oficis tradicionals 1 pesca son les primeres d'una sèrjcs que anirem e l aborant 1 que, poc a poc, co u templaran el panorama global de la nostra cultura. Podem anunciar l a preparació Imminent de noves guies sobre a l imen taciÓ l gastronomia, sobre els diferents aspectes de J a me dicina i l a salut, sobre temes diversos de l a ~losltal ~a r , així com sobre r onda l les 1 pa r èmies. Al mateix temps, hem comença t una co l .laboraclÓ, que esperem fructif! qul, amb la SecciÓ Catalana del Museu d'[tnologla de Barcelona, que ens permet r à abordar el problema de l'estudi 1 la classlflcació de la cu l tura material. L ' elaboraciÓ de l es gules ha es t a t el treball central de l cu r s 1980-8 1 . Cls col .labo r ado r s de l Depa r tament, integ r ats en una sè r ie d'equips han pa r t i t de tres tipus dc fr onts: de l l urs expe r iències persona l s dels treballs que estaven duent a terme ; del ja important fons documental sobre les comarques de Tarragona de què disposa el Departament; i, finalment, d'una sèrie de textos ja clitssics que han estat, possiblement, les bases tradicionals del trebal l dc molts ant r opòlegs . Vegem a quests da r rers. A l ots el l s s'hi troben gairebé l es mateixes ca r acte r ístiques l els mateixos p r oblemes. Tots donen consells sob r e l 'exhaus t ivitat, l 'obJec t ivitat,

la Inte grac i ó en el t e r reny 1 e l r o l de l ' investigado r; con sells pr àcti cs molt diversos 1 e strat ègics d ' actuació da- vant Inco nvenients conc r ets, pe r ò hom pot troba r -hi una sèrie de pr oblemes: La majo r par t dels manuals d ' etnog r afia o de les guies d'investigació estan referides encara a l'estudi dels pobles primitius (n'existeixen per a societats complexes modernes, però són difícils de lo calltzar I han estat publicades en revis~ s molt es pecialitzades i sovint de dJflcil acces). Les guies sobre temes específics que s'hi troben, es refe r eixen a llocs l continguts molt definits, no estableixen unes lfnles estructurades d'investigaciÓ, ni unes referèn c ies ordenades ~ toLes les da des a tenir en compte. Oonen I' lmpresló de ser disperses I massa relativlt¿ade s , 1 obllqd que cada in vestigador faci, tant sl vol com sl no, la seva. Tendeixen a e~posar les dades en forma de nonografla, de tal manera que les parts estan condicionades a l tot 1 aquest pot resultar e~ceslvament ample, poc definit, I poc orientatiu. Permet~n

classificar dades, però no cercar-les de manera ordenada. D'altra banda, cadascuna té les seves peculiaritats. L'o bjectiu d'en HAUSS (19)9) o dels "Notes and Oueries" (1 951) és faci l itar normes als investigadors sense formaciÓ Pr o f essional que volen fe r treball de camp d i s pobles primi ti us, l qu e es suposa han d'exposar els seus resultats en forma de monog r a f ia . L'obra d'e n MUROOCK ( 1966), està orlen tod a c a p a l a classificaciÓ de dades culturals una vegadaObtingudes , encara que s'ens digui que s'ha utilitzat positivame n t com a manual de t r eball de camp . Nosaltres utilit-


115

114

zem el seu índex analÍtic com una de les fonts del tesaurus del programa d'ordenador de l'Arxiu, però creiem que l'api! cació d'aquesta Guia al treball de camp porta cap un fraccionament excessiu de quines dades interesen, perdent - se la visió de conjunt del tema investigat. Maestre Alfonso (197 6) ens presenta un manual acondiclonat a la investigació dins les societats modernes tradicionals, intentant encarrilar alguns mètodes i tècniques de treball de camp 1 formes dc classificació de dades que havien estat establertes en l'e s tudi dels pobles primitius, per fer-los avinents per treba llar en societats complexes. La guia que inclou a les darr~ res pàgines és més aviat un qüestionari per a xerrades sobre la instituciÓ familiar, basat en 2)5 preguntes que determinen fortament les respostes dels informants, i l imiten 1 'abast de dades que es poden recollir. (s, en canvi, interessahl l'obra de Cresswell i Godelier (1976), publicada en francès i malauradament encara no traduida, on es fa una síntesi dels mètodes I tèc niques qu e poden ésser utilitzats lant a les societats tradicionals primitives o rolk, com a les societats complexes . (s una de les obres que recomanem a tot interessat en etnografia perquè resol d'una manera entenedora J senzilla alguns dels problemes pràctics que es plantegen a 1 'antropòleg allà on manquen documents oficials (cadastres, censos, etc ..... ),dl temps que dÓna unes orientacions vàlides per la investiqa ció de tòpics culturals tals com la botànica, les unitat s de producciÓ agrícoles, les tècniques aqrícoles, de pastur a, pesca i transformació, l'habitat humà, la casa rural i les unitats socials. [n síntesi, es tracta d'un manual d'enq ue~ ta antropològica molt pràctic, destinat a centrar de manera senzilla la problemàtica i poder bus ca r les respostes sobre el terreny. l'Única critica que podria fer-se-li, i que és conseqüència òbvia de l'orientaciÓ d'escola dels seus autors, és la manca de perspectives sobre els aspectes més c làssi C! ment "culturals" : la religió, el folklore, etc ..... i la scva fixació, en canvi, en temes propis i clàssics de l'antr ~ pò i eg social .

A Cata l unya disposem d'alguns intents de manual de recer qu es que, si bé teñêñ una importància desigual, poden fa cilitar la tasca. El mes antic fou elaborat per Carreras A~ ta u 1 Batista i Roca en et sl de l'Arxiu d'Etnografia i Fol klo r e de Catalunya. Anava destinat a folkloristes i erudits locals, que eren els corresponsals de l'esmentat Arxlu. Consta de dotze qüestionaris monogràfics, així com d'unes instruccions generals per tots aquells que estaven interessats en la recollida de dades culturals en aquells temps. S'hi donen conse lls prà c tics l tècnics bàsics a tenir en compte, però té com Inconvenients: el desordre dins els mateixos qüestionaris, en els quals es barregen dades que, si bé poden trobar-se a la realitat, ca l separa-les per ferles entenedores, 1 al mateix temps, dins un mateix qüestio nari s'hi troben tòpics que necessiten d'una atenció especi f i ca. S'hi afegeixen algunes fitxes i esquemes moll rudlme~ taris que t enen uncl forta tendència cap al col.leccionisme l l ' lnler és museogràfic. Les seves intencions estaven més a més orientades cap a provar una sèrie de dades que podien donar idea de tret s "tÍpics", estranys 1 diferenciadors del poble català, ja que la seva in~encló era sobrelol cons~ulr una psicologia del poble català que fós possible comparar amb la dels altres pobles europeus. Miralles 1 Honserrat (1978) ha confeccionat un qüesll 2 na rl senzill però molt comple t per a la recer ca etnogràfica a les Illes. Està dlns els nostres objectius de treball 1 cal tenir -lo en compte. Les directrius del mateix, segons e l propi aulor, són les següents: "Aquest qüestionari o repertori temàtic consto de set parts. La pretén recollir les manifestacions biogràfiques oe t•t nterviuat a partir dels principals esdeveniments de la vida de l'ho me de la noslra àrea cultural . La segona comprén tol allò que l'r; me conei x sobre la na tura lesa en els seus diversos aspectes. La -tercera part tr acta de la cultura popular material, scbre lot allò que és obra material dels homes de la nostra comunitat, i que és susceptible d'ésser inventariat. La quarta part és la més extensa 1 tracta sobre la vida, els usos i costums dels ho mes de la comunitat, o, en definitiva, sobre les formes de vida de la col.lectipri~ero


116

vltat. Val la pena re•arcar les suDdlvislons per a poder parlar -

d'organitzac1o de la comunitat, dels cicles de la vida, de les tècniques 1 moviments corporals, dels usos 1 costu~s de la vida familiar i comunitaris en general. Aquest darrer apartat compren les activilals basiques de suDslstència, les activitats laborals, les activitats socials de caire acadè~ic, religió s , polJlic, cultural i laboral, i final~ent les ac tivitats de caire lúdic. La ~1 sena part tracta de les creences •àoico-religioses, 1 la setena part 1 darrera ens parla dels fels de caire histbrlc •es !"portants escaiguts en la pròpia co•unitat o, al •enys, reflectits en ella". (1978, 2).

No és un Intent exhaustiu, però si vàlJd. Intenta rec~ llir Jes fonts orals J les escrites, I dóna fo r ta Importància a la Incidència de la historia recent al proces cultural. la seva concepció és la mateixa que Ja nostra: servir de guia a J 'investigador, com a mitjà de recerca de materials etnogràfics I històri cs . rs a dir , quines dades aconsegu ir, no com conseguir-les. Cs una orientaciÓ Útil per a prlncJplants, però hi ralta una estructuració més co her ent 1 una visió teÒrica que no don~rla peu als desordres que hi apareixen. La constant referència al marc familiar o comunl tari parla de quin és l'àmbit d'estudi, és a dir, la unitat d'observació però no de la unitat d'anàlisi, que hau r ia d'ésser diferent segons els tomes . Les gules que presentem aquf Intentem fer una s{ntesl d'aquests antecedents. Ho pretenen resoldre e l problema, perquè això és Impossible. Sempre hi haurà una guia millor, 1 sempre cladrà tenir en compte que es tracta de la guia que correspon a un delermJnat moment 1 on es t r oba un grup de gent, J per tant respon sobre tot als seus Interessos, o aJ que pensem que són els seus interessos. AlxÒ sí, s'ha fet un esfo r ç per evitar els desordres que hem vist abans, donant-li una unitat segons les temàti ques que venen definides a partir de l concepte d'unitat d'~ nàllsi, 1 fent l'esforç pe r a què siguin a l a fl sistemes operatius per al treball de camp . Malgrat que són gules pe~ sades pe r a principiants, fan necessària una formació teòr! ca 1 pràctica mÍnima indispensable.

117

[n reali tat responen a les necessitats docents del Departament on aquestes guies són utilitzades per personal en formaci ó (estudian t s) però mal sense direcció l orientació. Aquesta darrera tasca és la que permet una major coherència ~~tod ològica de la guia, una eficàcia i una preclsió molt ~és acurades en les dades obtingudes. Els c r iteris fonamentals que segueixen són els segUent s : 1.- Cada quia remet a una unitat d'anàlisi determinada, per damunt de l'àrea d'estudi. la de restes, al calendari festiu; la de masies, com la de l'explotació pagesa, a la unitat domèstica pagesa; l a d'oficis, al tal l er artesà, I la de pesca a la comunitat de pescadors. 2.- Amb i'e~cepció de les festes, que son fe no mens co~ plexes, la resta són rets destriables a~b facilitat, 1 simultàniamen t permeten la comprensió global del prohlema. L'etnòg raf en formació té l' avantatge de no haver de delimitar ell mateix la seva unitat d'anàlisi, però alhora no es veu ofegat per la mas sa d'info r macions contradlctò r les que rebria en el cas d'una unitat major (vq. l a comuni t at). 3.- Exis t eix en cada guia un ordre concret que pot anar de general a par ticular, o a I 'inrevés; o dels temes qeogràflc-hlstòric-ecolÒglcs als I deològics passant per els tecnoeconòmlcs, socials, pol(tics, etc . 4.- Els annexes adjunts a la guia de treball sobre l'e~ plotaciÓ pagesa poden servi r per a les alt r es gules, modificant-hi alguns de l s seus termes, però reservant La seva estructura: tecnologia versus cu l tura material o objectes , divisiÓ del tr eball agrfcola versus divisiÓ de rols a una festa o a un taller, etc.


119

116

5.- Enca r a que l'extensió de les guies és força ampla, no son pas exhaustives, pe r què estan pensades com a "gu l es obertes", te~ricament ampliables fins a l'I n f init, com correspon a una activitat com la nostra a la qual difÍcilment hom pot posar-hi lÍmits.

BIBLlOCRAFIA ARXIU O'EWOCRAFIA I FOLKLORE OC CATALUNYA. 1922 Manual per a recerques d'etnografia de Catalunya. Universitat de Barcelona. Tipografia Carreras, Girona. CRCSS-~LL ,

1976 Finalment, una advertència. En Antropologia, on hom e n teoria ha de treballar sol, ha d'enfrontar-se amb una veri tat diferent a la seva, la guia no pot ser més que una p~ tita crossa que l'ajudi davant el desconegut en els moment s de tensiÓ, davant l'altre. La guia en cada cas s'haurd de t r ansformar, reelaborar, criticar i àdhuc rebutjar per ca dasc~ al llarg de la seva experiència de camp, i és aquesta la que volem quP sigui per cadasc~ important i fruct!rera. Sl amb alx~ que presentem , alg~ pot en un moment donat tro bar un ajut , la nostr~ felna . haurà tingut sentit.

R.; CDOELIER , H. (eds.) (NOTA) Outlls d'enquête et d ' analyse anthropologiques. Paris . F. Has pero.

HAESTR( ALFONSO, J. 1976 La investigaciÓn en Antropologia Socia l. Madrid. Akal. HAUSS, H.

1974

Introducclón a la Etnografia. Madrid. ltsmo.

HIRALLES 1 MONTSERRAT, J. 1976 "Qüestionari sobr e Hlst~rla l Cultura Popular de Mallorca" (Separat). Font es Rerum Balearl um, vol. Il. Mallorca . MURDOCK, C. et all!. 1966 Cu{a para la claslficaclón de datos cu l tu ra les . Was hlnqton . NOTES 1952

----- ond Oueries on Anthropology. London.

NOTA: En el ~nt d'editar-se la revista acaba de sortir al mercat la traducció castellana a Ed. rund~mentos. Madrid. (19Sl).


1.- L'EXPLOTACIO PACESA FAMILIAR . 1. - Sistema de propietat.

1. 1.- La pr opietat directa. Distribució i proporció. Tendènci a

a la compra I venda .

1 . 2 .- La propietat indirecta (parceria I masoveria I arrenda ments). Tlpus 1 condicions dels contractes . Distribució i proporció.

1.3.- L'absència de propietat (jornalers). Proporció respecte als propietaris directes o indirectes . 1 .4.- Evolució dels tipus anteriors de propietat. Variacions en el contingut dels contractes de conreu 1 de Les pròpies condicions dels mateixos a partir de l'emigtaclÓ, mecantL zacló, especialització dels cultius, turisme, etc . 1.5.- Propietat comunal. 1.5.1.- Què es considera propietat comunal (eres, canyars, boscos, pastur es, camins veinals ..... ). 1.5.2.- Regulacions en la utilització de la propietat comunal.. 1.6.- Instal . laclons d'Ús col . leclJu. 1.6.1.- Quines són 1 a quL pertanyen (particulars, ajunta ment .... ) (ex . molf, gener ador d'electricitat, sa fareljos ...... ) . 1.6.2.- Regulacions per a la seva utllltLacLÓ . 1. 7 . - La utilització de l'aigua. 1.7.1.- Utilització comunlt~ria . Accés lliure . Comunitat de regants. Altres formes d'accés.

? . - Caracter1stiques de l'explotació pagesa. Z.J. - Els elements dc l'explot ació pagesa. 2 .1. 1.- Terres. Tamany de l'explotació. Règim de tinença de la terra. lamany, localilzaclÓ l accesos de les parcel.les. Classificació parcel.les (regadiu/secà) .

2.1.2.- Bestiar o ramat . Tipus 1 quantitat. 2. 1. 3.- Instal.iacions (magatzems, naus, pous, corrals, quadra, bassa, palller, casa, sitges, cabanes, ge nerador elèctric, molL .... .. ). Estat de conserva ció i ús. 2.1. 4 . - La casa . Situació (dins o fora de l'explotació). Distribució interior de la casa, utilització de les seves peces i modificacions .

NOTA: Hem tingut en compte la qula inèdita de J. Contreras 1 C. Sanz : l es estratègies econòmiques 1 social s del camperolat, i la Tesi de Llicenciatura de J. Ferrús : Els dar r ers pagesos. Tar ragona ( 1 QAn\


122

UJ

3.- Calendari agrícola i ramader. 3.1.- Els diferents tipus de cultiu i els seus cicles. Varie tats de cada cul tiu. 3.1.1.- Aprofitament de la terra (parcel.les en guaret, rotacions de cultius, intensificació per mitjà dels abonaments). ).1.2.- Tractament de les enfermetats de les plantes. ).1.3 . - Diversificació I monocultiu. ).2.- Les activitats dirigides a la cria del bestiar. Si es trac la del ramat o de granges, descriure les activitats quoti~ dianes 1 el cicle anual. ).2.1.- Tipus de bestiar. Diversificació I especialltzacio. 3.2.2.- Tractamenl de les enfermetats . ).).- Canvls lntroduits en els cultius o en la classe de bestiar, l raons deJs maLei~os. 4.- Tecnologia. 4.1.- reLncs que es realil;cn en relació a cada cultiu. 4.2.- fsLris que s'utilitzen per a cada feina (veure fitxa no!Òglca).

t~c­

4.3.- Canvis introdults, grau de mecanització de l es t asques agrícoles i ramaderes. 4.4.- Lloguer de maquinària. Moments. S.- Orientació de la producció. 5.1.- Producció dirigida a la venda. Producció dirigida al consum del best~ar o ramat i a la renovació del cicle agrlco la. Produccio dirigida a l'autoconsum. Especirtcar produc tes i les quantitats de producció per Ha . 5.2.- Quantitat i classe de productes en cada cas. 5.).- Canvis experimentats en les proporcions dels productes que es destinen a la venda ..... . 6. - Activitats relacionades amb la reproducció dels elements de l'cx plolacio. 6.1.- Les activitats domèstiques. On 1 quan es realitzen. 6. 2.- Activitats dirigides al manteniment dels estris J instal. lacions. 6.3.- Recol .lecció, caça, pesca . Fer llenya o carbó . tpoca 1 moments en què es r ealitzen aquesta classe d'activitats. Tec nologla utilitzada. OrganitzaciÓ (pandllles .•........ ).

7.- Les despeses de l'explotació. 7.1.- Despeses de l'explotació en: 7.1.1.- Terra: pagament de censos o arrendaments, impos tos ..•..•.. • 7.1.2.- Treball: contractació de jornalers. 7.1.3.- Maquinària: - Inversions i combustib le, manteni ment d'eines. - Lloguer. 7 .1. 4. - Aigua. 7.1.5.- Llavors i ramat. 7.i.6.- Productes fitosanitaris (insecticides, herbicides). 7.1.7 . - Abonaments, pinsos. 7.1.8.- Assegurances. 7.2.- Flnanclació externa de les despeses. 7.2.i.- Crèdits sol. llcltals . Quantitat 1 dest! dels concedits. InstituciÓ on es demanen. 7. 2.2.- Ajuts o subvencions . Organisme que les concedeix. 8.- La força de treball. 8.1.- La mà d'obra familiar. 8.J.i.- Sexe i edat dels components de la familia. Jornades laborals 1 lntensJstat del treball d'acord amb els cicles de cultius. 8.1.2.- reines que realltla cada membre de la família, en relació amb el s cultius i demés acti~itats (domès tiques, manteniment ....•... ) Resumir-ho en el quadre annex al final (fer-ne un per cada grup d'activitats, i un altre de síntesi). 8.2.- Hà d'obra assalariada. 8.2.1.- Tipus de contracte l relació contractual . Canals de contractació. Pr ocedència dels jornalers. Pe riodicltat en l a contractació. 8.2 . 2.- Feines que realitzen els jornalers. Distribució. 8.2.3.- Salaris per sexes. Salaris segons les feines. Eis components del salari (diners, espècies, menjars.

. ........ ) .

8.2 .4. - Classe de trebal ls 1 r elació amb la familia que els contracta. 8.3.- Formes de cooperació. 8.3.1.- L'ajut vernal. Els tornajornals i contrapresta clons familiars, torns per a cuidar ramat, etc.


124

8.).2.- L'ajut institucionalitzat. Cofraries, germandats, assegurances. 8.J.J.- Classe de treballs pels que es demana ajut o col.-

l aboració. 8.4.- Variacions en la força de treball. 8.4.1.- Migracions dels components de la famllia (definitives I temporeres). 8.4.2.- Relació de les variacions en el cicle familiar amb el tamany de l'explotaciÓ, feines que es realitzen, contractació de jornalers ............ . 9.- Activitats fora de l'e~plotaciÓ domèstica. Concretar per a cada membre de la famllia que realitzi activi tats externes a l'explotació: 9.1.- Lloc de treball. 9. 1.1.- Indústries locals. 9.1.2 . - Altres explotacions agrlcoles. 9.1.3.- Serveis (administraciÓ, serveis municipals), hostelerla, servei domèstic, etc . 9.1.4.- [specialització professional (ferrer, mecànic, fuster, et.c. ). 9.1.5.- Botiga. 9. 2.- Condicions de treball. 9.2. 1.- Treballador autònom I contractat. 9.2.2.- Treba l l temporal I fixe. 9.2.3.- Categoria professional. 9. 2.4.- llorar!. 9.2.5.- Remuneració. 9.).- Aspectes socials. 9.).1.- Raons que impulsaren a la realització d'aquesta activitat. 9.3.2.- Temps que ra que la realitza. 9. 3.3.- Variacions respecte al lloc de treball i a les condicions de treball. 10.- La comercia lització de la producció. 10.1.- Tipus de comerclallttació (variacions segons els dife rents productes). 10.1.1. - Directa. 10.1.2.- Mercats locals.

125

10.1.).- Magatzems. 10.1.4.10.1.5.10.1.6.10.1.7.-

Contractes anterlors a la collita. Serveis estatals. Proveedors fixes. Vendes a particulars, espor àdics . (Condicions dels contractes, avantatges i inconvenients. Qui formalitza els contractes). 10.2.- El paper de les cooperatives. 10.2.1.- Les condicions dels cooperativistes. 10.2.2.- Paper de la cooperativa (comercialització, coop. de consum). 10.2.3.- Canals de comercialització de la cooperativa. 10.3. - Crau de dependència del mercat. 10.).1. - Segons els productes. 10. 3.2 . - Segons la periodicitat de la producció. - col llta tempo r al. - ag r icultura intenslvd. - emmagatzemament de la producció. -producciÓ dlirla (llet, verdures ..... ). 10.).).- Crau de concentració de ld demanda. 10.4. - Mecanismes de fixaciÓ de preus, segons els tipus de comer clalitlació. 10.4.1. - Preus rlxes . 10.4.2.- ~~goclaclÓ de preus. Il .- Herència. 11.1.- Estructura familiar. 11.1.1.- Composició 1 variació del gr up domèstic (a t r avés de cartes genealògiques). - troncalitat I nuclearitat. - regles de residència. - emlgracló. 11.1.2.- La terminologia del parentiu. 11.2.- Herència. 11.2.1 . - Tipus d'herència (universal I parts Iguals). 11.2.2.- rorma Jur{dlca (capítols, Institució d'hereu en vida, testament, sense documents). 11.2.3.- En cas d'herència universal: quin fi.ll és l'hereu, raons per les quals se l'escollelg, moment en què és anomenat, condlclons, dotacions als no hereus.


126

127

11.2.4.- En cas d'herència dividida: forma de distribució del patrimoni, solucions davant e~cessives fragmentacions, moment de fer efectiva la par tició, (en vida dels pares, a la mor t d'algún d'ells ... ), situaciÓ econòmica dels futurs hereus. 11.2.5.- Conflictes en relació a l'herència. 11.2.6.- Documentació r elativa a l'herència. 11.).- Matrimoni. 11.3.1.- Estratègies matrimonials. -les r el acions entre joves i l'elecció del cònj~ ge. -inter venciÓ dels pares en l'elecciÓ del cÒnjuge . (veure sl és més intensa en el cas dels hereus ) . - pactes previs a la realització del casament (en tre pares I fills, entre consogres, entre els futurs cònjuges), escriptura dels capítols. - les aportacions de cada cònjuge al matrimoni (casa, mobles, terres, diners, roba). - e l règim econòmic del matrimoni (dependència del s pares, règim conjugal). 11.).2.- Rl luols.associats al matrimoni.

4.- Tecnologia . Estris que s'utilitzen per a cada feina.

- la relació entre el jovent. Llocs i situacions (festes, romiatges, església, discoteques, bars , grups d'escol l es, grups polÍtics, centres d'estudi). - el festeig. Inici i duració. Tipus de relaciÓ. Conflictes i ruptura . - el prometatge. Contactes dels nuvis amb les res peclives famílies. Contacte de les dues famf -lles. Realització dels pactes 1 capítol s. Conflictes I ruptura. - Ja preparació del matrimoni. La solució de la vivenda. Elecció de mobles, estr is, decor ació. Els regats. Les llistes de noces (a qui es not! ff ca). -Ja prepar ació del casament. Adquisició d'indu mentària. Invitacions i participacions. ConcertaciÓ del convit, de l'església. Elecció del s padrins (o por tadors d'a rres), dels testimoni s, dels invitats. Les despedides de solter. - el casament. Partlclpació del velnatge. La preparació dels nuvis. Llocs on es realitza. Com se celebra (cerimÒnia, menjars, bromes). Nombr~ d'invitats. [J viatge de noces. 11.4.- Les relacions familiars. 11 . 4.1.- Persones que prenen decissions (veure fitxa adj unta>· 11.4.2.- Afinitats i conflictes dins el grup domèstic. 11.4.3 . - Tasques assignades a cada membre del grup familiar . 11.5.- Les despeses familia r s. (Veur e fitxa adjunta).

Dibuix. Indicar dimensions, capacitat 1 pes. (fer -ne més d'un sl cal).

FITXA DE TECNOLOGIA Entrevistador: Data:

Lloc :

)nforman t . Nom: Edat:

Sexe:

Professió:

Adreça: ~

estàndar:

Nom local:

Lloc d'origen: Ddta aproximada de fabricació: Lloc de t r obada :

Fotografies (rererèncla)

Descripció. - Materials. -Parts de l'objecte amb la seva denominació. - Decoració. - Tècnica de fabricació (en cas de fabricació pròpia). - Estat de conservaciÓ (neteja, conservació 1 reparacions).


129

128

e.Utilització.

La força de trebal l. Feln~

que r ealitza cada membre de la familia .

- per a què s'utilitza. - com s'utilitza. -qui l'utilitza. s l s'ha deixat d'empra r , especificar des de quan (aprox.) i per què ta,1 estat substlt uJL.

HOHE

ANCIA I -NA ADULT I -TA

Quantitat d'instruments d'aquest tipus en una unitat d'explotació.

JOVE ~N

Informació rebuda respecte a l'objecte (recordo que una vegada fen t- lo ser vir hem va passar ........•. /la meva mare abans d'usar-lo feia td senyal de la creu .•.•...•..... ).

Referències (simbologia, refranys, mitologia, rondallÍstica).

Bibl iografia (fonts , referències).

I

-tiA


131

11.- El grup domèstic. Les relacions familiars. Persones que prenen decisions.

PERSONA QUE DECIDEIX

PERSONES QUE HO REALITZEN

El grup domèstic. 11 .- r-es relacions familiars. Les despeses familiars.

s-

PERSONE" AF[CTAO[s

-

IT>

Noves inversions econòmiques: - en l'explotació - en la casa ComercialitzaciÓ dels productes.

Mes - ptes. MENJAR: Patates i verdures: - corral - hort propi - compra Vi L begudes. Oli o mantega. Pa. Arròs i llegums . Sucre l mel. Llet 1 derivats. f rulla. Carn i aus. Peb. únbutlts. Ous.

Pastisseria . Productes enllaunats. Altres.

Despeses qUotidi~ nes: - alimentació - vestl t - material escolar - abonaments, CO.!!!_ bus tible

2.- Vlvri'IOA: Lloguer. Pagament aplaçat (propietat). EI eotricl tat. Aigua. Combustible (gas, llenya). Hobiliari. Estris. Decoració. Articles neteja . Tetèron.

Canvis: - de casa - de metge - de farmàcia -de col .legi - d'amics - de diversions - dc tenda Rituals familiars - batejos - comunions - casaments - enterraments - onomàstiques

3.- ASPeCTES PERSONALS:

Roba 1 Cdlçat.

:

-

Sanitat 1 farmàcia. Perruqueria o barberia. Escola 1 ensenyament. Llibres, diaris o revistes. Sortides, vacances . Transpor t.. Despeses de butxaca. Diversions (cinema, discoteca •... ) . Productes perfumeria.

Any - ptes.


J..U..

133

Hes - ptes ..

Any - ptes.

4.- ASPECTES SOCIALS: Regals. Quotes a centres, associacions Invitacions. Altres.

5.- DESPESES CXTRADRDIN~RICS: Canvis de vlvenda. Compra o lloguer de seqona residència. Pagament de dots. Notari, registre d'escriptures. Celebracions (batejos, casaments, enterraments). Reparacions vlvenda.

.....

z.-

~s~1 __ Aspectes arquitectònics. 1.1.- localització. Situació de les terres del mas. Situació de l'edifici respecte al conjunt de ter res, al poble, a les vies de comunicació, a les fonts d'aigua. 1.2.- Descripció de l'edifici. Ajudar-se de dibuixos i fotografies. 1.2.1.- Enumeració de les dependències que constitueixen el mas: la casa i els seus annexes: cellers, graner s, palllses, estables, magatzems, corts, lloc per a guar da r eines, el carro, el tractor. Indicar els noms que empren els estadants del mas. 1.2. 2.- Plànol a escala dc tots els edificis que compo sen el mas, indicant-ne l'orientació. Dibuixarla planta, alçat, perspectiva 1 secció, indicant les mides corresponents dc totes les pdrls de l'edifici (parets l envans, teulada, portes, f! nestrals, balcons, escales, motius ...... . •.. ). 1.2.3.- lndlcar la repcllclÓ d'elements i motius arqultectònics, simetria, alineament, colors , combinacions 1 disposlció general. 1.2.4.- Tècniques de construcció emprades 1 materials que s'han fet servir (fusta , pedra, fang, teules, etc •..• ) Indicant l'origen, prÒxim o llunyà dels materials. formes del teulat, inclinaclÓ, orientació, gruixor dels murs, divisions internes, f~ naments, etc ..••. • indicar els tipus de materials emprats en portes, balcons, finestres, etc ..... , I si 4quests són senzills o "nobles". 1. 2.5 . - Construir la història de les dependències del mas. Cvolucló de les formes arquitectòniques (supressió, creaciÓ o engrandiment de l'edifici o de parts de l'edifici), indicant, a~ la màxl ma preclsslÓ possible, els anys en que han tingut lloc els canvis. Indicar també qui construeix o reforma el$ edlflcls i la possible intervenciÓ dels propis membres de la familia que l'habita. 1.3.- les peces de L'interior de la cdsa; llur ullllt¿acló en relaciÓ amb la vida agrícola domèstica 1 familiar. 1.3.1 . - Estructura ramlllar i distribuciÓ de l'espai . El dormitori dels pares. El dormitori dels fills i d'altres membres de la fdmllla. Qui comparteix els dormitoris. 1 .. 3.2.- Les peces d'utilitzaciÓ comú .

NOTA: Pel primer apartat d'aquesta guia hem adaptat el qüesllonari més general de Ramon Valdès sobre: La casa (UAB).


134

135

1.3.).- Utili t zació de les diferent s habitacions. Llocs preferits pels membres de la famÍlia segons sexe 1 edat; habitacions utilitzades durant l'estiu o l'hivern, aixÍ com durant les activitats quotidianes: menjar, dormir, lleure .......... .

1. 5. 7.- Aigua: pou, dipòsit, ai gua cor rent .

1.3.4.- Espais, racons o habitacions sagrades. Imatqes. t.4.- La utilitzaciÓ de la casa quan hi ha visitants. 1.4.1.- L'accés a l'Interior de la casa . Porta oberta o tancada. Seqones portes, cortines. Avisos pr~vls a l'entrada: campaneta, timbr e, crit, picapor t. salutació ..•..•. Qui pot entrar i fins a on. Oul es considera intrús. 1.4.2.- HabitaciÓ a la que es fa passar als visitants. Accés dels visitants a altres parts de la casa i diferencies que pugui haver respecte llur edat o sexe. l~ecessltat de dem<~nar o no permls per accedir al bany, habitació d'un malalt, etc. Suspenslo de les normes restrictives en e~ sos d'enfcrmetats, morts, casaments, festes ... 1.4.).- Diferències en quan a tamany 1 decoraciÓ de les habitacions en les que poden entrar visitants, respecte a les que no hi tenen acces. i.4.4.- La defensa de la propietat: gruixor de la porta, reixa, candaus, tranques, tàpies, etc. 1.~.-

Acondlcionament de la vlvenda. l.S.I.- Adaptaclo de la vlvenda <1 les característiques del terreny, desnivells, arbres ...... . Orientació seqons la direcciÓ del sol, vents dominants, etc. 1. 5.?.- Acond Iel ament Lcrmlc; contra el ca Ior: pl'rs Iel nes, separaciÓ dels focus dc calor Interns (cul na, forn); contra el fred: finestres o vidres dobles, revestiment del terra, aprofitament del calor animal (estable junt a la sala o el dormi tori, cohabitaciÓ): focus de calor (brasers, burros, estufes). 1.5.).- L'evacuacio de vapors i fums (portes, finestres, xemeneies, etc.). Ventilació. 1.5.4.- Llum natural. Orientació de la casa. Tamany I disposició dc Ics obertures a l'e~terlor. Temps d'insolaciÓ seqons diferents estacions. ~s de les persianes 1 finestrons. 1. 5. S.- Sorolls interns o procedents de 1 'ex ter Lor. 1.5 .6 .- Llum artificial: llar de foc, veles, petroli, gas, electricitat. Nombre de llums, watis, temps d'utilització. Moment en què s'encén el llum . Treballs que es fan amb llum artificial. Color de les parets (clar, fosc, br i l lant .... ).

1. 6. -

1. 7.-

1. 8.-

1. 9. -

1. 5.8 . - Polució i hi gi ene . ,El nivel l de brutícia toler~­ da. La i nstal. l aclo de la sala de bany. Evacuació d ' aigües brutes i residuals . Protecció contra insectes, par àsits, rosegadors . Decoració 1 mobiliari . 1.6 . 1. - Mobiliari Interior segons les diferents habitacions. 1.6.2.- Objectes d'adornament, fotografies, quadres i accessoris casolans (de la cuina , cel ler, alcova, mel\)ador, etc . ). 1.6.3.- Instruments per IndÚstries casolanes: cuinar, rentar, planxar, encendre el foc, fer el vi o el pa, etc. 1.6.4.- Objectes caso lans emprats a la il.luminació, re frlgeraclÓ, calefacció I higiene de la casa. L'espai Inter ior i l'exter ior. Les activitats casol anes que es reali t zen fora de la casa (porxos, pati) . 1. 7.1.- Llocs on Juguen els ncns .• Corre laclonar amb edats, allunyament, vlgiloncla. 1.7.2.- Indumentària 1 calçat utillttat a casa, pels t r eballs agrícoles , per anar al poble. 1.7.).- Hcnjars a l'exterior segons les estacions. Veure sl es fa d'una forma constant durant el bon temps l si hi ha algún lloc fixe per a fer-ho (porxos, sota arbr es). Els menjars festius fets a for a de la casa . 1.7.4.- Treballs domèstics que tenen lloc fora de la ca sa: r entar , prepar ació de certs aliments, cosir. l a casa en rel ació a l'espai social. 1.8.1.- Situació dc la masia respecte a l'drea de treball i serveis . Mercat, tendes, escola, metge, església, bars, parada d'autobús o de tren. 1.8.2.- factors culturals en la definició dc l'espai ocupat pel mas . Emplaçaments preferits o despr~ ciats. Veure causes que s'esmenten (~umitat, foscor, calor ... . .. ). 1.8.3.- Possibles dites o rondalles on s'esmenti la casa o el mas sencer . Pressupost que es destina per a la conservació dels edi flcls del mas. Si es tracta de masovers, veure si són ells o bé el propieta~i qul corre amb aquesta mena de despeses.


136

2.- Les activitats econòmiques. 2.1.- La tinença de la terra. 2.1.1.- Forma de tenir la terra: propietat directa, pa~ ceria, masoveria, arrendament ....... . 2.1. 2.- Condicions del contracte de conreu. 2.1.3.- Lstabliment del contracte: oral I escrita (documentaciÓ). 2. 1. 4.- Duració i trasmissló del contracte de conreo . 2.2.- Elements constitutius de l'e~plotació i llur evolució. 2.2.1.- Terres (de conreu, ermes, boscos, pastures). parcel.lació J extensió de les terres. - c lasse de cultius o de productes que s'obtenen. 2.2.2.- Ramat i bestiar. 2.?.3.- Fdiflcls rústics 1 urbans. 2 .2.4. - Instrumental agrícola 1 ramader. - les eines. - la renovació tecnolÒgica. ?.3.- Cicle agrícola 1 ramader dels principals productes obtinguts. 2.4.- La força de treball de l'explotaciÓ . 2.4.1.- ramtliar. -Treball de cada Individu a l'e~plotacló agrlcola/ramadera. - Treballs permanents o lnlermllenls de cada Ln dlvldu fora de l'e~plotació (cfr. amb la lm-portdncia relativa a nivell local dels sector s~cundarl i terciari). 2 .4. ?..- rorça dc treball Indirecta: terres en parceria, masoveria o arrendament.

2.4.).- Jornalers permanents o bé oeasslonals. 2 .4.4. - CooperaciÓ vernal. fls tornajornals I contraprestacions. 2.).- Dinàmica de J 'explotació. 2.).1.- Les feines dlarles, setmanals, anyals, amb espe cl fl cació de quins individus les rcalltren. 2.>.2.- Les rutines de treball en dies feiners, festius ...... . 2.) . ).- Correlació amb la força de treball disponible amb 1 'orientaciÓ de la producció . 2.6.- Orientació de la producció. Quantitat, utilització i pr~ porció dels productes destinats a: 2.6. 1. - Consum familiar.

137

2. 6.2.- Comercialització. 2 .6. 3.- Cria de bestiar de corral. 2.6. 4.- Reinversió ag r icola o ramadera. 2.6.5.- Part entregada al propietari (en el seu cas). 2.1.- La comercialització de la producció. 2 . 7.1.- Tipus de venda de cada producte. - venda directa a botigues, en el mercat, a indÚstries. - venda a intermediaris. - venda a través de cooperatives. 2.7.2.- Preus dels productes comercialitzats 1 llur fixació. 2.8.- Despeses de l'explotació. 2.8.1.- Reinversió agrícola: llavor s, abonaments, inse~ ticldes, herbicides, pinsos, compra 1 manteniment de maquinària, veterinari, assessorament •. 2 .8.2.- Scguros socials, quotes sindicals, germandats, cooperatives. 2.8 . 3.- Impostos o pagaments de rendes (en el seu cas). 2.8.4.- Sous de jornalers. 2.9.- Pr oductes pel consum familiar que són obtinguts fora de l'explotació. 2.9.1.- Menjar , indumentdrla i equipament individual . 2.9.2.- Mobiliari 1 accesoris per la vivenda. 2. 9.3.- Despeses en escolarJtLacló, metges, viatges 2.10.- Descripció de les dietes. ) . - El grup domèstic. 3.1.- ComposiciÓ i variaciÓ del grup domèstic (a lravés de carles genealògiques). 3.1.1. - Individus que viuen al mas. - temps de residència en el mas. - procedència (casa, poblaciÓ) dels incorporats per matrimoni. 3.!.2.- Individus que han marxat del mas. -causes de marxa (casament, emigració ....•. ). - dest! (casa , poblaciÓ, mas) 1 any. 3.1.3.- Jndlvldus amb residència intermitent. Ti pus d'ac tivitat que mantenen i vinculaciÓ amb els mem- bres del grup domèstic. 3.2 . - Les denominacions del parentiu.


138

3.2.1 . - Terminologia de referència. 3. 2.2 . - Terminologia apel.lativa . 3.3.- les formes de successió hereditaria. DescripciÓ dels di ferents casos que han tingut lloc en el grup domèstic .3.3.1. - En el cas dels masovers cal fer referència a si s'estableix o no una transmissiÓ del contracte de pares a fills. ' 3. 3.2 . - En el cas de qui té la propietat directa sobre el mas cal fer referència al tipus de document hereditari (testament, herència pactada, herència gravada, intestada) i a la forma de testar (document privat, davant capellà, notari •.• • • ). Aportar documentació (fotocopies o còpia dels documents) • 3.3 . 3. - Elecció dels hereus o succesors en l a masoveria. Aspectes que influeixen en l'elecció (ser home/ dona, primogenitura, qualitats individuals ... ). 3.3.4.- les condicions de la successiÓ hereditària. Con diclons imposades. En el cas dels propietaris limitacions del propietari, cÒnjug 1 hereu respecte a 1~ disposició dels béns. 3.3.5.- Moment i circunstànoia en què es realitza la transmissió. 3. ) . 6. - Conflictes en relació a la transmissió. 3.4.- Matrimoni. Matrimonis que han tingut lloc entre els m~ bres del tronc ramiliar. 3.4 .1.- L'elecció del cònjug. La intervenciÓ dels pares. Necessitat o no 'del consentiment: dtferències entre els fills. Tipus de cÒnJug que es prefereix per cada fill . 3.4 . 2.- El nuviatge. Durada 1 preparació del casament . Diferents casos . les dots.

3.4. 3.- El casament . Descripció de la cerimònia 1 de la festa. Fer aquesta descripció per cada un dels membres del tronc familiar, visquin o no ja a la masia. Especificar també amb qui s'ha casaL cada u, aixÍ com l'edat I any de casament. 3.4.4.- En el cas de propietaris del mas, fer referència a si s'han establert pactes matrimonials a través de capítols matrimonials. Especificar les aportacions en béns de cada cònjug. 3.5.- les relacions en el grup domèstic. 3.5.1. - l'ordre jeràrquic dins la familia. Sistema d'a~ toritat . 3.5. 2. - Afinitats o conflictes entre els membres del grup domèstic, especificant quines coses es constitueixen corn motiu de conflictes.

139

3.5.3.- Qui pren les decisions. Diferenciar aquelles d~ cissions que afecten a la marxa de l'explotaclo 0 aquelles referides a qüestions casolanes. Crau de participaci? dels diferents membres del grup domestic. 3.5.4.- Fei~es i responsabilitats atribuides a cada individu. Les relacions de l'individu fora del grup domèstic. In3.6.tensitat, definiciÓ i mediat! tzaci? d'aquestes relacions· Especificar-ho diferenciant edat i sexe. 3.6 .1. - Les relacions amb el propietari del mas. Perioditzaci?· Forma d'entregar els pagaments anuals . ).6.2 . - Les relacions amb gent de masies veines, amb P~ rents, amb amics. ) . 6.3.- La participació a trobades en els bars, assocl~ clons recreatives, culturals • ..•...•..


140

141

BIBLIOGRAFIA CAMPS i ARBOIX, Joaquim. 1959 La masia catalana. Barcelona. Aedos. 1965

Les cases pairals catalanes. Barcelona. Destino.

).- QfiCIS TRADICIONALS, 1.- Fitxa de localització. 1.1.- Nom, edat, sexe, lloc de r esidència de l 'art esà. 1.2.- Especialitat I ofici. 1.3. - Si són varis els artesans, fer-ho per cadascun d'ells. 1.4.- informació de la localitat on viu.

DAN€5 i TORRAS, Josep. "Arquitectur a popular. Secció septentrional de la Comarca d'Olot' 1919 Notes referents a l es masies de les Valls de Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldebach." Bar celona. 1933

"Estudi de la masia catalana ". But lled del C.E.C.

OOHINCO, Hiser icordJa¡ fERRÚS, Jordi¡ ROORICUEZ-SOLANO, Ht Rosa. 1981 "L'hàbitat dispers a la Catalunya Nova: un problema metodolÒ9Jc" a, Comentaris d'Ant ropologia Cultural, 3: 3-17. CIBERT, J. 1947 La masia catalana. Origen, esplendor i decadència. Barcelona.

MUla. CRlERA, A. ( 19))) 1974 La casa catalana. Barcelona. Pol{grara. MASIA 1961

La --- Historia y tipologia de la casa rural cata lana. Barcelona. 2C Cons truccJon de la Ciudad, 17-18.

VILA VALENT!, Joan. 197) El món rural a Catalunya . Barcelona. Cur ial . VIOLANT i SlHORRA, Ramon (1948) 1976 L'art popular a Catalunya . Barcelona. Edicions 62.

z.-

Elements que intervenen en el procés productiu. 2.1.- Primeres matèries o materials: 2 .1.1.- DescripciÓ d'elements o primeres matèries neces sàries per a J 'elaboració del producte artesa-nal. Caracter!stlques !avan tatges de la seva utilit2.1. 2.zac1p. 2 .1. ) . - Primeres matèries: naturals , semlelaboradcs (o semlmanufActurades), o manufacturades. 2 .1. 4.- Tractaments previs a la seva utilització: fets pel propi artesà o per altres (oficis relacionats amb aquesta activitat). 2.1.5.- Parts de l es primeres matèries. 2. 1. 6.- Espècies l llocs d'origen. Presents o no al marc eco lÒgic de l 'artesà o a altres. 2.1. 7.- AdquisiciÓ de l material: compr a o recol . lecclÓ prÒpia, cost econòmic, medis de transport, mides i mesures de compra. 2.1. 8.- Canvi o substitucio de les primeres matèries. Motius. 2.2.- Instrumental 1 maquinària: 2. 2.1.- DescripciÓ de cadascuna de les eines ~prades: fitxa tecnològica, adquisició, utilització, fabricació. 2. 2.2.- Maquinària. 2 . 2.3. - Reparacions. 2. 2 .4. - Canvi, modernització tecnolÒgica . 2.3.- Tall er I magatzems: 2.3.1.- Descr ipció del taller: nombre de dependències, e l ement s que les composen, sl hl ha especlalitzac1Ó per dependències, qu~ hi ha a cadascuna d'elles. - taller propi o llogat . - Magatzems: util ització 1 distri bució .


143

142

- Canvis, en el temps, dins del taller. Sl s'ha utilitzat anteriorment altres locals. 2.4.- Persones que intervenen en el procés productiu: 2.4.1. - 14ombre de persones que treballen a la unitat pr~ ductiva artesana. 2.4.2.- runcio dc cadascuna en aquest procés. 3.- Proces d'elabo~. ).I.- Oescrlpcló de les fases d'elaboració de la peça 1 llur nom. ).2.- Eines 1/o maqulndria que intervenen en el procés d'el aboraciÓ. 3.3. - DescripciÓ de tècniques 1 principis en què es basa. 3.4.- Càlcul aproximat de temps que dura cada fase l el pro cés d'elaboraci~ total. 3.~.- Persones que tnt.ervenen a cada fase del procés d'el c1ho rac!~ (treball individual o de conjunt) . · 3.6.- Canvis en el tem~s del procés d'elaboració. 4.- OrganitLaclÓ del treball. 4.1.- Relacions entre persones que intervenen en el proces productiu: familiar, jeràrquica, etc. 4.2.- Sous 1 condicions de treball de cadascú. Jornada laboral diària, anyal (per èpoques). 4.).- Canvis històrics en l'organització (tendència a la proletari tzacló).

5.- Producte artesanal o peça. 5. 1.- Nom (s): local 1 est.andard. 5.2.- Tipus de peces. Descripció de cadascuna d'elles. Parls . 5. 3.- Classiricació (per: materials, forma, capacitat i mesura, qualitat., utllltLació ..•.... ). 5.4.- Utilització a què es dirigeix cada tipus de peça (acti vitats a què es destinen les diferents peces). 5.S.- Canvi en el temps de la producciÓ de peces. 6.- Comerclalitlacló . 6.1.- rormcs de venda: lndlvldual, majorista, botigues, cat:llegs, ambulant, per encàrrec, per cooperativa ..•....• 6.2.- ~rees d'influència de venda i tipus de clientela.

6.3. 6. 4.6 .5. 6. 6 . -

Epoques de venda . Hides 1 mesures. Preus. Tipus de determinació de preus. Canvi històric de la comercialització.

7 . - L' ar tesà .

7. 1 . - Biografia com a artesà. Aprenentatge: tradiciÓ familiar, escola, autodidacta. Període d'aprenentatge: temps i con dicions. 7. 2. - Tipus de dedicació: exclusiva o complementàr ia. 7. 3. - Per tenència o no a alguna associació o corporaci~ artesa nal. 7. 4 . - Condició social a la que pertany. 7. 5. - Consider acions de l'artesà r especte al seu of'icl (oftci, ar t, tècnica). 7.6. - Descr ipció de la vida quotld La na de l'artesà. ' 7. 7. - Relacions amb alt. res ilrtesans del mateix ofici. 7. 8 . - Relacions amb altres oficis. 7. 9. - Canvis històrics. 8. - f o l klore 1 tradicions.

8. 1. - A$pectes folklÒrics i tradicionals relacionats amb l'ofi el: contes, llegendes, cançons, refranys, festes, balls~ sants-patró, processons, supersticions, anècdotes •.....


14 ~

144

BIBLIOCRAFIA

~.

_ efSCA .

J . - La comunitat.

CABARRO MOTLLO, J. M!. 1976 El món dels picapedrers. Tarragona. Departament d'Antropologiè (Mimeografiat). CRIÑ0, David. 1981 Oficis gue es perden. Barcelona. Ed. Millà . llENAY, B. 1976 Des métiers et des homrnes au village. Paris. Ed. Seu11. 1978 Ocs métiers el des homrnes aux ateliers d'art . Paris. 1976 A la llsière des bols. Paris. 1980 Des métlcrs et des hommes faca a I 'Océan. Paris. Seuil. 1980 Les molssonncurs de Ja mer e. Paris. MOLLRA, Pere. 1980 La farga. Barcelona. [d. Dopesa (Conèixer Catalunya). MUSEO l TNOLOCJ:CO Y COLOIHAI 1956 CucsLtonario de Cesteria. Barcelona. PLA CAACOL, J.M. 1927 L'art popular

de la llar a Catalunya. Girona.

SANCIILZ CERVELLO, Josep. 1981 Assaig d'una IndÚstria t1ptca de flix: les cordes. Tarragona. Departament d'Anlropo1ogla (Mimeograflat). ViOLANT SIMORRA, R. 1976 L'art popular a Catalunya. Barcelona. Edicions 62.

1.1.- LocalitzaciÓ i enclavament. 1. 2.- Cens total. Cens de pescadors. 1. 3.- Els carrers o barris de mariners.

z.-

El medi geogràfic. 2.1 . - Les algues marines, els corrents, les marees. Crau de salinitat de les algues. forma de la costa. Els vents. Les pluges. 2.2 . - La plataforma continental. Relleus submarins 1 zones de pesca. 2 . 3.- El coneixement emp!rlc dels Fons marins, els corrents, vents, marees, l'hàbitat animal, etc •.•.•• L~ percepció visual del rons, el cel i I 'horlt¿Ó. Els colors 1 llur signi ficació . Els ocells marins. 2.4. - Elements que determinen La selecció de l es pesqueres. Local ització de les pesqueres assenyalant-ne l lurs caracter ístiques (profunditat, distància de la costa .. . ) Mesur es utilitzades per el coneixement de La profundltat . 2.5 . - Estr is tècnics dels que es valen els pescadors (cartes de navegació, rada r , etc ..•. ) per a detectar el peix i or ientar-se. 2.6 . - Elements climàtics que afavoreixen o dl f lcuiten el trebal l del pescador. 2.7 . - La per cepció del medi: senyes de rons 1 senyes de costa. Estels que serveixen per a fixar la situació. Turons i muntanyes, masies 1 campanar s que serveixen de senyes. La toponímia.

2.8. - La demarcació de les zones de pesca. El paper del secret 1 la seva transmissió. 3.- Els r itmes natur als, melereològlcs l biolÒgics. ).1 . - Nom de tots els peixos coneguts pels pescadors . Espècies de peix 1 llur classificació per part dels pescadors. Costums dels peixos i hàbits alimenticis dels mateixos. Qualitat 1 quantitat d'espècies en els llocs h~ bltuals de pesca. 3. 2 .- Ei calendari anual i les estacions. Les estacions 1 llurs caractedstiques: horari, espècies buscades . Les espècies migratòries i les que no ho són. 3. 3. - Les modi f icacions cícliques de la pesca 1 l'entorn biolÒgic. L'estaciÓ i els resultats de les captures. Les èpoques de veda. La reproducciÓ de les especles marines.


146

4.- La barca i les arts. 4.1.- La barca. Tipus de barques i llurs formes. Lloc de cons trucció i tonelatge de les mateixes. Noms 1 colors ambquè estan pintades. Conservació, neteja 1 repintat de les barques. 4.2.- El coneixement emp1rlc de les possibilitats i limitaclons de les barques 1 de llur aparellatge. 4.3 . - Arts de pesca 1 ormeigs . Arts 1 tipus de pesca (parada, encerclament 1 deriva). Arts de pesca superficial o de profunditat. Xarxes móbils i fixes. Altres aparells 1 ormeigs. 4.4.- Construcció, manteniment i r eparació de les arts 1 eis ormeigs. Els senyals i distintius de les barques. 4.5.- El coneixement emp1rlc de les caracter1stlques i de la resistència dels enginys de pesca (possibilitats d'escapatòria dels peixos: desfer-se dels hams, trencar els fils de la malla, etc ....... ). 4.6.- Els moments adequats per als diferents tipus de pesca 1 per a canviar les arts. 4.7.- Els tipus de pesca J les espècies capturades. l' especificitat de les barques, les arts, les tècniques de pesca 1 les espècies capt urades. 5.- La barca com a unitat de producció. 5.1.- L'aprenentatge de l'ofici de pescador. La transmissió del saber de pares a fills. El paper dels sentits en !'aprenentatge de l'ofici. 5.2.- la força de treball: força de treball familiar, força de treball assalariada. La contractació dels mariners. 5.3.- DescripciÓ detallada d'un dia de pesca. les tasques preparatòries, la sortida de les barques, ordre en què surten, temps que tarden per arribar a les 1ones de pesca fins que, després de la subhasta, el s pescadors se'n van a casa seva (Fixar amb tota claretat tot l'h~ rari) . 5.4.- L'estratificació social dins la barca. La presa de decisions. Els càrrecs . El paper de l'experiencJa. L'autoritat. 5.5.- Els espais de la barca dins el mar. l'organitzaciÓ laboral 1 tasques a fer. 5.6.- La vida comunitària dins la barca. les relacions perscnals . les despeses comun itàries . Converses dels pescadors. 5. 7.- Els menjars. Cuina i rebost. Apats 1 plats típics (donar-ne les receptes).

147

6.- La comercialització del peix. 6.1.- Les formes antigues de comercialització. La subhasta del peix. Els pÒsits de pescadors. Tasques prèvies a la subhasta. L'ordenació de les caixes. L'activitat en el moll. L'activitat a la subhasta proplament dita. la sortida del pel~ subhastat. El preu del peix a la subhasta 1 al mercat . 6.2.- Altr es formes de comercialització: exportació, pelxeteries, fabriques de conserva, venda a particulars. EJ "pelut", etc ......•.. 6.3.- la dlstrlbucló dels beneficis. les parts 1 la soldada. Promig de guany mensual dels pescadors. 7.- Les confrar ies de pescadors. 7. 1.- El s antics gremis de marejants. 7.2.- OrganitLacJÓ interna de les confraries de pescadors 1 es tatuts. Els càrrecs de la confraria 1 llur elecció. [lsmembres de la confraria. 7. 3.- Funcions de les confraries. Funcions econòmiques, d'ajut i de control. Drets i deures dels pescadors membres de les confraries. Aspectes juridlcs i paraJurldics. 7.4.- Els pescadors jubilats. 7.S. - Aspectes festius 1 d'esbart portats a terme per la confraria. 8 . - El canvi social. 8 . 1. - L'esgotament de les pesqueres. La contaminaciÓ bactereo lÒgica, qulmica 1 metereolÒglca. 8.2.- L'impacte del turisme en les comunitats de pescadors. 8 . ).- La modernitzaciÓ de les barques J e ls estris de pesca. 8.4 . - L '!~m1g rac1ó en el sector de la pesca. 9.- Aspectes ideològics.

9.1.- El llenguatge dels pescadors (glosar! de termes emprats). Els àlies 1 malnoms. Blasfèmies 1 renecs. Les dites marineres. 9.2.- El calendari religiós. Festes, santuaris, romiatges processons dels pescadors. Sants advocats en les tempes tes 1 perills mar1tlms. Ex-vots 1 rogatives. Oracions~ 9 . 3.- Averanys. Oltes de sort o malastrugança. Exorcismes. 9 .4.- Cançons, llegendes i tradicions dels pescadors. 9.5.- l'escala de valors dels pescadors: el treball, la valen tia, l'expcrlèncla, lleialtat, prudència, etc ........ . L'ajut l la solidaritat entre els pescadors.


148

9.6.- La por al mar. Actituds dels pescadors davant el perill i la mort . 9. 7. - Valoració dels pescadors del seu propi trebal l.

9.8.- Valoració del món de la pesca per part dels no pescadors. ' 10. - El pescador fora de la mar. 10.1.- Anti cs oficis relaciona ts amb la pesca: mestres d ' a ixa , estibadors de port, cosidors de xarxes, etc. 1.0.2. - El pescador i la seva feina no-laboral. lO.J. - Noviatge, matrimoni i familia entre els pescadors . 10.4. - El temps de lleure entre els pescadors : tave rna, dive! sions, etc ..•.•.... 10. 5. - Llocs de reuniÓ: la platja, café, barberia , et c ...... . 11. - Incidència dels organismes ofi cials. 11.1. - La Comandància de Marina: protecci ó , vigilància i prohibició. ' .Ll. Z.- La Junta d'Obres del Port. Jl.J. - La Cuardia Civil del port o e ls carabi ner s . 11. .4. - L'Ajuntament: colaboraci ó , a j uts ..•........

149

BIBLIOCRAFIA BEN~CH,

1978

J, i cols . Trabajo an tropol Ógico sobre el Serra ll o tar raconense. Tarr agQ na , Departament d'An t ropologia . Mimeograflat .

CATEORA, H. 1 SANMARTI N, R. !979 Vaq ueiros y pescadores . Madrid. Akal.

DURAN, Oamian. 1976

"El modo de vida del pescador manacorense" Tr abajos de Geogra-

fia de l a Unlve r sldad de Palma de Mallorca, num. 28 . Palma de llorca .

~I<!

CARCIA, xavier. 1980 La vida ma r iner a a Vilanova 1 la

Cel~rú .

Barcelona . Selecta .

CILIBETS i DAL~~U, M8 Antònia. 1978 Tecnologia de la pesca a Cambr ils . Tarragona, Departament d 'Antropologia . Mimeogra f iat .

HIOUll, Erloa 1 SANS, Esther . 1978 El Serral lo o bar r i o de pescadores . Tarragona, Departament d' Antropologia . Mlmeograflat .

MORI IRA, Joan. 1934

?

"Pesquer es 1 pescadors" Del Folklore to r tosí. rortosa , 1979 . Coopera t i va Gràfica Dertosense.

ROIG, Pilar. 1976 Estudio antropoióglco sobre el barrlo del Serrallo . larragona . Depar tament d'Antropologia . tHmeografiat..


151

; . - FESTES .

1.- Denominació per la quales coneix . 1.1.- Denominació standard 1 local. 1. 2. - Origen etimolÒgic i variaciÓ en el temps de les denominacions. 2.- Localització. lloc on es desenvolupa. 2. 1.- lloc: particular o casolà; carrer, barri: municipi o e~ marca. 2.2.- Referència, en el seu cas, geogràfica, històrica, econò mica del lloc. Plànol o mapa del lloc. 2. ).- Localització fixa o variable. Evolució, localització. ) . - Harc temporal. Espai de temps en què es realitza. 3.1 . - Dies concrets en què es realitza. Dies laborJbles o no. ).2.- festa fixa o mÒbl I. RelaciÓ amb el calenddrl litúrgic. 3.3.- RelaciÓ amb el calendari agr!cola. 3.4.- Festa de: hivern, primavera, estiu-tardor. ).5.- Variació dics de celebració de la festa. 3.6 . - Dites referents a dies de celebració de la resta. 4. - Origen dc la festa. 4 .1 .- Dala exacta o aproximada de l'lnlcl històric de les celebracions. 4.2.- Esdeveniment formal: natural, m(tic, religiós, profà o històric, que d~na origen a la festa. 4 . 3.- Creences populars entorn al seu origen. Contes, rondalles, dites, etc . ..... . 4 . 4. - Documents gr àfics referents al seu origen. 5. - Aspectes organitzatius. Qui organitza la festa i de quina ma~

5. 1. - Organització per : grups d'afinitat, grups de parentiu, (festes privades o casolanes) o entitat(s) festlva(s) (festes naturals o socials). 5. 2.- Indicar quin tipus d'estructur a(es) organitzatlva(es) és/sÓn la preponderant(s) . 5. 3.- Organització per entitat(s) festiva(es) (ajuntaments, grups de joves, clubs pr ivats, ....... . ).


152

5.).1.- Nombre d'entitats festives. 5.3.2.- Denominació per la quales coneixen . 5.3.3.- Aconteixement formal que porta a l a seva fundació. Any de fundació. 5.3.4. - Relacio de l'entitat festiva amb organismes religiosos o civils (si és una entitat festiva r e ligiosa o civi l) . 5.3 .5. - Desenvolupament històric. 5.).6.- Nombre actual de socis . Crup social de procedè~ ela . Crup d'edat majoritari. 5.).7.- rorma d'organització Interna. 5.3.8.- Existència o inexistència d'estatut(s) o reglament intern. 5. 3. 9 . - Si existeix Junta di rectiva, denominació de cadascun dels càrr ecs, funcions, duració del seu mandat i forma d 'el ecció . 5. J.l0.- Relació del s socis de Ja Junta directiva. Participac i Ó a I 'entitat festiva . 5.3.11.- Pressupost, quantitat, finalitats. Com es cobreix el pressupost . 5.3.12 . - [xlstèncJa o no de local social. fn cas afirma llu, Indicar : situació, utilitzaciÓ en restes T després d'elles. Plànol del local social. 5.3.13.- Participació a les festes. Participació als ac tes o activitats de les festes. (n quines d'e-lles part i cipa i com. 5.3.14.- Participació en actes no festius de la comunitat. [ 1 seu paper a la comunitat . 5.3.15.- Símbols de l'entitat festiva: banderes, senyeres, uniformee. 6.- Aspectes estèt ics . Preparació de l'espai de la festa 1 elements ritmics i plastlcs. 6.1.- Ornaments dels llocs de celebració. Tipus d'elements d'ornament utilitzats segons el seu lloc. Haterials utl litzats. Descripció. 6.2 . - MÚsica festiva. Composicions musical s particulars festl ve s ; origen d'aquestes composi cions, per qui són toca-des, lloc on són tocades. Partitura. 6.3. - Balls 1 cants particulars de la festa. Origen, quí són els que poden ballar l cantar , lloc on es realitza . 6.4 . - Literatura festiva. Existència o no de programa de festes . Extensió, contingut i evolució dels seus continguts. Dites, llegendes, contes, poemes, .....•.. publi cats sobre les festes.

153

6.5. - Uniformes festius. Origen, materials de que estan fets, colors i formes. fxistència o no de divisió sexual a la vestimenta festiva. Quan i on s'utilitza. Realització de dibuix detallat. 6. 6.- Aparició d'éssers simbÒlics (gegants, nans, ninots, car nestoltes, ..... • •. ). 6.6.1.- Descrlpcio det.Jll,Jda del st•u origen. 6.6.2.- ~loment en què <lpdrchen a la festa. 6.6.3. - f,oluci Ó d'ençà dc 1.1 seva primera <lpdricló. 6. 6.4.- Colors, formJ, etc. 7.- Di etes festhes. ·\llmt•nls consumits l'n lJ celcbr.¡clo. 7.1.- Productes ,tlimentid~ nomt-s con:..umil~ J les festes. 1.2.- ~nomJn.:~ciÓ dc lc·s rcccplts.

7.3.- Ortqen dc l.s rect•pltl, l'I pcrqut· dc ld SI-'Vd consumició nomes en dies festius. 7.4.- Prepdracló específica I romp lrmcnLs necessaris. 7.5.- On 1 com es menJa. Utlllt.-.,clo rlllhll. 7.6.- Calories dl<1rlcs consumides . 7.7.- Augment o dlsmlnurlo del consum allmt•nllcl durdnt Ics feste s. 8. - Activitats . Actes festius. 8.1.- DenominaciÓ standdrd 1 local de l'acte. ~~t1u I or igen de la denominació. 8.2. - Lloc on es reallt1a. Dia I hora. 8.3.- Origen 1 desenvolupament històric. 8.4.- DistribuciÓ de l'espai. On es situen e l s participants de la festa 1 e ls obser vadors. Croquls . 8.5.- ParticipaciÓ d'entitats festives (V. 5. 3.) . 8.6.- Aparició d'elements rítmics 1 plàstics. 8.7.- Participació a l 'act e . El paper dels forasters . 8.8.- Descri pciÓ continguts act e fe stiu. Indicar si és una a~ tivitat: re lig iosa , popular, cultural, esportiva


BIBLIOGRAFIA ANDREU, Montserrat i SANCHEZ-CASCADO, Fausto. 1981 "Antropologia del hecho festivo: las fiestas populares". a: Comentaris d'Antropologia Cultural, núm. 3. CAPMANY, Aurell. 1978 Calendari de llegendes, costums 1 festes tradicionals catalanes. Barcelona. laia. CARO BAROJA, Julio. 1965 El Carnaval. Madrid. Tau rus. 1979

la estación del Amor. Madrid. Taurus.

HOYOS SAINZ, luis. 1944 "Hétodo para el estudio de las fiestas populares" a: Revista de' Trad!ciones Populares, I. 1946

"Como se esludian las fJestas populares y tradiclonales" a: Revista de Dlalectolog!a y Tradiciones Populares, Il. pdg.: 543-567.

PRAT, Joan. i CONTRERAS, Jesús. 1979 Les Festes Populars. Barcelona. Oopesa. RODRICUCZ BECERRA, Salvador. 1978 "Las fiestas populares: Perspectlvas socio-antropológicas" a: Homenaje a Julio Caro Baroja. Madrid. C.I.S.


...

CU l ES DE TREBALL SOORE ASS I STtNC!A I . MA LALT lA

2. TERAPtUTICA I REMEIS EMP1RlCS

Josep Ha r la Comelles Aqvst1 Andreu Jordi Ferrús Serra Par(s

lnstltvt Català d'Antropologia. Departament d'Antropologia Cv l lvral, Tarr agona . Universitat de Bar celona .


157

•o• la •an&ra que jo ho veig, aquestes maneres de fer, les de les socletets priGitives, •'ajuden a prendre distàncies de les prècliques que puc observar al meu voltant. La dlstlncio entre el que és do•estlc i el que és •salvatge", entre les societats "calentes" 1 tes societats "fredes" que diu Levi-Strauss no són mès que una manera de dir les coses. Es de nosaltres que parle l'Antropologia Social".

(LEACH, 1980: 21).

La col . lecclo de gules de treball que s'esmerif8 ac{ té unes característiques substancialment diferents de les prec~ dents. Aquelle s suposen més que una elna de recerca de camp, un• elna de classlficacl~. Aquestes, en canvi, tot I ess~nt t••bé In st r uments ~tlls per a la classiflcacl~ dc dades, l'inscriu en en canvi dins una òptica diferent, regtda per una orient aci~ metodol ògica, leslfnles generals de la qudl estan descrites en les pàgines precedents. Amb això no volem dir que aquesta orlentacl~ sigui la unlca possible, sln~ ~nlca •ent una alternativa que ha estat escollida per dur a terme un• polÍtica lnstltuc1onal determinada (Cr . Prat el all!.

naoa l. En segon lloc, l'~s d'aquesta guia exigeix unes petites consider acions prèvies, donat que el seu abast és sust.ancia! ••nt dif e r ent de les altres que podeu consultar en <lque'lt. rn!_ teix exemplar de l a revista, 1 que podriem resumir en un paper de c r ossa , d'instrument destinat al personal en formdcl~, però que estava pensat no tant com un questionarl previ a 1• fein a de recerca, com un estri de classificac1~ I control de da des de camp. En el cas de les guies de l'àrea d'assistència, e l paper és diferent . El treball de l'antropòleg, l'anomenada "observacl~ par_ tl clpant", no ~s mai una reina neut r a . Cresswell (1976) se ' n ' • r esso ' qua n indica que sl be. les dades en s! no tenen perquè ésser subjectives, la tria de dades i llur interpretació


159

158

sí que ho són . Més a mes , aq ues t t re b a 11 de tria, de selecció s'exerceix en un medi on 1' antropoleg, ' normalment en s o litarl, ha de resold re e 1 prob 1 ema de com integrar-se a La comunitat, a la unitat d'anàlisi o al lloc i al mateix tem ps ha de lluitar contra l'ansietat que inevitablement 11 pro duelx "l'alt re " , contra les tensions que genera la seva c on dlció de "diferent" . Aquest conjunt de reaccions, de ten _ slons • de "shocks" e u lt ura 1 s 1 personals contribueix a del i mitar l'experiència de camp de 1 'antropÒleg en quelcom mé sque una feina com qualsevol altra, en transformar-la en una experiència vit a J sov 1 nt punyent, a vegades insoportable, però davant la q Uu~1 n 1 ngu pot romandre indiferent. Tenim a l guns testimonis Importants del que suposa aquesta feina qu:,, s'exerceix en el sl d e 1 es societats primitives (Cf. Lea ch , 1980). Un d'ells és el t ext r asclnant de Lé vi-Strauss, Tri stes Troplques, on a partir d'una estructura aparent dc lli bre de viatges, i d'una ~ltra estructura no menys aparent de monografia etnograflca s'insinua, en braços d'un llcnq udt ge d'una elegància clàssica, la fascinaciÓ d'un vlatqe qua s7 bé m!tlc, en un món aliè. o

Però en canvi, lent" m mo lt poca informa c io del que pas sa en els cassos on l'antropòleg és el tesll"onl de la s c' a pròpia comunitat, quan l'antropòleg examina Ja seva vida, _ e~s seus companys, els seus amics, els seus enemics, 0 moll mes senLI llament quan treballa sobre qüestions que l'afec o

ten, o poden afectar-lo directament, en un llenguatge Idèn tic al seu, com poden ésser la sexualitat, la bogeria, la malaltia o la mort. Matèries en les quals la nostra societat ha oonstrult tabús diversos que ens afecten a nosaltres mateixos en tant que investigadors formats en aquesta nostra societat. I si l'antropòleg malgrat el shock de la primitivita t pot accedir no sabem sovint bé fins a quins lÍmits a obtenir una certa imatge del que passa all1, aprofitant la distància protectora, és molt més difÍcil que aquests tabús deixin de influenciar la seva tasca quan ope r a sobre el pr opi món.

Sl la tasca de l'antropòleg fóra simplement una desc r ipciÓ dels comportaments fo r mals, és probable que hom no p lantegés aquest problema. "o resulta excessivament proble• àtic el veure com es produeix un enterrament, o descriure c e r ts aspectes del comportament amorós exterior. Però està fo r ça cla r que el paper de l'antropòleg com a cientÍfic soci a l no està només en restituir aquestes aparences exte r nes, s i nÓ també en recolli r el que s'està produint al voltant d' uns p r oblemes, que són també els seus. I heus ac{ que a par t ir de l a seva feina com a professional, aqu&ats proble•es, l a mort, la malaltia, e l sexe, que potser han estat d! fugit s, o potse r han estat afrontats, apareixen com el nue ll c e nt r al de la feina, 1 no poden menys que fer-se present s , des del moment on s'expressen en te r mes compatibles amb e l propi discu r s de l'antropòleg, a cada instant de l a f eina . Aquest joc entre els subjectes 1 l'investigador, aque~ ta I mp licaciÓ Inevitable de l discu r s de l ' un sobre els dels a l tr es , 1 el d'aquests sob r e un mateix, és important tenirlo en compte abans d'abo r dar aquesta men~ de temes, al menys en la perspectiva de recerca que ací proposem. No ens inte r essa, com podrà comprovar el lector cap mena de diferenclacló apriorfstica entre medicina "popular" I medicina "acad~mlca", sinó afrontar el problema des d'una perspectiva tcbrica, sl voleu "unitària", on els fenòmens s'aborden

d ~s de les categories que genera Ja societat, 1 no des de l~ s que construeixen o elaboren els professionals. Alxi el nos t re treball parteix del criteri de categoria d'assisti ~. entesa aquesta com construcciÓ de la societat de natu r a ideolÒgica i per tant transformable, i de les decisions que impliquen, a aquesta mateixa societat aquest tipus de construccions categorials. Algunes són senzilles de veure: les més elementals són la Malaltia, els leprosos, els morts, encara que caldria


161

160

precisar molt millor e l sentit d'això, però sovint, malgrat que els lÍmits de la catego ri a puguin sembla r elementals do nen lloc a important s problemes de delimitació. En consequèn ela semblava l Ògic el demanar-se abans de comença r la tasca quln és el c rit e ri que un grup humà qualsevol utilitza per a dir, per exemple , qui és malalt. Es t r acta d'un punt ex tra o rdinàriamen t impo r tant, per qu è s i t enim en compte que la const r ucc iÓ de catego ri es d'a questa mena és un fruit de l a ideologia, és inevitable que aquestes categor i es siguin mu t an ts, canvlin els seus I{mit s o es transformin, 1 és en aquest punt, en a qu es t a mutabi l i tat on podem trobar eleme nt s dc màxima riqu esa per explicar e l pap er d'aquestes categories en una societat donada . La qula destinada a exp l o r ar la categoria malalt esdevé a l e• horcs un documvnt de reflexiÓ prèvia, no un qUestlonarl, encara que el rcda c t~t d'alguns !tems pugul semb l arho, sinÓ un conjunt dc referències no exhaustives sobre el qual l ' Investigador ha de reflexionar, per entendre quins són els aspeclcs que p r oposem per aquesta investigació. D'a l guna manera, aquestes gules serveixen perque el que le s vag i a ullllt/a r l es apliqui .1 ell mateix, i a partir de l es respostes que hi doni construeixi el disseny de la seva prÒpia recerc,l.

MALALTIA . La lnv cstigacló sobre malalts i les seves formes d'assistència exige ix Ja deJimJtaciÓ d'una mostra sobre la qual operar. Donat que launitat d'anàlisi és la persona mala l ta i el que al voltant d'ella gira, les mostres utilitzades p~ de n establir-se segons dos criteris . El prlmer d'ell s , rec~ 1.-

comanable per a investigadors que ting uin accés fàcil a l'àm bit rura l , pot ésser la delimitaciÓ espada t: tri a r un lloga ret o un poble on dur a terme l'enquesta es pecÍfica . El segon, recomanable per aquells que desitgin treballar en l'à~ bit urbà. pot ésser simplement l' enquest a sobre la seva xar ~a social, entesa com el conju nt de r e l acions de primer 1 segon grau, en base al parentiu, al velnatge o a les reiaclons de treball o d'estudis. Donat que aque stes guies són utilitzades i són preparades amb la intenció del seu us dins el pr ograma de formació del nost r e departament, ambdós criteri s són Útils en la perspectiva de I 'acumulaciÓ de dades. Pensant també en aquest Llpus d'usuaris dc l a nostra gula, considerem convenient que l'Int e r essat Intenti re.:¡, pondre al problema que se li pldnlcja per ~ 11 m.Jt.clx, com una f eina prèvia que pot ajudar - Lo a deflnlr la seva estrat~gla pa r ticular. finalment, una advcrtèncitl. Aques ta guia no és un qüe.:¡, 1 no ha d'ésser utlllt/,Hla com unt1 llista de pr eguntes que han de fer-se imperativament. D'ací laimportàncla de l'cxerclcl previ d 'I ntrospecc i Ó. tlono~rl ,

1.1.- Delimitacio. La primera fase del treball consisteix en establir el conjunt de si t uacions que són definides socialment com "estar malalt", La qual cosa suposa l'establiment d'una s~rie de síndrome s, conjunts de signes i símptomes que permeten a l 'entorn del malalt l'estab l iment de l a seva condició de ma I aLt. No és possible aci fer-ne un Lli stat detallat de totes les possibil ita t s, però cal establir en aquests cassos els Punts següents:


162

163

* Quins signes fÍsics son considerats signes de malaltia. * Quins símptomes (el que diu el pretés malalt) són identificats per ell mateix o pel seu ento rn com a malaltia. * Establir quins criteris de classificació s'utilitzen: malalt de ne rvis, dels ossos, del cap, etc. • Com s'interpreten aquests símptomes 1 signes pels membres de la seva xarxa social . Causes de la malal tia.

* Com s' avalu a la situació: procediments d'adivinacló,

- Nota millora? Hota agreujament?. - A partir de quan? - Qui 11 nota, a més a mes del malalt? - Sl millora, com va tornant a la normalitat? - Si s'agreuja, què fan per a remediar-ho? b) Intervencio terapèutica: - Remeis empÍrics: veure flt~a especifica al final. - Remeis rituals: vegeu fltxa especifica al final. 2.1. 2. 2.- Especialistes.

pronòstic. -Qui és l'especialista? -A quin lloc està? -Com s'hi va a l'cspeclallstel? Qui hl vel el l'especialista? -Com I què es paga a l'especlallsta? Com què es paga ?.l.- El curs (de la malaltia) (Crr. Quadre num.

2.1.1.-

2. 1. 2.-

1).

(volució espontània. Reconeixement lndlvi dual de l'est..llus de malalt. - A qui diu que està malalt. - Què fa per a curar-se. - Com sap que s ' està curant. - Què fa si no es cura. Evolució no espontània. de l'estatus de malalt.

Reconei~ement

social

7. 1. 2 .1. - Intervencions domèst.lques. a) Pràctica assistencial: - A qui diu que està malalt. - Qui toca el malalt. - Qui neteja el malalt. - Qui mou el malalt. - Qui cura el malalt (administraciÓ de remeis cassolaos). OlsposiclÓ de la casa durant la malaltia. - Disposició de la cambra del malalt. Oist.ribució. - Visites: qui ve, què fa, què diu, què porta, quan ve, com s'ha enterat? .

pel remei ? - ~egl's guia d'ESPCCIALIST[S. - Veql's fitxa de REMEIS. - Disposició de la cas,, durant la malaltia. - Slluilcló dc l'habltaclo respecte a la casd. - Variacions fÍsiques que s'han prodlt a ld casa 1/o a l'habitació degudes a la mdlaltia. - Olsposlció de l'habitació de l malalt 1 dl st.rlbuc ló intern.t. ~3·

- Oul toca el malalt? - QuJ neteja el malalt? - Qui mou el malalt? - Qui cura el malalt? - Oul fa observar al malalt l es prescripcions de l'especia lista? Què mes se li fa? - Qui 11-ho fa ?


164

2 . - REMElS EMPÍRICS *4*

- Cooper ació familiar : Com es fa saber? Quan venen? Ouè diuen? On s'estan? Quant de tem~s? Què fan?. *5* - Cooperació familiar.

•6• - Visites: Com s'ha assabenten? Quan vénen? Qui ve? Què fa ? Ouè porta?

-

Curs dc la malaltia. Nota alguna millora? Qut la nota, a m~s del malalt? Com evoluciona aquesta millora? Nota agreujament? OuJ el nota, a més del malalt?

- A partir de quan? - Sl millora, com va tornant a la normalitat? - Sl s'agreuja, què fan per posar-hi remei? - Què fa descobrir al malalt que ja es curat? - Convalescència: sequeles usuals seqons la malaltia. Canvis reconeguts. "8*

- Reorqanlllacló

d~stlca

deguda a la malaltia.

•9• - Olts, refranys, metàfores , anècdotes, etc. referits a la malaltl<l.

I

REMEIS RITUALS.

Un cop establerta la condlcló de malalt i descrites les pràctiques essencialment assistencials , cal presenta r el conjunt de tècniques que suposen una intervenció de cai-

.

r e terapèutic. Aquesta pot suposar remeis empÍrics (herbes , f ar11acs, massatges, etc .•.•.. ), o rituals (oracions, precs, invocacions , gest es rituals, etc ....•. ). En el cas de la i n te r venció domèstica exclusivament, cal ompli r un dossier pe r a cada un dels tractaments que s'utilitzen. El dossier consta de t r es tipus de fitxa que v~unldes: una està desti nada a la descripciÓ de co njunt del tractament 1 va unida a l a fitxa de la malaltia per a la qual s'utlllt1a. Les altr es t r es fitxes corresponen, una a plantes medicinals, pre pa r a t s (cataplasmes , emplastres, etc ...... ), 1 la terce re a e~ tr ls o apare l ls que puguin ésser utilitzats en La tcrapèut~ c.t (c r eus de Ca r avaca, Imatges de sants , etc ...... ). Sl estr ac t a d'una tècnica complexa cal omp l ir una fitxa pe r cada pl an t a, una per cada tlpus de preparat, 1 una per cada tipus d'objecte que sigui utilitzat en la terapla. El conjunt ha d'anar unit en forma de dossier o ca rpeta. Com a exemple presentem el model que hem elaborat per l es necessitats de l'Arxiu d'(tnografia de Catalunya (Quadres 1, Z i )) .


QUADRE

núm. 1

El curs de la malaltia

EVOLUCIO

ESPONT~~IA

HORT REMIS IO

EL CURS

MALALTIA CRbNICA INVALIOE:SSA

Intervencions domèstiques EVOLUCIO NO

E~~TANIA

Intervencions d'especialistes Intervencions d'Institucions

(1)

(1)

En un pròxim número de la revista apareixerà la "Cula de les intervencions d'institucions'.' però ara cal apuntar-ho per donar una imatge completa del model assistencial.

OUAORE nu111. Z Els especialistes

1-f:OICHIA tOU< HEOICHIES HARCW.\LS 1-t:DICIU-\ OtlCii\1.. AL TRES HEOCCliES ESFERA RELIGIOSA TREBALLADORS SOC. Curanderos urbans Curanderos rurals Guaridors Xamans Arreglddors Endevinadors Qui romàntics

Naturistes Homeòpates Quiroprdctics

KPtges dc Cdpça- Acupuntors lera t1etges especialis tes Clrurgiano; Practicants Infermeres

Capellans Sacerdots Ermitans Monjos Exorcistes Sants Verges

Assistents socials


QUADRE núm. 3 Els àmbits d'intervenció ESPECIALISTES (veure quadro

núm. 2)

INSTITUCIÓ I>Ofol:STICA

INSTITUCIOttS AOtHNISTRATIVES

INSTITUCIONS RELIGIOSES

el llit 1 'habitació la casa la famÚia els parents el velnatge la comunitat

el despatx metge l'ambulatori la beneflclència la residència l'hospital la clÍnica el balneari la leproseria "el lazareto" el manicomi la farmà cia la tenda d'herbes

l'esglèsia l'ermita el santari el monestir la capella

I


169

BIBLIOCAAFIA ANDREU, A; ANDREU, M. et alii. 1981 ''Cules de treball" Comentar ls d'Antropologia Cultural, 4. DEVEREUX, Ceor ges . 1973 [nsavos de [tnopsiquiatría General. Barcelona . Bar ral . LEACH, Edmund . 1980 L'unlté de L'homme . Par ts . Calllmard . L(VI-STRAUSS, Claude . 1956 Tristes Tropiques. Paris. Plon. PRAT, Joan; PUJAOAS, J . J.; COHELLES, J.M. 1980 "Sobr e el contexto social del enfenaar" a: Kenny, H. i De Mlguel, J., Antropologia Hédlca en España. Barcelona. Anagrama . PRAT , Joan; CMLLES, J.l1.; PUJ-'l)AS, J.J. ; COMAS, Dolors. 1980a "L'Arxiu d'Etnografia de Catalunya'.' Comentaris d'.\ntropologla Cultural, ) .


171

ANTROPOLOGIA DE L'ASSISTtNciA. REMEIS Data de ["ecollid<}:

CASA: LLOC: MUNICIPI:

CODI: REFERtNCIA:

COMARCA:

Enquestada[": Adreça:

Info["mant: Adreça: P...ofessiÓ: P["ofessiÓ del cònjuge:

Qui aellca el t ...actament (l) Nom:

Edat:

Lloc del t ...actament : Edat.:

Ad ...eça: Relació : Professió: Oui eresencla el tractament. i guina relació té amb l'assistit :

MALALTIA: TtCNICA: (2) ())

I

ÚS RITUAL: (2) ())

I I I I I I I (1) Si es un especialista, obrir fitxa especÍfica.

(2) Sl s'utilitzen plantes medicinals, fe["-ne fitxa independent. (3) De cada objecte utilitzat., re ... una fitxa tecnolÒgica independent.


172

173

I I

I I I I I I I I

ANTROPOLOGIA DE L' ASSISTENCIA. PLANTES HEDlCINALS.

LLOC: MUNICIPI: COHAACA:

CODI: REFERtNCIES:

Data de recoll id.J: Enquestador:

Informant:

Adreça:

Adreça: Professió: Professió del

NOH. -

(I)

I

Eddl:

c~njuge :

CientÍfic : Standard: Loca l:

I I

RCCOL.LECCIO.-

FORMA DE PACAif..NT: l NCHEO LFNTS: (Assenyalar origen, conservació, qui e l s cer ca?, on es troben?).

A quin lloc creixen? tpoca de recol lida: Estat de la planta: Quina /-es part/-s es recullen?:

TfCNIQUES DE CONSfRVACIO.Sl s'ha deixat d'utl l lt¿ar, especificar des de quan l què ho ha subst!LuiL. Informació rebuda respecte al remei (Recordo una vegada que ........ ). Referènc ies (Simbologia, refranys, mitologia, rondallística). Bibliografia (Fonts, referències).

VIRTUTS.-

l NfORHARCIO rebuda respecte a la planta: (recordo que una vegada .....•... )

REFEREt~IES

(simbologia, refranys, mitologia, rondallÍ stica).


174

USOS.- Com s'utilitzen?:

175

ANTROPOLOGIA DE L' ASSISTtNCIA. TECtiO. TERAP€UTICA.

CASA: LLOC: MUtUCIPI: COMARCA:

COOI : RfHRtNClA:

Data de recolllda: Enquestador:

Informant:

Adreça:

Adreça : Professió:

Qul les uti l itza?:

Professió del cÒnjuge:

NOM. - Standard: Local: Dlfot:NSIOt~.-

(esquelli.'!)

HA TERIALS . -

Lloc d'origen:

Quan s'utllltzen? :

(I)

Cf . rONT QUCR, P.: 1980, Plantas medicinales. Barcelona . Ld. Labor.

Localització: Data de fabricació: UTILITZACIÓ. -

Edat:


176

ESTAT OE CONSERVACIÓ.OCSCRIPCIO.-

JNfORHACIO REBUDA RESPECTE A ~ OBJECTE.­ (Recordo una vegada que .......•••.... )

HCFERENCIFS.(Slmbologla, refranys, mitologia, rondallística) .

BIBLIOCRAfiA.-

(Fonts, r eferències).


179

LLOPART PUIGPELAT, Dolors. 19802 "El Rebost~ Adobs, conserves! confitures 1 licors a catalunya. Barcelona. Altafu la.

"[1 rebost" mjs que un Llbro de cocin a, es una reivlndl caclón de un area del saber popular, la conservación de Jl[ mentos, como parte de nuestro palrlmonlo cultu ral. Quien ha bla de la conservación de allmentos, habla tamblén del esLÜ dio de la coclna en gene ral o de todo aquello que hace refe ren cia al runclonamlento interno de una casa. fs también, 7 en térmlnos de la autora, un homenaje il todas aque!las muj e res, que han sabldo conservar este oonoclmlento transmitLéñ dolo de forma oral de generación en generación. -

La conservación ha sido una labor que ha mantenido, en per1odos de abundancia y de buenas cosechas, ocupada a la mujer en la elaboración de todo tipo de conservas y adobos, que permitlr{an el poder consumir estos productos durante todo el a~o y el almacenar en el ''rebost" reservas que serían la base de la supervlvencla familiar en perfodos de es case¿ y de crisis económlca. El "rebost" era una dependencla de la casa con unas caracter1stlcas ríslcas adecuadas para la conscrvación de los allmentos, con una ventllac1Ón y orientaclón determinadas y en donde se guardaban las conservas, los adobos, las conrlturas, partes del cerdo que se conservan después de la matanza, los quesos, licores y todos los productos para la co cina que permltían ser almacenados. Ademas se guardaban enel "rebost" los utensilios nccesarios en la elaboración y los reclplentes deter~lnados para poder co nservar los productos en buenas cond i ciones , botes, tarros, jarras, etc. La autora presenta una muestra de recetas rccogidas dlrectamente dc los lnformantes en e! transcurso de salidas de trabajo de campo a varlas comarcas catalanas; la eleccLÓn de estas comarcas no partió de una se lecció previa, slno de dar una visión de diversldad al trabajo, se!eccionando la s rece ta s que refl ejaran las situaclones mas varladas. Las co marcas eleqtdas son : AlL fmpordà, AlL Urgell, Barcelonés, Berguedà, Conca de Barbarà, Hont slà, Pallars Sobirà, Rosselló, Segrià, Vallès Oriental y Vallespir. Previamente a la descripción slstematica de cada una de las recetas presentadas hace una introducclón hlstórlca en la que menciona los prlmeros métodos y técnlcas desarrollados por el hombre desdc los prlmeros tiempos hasta llegar a la revoluclón en !as conservas de Nlcolas françois Appert, que ~brlrfa la era de la conserva industrial ~ aunque sus proced lmientos se apllcarlan a la fabricación industrial de conservas también ser{an adquirides para la conservación ca sera.


180

D• toda una serie de instrucciones practicas nu•erando los datos elementales y baslcos para la elaboraclón, con servac!Ón y consumición de las conservas , utensilios comu-nes y referldos a cada tipo de conservaclón, su descrlpc!Ón, modo de empleo, aditivos, precauciones y recomendaciones pre vias al consumo. Estas lnstrucciones siguen después de haber definldo y explicada cada uno de los procedlmientos de conservaclón. Los grupos de recetas de conservas presentados son los que tradlcionalmente encontrarfamos en el "rebost" de una ca sa rural catalana: conse rvas de hortalizas, verduras, fru tas, de aceltunas, setas, los derlvados del cerdo, de pesca do, quesos y ll co res de fabricación casera. Las recetas si7 guen todas el mlsmo esquema, el nombre de la receta de la conserva encabeza la flcha, contlnúan lo s lngredientes espe o lficados en gramos o en piezas, sigue por Últlmo la des- cripción de las fases de elaboración y de los utensillos em pleados en cada una y, en algunos casos , tamblén se Indica 7 en que plato o con que plato se consume. El volver la vista atras y decir "que todo pasado fu e mejor" no es el "canto romantlco", por declrlo de alguna forma, que ha plasmado Dolors Llopart en el contenldo de su llbro; como ella misma asegura no es este canto a un pasado mejor al que debemos recurrtr, porque es consclente, y a lo la r go de su exposlclón lo demuestra, de las limltaclones en esencla implicitas en esta proposiclón, no obstante, y eso creo yo que es el objetlvo fundamental de su trabajo. Pretende que hagamos otra vez nuestras "nuest ras tradlciones" vlendo en ello una introspecclón en nuestras r a{ces y una bÚsqueda de nuestros orígenes, sacando de lo que es "nues tro" algún provecho para nuestra vida cotidiana. Es evldente que nosotros, "lndlvlduos de ciudad", estamos distanciados no sólo fÍsica sino culturalmente del campo y de todo lo que supone y se subscribe en este térmlno popular, trad! clon al, arcalco, natural ...... El hecho de que la conserva clón esté en r elaclón mas estrecha con el ~edlo rural que 7 con el urbano es obvio por la facilJdad del primero al acce so a los productos agrícolas que sólo en la ciudad es pos17 ble a través de los mercados. Es un llbro verdaderamente revelador de un "saber popular", su exposlclón nos hace atractlvo el poder llegar a realizar todo aquello que hacían nuestras abuelas y el hecho de ser víctima de los productos industrlales, con todas las connotaciones peyoratlvas que representa en referencla a la allmentación, te estimula una vez cerrado el libro a poner en practica todas estas recetas que Dolors Llopart con erudlclón nos ha presentada a lo largo de su trabaj o .

H• Rosa Rodrfguez-Solano Pont. Departament d'Antropolo~la de Tarragona. Institut Catala d'Antropologia.


181

NAVARRO ALCALÀ-ZAMORA, Pío. 1981 Tratadillo de agricultura popular. Barcelona. Ariel Quin cena1, num. 161. 219 pag.

Con este Tratadillo de agricultura popular, Pf o Navarro 11~ va ya publicados dos libros que son fruto de un tmportante lrabajo de campo (1972-7)) y de un estudio a fondo de la comarca de la Alpujarra. El prlmero de ellos, publlcado en 1979, es una monografia local: en "Mecina. La cambiante estructura social de un pueblo de la AlpuJarra" se nos expl! can detalladamente los aspectos economico-socla!es, las técnicas agrícolas, los rltos festivos y otras costumbres de esta localidad alpuJarreña, y se nos Intenta dar un modelo que explique su estructura social. Cste segundo 11bro, Traladillo de agricultura poeular es resultado de aquel, un rcsumen de los modelos teortcos que se hab!an expuesto, esta vez generallzandolos a toda la comarca. Poslblemente, Lo que atrae mas, en un primer momento, sea el tltulo de la obra, que en realidad responde sólo a uno de los capítulos, en el que nos habla, por boca de los propios campesinos alpujarreños, de las técnlcas de siembra, cultivo y recolección de una gran vdriedad de plantas y del cu!dado de an!males domést1cos. Sin embargo, el autor acaba centrando el intcrés del llbro en los prob!emas socloeconómicos que tlenen planteados La agricultura de la comarca. El tema no es nuevo, pero no por ello es menos lmportanle, ya que es un tema candente en la realldad del pa{s, que ha Llamado y llama la atenclón de muchos estudi~ sos. Los problemas de la agricultura en la AJpujarra no hacen slno reproduclr en una comarca concreta la sltuactón y evoluclÓn generales de la economia campeslna en todo el pafs. Naturalmenle, la Alpujarra tiene rasgos pecullares y elemcntos que Le son propios dentro de este proceso general: Predominio del mlnlfundto, a causa de las reglas here ditarlas y de los condlclonamlentos f{sicos, que hacen ex~ tremar la parcelaclón y obllgan a eslablecer una gradac1Ón vertical de cultivos (pollcultlvo y autosuflclencla económlca), asC como a un ciclo vital adaptado a estos condicio namlentos (el autor hace un magnifico resúmen del calenda~ rlo agrlcola y una buena clasiflcaclón y descrlpclÓn de sus etapas); técnlcas atrasadas de cullivo, con pocas posi bllidades de mecanizactón (la ausencia de cooperativismoparece acentuar esta sltuaclón); presencia de una economia pastoril al lado de 1a agrícola; estratlflcación social ba sada en la propledad de la tlerra; la familia nuclear y los lazos de parentesco como organi~adores de la sociedad local, y un alslamiento fÍsico, presente durante muchos años, que ha ten!do como consecuencia el relr aso en la evo lucJón y modernización de esta socledad. Pero , en este ca~ so, como en otros, y a pesar de la cscasez de comunicacio-


182

nes, exlsten los conf ll ctos provocados por el c ho u lo "tradi cional" y lo "moderno" ' entre lo rural yql eo entre urba no, entre e 1 modo de vida campesino y los valore s d 1 do industrial capitalista, que ganan terreno y slen~anmunpredominio en todas las sociedades. su La agricultura, en la mayoría de las re giones d e estc pa 1 s, por r a J ta d e soluciones y por no poder competir f rablemente con • la industria, ha ido perdiendo valor econoa~2 m1 co y atracc I on como modo de vida por parte de sus sujetos: la solución ha sido, la mayoría de las vece~ro~los emigración. (1 llamado éxodo rural ha tenido caracterf t~ cas muchas veces dramatlcas, como consecuencla de los ~ac: tores que lo han Jmpulsado y las condiciones en que s 1 llevado a cabo. e la A partir, aproxlmadamente de los a~os clncuenta la blación de la Alpujarra lnició tamblén su proceso migrat~~ rlo. Las causas proceden, por una parte, de la propla dlnJ mica interna ~e la s~cledad y, por otra, de los factores de la evolucion economlca general del pafs, que Jncidleron notablemente a ~artlr de los a~os sesenta. Asf, en lacomarca, la preslon demoqraflca desde medlados del s iglo anterior, unida a las reqla~ de herencla que obllqan a repar tir la tlerra . entre los hljos, y el at r aso técnlco (condi ~ clonado tambien por las caracterfstlcas del medlo fÍslco) provoca r fan un "exceso" de poblaclón y la conslguiente escasez de recursos, que obllgarían a emig r a r. Por otra parLe, la lndustrlalJzaciÓn del pafs har(a que la ag rl cul tur d se deterlorase progreslvamente (el proceso continua en • nuestros dÍas) y que no sólo perdlera su valor como modo de vida en la vl~ión de l os proplos campeslnos (influencia de la lnt r oducclon de los medlos de comunlca ción de m~sas Y de l a mejora de carreteras), slno que ademas los preclos de los productos del ca mpo quedasen estancados frente ~ los de los productos manura c turados de la industria. Es declr, mientras el ntvel de vida y de consumo aumenta en Lodo el país, la agri cu ltura queda rezagada y estancada a unos niveles prelndustr~ales por la lmposlbllldad, mu chas v~ces , de mejo rar sus tecnicas y sus rendlmlentos por la exlsten ela de t r abas cu lturales, sln poslbllldad de satlsfacer las necesldades crecientes de la sociedad de consumo. Pío Navarro no nos ofrece la lmagen de esta comarca como unldad cerrada totalmente y aulosuficiente: desde slempre ha reclbldo las influencias de las corrlentes del país, así como el caclquismo presente en estos puebios estable cía lazos polít~cos con el exterior y el come r cio de parte de la produccion creaba clertos la zos de dependencia con el proceso y evolución económicos de ambltos mas generales. Los alpujarre~os, como muchos otros campesinos 1 encontraran una soluclón en la emlgración, y este hecho ha trastocado toda la socledad y el modo de vida de estas gentes: la unldad familiar queda rota con la emigraclÓn del padre, cabera de la empresa que forma la famÍlia nuclear, o bien, ésta ~e

183

r otas sus poslbilidades de contlnuidad con la emigración de los hijos. Seran, sin embargo, los vínculos de parent esco -

los que con tinuara n funcionando mas alla de la comarca, para establecer los conductos de la emigracion y facilitar el camino hacla el exte rior. La estratificaclon social tamblén se ve afectada por este hecho, puesto que el valor de la propledad de la tle rra pierde fuer1 a al lado del concepto cap itali sta del trabajo, y Ja industria se ha revalorl7ado con re spec to a la agricultura: el autor afirma que, en la Alpuj arra, los lngresos pro cede ntes del t r abajo de los emlgrantes llegan a superar los lngresos que produce el trabajo de la tlerra. Un nuevo est rat o, el de "los nuevos ricos", encuentra un sitlo en esta socledad, estableclendo un ca mblo en la dinamlca social, ya que ahora hay otras v{as para elev a r el es tatus que nada liene que ver con la tlerra. Con secuencia tamblén de este proces o es el hecho de que lo s pastores (gracJas a lngresos pr ocedentes de la emlgraclón y al deterioro de la agricultura de la zona) consiguen un estrato mas consJderado, al Igual que los alb a~lles . Pero antlguas profesiones como la artesanal desaparccen, fruto de un proceso de "mode rnlraclon". El cap{tulo dedlcado al proceso emiqralorlo es el mcjor desarrollado por el autor de este llbro. Se nos detallan los tlpos de emlqraclón que han exlstldo en la comarca y las condiciones en que se han llevado a cabo, así como las consecuencias a nlvel económlco y social de cada uno de e llos. [s de destacar también, por su rlqueza etnog r jflca, el cap!tulo que es proplamente el " Tratadillo de agricultura popular", del que ya hemos hablado mJs arriba. Se echa de menos, sln embargo, un Índlee expllcatJvo de térmlnos y con cep to s: ser{a de gran utllidad, sobre todo sl se qulere dar un cierto ca rJ cter divulgador a la obra. Por otra parle, Las lnformaciones que se nos dan en estas descripclones podrían se r objelo de un anallsls mjs a fondo que aporlaría d atos lnteresantes sobre la percepciÓn del medio por parte de los alpujarre~os. Los temas de percepclones y de valores ideoióglcos apenas son tratados en el llbro (y qul7dS tendr{an que se r tralados en una ob r a mucho mas amplia), sólo se nos Indica algo r es pecto a las percepclones qu e ltenen los emlg r antes sobre s! mlsmos y sobre su socJedad sc qún marchen de flnitlv d o temporalmente. El modelo e~pllcat i vo que el autor re sume nos aclara y nos da a conocer muchos aspectos de la so cledad alpujarre~a. Sin emba rgo, la artlculación entre el nlvel de estratos sociales y el nlvel familiar y de parentesco no queda demasia do clara. También se nos habla de la anterior presencia decaciques en los pueblos y de la presión ejercida por instituciones oficiales (Ayuntam1ento, Cuardia Civil), pero no se profundiza mas en estos aspectos.


184

En todo caso, el "Tratadlllo de agricultura popular " de P{o Navarro nos da cuenta, en un buen resumen, de las carac ter{stlcas y consecuencias del proceso desruralizador en ~ una comarca concreta del campo espaftol, lanzando su lla madd de aJerta ilnte el deterioro de la agricultura y proponi endo que se busquen soluciones de equilibrio para esta actlvi d, ~ econ贸mlca, que es tambi茅n un modo de vlda. Ht Carmen Conzalez Ibafter Departament d'Antropologia de Tarragona


184

En todo caso, el "Tratadlllo de agricultura popular" de Pfo Navarro nos da cuenta, en un buen resumen, de las carac terfstlcas y consecuenclas del proceso desruralizador en ~ una comarca concreta del campo espa~ol, lanzando su llamada de alerta ante el deterioro de la agricultura y proponiendo que se busquen soluciones de cqulllbrio para esta actlvidad económica, que es tamblén un modo de vlda. Ht Carmen Gonzalez Iba~eL Departament d'Antropologia de Tarragona

185

teritza per una doble dimensió biològica 1 cultu r al dins la qual només te valor sociològic la dimensió cultu r al, la per cepclÓ que la societat en fa en un moment his t ò r ic dete r ml~ nat, 1 que condiciona els comportaments al voltant d'ella. Agafa com fil conductor del seu assaig, dues g r ans clàssiq ues: la tube r culosi i el càncer, encara que fa referència t am bé a la boge r ia 1 a les ma l alties venè r ies, en les quals explo r a a t r avés de l es de sc r ipcions que en dÓ n a la lite r atu r a els components metafòrics.

SONTAG, Susan. La cnfermedad como metafora. Madrid. Hunchnlk edl lor. 2! cdi.clo, 120 poq., 200 ptes.

[n certa mane r a, l'autora segueix el carn{ que obrÍ Foucault en l a seva Histolre de la rolle (1976), encara que amb dimensions diferents. Pe r Foucault, la seva tasca s'ins crivia dins d'uns propòsits de més lla rg abast, el curt as-saig de Susan Sontag és una ref l ex i Ó, que en podrÍem di r de circu•stàncies motivada, tinc entès, per la seva exper i ència com a malalta greu. En aquest sentit el seu text reflexa? s~ r elx, perquè el llibre ~s també en ell mateix una metafo r a, e l joc d'ans ietats que envolten a una societat incapaç de resoldre l a cont r adicciÓ que suposa la inguarlblli tat , tot disposant d'un sistema sanita r i que es pretén omnT potent.

Poques. vegades, invadlts per una literatu r a sociològi ca o antropologlca unifo r me i sovint avorrida, podem parlar d'un llibre fascinant, frívol potser per alguns, però infi nitament més trascendent que bona part de les trascendències que trobem a les nostres llibreries.

En síntesi el llibret de Susan Sontag és probab l ement una de les lectures més suggerents i recomanables que hi ha, si no s'ha exhaurit una altra vegada, en les llJbreries d'a quest país, t sl hem permeteu la frlvolJtaL, podria perreo~ tament ésser considerat com el best-seller en ciències socials d'aquest dar r er any. Ben pensat, quans llibres en aquest camp es reediten r any de llur publicació?.

1981

L'autora, de fet, n'és una garantia. Susan Sontag no es una desconeguda en el nostre ambient cultural. Assagista en cara Jove, lligada al moviment contracultural 1 a aquest Añ dy Warho l que hom no ha sabut mal sl existeix realment o e s un mite elaborat o sommlat per la gauche divine ba r celonin a de l s seixanta, va coJ.laborar en un Lexte sobre Lévt-Strau ~s (lfayes i Hayes, 1972), més precisament sobre el Tristos Tr op i cs, aquesta nove l .la que no ho és, 1 malgrat la presenc ia en el llibre de Leach, Turnbull y Haybury-Lewls entre altre s el seu article "The Anthropoloqlst as Hero", va titular I 'obra i ha esdevingut un títol mític per als que es preocupe n del paper social de l'antropòleg. En aquesta ocasió, Susan Sontag viatja a la capçalera de Margarida Gautler, aquest paradigma de la tisi galopant a mb què m'amenaçaven a casa quan em negava a menjar lle n ties, 1 que rou el paradigma del terror urbà 1 de la burge : sia del segle XIX, però que al mateix temps es conve r tí en lÀ imalge que calia donar per se r un personatge com cal, en els salons de l' èpoc a . En el seu text. elabo r at amb una erudició !iter aria import a nt, construeix sense proposar-ho, o pro posant-s'ho sense dir-ho, l'objecte d'estudi de l'An t r opo l ogia de l a Med i cina. Per a el l a la malaltia es carac -

BTBL I OCRAriA HAYES y IIAY(S 1972 Lévl-Strauss: The Anthropologlst as Hero. (Hass) lnstitute of Technology.

C~mbridqe

Josep Ht Comelles Departament d'Antropologia de Tarraqona Institut Català d'Antropologia


186

CARO BAROJA, Julio. 1979 2 El Carnaval . Taurus Ediclones. Madrid. 398 pag.

Julio Caro Baroja, sobrlno de Plo y Ricardo Baroja, ha sido uno de los pocos investigadores, que partlendo de una labor individual, ha seguido estudiando la cultura popu lar del Estada Espa~ol, durante los diflciles años del franq ul~ mo. Huestr a de ello son sus obras: Los Pueb los de España (1946), Lo s Vascos (1949), Las Brujas y su Hundo (1961). El Carnaval fue publlcado por vez primera en el año 19 65. Es producto, como nos lndlca el mismo Caro Baroja, dc casi JO a~os de investigación solltaria y, generalmente, 1~ comprendlda; quizas, Junto a Las Brujas y su Hundo, sea este llbro mas conocido y popular, de ello nos da cuenta su reedic1Ón actual (1979). El autor pretende r ea llzar, con esta obra, un estudi o: "( ... ) sobre viejos cultos populares en el accidente de Europa, en f ocado desde el ambito peninsular espa~ol ~ ... )" (pag . 9). El analisls se centra en la i nvestlgaclon sobrr un clclo festivo preciso , el que estacionalmente pertenccc al Jnvlerno, el llamado po~ el autor clclo de Carnaval. La flesta de carnaval es el paradigma de las flestas de lnvl er no. En el carnaval, se lncluyen .e lementos del resto de fc stlvidades invernales (San Nlcolas, Navidades, San Antoni o. San Blas, etc .) al mismo tiempo que elementos de antiguo s rltos festivos romanos: Saturna ll a, Lupercalia, Hatronal! a (v. pag. tS2-153). Las fuentes utilizadas son, sobre todo, de tipo escrll o. Se parte para fundamentar lo expuesto, de informes de folkl~ rlstas local es, pertenecientes a todo el ambito del estada españo l . La obra esta dividida en tres partes. Una primera parle, en que se nos habla del carnava l propiamente dicho, una segunda parte en la que se estudian las mascaradas de lnvi crno, y una tercera en la que se anallzan ~res mode~os de fïesta de invierno, partiendo de sus homonimas clasicas. La primera parte se centra en el estudio del Carnaval, en térmlnos generales y su ciclo . Se estudian en primer l ugar Jas diferenles denominaciones de la fiesta en el est ado Éspañol (Carnaval, antroixo, antruejo ...... ) y su cron~ logía las fe chas en que se celebra , diversas, aunque en térmi~os generales , se considera como ini cio del ca rnaval ; e l jueves anterior al domingo de carnaval. Se estudian, po_ teriormente, sus a ctos caracter1sticos, tales ~orno: mant eas miento y persecución de animales, injurias y satlras, r ob o ritualizados y comidas desmesuradas (Jueves Gordo o Dijo us gras en Catalunya). Para Caro Baroja, la fiesta t iene tre s

187

fases esenciales que se resumen en un proceso de llegada, triunfo y muerte del carnaval, que se concretan en los dÍas de ceiebración de jueves gordo a "martes de c ar naval" . Posteriormente se estudia el siguiente ciclo festivo-religiosa la Cuaresma. Ciclo éste opuesto al del carnaval, que supone la abstinencia,en oposlclón a la "carnaiidad" del anterior ciclo . A nuestro parece r el aspecto mas lnteresante de esta primera parte de la obra, es la conc reción que se hace de un calendario festivo tradicional. Caro Baroja, parte de t re s clc l os : el de Carnaval, el de Cuaresma-Pascua y el cJclo de Hayo-San Juan . La segunda parte de esta obra, trata sobre 1~ descrtpción general y signlficaclón de las Mascaradas de Inv!erno. Estas mascaradas tJenen su origen en las Kalandae romanas dedicadas al dlos Jano . Como pa r adigma de las mascaradas in vernaJes se toma como ejemp lo, las l lamadas Has ca radas Sou7 l eti nas , celebradas en el País de Soule (Pafs Vasco frances) y se compara esta celeb ra ción con parecidas en Asturias, Castllla, Cantabrla y Catalunya. Co mo Última punto de referencia antes de llegar a la conclusJón final de este apa rta do, se analJzan algunas mas~aradas europeas, y co n especiaT énfasis las mascaradas de lnvlerno grlegas (Tracia). Comoconcluslón Ca r o Baroja, delimita una tipologia de personajes y acciones comunes a la mayor!a de las fiestas (pag s. 283-284); el fin Último de la s mascaradas estudladas, es asegura r la buena marcha del grupo social. Bajo el t!tulo de "T r es Hod elos de Fiestas de lnvlerno", se analiza J a rela ción existente entre tres antlguas fiestas r omanas, y aJgunas de las que comprenden el ciclo de fiestas de Jnvierno/clclo de carnava l. La primera fiesta romana, tomada como modelo, es la de la Saturnales (Saturnalla), dedicadas a Saetu rnu s, y que im pli ca ban una supreslón e 1nvers1Ón del orden conslderado na tural . En el 4mblto peninsular Español, sedan flestas cone l ementos parecidos, como la flesta del oblspillo o tradlciones como l a del Roscón de Reyes. Las Lupercales (Lupercalla), eran flestas de preservac i ón contra l as allmañas y purificación de los reba~os. En el País Vasco, Ca r o Baroja, cita algunas fi estas y celebra clones con similares característlcas . El Úlllmo modelo planteado por el autor, es el de las Matronalla. Flestas de inverslón de orden; en este dfa las mujeres y esclavas tomaban el poder . Fiesta esta, en suma, de fecundldad femenina. Celebraciones generalizadas a nivel de estado, como Santa Agueda y el Jueves de Comadres en Calleia, demuestran las relaciones existentes entre las Hatro nalia y determin a das flestas invernales. -


188

El estudio finallza con un analisis Última, sob r e los temas tratados . Por una parte las fiestas estudiadas tienen un ca r acter predominantemente social, y presentan a la vez un ca r acter gene r a l y fragmentaria . Caro Baroja lntroduce en este Última punto, como intenta demostrar en todo el estu d io , l a 1mposibll1dad de estudio del renómeno festivo par tiendo de teo r ías basadas en conceptos como el de "supervt7 vencia", como hacen algunos folkiorlstas, siguiendo, sobre todo, las teorías de frazer. Para el autor , el anallsis d~ las ficstas tlene que estar contextua l izado, partlendo de un ana l isis esencialmente estético y soclolÓglco, de sde una perspectiva dlacrónica. Se puede conside r ar a El Ca rnaval como una obra ya claslca, dentro de la blb l iograrla antropo l ógica espanola. Caro Baroja, aporta en su estudio, multitud de datos de tipo etnografico y etnolÓgico de gran interés, para cualqule r intoresado en temas festlvos; por otra parte sistemaliza y articula, las fiestas estudiadas dentro de un clc l o amplio partlendo de los factores unificadores de la flesta ~adre lnvernaL , el carnaval. [ ) anallsls peca de un de so rden expositiva co nsiderab le. La segunda parte de la obra se Jntroduce bajo el titulo de "Tres modelos de fiestas de Invlerno", slendo este t{tuln • lnadecuado; en esta segunda parte se estudlan las Ma sca r a das de Inv l erno inspiradas en las Kalendae de Jano (pag. · 167), es la tercera parte en donde se estudian estos tr es modclos de fiesLas de lnvlerno. En alguna ocaslón, por otr parte , l a desmesurnda erudlción del autor puede llegar a abruma r al lector, las notas a ple de pagina son constant ~~ y, en alguna ocasión, qulras, e~cesivas. falta a nuesLro ~~~ tender en la obra, en parte, lo que Caro Baroja plantea como un Óptlmo analisls del fenómeno festivo, la contextual lzaclón de los datos aportados. fausta Sanche7-Casoado Blan co Departament d'Antropolo~la de Tarragona Institut Catala d'Antropologl


188 189

El estudio finallza con un analisls últ lmo, sobre los temas tratados. Por una parte las fi estas estudiadas tienen un caracter predominantemente social, y presentan a la vez un caracter general y fragmentarlo. Caro Baroja introduce en este Último punto, como Intenta demostrar en todo el estudio, la lmposlbilldad de estudio del fen ómeno festivo par tiendo de teo rl as basadas en conceptos como el de "supervi~ vencia", como hacen algunos folklorlstas, siguiendo, sobre todo, las teorlas de frazer. Para el autor, e l analisls de las fiestas tlene que esta r contextuallzado, partlendo de un anallsls esencialmente estétlco y soclológlco, desde un a perspectiva dla crónica. Se puede considerar a El Carnaval como una obra ya cl a sica, dentro de la bJbllograrla antropológica espanola. Ca ro Baroja, aporta en su estudio, multitud de datos de tlpo etnogra fi co y etnolÓglco de gran interés, para cualquier lntcresado en temas fesllvos; por otra parte sistematiza y articula, las fiestas estudladas dentro de un ciclo amplio partlendo de lo s factores unifi c adores de la flesta madrc lnvernal, e l ca rn aval. Ll analisls peca de un desorden cxposJtlvo considerab le. La scgunda parle de la obra se lntroduce bajo el título de "Tres model os de Fiestas de lnvlerno", slendo este titul o • lnadecuado; en es ta segunda parte se estudlan Jas Mascara das de Invlerno lnsplradas en las Kalendae de Jano (pag. 167), es la tercera parte en donde se estudian estos tre s modclos de fieslas de lnvlcrno. En alguna ocasión, por otr a parte, la desmesurada erudlcJÓn del autor puede ll egar a abrumar al lector, las notas a ple de pagina son const a nt es y, en alguna ocasión, quizas, excesivas. Falta a nuestr o e~ tender en la obra, en parte, lo que Caro Baroja plantea como un Óptlmo anallsls del fenómeno festivo, la contextual lzaclón de los datos aportados. Fausto Sanche1-Cascado Bla nco Departament d'Antropolo,la de Tarraqona Institut Catala d'Antropologi a

RACON, Mi chel. 1981 L'espace de la mort. Paris, Albin Hlchel. Louis -Vincent Thomas decfa que "el hombre es aquel anl· mal que entierra a sus muertos", de ah{ que para quiene s se ocupen de la cultura humana, el modo cómo los hombres ha n -

do o dan sepultura a sus difuntos haya sido un tema perm! nte de interés. La obra de Ragon se lnscrlbe en ese marco, y va dirigia a cualesquiera especialista de las diversas ramas de las iencias Sociales que se han ocupado del tema. Sln embargo, u obra proporciona una perspectiva de contlnuldad, en rel! lón con los autores que le han precedido en esle tema, y especial, Ariès y los autores franceses prÓxlmos a la e! ela de los "Annales". Hay un estudio amplio de las fuente s jurÍdlco-pol!tlcas, pero no se plantean las bases del proceso que ha dado Jugar a las actitude.s actuales con resp ecto a la muerte y con ello, a los nuevos tipos d~ enterr~ ml ento. El resultado es un mlnucioso panorama hlstorl c o acompañado de datos ext raldo s del campo del Arte o de la Ll teratura que llustran la Cran Tradlc1Ón en Tanatologia p~ro que dejan de lado el estudio de las actitudes de poblaclon ante l os camblos. Ragon parte del principio de que el c uerpo es la prlmea morada del hombre. Cuando sc des c omponc, el alma erra ~In cobljo y el supe rvi vlenle tendra como mislón proporcionar al muerto aquello que ha perdido. Segun su concepto de cobljo, las dlstintas culturas resolveran el problema del cuerpo lnerte medlante procedlmlentos muy variados. Tras un recorrJdo por las diferentes formas de enlerramlento en las culturas históricas, desde la nec r ópolls que bordeaban las v{as romanas, pasando por los cemente rlo s parroqulales del Medlevo occidental, nos conduce a los cementerlos "jardínnatural" del XVIII y a los cementerlos "museo" del XTX, cuyos paradlgmas serían en la Europa católica e l Père-Lachai se de Paris, e l de Cénova, el dc Milan, o los cementerlos del Este en Barcelona o "Oos Prazeres" en Lisboa. Para Ragon, al igual que para los demas especlalistas en el tema, el cementerlo contemporaneo es un dobl~ ldcallzado de la ciudad y al mlsmo tlempo, la reproduccion perfe~ ta del orden soclo-económlco de los vlvos. Los muertos, expulsados de las aglomeraciones urbanas, a lo largo del siglo XIX, fueron desplazados a reclntos exteriores que tendr{an como consecuencla el desplaz amiento Y la expulsión de los muertos de la vida coti diana. Pero aunque el planteamlento de Ragon es valido, el problema es de mucha mayor complejl dad, y no puede resolverse dentr~ de un esquema de causalidad lineal. Hay un trasrondo ldeologlco en interacclón constante que contribuye a construir e l conjunto del problema. Para el autor, la continuldad del mode lo se sustenta so bre la plataforma irreductible de la economizaclón del espa cio urbano. Sobre este argumento, aunque el autor los men-ciona, no tendrían cabida algunos de los nuevos pro cedimie~ tos "evacuatorios" (en otro contexto dlría "rltual es"), co-


190

mo por ejemplo los que se llevan a cabo en Estados Unldos ~ la nueva Tanatopraxia, la manipulaclón del cadaver por parte de expertos para consegulr un "no-muerto" como resultada de sofisticados métodos de embalsamamlento y que tlenen mas éxito que la incineración. Con todo ello qulero declr que no se trata excluslvamen te de un problema de espaclo como argumentarlan los urbanls tas, slno un problema de naturaleza ldeológlca derivado dela necesidad de desembarazarse de un cadave r angustiante. El cuerpo, ya en su primera fase de descomposlc!Ón es r echa zado en cuanto ejempllfica la lmpu r eza y la crisis de un ór den bien regulado. El cadaver es como un insulto a un mode~ lo de vida y como tal debe ser ellmlnado, ocultado. Sobre esta base, nace una lndústrla floreclente: proliferan empre sas de pompas fúnebres en las sociedades post-industr!ales~ en las que intervlenen el capital prlvado y el pÚbllco, au menta el preclo de las sepu lt uras, se mod!fican las caracte rlsticas de las conceslones a perpeluldad, para que ofrez-CAn un tngreso alto e lnmedlato, y porque "los huesos conta mlnan monos de lo que se cree y ocupan menos espaclo del que se picnsa." La obra de Ragon es lnteresante por la cantldad de datos que aporta y por la slstematfzación de las etapas hlst~ ricas. Pero se situa, sln soluc!Ón de continuidad, en el mar co de hlpótes!s yd veriflcadas por otros especlallstas. Qui zas destaque su exqulslto lratamlento de lo que ha sldo el espacio de la muerte en la Literatura de tema escatolÓgJco. El cle l o, el jnflerno y el purgatorlo son espaclos de la Muerte y muy pocos han prestado atenclón a sus característ i cas y su sfgniflcado. Marta Allue Departament d'Antropologia de Tarragona Institut Català d'Antropol ogia.


193

PRIHERAS JORNAOAS SOBRE ANTROPOLOCtA OE LA MEDICINA El Oepartamento de Antropología Cultural de Tarraqona y el l.C.A. (Institut Català d'Antropologia) organl1aran los dfas 16, 17, 18 y 19 de Oiciembre de 1982 unas jorna-

das sobre Antropolog{a de la Hediclna, cuyo programa provisional es como slgue. Se preven 7 ponenclas y una mesa redonda, que se suc~ deran en Lrc s! con los slguienles títulos provl slona lcs; Ponenclas: 1) La sJtuaclón de la Antropologia de la Medi elna en lspaña, 2) Brujerfa y socledad, )) La Brujerfa en España, 4) Crisis blológlcas, personalldad y enfermedad, 5) Hedlclna, slmbollsmo y estructura social, 6) Las otras medlclnas en La s socJedades latlnas y 7) Santuarlos, exvotos y promesas, o la medicina sln médlcos. Mesa Redonda: El estudio de la aslstencla sanltarla y psiqulalrlca en las sociedades complejas: el caso de la Antropoloq{a. Las scslones, de mañana o tarde consistiran en una exposlción por parLe del ponente, en una lntervenclón de un relator presentando un panorama susclnLo de las comunlcaclones reclbldas, y de un pla1o de tres horas dc dis cuslón. Las co~unicaciones deben ser entregadas a los o rqan! zadores antes del 31 de Octub r e de 1982. Esta prevlsto edltar l as en multl-orfset y entregarlas en el momenLo de la inscrlpclón. Para la inscrlpclÓn o ampllaclón de informaclón escrlblr a: Depa r tamento de Antropologia Cultural. Facultad de Letras . Plaza lmperlal Tarraco s./n. TARRACONA


195

194

HlEI'eROS DEL DEPARTAHENTO DE ANTROPOLOGIA DE TARRAGONA Y PLAN DE ESTUOIOS . El Departamento esta constituido por cuatro profesores: Ors. Dolor s Comas d'Argemir , Josep HI Comelles, Joan Prat y Joan J. Pujadas;

un becar io: Jor di fer rús; y siete coiaboradores: Marta Allué, Agustí And reu, Hisericordia Domingo, Carme Conlalez, H! Serra Paris, Rosa Rod r !guez-Solano y Fausto sanchez-Cascado. Los estudios de Antropoloq!a se inlciaron en Tarragona en 1975, en el marco de la Facultad de Historia y Ceograf!a de la Delegación Universltarla de Barcelona en Tarragona. La Única llcenciatura que ofrece esta racultad es la de Historia Ceneral y Ceograf!a. Ahora bi en, el Plan de Estudios es muy flexible, pudiéndose cursar dur ante los clnco a~os de carrera hasta 14 asignaturas del Departamento elegldo por cada estudlante. El Plan de [studlos par a los estudiantes de Antropologia es el siguiente: 1. Curso. • Antropologia Cult ural (curso lntroductor io general). • Etnologia Cener al : Antropologia y Folklore de Catalu~a. • Mas 3 asignaturas obligatorlas de Facul tad .

2. Cur so. • Etnoiog!a de la Península Ibérlca. • Etnologia de los Puebios Prlmltlvos. • Mas 3 aslgnaturas obligatorias de Facultad. 3. Curso. * Técnicas de Investigac1Ón antropolÓglca. * Antropoloq{a Económica. • Mas ) aslgnaturas obligatorias de Facultad.

4 y 5 . Cursos. * Ocho aslgnaturas del Oepartamento a elegir entre las slguientes: - Historia, Teor !a y Métodos de la Antropologia. - Mito, Magla y Rellgión. - Antropologia Política. - Antr opologia Ur bana. - Antropologia Cognitiva.

-

Antropologia del campesinado . Antropologia de la Organización Social. Rellgiosldad Popular. Antropologia de la Medicina. Identidad cultural y etnicldad.

- Carnbio Social. • Has z aslgnaturas obiigatorlas de Facultad. La formaclón de lo5 estudiantes del Departamento va muy orientada hacia el trabajo de campo y hacia la dlscusión en forma de semlnarios, ~Jcho ~s que hacla los cursos puramente informatlvos y teóricos. Por e llo, la organlzaclÓn de las actlvidades del Departamento estan orientadas hacla la lntegrac!Ón mutua de la vertlente docente e investiqad~ ra, lncor porando a los estudiantes del Departamento, desdc el prlmer ci clo , a los proyectos de lnvestlgaclón del Deparlamento , as! como a los Semlnarlos permanentes y Sesiones Académlcas fspcciales, en las que se dlscuten los materiales empÍrlcos presentados por los mlembros del colectivo. El marco de lnvestlgación general constituye el ARXlU D'ETNOCRAFIA DE CATALUNYA, definido como proyecto a largo plazo, y a la vez, como centro de docunentación al servicio de la Unlversldad y de Jas lnstit~ clones pÚblicas o prlvadas interesadas en el estudio de la cul tura popular. En la actualldad, las líneas de lnvestigación domlnantes son: los estudies sobre el eampeslnado, ldentldad cultural, rellgiosldad p~ pular, etnomedlclna y etnociencia. Durante los cursos 1981-82 y 198Z-83 la jefatura del Departamento corresponde a la profesora Dra. HI Dolor s Comas d'Argemlr, a la que se le puede remitlr toda la correspondencia para la ampllaclÓn de la lnformación sobre las actividades del Depar tamento. La dirección completa es: Depar tamento de Antropologia Cultural. Facultad de Letras. Plaza Imperial Tarraco, s./n. TARRAGONA


196

INFORMACIÓ SOORE EL CENTRE O'ESTUOIS ALCOVERENCS I BREU RESSENYA SOBRE EL DARRER BUTLLET! núm. 15. El Centr e d'Estudis Alcoverencs neix a Alcover l'any 1977, fruit de l'entusiasme d'un grup de persones interessades vivament per la realitat cultural d'un poble certament prolix en aquest aspecte. Després d'un i nici tÍmid, perÒ valuÓs per a fonamentar l'entitat, podem dir que avui el C.E.A. ha assolit un grau de maduresa i de repercusió r ealment i mpor tants. El Centr e té com a tasca fonamental la de fomentar la investigaciÓ, la cr eaci ó i la divulgació, fites aquestes que queden paleses en la publicació t rimestral d'un Butlletí de divulgació que recull, bàsicament, difer ents treballs referits a Alcover, la t emàtica dels quals és ben dive r sa: Història, Literatura, Folklore, etc. Però l'activitat del C.E.A. no es detura ací, i així, cal apuntar , tanmateix l a realització de confer ències, Ja convocatòria de concursos artístics i literaris, l'organització de diver ses activitats populars, la creaciÓ 1 promoció d'equips de treball sobre diverses matèries, etc. Tornant però a allò que hem considerat activitat fonamental del Centre, com és l a publicaciÓ trimestral del "Butlletí de divulgaciÓ", hem d'assenyalar que ja són 15 els números que han aparegut fins ara de forma puntual 1 1ninterrumpoda. Al darrer númer o, el 15, que corres pon al trimestre juliol-setembre d'enguany, hi apareix una polèmica col.laboració sobre l'escriptura correcta del nom d'Alcover, aix{ com una interessant entrevista amb un alcoverenc de 87 anys que parla sobre diferents ba ll s, avui desapareguts, i sobr e el difícil i no poc compl icat art de la cacera. L'apar tat que va encapçalat pel títol de "Recer ca", conté un ar ticle sobre els jueus d'Alcover a l'època medieval, així com el s resultats botànics obt inguts d'una excur siÓ d'Alcover a Mont- ral per la vall del riu Glorieta. La secciÓ de "Document s per a la Història", que té com a finalitat transcriure documents Jmportants per llur contingut o antiguetat, t robats a l'Arxiu Municipal d'Alcover, aporta, aquest cop, interessants notes sobre les celebracions en honor de Santa úrsula -patrona d'Alcover- al segle XVIII. Fina lment , una pàgina llteraria, i una altr a dedicada a comentar els llibres o articles apareguts darrerament, 1 que fan referència a

197

alcover, o l'autor dels quals és un alcoverenc, posen cloenda a aquest Butlletí, expressió c lara de l'afany i esfor ç d'un pobl e per a recuperar, conèixer 1 divulgar totes i cadascuna de les grans 1 petites coses que configuren el passat de la vila, 1 que, al mateix temps, expl! quen, sovint, la seva mateixa realitat.


Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 1  

1982. La revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya és una publicació acadèmica vinculada al Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball So...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you