Issuu on Google+

Som el que mengem. EPIGENÈTICA Conferècia del 24 de març de 2014 ●

Projecte Saludant a la Vida ES-11-E245-2013-R3

Mª Ángeles Codoñer Santamans


Som el que mengem Quantes cèl·lules hi ha en un cos humà? Es compten per bilions ... Tots els éssers vius estem formats per cèl·lules, són les unitats biològiques del nostre organisme, que poden realitzar totes les funcions vitals pròpies d'un ésser viu. Això és el que van afirmar els científics Schleiden, Schwann i Virchow, al segle XIX, donant forma a la "teoria cel·lular", una de les més transcendents teories de la història de la Biologia.


Som el que mengem Hi ha diferents classes de cèl·lules, les quals s'especialitzen en diferents funcions i formen part dels diferents òrgans del nostre cos. Cèl·lules epitelials

Cèl·lules musculars

Cèl·lules òssies

Cèl·lules sanguínies

Cèl·lules adiposes

Cèl·lules nervioses


Som el que mengem C猫l路lules reproductores


Som el que mengem La renovació de cèl·lules en el cos humà es produeix a un ritme de més d'un milió per minut, cada 10 anys es renoven totes les cèl·lules del nostre cos. Els biòlegs estimen que cada dia perdem 440.000 milions de cèl·lules que són reemplaçades per altres noves. La medul·la òssia fabrica 13 milions de cèl·lules sanguínies per hora.

D’altra banda, en una intoxicació etílica o borratxera es perden per sempre centenars de milers de cèl·lules del cervell.


Som el que mengem Totes i cadascuna de les cèl·lules d'un organisme tenen la mateixa informació genètica en el seu ADN. És evident que una cèl·lula de la pell és molt diferent d'una neurona o d'un glòbul blanc sanguini. Per tant, què diferència una cèl·lula sanguínia d'una neurona, si no és el seu ADN?


Som el que mengem La resposta ens la dóna l‘EPIGENÈTICA A CONTINUACIÓ, VEUREM UN REPORTATGE SOBRE L’EPIGENÈTICA L’epigenètica estudia els factors que alteren l'ADN sense que s'altere l'ordre de la seqüència de bases nitrogenades de l'ADN. Aquests canvis són causats per factors externs, provocant alteracions epigenètiques.


Som el que mengem Els nostres gens són fragments d'ADN amb una seqüència concreta que s'expressen originant ARN que després produirà una proteïna. Quan pateixen alteracions en diem MUTACIONS. Els gens també poden alterar-se d’altres formes que poden ser reversibles. Aquestes es denominen EPIMUTACIONS Els canvis reversibles (control epigenètic) passen de dues maneres diferents: 1. Metilació de l'ADN: s'afegeixen molècules de metil (-CH3) a les bases nitrogenades de l'ADN. La unió d'aquests metils actuen com un “interruptor” que inhibeixen o expressen un determinat gen.


Som el que mengem Els canvis reversibles (control epigenètic) passen de dues maneres diferents: 2. Mecanisme d'interacció entre les histones i l'ADN. s'afegeixen petites molècules de acetil (-COCH3) o altres molécules (fosforilació, metilació, etc.) a les proteïnes histones.

Les Histones són proteïnes que ajuden a empaquetar l'ADN en la cèl·lula. L'ADN és una estructura tridimensional embolicada al voltant d'unes boles fetes d'histones, com un collaret de perles


Som el que mengem És una manera de que l'ADN “càpiga” a les nostres cèl·lules, però serveix també per regular l'expressió gènica. Els gens que estan molt dins de la bola no s'expressen, i els que estan fora sí perquè estan més accessibles. Des de fa uns tres anys sabem que les modificacions químiques de les histones estan alterades també en quasi tots els processos cancerígens càncer.

Aquestes "epimutacions“ es produeixen al llarg de tota la nostra vida. Però a diferència de la genètica, la epigenètica és un procés reversible.


Som el que mengem Per què es produeix aquesta metilació? La resposta condueix als 'factors ambientals' de tota la vida: “Hi ha moltes raons”, apunta Esteller. Per Exemple, "El tabac muta els gens, però també indueix metilació de gens, una radiació potent trenca les nostres cadenes de RNA, però també indueix metilacions que no hauria”


Som el que mengem Un aspecte interessant és el fet que l'epigenètica pot explicar que encara que dos persones tinguen la mateixa mutació genètica, una desenvolupe la malaltia i l'altra no. També pot explicar la diferent incidència de malalties en bessons monozigòtics, que comparteixen el mateix genoma. Certs hàbits tòxics i d'estil de vida poden accelerar els processos de desenvolupament d'un tumor, alterant la seua epigenètica, mentre que altres hàbits prevenen aquestes alteracions.

La part bona de la història és que podem modificar positivament el nostre genoma amb uns hàbits de vida saludables.


Som el que mengem L'ésser humà és una barreja de gens i ambient. A l'hora de construir cada organisme, factors com la dieta, l'afecte familiar, el tabac, els estímuls intel·lectuals o la higiene, acaben pesant tant o més que l'estructura genètica amb la qual es naix. No és tan conegut que els agents ambientals actuen sobre els gens i influeixen en el seu funcionament. Ni tan sols els clons, que tenen els mateixos gens, són totalment iguals entre si. L’ADN de cada un d'ells ha estat alterat per factors ambientals diferents.


Som el que mengem Els investigadors afirmen que no n'hi ha prou amb conèixer la seqüència de gens d'un organisme per entendre com funciona. Cal conèixer els canvis epigenètics, que fan que els gens s'activen o no. Això és el que pretén el Projecte Epigenoma Humà, que a primera vista es presenta com molt més complex que el ja passat Projecte Genoma Humà. Les principals investigacions en el camp de l'epigenètica a Espanya s'estan duent a terme per Manuel Esteller i el seu equip.


Moltes gràcies per la vostra atenció! Grazie per la vostra attenzione!


Epigenetica