Sóc una sirena Un bon dia em vaig despertar amb el soroll que feien els meus germans jugant amb els cotxes. Tenia molta son, però em vaig aixecar del llit i …PLOF!!! Vaig caure al terra… M’HAVIA CONVERTIT EN UNA SIRENA!!! I ara què faig? Vaig pensar. No em podia moure perquè en comptes de cames, tenia una cua de sirena de color verd. Estava molt contenta, per què sempre havia somniat que era una sirena. Així que, com que no podia caminar, vaig anar al menjador arrossegant-me pel terra. Aleshores els meus pares i els meus germans van veure la meva cua de sirena: - Mireu tots! Sóc una sirena! Tots es van quedar espantats, però estaven molt contents per mi, perquè era el que sempre havia desitjat. Vam decidir anar al parc a jugar amb els meus amics, però abans m’havia de vestir i…com es vesteix una sirena? No em podia posar els meus pantalons preferits, i tampoc em quedava bé la faldilla. Així que només em vaig posar un sostenidor com les sirenes de dibuixos. Quan vam arribar al parc, totes les meves amigues volien ser com jo. Van començar a jugar amb la pilota, van muntar en bicicleta, van jugar a fet i amagar… I jo no vaig poder jugar a res de tot això!!! Els meus pares van decidir anar a la platja per què jo pogués jugar amb l’aigua. Els meus germans es van quedar a la sorra i jo em vaig ficar a l’aigua…QUÈ BONIC QUE ÉS TOT AIXÒ!!! Estava al fons del mar. Veia peixos de colors, crancs, balenes, taurons, cavallets de mar, estrelles de mar…Portava molta estona nedant i jugant amb els peixos, però començava a tenir gana i volia un entrepà molt gran…Al mar no hi ha entrepans! També tenia ganes d’estar amb la meva família, però ells no podien estar al mar, perquè no tenien cua de sirena.
I, quan començava a pensar que potser no era tan divertit ser una sirena, ja que havia moltes coses que no podia fer…PLOF!!!Em vaig despertar del meu llit! TOT HAVIA ESTAT UN SOMNI! Què bé! Tinc cames! Llavors vaig pensar que m’agraden les sirenes, però m’agrada molt més ser jo mateixa.
Nadia Díaz Toledo