Propostes al Pla País de Pau desde mon local

APORTACIONS DEL MÓN LOCAL AL PLA PAÍS DE PAU Introducció Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, amb el suport de la Diputació de Barcelona, impulsem la participació dels governs locals en el Fòrum Català per la Pau. En el món globalitzat en el qual vivim, el pes de les ciutats és cada vegada més gran, i les institucions que governen i gestionen les ciutats tenen una prominència cada cop més important. Per això, els ajuntaments són clau en la construcció de pau a les ciutats: primer, per la proximitat a la ciutadania; i segon, per la seva capacitat de liderar propostes i iniciatives dins l’àmbit local i internacional, operativitzant simultàniament el que és global i el que és local.

Per això, és imprescindible comptar amb els municipis i les seves xarxes en la creació de la Política Pública de Pau. Un instrument que ha de permetre dotar de més coherència, visibilitat i impacte les actuacions del Govern de la Generalitat, els ens municipals i els ens supramunicipals en matèria de foment de la pau a escala local i global.

Amb aquesta finalitat, entre abril i juny de 2025, s’ha fet un procés per recollir aquelles propostes d’actuació que des dels municipis podem implementar per contribuir a la prevenció i resolució de conflictes i construcció de pau.

S’ha elaborat un qüestionari per conèixer quines són les principals problemàtiques que afecten la pau i la convivència al municipi, quines polítiques s’estan duent a terme per ferhi front, quins són els reptes sobre cal actuar a través de polítiques públiques i, finalment, les propostes per incloure al Pla País de Pau. Amb els municipis que han respost els qüestionaris que ho han volgut, s’ha fet també unes sessions de treball per acabar de debatre i concretar les propostes que s’han aportat.

Finalment, s’ha fet una Jornada de treball presencial, amb l’objectiu de debatre i acordar les propostes que s’aportaran al Pla País de Pau. En el decurs del procés de treball, s’ha comptat amb la participació de prop d’una trentena de municipis.

Per tal d’orientar l’aportació al qüestionari, també s’ha elaborat un document de suport amb el marc conceptual de les polítiques de pau i el posicionament de les xarxes de governs locals sobre la importància de les polítiques locals de pau.

Facilitat per

1

Així doncs, aquest procés de treball s’ha fet amb dos objectius:  El primer, es donar resposta al procés participatiu per elaborar el Pla País de Pau.  Un segon objectiu, que és dotar-se d’un instrument de suport perquè des dels ajuntaments es puguin desplegar polítiques de pau.

Principals reptes identificats En el marc d’aquest procés de treball, s’han identificat les problemàtiques més comunes que afecten la convivència, així com aquelles polítiques més significatives que ja s’estan duent a terme per tal de fer-hi front.

En primer lloc, s’han senyalat aquelles problemàtiques que tenen a veure amb desigualtats espacials, socials, econòmiques i culturals. Aquest s’ha senyalat com un dels àmbits en que cal actuar per tal de contribuir a millorar la convivència, enfortir la cohesió social i fer ciutats més justes i sostenibles.

També altres temes com l’ordenació urbanística, les barreres arquitectòniques (i també d’altres tipus), la segregació escolar, la concentració de població migrant i/o en situació de vulnerabilitat en zones concretes dels municipis, la manca d’oportunitats laborals han estat destacats com a elements de violència estructural que cal abordar.

Així mateix, s’ha constatat que des dels municipis ja s’estan duent a terme nombrosos projectes i programes per tal de fer front a aquests reptes, cadascú des de la seva casuística específica. Existeixen en molts casos plans sectorials i estratègics adreçats a fer front a les desigualtats identificades (plans d’igualtat, plans de barri, plans d’acollida, etc).

Tot aquest material quedarà recollit i s’inclourà en el document final, perquè serveixi d’orientació i guia pels municipis a l’hora de planejar polítiques públiques de pau.

Però en aquest document es recullen només aquells aspectes específics que s’inclouen com a àmbits d’actuació del Pla País de Pau, i s’encaixen en el marc conceptual i els eixos del Fòrum Català per la Pau: 1.

2.

3.

4.

5.

Cultura de Pau Seguretat i Justícia Conflictes, violència i pau Amenaces i reptes globals per la pau Dones, pau i seguretat

Facilitat per

2

Consideracions generals Més enllà de les propostes concretes, es constata la necessitat de dotar les administracions públiques de recursos per tal que puguin dur a terme polítiques públiques de pau i convivència.  S’identifica que els governs locals estan en primera línia quan sorgeixen problemes que afecten la convivència. Malgrat que siguin problemes globals, les seves conseqüències esdevenen en llocs concrets, que és on viuen les persones, els pobles i les ciutats.  Molts problemes necessiten una capacitat de reacció ràpida i adequada, que sovint posa en tensió els ajuntaments, amb recursos i plantilles molt ajustades. Per això, cal que existeixin equips professionals amb capacitació i recursos per donar aquestes respostes.

Així mateix, també s’ha posat de relleu que cal una mirada transversal i integral per donar resposta als problemes complexos que sorgeixen i que afecten la convivència i la cohesió social en pobles i ciutats. Això vol dir que és necessari millorar els mecanismes de cooperació i coordinació interdepartamental i també amb la resta d’agents del territori (institucions, societat civil i ciutadania).

Un altre dels elements que també s’ha identificat és la necessitat de la xarxa. El treball en xarxa és un instrument repetidament esmentat com a imprescindible per compartir problemes, cercar solucions, millorar la capacitació, donar-se suport.

També s’ha posat l’accent en que el Pla País de Pau ha de comptar amb la participació del món local, en totes les etapes i al mateix nivell que la resta d’administracions i comptant amb els recursos necessaris per desplegar les polítiques de pau. Al capdavall, sense la implicació i participació dels ajuntaments no serà possible desplegar el Pla País de Pau. Sobre la necessitat de dur a terme polítiques locals de foment de la pau, la convivència i els drets humans Al llarg de tot el procés, des dels ajuntaments s’ha destacat la importància de treballar i reivindicar els programes de pau, convivència i drets humans. D’enfortir la democràcia local.

Especialment en uns moments en que veiem com s’estan qüestionant la solidaritat internacional, les polítiques feministes. En què el sistema multilateral s’està trencant i també es posa en qüestionament el propi sistema democràtic.

En uns moments en que les ciutats enforteixen el seu paper com actors polítics en l’àmbit internacional i que les polítiques de pau s’estan introduint com a àmbit prioritari en les xarxes Facilitat per

3

globals de ciutats (CGLU). Cal que els governs locals comptin amb la capacitat (tècnica i econòmica) de desplegar polítiques públiques de pau, convivència i drets humans.

-

A cadascun dels nostres pobles i ciutats I també de treballar en xarxa amb altres municipis De desplegar projectes de cooperació amb altres territoris D’incidir en les polítiques nacionals i globals

Cal que els municipis es dotin de polítiques públiques de pau.

-

Com una política transversal dins l’organització Que vetlli per la coherència de polítiques Que esperoni altres polítiques Que promogui l’acció exterior, amb instruments com - Cooperació per la justícia global - Diplomàcia de ciutats - Xarxes de ciutats - Projectes de cooperació europea - Projectes transnacionals

Facilitat per

4

PROPOSTES D’APORTACIONS AL PLA PAÍS DE PAU DES DEL MON LOCAL Proposta EIX Elaborar, aprovar, actualitzar i implementar un Pla d'Inclusió i Convivència municipal  Es planteja elaborar un Pla que inclogui accions comunitàries, educatives i institucionals que fomentin el respecte, la inclusió i la participació activa de tots els veïns i veïnes. Ha de plantejar actuacions integrals, en el que participin tots els serveis municipals que intervenen i actuen en l’espai públic, el teixit associatiu i la ciutadania.  Els objectius d’aquest Pla han de formar part del pla de mandat i s’ha de coordinar amb la resta de plans, bé siguin estratègics o sectorials.

Nota: Des de Gencat s’està impulsant que els municipis elaborin i despleguin un PLACI (Pla d’Acció Comunitària per a la Inclusió Social). Estan plantejats com una eina de planificació estratègica per definir, impulsar i implementar en el territori els principis i les accions amb perspectiva inclusiva i comunitària. És el resultat de la integració dels plans de desenvolupament comunitari i els plans locals d’inclusió social. Ambdós conceptes tenen punts de contacte evidents i complementaris que tenen ara una nova dimensió estratègica, metodològica i relacional.

Crear xarxes de detecció precoç i protocols de resposta ràpida als municipis  Davant de múltiples situacions com violència masclista, actes d’odi, racisme, xenofòbia, assetjaments escolar, es planteja crear xarxes de detecció precoç, en les que participin tots els agents del territori.  La coordinació ha de ser municipal, però ha de comptar amb la col·laboració de la resta.  Formar als agents d’aquestes xarxes, que sàpiguen identificar les violències i aplicar els protocols.  Aquest model ja funciona amb experiències con “Radars” i “Punts lila”.

Promoure campanyes educatives i de comunicació contra estereotips i els discursos d'odi  Campanyes que vagin més enllà de mostrar el que fem malament sinó que siguin pro positives en totes aquelles intoleràncies actuals: racisme, masclisme, islamofòbia, homofòbia ...  Implicar el teixit associatiu en aquestes campanyes  Aprofitar els recursos i activitats culturals per difondre les campanyes.

Facilitat per

5

 Treballar amb mitjans de comunicació sobre com comuniquen certes situacions de violència, fent ús d’estereotips i llenguatge que estigmatitza a col·lectius.

Elaborar guies de llenguatge inclusiu  Elaborar i fomentar l’ús de guies i formar els treballadors públics en la utilització del llenguatge inclusiu en les comunicacions amb la ciutadania  No només inclusiu en clau de gènere, també antiracista i amb perspectiva de classe.  Incloure la comunicació no-violenta  Fer formació als treballadors i treballadores públics.

Promoure projectes d’Educació per la Justícia Global  Incloure de manera específica l’educació per la pau.  Treballar de manera transversal amb els centres educatius  Aprofitar els programes i experiències que ja existeixen i que estan en funcionament en diversos municipis: “Tenim drets, teixim llibertats”, “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, “Enredant el Gènere” Consolidar els serveis que promouen l'atenció a persones nouvingudes  Promoure, reforçar i acompanyar la primera acollida  Maleta de recursos per a les persones nouvingudes  Promoure iniciatives per acompanyar la població nouvinguda en el coneixement i participació en activitats i projectes de ciutat  Implicar la ciutadania i la societat civil. Per exemple, amb iniciatives de cohabitatge per ciutadans que volen acollir.  Assegurar la mirada integral i de treball transversal entre departaments.  Garantir el drets d’empadronament  Posar en marxa iniciatives per facilitar que les persones benvingudes aprenguin català i així incrementar el coneixement de la llengua. (augmentar l’oferta formativa, facilitar recursos per a l’aprenentatge, programes de suport a empreses i comerços, etc) Introduir la vessant “de pau” en els projectes urbanístics per aconseguir un espai públic que faciliti la convivència  De la mateixa manera que els plans urbanístics i les actuacions necessiten d’un informe ambiental, introduir la necessitat d’un informe “de pau”, per tal de vetllar que les actuacions urbanístiques contribueixen a la interrelació entre la ciutadania

Facilitat per

6

 Un urbanisme que afavoreixi la interrelació social i personal de les persones diverses que viuen a la ciutat, sigui a l’espai públic com en les diverses activitats centres civils, festes ...Un urbanisme que trenqui barreres, aïllacionisme o que construeixi ponts que ajudin a la trobada de les persones

Elaborar una proposta marc d’una agenda de pau local  Elaborar un document marc i un full de ruta orientatiu per elaborar una agenda local de pau, per tal que els municipis la puguin adaptar a les seves especificitats i necessitats.  Incloure una espècie de “Decàleg de Municipi de Pau” que contingui indicadors i check-list d’aquells elements que cal tenir en compte perquè els programes i activitats que es duen a terme contribueixin a la pau positiva.  D’aquesta manera es poden identificar les accions que s’estan duent a terme en l’àmbit de la construcció de pau, ja que moltes vegades s’executen accions en aquest àmbit però no es reconeixen com a tal.  També servirà perquè les noves iniciatives que es vol posar en marxa puguin incorporar la mirada de pau.  Així mateix, podrà ser utilitzat com a marc per revisar els diversos plans locals i incorporar-hi elements de pau positiva.

Programes per facilitar l’accés a les activitats esportives com a eina d’inclusió social i educativa  Les activitats esportives son un vehicle per a la inclusió i una eina educativa.

Però sovint també són escenari de violències.  Elaborar guies o altres instruments per fomentar l’educació en valors i eliminar les violències en l’àmbit esportiu Introduir programes que millorin el benestar emocional de la població, en totes les franges d’edat S'ha observat un increment notable del malestar emocional i de les problemàtiques de salut mental entre la població.  Més enllà que es puguin incrementar els recursos especialitzats en salut mental, es proposa facilitar el treball de les xarxes de suport mutu veïnal amb coordinació municipal per reforçar la cohesió i la cura comunitària.  Impulsar o facilitar les xarxes de suport segur Facilitat per

7

Ampliar i consolidar els Serveis de mediació ciutadana  Establir protocols municipals de mediació comunitària, amb professionals formats per actuar abans que el conflicte esdevingui amb violència.  Fer formació als treballadors públics sobre gestió pacífica de conflictes  Treballar amb centres educatius en Programes d’Alumnes Mediadors, perquè adquireixin les competències per resoldre pacíficament els conflictes  Mantenir i consolidar les taules de diàleg o de convivència, com eina preventiva o de gestió de conflictes  Internalitzar aquest servei a les estructures municipals, per tal que pugui treballar en coordinació estreta amb els serveis de seguretat ciutadana, acció comunitària i altres serveis relacionats.

Repensar els serveis de seguretat local  Ampliar i consolidar els Serveis de mediació ciutadana i desplegar mesures restauratives i alternatives a la sanció administrativa.  Repensar els serveis de seguretat local, donant més rellevància a la prevenció i les relacions amb la comunitat.  La Policia local ha de ser la policia de proximitat, en coordinació amb agents cíviques com agents de prevenció de violència.

Impulsar espais de memòria democràtica  Dinamitzar els espais amb activitats que vinculin el passat amb els reptes del present i del futur. Per enfortir els valors democràtics i de justícia  Utilitzar-los com a eina educativa i crear programes al seu entorn  Donar suport a les entitats que treballen en aquest àmbit.  Posar en valor històries positives  Compartir recursos i bones pràctiques  Incorporar una mirada autocrítica als espais públics (com ara edificis públics, carrers, museus, etc.), resignificant i reinterpretant referències masclistes, militaristes, colonials...

Establir programes de cooperació amb altres territoris  Com un instrument per conèixer altres realitats, aprofundir en els valors de cultura de pau i drets humans i enfortir la democràcia  Impulsar programes de cooperació amb altres països, oferint la possibilitat de participar-hi a estudiants, gent gran i ciutadania en general

Facilitat per

8

 Explorar les vies per impulsar les relacions i la cooperació entre municipis, com poden ser els agermanaments.  Vincular aquesta cooperació a àmbits específics que siguin d’interès compartit (memòria històrica, justícia global, decolonial...) i amb programes concrets, limitats en el temps.

Incorporar als Programes culturals la perspectiva de pau, Drets Humans i justícia global  Promoure festes inclusives  Impulsar una programació cultural que inclogui veus tradicionalment silenciades Impulsar la cooperació internacional i especialment avançar en el 0,7% de Cooperació (AOD)  Impulsar i promoure sensibilitzacions i formacions del personal electe dels Ajuntaments sobre cooperació per la justícia global.  Impulsar a través de les xarxes de governs locals o a través dels projectes de cooperació internacional les relacions amb altres realitat d’altres països.  Enfortir la solidaritat amb altres països a través dels projectes de cooperació amb participació del teixit local  Incloure el vector de pau en els projectes que es fan des del municipi  Incloure la voluntat d’arribar al 0,7% al PAM Impulsar el treball en xarxa dels municipis amb altres municipis i institucions  Ens permet compartir coneixement tècnic, experiències, abordatges i reflexions.  La participació en xarxes de governs locals - siguin regionals, estatals o internacionals - permet treballar amb altres territoris i coordinar polítiques a implementar, facilitant la coordinació política d’actuacions i d’incidència política en altres governs, sigui estatal o internacional.  Fomentar l’intercanvi entre governs locals, però també entre ciutadania: Impulsar programes d’intercanvi entre escoles, intercanvis de joves.  Fomentar l’intercanvi entre societats civils, teixits associatius i joves.  Fer un mapatge de les relacions ja existents entre els municipis i institucions

Facilitat per

9

Impulsar un banc d’experiències i bones pràctiques en l’àmbit de pau  Fer un espai on es puguin compartir bones pràctiques, per tal de fomentar l’aprenentatge i la interrelació entre responsables tècnics i polítics d’aquests programes.

Fer campanyes de sensibilització, comunicació i incidència entorn de temes de cooperació i solidaritat, pau, drets humans amb la implicació dels municipis  Denúncia i incidència política sobre vulneracions de Drets Humans, violències.  Sensibilització i conscienciació sobre la necessitat de destinar recursos a cooperació al desenvolupament.

Dotar de més recursos les polítiques de pau que duen a terme els municipis Els ajuntaments necessiten més recursos econòmics i humans tant per a fer front a diverses situacions que sorgeixen en el dia a dia i que trenquen la convivència. També per incorporar els vincles amb altres territoris i treballar des d’una visió de territori global, amb societats cada vegada més diverses i amb vincles amb altres països.  Enfortir els espais formatius interns sobre Pau i Drets Humans per tal de capacitar al personal dels ajuntaments.  Millorar la dotació de recursos econòmics i consolidar els recursos humans dels serveis vinculats a Cooperació, Pau i Drets Humans (a través d’un Acord Marc).  Fer programes de formació continuada per millorar la capacitació dels equips tècnics, amb l’objectiu que puguin liderar els processos de construcció d’agendes de pau als municipis.

Impulsar la incidència des de la participació en xarxes de governs locals afavorint la diplomàcia de les ciutats  Enfortir la incidència de les ciutats en l’àmbit global, amb la implicació en xarxes de governs locals, ja siguin generals o temàtiques.  Millorar les competències i els recursos perquè els governs locals puguin participar activament en les diverses xarxes de ciutats.

Posicionar Catalunya en l’àmbit de la pau positiva (com a país de pau)  Aprofitar la potencialitat de ciutats i les seves xarxes, que compten amb experiència i reconeixement en l’àmbit internacional com a ciutats de pau.

Facilitat per

10

 Aprofitar la xarxa de governs locals i l’experiència en programes de construcció de pau, defensa dels drets humans, cooperació per la justícia global.  Visibilitzar l’acció dels pobles i ciutats  Aprofitar la potencialitat i experiència de la xarxa d’entitats de la societat civil  Aprofitar els recursos que ja disposa el país i que compten amb un ampli reconeixement i una xarxa d’aliances: ICIP, Escola de Cultura de Pau, CIDOB, entre altres.  Fer sinergies amb altres xarxes que treballen en temes específics, com poden ser Catalunya, territori d’acollida o la Xarxa de ciutats refugi.  Treballar un projecte entre tots els agents per posicionar Catalunya com a país de pau, que esdevingui referent.

Treballar de manera transversal, interdisciplinària i multinivell Si bé es duen a terme moltes activitats relacionades amb construcció de pau, convivència i drets humans des de diversos serveis / departaments i adreçades a diferents públics, moltes vegades no es té en compte el que ja s’està fent o el que s’ha fet.  Crear un “paraigües” de Pau, que lligui i coordini les actuacions d’aquest àmbit. Tant és quin departament les dugui a terme. Que tinguin un vincle, una estratègia i un relat comú  Treballar els programes de Pau de manera coordinada, per millorar l’eficiència dels recursos i l’impacte de les actuacions.  Treballar amb les entitats i organismes que programen activitats i coordinarse, per dotar els programes de més coherència Crear una figura que articuli les diverses polítiques de Pau, Convivència i Drets Humans  De la mateixa manera que existeixen els “agents d’igualtat”, crear una figura que tingui com a tasca la coordinació de totes les polítiques que es duen a terme en els diversos departaments, cohesionant-les i donant-les un sentit més ampli.  Que aquests agents siguin finançats per la Gencat Impulsar la implicació i participació dels joves  Es constata la baixa participació d’organitzacions de joves en la política local.

Per altra part es constata l’envelliment de l’associacionisme i preocupa el relleu generacional. Preocupa la continuació o la generació de noves formes de participació social en la política local.

Facilitat per

11

 Reproduir el “Congrés Català de Pau per Joves” que s’ha implementat en alguns municipis.  Incorporar accions que incrementen la vinculació del jovent: Podcast, Esport, Teatre, Rap... Promovent també un espai formatiu sobre “què és la pau?” i un intercanvi de coneixements amb el teixit associatiu i així donar resposta també a l’envelliment d’aquest.  Identificar noves ONGs de joves, renovar discursos i aprofitar xarxes (com l’antirrumors) per arribar a més persones joves.

Impulsar les taules de diàleg i participació  Reforçar, fomentar i ampliar els instruments de participació ciutadana, pressupostos participatius, Taules de Participació, Assemblees obertes, com a instruments per enfortir la democràcia, donar veu a la ciutadania, minimitzar els rumors o generar dinàmiques positives que disminueixen les confrontacions.  Incorporar explicacions i formacions sobre el Pla de Pau i fomentar la participació de gent jove.

Garantir i comunicar la transparència de l’administració per generar confiança  Fer campanyes informatives amb llenguatge fàcil sobre les actuacions que duu a terme l’administració  Tenir informació fàcil de trobar i comprendre  Crear una bústia oberta per propostes propositives i positives amb formularis normalitzats per facilitar la sistematització i resposta d’aquests, i connectarles amb les bústies els ajuntaments.

Impulsar la coherència de les diverses actuacions polítiques que es porten a terme  Revisar els reglaments de contractació pública des d’una mirada de drets humans i aprovar instruccions que garanteixin el desplegament d'una compra pública ètica i responsable.  Revisar que totes les polítiques que s’impulsin siguin èticament coherents  Incorporar clàusules ètiques, socials i ambientals en normatives de contractació de l’administració pública per tal de fer-la responsable.

Facilitat per

12