Holocaust i escola

Holocaust i Escola Una oportunitat per a l’educació en valors

Aquil·les Rubio i Villalvilla Cooperativa d’Ensenyament Aire Libre Carrer Azahar 20. 03590 Alacant

1

1. Introducció 2. Objectius 3. Organització acadèmica 3.1. Curs 2015-16 3.2. Cursos 2016-17 i 2017-18 3.3. Curs 2018-19 4. Metodologia 5. Activitats realitzades 5.1. Lectura de llibres 5.2. Visionat de documentals 5.3. Visionat de pel·lícules 5.4. Organització a Aire Libre del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust 5.5. Xarrades dirigides a la comunitat escolar d’Aire Libre 5.6. Viatge a Auschwitz 5.7. Filosofia i camps de concentració 5.8. Llegir i escriure amb Anna Frank 5.9. Investigació: poesia i pintura als camps de concentració 5.10. Investigació: Deportats de l’Alacantí als camps nazis 5.11. Xarxa Mai Més 5.12. Activitats extraescolars 5.13. Formació del professorat.

6. Annexos

2

1. Introducció La necessitat de treballar a les aules l’Holocaust en general i la deportació als camps de concentració nazis en particular és una exigència curricular recollida en la Declaració del Fòrum Internacional d’Estocolm, signada per l’estat espanyol i que des de l’any 2000 indica la necessitat d’introduir l’estudi de la Shoà en les institucions docents dependents dels estats signants. Així mateix, la Lomque determina en el seu currículum l’estudi de l’Holocaust, les evidències històriques i la diversitat d’interpretacions historiogràfiques.

Però, fonamentalment és un requeriment moral. En efecte, l’Holocaust representa una fita fonamental en la Història de la Humanitat, el moment en què de manera generalitzada, planificada i justificada una part de la societat europea va decidir discriminar, apartar i finalment exterminar a una altra part per l’únic fet de ser diferents.

La transmissió de l’Holocaust ens enfronta amb alguns dilemes i desafiaments: com ensenyar l’horror? Com ensenyar allò que no es pot mostrar? Com transmetre allò que es troba al límit d’allò imaginable i humà? Com reflexionar al voltant d’un passat traumàtic, dolorós i, en el cas de la deportació republicana, silenciat? Com vincular-nos de de la tasca docent amb l’experiència de l’horror? Què ensenyar? Per a què fer-ho? De quina manera? Amb quins recursos? Qui pot ser-ne el destinatari?

Aquest fet obre, doncs, en els plànols educatiu i pedagògic, un ample camp de treball per tal de conèixer i integrar els fets històrics i totes les seues implicacions polítiques, filosòfiques, socials i morals. L’Holocaust es presenta, així, com un repte educatiu de primer ordre impossible d’ignorar per qualsevol projecte pedagògic que es plantege l’autonomia moral del seu alumnat com un dels principis inqüestionables de la seua pràctica diària. No debades, l’Holocaust no deixa de ser un fet susceptible de tractament educatiu des d’una doble dimensió: l’emocional, lligada al testimoni, la imatge o el relat individual; i la cognitiva, vinculada a una explicació racional dels fets i, lògicament, a una historiografia diversa en quant a la seua interpretació.

El projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors va començar el seu camí a Aire Libre el curs escolar 2015-16. Des de llavors, quatre promocions han participat voluntàriament d’aquesta iniciativa pedagògica, integrant un total de 58 alumnes de 4t d’ESO. El projecte continuarà el curs 2019-20, aquesta vegada amb 14 alumnes matriculades.

El projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors és una iniciativa escolar en construcció permanent, ja que canvia cada any en funció dels interessos de l’alumnat, els canvis organitzatius en l’etapa de Secundària i la integració de nous elements producte de l’experiència acumulada; tanmateix, conserva el principi bàsic i fonamental pel qual Aire Libre el va posar en marxa: aprofundir en l’educació en valors, un dels eixos vertebradors de la nostra pràctica docent. No entenem aquest projecte com un grup d'estudi acadèmic i formal, sinó com l'oportunitat de seguir educant el nostre alumnat en els valors de justícia, memòria, veritat, dignitat, tolerància i respecte.

3

D’altra banda, la preservació de la memòria de la deportació republicana, amb la manca de testimonis directes, apunta la necessitat d’engegar estratègies que vinculen les experiències del passat amb reflexions sobre el present, especialment entre els joves. La contínua vulneració dels Drets Humans, arreu del món, i els intents, sovint malintencionats, de deformar el passat de lluita per les llibertats dels republicans deportats, ens obliguen a treballar en la línia de l’anàlisi històrica i del seu coneixement i reconeixement.

Finalment, resulta imprescindible abordar l’Holocaust i les vivències dels camps de concentració des de tots els matisos possibles. Així, la introducció de la mirada de gènere, fent esment a les condicions concretes i específiques de la deportació femenina, ha de permetre completar d’una manera més aproximada les múltiples i vairades realitats d’aquestes vivències.

El coordinador d’aquest projecte ha estat el professor Aquil·les Rubio, llicenciat en Història, professor de Geografia i Història, Ètica i Filosofia, investigador, soci de l’Amical de Mauthausen i impulsor a les comarques d’Alacant de diverses iniciatives relacionades amb la Memòria Històrica en general i la deportació als camps nazis en particular.

2. Objectius Els objectius generals del projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors són els següents:           

Conèixer i valorar críticament els genocidis del segle XX i, en particular, l’Holocaust nazi des d’una òptica interdisciplinar.

Estimular la investigació i el coneixement com quelcom allunyat de l’academicisme, el currículum o l’avaluació. El saber pel saber.

Estimular el treball en grup i col·laboratiu.

Integrar el Pla de Foment de la Lectura en una nova dinàmica de treball no relacionada amb la Biblioteca d’Aula.

Explorar els sentiments i les emocions que puguen sorgir amb l’estudi del tema proposat.

Augmentar la capacitat comunicativa de l’alumnat.

Generar un espai al centre de reflexió, debat i intercanvi d’opinions sorgides de la documentació prèvia.

Establir dinàmiques de treball horitzontals i no jeràrquiques, sorgides de l’interès, iniciativa i voluntat del propi alumnat.

Identificar i defensar els valors democràtics i les situacions de discriminació i injustícia.

Defensar els Drets Humans i la pau.

Introduir la perspectiva de gènere en l’estudi de l’Holocaust.

4



Apreciar l’anàlisi històrica com una forma de corregir estereotips i prejudicis.

3. Organització acadèmica La manera d’organitzar i situar el projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors en la realitat acadèmica del centre al llarg dels quatre cursos escolars on l’hem desenvolupat ha variat en funció de l’organització de l’etapa de Secundària. Ara bé, des de l’inici vam considerar que l curs on s’havia de desenvolupar era en 4t d’ESO, per tres motius:   

El moment evolutiu i maduratiu de l’alumnat, receptiu a l’estudi d’aquest tema i amb una autonomia moral capaç d’integrar els ensenyaments plantejats.

La coordinació amb l’àrea de Geografia i Història, que en 4t d’ESO estudia el Període d’Entreguerres i la II Guerra Mundial.

La flexibilitat horària d’aquest nivell, que ha permès integrar el projecte dins de la dinàmica de diferents àrees al llarg del temps.

3.1.

Curs 2015-16

Al llarg del primer any d’existència del projecte, aquest es va integrar en l’assignatura d’Alternativa a la Religió, que comptava amb una hora setmanal de classe, no avaluable.

L’organització del grup va resultar d’aquesta manera:   

  

Grup de treball voluntari Qualsevol alumna/e pot participar i incorporar-se al grup de treball entre el 19 de setembre i el 3 d’octubre.

Qualsevol persona pot abandonar el grup en qualsevol moment del primer trimestre, quedant configurats de manera definitiva en aquest moment tant el Grup de Treball com l’Alternativa.

Si alguna alumna/e no treballa adequadament en el grup, l’haurà d’abandonar.

Es dedicarà 1 hora setmanal per al treball en grup, en l’hora d’Alternativa. A més, és probable que s’hagen de fer recerques d’informació a casa.

Les hores dedicades pel professor seran voluntàries, sense prejudici sobre el seu horari actual.

D’aquesta manera, l’assignatura d’Alternativa quedava desdoblada en dos grups, un format per l’alumnat que seguiria la matèria de manera formal, i un altre grup que integraria el Grup de Treball sobre Camps de Concentració, format finalment per 8 alumnes i per un professor que realitzava aquesta hora de manera voluntària, fora del seu horari laboral.

3.2.

Cursos 2016-17 i 2017-18 5

El curs següent, es va eliminar del Currículum escolar l’assignatura d’Alternativa, així que delerosos de seguir amb el projecte, vam trobar la solució organitzativa en mantenir els mateixos principis organitzatius i objectius acadèmics però integrar-los en l’assignatura d’Ètica, que també comptava amb una hora setmanal.

Ara bé, donat que l’assignatura d’Ètica sí que resultava una assignatura avaluable, es van haver de marcar uns xicotets criteris d’avaluació, relacionats amb els objectius generals del projecte, que van ser:    

Participació, interès i constància Aportacions i implicació en el treball Respecte cap a les companyes i companys, i cap al professor Treball cooperatiu i en grup 3.3.

Curs 2018-19

Al llarg del darrer curs, el centre optà per un canvi d’organització de les matèries optatives de 4t d’ESO, oferint l’assignatura de Filosofia. Per acord de l’Equip Directiu primer i del Claustre del centre en segona instància, es va decidir integrar Aire Libre dins la Xarxa Mai Més, i el projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors dins de l’assignatura de Filosofia, mantenint-se els objectius generals i els criteris d’avaluació.

4. Metodologia La dinàmica setmanal del projecte i el plantejament de treball derivat d’un grup de treball voluntari s’ha aproximat a: 1. Visionat de documentals, entrevistes i pel·lícules sobre el tema.

2. Lectura de novel·les, testimonis, novel·les gràfiques i poesies sobre el tema, aportant sempre una bona selecció d’aportacions femenines.

3. Búsquedes d’informació i elaboració de xicotetes monografies i murals informatius, tant en paper com en format digital, tenint en compte sempre la perspectiva de gènere.

4. Elaboració d’una exposició anual sobre un tema específic relacionat amb els camps de concentració 5. Debats grupals al voltant de la temàtica, prèvia documentació.

6. Establiment de relacions amb les Amicals de Mauthausen i Rävensbruck, organitzacions que treballen a l’estat espanyol i que associen deportats, familiars de deportats i investigadors.

7. Organització d'un acte commemoratiu en motiu del 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust.

8. Organització d’una visita al camp de concentració d’Auschwitz, Polònia 6

9. Qualsevol altra proposta que puga sorgir del propi grup de treball.

Més enllà de la feina concreta exposada i de la seua materialització en forma d’escrits, la clau metodològica del projecte ha estat el caràcter voluntari de la participació i el marcar un contingut obert a les preguntes, necessitats, curiositat i interessos de l’alumnat participant. Així, no hem partit d’un temari tancat ni preestablert sinó que l’hem anat concretant i ordenant a mesura que l’alumnat anava plantejant els seus dubtes.

L’ambient relaxat, d’escolta atenta, de participació, de debat, de plantejament de dubtes ha permès crear sessions de treball actives i dinàmiques, on l’alumnat ha estat el centre del procés i el professor un guia per a orientar sobre els dubtes, mediar en els debats, observar la implicació individual i grupal i exposar el contingut.

Per a poder desenvolupar amb profunditat i èxit el projecte, hem disposat al llarg dels quatre cursos escolars d’un espai immillorable: la Biblioteca del centre. Aquest espai ens permetia marxar de l’aula com a espai curricular i estimular la feina col·lectiva, ja que la disposició de grans taules en rogle ha afavorit que tot l’alumnat es mirara entre ells, s’escoltara, i debatera i plantejara dubtes de manera contínua. Així mateix, el fet de disposar de sofàs a la Biblioteca, ajudava a la comoditat de l’alumnat en els moments què vam dedicar a la lectura de llibres i novel·les gràfiques.

La llengua vehicular del projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors és el valencià.

5. Activitats realitzades 5.1.

Lectura de llibres

Al llarg dels quatre anys, la Biblioteca ha disposat dels següents títols, que l’alumnat ha anat llegint de manera voluntària. Aquesta activitat s’ha organitzat al llarg dels mesos d’octubre i novembre:          

Primo Levi. Trilogia d'Auschwitz. Si això és un home Elei Wiesel. La nit Liana Millu. El fum de Birkenau Joaquim Amat-Piniella. KL Reich Jorge Semprún. Viviré con su nombre, morirá con el mío Carme Martí/Neus Català. Un cel de plom Anna Frank. Diari Marceline Loridans-Ivens. Y tú no regresaste (Veure ANNEX 1, fitxa de lectura) Art Spielgelman. Maus, relat d’un supervivent Carlos Hernández. Deportado 4443 5.2.

Visionat de documentals 7

Al llarg d’aquests quatre cursos, hem visionat els següents documentals:       

Memoria de las cenizas. https://vimeo.com/68386604 Noche y niebla. https://vimeo.com/123483626 El comboi dels 927. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/el-comboidels-927/video/166411355/#. https://www.youtube.com/watch?v=0dqMix6nEos Rävensbruck, l'infern de les dones. https://www.youtube.com/watch?v=OTEQhXSn3o Estación de peaje. https://www.youtube.com/watch?v=eF1mGp9xD7E Els oblidats de la Línia Maginot. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/senseficcio/els-oblidats-de-la-linia-maginot/video/5553054/ Camins. Memòries d’una Europa en guerra. http://memoria.gencat.cat/ca/quefem/serveis-educatius/per-treballar-al-centre-educatiu/audiovisuals/ 5.3.

Visionat de pel·lícules

Al llarg d’aquests quatre cursos, hem visionat les següents pel·lícules:   

Último tren a Auschwitz. Any 2006.

La zona gris. Any 2001.

Amén. Any 2002 5.4. Organització a Aire Libre del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

El projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors, l’alumnat i el professorat implicat, s’ha responsabilitzat d’organitzar cada any una cerimònia al Hall del centre, adreçada a la totalitat de l’alumnat de Secundària, famílies i treballadores, en motiu del 27 de Gener, data de l’alliberament del camp de concentració i extermini d’Auschwitz i declarada en 2005 per l’ONU com a Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Les quatre cerimònies han tingut una estructura similar:    

Interpretació d’una peça musical Lectura de poemes seleccionats per l’alumnat Lectura de testimonis seleccionats per l’alumnat Lectura de textos redactats per l’alumnat

ANNEX 2: Cerimònia celebrada el 26 de gener de 2017 ANNEX 3: Cerimònia celebrada el 25 de gener de 2018 ANNEX 4: Cerimònia celebrada l’1 de febrer de 2019 Val a dir, així mateix, que l’alumnat participant del projecte en el curs 2017-18 va 8

participar, el 30 de gener de 2018 en la cerimònia que va organitzar l’Ajuntament d’Alacant en el Saló Blau de l’Ajuntament, amb la lectura dels testimonis preparats per a la cerimònia realitzada a Aire Libre.

5.5.

Xarrades dirigides a la comunitat escolar d’Aire Libre

En posar el marxa el projecte i després de la bona collida de les primeres activitats realitzades, tant l’Equip Directiu com la Comissió Organitzadora del Dia del Llibre d’Aire Libre van reclamar l’extensió de la feina feta a les famílies.

Aquesta festa és una de les activitats anuals que implica l’alumnat i les famílies del centre, organitzant una gran quantitat d’activitats al centre el primer dissabte de maig. Així, la Comissió Organitzadora del Dia del Llibre va demanar el coordinador del projecte que realitzara una xarrada anual en el marc de d’aquesta jornada, per tal que tant les famílies com l’antic alumnat participara i s’integrara, d’aquesta manera, en la dinàmica de treball del projecte.

Així doncs, en el marc del Dia del Llibre s’han realitzat a Aire Libre les següents xarrades: • • • •

Les dones als camps de concentració nazis. Maig de 2016 Auschwitz, viatge d'anada (i tornada). Maig de 2017 Art i creació als camps de concentració. Maig de 2018 Deportats de l’Alacantí als camps nazis. Maig de 2019 5.6.

Viatge a Auschwitz

La primera setmana de setembre de 2016, un grup de 6 alumnes participants del projecte (Rita Fornés, Néstor Maestre, Rubén Ruiz, Alba Vigara, Sofía Relucio i Daniel Del Real) i 2 professors (Javier Lillo i Aquil·les Rubio) vam visitar la ciutat de Cracòvia i el camp de concentració d’Auschwitz, per tal de completar tota la feina que vam realitzar durant el curs anterior.

Val a dir que tant la preparació del viatge com el viatge mateix es va integrar en la dinàmica de feina diària d’atenció a la diversitat i a l’alumnat NESE per part de l’aula de Pedagogia Terapèutica i del Gabinet Psicopedagògic del centre, car una de les alumnes participants no havia eixit cap any de viatge d’estudis degut a les seues característiques personals, podent fer-ho en aquesta ocasió gràcies al nombre reduït d’alumnat, la intensa preparació prèvia per part del centre i de la pròpia família, i les possibilitats d’una atenció personalitzada durant el viatge per part del professorat.

Per tal de finançar una part del viatge, l’alumnat participant va desplegar una sèrie d’activitats al llarg de diverses setmanes, que van implicar tant a les famílies del centre com a una bona part de les treballadores i l’alumnat. Aquestes activitats estan descrites en l’ANNEX 5.

Una vegada aconseguida l’aprovació de l’etapa de Secundària per a realitzar el viatge, així com el finançament necessari, l’alumnat juntament amb el professorat, van preparar 9

l’itinerari i les visites a efectuar, que es troben descrites a l’ANNEX 6.

Tota aquesta feina va quedar reflectida al diari Información del 26 de juny de 2016, com podeu comprovar a l’ANNEX 7.

5.7.

Filosofia i camps de concentració

Al llarg del segon trimestre del curs 2018-19, l’alumnat de l’assignatura optativa de Filosofia d’Aire Libre va plantejar una sèrie de necessitats, inquietuds i curiositats per tal d’abordar el coneixement sobre els camps de concentració nazis i la deportació.

D’aquesta manera, van elaborar un guió de treball per tal d’aprofundir en la feina teòrica proposada, que va completar el professor amb una sèrie de materials (ANNEX 8). Tots aquests materials van servir per a debatre en classe i generar més dubtes i interrogants.

5.8.

Llegir i escriure amb Anna Frank

A proposta de l’alumnat, durant els cursos 2016-17 i 2017-18 vam introduir en el projecte l’estudi de la vida i les circumstàncies d’Ana Frank. A més de la lectura grupal de fragments del diari d’Ana Frank, i de la lectura individual del llibre, la totalitat dels grups van completar els dos quaderns de treball elaborats per la Casa Ana Frank d’Àmsterdam (ANNEXOS 9 i 10).

5.9. Investigació: poesia i pintura als camps de concentració Una de les propostes de treball que va sorgir de l’alumnat al curs 2015-16 va ser investigar sobre la producció artística als camps de concentració nazis. Entre les 8 membres del grup, hi havia una quantitat significativa d’estudiants d’Arts, així que vam decidir orientar una part del temps a aprofundir en aquest tema, centrant-nos tant en la poesia com en la pintura.

D’aquesta manera, i partir d’unes quantes planes web inicials, fonamentalment la de l’United States Holocaust Museum, el Yad Vashem i el Memorial de la Shoah, vam treure el fil a uns quants autors. Les poesies seleccionades (ANNEX 11) han servit per a llegir en les cerimònies relacionades amb el Dia Internacional en Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust celebrades a Aire Libre, mentres que les obres pictòriques (ANNEX 12) van servir per a acompanyar, en forma d’exposició, les activitats realitzades per a finançar el viatge a Auschwitz fet en setembre de 2016.

5.9.

Investigació: Deportats de l’Alacantí als camps nazis

Al curs 2017-18 es va introduir al projecte de treball una investigació sobre els deportats de la comarca de l’Alacantí als camps de concentració nazis. D’aquesta manera, l’alumnat podria introduir-se en l’estudi de l’Holocaust des d’una visió més propera i pràctica.

En efecte, 25 persones nascudes a la ciutat d'Alacant, 2 a la Torre de les Maçanes, i 1 a Tabarca, Xixona, Agost i Sant Vicent del Raspeig van ser deportades als camps de concentració nazis. Més enllà de les dades recollides en el Libro Memorial, i d'alguna 10

entrevista i presència en alguna llibre, poca cosa més sabem d'aquestes 31 persones que van viure l'horror dels camps nazis.

Amb aquesta modesta investigació preteníem, doncs, seguir en la mesura del possible el recorregut vital dels deportats alacantins, i contribuir al coneixement dels nostres veïns que penaren en els diferents camps.

Els objectius inicials d’aquesta investigació són: • • • • • • • •

Aportar des de la Història Local i la memòria familiar un context explicatiu de l'univers concentracionari.

Contextualitzar la deportació alacantina en el marc ample de la deportació republicana.

Integrar la deportació alacantina en el seu context geogràfic valencià.

Incorporar als estudis locals i comarcals valencians ja realitzats la visió de la deportació alacantina.

Aconseguir concretar una biografia el més ampla possible de cadascun dels deportats de l'Alacantí als camps nazis.

Aconseguir localitzar l'adreça familiar de cadascun dels deportats, per tal de situar en l'emplaçament una Stolpersteine.

Proporcionar l’alumnat les ferramentes bàsiques per a la investigació històrica.

Crear una dinàmica de proximitat entre els fets generals de la deportació i la realitat quotidiana del nostre alumnat.

Per a començar la investigació, el professor va plantejar les següents hipòtesis inicials: • • • •

La deportació als camps nazis guarda alguna relació -directa o indirecta- amb l'activitat dels deportats alacantins durant la Guerra Civil o la II Guerra Mundial.

L'itinerari dels deportats alacantins està en estreta relació amb el de la resta de deportats republicans.

La vida i la mort dels deportats alacantins està relacionada amb la de la resta de la deportació republicana.

Existeix un coneixement insuficient sobre la deportació republicana en general i sobre l'alacantina en particular.

Així mateix, s’establí el següent Pla de Treball i calendarització: • • • • •

Lectura i estudi de la Bibliografia inicial. Cursos 2017-18, 2018-19 i 2019-20.

ANNEX 13 Petició d'informació per Internet als arxius corresponents. Cursos 2017-18, 201819 i 2019-20. ANNEXOS 14 i 15.

Tractament gràfic i estadístic de la informació disponible sobre els deportats alacantins. Cursos 2017-18 i 2018-19. ANNEX 16 Elaboració de conclusions generals sobre la deportació alacantina a través de les dades que coneixem sobre els deportats alacantins. Curs 2019-20.

Publicació de la pàgina de Facebook “Deportats de l'Alacantí als camps de 11

• • •

•

concentració nazis” amb quatre objectius en la qual realitzar un dietari on es puguen ressenyar els avanços de la investigació, establir relacions amb la resta d'investigadors i associacions memorialistes, intentar establir contacte amb els familiars dels deportats i contribuir a difondre el coneixement sobre la deportació republicana als camps nazis. Cursos 2018-19 i 2019-20. ANNEX 17 Contacte amb els familiars de deportats i realització d'entrevistes. Cursos 201718, 2018-19 i 2019-20.

Recopilació d'informació gràfica relativa als deportats alacantins. Cursos 2017-18, 2018-19 i 2019-20.

Contacte amb les associacions de Memòria Històrica de l'Alacantí per tal de traslladar la informació i les conclusions de la investigació. Cursos 2017-18, 201819 i 2019-20.

Contacte amb els Ajuntaments d'Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Xixona, Agost i la Torre de les Maçanes per tal de traslladar la informació i les conclusions de la investigació. Curs 2019-20.

5.10. Xarxa Mai Més

Amb l’objectiu d’integrar i coordinar la proposta de treball desenvolupada a Aire Libre amb la feina semblant que a altres centres d’educació també s’està efectuant, el curs 2017-18 vam entrar en contacte amb la Xarxa Mai Més, una iniciativa impulsada per l’Amical de Mauthausen que uneix instituts, associacions i ajuntaments en la comuna tasca de preservar la Memòria i prevenir el feixisme.

Aquesta Xarxa organitza diverses trobades d'estudiants, i per a la realitzada a Sabadell el 27 d'abril de 2018 l'alumnat d'Aire Libre va realitzar un xicotet vídeo de presentació per a poder estar presents en aquesta iniciativa. ANNEX 18.

El juliol de 2018 el Claustre d’Aire Libre va aprovar la integració del centre a la Xarxa Mai Més, i des d’aquell moment totes les activitats, feines i accions concretades en el projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors quedaven integrades dins d’aquesta xarxa. ANNEX 19.

L’adhesió a la Xarxa Mai Més significà, també, l’extensió de la feina desenvolupada fins el moment a altres centres educatius i socials de la comarca de l’Alacantí. D’aquesta manera, el professor responsable del projecte va realitzar diverses xarrades (ANNEX 20):     

26 de gener de 2019. Xarrada al Casal Popular Tio Cuc d’Alacant.

22 de febrer de 2019. Xarrada a l’IES Gaia de Sant Vicent del Raspeig.

11 de març de 2019. Xarrada a l’IES Mutxamel 22 de març de 2019. Xarrada a l’IES Mutxamel 21 de juny de 2019. Xarrada a l’Hort Comunitari de Carolines, d’Alacant 5.11. Activitats extraescolars 12

En cada ocasió que ha hagut una convocatòria a la comarca relativa als camps de concentració, s’ha realitzat un esforç per a que l’alumnat participant del projecte poguera acudir i complementar, d’aquesta manera, la seua formació. Així, en el temps d’execució del projecte Holocaust i Escola. Una oportunitat per a l’educació en valors hem realitzat les següents eixides:  

12 de març de 2016. Assistència a l’obra de teatre “Triángulo azul”, al Teatre Principal d’Alacant.

1 de novembre de 2018. Assistència a la projecció de la pel·lícula “El fotógrafo de Mauthausen”, als cines Plaza Mar d’Alacant (ANNEX 21) 5.12. Formació del professorat

En motiu de l’exposició “Auschwitz, no hace mucho, no muy lejos”, celebrada a Madrid, un grup de 4 docents4 d’Aire Libre (Begoña Giménez, Javier Lillo, Andreu Quiles i Aquil·les Rubio) ens vam desplaçar el 15 de juliol de 2018, amb l’objectiu de completar la nostra formació acadèmica i ampliar els recursos de treball a l’aula (ANNEX 22).

El coordinador del projecte, Aquil·les Rubio, va visitar en abril de 2019 els camps de concentració de Dora i Buchenwald i la fàbrica Toft d’Erfurt, en un viatge organitzat per l’associació Amical de Mauthausen (ANNEX 23).

Així mateix, el coordinador del projecte ha assistit a diversos cursos i xarrades relacionades amb la temàtica (ANNEX 24):   

Desde las ceinzas de Auschwitz. Experiencia totalitària y retos para el futuro. Seu Universtitària d’Elda-Petrer. Petrer, 25-27de juliol de 2017.

La memòria, una droga que mata o salva. Recordando Auschwitz. Conferència de Reyes Mate. Petrer, 24 de gener de 2019.

Alicantinos en Mauthausen. Conferència de José Miguel Santacreu. Elda, 4 desembre de 2018.

13

ANNEX 1. Fitxa de lectura Y tú no regresaste, de Marceline Loridan-Ivens por Luciano Vázquez

http://www.revistavisperas.com/y-tu-no-regresaste-de-marcelineloridan-ivens/ Theodor W. Adorno siempre creyó que escribir poesía después de Auschwitz era un acto de barbarie y, siguiendo su dialéctica y su crítica social al holocausto, puso de manifiesto que tras sufrir la humanidad durante casi 6 años un genocidio de tales dimensiones, el hombre se sitúa ante la incapacidad para olvidar y estar en disposición de llegar a conocer de nuevo la belleza de la vida.

Marceline Loridan-Ivens pone el contrapunto a esta concepción de Adorno con su libro Y tú no regresaste, un pequeño texto condensado en cuanto a número de páginas pero profundo y a la vez necesario -sobre todo para su autora-, que ahonda en los dos conceptos mencionados : el olvido y la capacidad de recuperar la esperanza en la vida.

Si alguna vez los sentimientos ocuparon un lugar destacado en la memoria individual y colectiva de todos aquellos que sufrieron directamente el horror de la Soah tendrían la forma de este libro: una ausencia, la del padre; unas últimas palabras “Tú podrás regresar, porque eres joven, pero yo ya no volveré”, convertidas en carta que se pierde en el devenir de un campo de concentración; un esfuerzo sobrehumano que recorre décadas enteras para reconstruir una relación paterno-filial compleja y angulosa.

“Tú podrás regresar, porque eres joven, pero yo ya no volveré”. Esta sencilla frase que Marceline oyó de boca de su padre, justo en el momento en que eran deportados, juntos pero aislados de la familia, de los amigos, en el mismo tren hacia el campo de Auschwitz-Birkenau en el mes de abril de 1943, se convirtió en una obsesión que quedó grabada en su memoria para siempre. Es en ella donde está el punto de origen del relato que la autora convierte en una auténtica carta abierta al mundo.

14

Si hay algo en el libro de Loridan-Ivens es lucha, es superación, es recuerdo, pero por encima de todo una voz personalísima que trata de (re)construir la vida desde el punto de partida de la depravación y la muerte como elementos consustanciales a la vida en un campo de exterminio. Hacerlo dejando a un lado el sentimentalismo, la autocompasión, el victimismo o la nostalgia impostada de un pasado mejor, es un alarde de concisión y de búsqueda de la verdad desnuda.

El lenguaje y la prosa de la autora francesa no dejan margen ni ofrecen oportunidad a alardes o atajos literarios. Discurren siempre en círculo, de forma directa y sencilla hacia el centro de la historia, de su historia, basculando entre la necesidad de sobrevivir en y con el horror -la mera supervivencia biológica- y la obligación de honrar la memoria de su padre.

Encontramos aquí un claro ejemplo de lo que el afamado psiquiatra Viktor Frankl supo reflejar en su conocido libro El hombre en busca de sentido, un extraordinario alegato en favor de la capacidad del ser humano para sobreponerse a las más extremas y crueles condiciones de sufrimiento, a la deshumanización y la cosificación de la persona. El valor, el auténtico rasgo de heroicidad de las personas, reside en la resiliencia ante la adversidad y la autoimposición de una búsqueda interior que razone y haga lógica la presencia viva en entornos extremos.

En este sentido, Y tú no regresaste destaca por su brevedad y concisión y por la capacidad para situarnos, alternativamente, en varios escenarios vitales diferentes, pero entrelazados e interdependientes, pues solo de esta forma se puede dotar de unidad a una historia tan lineal en los acontecimientos pero tan emocionalmente compleja: el conjunto de recuerdos familiares, que recorren la vida de la autora en libertad; la vida en los campos, que describe de forma sobria y contenida, sin ahondar en la ya conocida dureza de los campos, pero sin esconder el sufrimiento que suponía cavar zanjas para los hornos crematorios o ser examinada por el doctor Mengele; y los años posteriores a la liberación, que se abren como una sima ante los pies de la autora, y que le enseñarán a refugiarse en el trabajo como documentalista y realizadora cinematográfica, en el compromiso y la lucha.

Como hilo conductor, el recuerdo. La importancia de seguir manteniendo viva la presencia y la experiencia de todos aquellos que vivieron una época en la que ser-humano llegó a convertirse en el portador de sufrimientos ilimitados a manos del semejante, despojado este último de conciencia y de valores.

Y tú no regresaste pone más el acento en el fondo que en la forma, recurriendo a poner delante de nuestras vidas el sufrimiento íntimo de 15

las personas que fueron capaces de sobrevivir dos veces: una, a los campos de la barbarie; y dos, al terreno yermo y baldío que paradójicamente dejó tras de sí la liberación, un solar vital en el que reconstruir con esfuerzo una nueva vida.

16

ANNEX 2 Cartell, fotografies i guió de l’acte pel Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

26 de gener de 2017.

GUIÓ DE L'ACTE: 1a variació per a dos violins, de Dimitri Shostakovich.

Interpretada per María Pérez Meseguer, Celia Alcaraz Escribá i Mar García Álvarez.

Salmo, poema de Paul Celan. Pablo Mateo Egido 

Explicació: Tipus de camps / les dones als camps. Alejandro Sánchez Ruiz Eclipse estelar, poema de Nelly Sachs. Inés Rodríguez Baeza



Explicació: Noms dels camps de concentració / els gitanos. Lucía 17

Ruiz Ródenas 

Encesa d'una espelma en memòria dels gitanos assassinats als camps de concentració. Paula Rodríguez Simarro La cursa del meu retorn, poema de Joaquim Amat-Piniella. Jaume Llorca Soriano



Explicació: Cronologia dels camps / Testimonis de Jehovà. Félix De Vera Baldó



Encesa d'una espelma en memòria dels Testimonis de Jehovà assassinats als camps de concentració. Paula Rodríguez Simarro Nunca digas, poema d'Hirsch Glik. Lucas Jacquemin



Explicació: Tipus de treball als camps / delinqüents i associals.

Luís Pallás Hurtado



Encesa de dues espelmes en memòria dels delinqüents i mendicants assassinats als camps de concentració. Paula Rodríguez Simarro ¿Qué es el hombre?, text de Viktor Frankl. Aarón Carrión Bailén



Explicació: Alimentació als camps / Homosexuals. Jaume Llorca Soriano



Encesa d'una espelma en memòria dels homosexuals assassinats als camps de concentració. Paula Rodríguez Simarro Lágrimas de sangre, poema de Bronislawa Wajs. Ávaro Pérez Gas



Explicació: Experiments mèdics / Jueus. Julia Trivelloni Garrido



Encesa d'una espelma en memòria dels jueus assassinats als camps de concentració. Paula Rodríguez Simarro Ansias, poema de Beatriz Iriart. Yago Rodríguez Pastor



Explicació: Resistència als camps / presos polítics i republicans espanyols. Pablo



Encesa de dues espelmes en memòria dels presos polítics i dels republicans espanyols assassinats als camps de concentració.

Paula Rodríguez Simarro

18

1a variació per a dos violins, de Dimitri Shostakovich.

Interpretada per María Pérez Meseguer, Celia Alcaraz Escribá i Mar García Álvarez.

19

ANNEX 3 Cartell, fotografies i guió de l’acte pel Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

25 de gener de 2018.

GUIÓ DE L’ACTE: Amb aquest homenatge, l'alumnat del Grup de Treball sobre els Camps de Concentració, de 4t d'ESO, volem recordar les milions de persones assassinades als camps de concentració i extermini nazis entre 1933 i 1945. Per segon any consecutiu, a Aire Libre commemorem el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust amb un senzill acte però, sobretot, reafirmant el nostre compromís per la tolerància, el respecte, la igualtat, la justícia i la memòria.

Feixisme mai més!

1. Detenció. Testimoni de Primo Levi, llegit per Luca Speth 2. Transport. Testimonis d'Helga Weiss, llegit per Paula Cuesta, i d'Shlomo Venezia, llegit per José Enrique Vizcaya.

20

3. Arribada. Testimoni d'Agnes Sassoon, llegit per Lucía Urios 4. Selecció. Testimoni d'Helga Weiss, llegit per Lucas Peidró 5. Treball. Testimonis de Joseph K, llegit per Claudia Márquez, d'Emilio Caballero, llegit per Lucía Ruiz, i de Liana Millu, llegit per María Sánchez.

6. Malalties. Testimoni d'Stella Müller, llegit per Ana Lúa Mínguez.

7. Fam i set. Testimoni de Jorge Semprún, llegit per Julio Bastidas.

8. Pallisses. Testimonis de Pierre Seel, llegit per Lorenzo Richeri i d'Antoni Roig, llegit per Antonio Ibáñez.

9. Higiene. Testimoni d'Helga Weiss, llegit per Claudia Morera.

10. Resistència. Testimonis de Chil Rajchman, llegit per Mario Bernabeu i de Mercedes Bernal, llegit per Lucía Hernández.

11. Mort. Testimonis de Chil Rajchman, llegit per Hugo Martínez, de Jorge Semprún, llegit per Ivo Allasia, i d'Eva Tichauer, llegit per Alicia Gómez.

12. Alliberament.

Pablo Hernández.

Testimoni de Manuel Alfonso Castells, llegit per

Epíleg.

21

ANNEX 4 Cartell, fotografies i guió de l’acte pel Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

1 de febrer de 2019.

GUIÓ DE L’ACTE: 1.

Amb aquest homenatge, l'alumnat de Filosofia de 4t d'ESO volem recordar les milions de persones assassinades als camps de concentració i extermini nazis entre 1933 i 1945. Per tercer any consecutiu, a Aire Libre commemorem el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust amb un senzill acte però, sobretot, reafirmant el nostre compromís per la tolerància, el respecte, la igualtat, la justícia i la memòria.

22

Feixisme mai més!

2.

Els camps de concentració començaren a construir-se en 1933, poc temps després de l'arribada dels nazis al poder en Alemanya. El primer camp es va construir a Dachau, prop de Munich, i després seguirien els de Ravensbrück, Buchenwald, Sachenhausen, Mauthausen o Auschwitz; així, fins a mil centres d'internament escampats per tota Europa.

3. Testimoni/poema 4.

Entre 1933 i 1945 milers de persones van ser deportades als camps de concentració. Els apenes 2400 deportats que hi havia en 1933 es van elevar a 21.000 l'any 1939. Amb l'inici de la II Guerra Mundial aquell any, la quantitat de persones deportades augmenta espectacularment.

L'any 1943 ja hi havia 315.000 deportats, i la xifra augmenta a 714.211 persones preses en 1945.

5. Testimoni/poema 6.

Els milers de deportats es distingien per un triangle que portaven al pit i al pantaló, de diferent color segons el tipus de delicte considerat pels nazis. El triangle roig estava destinat als presos polítics, comunistes i sindicalistes. El triangle blau als apàtrides. El triangle verd als associals. Els triangle negre als delinqüents. El triangle rosa als homosexuals. El triangle violeta als Testimonis de Jehovà. El triangle marró als gitanos i una estrella de color groc per a la població jueva.

7. Testimoni/poema 8.

El grup més nombrós de deportats a camps de concentració van ser els jueus. La major part de la població jueva d'Europa va ser conduïda pels nazis a diferents camps de concentració, on van ser exterminats a les cambres de gas o a causa del treball extenuant, les pallisses, les malalties, el fred o la fam. Al voltant de 6 milions de jueus, el 90% de tota la població jueva d'Europa, va ser assassinada pels nazis als camps d'extermini, afussellats o en guetos.

9. Testimoni/poema 23

10.

Així mateix, també van acabar als camps de concentració nazis una gran quantitat d'espanyols. Exiliats a França per haver defensat la II República, van haver de fugir de les seues ciutats i pobles per tal d'evitar la repressió de Franco. A França, van ser capturats pels nazis quan van envair aquell país, i enviats la major part d'ells al camp de concentració de Mauthausen. Dels 9.300 republicans que van ser deportats, només el 30% van aconseguir sobreviure.

11. Testimoni/poema 12.

La barbàrie feixista no es va detenir amb els xiquets. Milers de xiquets van ser conduïts a les cambres de gas amb les seues famílies; Milers de xiquets van nàixer als camps i van perdre la vida immediatament per la crueltat nazi, la falta d'aliment o el fred; Milers de xiquets van ser víctimes d'horribles experiments mèdics. Milers de joves, con nosaltres, van veure trencades la seua vida i la possibilitat de crèixer.

13. Testimoni/poema

24

ANNEX 5 Activitats realitzades per l’alumnat per tal de finançar el viatge a Cracòvia de setembre de 2016 Maig-juny de 2016 Dia del Llibre. Maig de 2016: Paradeta de llibres, paradeta de maquillatge i paradeta de dolços i batuts.

Dijous 26 de maig i dimarts 31 de maig de 2016: Paradeta amb venda de dolços i salats elaborats per l'alumnat, així com llimó granissat.

Dijous 26 de maig i dimarts 31 de maig de 2016: Paradeta de venda de llibres relacionats amb els camps de concentració Dijous 26 de maig i dimarts 31 de maig de 2016:Paradeta de venda d'engronsadores elaborades per l'alumnat i per una mare.

Juny de 2016. Venda de rifa amb productes de la terra.

25

ANNEX 6 Fotografies i pla de visites a CracòviaAuschwitz Setembre de 2016

Divendres 2 de setembre de 2016 • •

19:35. Arribada a l’aeroport de Cracòvia 20.30. Arribada a l’alberg. http://arshostel.pl/en/. Sopar i passejada nocturna.

Dissabte 3 de setembre de 2016 • •

Matí: Visita al castell de Wawel, seu del Govern General nazi durant l’ocupació de Polònia. http://www.turismocracovia.com/castillo-wawel-cracovia.html Vesprada: Visita pel casc antic de Cracòvia (Stare Miasto).

26

http://www.turismocracovia.com/que-visitar-en-cracovia.html Diumenge 4 de setembre de 2016 • •

Matí: Visita al barri jueu de Kazimierz. http://www.turismocracovia.com/barrio-judio-kazimierz.html Vesprada: Visita a la fàbrica d’Oskar Schindler i el Gueto jueu. https://www.cracovia.net/fabrica-oskar-schindler

Dilluns 5 de setembre de 2016 •

Matí i vesprada: Visita a Auschwitz. http://auschwitz.org/en/

Dimarts 6 de setembre de 2016 • •

Matí: Visita a les mines de sal de Wielickza. http://www.laminadesalwieliczka.es/ Vesprada: Visita al Museu Etnogràfic de Cracòvia http://etnomuzeum.eu/ o al Museu Judeu de Galitzia http://www.galiciajewishmuseum.org/en

Dimecres 7 de setembre de 2016 • •

Matí. Lliure, per a arreplegar i fer una darrera passejada 17:35. Eixida cap a Alacant (Arribada a les 21:00h)

27

ANNEX 7

NotĂ­cia apareguda al diari InformaciĂłn al voltant del projecte realitzat a Aire Libre 26 de juny de 2016

28

ANNEX 8 Guió i material de treball generat a l’assignatura de Filosofia Segon trimestre del curs 2018-19

29

Filosofia – 4t d'ESO – 2n trimestre

Filosofia i Camps de Concentració nazis

1. L'arribada de Hitler al poder. Bases filosòfiques i materials 2. La construcció dels camps de concentració. La filosofia necessària 3. Etapes i tipus de camps de concentració 4. Els diferents presos. Caracterització filosòfica 5. La vida diària als camps de concentració. Les dones als camps.

6. L'Holocaust. Com es va arribar a assassinar 6 milions de jueus?

7. La deportació republicana 8. Una lectura: Y tú no regresaste, de Marceline Loridan-Ivens?

1. L'arribada al poder de Hitler. Bases filosòfiques i materials.

30

Contràriament a la creença de que els nazis eren uns bojos, sàdics i sanguinaris, l'arribada al poder del Partit Nazi i la implementació de les seues polítiques no és fruit de la locura col·lectiva, sinó de tot un llarg procès històric, que té en la Filosofia i en les condicions materials d'Alemanya algunes claus explicatives: A. La Filosofia del Súperhome. Friedrich Nietzsche (1844-1900).

El filòsof Nietzsche no era un feixista, ni un nazi. Tanmateix, algunes de les seues idees són utilitzades per tal de construir tot un imaginari racista, evocador de la força, i on la moral i la racionalitat siguen menyspreades.

B. El pensament d'Adolf Hitler. Mein Kampft (1925).

Hitler escriu el seu codi polític estant a la presó, després d'un intent fallit de colp d'estat. A Mein Kampft (La meua lluita), Hitler exposa el seu ideari que, a mesura dels anys, els nazis aniran desplegant.

C. Les condicions materials d'Alemanya en el període d'entreguerres.

Les idees dels feixistes tingueren la seua expansió en un context de dificultats i tensió per a Alemanya. La Fi de la I Guerra Mundial, les condicions del Tractat de Versalles, i la crisi de 1929 suposaren un escenari idoni per a que la capacitat política del Partit Nazi creixera, fins al punt de convertir-se en el partit més votat a Alemanya.

D. L'impacte de la II Guerra Mundial. És la II Guerra Mundial la que genera l'escenari en el qual les idees racistes dels nazis tinguen unes conseqüències catastròfiques per a la població jueva i gitana, en forma de genocidi, i per a la resta de la població perseguida pels feixistes.

A. La Filosofia del Súperhome. Friedrich Nietzsche (18441900) 31

http://www.filosofia.net/materiales/filosofos/nietzsche/pensa.htm

Según Nietzsche, la cultura occidental está viciada desde su origen, porque el error más peligroso de todos consiste en intentar instaurar la racionalidad a toda costa. El error de la filosofía griega habría sido la invención del "estatismo del ser" (Parménides) y del "bien en si" (Platón). La manera griega de ver el mundo, es interpretada por Nietzsche como un síntoma de decadencia. Es decadente todo aquello que se opone a todos los valores del existir instintivo y biológico del hombre. Hay que criticar a Platón para eliminar los errores de base; se trata de una crítica total a los tres mundos que son inventados por el hombre occidental y que son síntomas de su decadencia: El mundo racional, el mundo moral y el mundo religioso.

Estaba convencido que los valores tradicionales representaban una "moralidad esclava", una moralidad creada por personas débiles y resentidas que fomentaban comportamientos como la sumisión y el conformismo porque los valores implícitos en tales conductas servían a sus intereses. Nietzsche afirmó el imperativo ético de crear valores nuevos que debían reemplazar los tradicionales, y su discusión sobre esta posibilidad evolucionó hasta configurar su retrato del hombre por venir, el 'superhombre' (übermensch).

El error de la moral tradicional se caracterizaría por su antinaturalidad, ya que impone leyes e imperativos que van en contra de los instintos primordiales de la vida. Además, el ideal de esta moral es el imperio de la virtud, o "hacer al hombre bueno", aunque sealmente convierta al hombre en esclavo de esa ficción.

Nietzsche tiene especial enemistad con las éticas kantiana del deber, la utilitarista y sobre todo con la ética cristiana y valora, por el contrario, la vida sana, fuerte, impulsiva y con voluntad de dominio.

Todo lo débil, enfermizo y fracasado es malo, pero definitivamente, la

32

compasión es el peor mal.

Distingue dos tipos de moral: - Moral de los señores : la de las individualidades poderosas que tienen superior vitalidad y vigor para consigo mismas. Es la moral de la exigencia y de la afirmación de los impulsos vitales.

- Moral de los esclavos : la de los débiles y miserables, la de los degenerados ; regida por la falta de confianza en la vida, porque valoran la compasión, la humildad y la paciencia. Es una moral del resentido, que se opone a todo lo superior y que por eso afirma todos los igualitarismos.

Nietzsche sostenía que todo acto o proyecto humano está motivado por la "voluntad de poder". La voluntad de poder no es tan sólo el poder sobre otros, sino el poder sobre uno mismo, algo que es necesario para la creatividad. Tal capacidad se manifiesta en la autonomía del superhombre, en su creatividad y coraje.

El superhombre representa, pues, esa nueva tabla de valores: el amor a la vida, el sentido de la Tierra y la exaltación de los instintos ascendentes. El hombre para convertirse en superhombre ha de expulsar de su interior a Dios. No se trata de una divinización del hombre, sino todo lo contrario, una sustitución de Dios por el superhombre, de tal forma que éste se convierta en un ser con plenitud de poder y de dominio sobre sí y sobre los demás. Pero esta transformación requiere, según Nietzsche, de una voluntad de dominio, de agresión y de sentimientos hacia lo ajeno, la "voluntad de poder".

B. El pensament d'Adolf Hitler. Mein Kampft (1925) La Nación alemana habrá de reunir en torno suyo a todos los alemanes; y no se limitará a escoger lo mejor entre sus elementos raciales y a conservarlos, sino que los elevara a una posición de preeminencia.

La política exterior del Estado racista tiene que asegurar a la raza que abarca ese Estado los medios de subsistencia sobre este planeta, estableciendo una relación natural, vital y sana, entre la densidad y el aumento de la población, por un lado, y la extensión y la calidad del suelo en que se habita, por otro. Sólo un territorio suficientemente amplio, puede garantizar a un pueblo la libertad de su vida.

33

En las escuelas de un Estado nacional habrá de dedicarse mas tiempo al ejercicio corporal. No deberá transcurrir un solo día sin que un muchacho no hubiese consagrado por lo menos una hora al adiestramiento físico. Hay un deporte en particular que no se ha de excluir: el boxeo...no hay deporte alguno que estimule tanto como este el espíritu de ataque...Un hombre, si bien de instrucción modesta pero de cuerpo sano y de carácter firme, rebosante de voluntad, y de espíritu de acción, vale mas para la comunidad del pueblo que un superintelectual enclenque.

Cada vez que la sangre aria se mezcló con la de otros pueblos inferiores, la consecuencia fué la destrucción de la raza portaestandarte de la Cultura...Todo lo que admiramos en este mundo - la ciencia, el arte, la habilidad técnica y la inventiva- es el producto creador de una sola raza...

El antípoda del ario es el judío. El judío no poseyó jamas una cultura propia... Nada mueve al judío fuera del mas puro interés personal...sea cual sea la cultura que el judío aparente poseer, esta será hoy en lo principal, propiedad de otros pueblos, corrompida, eso sí, gracias a sus manejos...el judío fue invariablemente un parásito en el cuerpo de otras naciones.

Mientras el judío parece desbordarse en el ansia de «luces», de «progresos», de «libertades», de «humanidad», etc., practica íntimamente un estricto exclusivismo de su raza. Si bien es cierto que a menudo fomenta el matrimonio de judías con cristianos influyentes, en cambio, sabe mantener pura su descendencia masculina. Envenena la sangre de otros, en tanto que conserva incontaminado la suya propia. Rara vez el judío se casa con una cristiana, pero sí el cristiano con una judía. Los bastardos de tales uniones tienden siempre aliado judío. Esta es la razón por la cual, ante todo, una parte de la alta nobleza está degenerando completamente. Esto lo sabe el judío muy bien y practica por eso sistemáticamente este modo de «desarmar» a la clase dirigente de sus adversarios de raza.

Para disimular sus manejos y adormecer a sus víctimas no cesa de hablar de la igualdad de todos los hombres, sin diferencia de raza ni color. Los imbéciles se dejan persuadir.

C. Les condicions materials concretes d'Alemanya en el període d'entreguerres

34

•

La fi de la I Guerra Mundial (1918) i el Tractat de Versalles

(1919)

•

La crisi de 1929

35

L'apariciรณ del NSDAP.

D. L'impacte de la II Guerra Mundial

36

Quantitat de presoners als camps de concentració 800000 700000 600000 500000 400000 300000 200000 100000 0 1934 1935 1936 1937Víctimes 1938 1939 1940 1941 1942 1943 1944 1945 jueves 3000000

Nombre de presoners registrats a Auschwitz

160000 2500000 140000 2000000 120000 1500000 100000 80000 1000000 60000 500000 40000 20000 0

0 1933-1940

1941

1940

1941

1942 1942

1943

1944 1943

1945 0

2. La construcció dels camps de concentració. La filosofia necessària L'aparició dels camps de concentració és paral·lela a l'arribada dels nazis al poder l'any 1933. Ja des dels primers moments, els opositors al nou règim són detinguts i empresonats em diferents centres: presons, centres d'internament, i nous camps de concentració, moltes vegades improvisats.

Ara bé, els nazis no són els inventors dels camps de concentració. Ja a finals del segle XIX, durant la segona guerra dels bóers (1899-1902), els britànics comencen a construir camps on concentrar la població d'un determinat grup ètnic o regió geográfica per tal de separar els combatents enemics del suport de la población civil, evitant també que puguen rebelar-se. Aquí en teniu un exemple:

37

A partir de març de 1933, al voltant de 200.000 opositors al règim nazis, la majoria d'ells comunistes, varen ser detinguts. Alguns foren enviats a presons, però una part significativa ho va ser als nous centres: els camps de concentració. Aquests tenien una característica especial: els detinguts no ho eren per cap delicte o acusació concreta, basada en les lleis alemanes. Ho eren en “Custòdia preventiva”. Una fòrmula que estava més prop del segrest: no existia cap garantia jurídica per al detingut ni cap acusació basada en la legalitat.

La custòdia preventiva i la deportació a un camp de concentració no es basen, per tant, en la resposta a un delicte, a la conseqüència d'una acció il·legal realitzada per una persona, sinó al que és eixa persona en concret. Així, els primers presos dels camps de concentració nazis ho seran per ser comunistes.

I a mesura que avança el règim nazis: per ser homosexuals, per ser jueus, per ser gitanos. La finalitat, així mateix, es defineix des del primer moment: quebrantar la voluntat del detingut, i llançar un avís a la societat: qui no s'alinee amb els principis del nazisme, pot acabar en un camp de concentració.

El primer camp de concentració es construirà a Dachau, i serà el model (tant l'estructura arquitèctonica com en les normes internes de funcionament) per a la resta de camps que es construiran en endavant. A més, a mesura que avança el temps, es van definint algunes bases filosòfiques sobre els objectius dels camps, que veurem en el següent apartat.

Martin Niemoller: Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista, Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata, 38

Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista, Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu, Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que poguera protestar

3. Etapes i tipus de camps de concentració La construcció dels camps de concentració es realitzat en diferents etapes, cadascuna amb unes característiques especials i concretes: 1. 1933-36. Al llarg d'aquest primer periode es construeix el camp de concentració de Dachau. La funció dels camp de concentració és doble: internar els desafectes polítics del règim nazi (principalment comunistes) i explotar laboralment els presos per a autoproveir els propis camps.

2. 1936-41. En aquesta segona fase es construeixen els camps de Mauthausen, Ravensbrück i Buchenwald, entre altres, així com el d'Auschwitz.

En aquesta fase, s'explota els deportats en base al treball forçat i comencen les primeres víctimes sistemàtiques.

3. 1942-45. En la tercera etapa, convergeixen dos elements. En un primer moment, l'extermini massiu, principalment de la població jueva (l'Holocaust o Shoah) i de la gitana (Porrajmos), i posteriorment l'acceleració del treball forçat, a causa de l'evolució de la guerra.

Els propis presos van cosntruir els camps de concentració, com el de Mauthausen

L'objectiu dels camps de concentració és la deshumanització del deportat.

Primer a travès de la negació de la seua identitat (perd el nom i passa a ser un número, que ha de repetir en alemany), i després a partir d'unes condicions de vida duríssimes en la qual tota lògica humana perd el seu sentit.

39

Les inscripcions a la porta principal d'Auschwitz I (Arbeit Macht Frei: El treball us farà llures) o a la de Buchenwald (Jedem Das Seine: A cadascú el que que li correspon) demostren el cinisme i la crueltat nazis.

Peró els camps, pròpiament dits, es poden dividir en dues categories: A. Camps de concentració: són aquells destinats al treball forçat. En les proximitats d'aquest camps es trobaven canteres, fàbriques, pantans, infraestructures, zones agrícoles, etc que són els llocs on s'explota la mà d'obra esclava. L'esperança de vida en els camps de concentració rondava entre els 3 i els 9 mesos.

B. Camps d'extermini. Són els construïts en 1942 i que tindran una vida efímera, en el marc de la Solució Final. Treblinka, Belzec, Sobibor, Chelmno, Auschwitz-Birkenau es construeixen per a assassinar massivament i de forma industrial la població jueva d'Europa. L'experança de vida en els camps d'extermini és d'apenes unes hores.

40

ANNEXOS 9 I 10 Llegir i escriure amb Anna Frank Materials de treball

41

ANNEX 11 Selecció de poemes realitzada per l’alumnat Hirsh Glik Nunca digas que vas tu ultimo camino aunque los días azules se oculten tras cielos plomizos; todavía va a llegar el momento soñado y resonará nuestro paso: ¡Aquí estamos!

Desde el país de las nieves al de las palmeras aquí estamos con nuestro dolor, con nuestra pena; y donde cayó una gota de nuestra sangre brotarán nuestro heroísmo y nuestro coraje El sol de la mañana dorara nuestro hoy y el enemigo se esfumará como el ayer, pero si se demora en aparecer el sol por generaciones vaya como consigna esta canción.

Esta canción se escribió con plomo y sangre; no es el canto libre de un pájaro salvaje; entre el desplomarse de muros quebrantados la cantó un pueblo con armas en la mano.

Nunca digas entonces que vas tu último camino aunque los días azules se oculten tras cielos plomizos; todavía va a llegar el momento soñado y resonará nuestro paso: ¡aquí estamos!

Nelly Sachs Eclipse estelar Estamos tan heridos 42

que creemos morir cuando la calle nos lanza una mala palabra.

La calle no lo sabe, pero no soporta semejante carga; no está acostumbrada a soportar un Vesubio de dolores sobre ella.

Han sido devastados los recuerdos de los tiempos antiguos, desde entonces la luz es artificial y los ángeles ya sólo juegan con pájaros y flores o sonríen en el sueño de un niño.

Paul Celan

Salmo

Nadie nos amasa nuevamente de tierra y barro, nadie bendice nuestro polvo.

Nadie.

Loado seas, Nadie.

Por agradarte queremos florecer.

A tu encuentro.

Una nada éramos, somos, permaneceremos, floreciendo: la rosa-nada, la rosa-nadie.

Con el pistilo de alma luminosa, el estambre de cielo yermo, la roja corona de la palabra purpúrea que cantábamos 43

encima, oh encima de la espina.

HABÍA TIERRA EN ELLOS y cavaron.

Cavaron y cavaron, así pasó su día, su noche. Y no loaban a Dios, quien, así escucharon, sabía todo eso.

Cavaron y no escucharon, sabía todo eso.

Cavaron y no escucharon nada más; no llegaron a ser labios, no inventaron ninguna canción, no se idearon ningún lenguaje.

Cavaron.

Vino una calma, vino también un viento, vinieron los mares todos.

Yo cavo, tú cavas y la lombriz cava también, y lo que canta ahí dice: Cavan.

Oh uno, oh ninguno, oh nadie, oh tú: ¿Adónde se iba, ya que no se iba a ninguna parte?

Oh tú cavas y yo cavo, y me cavo hacia ti, y el anillo se nos despierta en el dedo.

Lágrimas de sangre Bronislawa Wajs (Cómo sufrimos con los soldados alemanes en Volinia entre 1943 y 1944) En el monte. Sin agua, sin fuego. Mucha hambre. ¿Dónde dormirán los niños? No hay carpa.

44

De noche no podremos encender el fuego.

De día, el humo alertaría a los alemanes. ¿Cómo vivir con los niños en el frío del invierno?

Están todos descalzos...

Cuando quisieron asesinarnos, primero nos pusieron a hacer trabajos forzados.

Un alemán vino a vernos: Tengo malas noticias para vosotros.

Os quieren matar esta noche.

No se lo digáis a nadie.

Yo también soy un gitano oscuro de vuestra sangre, uno auténtico.

Que Dios os ayude en el bosque negro...

Después de decir aquello nos abrazó a todos...

Dos o tres días sin comida.

Nos acostamos hambrientos todos.

No podemos dormir y miramos las estrellas... ¡Dios, qué hermoso es vivir!

Los alemanes no nos lo permitirán... ¡Ah, tú, mi pequeña estrella! ¡Eres grande al amanecer! ¡Ciega a los alemanes! ¡Confúndeles, haz que extravíen su camino, y así los niños judíos y gitanos podrán vivir!

Cuando venga el invierno grande, ¿qué hará la mujer gitana con un niño pequeño? ¿De dónde sacará la ropa?

Todo se nos queda harapiento.

45

Uno quiere morirse.

Nadie lo sabe, sólo el cielo, sólo el río escucha nuestro lamento. ¿Qué ojos nos han visto como a enemigos? ¿Qué bocas nos han maldecido?

No les escuches, Dios. ¡Escúchanos a nosotros!

Llegó una noche fría, la vieja gitana cantó una historia gitana para niños: Vendrá el invierno dorado, la nieve como pequeñas estrellas cubrirá la tierra, las manos, los ojos negros se congelarán, se morirán los corazones.

Cayó tanta nieve que cubrió la carretera.

Se veía sólo la Vía Láctea en el cielo.

Esa noche de escarcha muere una hija pequeña, y al cabo de cuatro días las madres entierran en la nieve a cuatro pequeños más.

Sol: fíjate cómo sin ti se muere un pequeño gitano de frío en el bosque grande.

En casa, una vez, la luna en la ventana no me dejaba dormir. Alguien miró desde fuera.

Pregunté: ¿quién hay ahí?

Abre la puerta, mi gitana oscura.

Vi a una hermosa joven judía, temblando de frío, 46

pidiendo comida.

Pobrecita, mi pequeña.

Le di lo que tenía, pan, una camisa.

Las dos nos olvidamos de que no muy lejos estaba la policía.

Pero esa noche no vinieron.

Todos los pájaros rezan por nuestros niños, para que los malvados, esas víboras, no los maten. ¡Ah, destino! ¡Mi mala suerte!

La nieve caía gruesa como hojas, nos cortaba el paso, esa pesada nieve que enterraba las ruedas de los carros.

Había que hacer camino empujando por detrás de los caballos. ¡Cuántas miserias y hambrunas! ¡Cuántas penas y caminos! ¡Cuántos guijarros afilados nos hicieron cortes en los pies! ¡Cuántas balas volaron por sobre nuestros oídos!

Chava Rosenfarb Praise Praise likewise the day standing still as a water— a mirror without a reflection.

Though hours that glide through its hazy-pale surface like breath-carried skaters are shunning the lighted eye of awareness, erasing their footprints before they are falling— Praise likewise that day you will never remember.

Praise likewise that day whose name is a riddle 47

and you are not sure, is it now, is it later?

And all the accounts with yourself and with others are resting hidden in white and gray sponges; and words that you utter and words that you ponder resemble the minnows that fall through ripped net-holes deep into the silence …

Praise likewise that day when you feel no discomfort of soul or of body; when moving your limbs you don’t feel their burden and you don’t hear the pulse of time in your bosom; and throughout your mind reflections are swimming like gossamer threads without knots or connections— not bound and not torn …

Praise likewise that day when no letters are coming, no tidings arriving, not good ones, not bad ones— when silent the bell at your door and the telephone’s quiet; and the loudest of echoes that reaches your being is that of a kiss that your baby gives you with lips sweet as honey …

When the light is down and the end is approaching and sudden at last you find yourself standing in a gate of deep darkness; look once more behind you to that bubble of being— and praise it, that day that drips out of existence, dissolving unnoticed in the night of oblivion.

48

A Dress for My Child I would sew a dress for you, my child, out of tulle made of spring’s joyful green, and gladly crown your head with a diadem made of the sunniest smiles ever seen.

I would fit out your feet with a pair of crystal-like, weightless, dance-ready shoes, and let you step out of the house with bouquets, bright with the promise of pinks and of blues.

But outside it is cold and dreary, my child, the wanton winds lurking unbridled and wild.

They will mangle the dress of joy into shreds and sweep the sun’s smiling crown off your head, Shatter to dust the translucent glass of your shoes and bury in mud the dreams of pinks and of blues.

From far away I can hear you call me and moan: “Mother, mother, why did you leave me alone?”

So perhaps I should sew a robe for you, my child, out of the cloak of my old-fashioned pain, and alter my hat of experience for you to shelter you from the ravaging rain?

On your feet I would put my own heavy boots, the soles studded with spikes from my saviourless past and guide your way through the door with a torchlight of wisdom I’ve saved till this hour of dusk.

But outside it is cold and dreary, my child.

The wanton winds lurking unbridled and wild will rip up the robe sewn with outdated thread, bare your chest to all danger, to fear bare your head.

The heavy boots will sink in the swamp and will drown, the light of wisdom mocked by the laugh of a clown.

From afar I hear you call me and moan: “Mother, mother, why did you leave me alone?”

What a wretched seamstress your mother is— Can’t sew a dress for her child!

All she does is prick her clumsy fingers, cross-stitching her soul, while her eyes go blind.

The only thing that I can sew for you, my sweet, my golden child, is a cotton shift of the love I store in my heart. The only thing I can give to light your way are my tears of blessing; I have nothing more.

So I must leave you outside, my child, and leave you there alone.

Perhaps dressed in clothing of love you will learn better how to go from home.

So I sit here and sew and sew, while in my heart I hope and pray— my hands, unsteady, tremble; my mind, distracted, gone astray.

49

Isaac’s Dream As I was standing, all set for my exile, Doom staring at me from the road’s blinding end, The door, like a book’s heavy cover, opened, To bring forth a guest from the biblical land.

His body, half naked, a knife in his loincloth, In sheep-leather sandals his tanned, bronze-like feet, A bundle of firewood upon his shoulder— He said, with a smile very boyish and sweet: “Good morning, my girl; remember me, dearest?

You’ve waited for me so long—not in vain.

I’m Isaac, your bridegroom, ordained by the Heavens …

Through ages I’ve wandered to you, till I came.

Take off your dress. A sheet of plain linen Is sufficient to drape round your navel and hips.

Undo your braids and let’s hurry, my sweetheart, Your hand clasped in mine and a chant on our lips.

Thus will l lead you beyond the horizon, Between north and south, through the west—to the east, Until we will reach Mount Moriah, my dearest, There to be married, to rejoice and to feast.

So come, let us hurry, the distance is calling.

Pray, why do you shiver with anguish and cry?

You’re asking why all that wood on my shoulder, The glittering knife on my hip—you ask why.

Then turn your soul to my soul, my beloved.

Read your fate in my fate, while I explain: Out of the wood I will construct an altar And with love all redeeming set it aflame.

And the knife, my bride, I will file to its sharpest point Up there, at the peak, on a rough mountain stone.

And who will be offered, you ask me?—then listen: The offering, my dearest, shall be you, you alone.

A gift of life to the God of All Being, As Abraham told me, his late-born son: If you trust in love and love wholly trusting, Then fear not, nor waver, dear girl, but come.

Though fire will blaze through the wood of the altar, Flames licking your body, yet you shall see: The knife will fall from my hand, and a miracle Will happen to you, as it happened to me.

The rivers and seas shall sing Hallelujah!

The mountain pines, moved, will give praise to all life, While the Voice Divine will, with thunder and lightning, Proclaim me your husband, pronounce you my wife.

So hurry, my girl, the sky is already Spreading its canopy, preparing the rite.

50

Come to the blue sacrificial fire— Your last maiden stroll—to the altar, my bride.”

Thus he spoke. I smiled, then said in a whisper, My eyes not on him, but fixed on the dark night, Where another road was tracing its outlines With the red of my blood, with signals of fright: “Oh leave me, Isaac, you bronzed, sunny man.

This road is not yours, not mine is your day.

I head for those places you never have dreamed of, Where altars do smolder with their unwilling prey.”

As I spoke a gale swept towards my threshold.

The tempest took hold of my hearth and my house, Whistling through streets, through the yards of the ghetto, Hissing with rage: “Juden raus! Juden raus!”

Thus I stepped forward with Abraham, my father, Who wrapped his arm round me as if with a shawl, While delicate Isaac, all tremble and flutter, Pressed his tanned sun-kissed frame to the wall.

“You’re frightened, Isaac?” said I. “I’m your nightmare.

Awake and you’re back in your undying scroll, Where Rebecca, your true betrothed awaits you, To be taken with joy on her last maiden stroll.

Make haste, return to the Book that shall save thee.

Hide yourself in the Bible’s fairytale land.

For your God Himself walks with me and my father, Right now, to the altar; with us—to His end.”

51

ANNEX 12 Selecció de pintures realitzada per l’alumnat

52

53

ANNEX 13 Bibliografia inicial per a la investigació Deportats de l’Alacantí als camps nazis BASSA, David i RIBÓ, Jordi. Memòria de l'infern. Ed 62, Barcelona, 2002.

HERNÁNDEZ, Carlos. Los últimos españoles de Mauthausen. Ed. B, Barcelona, 2015.

PIKE, David W. Españoles en el Holocausto. Ed. Mondadori, Barcelona, 2003.

PONS PRADES, Eduardo. Morir por la libertad. Españoles en los campos de exterminio nazis. Ed Vosa, Madrid, 1995.

PONS PRADES, Eduardo. El Holocausto de los republicanos españoles.

Ed. Belacqua, Barcelona, 2005.

REES, Laurence. El Holocausto. Ed Crítica, Barcelona, 2017.

ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Ed 62, Barcelona, 2001.

SERRANO, David. Les dones als camps nazis. Ed Pòrtic, 2001.

TORAN, Rosa. Vida i mort dels republicans als camps nazis. Ed. Proa, Barcelona, 2002.

WACHSMANN, Nikolaus. KL. Historia de los campos de concentración nazis. Ed Crítica, Barcelona, 2015.

54

ANNEX 14 Arxius a consultar i a demanar documentació per a la investigació Deportats de l’Alacantí als camps nazis •

Archivo Histórico Nacional

•

Archivo General de la Guerra Civil

•

Centre Documental de la Memòria Histórica

•

Archivo General Militar de Ávila

•

Arxiu General de la Universitat d'Alacant

•

Amical de Mauthausen – Barcelona

•

Amical de Mauthasen – París

•

FNDIRP, Féderation Nationalle de Deportées, Internées et Resistents Patriotiques

•

FEDIP, Federación Española de Deportados e Internados Políticos

•

CICR. Comité Internacional de la Creu Roja

•

ITS – Bad Arolsen. International Tracing Service – Arolsen Archives

•

Registre Civil d’Alacant

•

Arxiu Històric Provincial d’Alacant

•

Arxiu Municipal d’Alacant

55

ANNEX 15 Exemples de la documentació enviada per diferents arxius per a la investigació Deportats de l’Alacantí als camps nazis

56

57

58

ANNEX 16 Tractament gràfic i estadístic de la informació disponible sobre els deportats alacantins, elaborat per l’alumnat del projecte Quantitat de deportats per comarques (Sud valencià) 35 30 25 20 15 10 5 0 Marina Alta

Marina El Comtat L'Alcoià L'Alacantí Alt Vinalopó Baix Baixa Vinalopó Mitjà Vinalopó

59

Baix Segura

Lloc de naixement dels deportats de l’Alacantí 30

25

20

15

10

5

0 Agost

Alacant

Tabarca

Xixona

Sexe dels deportats

Homes

60

Dones

Raspeig

La Torre

Albatera

Stalags o presons 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

Edat de deportaciรณ 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 <20

20-29

30-39

40-49

61

50-59

>50

Camps de concentració de destinació (en primera instància)

30

25

20

15

10

5

0 Mauthausen

Dachau

Buchenwald

Ravensbrück

Militars, deportats i resistents 12

10

8

6

4

2

0 Oficials de l'exèrcit republicà

Membres de la Resistència a França

62

Moment de la deportaciรณ

Morts i supervivents

Morts

Supervivents

Edat dels assassinats i dels supervivents 14 12 10 8 6 4 2 0 <20

20-29

30-39

40-49

63

50-59

>50

Llocs on van morir els deportats 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Gusen

Hartheim

Buchenwald

Desconegut de moment

Relaciรณ entre els trasllats de camp i la possibilitat de supervivencia

Traslladats

No traslladats

64

Relació entre els trasllats de camp i la possibilitat de supervivència 25

20

15 Vius Morts

10

5

0 Traslladats

No traslladats

Moment de la mort

RelaciĂł entre l'entrada al camp i el moment de la mort

65

66

ANNEX 17 Pàgina de Facebook Deportats de l’Alacantí als camps nazis

67

ANNEX 19 Adhesió d’Aire Libre a la Xarxa Mai Més

68

ANNEX 20 Fotografies de les xarrades realitzades en el marc de la Xarxa Mai Més

Xarrada al Casal Popular Tio Cuc d’Alacant (26-I-19)

Xarrada a l’IES Mutxamel (11-III-19)

Xarrada a l’IES Gaia del Raspeig (22-II-19)

Xarrada a l’IES Mutxamel (22-III-19)

Xarrada a l’Hort Comunitari de Carolines, Alacant (21-VI-19)

69

ANNEX 21 Fotografies de les activitats extraescolars realitzades

Assistència a la projecció d’El fotógrafo de Mauthausen (1-XI-18)

70

ANNEX 22 Fotografies de la visita de 4 professors d’Aire Libre a l’exposició “Auschwitz. No hace mucho, no muy lejos”.

(15-VII-18)

71

ANNEX 23 Fotografies de la visita del coordinador del projecte als camps de concentració de Dora i Buchenwald, i a la fàbrica Toft d’Erfurt. Abril de 2019

72

73

ANNEX 24 Assistència del coordinador del projecte a cursos i xarrades

74