14
Penedès Econòmic
abril 2013
EMPRESA
EL DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES VA SER EN UN DINAR DE LA UEP El degà del Col·legi d’Economistes, Joan B. Casas, va participar en un dels dinarstertúlia organitzats per la Unió Empresarial del Penedès, en el qual va parlar sobre l’empresa catalana en l’actual entorn polític i financer. Segons Casas, la gran preocupació de les empreses és la seva tresoreria, ja que la crisi actual és de sobreendeutament. Durant la tertúlia, les fusions i cooperacions es van posicionar
XAVIER PAGÈS ÉS EL NOU PRESIDENT DE LA FEV
com a sortides indispensables per a les empreses catalanes que volen créixer, ja que permeten guanyar en capacitat i oportunitat. A Catalunya hi ha més de 40.000 empreses que exporten però només 13.000 ho fan de forma regular, una xifra que caldria incrementar.
L’Assemblea General de la Federació Espanyola del Vi (FEV) ha triat Xavier Pagès, director general del grup Codorníu, com a nou president en substitució de Félix Solís, president i conseller delegat de Félix Solís Avantis, que passarà a ocupar una de les vicepresidències. Pagès, que també ha estat designat president de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OEMV), estarà al capdavant de la Federació del Vi per un període de tres anys.
BMN completa el sanejament i preveu resultats positius El grup obté un creixement del 17%, tant en el marge d’interessos com en el marge brut OLGA AIBAR Després del Pla de Reestructuració i Recapitalització aprovat per la Comissió Europea el 20 de desembre de 2012, i amb els seus processos d’integració operativa i informàtica finalitzats, BMN comença una nova etapa que contempla com a eixos fonamentals l’enfortiment de la seva franquícia regional en el negoci de banca minorista. Durant 2012, el Grup BMN va obtenir un marge d’interessos de 821 milions d’euros (un 17,2% superior al de l’any anterior) que, juntament amb l’increment en els resultats per operacions financeres i dels ingressos nets per comissions, van situar el marge brut en 1.191 milions, un 17% més que el 2011.
EN ELS DOS ÚLTIMS EXERCICIS, BMN HA ESTALVIAT UN 16% DE COSTOS Per la seva banda, la disminució dels costos d’explotació, en un 16,2% des de desembre de 2010, ha estat possible gràcies a la culminació de la integració tecnològica de les caixes que van conformar el grup i al procés de reestructuració realitzat. Tenint en compte la venda del negoci bancari de Catalunya i Aragó, la xarxa d’oficines i el nombre
d’empleats s’han reduït un 46% i un 42%, respectivament, des de 2010. En conseqüència, segons afirmen des del banc, l’eficiència del grup ha millorat substancialment en el darrer any, en més de 15 punts percentuals, i se situarà al voltant del 40% el 2014. El deteriorament d’actius financers i de la resta d’actius per un import de 3.411 milions d’euros, unit a les dotacions a provisions realitzades (270 milions), suposen un total de sanejaments que supera els 3.680 milions d’euros, donant compliment als requeriments dels reials decrets llei 2/2012 i 18/2012, així com a les exigències de desconsolidació del risc immobiliari. Aquestes dotacions, juntament amb el traspàs a la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), que ha representat 5.820 milions nets de provisions, permeten afrontar els propers anys des d’una posició sanejada, després d’haver reduït de forma molt significativa l’exposició immo-
biliària. En aquest àmbit, també destaca la venda o subrogació de 20.500 habitatges durant els dos últims anys. En conseqüència, i després d’aquests sanejaments extraordinaris, el resultat net atribuït al grup se situa en -2.411 milions d’euros. D’altra banda, BMN ha reduït les necessitats de capital estimades en l’escenari advers de l’exercici realitzat per Oliver Wyman en un 67%, des de 2.208 a 730 milions d’euros, que han estat subscrits en forma d’accions ordinàries pel FROB. Aquesta reducció ha estat possible mitjançant una sèrie de mesures, entre les quals destaquen, fonamentalment, el traspàs d’actius a la SAREB i la venda del negoci bancari de la Direcció Territorial de Catalunya i Aragó. Després d’aquestes actuacions, les ràtios de recursos propis i capital principal del grup se situaran per sobre del 9%. El Pla de Negoci de BMN per a l’exercici en curs preveu l’obtenció de beneficis i l’increment dels mateixos fins arribar els 450 milions en 2016.
ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA
El problema de la por Després de 5 anys d’una conjuntura econòmica adversa, amb un descens de 4,1 punts del PIB, que no és tant, el que sí que fa por és el descens de 6,7 punts del consum privat. Un algoritme molt senzill, que sempre suma zero, ens diu que el que no és consum és estalvi, i estem ara, la gent estalvia pel que pugui passar, o simplement retorna els crèdits que tan feliçment van demanar anys enrere. Per tant, aquest estalvi se’n va als bancs, remunerats amb taxes irrisòries, que al mateix temps, aquests col·loquen als mercats de capitals i als crèdits tous que vénen d’Europa, a uns tipus del 200%. Per tant, els afectats d’aquesta crisis, com sempre són els pobres (o els que es pensaven que havien deixat de ser-ho) i els beneficiats, la Banca. Ens van deixar diners i ara els recullen de cop gràcies a la cultura de la por. Estem tan capficats i temorosos que ens hem abocat a viure el dia a dia, i no hi ha res pitjor que no pensar en el futur. I no creure en el futur significa que no hi creiem i ens enfonsa tota motivació o creació de polítiques actives. Es curiós veure estadístiques com aquestes: la compra venda d’electrodomèstics ha caigut un 25%, el mobiliari un 40%, l’automobilístic més d’un 50%, i el de pisos moltíssim i no se sap.
Però, els productes “d’aquí i ara” com per exemple la telefonia mòbil ha pujat un 50% i la tecnologia un 30%. Tot el que suposa una inversió de més d’un any s’ha vist disminuïda molt, i, en canvi, els productes més tecnològics han augmentat, cosa que fa pensar que no veiem un futur clar i ens porta a una total atonia mercantil que ens aboca a una llunyana recuperació. Atur i confiança dels consumidors són els grans pilars a millorar si volem tornar a creure en el futur. El problema de tot això, és si aquesta doctrina del shock pròpia del sistema capitalista és una simple teoria, o és una realitat esperpèntica. Casos com els de Grècia, o Xipre, i la mateixa prima de risc, són els elements que fan servir per acollonir-nos i acceptar el sistema, quan segurament hi ha alternatives més sostenibles i lloables. Qui controla la por, controla el poble.
Veure el documental “La Doctrina del Shock”
PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:
www.penedeseconomic.com