Polítiques locals de pau i convivència. De què parlem?
SUMARI
01. Benvinguda i inauguració de la Jornada
02. Polítiques locals de pau i la seva contribució a les agendes globals
03. Experiències locals que construeixen pau.
04. Guia per a l'elaboració d'una agenda local de pau i convivència
05. Cloenda i comiat
AMB LA PARTICIPACIÓ DE:
Alba Barnusell - alcaldessa de Granollers i vicepresidenta de Mayors for Peace
Joan Carles Garcia - secretari general adjunt de la Federació de Municipis de Catalunya
Ferran Ballestà - alcalde de Lliçà de Vall en representació de l’Associació
Catalana de Municipis.
Jordi Cuadras - president del Fons
Català de Cooperació al Desenvolupament
Emília Saiz - secretària general de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)
Tica Font - presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau
Felipe Llamas - soci fundador de PHARE Territorios Globales Professor de la Facultat de Ciències socials i jurídiques de la Universidad Carlos III de Madrid
Beth Mejan - tècnica de Ciutadania, Cooperació, Pau i Drets Humans de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Alba Sanfeliu - tècnica del programa de Cooperació, Secció d’Igualtat i Cohesió
Social de l’Ajuntament de Manresa
Montse Bosch - tècnica de Cooperació de l’Ajuntament de Vic José Álvarez - àmbit de polítiques i incidència Secretariat Mundial de CGLU
Anna Barrero - presidenta de l’Asociación Española de investigación para la Paz (AIPAZ).
Aquest document recull la relatoria de la jornada "Polítiques locals de pau i convivència. De què parlem?" celebrada el 4 de desembre de 2024 a la Sala Francesc Tarafa de Granollers. La jornada va ser organitzada pel Centre Delàs, l'Ajuntament de Granollers i la Xarxa d'Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, amb el suport de la Diputació de Barcelona i en col·laboració amb l'Associació Catalana de Municipis, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
L'objectiu de la jornada va ser reunir representants de les administracions locals i xarxes de municipis per intercanviar iniciatives de construcció de pau. Es va subratllar la importància dels governs locals en la promoció de polítiques que fomentin la pau i la convivència pacífica. En aquest context, es va presentar la Guia per a l’Elaboració d’una Agenda Local de Pau i Convivència, impulsada pel PNUD i elaborada per AIPAZ i DEMOSPAZ. Aquesta guia és una eina pràctica per ajudar els governs locals a identificar les violències presents als municipis i dissenyar polítiques destinats a prevenir, reduir i erradicar aquestes violències, construint comunitats més pacífiques
La jornada es va emmarcar en el Fòrum Català per la Pau, amb la finalitat de contribuir a la creació d’una política pública de pau des de la visió municipalista, prenent la pau com un eix transversal dins les polítiques públiques.
Durant les intervencions, es va destacar el compromís de l'Ajuntament de Granollersamblaculturadepauieldiàleg,tantaescalalocalcomglobal.Es vaposarèmfasienelpaperdelesxarxessocials,onmoltsusuarisopinenperò pocsinformen,iesvarecordarquelapauésl'únicabatallaquevallapena lluitar. Com a exemple simbòlic, es va mencionar el grafit «La pau al món començaaquí»,queil·lustracompromourelapaudesdel'àmbitmunicipal. També es va insistir en la necessitat de fomentar l’empatia, la comprensió globalilaresistènciaalesfakenewsialfatalisme
Gestionar els fluxos econòmics entre potències, abordant temes com aranzelsoproteccionisme.
IncorporarelSudGlobalenlagovernançamundial
A més, es va remarcar que els nostres carrers són espais interconnectats globalment,iesvadiferenciarladiplomàciadelesciutatsdelatradicional:no eslimitaanegociarconflictes,sinóqueproposasolucionsinnovadores.Per evitarlesguerres,esvadefensarquecaltreballardesdelsterritoris,donantveu alsgovernslocals.
Finalment, es va ressaltar el paper actiu de la societat civil en la gestió municipal i la construcció de pau, reivindicant que aquesta també es pot edificar“debaixcapadalt”
02. POLÍTIQUES LOCALS DE PAU I LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LES AGENDES GLOBALS
FELIPE
LLAMAS MODERADOR DE LA PRIMERA TAULA
FELIPE LLAMAS SOCI FUNDADOR DE PHARE TERRITORIOS
GLOBALES Y PROFESSOR ALA FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS I
JURÍDIQUES DE LA UNIVERSIDAD CARLOS II DE MADRID
En el context internacional actual, convuls per factors com la invasió d’Ucraïna o la Guerra de Gaza, hi ha una cultura de violència que és insostenible i que posa en perill la democràcia. Des de l’àmbit local com des de l’àmbit internacional, cal tenir presents temes que van des de la desigualtat al crim organitzat, per tal de fer front al desequilibri global que tenim actualment. Els territoris han de ser valents i detectar les diferents violències amb una mirada múltiple per tal de gestionar-les de manera integral. A través de les polítiques públiques, hem de prevenir, eliminar violències, reparar i cuidar
Granollers és un exemple en construcció de pau Per tant, pregunta a la taula: què es pot fer des dels municipis per tal de prevenir, eliminar i reparar?
ALBA BARNUSELL ALCALDESSA DE GRANOLLERS I VICEPRESIDENTA DE MAYORS FOR PEACE
El municipalisme és clau per trencar distàncies i establir accions concretes A les ciutats, les petites accions són les que compten, accions com reconèixer i acceptar a l’altre, les quals deriven en una bona convivència En l’àmbit global, no podem oblidar els conflictes i l’amenaça nuclear, per tant, les aliances, les xarxes de municipis i les xarxes amb entitats són necessàries per sensibilitzar i educar. Qualsevol mena de violència és transversal.
“La pau comença aquí, en els pobles i ciutats com a agents per transformar el món”.
Alba Barnusell
EMILIA SAIZ SECRETARIA GENERAL DE CIUTATS I GOVERNS LOCALS UNITS (CGLU)
CGLU explica que, en molts municipis, el sentiment de pau no ha existit mai. «La vostra sensació de pau és un miratge», aquesta és una frase que es crida des dels països en conflicte cap als països que creuen que viuen en un estat de pau. Per primera vegada, les normes i lleis internacionals s’estan saltant sense cap mena de problema i conseqüències i això ens proporciona una visió de futur molt fosca. La diplomàcia no té força suficient i no hem aconseguit canviar la situació de violència que viu el planeta. La violència deixa ferides físiques i emocionals que s’han d’abordar des de la proximitat No és
acceptable que la desigualtat sigui la base del creixement econòmic, que hi hagi desigualtat i violència contra la dona, que el planeta es consideri un recurs sense fons, ni que els Estats se saltin les regles segons els seus interessos. L’Agenda de Pau s’ha de treballar des de la proximitat, mirant el multilateralisme des de l’òptica de la desigualtat, gènere i medi ambient Des de CGLU s’ha creat un pacte social per aconseguir respostes conjuntes amb la unitat de la cúpula local i global
"La violència crea unes ferides emocionals que les pròximes generacions carregaran amb ells".
Emilia Saiz
JORDI CUADRAS PRESIDENT DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT
Els Estats, entre ells, no tenen la capacitat de parlar el mateix llenguatge, tal com passa des del municipalisme Un món governat des de la mirada municipal, seria un món diferent. El poder des de l’àmbit municipal no es pot deixar perdre. Les ciutats són les que pateixen les accions dels conflictes i les guerres En els conflictes, els municipis i els seus ciutadans sempre són els primers afectats. Ens podríem beneficiar d’una relació entre municipis amb aliats al Sud Global, els quals també són actors locals, tenim capacitat d’entendre’ns i d’aprendre l’un de l’altre. Els municipis són refugis per aquest món convuls en el qual vivim i són els que han d’oferir seguretat davant les inseguretats del món, a través de totes les seves polítiques: educatives, d’igualtat, culturals i urbanístiques, amb un espai públic ordenat. El ciutadà s’ha de sentir envoltat d’elements de convivència, d’elements amb els quals se sent familiar. Els alcaldes tenen un paper molt important a l’hora de donar aquesta certesa i proximitat a la ciutadania. La unió entre governs locals pot fer grans acords i aliances a escala global, per tant, cal continuar potenciant els organismes mundials que surten del govern local, com la unió del Mediterrani, un bastió de ponts entre el sud i el nord, un organisme amb visió municipalista que va ser impulsat per un alcalde.
“Hem de fer un esforç des de l’àmbit local de donar seguretats davant les inseguretats del món”.
Jordi Cuadras
ALBA BARNUSELL ALCALDESSA DE GRANOLLERS I VICEPRESIDENTA DE
MAYORS FOR PEACE
En el context mundial, dins l’àmbit de les xarxes socials tenim la generació de l’opinió, la qual queda al marge de la realitat i de la informació objectiva. És important que la resolució de conflictes es porti a terme a través del diàleg, sense recórrer a polítiques autoritàries i que hi hagi un treball previ. La clau és com actuem abans d’arribar a un estat de conflicte i a un niu on les màfies tenen el poder Les desigualtats estan creixent i si volem abordar altres problemes, primer hem de solucionar les desigualtats estructurals i ho hem de fer conjuntament entre tots Un dels elements més desiguals actualment és l’habitatge, el qual està creant malestar i opinions molt confrontades i diverses. Per una altra banda, cada vegada les societats són més diverses i hi ha por a allò que és desconegut i diferent Per solucionar aquesta situació, calen projectes educatius que ensenyin que tots som persones, cal utilitzar l’ús de la cultura i l'esport com a eines de cohesió i de sentiment de pertinença
“La clau és actuar abans d’arribar al conflicte”.
Alba Barnusell
EMILIA SAIZ SECRETARIA GENERAL DE CIUTATS I GOVERNS LOCALS UNITS (CGLU)
El problema de l’habitatge està molt lligat a la sensació d’impotència, a la sensació que l’opinió i el benestar d’un mateix no compte i a què no hi ha prou ajuts. Una sensació que deriva a la pèrdua de la democràcia. El que es percep a escala global és una narrativa sobre la dicotomia entre eficàcia i democràcia, tot i que aquests dos termes són completament compatibles l’un amb l’altre El problema és que s’està popularitzant aquesta divisió. Si la manera de construir societat és fer-ho amb decisions imposades i això ho qualifiquem d’eficaç, ens enfrontem a discursos que fomenten l’odi. És important el diàleg, per tal de preveure els conflictes abans que existeixin, no només tractar de donar-los solució una vegada ja han començat. Emetre opinions no és sinònim de comunicar-se. S’ha de mirar al jovent com a motor positiu i de diàleg intergeneracional, ja que si es crea convivència i diàleg podem abordar el tema de la pau.
“El diàleg intergeneracional s’està convertint en un instrument imprescindible”.
Emilia Saiz
03. EXPERIÈNCIES LOCALS QUE CONSTRUEIXEN
PAU
TICA FONT MODERADORA DE LA SEGONA TAULA
A G E N D A
D E
P A U
Beth Mejan
Tècnica
de Ciutadania, Cooperació i Drets Humans
Ajuntament de Sant cugat del Vallès
L'Ajuntament de Sant Cugat va realitzar un procés participatiu per analitzar les problemàtiques que afecten la convivència social, amb l'objectiu de construir una agenda de pau aplicable a altres municipis Es van identificar vuit paràmetres per diagnosticar la ciutat i analitzar els punts crítics que posen en perill la convivència, amb la finalitat de desenvolupar un pla d'acció per mitigar-los. La primera fase va incloure dos grups de treball: un grup motor de tècniques municipals i del Centre Delàs, i un grup d'experts. També es van organitzar reunions amb altres actors clau com els Centres d'Atenció Primària (CAP) i els Mossos d'Esquadra. La diagnosi va identificar tres problemes principals: l'habitatge, la segregació escolar i la manca de participació d'entitats, a més de diversos punts en comú com les migracions, la desigualtat, el racisme i la violència
Els aprenentatges de la fase inicial van destacar la necessitat d’una acció transversal i donar un paper actiu als consells de barri, ciutadans i entitats.
Manresa va presentar una proposta dirigida a la comunitat educativa, la qual consisteix en una visita a l’exposició «El que diuen les pedres callen els arbres», la qual es pot visitar en el Museu de la plaça de la Reforma Aquesta exposició preserva la col·lecció d'elements de pedra, fragments de sarcòfags, capitells, bases de columnes i altres, provinents principalment de l'enderroc de les esglésies i convents gòtics que es va fer l'any 1936 durant la Guerra Civil.
L’objectiu d’aquest projecte és apropar als joves a les conseqüències directes de les violències i reflexionar sobre la cultura de pau, la memòria i el patrimoni Es tracta d’afavorir el debat i el diàleg i de fer valdre la connexió entre el passat, el present i el futur. Parteix de la pregunta principal, de com es pot transformar el paisatge i pretén fer reflexionar sobre la destrucció del patrimoni durant la Guerra Civil
Alba Sanfeliu
Tècnica del programa de Cooperació, Secció d’Igualtat i Cohesió Social Ajuntament de Manresa
Montse Bosch
Tècnica de Cooperació Ajuntament de Vic
L’Ajuntament de Vic va presentar el projecte «escena comunitària», un espai teatral per a joves de la ciutat que va més enllà i ofereix un espai de seguretat i reflexió. Els joves fan ús d’aquesta eina per compartir pors, angoixes o inquietuds a través de llenguatges que permeten el diàleg.
L’objectiu és representar aquestes realitats més properes com són els temes de desigualtats, siguin econòmics, socials, sexuals o d’un altre àmbit, de manera que es faci sentir la veu dels joves El projecte ajuda a treballar la transversalitat d’una manera natural i a treballar en xarxa entre el projecte Aurora i els centres educatius de Vic. La metodologia d’aquest projecte es basa en l’ús de diferents tècniques teatrals on s’identifica una problemàtica, a partir de la qual es fa una creació artística.
Els eixos de CGLU per treballar la pau en l'àmbit local són el Fòrum de Ciutats i Territoris de Pau i el Premi de la Pau. El Fòrum és una trobada que es fa cada dos anys i hi participen representants de governs, societat civil, activistes, universitats i joves L'objectiu és reflexionar sobre les causes de les violències locals i compartir solucions polítiques per a la construcció de pau sostenible. La pròxima edició se celebrarà a Montevideo els 2 i 3 de maig de 2025.
El Premi de la Pau busca reconèixer iniciatives locals per promoure la pau, el diàleg i la reconstrucció, especialment en zones amb conflictes violents Aquest premi destaca el paper dels governs locals per aconseguir un desenvolupament pacífic i sostenible. L’any 2022, l'Ajuntament de Palmira (Colòmbia) va rebre el premi per la seva tasca en la prevenció de la violència a la ciutat
José Álvarez Àmbit de polítiques i incidència
Secretariat mundial de CGLU
Polítiques locals de pau i convivència. De què parlem?
04. GUIA PER A L’ELABORACIÓ D’UNA AGENDA
LOCAL DE PAU I
CONVIVÈNCIA
TICA FONT PRESIDENTA DEL CENTRE DELÀS D’ESTUDIS PER LA PAU ANA BARRERO PRESIDENTA DE L’ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE INVESTIGACIÓN PARA LA PAZ (AIPAZ)
Es va presentar la guia per a l’elaboració d’una agenda local de pau i convivència. La guia és una eina al servei de les institucions i governs locals per impulsar, formular, desenvolupar i implementar polítiques de pau, dins el marc de l'Agenda 2030 seguint quatre fases: la diagnosi, el pla d'acció local, el seguiment i l'avaluació, amb l’objectiu de prevenir i erradicar els diferents tipus de violències dins el municipi Es tracta d'una investigació exploratòria que cerca formular propostes i recomanacions inicials per millorar les agendes locals de pau a través de la cooperació descentralitzada i per enfortir la formulació de polítiques públiques en aquest àmbit.
