Issuu on Google+

LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA COM A ESTRATÈGIA DOCENT

Montserrat 11 de gener 2014


PROVA D’INTEL·LIGÈNCIA CREATIVA

rta s’obri i la persona entra. El cap de policia mira els seus companys... tots somriuen...la contrasenya està clara. En


DE LA REALITAT A LA UTOPIA I DE LA UTOPIA A LA REALITAT


TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES • • • • • • •

Tutoria Assemblea d’aula Alumnat tutor Equip incentivat Entrevistes: educatives / reflexives Mediació i arbitratge Cootutorització Cercle d’amics Empatia: agressor agredit


TÈCNICA DE LA MEDIACIÓ QUALITATS PER A LA MEDIACIÓ • • • • • • • •

EMPATIA HABILITATS COMUNICATIVES I EMPATIA COMUNICATIVA COHERÈNCIA I CREDIBILITAT EN EL MISSATGE LEGITIMITAT “REAL” MÉS QUE “FORMAL” CAPACITAT D’ARGUMENTACIÓ, CONVICCIÓ I PERSUASSIÓ ORIENTACIÓ A RESULTATS - SEGUIMENT CAPACITAT D’ACOTAMENT, SÍNTESI I CONTEXTUALITZACIÓ INTELIGÈNCIA EMOCIONAL


LA INTELIGÈNCIA EMOCIONAL COM A ESTRATÈGIA DE MEDICACIÓ • RESPECTE ABSOLUT A LA PERSONA • RESPECTE EXQUISIT A LES OPINIONS DE L’ALTRE • APROXIMACIÓ COMUNICATIVA: ESCOLTA ACTIVA • EMPATIA SENTIMENTAL I COMUNICATIVA • RECONÈIXER LA PART DE RAÓ DE L’ALTRE • AFONAR EN LES CAUSES O MOTIVACIONS • APROPAR A L’ALTRE A L’ARGUMENTACIÓ • CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS


CONDICIONS QUE FACILITEN LA MEDIACIÓ • Aceptació de la legitimitat de la persona mediadora • Competència percebuda de la persona en relació al tema • Competència de la persona que media com a líder o individuo • Credibilidad percebuda del missatge • Poder de la persona mediadora per imposar càstigs i recompenses • Comprensió i acceptació de les tasques i metes que es proposen


RESOLUCIÓ DE CONFLICTES GUANYEM TOTES I TOTS

Oportunitat No un entrebanc

Sentiments Empatia Raonament

L’alumne decideix

Resoldre pactant i no guanyant

Censurem fets No persones

Interpretar No coaccionar No reprimir

Poques normes i clares

Resolució conflictes

Tot el prof. té Poder però no Tots tenen autoritat

Principi de no bloqueig

Treball sobre el Microentorn Càlid / fred

Presumpció d'innocència

Normes iguals Però alumnat diferent

Principi d’acció Reacció o de Causa/efecte


PRINCIPI 90/19


DINÀMICA: A UN INSTITUT QUAL


El mite de la baixada continua de nivell • “Els joves d’avui estimen el luxe, estan mal educats, menys preuen l’autoritat, no tenen cap respecte pels seus majors i parlen en compte de treballar. Ja no s’alcen quan un adult entra a l’habitació, contradiuen els seus pares, a taula s’afanyen a tragar els postres, creuen les cames i tiranitzen els seus mestres.” Sòcrates. 470-399 a.C. “L’Ensenyament secundari es “primaritza”... Els alumnes dels instituts no saben ortografia ni tenen un vocabulari exacte i variat, ni coneixements gramaticals, ni anàlisi lògic, ni mètode expositiu escrit u oral.” 1929. Paul Laumonnier. “La crise de la culture littéraire. Bordeaux


PARLEM DE METODOLOGIA? • “... Transformad esas antiguas aulas; suprimid el estrado y la cátedra del maestro, barrera de hielo que lo aisla hace imposible toda intimidad con el discípulo. Suprimid el banco, la grada, el anfiteatro, símbolos perdurables de la uniformidad i del tedio. Romped esas enormes masas de alumnos, por necesidad constreñidas a oir pasivamente una lección o a alternar en un interrogatorio de memoria, cuando no a presenciar desde distancias increíbles ejercicios y manipulaciones de que apenas logran darse cuenta. Sustituid entorno del profesor todos estos elementos clásicos por un círculo poco numeroso de escolares activos que piensan, que hablan, que discuten, que se mueven, que están vivos, en suma, y cuya fantasía se ennoblece con la idea de una colaboración en la obra del profesor (…) Hacedles medir, pesar, descomponer, crear y disipar la materia en el laboratorio; discutir como en Grecia, los problemas fundamentales del ser y destino de las cosas; sondear el dolor en la clínica, la nebulosa en el espacio, la producción en el suelo de la tierra, la belleza y la Historia en el museo: que descifren el jeroglífico, que reduzcan a sus tipos los organismos naturales, que interpreten los textos, que inventen, que descubran, que adivinen… Y entonces la cátedra es un taller y el maestro un guía de trabajo…

I.L.E. Fco. Giner de los Rios. 1876


CONTEXT EDUCATIU EUROPEU Empreses i Institucions (sectors productius)

Societat (participació i relació)

Ser competent

Formació basada en competències

Persones

Defineixen necessitats

S’aconverteixen en referents

Defineixen Formació


CONTEXT EDUCATIU EUROPEU Especific del model de societat

Especific dels sectors productius

Competències Professionals

Competències Socials

Competències personals

Específic del desenvolupament de l’individu


CONTEXT EDUCATIU EUROPEU Què vol dir un model educatiu per competències?

Saber Saber fer Saber ser i estar

METODOLOGIA: INTERDISCIPLINAR I GLOBAL INVESTIGATIVA TREBALL PER PROJECTES DIALÒGICA... A LA LOMQE NO ES CONTEMPLA


RESULTATS INFORME PISA 2009

Korea 539 (10) OCDE 493 (9’1) Espanya (8’9) Despesa en educació per alumne en 2009 ● ● ●

OCDE: 5916 $ (6,3) Suissa: 9348 $ (10) Espanya: 4274 S (4,5)


RESULTATS INFORME PISA 2009 (Program for International Student Assessment)

 Cultura matemàtica: Corea 546 (10); Alemanya 513 (9,3); EEUU 487(8’9); Espanya 483 (8,8).  Cultura científica: Finlàndia 538 (10) Alemanya 520 (9’3)); EEUU (9); España (8,8)


PARTIM D’UNES PRIMERES REFLEXIONS • PREDOMINI I IMPOSSICIÓ DELS MODELS ACADEMICISTESINSTRUCTIUS FRONT A MODELS EDUCATIUS-FORMATIUS • Interessos socio-polítics: l’escola com instrument propedèutic o selectiu • Transmissió de valors dominants i reproducció de l’ordre social dominant


QUÈ ENSENYAR? • INTENCIONALITATS EDUCATIVES • CONTINGUTS I OBJECTIUS: currículum bàsic, comprensiu i inclusiu. • PENSAMENT CRÍTIC I EMANCIPADOR • COMPROMÍS EN LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL • TREBALL PER PROJECTES, ACTIVITATS AMB SENTIT I EDUCACIÓ EN VALORS I PER COMPETÈNCIES


COM... AMB QUINES EINES? • Des d’una concepció i organització cooperativa del treball a tots els nivells • Des d’una determinada organització de centre i d’aula • Partint dels interessos i necessitats individuals i socials • Saber escolar com a integració del saber vulgar i del saber científic • Conectant els aprenentatges escolars amb la vida real: competències. • Amb AFECTIVITAT EFECTIVA


COM ENSENSENYAR? • Des d’una concepció filosòfica i ideològica: posicionament • Des d’un plantejament de transformació de l’escola i de la societat: òsmosi educativa. • Des d’una concepció sistèmica i una opció metodològica determinada: investigativa i dialògica. • Des de la participació i implicació de la Comunitat Escolar i Social, com a utopia possible i desitjable: DEMOCRATITZANT L’ESCOLA.


DES D’UNA OPCIÓ METODOLÒGICA DETERMINADA • Construcció dels aprenentatges per investigació i interacció, des d’una concepció sistèmica i constructivista. • Treball per projectes: oberts o tancats • PROBLEMA: harmonització d’interessos personals i socials, p. ex. “èxit en la vida”


QUAN ENSENYAR? AL LLARG DE TOTA LA VIDA EN QUALSEVOL LLOC I MOMENT L’ESCOLA HA D’EIXIR A LA VIDA I LA VIDA HA D’ENTRAR A L’AULA ELS NOUS AGENTS EDUCADORS


ELS NOUS REPTES METODOLÒGICS A INFANTIL, PRIMÀRIA I ESO

Nou context educatiu a partir de la LOE NOVA CONCEPCIÓ CURRICULAR

MOTIVACIÓ

EXPECTATIVES I NECESSITATATS:  Alumnat  *professorat  Sistema educatiu

DESFASAMENT Evol. Social / Evol. escolar

NECESSITAT CANVIS METODOLÒGICS NOVES NECESSITATS FORMATIVES

Disseny i elaboració de materials curriculars

Tractament diversitat

Comprensivitat Interdisciplinarietat

Diversificació curricular

Aprenentatge significatiu

Flexibilitat i adaptació


UNITATS DIDÀCTIQUES

TRANSMISSIVES ACTIVISTES

INVESTIGATIVES

PER DESCOBRIMENT

RESOLUCIÓ DE PROBELEMS

OBERTES

PROJECTES DE TREBALL

TANCADES

INVESTIGACIÓ DIRIGIDA UNITATS DIDÀCTIQUES


DEL MODEL TRADICIONAL A L’ECLECTICISME METODOLÒGIC MODEL TRADICIONAL TRANSMISSIU

MODEL ACTIVISTA

BASES

La realitat és independent de les persones que la coneixen i la utilitzen

Experimentació i exercitació per conèixer la realitat objectiva

La realitat com a construcció social. Depèn significat que donen les persones

La realitat és una construcció humana. Significats depenen de les interaccions h.

SEQÜENCIA DIDÀCTICA

Explicació / Pràctica / Repàs / Examen

Introducció / Activitats ind. i grup / Posta en comú / Recapitulació

Problemes / Investig. / Conclusions / Informes

Explicació / Activitats / Investigació / Interacció

PAPER DEL PROFESSORAT

Exposa la ciència

Coordina el procés

Facilita l'aprenentatge

Dinamitza la interacció

PAPER DE L’ALUMNAT

Rep la ciència

Realitza activitats

Construeix l’aprenent.

Aprèn per a transformar el context

FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

Academicista transmissora

Anàlisi d’experiències i prioritat dels recursos

Formació psicopedag metodològica i epistemològica

Procesos d’aprenent. grupal / construcció interactiva de signif.

APRENENTATGE

Per transmissió repetició i acumulació

Per descobriment i exercitació

Per construcció procedimental

Per interacció escolar i social

Imposició d’una cultura homogènia que reprodueix les desigualtats

Voluntarisme pedagògic per superar les desigualtats

Adaptació a la diversitat sense tenir en compte la desigualtat de context

Transformació del context i respecte a les diferències bases d’una educació igualit

CONSEQÜÈNCIES

MODEL INVESTIGATIU (CONSTRUCTIVISTA)

MODEL DIALÒGIC (COMUNICATIU)


Societat del coneixement …direcció dels canvis… Informe Delors (1996)

Conferencia Mundial d’ Educació Superior (1998)

Aprendre a conèixer

Vocació no sols d’ensenyar sinó també d’educar

Aprendre a fer

Visió a llarg termini, no sols en mires a l’adaptació al mercat de treball a curt termini Educació al llarg de tota la vida

Aprender a viure junts

Aprendre a ser

La formació no deu orientar-se a la mera acumulació de coneixements, sinó a la adquisició de competències


ACOTANT CONCEPTES: INNOVACIÓ EDUCATIVA O RENOVACIÓ PEDAGÓGICA? • Les xarxes terminològiques: neutralitat i objectivització • Neutralitat reproducció de l’ordre social dominant • Acceptació de l’homogeneïtat com allò normal – qüestionament de la diversitat • Renovació Pedagògica versus Innovació Educativa


CONTEXT SOCIO-EDUCATIU I POLÍTIC • Neoconservadurisme educatiu: globalització i homogeneïtzació cultural • Neoacademicisme, reduccionisme acadèmic, el saber per el saber... com un saber neutre i científic, i no ideologitzat. • Segregació de l’alumnat: l’ordre, l’estudi i la disciplina des d’una concepció absolutament tradicional decimonònica”. • L’escola academicista tradicional: està renyida amb la renovació o tot alló pose en perill l’ordre establert • Control del currículum i dels centres


A LA RECERCA DE LA UTOPIA CURRÍCULUM BÀSIC CONCEPCIÓ ACADEMICISTA

CONCEPCIÓ INTEGRADORA

Interdisciplinarietat

Globalització

Habilitats de raonament Habilitats d’investigació Habilitats de conceptualització Habilitats de relació Habilitats socials i emocionals


Innovaci贸 i angoixa docent


VELLS PROBLEMES I NOUS REPTES: QUÈ ENTENDEM PER INNOVACIÓ EDUCATIVA?


DEL QUE PREDIQUEM AL QUE FEM


INNOVACIÓ EDUCATIVA?


SOBRE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU


DESFASE SOCIAL vs DESFASE ESCOLAR


ELS M.R.P. REIVINDIQUEM… • Continguts escolars absolutament connectats a la vida real. La vida ha d’entrar a l’escola i ésta ha d’eixir a la vida. • L’arrelament a l’entorn social, natural, econòmic i cultural, amb una nova concepció d’entorn. • L’afectivitat com a catalitzador de qualsevol tipus d’aprenentatge • El constructivisme, el mètode investigatiu i la participació activa de l’alumnat com el millor camí per aconseguir un aprenentatge realment significatiu i aplicat al món on vivim


• L’aprenentatge dialògic, la interacció, la incorporació d’altres professionals al procés educatiu i el treball cooperatiu • La superació de les desigualtats, que ha d’impregnar tota la nostra filosofia educativa • L’educació en valors com a base del currículum, convertint-se en el seu fil conductor, aconseguint superar la fossilitzada concepció dels eixos transversals. Sols des de l’educació en valors és possible motivar i enganxar l’alumnat en l’apassionant aventura de l’aprenentatge significatiu i de l’estudi, coneixement, anàlisi, interpretació i visió crítica de la realitat on viu. • La manipulació i el processament de la informació en els mitjans de comunicació social i el domini funcional de la nova societat telemàtica i de les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació)


• Els materials curriculars del propi centre i des de pràctiques de treball en equip. • La defensa del laïcisme i la seva pràctica dintre de la institució escolar. • Continguts curriculars a partir de valors, plantejant conflictes socio-afectius que puguen motivar, enganxar, implicar i comprometre l’alumnat.


CAP A UNA CONCEPCIÓ SISTÈMICA DE L’EDUCACIÓ FAMILIA

CENTRE EDUCATIU

ALUMNAT

ENTORN SOCIAL

SISTEMA EDUCATIU


LA SUPERACIÒ DE LES DESIGUALTATS


VALORACIÓ SOCIAL DEL PROFESORAT


PAQUET DE GAL.LETES


• El "pes" del contingut verbal es baixet (en quant a la repercusió del discurs), respecte de, per exemple, el llenguatge corporal (són aquestes senyals les que "carreguen" amb els aspectes emocionals de la comunicació).

Contingut verbal Interès del discurs oral (paraling.) Llenguatge corporal

7% 38% 55%


PNL: VAK • “El mapa no és el territori” VISUALS

AUDITIUS

KINESTÈSICS

Pensen en imatges Parlen ràpid Postura més recta o formal Predicats visuals: ho veus E-mails: emoticones Ppt: imatges

Pensen en paraules Escolten més que parlen Postura més rígida Predicats auditius: us sona, pauses i silencis… Utilitza la veu E-mails: poques paraules Ppt: paraules

Pensen en sensacions Parlen bé i espaiet Postura relaxada i canviant Bons comunicadors Toca, emociona E-mails: exclamacions, besos, abraçades… ppt: no el necessita: exemples, metàfores…

NO HO VEIG CLAR

NO EM SONA BE

ME LA VAIG A PEGAR


Com arriba la informaci贸 al cervell? - 1 % Gust - 1,5 % Tacte - 3,5 % Olfacte - 11 % O茂da - 83 % Vista


La quantitat d’informació retinguda Mètode Utilitzat

% d’Informació

Mètode tradicional de lliçó. • - L’alumnat llegeix........................................... 10 • - L’alumnat escolta ................................... 20 Tècniques audiovisuals. • - L’alumnat veu ............................................... 30 • - L’alumnat veu i escolta ................................. 50 Tècniques de grup. • - L’alumnat llegeix i discuteix.......................... 70 • - El alumnat llegeix i fa ................................... 90


EL MODEL INVESTIGATIU QUI SELECCIONA: PROFESSORAT ALUMNAT SISTEMA EDUCATIU

XARXA DE PROBLEMES

INTERRELACIÓ

D.C.B.

PLANTEJAMENT SITUACIÓ PROBLEMÁTICA O CONFLICTE

Feed back

ACOTAMIENT DEL PROBLEMA

EMISSIÓ D’HIPÒTESIS

VERIFICACIÓ-INVESTIGACIÓ

REFORM. HIPÓT.

TESIS

VERITAT CIENTÍFICA SABER VULGAR, CIENTÍFIC I ESCOLAR

CONCLUSIONS

PRODUCTE FINAL

AVALUACIÓ DEL PROCÈS ENSENYAMENT - APRENENTATGE


SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES


DESFASE SOCIAL vs DESFASE ESCOLAR


SER JOVE I VIURE AL PAÍS VALENCIÀ

PREMI “BALDIRI REIXACH”


SER JOVE I VIURE AL PAÍS VALENCIÀ

• • • • • •

PROJECTE TANCAT INTERDISCIPLINAR COMPROMÉS AMB L’ENTORN SOCIO-POLÍTIC ACTIVITATS AMB SENTIT MOTIVADOR EDUCACIÓ I INSTRUCCIÓ


D’ON VENIM?

D’un hivern dolç i d’una terra oberta

D’una història que ens han negat

.La nostra llengua .La nostra història .El nostre present

EL FUTUR

QUÍ SOM?

Rebels

De classe treballadora

De nació oprimida

.Relacions entre iguals .Relacions amb els majors .Ningú comprèn ningú .Pertanyem a una classe social .Opresió nacional i auto-odi

CONCLUSIONS PRODUCTE FINAL DOSSIERS EXPOSICIÓ A LA COM. EDUCATIVA

Un futur com a persones

Buscar-se la vida Opcions de futur Recerca de treball

Un futur com a poble i nació

Som un poble Som una nació El nostre futur col·lectiu

CONCEPTUALITZACIÓ

AVALUACIÓ


ALGUNES EXEMPPLIFICACIONS • EXPERIÈNCIA PETERS / MERCATOR • AVALUACIÓ TASMÀNIA • EIXIDA A RIO GRANDE • UNA D’AVENTURES


DINÀMICA PASSAR LES MONEDES


LA GRAN AVENTURA AFRICANA És possible treballar l'educació en valors a partir d’un treball bàsicament procedimental que permet arribar finalment a un alt nivell de conceptualització d’una forma motivadora i significativa.


Objectius específics • Crear un clima de treball i aprenentatge cooperatiu a l’aula, a partir del treball en grups, fomentat actituds de respecte, solidaritat i d’autoestima. • Analitzar i conèixer els tres més essencials i significatius del continent africà, que puguen ajudar a conèixer i valorar millor l’actual realitat socio-econòmica d’aquest continent i les seves implicacions internacionals. • Fer paleses les actuals relacions Nord-Sud com a un dels elements més injustos i desestabilitzadors de l’actual ordre mundial, fomentant la presa de concència i posicionament front a aquest problema. • Dominar aquells conceptes socio-econòmics que resulten claus per a desenvoluparse en el món actual. • Realitzar un estudi descriptiu de la geografia física, humana i econòmica del continent africà, que permeta a l’alumnat adquirir una cultura bàsica sobre aquest continent.


LA GRAN AVENTURA AFRICANA GRAELLA DE PUNTUACIÓ EQUIP

1 2 3 4 5 6

PROVA 1

PROVA 2

PROVA 3

PROVA 4

PROVA 5

PROVA 6

PROVA 7

PROVA 8

PROVA FINAL


• Reforçar i adquirir noves destreses i procediments geogràfics que potencien la capacitat de l’alumnat per a ser protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge, fent possible el aprendre a aprendre. • Desplegar un procés d’investigació en l’acció a l’aula, fent un seguiment permanent del procés d’ensenyament-aprenentatge que ens permeta valorar en tot moment el desplegament d’aquest procés, per a poder introduir-hi els elements correctors que considerem adients. • Aconseguir un ensenyament més significatiu a partir de la investigació i de la construcció de conceptes per part del propi alumnat. • Demostrar que és possible l’aprenentatge individual a partir del treball i de l’aprenentatge cooperatiu, mostrant les enormes possibilitats d’aprenentatge a partir de la interacció dels membres d’un grup. • Fer un tractament de la diversitat a l’aula a partir de la flexibilitat dels materials, activitats, organització d’aula i del treball en equips.


LA GRAN AVENTURA AFRICANA • Partint d'un plantejament inicialment competitiu, es desplega un procés de treball cooperatiu i d'implicació de l'alumnat en el tractament de la diversitat, culminant en un final no competitiu. • L'experiència és perfectament generalitzable tant com a procés d’ensenyament-aprenentatge, com a plantejament d'organització i dinàmica d’aula. Com a elements per al debat es podrien introduir: • La dificultat de generalització del plantejament a nivell de cicle • La validesa dels plantejaments d'integració i tractament de la diversitat a partir del propi alumnat • La utilització de la competitivitat dins d'un plantejament cooperatiu...


La Gran Aventura Africana MOTIVACIÓ – IDEES PRÈVIES PREPARACIÓ -procediments / tècniques -recursos / regles competi.

FETS I CONCEPTES Mapes i planols Llegenda Corbes de nivell Escala/Coordenades Fusos Horaris Accidents geogràfics Demografia Multiculturalitat Clima i paisatge PNB/Renda Subdesenvolupament Comerç just Nord-Sud

Treball cooperatiu

PROVES Flexibilització / Diversificació / Interacció CONTINGUTS

PROCEDIMENTS Localització/rumb/coor Manipulació Atlas Interpretació dades Climogrames Inducció/deducció Identificació climes Relacions Nord – Sud Fonts d’informació Mesura de distàncies Elab./lectura mapes Estudis comparatius

AVALUACIÓ

VALORS I ACTITUDS Treball coopertiu Interacció Compens. Desigualtats Respecte diversitat Reflexió crítica Implicació / acció Actituds solidàries Presa de decisions Interculturalisme Competitivitat solidària Comerç just

PRODUCTE FINAL


PROVA Nº 5 El següent punt d’arribada és una capital d’estat que es troba a les següents coordenades : • Latitud 6º 40´ N • Longitud 3º 50´ E a)De quina capital i de quin país es tracta ? Situeu-ho al mapa polític. b) Un equip s’ha equivocat de rumb, ha seguit el rumb 110º SE i ha arribat a un altra capital africana. De quina capital i país és tracta ? Quants quilòmetres hauran de fer de més ? Quan de temps necessitaran per a recuperar-ho a una velocitat mitja de 80Km/h.? c) Hem arribat a la costa atlàntica. Per tal de conèixer-la millor anem a situar-hi els següents accidents geogràfics : •) • Caps : Cap Verd, Cap de Buena Esperanza •) • Golfs : Guinea, Benín, Biafra •) • Illes : Cap Verd, Canàries, Madeira, Bioko (Fernando Poo)


d) Al

llarg d’aquesta etapa ha plogut tots els dies i les temperatures s’han mantingut constants (a penes 3º oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit). Informeu-vos sobre aquest clima i tracteu d’explicar per què és així. Coloregeu al mapa climàtic l’àrea que ocupa aquest clima. e) L’altre problema que estem tenint en aquestes latituds és la selva verge. Informeu-vos sobre les seves característiques (incloent la fauna) i tracteu d’explicar per què és així. Quin és el principal problema en que es podem trobar a l’hora de circular per ella en cotxe ? f)) Quin riu important hem tingut que creuar en aquesta etapa ? Alguns equips no tenien previst el vadeig del riu i han perdut molt de temps. Per a que no ens passe el mateix situem els principals rius del continent africà al mapa físic (Nil, Senegal, Volta, Níger, Congo, Orange, Limpopo i Zambeze). Quin serà el riu més cabalós d’Àfrica ? Per què ? I el més llarg ? En general seran molt o poc navegables (fixeu-vos en el mapa físic)


LA GRAN AVENTURA AFRICANA PROVA Nº7 La setena etapa ens durà des de Kishangani fins Harare, passant per Kampala. • a) Al llarg de l’etapa anem a vorejar la costa occidental del llac més gran d’Àfrica, de quin llac es tracta ? Si volguérem anar a Kisumu, quina vora del llac hauríem de recórrer, la oriental o la occidental. Situeu al mapa físic d’Àfrica els principals llacs d’aquest continent : Txad(Chad), Victòria, Tanganika, Malawy (Nyasa). • b) El llac Victòria es troba en l’anomenat Altiplà (meseta) dels Grans Llacs. Tot i que l’equador el creua, el clima que hi trobem és tropical i no equatorial. Proveu d’explicar o argumentar per què es dona aquest fet tan curiós.


• c) Al creuar el poblat de Zumbo, heu atropellat sense voler un xiquet pigmeu. Cal dur-lo a l’hospital, però si ho feu perdreu temps i pot perillar la vostra victòria al Ralli. Si no el porteu, el xiquet pot morir. Alguns analistes mantenen la teoria de que les famílies ho fan a propòsit per a cobrar després fortes indemnitzacions de les companyies de segurs dels vehicles. Els dos llocs més a prop on hi ha hospital són Lusaka, Téte i Kabwe. Quin lloc triareu ? El porteu a l’hospital o no ? Per què ? • d) El xiquet era pigmeu, però que en sabem de les races que hi viuen al continent africà ? Cerqueu informació i expliqueu quines races hi habiten. Com s’ho fan per a entendre’s entre tribus que, fins i tot dintre d’un mateix estat, parlen diferents llengües o dialectes? • e) Elaboreu un mapa lingüístic d’Àfrica on aparega les llengües oficials de cada estat. Quines conclusions hi podem treure a partir del mapa que hem elaborat?


Kisangani 11-2-07 "Hola amics! Què tal? Com esteu? Imagine que molt bé. Jo no puc dir el mateix. A penes fa quinze dies que he arribat i em sembla com si fera ja un any. Diuen que aquest lloc es un dels més importants del Congo (hi ha fins i tot un cine!). Però no se'l podríeu imaginar. No té res a veure amb els nostres pobles o ciutats. Les cases (si es poden anomenar així) son totes baixetes, d'una sola planta. Les parets son de fusta i el sostre de rames i herbes seques... sembla com si estigueres en un altre mon. Els carrers són tots de terra i ... clar està, com que quasi tots el dies plou sempre està ple de fang i t'embrutes fins els mateixos... nassos (de segur que ja estaveu pensant mal! si no us coneguera!). Però amb tot, el més insuportable es la suor que no te la lleves de damunt ni dutxant-te (lo de "dutxar-te" és un dir, clar està! Alguna avantatge tenia que tindre viure ací, no?). Mon pare es passa el dia a la selva dirigint la tala d'uns arbres que crec que s'anomenen de caoba, i que sembla ser que valen un pastó per la seva fusta. Cada dia se'n va en eixir el sol (a les vuit) i torna en fer-se de nit (també a les vuit - què curiós, no?). No hi ha escoles per a mi (tindríeu que veure les dels natius!) i tinc tot el dia per fer el que vullga, el problema es que no tinc res que fer... la selva n'és molt perillosa, hi ha quantitat de rèptils i insectes verinosos... parlant d'insectes, ahir vaig veure una nativa fotent-li una pallissa a un home negre... que ni les que ens peguen en classe de Soci. No, no és que ací manen les dones... resulta que a l'home li havia picat una mosca que anomenen Tsé-Tsé i que diuen que et fa dormir fins dues setmanes seguides, i al no menjar, pots morir de fam. Jo li vaig comentar al natiu que a València les Tsé-Tsé reben d'altres noms com ara Xaro, Pilar o Vicent. Bé nanos, ja no m'enrotlle més... en la propera carta us contaré més coses. Fins i tot, igual viatge per Àfrica amb mon pare. Conteu-me coses del poble... com va el Carnestoltes? I la Diada Ecològica? I l’excursió a ... bé, ja m'ho contareu. Una abraçada ben forta per a tota la colla... i per a elles (les més belles) un petonet als morrets: Vicent.


• a) Des de quin país ens ha escrit Vicent? Ajudeu-vos amb l'atlas i prepareu la següent informació per a enviar-li-la: • • * Coordenades * Latitud i longitud * Nº aprox. d'habitants * Clima * Riu més a prop * Cartografia del lloc • • b) Explica-li a Vicent per què hi plou quasi tots els dies i el per què de tanta suor. Ah! i per què es fa de dia i de nit sempre a la mateixa hora. • • c) Explica-li com t'imagines tu la selva verge. Tot seguit, cerca informació a l’annex documental i explica com és realment. • • d) Busca informació sobre la caoba i explica-li per què és tan valuosa la seva fusta.


ALGUNES EXPERIÈNCIES MINIEMPRESA DE MANTENIMENT ESCOLAR • OBJECTIUS • DESENVOLUPAMENT • CONCLUSIONS


UNITAT DIDÀCTICA

PERQUÈ S’INUNDA LA RIBERA? GRUP SOLIGUER MRP CO.DE.RI.


PERQUÈ S’INUNDA LA RIBERA? • UN PROJECTE COL·LECTIU • RENOVACIÓ PEDAGÒCICA O INNOVACIÓ EDUCATIVA? • DEL LLIBRE DE TEXT ALS MATERIALS CURRICULARS • CAP A UNA VISIÓ CRÍTICA DE LA REALITAT • LA CONEXIÓ DE LA VIDA ESCOLAR A LA REALITAT DEL DIA A DIA: LA VIDA ENTRA A L’ESCOLA I L’ESCOLA IX A LA VIDA. • PROJECCIÓ DE FUTUR: INCIDÈNCIA I PARTICIPACIÓ EN ELS PROBLEMES REALS


ITINERARI DEL “BARRANC DE L’ANELL PENSAMENT DIVERGENT

ACOTAMENT DEL PROBLEMA

MOTIVACIÓDOCUMENTACIÓ Museus, vídeos, fotografies, materials autènticos,textos, entrevistes…

PROBLEMA: La localització del Poblat de l’Anell VERIFCACIÓ: documentació / treball de camp

PENSAMENT CONVERGENT

CONCLUSIONS

AVALUACIÓ Materials, alumnat i professorat

TREBALL PREVI EN O FORA DE L’AULA

SELECCIONA EL PROFESSORAT

CONCEPTUALIZACIÓ  Localizació geogràfica  Cronologiaa  Hàbitat i forma de vida  Poblat  Excavacions arqueològiques  Característiques Eneolític


ALGUNES EXPERIÈNCIES MINIEMPRESA DE MANTENIMENT ESCOLAR • OBJECTIUS • DESENVOLUPAMENT • CONCLUSIONS


GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ


¿Don

D’ON VENIM? D’una hta. que ens han negat

D’un hivern dolç i d’una terra oberta

Quina llengua parlem?

RECURSOS

- Debat - Enquesta - Valoració

. Arxiu local .Arxiu parroquial . Arxiu comarcal . Edicions facsímil . Biblioteca . Informàtica . Cançons

Investigació

La nostra hta. com a poble diferenciat

Furs, llengua i repoblament

Germanies

Expulsió moriscos

G. Succeció B. Almansa

CONCLUSIONS

Valencianisme polític

Valencia o Català


¿Què som? Motivació: "Ningú no comprén ningú" Ès difícil entendre's Amb els majors? Formulació D'Hipòtesis

Textos/Activitats

enquesta ¿Com està el pati? Investigació

debat

Conclusions

recerca

¿Qué volem dir? CONCLUSIONS

PRODUCTE

Comunicacio


MOTIVACiÓ (ESPRIU, RAIMON)

PROBLEMA Estem condemnats a desaparèixer com a poble diferenciat?

Investigació

Reflexió personal familiar

L'escola valenciana i el nostre futur Castellanització

Institucions: - Local - País .........

Social: -Moviments -Agrup.jov. .........

CONCLUSIONS

Producte

DECÀLEG REGLAMENT INFORME PUBLICACIÓ/ DOSSIER


A LA RECERCA DEL FUTUR

MOTIVACIÓ TAULA RODONA GRUP D'EX-ALUMNES

BUP

ESO

FP

Els equips elaboraran unes preguntes prèvies que podran utilitzar al debat que s'hi plantege

ON TU VIUS A QUIN FUTUR POTS ACCEDIR

ESTUDIS

HIPÒTESI

TREBALL

Per accedir-hi necessite BUSCAR-ME LA VIDA MÉS ESTUDIS

CERTIFICAT O GRADUAT ESCOLAR


BUSCAR-ME LA VIDA

CERTIFICAT O GRADUAT

MÉS ESTUDIS

ESO

BUP

FP

ALT

MÓN DE TREBALL

PER QUÈ? ESTRATÈGIES HIPÒTESIS

HIPÓTESIS

ELABORACIÓ ITINERARI D'ESTUDIS I FUTUR

ENTREVISTES

SOL·LICITUD

ANUNCIS


Montserrat2