PSPV-PSOE Bocairent Tel.: 660 027 736
31.05.2016
a/e: pspvbocairent@gmail.com Twitter: @PSPV_Bocairent
1. Pintores Dorotea i Margarida Joanes (segles XVI-XVII, filles de Joan de Joanes) La presència de les dones en l’àmbit de la Història de l’Art sempre ha quedat eclipsada per les figures masculines. No obstant, des dels inicis de l’activitat artística la dona ha estat present en totes les manifestacions. Les actuacions més importants en l’Art han estat reservades per als homes, mentre que les tasques menys significatives quedaven reservades per a les dones. Aquesta manera d’organitzar la tasca artística ha estat vigent durant tota la Història de l’Art occidental. El cas de Margarita i Dorotea no és ninguna excepció. Ambdues, junt a Vicent Joan Macip Comes, van ser filles de l’il·lustre pintor valencià Joan de Joanes. El geni de la pintura renaixentista valenciana, hereu de la tradició del seu pare Vicente Macip, va nàixer probablement a València cap al 1510 i va morir a Bocairent al 1579. La producció artística de les seues filles continua sent una incògnita difícil de resoldre. La tradició renaixentista revela les primeres biografies d’artistes. Alguns dels més il·lustres biògrafs de la tradició artística valenciana c iten entre les línies de la seua producció literària a les filles de Joanes. Probablement l’exemple més significatiu és el Baró d’Alcalahí al seu Diccionario Biográfico de Artistas Valencianos : “Hijas del célebre pintor del mismo apellido. Ayuradon mucho a su padre en varios trabajos, especialmente en la pintura del retablo de Bocairente, tantas veces citado, y para honrar la memoria del autor de sus días, pintaron el retablo de la capilla de las Ánimas del retablo de la Santa Cruz, donde estaba enterrado. En el registro de defunciones de esta parroquial, año 1609, encontramos la siguiente partida: <Divendres 17 de G iner soterraren en lo bas de les animes a una germana de Joanes pintor. Dorotea Joanes doncella>. Y en 1613 otra que dice así: <Dumenche desat de Febrer soterraren en lo fosar a Margarita Joanes>.” Altra prova de la obscuritat documental que rodeja la biografia de les germanes són les paraules de l’historiador Josep Albí (1979): “en torno a las hermanas todo es oscuridad”. Vicent Ibiza i Oscá, en el seu estudi sobre la figura femenina en territori valencià, corrobora la mà de les germanes en el citat retaule de Bocairent. Les dades biogràfiques sobre les germanes són el testament de Joanes i els documents relatius al retaule de Bocairent, és a dir , fonts indirectes. Dorotea sempre apareix citada davant la seua germana, fet que ens fa pensar que fou la major. D’aquestes també sabem que a finals d’agost del 1582 encara residiren a Bocairent, i que poc després es traslladaren a la ciutat de València. L’activitat pictòrica de les germanes ha sigut exaltada per reconeguts pintors com Sariñena. Actualment continua sent una incògnita sense cap base documental directa, però que ens fa situar-les com a les primeres dones pintores reconegudes com a artistes.
PSPV-PSOE Bocairent Tel.: 660 027 736
31.05.2016
a/e: pspvbocairent@gmail.com Twitter: @PSPV_Bocairent
2. Josep Antònia Nebot, monja agustina i escriptora mística (València, 1750 – Bocairent, 1773) Josepa Antònia Nebot Coscollà va nàixer el 23 d’agost de 1750 a València. Als nou anys va quedar òrfena de pare, i per tant, sa mare la va posar ben prompte a servir en diverses cases. Va ser una jove pietosa i devota, que va estar dirigida espiritualment pel prevere bocairentí En Martín Belda Calabuig, de la congregació de Sant Felip Neri. Fou aquest l’artífex del seu ingrés el convent de les agustines calçades de Bocairent. Quan va poder pagar el dot, totalment convençuda de la seua pròpia decisió i acompanyada dels seus familiars, va vindre a Bocairent el 13 de juny de 1770. Ràpidament va ser admesa com a monja de cor, no d’obediència, en un moment en què en el convent la diferència social entre tots dos grups era considerable. Va ser l’escriptora més important del convent de Bocairent i ens han arribat els seus manuscrits, així com una biografia d’ella escrita pel vicari del convent José Lorca. Aquella jove no havia rebut ninguna educació, i per tant durant la seua estada al convent va aprendre a llegir i a escriure. El P. Lorca enu mera en la biografia les virtuts de la monja (oració continua, devoció, exercici de les virtuts teologals, puresa, obediència, pobresa extrema, humilitat...) i els sacrificis que practicava (disciplines de ferro, escassesa de túniques, suspensió en una cre u, dejunis continus, llit de fusta sense matalàs, etc). Després d’una greu malaltia, que va durar més d’un any, va morir l’11 de desembre de 1773. És autora del volum “Originales manuscritos de Sor Josepha Antonia Nebot. Religiosa profesa de coro del convento de Nª Sª de los Dolores, y Santos Reyes Magos, del orden y regular observancia de N. P. San Agustín, de la Villa de Bocairente, Reyno y Arzobispado de Valencia” , que encara es conserva, i que ha estat estudiat, entre d’altres, en la tesi doctoral «Escr iptores valencianes de l’edat moderna: catalogació, contextualització i difusió» de Mª Àngels Herrero Herrero, llegida a la Universitat d’Alacant el 22 de gener de 2016. També va escriure algunes poesies de temàtica religiosa. Ha estat inclosa en diverses biobibliografies d’autors valencians i de dones escriptores. Probablement sor Josepa Antònia és la religiosa més significativa de la història del monestir de la mare de Déu dels Dolors, ja que és l’única de la qual ens ha arribat una autobiografia espiritual completa, que ens ajuda a conéixer com podia viure’s l’experiència mística en el convent bocairentí en el segle XVIII. Té un carrer dedicat a Bétera en un acord municipal de posar noms d’una zona nova a escriptores valencianes importants.
PSPV-PSOE Bocairent Tel.: 660 027 736
31.05.2016
a/e: pspvbocairent@gmail.com Twitter: @PSPV_Bocairent
3. Pilar Molina Beneyto, documentalista i llibertària (Bocairent, 1949 – València, 2008) Pilar Molina Beneyto (Bocairent, 1949 – València, 2008) fou una activista polifacètica que sempre va estimar la llibertat i la humanitat. La seua ideologia es va desenvolupar en una època de postguerra, on les condicions de la vida en un poble foren realment dures. Després d’haver cursat estudis primaris a Bocairent i incorporar-se al món del treball, on va ser una activista en la lluita per la millora de les condicions laborals, va abandonar el poble per poder realitzar les seues inquietuds personals i socials. Pilar va ser autodidacta de formació a causa de les inesgotables ganes d’aprendre i el gran interès per la cultura. Va aconseguir una formació molt completa al llarg de la seua vida, entre la que destaquen l’aprenentatge d’anglès i francès, cursos de folk lore, mecanografia, taquigrafia, secret ariat, informàtica, fotografia, documentalisme o arxivística. Després d’haver obtingut com a persona adulta el G raduat Escolar i a l’accés a la Universitat per a majors de 25 anys, va iniciar estudis de Psicologia en la Universitat de València. L’activisme feminista fou el seu principal afer a causa de l’opressió que comportava la condició de ser dona. Va començar a interessar -se pels seus orígens i les seues protagonistes. Desenvolupà una important tasca com a autora de biografies curtes i com a redactora del pròleg de l’obra Entre el sol i la tormenta de Sara Berenguer. També entrevistà i difongué diversos testimonis de dones de la seua època; gravacions que ara són el record d’aquestes. Les denuncies i les reivindicacions de la seua condició social es van manifestar en multitud de protestes mitjançant la fotografia o les exposicions. Entre les seues principals actuacions cal destacar la participació en la mostra del cartellista d’avantguarda Manuel Monleón, “La lectura obrera durante la República” en la Biblioteca Pública de l’Hospital de València, “Dones del 36” a la Universitat de València i l’organització d’actes de la Fundació Salvador Seguí de València. També participà en les Jornades Internacionals al voltant de la pensadora anarquista Luce Fabbri i col·laborà a llibres com “Cultura Republicana. 70 años después” o “La Barcelona rebelde. G uía de una ciudad silenciada”. Responsable i compromesa, minuciosa i apassionada, totes les fonts documentals li resultaven pròximes. Però, la vida li va donar un gir que la va fer enfrontar-se a una greu malaltia. L’amor i el coratge sempre foren els dos grans pilars que la van mantindre en aquell estat de fortalesa. Al 2008, Pilar ens deixà a la ciutat de València, la ciutat que va viure la frenètica activitat dels se us últims anys. El 2014, amb caràcter pòstum, es va publicar el llibre que va escriure amb la professora Carme Agulló Antonia Maymón: Anarquista, maestra, naturista.