LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA COM A ESTRATÈGIA DOCENT
Montserrat 11 de gener 2014
PROVA D’INTEL·LIGÈNCIA CREATIVA
rta s’obri i la persona entra. El cap de policia mira els seus companys... tots somriuen...la contrasenya està clara. En
DE LA REALITAT A LA UTOPIA I DE LA UTOPIA A LA REALITAT
TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES • • • • • • •
Tutoria Assemblea d’aula Alumnat tutor Equip incentivat Entrevistes: educatives / reflexives Mediació i arbitratge Cootutorització Cercle d’amics Empatia: agressor agredit
TÈCNICA DE LA MEDIACIÓ QUALITATS PER A LA MEDIACIÓ • • • • • • • •
EMPATIA HABILITATS COMUNICATIVES I EMPATIA COMUNICATIVA COHERÈNCIA I CREDIBILITAT EN EL MISSATGE LEGITIMITAT “REAL” MÉS QUE “FORMAL” CAPACITAT D’ARGUMENTACIÓ, CONVICCIÓ I PERSUASSIÓ ORIENTACIÓ A RESULTATS - SEGUIMENT CAPACITAT D’ACOTAMENT, SÍNTESI I CONTEXTUALITZACIÓ INTELIGÈNCIA EMOCIONAL
LA INTELIGÈNCIA EMOCIONAL COM A ESTRATÈGIA DE MEDICACIÓ • RESPECTE ABSOLUT A LA PERSONA • RESPECTE EXQUISIT A LES OPINIONS DE L’ALTRE • APROXIMACIÓ COMUNICATIVA: ESCOLTA ACTIVA • EMPATIA SENTIMENTAL I COMUNICATIVA • RECONÈIXER LA PART DE RAÓ DE L’ALTRE • AFONAR EN LES CAUSES O MOTIVACIONS • APROPAR A L’ALTRE A L’ARGUMENTACIÓ • CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS
CONDICIONS QUE FACILITEN LA MEDIACIÓ • Aceptació de la legitimitat de la persona mediadora • Competència percebuda de la persona en relació al tema • Competència de la persona que media com a líder o individuo • Credibilidad percebuda del missatge • Poder de la persona mediadora per imposar càstigs i recompenses • Comprensió i acceptació de les tasques i metes que es proposen
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES GUANYEM TOTES I TOTS
Oportunitat No un entrebanc
Sentiments Empatia Raonament
L’alumne decideix
Resoldre pactant i no guanyant
Censurem fets No persones
Interpretar No coaccionar No reprimir
Poques normes i clares
Resolució conflictes
Tot el prof. té Poder però no Tots tenen autoritat
Principi de no bloqueig
Treball sobre el Microentorn Càlid / fred
Presumpció d'innocència
Normes iguals Però alumnat diferent
Principi d’acció Reacció o de Causa/efecte
PRINCIPI 90/19
DINÀMICA: A UN INSTITUT QUAL
El mite de la baixada continua de nivell • “Els joves d’avui estimen el luxe, estan mal educats, menys preuen l’autoritat, no tenen cap respecte pels seus majors i parlen en compte de treballar. Ja no s’alcen quan un adult entra a l’habitació, contradiuen els seus pares, a taula s’afanyen a tragar els postres, creuen les cames i tiranitzen els seus mestres.” Sòcrates. 470-399 a.C. “L’Ensenyament secundari es “primaritza”... Els alumnes dels instituts no saben ortografia ni tenen un vocabulari exacte i variat, ni coneixements gramaticals, ni anàlisi lògic, ni mètode expositiu escrit u oral.” 1929. Paul Laumonnier. “La crise de la culture littéraire. Bordeaux
PARLEM DE METODOLOGIA? • “... Transformad esas antiguas aulas; suprimid el estrado y la cátedra del maestro, barrera de hielo que lo aisla hace imposible toda intimidad con el discípulo. Suprimid el banco, la grada, el anfiteatro, símbolos perdurables de la uniformidad i del tedio. Romped esas enormes masas de alumnos, por necesidad constreñidas a oir pasivamente una lección o a alternar en un interrogatorio de memoria, cuando no a presenciar desde distancias increíbles ejercicios y manipulaciones de que apenas logran darse cuenta. Sustituid entorno del profesor todos estos elementos clásicos por un círculo poco numeroso de escolares activos que piensan, que hablan, que discuten, que se mueven, que están vivos, en suma, y cuya fantasía se ennoblece con la idea de una colaboración en la obra del profesor (…) Hacedles medir, pesar, descomponer, crear y disipar la materia en el laboratorio; discutir como en Grecia, los problemas fundamentales del ser y destino de las cosas; sondear el dolor en la clínica, la nebulosa en el espacio, la producción en el suelo de la tierra, la belleza y la Historia en el museo: que descifren el jeroglífico, que reduzcan a sus tipos los organismos naturales, que interpreten los textos, que inventen, que descubran, que adivinen… Y entonces la cátedra es un taller y el maestro un guía de trabajo…
I.L.E. Fco. Giner de los Rios. 1876
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU Empreses i Institucions (sectors productius)
Societat (participació i relació)
Ser competent
Formació basada en competències
Persones
Defineixen necessitats
S’aconverteixen en referents
Defineixen Formació
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU Especific del model de societat
Especific dels sectors productius
Competències Professionals
Competències Socials
Competències personals
Específic del desenvolupament de l’individu
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU Què vol dir un model educatiu per competències?
Saber Saber fer Saber ser i estar
METODOLOGIA: INTERDISCIPLINAR I GLOBAL INVESTIGATIVA TREBALL PER PROJECTES DIALÒGICA... A LA LOMQE NO ES CONTEMPLA
RESULTATS INFORME PISA 2009
Korea 539 (10) OCDE 493 (9’1) Espanya (8’9) Despesa en educació per alumne en 2009 ● ● ●
OCDE: 5916 $ (6,3) Suissa: 9348 $ (10) Espanya: 4274 S (4,5)
RESULTATS INFORME PISA 2009 (Program for International Student Assessment)
Cultura matemàtica: Corea 546 (10); Alemanya 513 (9,3); EEUU 487(8’9); Espanya 483 (8,8). Cultura científica: Finlàndia 538 (10) Alemanya 520 (9’3)); EEUU (9); España (8,8)
PARTIM D’UNES PRIMERES REFLEXIONS • PREDOMINI I IMPOSSICIÓ DELS MODELS ACADEMICISTESINSTRUCTIUS FRONT A MODELS EDUCATIUS-FORMATIUS • Interessos socio-polítics: l’escola com instrument propedèutic o selectiu • Transmissió de valors dominants i reproducció de l’ordre social dominant
QUÈ ENSENYAR? • INTENCIONALITATS EDUCATIVES • CONTINGUTS I OBJECTIUS: currículum bàsic, comprensiu i inclusiu. • PENSAMENT CRÍTIC I EMANCIPADOR • COMPROMÍS EN LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL • TREBALL PER PROJECTES, ACTIVITATS AMB SENTIT I EDUCACIÓ EN VALORS I PER COMPETÈNCIES
COM... AMB QUINES EINES? • Des d’una concepció i organització cooperativa del treball a tots els nivells • Des d’una determinada organització de centre i d’aula • Partint dels interessos i necessitats individuals i socials • Saber escolar com a integració del saber vulgar i del saber científic • Conectant els aprenentatges escolars amb la vida real: competències. • Amb AFECTIVITAT EFECTIVA
COM ENSENSENYAR? • Des d’una concepció filosòfica i ideològica: posicionament • Des d’un plantejament de transformació de l’escola i de la societat: òsmosi educativa. • Des d’una concepció sistèmica i una opció metodològica determinada: investigativa i dialògica. • Des de la participació i implicació de la Comunitat Escolar i Social, com a utopia possible i desitjable: DEMOCRATITZANT L’ESCOLA.
DES D’UNA OPCIÓ METODOLÒGICA DETERMINADA • Construcció dels aprenentatges per investigació i interacció, des d’una concepció sistèmica i constructivista. • Treball per projectes: oberts o tancats • PROBLEMA: harmonització d’interessos personals i socials, p. ex. “èxit en la vida”
QUAN ENSENYAR? AL LLARG DE TOTA LA VIDA EN QUALSEVOL LLOC I MOMENT L’ESCOLA HA D’EIXIR A LA VIDA I LA VIDA HA D’ENTRAR A L’AULA ELS NOUS AGENTS EDUCADORS
ELS NOUS REPTES METODOLÒGICS A INFANTIL, PRIMÀRIA I ESO
Nou context educatiu a partir de la LOE NOVA CONCEPCIÓ CURRICULAR
MOTIVACIÓ
EXPECTATIVES I NECESSITATATS: Alumnat *professorat Sistema educatiu
DESFASAMENT Evol. Social / Evol. escolar
NECESSITAT CANVIS METODOLÒGICS NOVES NECESSITATS FORMATIVES
Disseny i elaboració de materials curriculars
Tractament diversitat
Comprensivitat Interdisciplinarietat
Diversificació curricular
Aprenentatge significatiu
Flexibilitat i adaptació
UNITATS DIDÀCTIQUES
TRANSMISSIVES ACTIVISTES
INVESTIGATIVES
PER DESCOBRIMENT
RESOLUCIÓ DE PROBELEMS
OBERTES
PROJECTES DE TREBALL
TANCADES
INVESTIGACIÓ DIRIGIDA UNITATS DIDÀCTIQUES
DEL MODEL TRADICIONAL A L’ECLECTICISME METODOLÒGIC MODEL TRADICIONAL TRANSMISSIU
MODEL ACTIVISTA
BASES
La realitat és independent de les persones que la coneixen i la utilitzen
Experimentació i exercitació per conèixer la realitat objectiva
La realitat com a construcció social. Depèn significat que donen les persones
La realitat és una construcció humana. Significats depenen de les interaccions h.
SEQÜENCIA DIDÀCTICA
Explicació / Pràctica / Repàs / Examen
Introducció / Activitats ind. i grup / Posta en comú / Recapitulació
Problemes / Investig. / Conclusions / Informes
Explicació / Activitats / Investigació / Interacció
PAPER DEL PROFESSORAT
Exposa la ciència
Coordina el procés
Facilita l'aprenentatge
Dinamitza la interacció
PAPER DE L’ALUMNAT
Rep la ciència
Realitza activitats
Construeix l’aprenent.
Aprèn per a transformar el context
FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
Academicista transmissora
Anàlisi d’experiències i prioritat dels recursos
Formació psicopedag metodològica i epistemològica
Procesos d’aprenent. grupal / construcció interactiva de signif.
APRENENTATGE
Per transmissió repetició i acumulació
Per descobriment i exercitació
Per construcció procedimental
Per interacció escolar i social
Imposició d’una cultura homogènia que reprodueix les desigualtats
Voluntarisme pedagògic per superar les desigualtats
Adaptació a la diversitat sense tenir en compte la desigualtat de context
Transformació del context i respecte a les diferències bases d’una educació igualit
CONSEQÜÈNCIES
MODEL INVESTIGATIU (CONSTRUCTIVISTA)
MODEL DIALÒGIC (COMUNICATIU)
Societat del coneixement …direcció dels canvis… Informe Delors (1996)
Conferencia Mundial d’ Educació Superior (1998)
Aprendre a conèixer
Vocació no sols d’ensenyar sinó també d’educar
Aprendre a fer
Visió a llarg termini, no sols en mires a l’adaptació al mercat de treball a curt termini Educació al llarg de tota la vida
Aprender a viure junts
Aprendre a ser
La formació no deu orientar-se a la mera acumulació de coneixements, sinó a la adquisició de competències
ACOTANT CONCEPTES: INNOVACIÓ EDUCATIVA O RENOVACIÓ PEDAGÓGICA? • Les xarxes terminològiques: neutralitat i objectivització • Neutralitat reproducció de l’ordre social dominant • Acceptació de l’homogeneïtat com allò normal – qüestionament de la diversitat • Renovació Pedagògica versus Innovació Educativa
CONTEXT SOCIO-EDUCATIU I POLÍTIC • Neoconservadurisme educatiu: globalització i homogeneïtzació cultural • Neoacademicisme, reduccionisme acadèmic, el saber per el saber... com un saber neutre i científic, i no ideologitzat. • Segregació de l’alumnat: l’ordre, l’estudi i la disciplina des d’una concepció absolutament tradicional decimonònica”. • L’escola academicista tradicional: està renyida amb la renovació o tot alló pose en perill l’ordre establert • Control del currículum i dels centres
A LA RECERCA DE LA UTOPIA CURRÍCULUM BÀSIC CONCEPCIÓ ACADEMICISTA
CONCEPCIÓ INTEGRADORA
Interdisciplinarietat
Globalització
Habilitats de raonament Habilitats d’investigació Habilitats de conceptualització Habilitats de relació Habilitats socials i emocionals
Innovaci贸 i angoixa docent
VELLS PROBLEMES I NOUS REPTES: QUÈ ENTENDEM PER INNOVACIÓ EDUCATIVA?
DEL QUE PREDIQUEM AL QUE FEM
INNOVACIÓ EDUCATIVA?
SOBRE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU
DESFASE SOCIAL vs DESFASE ESCOLAR
ELS M.R.P. REIVINDIQUEM… • Continguts escolars absolutament connectats a la vida real. La vida ha d’entrar a l’escola i ésta ha d’eixir a la vida. • L’arrelament a l’entorn social, natural, econòmic i cultural, amb una nova concepció d’entorn. • L’afectivitat com a catalitzador de qualsevol tipus d’aprenentatge • El constructivisme, el mètode investigatiu i la participació activa de l’alumnat com el millor camí per aconseguir un aprenentatge realment significatiu i aplicat al món on vivim
• L’aprenentatge dialògic, la interacció, la incorporació d’altres professionals al procés educatiu i el treball cooperatiu • La superació de les desigualtats, que ha d’impregnar tota la nostra filosofia educativa • L’educació en valors com a base del currículum, convertint-se en el seu fil conductor, aconseguint superar la fossilitzada concepció dels eixos transversals. Sols des de l’educació en valors és possible motivar i enganxar l’alumnat en l’apassionant aventura de l’aprenentatge significatiu i de l’estudi, coneixement, anàlisi, interpretació i visió crítica de la realitat on viu. • La manipulació i el processament de la informació en els mitjans de comunicació social i el domini funcional de la nova societat telemàtica i de les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació)
• Els materials curriculars del propi centre i des de pràctiques de treball en equip. • La defensa del laïcisme i la seva pràctica dintre de la institució escolar. • Continguts curriculars a partir de valors, plantejant conflictes socio-afectius que puguen motivar, enganxar, implicar i comprometre l’alumnat.
CAP A UNA CONCEPCIÓ SISTÈMICA DE L’EDUCACIÓ FAMILIA
CENTRE EDUCATIU
ALUMNAT
ENTORN SOCIAL
SISTEMA EDUCATIU
LA SUPERACIÒ DE LES DESIGUALTATS
VALORACIÓ SOCIAL DEL PROFESORAT
PAQUET DE GAL.LETES
• El "pes" del contingut verbal es baixet (en quant a la repercusió del discurs), respecte de, per exemple, el llenguatge corporal (són aquestes senyals les que "carreguen" amb els aspectes emocionals de la comunicació).
Contingut verbal Interès del discurs oral (paraling.) Llenguatge corporal
7% 38% 55%
PNL: VAK • “El mapa no és el territori” VISUALS
AUDITIUS
KINESTÈSICS
Pensen en imatges Parlen ràpid Postura més recta o formal Predicats visuals: ho veus E-mails: emoticones Ppt: imatges
Pensen en paraules Escolten més que parlen Postura més rígida Predicats auditius: us sona, pauses i silencis… Utilitza la veu E-mails: poques paraules Ppt: paraules
Pensen en sensacions Parlen bé i espaiet Postura relaxada i canviant Bons comunicadors Toca, emociona E-mails: exclamacions, besos, abraçades… ppt: no el necessita: exemples, metàfores…
NO HO VEIG CLAR
NO EM SONA BE
ME LA VAIG A PEGAR
Com arriba la informaci贸 al cervell? - 1 % Gust - 1,5 % Tacte - 3,5 % Olfacte - 11 % O茂da - 83 % Vista
La quantitat d’informació retinguda Mètode Utilitzat
% d’Informació
Mètode tradicional de lliçó. • - L’alumnat llegeix........................................... 10 • - L’alumnat escolta ................................... 20 Tècniques audiovisuals. • - L’alumnat veu ............................................... 30 • - L’alumnat veu i escolta ................................. 50 Tècniques de grup. • - L’alumnat llegeix i discuteix.......................... 70 • - El alumnat llegeix i fa ................................... 90
EL MODEL INVESTIGATIU QUI SELECCIONA: PROFESSORAT ALUMNAT SISTEMA EDUCATIU
XARXA DE PROBLEMES
INTERRELACIÓ
D.C.B.
PLANTEJAMENT SITUACIÓ PROBLEMÁTICA O CONFLICTE
Feed back
ACOTAMIENT DEL PROBLEMA
EMISSIÓ D’HIPÒTESIS
VERIFICACIÓ-INVESTIGACIÓ
REFORM. HIPÓT.
TESIS
VERITAT CIENTÍFICA SABER VULGAR, CIENTÍFIC I ESCOLAR
CONCLUSIONS
PRODUCTE FINAL
AVALUACIÓ DEL PROCÈS ENSENYAMENT - APRENENTATGE
SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES
DESFASE SOCIAL vs DESFASE ESCOLAR
SER JOVE I VIURE AL PAÍS VALENCIÀ
PREMI “BALDIRI REIXACH”
SER JOVE I VIURE AL PAÍS VALENCIÀ
• • • • • •
PROJECTE TANCAT INTERDISCIPLINAR COMPROMÉS AMB L’ENTORN SOCIO-POLÍTIC ACTIVITATS AMB SENTIT MOTIVADOR EDUCACIÓ I INSTRUCCIÓ
D’ON VENIM?
D’un hivern dolç i d’una terra oberta
D’una història que ens han negat
.La nostra llengua .La nostra història .El nostre present
EL FUTUR
QUÍ SOM?
Rebels
De classe treballadora
De nació oprimida
.Relacions entre iguals .Relacions amb els majors .Ningú comprèn ningú .Pertanyem a una classe social .Opresió nacional i auto-odi
CONCLUSIONS PRODUCTE FINAL DOSSIERS EXPOSICIÓ A LA COM. EDUCATIVA
Un futur com a persones
Buscar-se la vida Opcions de futur Recerca de treball
Un futur com a poble i nació
Som un poble Som una nació El nostre futur col·lectiu
CONCEPTUALITZACIÓ
AVALUACIÓ
ALGUNES EXEMPPLIFICACIONS • EXPERIÈNCIA PETERS / MERCATOR • AVALUACIÓ TASMÀNIA • EIXIDA A RIO GRANDE • UNA D’AVENTURES
DINÀMICA PASSAR LES MONEDES
LA GRAN AVENTURA AFRICANA És possible treballar l'educació en valors a partir d’un treball bàsicament procedimental que permet arribar finalment a un alt nivell de conceptualització d’una forma motivadora i significativa.
Objectius específics • Crear un clima de treball i aprenentatge cooperatiu a l’aula, a partir del treball en grups, fomentat actituds de respecte, solidaritat i d’autoestima. • Analitzar i conèixer els tres més essencials i significatius del continent africà, que puguen ajudar a conèixer i valorar millor l’actual realitat socio-econòmica d’aquest continent i les seves implicacions internacionals. • Fer paleses les actuals relacions Nord-Sud com a un dels elements més injustos i desestabilitzadors de l’actual ordre mundial, fomentant la presa de concència i posicionament front a aquest problema. • Dominar aquells conceptes socio-econòmics que resulten claus per a desenvoluparse en el món actual. • Realitzar un estudi descriptiu de la geografia física, humana i econòmica del continent africà, que permeta a l’alumnat adquirir una cultura bàsica sobre aquest continent.
LA GRAN AVENTURA AFRICANA GRAELLA DE PUNTUACIÓ EQUIP
1 2 3 4 5 6
PROVA 1
PROVA 2
PROVA 3
PROVA 4
PROVA 5
PROVA 6
PROVA 7
PROVA 8
PROVA FINAL
• Reforçar i adquirir noves destreses i procediments geogràfics que potencien la capacitat de l’alumnat per a ser protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge, fent possible el aprendre a aprendre. • Desplegar un procés d’investigació en l’acció a l’aula, fent un seguiment permanent del procés d’ensenyament-aprenentatge que ens permeta valorar en tot moment el desplegament d’aquest procés, per a poder introduir-hi els elements correctors que considerem adients. • Aconseguir un ensenyament més significatiu a partir de la investigació i de la construcció de conceptes per part del propi alumnat. • Demostrar que és possible l’aprenentatge individual a partir del treball i de l’aprenentatge cooperatiu, mostrant les enormes possibilitats d’aprenentatge a partir de la interacció dels membres d’un grup. • Fer un tractament de la diversitat a l’aula a partir de la flexibilitat dels materials, activitats, organització d’aula i del treball en equips.
LA GRAN AVENTURA AFRICANA • Partint d'un plantejament inicialment competitiu, es desplega un procés de treball cooperatiu i d'implicació de l'alumnat en el tractament de la diversitat, culminant en un final no competitiu. • L'experiència és perfectament generalitzable tant com a procés d’ensenyament-aprenentatge, com a plantejament d'organització i dinàmica d’aula. Com a elements per al debat es podrien introduir: • La dificultat de generalització del plantejament a nivell de cicle • La validesa dels plantejaments d'integració i tractament de la diversitat a partir del propi alumnat • La utilització de la competitivitat dins d'un plantejament cooperatiu...
La Gran Aventura Africana MOTIVACIÓ – IDEES PRÈVIES PREPARACIÓ -procediments / tècniques -recursos / regles competi.
FETS I CONCEPTES Mapes i planols Llegenda Corbes de nivell Escala/Coordenades Fusos Horaris Accidents geogràfics Demografia Multiculturalitat Clima i paisatge PNB/Renda Subdesenvolupament Comerç just Nord-Sud
Treball cooperatiu
PROVES Flexibilització / Diversificació / Interacció CONTINGUTS
PROCEDIMENTS Localització/rumb/coor Manipulació Atlas Interpretació dades Climogrames Inducció/deducció Identificació climes Relacions Nord – Sud Fonts d’informació Mesura de distàncies Elab./lectura mapes Estudis comparatius
AVALUACIÓ
VALORS I ACTITUDS Treball coopertiu Interacció Compens. Desigualtats Respecte diversitat Reflexió crítica Implicació / acció Actituds solidàries Presa de decisions Interculturalisme Competitivitat solidària Comerç just
PRODUCTE FINAL
PROVA Nº 5 El següent punt d’arribada és una capital d’estat que es troba a les següents coordenades : • Latitud 6º 40´ N • Longitud 3º 50´ E a)De quina capital i de quin país es tracta ? Situeu-ho al mapa polític. b) Un equip s’ha equivocat de rumb, ha seguit el rumb 110º SE i ha arribat a un altra capital africana. De quina capital i país és tracta ? Quants quilòmetres hauran de fer de més ? Quan de temps necessitaran per a recuperar-ho a una velocitat mitja de 80Km/h.? c) Hem arribat a la costa atlàntica. Per tal de conèixer-la millor anem a situar-hi els següents accidents geogràfics : •) • Caps : Cap Verd, Cap de Buena Esperanza •) • Golfs : Guinea, Benín, Biafra •) • Illes : Cap Verd, Canàries, Madeira, Bioko (Fernando Poo)
d) Al
llarg d’aquesta etapa ha plogut tots els dies i les temperatures s’han mantingut constants (a penes 3º oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit). Informeu-vos sobre aquest clima i tracteu d’explicar per què és així. Coloregeu al mapa climàtic l’àrea que ocupa aquest clima. e) L’altre problema que estem tenint en aquestes latituds és la selva verge. Informeu-vos sobre les seves característiques (incloent la fauna) i tracteu d’explicar per què és així. Quin és el principal problema en que es podem trobar a l’hora de circular per ella en cotxe ? f)) Quin riu important hem tingut que creuar en aquesta etapa ? Alguns equips no tenien previst el vadeig del riu i han perdut molt de temps. Per a que no ens passe el mateix situem els principals rius del continent africà al mapa físic (Nil, Senegal, Volta, Níger, Congo, Orange, Limpopo i Zambeze). Quin serà el riu més cabalós d’Àfrica ? Per què ? I el més llarg ? En general seran molt o poc navegables (fixeu-vos en el mapa físic)
LA GRAN AVENTURA AFRICANA PROVA Nº7 La setena etapa ens durà des de Kishangani fins Harare, passant per Kampala. • a) Al llarg de l’etapa anem a vorejar la costa occidental del llac més gran d’Àfrica, de quin llac es tracta ? Si volguérem anar a Kisumu, quina vora del llac hauríem de recórrer, la oriental o la occidental. Situeu al mapa físic d’Àfrica els principals llacs d’aquest continent : Txad(Chad), Victòria, Tanganika, Malawy (Nyasa). • b) El llac Victòria es troba en l’anomenat Altiplà (meseta) dels Grans Llacs. Tot i que l’equador el creua, el clima que hi trobem és tropical i no equatorial. Proveu d’explicar o argumentar per què es dona aquest fet tan curiós.
• c) Al creuar el poblat de Zumbo, heu atropellat sense voler un xiquet pigmeu. Cal dur-lo a l’hospital, però si ho feu perdreu temps i pot perillar la vostra victòria al Ralli. Si no el porteu, el xiquet pot morir. Alguns analistes mantenen la teoria de que les famílies ho fan a propòsit per a cobrar després fortes indemnitzacions de les companyies de segurs dels vehicles. Els dos llocs més a prop on hi ha hospital són Lusaka, Téte i Kabwe. Quin lloc triareu ? El porteu a l’hospital o no ? Per què ? • d) El xiquet era pigmeu, però que en sabem de les races que hi viuen al continent africà ? Cerqueu informació i expliqueu quines races hi habiten. Com s’ho fan per a entendre’s entre tribus que, fins i tot dintre d’un mateix estat, parlen diferents llengües o dialectes? • e) Elaboreu un mapa lingüístic d’Àfrica on aparega les llengües oficials de cada estat. Quines conclusions hi podem treure a partir del mapa que hem elaborat?
Kisangani 11-2-07 "Hola amics! Què tal? Com esteu? Imagine que molt bé. Jo no puc dir el mateix. A penes fa quinze dies que he arribat i em sembla com si fera ja un any. Diuen que aquest lloc es un dels més importants del Congo (hi ha fins i tot un cine!). Però no se'l podríeu imaginar. No té res a veure amb els nostres pobles o ciutats. Les cases (si es poden anomenar així) son totes baixetes, d'una sola planta. Les parets son de fusta i el sostre de rames i herbes seques... sembla com si estigueres en un altre mon. Els carrers són tots de terra i ... clar està, com que quasi tots el dies plou sempre està ple de fang i t'embrutes fins els mateixos... nassos (de segur que ja estaveu pensant mal! si no us coneguera!). Però amb tot, el més insuportable es la suor que no te la lleves de damunt ni dutxant-te (lo de "dutxar-te" és un dir, clar està! Alguna avantatge tenia que tindre viure ací, no?). Mon pare es passa el dia a la selva dirigint la tala d'uns arbres que crec que s'anomenen de caoba, i que sembla ser que valen un pastó per la seva fusta. Cada dia se'n va en eixir el sol (a les vuit) i torna en fer-se de nit (també a les vuit - què curiós, no?). No hi ha escoles per a mi (tindríeu que veure les dels natius!) i tinc tot el dia per fer el que vullga, el problema es que no tinc res que fer... la selva n'és molt perillosa, hi ha quantitat de rèptils i insectes verinosos... parlant d'insectes, ahir vaig veure una nativa fotent-li una pallissa a un home negre... que ni les que ens peguen en classe de Soci. No, no és que ací manen les dones... resulta que a l'home li havia picat una mosca que anomenen Tsé-Tsé i que diuen que et fa dormir fins dues setmanes seguides, i al no menjar, pots morir de fam. Jo li vaig comentar al natiu que a València les Tsé-Tsé reben d'altres noms com ara Xaro, Pilar o Vicent. Bé nanos, ja no m'enrotlle més... en la propera carta us contaré més coses. Fins i tot, igual viatge per Àfrica amb mon pare. Conteu-me coses del poble... com va el Carnestoltes? I la Diada Ecològica? I l’excursió a ... bé, ja m'ho contareu. Una abraçada ben forta per a tota la colla... i per a elles (les més belles) un petonet als morrets: Vicent.
• a) Des de quin país ens ha escrit Vicent? Ajudeu-vos amb l'atlas i prepareu la següent informació per a enviar-li-la: • • * Coordenades * Latitud i longitud * Nº aprox. d'habitants * Clima * Riu més a prop * Cartografia del lloc • • b) Explica-li a Vicent per què hi plou quasi tots els dies i el per què de tanta suor. Ah! i per què es fa de dia i de nit sempre a la mateixa hora. • • c) Explica-li com t'imagines tu la selva verge. Tot seguit, cerca informació a l’annex documental i explica com és realment. • • d) Busca informació sobre la caoba i explica-li per què és tan valuosa la seva fusta.
ALGUNES EXPERIÈNCIES MINIEMPRESA DE MANTENIMENT ESCOLAR • OBJECTIUS • DESENVOLUPAMENT • CONCLUSIONS
UNITAT DIDÀCTICA
PERQUÈ S’INUNDA LA RIBERA? GRUP SOLIGUER MRP CO.DE.RI.
PERQUÈ S’INUNDA LA RIBERA? • UN PROJECTE COL·LECTIU • RENOVACIÓ PEDAGÒCICA O INNOVACIÓ EDUCATIVA? • DEL LLIBRE DE TEXT ALS MATERIALS CURRICULARS • CAP A UNA VISIÓ CRÍTICA DE LA REALITAT • LA CONEXIÓ DE LA VIDA ESCOLAR A LA REALITAT DEL DIA A DIA: LA VIDA ENTRA A L’ESCOLA I L’ESCOLA IX A LA VIDA. • PROJECCIÓ DE FUTUR: INCIDÈNCIA I PARTICIPACIÓ EN ELS PROBLEMES REALS
ITINERARI DEL “BARRANC DE L’ANELL PENSAMENT DIVERGENT
ACOTAMENT DEL PROBLEMA
MOTIVACIÓDOCUMENTACIÓ Museus, vídeos, fotografies, materials autènticos,textos, entrevistes…
PROBLEMA: La localització del Poblat de l’Anell VERIFCACIÓ: documentació / treball de camp
PENSAMENT CONVERGENT
CONCLUSIONS
AVALUACIÓ Materials, alumnat i professorat
TREBALL PREVI EN O FORA DE L’AULA
SELECCIONA EL PROFESSORAT
CONCEPTUALIZACIÓ Localizació geogràfica Cronologiaa Hàbitat i forma de vida Poblat Excavacions arqueològiques Característiques Eneolític
ALGUNES EXPERIÈNCIES MINIEMPRESA DE MANTENIMENT ESCOLAR • OBJECTIUS • DESENVOLUPAMENT • CONCLUSIONS
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
¿Don
D’ON VENIM? D’una hta. que ens han negat
D’un hivern dolç i d’una terra oberta
Quina llengua parlem?
RECURSOS
- Debat - Enquesta - Valoració
. Arxiu local .Arxiu parroquial . Arxiu comarcal . Edicions facsímil . Biblioteca . Informàtica . Cançons
Investigació
La nostra hta. com a poble diferenciat
Furs, llengua i repoblament
Germanies
Expulsió moriscos
G. Succeció B. Almansa
CONCLUSIONS
Valencianisme polític
Valencia o Català
¿Què som? Motivació: "Ningú no comprén ningú" Ès difícil entendre's Amb els majors? Formulació D'Hipòtesis
Textos/Activitats
enquesta ¿Com està el pati? Investigació
debat
Conclusions
recerca
¿Qué volem dir? CONCLUSIONS
PRODUCTE
Comunicacio
MOTIVACiÓ (ESPRIU, RAIMON)
PROBLEMA Estem condemnats a desaparèixer com a poble diferenciat?
Investigació
Reflexió personal familiar
L'escola valenciana i el nostre futur Castellanització
Institucions: - Local - País .........
Social: -Moviments -Agrup.jov. .........
CONCLUSIONS
Producte
DECÀLEG REGLAMENT INFORME PUBLICACIÓ/ DOSSIER
A LA RECERCA DEL FUTUR
MOTIVACIÓ TAULA RODONA GRUP D'EX-ALUMNES
BUP
ESO
FP
Els equips elaboraran unes preguntes prèvies que podran utilitzar al debat que s'hi plantege
ON TU VIUS A QUIN FUTUR POTS ACCEDIR
ESTUDIS
HIPÒTESI
TREBALL
Per accedir-hi necessite BUSCAR-ME LA VIDA MÉS ESTUDIS
CERTIFICAT O GRADUAT ESCOLAR
BUSCAR-ME LA VIDA
CERTIFICAT O GRADUAT
MÉS ESTUDIS
ESO
BUP
FP
ALT
MÓN DE TREBALL
PER QUÈ? ESTRATÈGIES HIPÒTESIS
HIPÓTESIS
ELABORACIÓ ITINERARI D'ESTUDIS I FUTUR
ENTREVISTES
SOL·LICITUD
ANUNCIS