Penedès Econòmic 84 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

Núm. 84 - Gener 2019

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

El Penedès Garraf Cada vegadai el s’accentua s’uneixen per exigirentre més el desequilibri rebaixes preu del els preus en delellloguer i els peatge de la C-32 salaris pàg. 44 pàg.

La Diputació destina una pluja de milions a l’Alt Penedès i el Garraf en inversions pàg. 6

Els lloguers del Penedès s’encareixen un 10,4% en un any, situant-se per sobre dels 550 euros al mes pàg. 2-3

La sortida dels 9 cellers de Corpinnat de la DO Cava genera una nova crisi en el sector pàg. 18

Entrevista a Joan Marcé i Fèlix Galimany

Presidents sortint i entrant de la cooperativa Covides pàg. 12-13

Penedès Econòmic

Gener - 2019

L’ANÀLISI

El preu mitjà dels lloguers a la Vegueria Penedès ha crescut més del 10% en un any Els desnonaments causats per la llei d’arrendaments urbans també ha augmentat, doblant els causats per les hipotques

tar els preus del lloguer respecte a l’any anterior van ser de l’Alt Penedès. Aquest increment dels preus del lloguer no ha passat inadvertit i és que s’ha reflectit en l’augment del nombre de desnonaments causats per l’impagament de lloguers. Segons les darreres dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’any 2017 va haverhi al Gran Penedès 631 desnonaments en el total dels tres partits judicials que hi ha al territori (el Vendrell, Vilanova i Vilafranca). On més es van executar va ser a la capital del Garraf, al partit judicial de Vilanova i la Geltrú amb 295, després al Vendrell amb 226 mentre que a Vilafranca hi va haver 110.

Lorena Del Amor Els preus dels lloguers no paren de pujar a tot el territori, globalment durant el 2018, el preu dels pisos de lloguer va pujar un 4,9%, segons les enquestes elaborades per Estadística per obtenir l’IPC. A la Vegueria Penedès, el preu mitjà anual el 2017 va ser de 551,23 euros al mes, és a dir un 10,4% superior al preu de l’any anterior. Per comarques, a l’Alt Penedès el preu mitjà del lloguer va ser de 495,80 euros al mes el que suposa un increment del 9,4% respecte al 2016. Al Baix Penedès els preus van rondar els 462,62 euros al mes incrementant-se un 6,3% i al Garraf el preu mitjà es va situar en 711,50 euros suposant un 10% d’increment.

El preu mitjà anual del lloguer a la vegueria penedès va ser de 551,23 euros l’any 2017 Si el preu mitjà del lloguer en el conjunt de Catalunya es va situar en 654,83 euros al mes, al Gran Penedès destaquen quatre municipis per tenir un cost superior.

Sitges és el municipi més car per llogar un habitatge amb més de 955 euros al mes. Després hi ha Canyelles, Pacs del Penedès, Olesa de Bonesvalls i Sant Pere de Ribes. No obstant això, la dada més significativa és que la majoria dels municipis del Gran Penedès ha augmentat els preus del lloguer respecte al 2016. Només tres dels municipis, dels quals disposem de dades, han disminuït la taxa dels lloguers: Banyeres del Penedès, Llorenç del Penedès i Bellvei. Tots tres coincideixen en ser municipis del Baix Penedès. D’aquests tres, destaca Llorenç del Penedès per haver disminuït

el seu preu gairebé un 19% respecte a l’any anterior.

a sitges el preu mitjÀ del lloguer es va situar en 995 euros al mes Pel que fa a la resta, els municipis han registrat un fort increment de preus, en molts casos superior al 10%. De fet, segons la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana (a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCA-

y Comparativa entre les causes dels desnonaments al Gran Penedès els anys 2016 i 2017

p Font: Consell General del Poder Judicial

SÒL) hi ha catorze municipis que han registrat un increment de preus del lloguer força accentuat, per sobre del 10%. Aquest increment el lidera Pacs del Penedès registrant un 34,3% de variació del 2016 al 2017, el que es tradueix en un augment de gairebé 300 euros en només un any. Aquest rànquing dels municipis on més dràsticament van augmentar els preus el segueix la Granada amb un 29,7% d’increment (164 euros), Castellet i la Gornal amb un 21,3% d’increment (135 euros) i Fontrubí amb un 21,5€ (més de 112 euros). Casualment, els quatre municipis que més van augmen-

a pacs del penedès els lloguers van apujar-se gairebé 300 euros al mes El CGPJ també recull el motiu dels desnonaments i la majoria destaquen per haver estat causats per la llei d’arrendaments urbans, és a dir, els lloguers. Normalment, la majoria dels desnonaments que es produeixen a causa dels lloguers és per la impossibilitat de pagar les rendes. En total, un 64,8% dels desnonaments va ser causat pels llo-

Penedès Econòmic

Gener - 2019

L’ANÀLISI guers, un 31,4% per les hipoteques i el 3,8% restant es va deure a altres motius que no s’especifiquen. Comparant els tres partits judicials, a Vilafranca i el Vendrell va ser on més diferència es va registrar entre les dues causes principals dels desnonaments. Tots dos partits judicials van coincidir en haver fet un 69% de llançaments arran dels lloguers i més d’un 30% arran de les hipoteques. Pel que fa a Vilanova la diferència va ser menys evident amb el 60% a favor dels lloguers i el 32,2% per les hipoteques. En nombres absoluts, a Vilafranca hi va haver 76 desnonaments pels lloguers i 34 per les hipoteques, a Vilanova 177 enfront 95 i al Vendrell 156 problemes amb el lloguer van acabar en desnonaments enfront els 69 causats per les hipoteques.

y Preu del lloguer als municipis del Gran Penedès

Arran d’aquesta inflada de preus i l’augment dels desnonaments per impagament de lloguers, va sorgir fa unes setmanes el primer Sindicat de llogaters i llogateres de la Vegueria Penedès. L’objectiu d’aquesta agrupació sindical és la de defensar el dret a l’habitatge amb un lloguer “assequible, estable, segur i digne”. A la seva pàgina web asseguren que “hi ha una llei que és il·legítima, injusta i que atempta contra els nostres drets i ens desprotegeix davant la propietat”, pel que han decidit “organitzarse” per “forçar els API (portals immobiliaris professionals) i els propietaris” a negociar. El sindicat atribueix la pujada de preus a l’augment del nombre de persones que busquen pis de lloguer i que fugen de la capital atès que, comparant els preus dels lloguers entre les dues zones, els preus de la Vegueria són molt més assequibles. Per tal d’ajudar a resoldre qualsevol qüestió relacionada amb el lloguer, un grup de veïns i veïnes de la Vegueria ha creat aquest sindicat. A través de l’organització i la mobilització volen donar resposta a les demandes creixents al voltant del lloguer mitjançant serveis d’assessorament. Volen apoderar els

més del 60% dels desnonaments van ser causats per problemes amb els lloguers Respecte a l’any passat, observant el gràfic, es pot apreciar com els desnonaments han disminuït significativament, sobretot al partit judicial de Vilanova. No obstant això, també es pot veure com la diferència entre les dues causes principals entre els dos motius dels llançaments també s’ha evidenciat. De fet, el 2016 els desnonaments per lloguers no doblaven els desnonaments per hipoteques però un any més tard, el 2017, sí. Més concretament, el 2016 els desnonaments a causa dels lloguers en cap cas arribaven al 60% mentre que un any després se sobrepassava aquesta xifra. Pel que fa a les hipoteques, causaven entre el 39% i el 42% de les execucions. És a dir, que la diferència entre els dos causants dels desnonaments no era tan acusada.

Neix el Sindicat de Llogaters del Penedès

p Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir de les positades a l’INCASÒL.

llogaters, a través de la informació sobre els seus drets i deures i sobre les condicions contractuals dels lloguers i tenir incidència en qüestions de caràcter més general com la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) o el desenvolupament de mesures legislatives pel control i la limitació dels preus del lloguer. Una de les demandes més actives per la qual el sindicat pressionarà més les administracions per promoure un registre on s’indiquin els habitatges buits per així poder augmentar el parc públic de lloguer social. El sindicat programa reunions cada quinze dies, des del passat 23 de gener, al local de l’associació de veïns i veïnes de la Girada a Vilafranca del Penedès (rambla de la Girada, 15-19). Les reunions són obertes a tothom que tingui dubtes o algun problema amb el seu lloguer per tal de rebre ajuda. El Sindicat pretén establir relació amb els ajuntaments per tal d’aconseguir solucions per a les persones que presentin els seus casos. També han habilitat un correu electrònic sindicatllogaterespenedes@ gmail.com a través del qual qui ho necessiti pot comunicar els seus requeriments o suggeriments al sindicat.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

ACTUALITAT

Més d’una vintena de municipis constitueixen el Pacte del Penedès Marítim Ajuntaments i consells comarcals del Garraf i el Baix Penedès exigeixen una rebaixa dels peatges de la C-32 Lorena Del Amor L’any 2019 ha arribat acompanyat de la pujada dels preus dels peatges de les autopistes, entre altres serveis, i aquest ja és el segon any consecutiu que passa. Respecte a l’any passat s’ha registrat un increment de l’1,67% de mitjana però l’any anterior, el Ministeri de Foment ja va apujar un 1,91% els preus.

El preu dels túnels del garraf ha pujat un 2,21% aquest any Pel que fa a les autopistes de la Generalitat han incrementat el preu entre un 1,5% i un 2,9%, segons les dades difoses per la conselleria de Territori. En concret, el preu del túnel del Cadí i el túnel de Vallvidrera pujaran un 2,12%, mentre que els túnels del Garraf, a la C-32, seran un 2,21% més cars. La C-33 entre Barcelona i Montmeló, a la barrera de Mollet, pujarà un 1,5%, mentre que els accessos a Premià i Alella de la C-32 seran els trams amb els augments més importants, d’un 2,94% i un 2,7%, respectivament. A la C-16, el peatge pujarà un 2,32% entre Sant Cugat i Manresa, a la barrera troncal Sant Vicenç, i un 2,13% entre Sant Cugat i Terrassa, a la barrera de les Fonts. Arran d’aquesta pujada de preus, a principis de mes les presidentes dels consells comarcals del Garraf i el Baix Penedès,

Gloria Garcia i Eva Serramià, van anunciar la constitució del Pacte del Penedès Marítim de forma imminent. Més d’una vintena de municipis de la zona sud de la C-32 ja s’ha adherit al pacte, amb el qual volen exigir a la Generalitat una rebaixa dels preus dels peatges i una revisió de les tarifes del transport públic. Entre els principals objectius que es marca aquest pacte hi ha aconseguir que els veïns tinguin una bonificació total del peatge troncal de Cubelles –que ja costa 4,14 euros- i que s’ampliïn els descomptes del peatge de Vallcarca –de 6,93 euros-. Pel que fa al transport públic, els alcaldes volen que el territori tingui “veu i vot” a l’hora de fixar els preus i les zones tarifàries aprovades per l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità). Neus Lloveras, l’alcaldesa de Vilanova i la Geltrú -un del municipis adherits al pacte- va anunciar que “l’Ajuntament està disposat a liderar accions contun-

Optimalwork, massatges antiestrès en hores de feina El massatgista vilafranquí Jordi Roig ha impulsat Optimalwork, una manera pràctica i efectiva de desestressar els treballadorsa través de massatges realitzats als centres de treball, d’entre 10 i 15 minuts de durada. D’aquesta manera, s’aconsegueix “que estiguin més relaxats,

i això es tradueix en un augment significatiu de la productivitat, de la moral, i de la concentració que, en el fons, és el que les empreses busquen”, segons manifestava. També afegia que “psicològicament, que la teva empresa et regali un massatge de 15 minuts dins del teu horari laboral ja fa que no

dents per aconseguir igualtat de condicions respecte altres comarques amb peatges elevats on els residents tenen bonificacions i, en alguns casos, també disposen de barreres gratuïtes”.

La formació d’aquesta aliança va arribar a l’oïda del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet. De moment, el que el conseller ha avançat és que “estudiarà” les rebaixes de preus de la C-32 reclamades pels alcaldes. D’altra banda, ha situat la pujada de preus dels peatges de Vallcarca i Cubelles en el marc d’una “revi-

sió ordinària” que es fa cada any, mentre ha recordat que la C-32 ja compta amb un sistema de bonificacions els dies laborables. Davant la indignació del territori, el conseller ha assegurat que el malestar és “legítim”, mentre ha insistit que l’objectiu de la Generalitat, a curt termini, és implantar la vinyeta com a mètode de pagament. Respecte a la implantació de la Vinyeta, Lloveras criticava el retard amb què arribarà aquest sistema de pagament i demanava una solució transitòria mentre no s’apliqui”. Calvet, per la seva banda, va convidar els alcaldes del Garraf i el Baix Penedès a presentar al Govern o al Parlament una proposta concreta de descomptes, i ha garantit que l’analitzarà. “L’estudiarem perquè som sensibles a la petició del territori”; si bé ha subratllat que ja existeixen diversos descomptes pels usuaris de la C-32 que disposin d’aparell teletac.

et pensis que només ets un número. Només amb això, l’actitud pot canviar”. D’aquí neix Optimalwork, ja que “la meva idea és que després de passar per les meves mans, la feina dels treballadors sigui més òptima”, assegurava Roig a Penedès Econòmic. Roig també ofereix massatges d’una hora, ja sigui com a premi per un encarregat, o per a un grup de persones, o pel “treballador del mes”. Optimalwork també ofereix serveis de Ioga per petits

grups d’empreses o personalitzats. També hi és present en esdeveniments com fires, aniversaris,

el pacte demana bonificacions pel peatge de cubelles i més descomptes al de vallcarca

L’ESTRATÈGIA SMART OBRE EL PRIMER FÒRUM GRAN PENEDÈS 2019 L’estratègia smart va ser el tema central de la ponència de Daniel Marco, director d’SmartCatalonia del primer Fòrum Gran Penedès de l’any, que va tenir lloc al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú. Entre els assistents hi havia una trentena de directius d’empreses tecnològiques del Penedès i el Garraf. El ponent va exposar les prioritats de la Generalitat de Catalunya a l’hora de promoure els conceptes smart al conjunt del territori per tal d’apropar les infraestructures i les tecnologies digitals al conjunt de la ciutadania i del món empresarial. Des de setembre de 2015, el cicle Fòrum Gran Penedès es programa de manera alterna, a Vilafranca del Penedès i a Vilanova i la Geltrú. El format d’esmorzar col·loqui es centra en la xerrada d’un expert en qualsevol aspecte relacionat amb els àmbits de l’economia i l’empresa. Pel Fòrum Gran Penedès han passat els primers responsables de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les àrees vinculades a l’empresa; entre ells, els secretaris d’Empresa i Competitivitat, Treball i Infraestructures i els titulars de les direccions generals d’Indústria, Comerç, Turisme, Formació Professional, Habitatge, Servei d’Ocupació de Catalunya, Institut Català d’Energia, entre d’altres. La propera sessió s’ha programat amb la directora general d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata, i tindrà lloc al Centre Àgora de Vilafranca del Penedès el dimecres 27 de febrer.

o inauguracions. Més informació a: www.optimalwork.es, i a través de les xarxes socials.

Gener - 2019

Penedès Econòmic

Gener - 2019

ACTUALITAT

La Diputació de Barcelona ha fet la inversió més important de la seva història al Gran Penedès La corporació ha augmentat en més d’un 62% el suport econòmic als ajuntaments de l’Alt Penedès, i prop d’un 40% als del Garraf en els darrers dos mandats Olga Aibar “La Diputació de Barcelona ha fet la inversió més gran de la seva història a les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf ”, va assegurar el seu president, Marc Castells, durant la presentació del balanç de l’acció de l’ens que va tenir lloc el 8 de gener al Consell Comarcal de l’Alt Penedès. A l’acte hi eren presents els presidents dels consells comarcals de l’Alt Penedès, Xavier Lluch, i del Garraf, Glòria García, a més del delegat territorial de la Generalitat al Penedès, Pere Regull.

2008-2011, a l’Alt Penedès, i del 39,95% en el cas del Garraf. El foment de l’ocupació ha estat un dels eixos principals del mandat, en el qual hi ha invertit 3,87 milions d’euros a l’Alt Penedès i 3,23 al Garraf. Un segon eix d’acció ha estat l’atenció a les persones, on destaca l’aposta pel Servei Local de Teleassistència, amb un pressupost de 12,3ME per al 2018 per a tota la demarcació, dels quals un 47% els aporta la

Diputació. La corporació també ha destinat 2,3ME al desenvolupament local de l’Alt Penedès i 1,77 al del Garraf; 1,63ME al finançament de les llars d’infants municipals de l’Alt Penedès i 1,07 a les del Garraf; 1,27ME a la millora i reforma d’edificis singulars i elements patrimonials en 12 actuacions a l’Alt Penedès, i 577.000 euros en sis actuacions al Garraf; i ha donat suport econòmic als projec-

tes impulsats des de les dues comarques que reben finançament FEDER. A més, ha impulsat les obres perquè la fibra òptica arribi

a 6 municipis i 7.794 habitants potencials a l’Alt Penedès, i a dos municipis i 29.039 habitants potencials del Garraf.

y Distribució d’imports concedits a l’Alt Penedès (2008-2019)

y Imports concedits per la Diputació al Garraf (2008-2019)

L’ens ha destinat 38,3 ME a l’alt Penedès i 25,3 al garraf en els 3 primers anys Castells va presentar les principals inversions que la Diputació de Barcelona ha fet aquest mandat a les dues comarques, entre les quals destaquen els 38,34 milions d’euros destinats a l’Alt Penedès en el marc del Pla Xarxa de Governs Locals, i els 25,3 ME al Garraf. Aquesta inversió, realitzada en el tres darrers anys de mandat, suposa un increment del 62,75% en comparació amb la del mandat

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

p Font: Diputació de Barcelona

L’aparador, o l’art d’atraure compradors A l’hora de prendre la decisió de comprar un producte què valora més el comprador, la qualitat o el preu del producte? Això em preguntava l’altre dia un botiguer de productes tèxtils. M’ho deia perquè ell té productes de qualitat premium al seu establiment, i té la sensació de que els compradors no ho valoren prou i només

es mouen per preu. La resposta a la seva pregunta va ser llarga, perquè hi ha compradors de tot tipus, però no és això el que vull destacar. El cas és que jo havia passat diverses vegades per davant de la seva botiga i mai no hauria dit que els productes que es venen a dintre fossin de gran qualitat. A jutjar pel seu apa-

p Font: Diputació de Barcelona

rador, la seva és una botiga de tota la vida, en el sentit d’un establiment que fa molt que no es renova, sense encant i sense elements que convidin a pensar que els productes que hi ha a dins són de qualitat, i encara més, sense capacitat d’atraure. Aprofundint en la conversa, vaig saber que aquest botiguer conserva clients que fa temps que li compren, però té grans dificultats per fer-ne de nous. En tot negoci hi ha dues fases molt importants i cla-

rament diferenciades: - Captació de clients: és la primera fase, la qual cosa no significa que només s’hagin de captar clients en el primer moment del negoci; és una tasca constant i que requereix perseverança. - Fidelització de clients: un cop ja tenim clients els hem de retenir, fer que ens continuïn comprant, i si ho fan amb més freqüència, millor. L’aparador és important sobretot en la fase de captació, ja que actua com a

reclam quan passem per davant i si no dona bona imatge no atraurà compradors. Però compte, també té molt a veure amb la fidelització. Oi que un bon regal esperaries trobar-te’l ben embolicat? Comprar en una botiga mal decorada no aporta una bona experiència al client i devalua la qualitat dels productes. Vols saber si el teu aparador és prou atractiu i quina imatge transmet? Pregunta-li al comprador potencial.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

ACTUALITAT

Diari de Tarragona

Neix Helpers, una empresa que reforma i agilitza la venda d’immobles de segona mà Tres penedenques ideen una innovadora fórmula que beneficia propietaris, immobiliàries i compradors Olga Aibar Tres emprenedores, la Sandra Fabré, la Beatriz Garrido, i la Meritxell Jassé, van posar en marxa, fa uns mesos Helpers, una innovadora empresa que agilitza la venda d’immobles de segona mà, a partir de la reforma del que sigui necessari per donarli una nova cara, tant banys, com terres o mobiliari. Des de Helpers faciliten una renovació de les carteres immobiliàries. La solució que proposen té avantatges per a la immobiliària, per al propietari i per

al comprador. En el primer cas, perquè es dóna sortida a immobles complicats de vendre. Des de l’empresa s’estudia el projecte a cost zero d’inversió i en diners. A més, inverteixen en l’immoble de forma directa, el reformen en poc temps i el fan atractiu per al mercat. Per això, “aconseguim revaloritzar la propietat, garantint el preu desitjat de venda, i reduint el temps mitjà de venda de l’immoble”, asseguren les impulsores. Per al comprador també hi ha avantatges, ja es compra un immoble millorat i revaloritzat. Es tracta d’una idea “sense precedents a Espanya, que sapi-

Enric Crous es promociona a Vilafranca

L’empresari Enric Crous va visitar Vilafranca per donar a conèixer la seva candidatura a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona. Crous va explicar, en roda de premsa, que la seva candidatura vol representar el territori i escoltar les propostes de les empreses per donar suport a tots aquells projectes en favor del territori. Una de les idees de Crous és que la Cambra sigui una “eina per defensar les pimes, les micro empreses i els autònoms, que representen el 99,6% del teixit productiu de Catalunya”. D’altra banda, el candidat vol que aquestes eleccions tinguin una alta participació de totes les empreses de la

Cambra. En les darreres eleccions només va votar un 2% d’empreses de les 400.000 que conformen el grup. Crous atribueix el baix índex de participació a què “hi ha moltes empreses que no saben ni que en formen part” i va explicar que totes les empreses de la demarcació de Barcelona “només pel fet d’existir ja formen part de la Cambra i poden votar”. Enric Crous, ha estat quasi 30 anys el director general del Grup Damm però ha deixat el seu lloc per centrar-se en la Cambra de Comerç de Barcelona. Les eleccions tindran lloc el proper 8 de maig. Més, endavant Crous visitarà el Garraf per donar a conèixer també la seva candidatura.

guem”. Des de Helpers volen deixar clar que “no fem reformes a la carta, només el que necessita cada pis per tal de poder vendre’s millor”. Es tracta de reformes “impersonals”, en les quals tothom s’hi pugui sentir a gust, per després poder personalitzar-les com cadascú vulgui”.

Helpers va començar a caminar al setembre, i en només aquests mesos, ja ha tingut diverses demandes per part d’immobiliàries del Penedès. De mica en mica, es van donant a conèixer, ja que volen presentar-se personalment, per tal de poder explicar millor el seu projecte, i detallar-ne la ma-

nera de funcionar. L’11 de gener van fer una jornada de portes obertes a un dels pisos que acabaven de reformar i “va funcionar molt bé. Hi va anar molta gent d’immobiliàries de l’Alt i Baix Penedès”. Aquest darrer projecte ja ha tingut més d’un centenar de visites.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

ACTUALITAT

L’empresa Kreedit va aconseguir 21 MEUR de finançament el 2018 Lorena Del Amor La consulta financera Kreedit va tancar el 2018 obtenint 21 milions d’euros de finançament. Focalitzada en la recerca de finançament per a pimes, el 90% de l’import aconseguit el darrer any va ser destinar per a empreses catalanes. El tant per cent restant va ser per a pimes de tot el país. Aquest volum de finançament suposa un increment del 10% respecte de l’obtingut en l’exercici anterior, on va recaptar 19 milions. Aquest import s’ha

aconseguit d’un pool format per una trentena de bancs, organismes públics de caràcter autonòmic i estatal, i empreses de direct lending. Segons el seu director executiu, Jordi Solé, “cada vegada són més les empreses que recorren a la professionalització i externalització de les gestions encaminades a obtenir finançament, perquè és la manera d’obtenir els millors resultats i desfer-se, al mateix temps, de la càrrega de treball administratiu que això comporta”. Segons la consultora, en els

propers exercicis les pimes veuran incrementades les dificultats per aconseguir finançament bancari, per l’augment d’exigències de capital que el BCE aplicarà als bancs. D’aquesta manera, els bancs hauran de reduir la seva inversió i el seu balanç, recolzant-se en reduccions de les línies de finançament circulant que fins ara tenien concebudes a les pimes. A aquestes dificultats. també contribuiran alguns processos de concentració bancària que es preveuen per als propers dos anys, en els quals no només participaran entitats de menor dimensió

com Liberbank o Unicaja, sinó que també es veuran implicades entitats més grans. Davant d’aquest escenari, Solé apunta que “és necessari que les

pimes es preparin i s’avancin a les gestions necessàries per donar entrada al seu pool bancari i a noves conseqüències de fusions bancàries”.

El projecte Integra’ls rep el suport L’Arboç contracta quatre persones de la Cambra de Comerç de TGN en el marc de Treball i Formació redacció

redacció

L’Ajuntament de la Bisbal del Penedès, la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell han iniciat la ronda de presentacions del projecte Integra’ls, una iniciativa per ocupar persones amb risc d’exclusió als polígons industrials de la Bisbal. A la Diputació de Tarragona ha tingut una bona acollida, i la Cambra de Comerç de Tarragona ha confirmat que li’n do-

L’Ajuntament de l’Arboç, a través del programa Treball i Formació ha contractat 4 persones per ajudar a fer tasques de reparació i manteniment a l’equip de la Brigada municipal. Realitzen feines vàries com la reparació de mobiliari urbà, reparació de voreres, manteniment de zones de joc infantils, etc. Les quatre contractacions es van dur a terme a través de subvencions destinades a dur a terme

projectes de millora de l’ocupabilitat de les persones treballadores, especialment les que tenen amb més dificultats d’accés al mercat laboral, per mitjà d’accions d’experiència laboral en el marc del progra-

ma Treball i Formació. 3 dels contractats ho són per un periode de 6 mesos en el marc de les línies PANP i PRGC i una altra ha estat contractada per un període d’un any en el marc de la línia DONA.

sa, perquè ens agradi o no, en siguem conscients o no, tenim tanta informació del nostre negoci en mans de la tecnologia, que atès que aquesta no és infal·lible ni invulnerable, estem constantment en risc. És difícil de gestionar, tot plegat. De vegades no és responsabilitat nostra, però les conseqüències poden ser igualment desoladores. Perquè mai ningú està lliure de ser víctima de la ciberdelinqüència, la principal raó de ser de les fugues i pèrdues massives d’informació. Aquests dies passats, per exemple, hem sabut de dos grans forats. D’una banda, s’ha fet pública una bretxa que acumulava

2.000 bases de dades que contenien adreces de correu i contrasenyes hackejades. Eren fitxers que han estat a disposició dels usuaris amb 773 milions de comptes de correu i 23 milions de contrasenyes, de les quals mínim 140 milions d’adreces i més de 10 milions dels passwords eren recents, nous en el mercat pirata. L’altra fuga ha vingut de la mà d’un dels fenòmens mediàtics més importants dels darrers anys, el joc Fortnite. Hem sabut que se n’han descobert tres noves vulnerabilitats en el registre de comptes del videojoc que han deixat exposades les dades personals i de targetes de crèdit dels juga-

dors. Cada setmana ens trobem exemples i no serà perquè cada cop no estem més alerta. Què hem de fer doncs? Com que aïllar-se de la tecnologia no és una solució avui dia, només queda ser molt curós, ja sigui quan ens toca ser guardians de la informació o bé quan cedim les nostres dades a un tercer, sigui una empresa del poble veí o el videojoc de moda. És important limitar els riscos en cas d’accident, perquè el risc zero no existeix i perquè ja sabem, també, quan toca dir no a la cessió de dades indiscriminada per a tot i per a tothom.

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Windat Membre de la FEGP

narà suport, mitjançant formacions adaptades a les necessitats de perfils professionals de les empreses d’aquests polígons. Una col·laboració que començarà en breu, ja que s’ha acordat tenir en compte les

persones amb dificultats en la propera formació PICE que es durà a terme a la Bisbal, adaptada als llocs de treball d’una empresa bisbalenca que preveu una selecció de personal properament.

Fuga El tema no és estrictament una qüestió de dades personals, però gairebé sempre acaba en aquest terreny de joc. Parlem de la seguretat de la informació. Podria semblar que les millores constants quant a tecnologia i la presa de consciència cada cop més generalitzada haurien d’ajudar a reduir notablement tant el risc de les fugues d’informació com la gravetat d’aquestes. Evolucionem, suposadament. La realitat als mitjans però, diu una altra cosa, ja no hi ha setmana, per no dir dia, que no llegim alguna cosa sobre informació robada,

comptes personals al descobert o contrasenyes piratejades. Dins l’àmbit de la protecció de dades, la seguretat és un espai cabdal. No és només el fet de fer un tractament adient, sinó també assegurar la integritat i privacitat d’aquestes. Per això, per bé i per mal, els professionals de la protecció de dades ens trobem diàriament amb aquesta delicada partida a sobre la taula. Sovint es comença parlant de la seguretat de les dades de caràcter personal i s’acaba avaluant la situació de la integritat de la informació de l’empre-

Gener - 2019

Penedès Econòmic

Gener - 2019

ACTUALITAT

Les obres del nou autòdrom de Terramar començaran el 2020 El centre d’esdeveniments vol “popularitzar” els tornejos eqüestres i organitzar esdeveniments privats de motor

Un prestigiós economista, al sopar del GREC

Olga Aibar El grup franco-espanyol Grandprix preveu començar les obres de transformació de l’autòdrom de Terramar de Sant Pere de Ribes a principis del 2020, amb l’objectiu d’obrir portes la primera meitat del 2021; tal com explicava a l’ACN el director del projecte, Matthieu Liard. El responsable del projecte assegurava que les obres preservaran espais com la graderia, el circuit i les

els promotors invertiran 20me per donar vida a aquest nou centre d’esdeveniments masies, originals de 1923. “Volem que sigui un lloc acollidor i modern, però amb un toc històric, perquè això és el seu patrimoni”, deia. Després de dècades tancat, l’antic autòdrom de Terramar reobrirà transformat en un gran centre d’esdeveniments eqüestres i del motor. Si es compleixen les previsions del grup promotor, a partir del 2021 les curses de cavalls i les presentacions de noves

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

redacció

marques automobilístiques ocuparan les prop de 70 hectàrees d’aquest recinte situat a Sant Pere de Ribes. Les obres mantindran intacte l’icònic circuit oval de 2 quilòmetres i pendents de 90 graus pel seu valor històric. Malgrat això, no es recuperaran les competicions de motor “per motius obvis de seguretat”, explicava Matthieu Liard, que recordava que el traçat és “altament perillós”. Al mateix temps, es restaurarà l’única part de la graderia que encara es manté dempeus, la qual ja s’ha començat a condicionar a nivell interior. Si bé l’estructura es va tapiar dècades enrere quan la finca es va destinar a usos ramaders –principalment a la cria de gallines-, la intenció és reobrir de nou la galeria per recordar l’as-

pecte que havia tingut als anys 20. A la part exterior no es preveu fer cap gran construcció sinó que es vol aprofitar les característiques de l’autòdrom per impulsar les curses de cavalls. “Els salts d’hivern és un sector que existeix a Portugal, a Andalusia i al sud de València, i ara el volem desenvolupar prop de Barcelona perquè creiem que hi ha un potencial molt gran per fer-ho”, relatava Matthieu Liard. Així, es crearan esplanades al centre de l’anella per celebrar aquestes competicions, pensades per celebrar-se durant els mesos de tardor i hivern, amb tornejos que podran anar dels 900 als 1.200 animals. En global, els promotors han anunciat una inversió de 20 milions d’euros.

Arreglar el món Hi havia una vegada... Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava decidit a trobar els mitjans per minorar-los. Passava els seus dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes. Un dia, el seu fill de sis anys va envair el seu santuari, decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre costat. Veient que era impossible treure’l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués entretenir-lo. Tot d’una es va trobar amb una revista, on hi havia un mapa amb

el món, just el que necessitava. Amb unes tisores, va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta, hi va lliurar al seu fill dient: - “Com t’agraden els trencaclosques, et donaré el món tot trencat perquè ho reparis sense l’ajuda de ningú.” Llavors va calcular que al petit li portaria deu dies compondre el mapa, però no va ser així. Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava calmadament: - “Pare, pare, ja he acabat”. Al principi el pare no va creure en el nen. Va pensar

El prestigiós economista Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Consell de Govern del Banc d’Espanya des de 2005 fins al 2017, entre molts altres càrrecs, va ser el ponent protagonista del sopar col·loqui organitzat pel Grup d’Estudis Econòmics (GREC) de la Federació Empresarial del Gran Penedès el 30 de gener al restaurant Cal Blay Vinticinc de Sant Sadurní d’Anoia. El professor López Casasnovas va exposar els aspectes que dificulten l’economia del país, i va apuntar a la gestió del dèficit públic i a la necessitat de reformes estructurals -en particular les que tenen a veure amb els marcs laboral i energètic- com a antagonistes del context econòmic que viu

que seria impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit compondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions, amb la certesa que veuria el treball digne d’un nen. Per a la seva sorpresa, el mapa estava complert. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus deguts llocs. Com era possible? Com el nen havia estat capaç? - “Fill, tu no sabies com era el món, com ho has aconseguit?” - “Papa, jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que de l’altre costat hi havia la figura de l’home. Així,

Espanya. El ponent convidat pel GREC, davant una quarantena de directius del Gran Penedès, va considerar la fortalesa de l’economia catalana i la seva capacitat contributiva a l’estat com a arguments que podrien acompanyar canvis en la relació entre Catalunya i Espanya. López Casanovas va indicar que “estem davant d’una recessió de l’economia mundial probable, possible i no segura”, que comportarà un alentiment econòmic per a Espanya, “un any sense remuntada de tipus d’interès, una renda familiar a la baixa, amb la creació d’un treball molt precari, i sense massa accés al crèdit”. L’economista també va apuntar que “aquest cop no serà com el 2008, l’any de l’esclat de la bombolla immobiliària, tot i que el deute públic serà un gran problema”.

que vaig donar volta a les retallades, i vaig començar a recompondre l’home, que sí sabia com era.” - “Quan vaig aconseguir arreglar l’home, vaig donar volta al full i vaig veure que havia arreglat el món.” Petit gran relat de Gabriel García Márquez. Sens dubte la reflexió d’aquest conte és que tota solució als problemes passen per l’home. Si bé, és cert que estem vivint en una societat amb una gran decadència de valors. Guerres, fam, explotació, desigualtat, el “canvi climàtic”, l’extinció d’espècies animals, la superpoblació... Els grans problemes del món han estat creats per

nosaltres mateixos. Hem de realment seguir intentant “arreglar el món”? O hauríem de començar a plantejar-nos com arreglar-nos nosaltres, les persones? Els grans canvis s’aconsegueixen amb canvis petits, en nosaltres mateixos en primera instància i en el nostre entorn després. En els moments en què ens agradaria canviar el món topem sempre amb una gran sensació d’impotència al adonar-nos del poc impacte que les nostres accions poden tenir... I és que ja ho deia Ghandi “Sigues tu el canvi que vols veure reflectit al món”.

Gener - 2019

Penedès Econòmic

Gener - 2019

L’ENTREVISTA

JOAN Marcé Casas

President sortint de la cooperativa Covides

“Al Penedès, no hi ha cap projecte col·lectiu, ni del vi, ni del cava. Tothom mira pel seus interessos” Joan Marcé va deixar el 26 de gener de ser el president de la cooperativa Covides, després de deu anys en el càrrec. El relleu es va produir en el decurs d’una assemblea de socis extraordinària que va tenir lloc a les instal·lacions de la cooperativa a Sant Sadurní. Defensor del cooperativisme a ultrança, lamenta la situació actual del sector al Penedès.

Olga Aibar Com es va forjar la idea de crear Covides? El nostre projecte col·lectiu el van començar l’any 1966 uns visionaris que van apostar per fer una coopertiva comarcal que aglutinés pagesos petits i mitjans. Tanmateix, hi van haver uns altres visionaris que van pensar que calia aturar el creixement d’una manera o una altra perquè, només néixer Covides ja va entrar 16 milions de quilos de raïm, i de seguida es van haver de fer ampliacions. La cooperativa creixia com l’escuma i alguns creien que aquest treball col·lectiu s’havia de frenar i tornar més a l’individualisme. Però la unió fa la força. Sí, però cadascú treballa com creu, i a un li pot interessar una cosa i a un altre una de diferent. La societat sempre es contrarresta i hi ha cooperatives i també empreses privades. El resultat és que ara no hi ha cap projecte col·lectiu al Penedès ni del vi, ni del cava. Aquí funcionem amb projectes individuals, per tant, cadascú fa la seva: les grans empreses tenen el seu projecte, les cooperatives tenim el nostre projecte col·lectiu, però no lligat amb un altre col·lectiu més gran, i el cava està desunit: uns han marxat perquè elaboren Clàssic Penedès, uns marxen a Corpinnat, els altres no estan còmodes perquè estan amb els grans. Si hi hagués un projecte col·lectiu, no hi hauria tot aquest enrenou. Després anem a França i a la Xampanya pensem què bé que ho fan, però és que ells han cregut en tema col·lectiu i l’han defensat sempre. En canvi el nou president de la DO Cava sempre parla d’anar units. Sí, però si tu estàs en un col·lectiu aquí al Penedès en el qual hi ha una tradició individual, és difícil treballar en projectes col·lectius dins d’una societat individualista, i ens lamentem quan anem a fora. Ara quina solució volem adoptar? La que adoptaran serà reduir la producció, no plantar, i després hem de fer la competència amb els del prosecco, que cullen 20 quilos per hec-

tàrea, i que venen més car que nosaltres. Com s’ha arribat a aquesta situació? Amb projectes individuals no millorarem mai, i no sé perquè el Penedès no se n’adona. Què ha passat? Doncs que les empreses grans han marxat. Han quedat els projectes més petits, quan nosaltres hem de donar solució a tot el raïm del Penedès. Nosaltres, per exemple, hem de fer-ho per a tot el que entra a Covides, no només una part. Tots els raïms que entrem, i del qual surt el nostre vi, es paguen al mateix preu, per la mateixa qualitat. Els socis, com que saben que tenen aquesta regularitat, tenen clar que la seva collita no val menys que qualsevol altre pagès. No hi hauria d’haver un preu mínim? El preu és lliure, cadascú se’l posa. A nosaltres, pel sistema cooperatiu, tothom té el mateix preu, tant el que entra 50.000 quilos, com el que n’entra 100.000. Quants socis sou actualment? Som 600 socis que entrem raïm, més uns 150 d’associats sense collita, i una vuitantena de les olives. Soci comú només ho és el que té activitat cooperativitzada, i també hi ha el soci col·laborador, que té una representació més petita a l’assemblea, però pot fer servir els serveis de la cooperativa igual, amb un capital social mínim, pot comprar a la botiga amb els avantatges de l’associat. Està pensat per a socis que deixen l’activitat agrària. Hi ha relleu de pares a fills? Hi ha famílies que no tenen continuïtat Aleshores el que es fa, a través del fons de terres que vam crear fa dos anys, es passen les terres a un altre soci, i es queden de socis col·laboradors. Així, recuperen el 100% del capital social que tenen a la cooperativa i, alhora, es manté la producció. Covides ha crescut molt en els darrers anys, en gran part gràcies a l’exportació. Si, actualment el 60% de la producció es destina a l’exportació, que es realitza a una cinquantena de països de tot el món.

Joan Marcé (Avinyonet del Penedès, 67 anys). Regenta una explotació vitivinícola familiar al seu municipi que duu el seu nom. Ha presidit la cooperativa Covides durant deu anys. També va ser regidor del PSC a l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès durant 8 anys i alcalde 18 més.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

L’ENTREVISTA

Fèlix Galimany bolet

Nou president de Covides

“Si aconseguim que els familiars dels socis se sumin al projecte de Covides, la farem més gran”

Fèlix Galimany va ser escollit president el passat dissabte 26 de gener, en el decurs d’una assemblea extraordinària de socis celebrada a les instal·lacions de la cooperativa a Sant Sadurní d’Anoia. Treballador incansable, i amb les idees molt clares, el nou president encara els reptes de futur amb il·lusió i ganes, amb l’objectiu de fer créixer la cooperativa. Olga Aibar Vostè és el nou president de Covides arran de la darrera assemblea extraordinària de socis celebrada el 26 de gener. Per quins motius creu que el van escollir? Doncs ben bé no ho sé. Crec que va ser per una suma de circumstàncies: sempre he mostrat máxima implicació en el projecte, vaig ser 6 anys interventor de comptes,,la meva experiència com a controller a l’empresa Robert Bosch i també perquè ser president comporta una feina afegida que no tothom vol o pot assumir. Jo aquest matí estava llaurant abans de venir a fer aquesta entrevista, i he de compaginar la meva feina amb la coordinació dels membres del Consell Rector de la cooperativa.

Fèlix Miró

Quants membres té aquest consell i quins han estat els canvis que s’han produït arran de la darrera assemblea? El Consell Rector està format per 9 membres més tres suplents. Enguany es van renovar tres dels membres, i el dilluns 28 de gener es va celebrar el primer Consell Rector, en el qual es va nomenar la resta de càrrecs del consell: Rafel Ramon (sotspresident), Joan Llosas (secretari), Francesc Vilaseca (tresorer), Enric Fabregat (vocal), Isidre Martí (vocal), Jordi Duran (vocal), Joan Font (sots-tresorer), Ricard Vallès (sots-secretari), i tres suplents: Josep Rovira, Josep Fàbregas, i Francesc Carafí.)

Fèlix Galimany, de 55 anys, regenta una explotació familiar a la Bleda. Té una àmplia i dilatada experiència en el món vitivinícola, i també en el control econòmic d’empresa. Dels 22 als 25 anys va treballar al Registre de la Propietat, i fins als 43, de controller a Robert Bosch.

Quins són els principals temes que té sobre la taula? Tot està bastant encarrilat, gràcies a la bona gestió que va realitzar el meu predecessor, el Joan Marcé, però sempre hi ha mil coses a fer. De fet, ja en la primera trobada del Consell Rector van sorgir moltes idees i propostes que, de mica en mica, anirem desenvolupant. M’agrada la barreja d’experiència i joventut dels membres del consell, i les ganes de treballar que demostren. Abans apuntava la feina desenvolupada per Joan Marcé al capdavant de la coope-

rativa durant els deu darrers anys. Què en detacaria? Un dels seus principals mèrits, per a mi, és que va aconseguir donar credibilitat, tant interna com externa, en uns moments convulsos de la cooperativa. Jo me l’he trobat amb uns balanços assumibles. L’embotellat funciona molt bé, les instal·lacions són modernes, i les vendes i les exportacions estan en un bon moment. L’única pega és l’època convulsa que es viu, sobretot per al vi a doll. Venim de dues collites anormals, de sequera extrema, seguides, i aquest fet ha provocat que el preu del vi s’hagi recuperat de forma natural. El temps ha ajudat a que sigui al que ha d’anar, però ara s’han collit més raïms, hi ha més volum i, per tant, sembla que la tendència serà contrària. També es viuen moments convulsos en el sector del cava. Sí, a les principals cases del cava s’han produït canvis en l’accionariat, que ha passat a mans estrangeres. Això no ens preocupa tant com el fet que els nous propietaris puguin retallar costos per la part del producte base, dels productors. A més a més, s’han produït diverses escissions en el sector que demostren que alguna cosa no funciona. A altres zones productores el sector està més unit, i tots van a la una i remen en la mateixa direcció, no va cadascú a la seva, com passa aquí. Això ens fa ser menys competitius respecte a altres zones i països. Ara bé, jo no canviaria la meva explotació per cap d’aquestes zones. En quina situació està actualment Covides i quins són els seus reptes de futur? La disminució del preu del vi a doll ens afectarà, i crearà alguns desajustos, però nosaltres embotellem el 40% del que produïm, així que tenim marge per recórrer. Pel que fa als reptes, cal optimitzar la utilització de les nostres instal·lacions, fer més serveis per a tercers, i continuar amb el procés de millora contínua interna. Si aconseguim que els fills i familiars dels socis s’estimin més el projecte de Covides, aconseguirem que el prestigi de la cooperativa aumenti encara més.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Analista d’inversions

OTRA INTERPRETACIÓN DE LA GRAN CRISIS: EL DESASTRE PERFECTO (I) “És molt important que els gestors públics atenguin els afectats per les crisis econòmiques però és més útil per als ciutadans que comptin amb gent competent que les eviti”

rec que en la interpretació més compartida pels nostres mitjans polítics i informatius, falta una referència als fonaments de la nostra crisi interior: incompetència de la gestió pública i falta de competitivitat de la nostra economia. Del nostre llibre (¿Cuándo saldremos de la crisis?), el primer article, el que porta el mateix nom, el vaig redactar el 28 de maig del 2008, abans de la crisi financera de la tardor del mateix 2008, i vaig fer la següent interpretació: És a dir, abans de la crisi immobiliària d’Estats Units teníem una crisi pròpia que es va ocultar, per ignorància o interès, per gran part dels mitjans d’informació general fins que va aparèixer la tradicional excusa exterior (com sempre els Estats Units) que va permetre camuflar la responsabilitat de la nostra gestió econòmica. Si no fos així per què a finals del 2007 havien tancat la meitat de les agències immobiliàries? No seria per que portaven 2 anys amb una gran recessió de vendes i no pels 3 o 4 mesos anteriors, des de la crisi als Estats Units? Crec que a partir del 2005, quan es va veure que no podia continuar l’economia fent més cases que tinguessin sortida per a una demanda solvent, la política econòmica havia d’haver-se concentrat en la promoció de coses, a fi de mantenir la producció, la renda i l’ocupació i fins i tot el nivell d’ingressos públics. Calia potenciar el sector productiu fent un gran esforç perquè es constituís una alternativa per a un sector de la construcció, sobredimensionat i a la vora d’un ajust, incentivant tots els processos de reducció de costos i millora de la qualitat, intentant assegurar la competitivitat arruïnada per la revaloració de l’euro sobre el dòlar, l’increment del diferencial d’inflació en relació als països competidors de la

zona euro des de la seva introducció i pel dèficit de qualitat en tants sectors que afecten a la producció (per exemple infraestructures, educació tècnica, recerca, marc legal empresarial i laboral, energia, etc.). Llavors quan sortirem de la crisi? Quan abans substituïm el model especialment centrat en la producció de cases pel de producció de béns i serveis competitius internacionalment, en preu i qualitat, única manera perquè, amb la generació de renda i ocupació en altres sectors, s’asseguri el futur del sector de la construcció i les seves branques auxiliars i complementàries. UNA CRISI DE PEL·LÍCULA: EL DESASTRE PERFECTE (29-12-2009) Fa uns mesos, estava veient a casa l’entretinguda pel·lícula “La tormenta perfecta” sobre els violents fronts tormento-

Calia potenciar el sector productiu fent un gran esforç perquè es constituís una alternativa per a un sector de la construcció sobredimensionat

sos (un d’ells l’huracà Grace) que, a l’octubre del 1991, van col·lisionar formant una de les tempestes més aterridores del passat segle. Mentre, en somnis, revivia la pel·lícula de la lluita titànica dels vaixells per resistir en aquell entorn tan dramàtic, vaig començar a generar dins de mi una enorme angoixa. M’imaginava que era passatger d’un d’aquests vaixells en el qual el capità no cessava de repetir que “el vaixell estava a resguard de la crisi marítima”, que “el model era un exemple internacional de solvència i eficiència”, que “sortiríem d’ella a velocitat de creuer i superant a la resta de vaixells”, que “la tempesta era una fal·làcia, pur catastrofisme”, que “l’actitud dels que exageren sobre l’abast de l’actual tempestat és antipatriota, inacceptable i demagògica” i que “l’actual direcció era la que més havia encertat en les

seves prediccions”. El problema era que, en no veure els riscos del temporal i això que era un dels més importants de la història, les mesures que prenia distaven de ser les més adequades. En lloc d’utilitzar els recursos per millorar la potència del motor i reforçar l’armadura del vaixell i dotar-lo dels últims avenços tecnològics, gastava els diners a reparar la piscina i les pistes de tennis i de ball i en pintar-lo amb vius colors. En lloc de millorar la capacitació tècnica dels mariners per afrontar una situació tan complicada, els formava per entretenir el públic. I, en lloc d’explicar als passatgers la greu situació perquè s’anessin preparant per a mesures extremes, els distreia amb festes, futbol i jocs de mans. Mentrestant, els altres vaixells que estaven dirigits per capitans més seriosos i capacitats, que havien fet un diagnòstic més adequat de la tempesta i havien invertit els seus diners i les seves energies a dotar als seus vaixells de dimensions competitives, anaven sortint de la crisi marítima, amb dificultats però sense pausa. Això no passava amb nosaltres, que ens estàvem enfonsant en el nucli de la tempesta i deixant per als estudiants d’economia una experiència excepcional: de com una societat pròspera, en una tempesta financera històrica, pot acabar per una gestió incompetent, potenciada per la falta d’independència i responsabilitat d’una gran part dels seus mitjans d’informació i d’institucions de representació social i l’apatia de bona part de la seva població i, perquè s’oblida del principi fonamental de la navegació econòmica, el que la competitivitat del seu sector productiu és la que determina la producció, la renda, l’ocupació i fins al nivell d’ingressos públics i la seguretat de les prestacions socials, en el que es dirà “El desastre perfecte”.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Tenir projectes, perquè emprendre és practicar l’ofici de ser persona Enguany fa 10 anys que vaig engegar el meu projecte personal i professional. Vaig treballar durant molt temps a l’Ajuntament de Vilafranca i diferents circumstàncies em van empènyer a prendre la decisió d’emprendre en solitari. No ha estat un camí fàcil, les dificultats que tants emprenedors fan evidents en aquesta mateixa secció, serveixen per descriure la meva pròpia trajectòria. Però encara em sento més identificada quan escolto els motius que empenyen, que motiven, que t’impulsen a innovar, a buscar noves maneres de fer, a trobar reptes... perquè emprendre va d’això: de tenir projectes il·lusionants. I és precisament aquest el tema que vull tractar avui. Els projectes, siguin personals o professionals articulen la nostra vida. Entenc per projecte petit o gran, una fita a aconseguir d’una certa dificultat. És un projecte per exemple escriure un bloc, o un llibre, però també ho és preparar un viatge o una cursa i evidentment muntar un negoci. No tenir-ne ens porta a la inacció i moltes vegades al sense sentit. Els projectes ens donen la força propulsora per engegar tasques i afrontar reptes. Però de què estan fets els projectes? Tot comença per un “per què”? De vegades confonem el MOTIU, amb la MOTIVACIÓ. En el meu cas vaig emprendre perquè havia pres la decisió de no seguir treballant a l’Ajuntament (això és el motiu). Em seduïa (i em sedueix avui encara més després de 10 anys) la idea d’ensenyar a emprendre, de donar les eines necessàries perquè una persona

pugui transformar les seves idees en projectes concrets i això és una autèntica MOTIVACIÓ. M’apassiona la docència i el coneixement sobre la creativitat. Podríem fer servir la metàfora de la pólvora i la metxa. El motiu seria la metxa que encén la pólvora de la motivació. Sabries dir quina és la teva autèntica motivació per a algun dels projectes que tinguis en mans aquest 2019? La motivació t’estimula a generar moltes idees. La fase inicial d’un projecte és tant estimulant que provoca un efecte creatiu d’una gran potència. El nostre cap es focalitza en aquell tema i qualsevol estímul, qualsevol petita casualitat connecta amb les nostres idees i objectius. És una fase generadora, possibilista, expansiva, plena d’alternatives, rica i oberta. De fet és tant així, que sovint ens sentim atabalats perquè de tantes idees no sabem per on començar. Podria fer això, o allò... Necessitem aquesta fase tant divergent per poder seleccionar després i quedar-nos amb les idees més bones i suggerents. Ens cal obrir el ventall de possibilitat per després poder-lo tancar i triar les opcions més valuoses i que tenen més sentit. Aquesta és una mena de fase d’enamorament del nostre projecte. Amb totes les virtuts i riscos que comporta mirar-nos el projecte amb els ulls de l’amor. Amb qui o per a qui? No cal dir que si el projecte que tenim entre mans és un projecte

que repercuteix en tercers (siguin clients o beneficiaris de la nostra acció), els hem de situar en el centre de les nostre idees. Qui pagarà per això que vull oferir (si es tracta d’una empresa), què necessiten, que els agrada, com satisfan avui aquesta necessitat. Imaginem que el que vull fer és un bloc: qui em llegirà, quan em llegiran, que els pot agradar, per què em llegiran a mi i no un altre bloc... Potser el projecte no té beneficiari però en canvi necessita algú per fer-se realitat, qui és aquest algú, on el trobaré. Tocar de peus a terra. Temps i recursos La fase creativa ha de donar peu a transformar les idees en realitats. I això passa per buscar els recursos necessaris que de vegades són materials i d’altres són de temps. Depenent de la tipologia del projecte que ens hem marcat la complexitat serà una o l’altra. Si el que vull és per exemple obrir un bloc, després d’haver fet una bona pluja d’idees hauré de buscar quina és la millor plata-

forma per fer-lo realitat i sobretot destinar molt temps a organitzarlo i escriure-hi. Si el meu projecte passa per fer una cursa, doncs hauré de trobar el temps d’entrenament. I si el meu projecte és obrir un negoci, la llista de passos a donar és llarga i no gens fàcil. Planificació i organització Fer un projecte realitat demana planificació i organització. Més complex és el projecte més necessitat tenim de fer visibles les etapes i les fites aconseguir. El sistema de planificació inversa ens ajuda a garantir que arribarem a temps a aconseguir allò que ens havíem planificat. De fet quan l’objectiu és ambiciós i llunyà en el temps, el fet de trossejar el projecte en petites fites assolibles a més curt termini, serveix d’estímul per acostar-nos amb més facilitat a l’objectiu fi-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Emprendre és practicar l’ofici de ser persona. Tenir projectes ens empeny a il·lusionar-nos i actuar. 2- El motiu és el detonant per començar un projecte però la motivació és el que de veritat ens fa seguir endavant. 3- Tenir projectes ens converteix en persones més creatives. 4- Trossejar els projectes en reptes més petits ens ajuda a assolir els objectius.

nal. Passar a l’acció Quants projectes no es queden en la fase d’ “hauria de...”. Emprendre és un verb d’acció i no només d’ideació. La constància d’un dia i un altre avançant mica en mica permet fer realitat un projecte. Aquesta mateixa secció d’aquest diari va ser un projecte que vam començar amb el Josep i el Marc. Era només una idea incipient i avui portem més de 70 emprenedors/es entrevistats. Els projectes es materialitzen amb l’acció repetida i continuada que transformen idees, objectius i reptes en realitats. Ensenyar a tenir projectes En la societat de la immediatesa i de la impaciència, ensenyar petits i joves a tenir projectes és una manera d’educar la seva iniciativa i alhora perseverança. Si estàs llegint això i has arribat a aquest punt deu voler dir que també tu ets una persona emprenedora. Si tens nens i nenes i/o joves al teu voltant, ensenya’ls educa’ls en l’habilitat d’emprendre projectes, siguin petits o grans, és la millor garantia que així entrenaran l’habilitat de ser persona activa, compromesa i responsable del seu propi futur.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

Notícies de la FEGP Es convoquen els Premis FEGP 2019 La FEGP obre el termini per la proposta de candidatures als seus premis anuals. De nou, el veredicte del jurat es donarà a conèixer en el decurs de La Nit de l’Empresa. Fins al 28 de febrer, es podran propo-

sar candidatures a les categories sectorials d’Indústria, Comerç, Turisme, Logística i Habitatge, i també a les categories transversals d’Innovació, Internacionalització, Sostenibilitat, Responsabilitat Social i Màrqueting i Comunicació.

La directora general d’Igualtat, ponent del Fòrum Gran Penedès Mireia Mata, directora general d’Igualtat, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, serà la ponent de la propera sessió del Fòrum Gran Penedès, dijous 14 de febrer, a les 9h30, al Centre Àgora, a Vilafranca.

L’esmorzar-col·loqui que tots els mesos organitza la FEGP rep el patrocini de Mútua Penedès i la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Per assistir a l’acte cal demanar invitació a la FEGP (comunicacio@fegp.cat).

La Nit de l’Empresa es farà a Codorniu

Serveis i avantatges que ofereix la FEGP

El proper 26 d’abril, divendres, tindrà lloc la gala anual de la Federació Empresarial del Gran Penedès. Aquesta vegada, La Nit de l’Empresa s’emplaçarà en un escenari tan excepcional com és el Celler Gran de les caves Codorníu, a Sant Sadurní d’Anoia.

Socis i no-socis de la FEGP estan convidats a la sessió oberta que es prepara pel proper 7 de febrer, a les 15h30, a la seu del Vendrell (c. Montserrat, 6, 2n). S’explicaran els avantatges, les prestacions i els serveis que ofereix la FEGP a les empreses

A la sobretaula del sopar es donarà a conèixer el palmarès 2019 dels Premis FEGP, com també dels premis de Dones d’Empresa i Joves d’Empresa. A més, es retrà homenatge a les empreses que enguany compleixen un aniversari significatiu.

i professionals associats. Els assistents rebran l’obsequi d’una litografia del pintor Artur Duch i, a més, un xec de formació exclusiu, al vostre nom. Cal confirmar assistència (comunicacio@ fegp.cat).

Nous socis de la FEGP ASSESSORIA LAJUSTICIA Vilafranca del Penedès www.assessorialajusticia.com

DIAGTRES Ullastrell www.diagtres.com

FINQUES SIP Vilafranca del Penedès www.finquessip.es

CERITANIA Sant Pere de Ribes www.ceritania.com

EB COACHING Cubelles

GAEL SOLUCIONS Vilafranca del Penedès www.gaelsolucions.com

CO23 • ESPAI COWORKING Vilafranca del Penedès www.co23.cat COPYWRITING PARA WEB Vilafranca del Penedès www.copywritingparaweb.com

ELOQUENT - ENGLISH El Vendrell www.eloquent-english.com FAS BARCELONA Canyelles www.fasbarcelona.com

ICAN Canyelles INSTAT ASSESSORS Vilafranca del Penedès www.instat.es

GERENTE A TIEMPO PARCIAL Sant Pere de Ribes www.agustinserrano.com GLS VILAFRANCA Vilafranca del Penedès

INSTAT ENERGY Vilafranca del Penedès www.instatenergy.com INSTAT ASSESSORS Vilafranca del Penedès www.instat.es

PASTISSERIA KINKAKAU Vilanova i la Geltrú www.kinkakau.com PREVINTEGRAL Vilanova i la Geltrú www.previntegral.com RECAREDO Sant Sadurní d’Anoia www.recaredo.com VIRTUAL OFFICE MANAGEMENT Vilallonga del Camp www.virtual-om.com

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Gener - 2019

Els calçots, un producte que mou un volum de negoci d’uns 12 ME El sector calcula que durant aquests mesos es mourà un volum de negoci d’entre 10 i 12 milions d’euros. Els restaurants ja ofereixen calçotades als seus clients, els quals han estat esperant pacientment durant un any el reton de la temporada dels calçots; de la mateixa manera que els propis restaurants han estat esperant els primers

calçots per donar inici a la temporada, ja que suposa un nombre important de reserves. Aquest any es preveu una producció de més de 70 milions de calçots, un nombre una mica superior a la dels darrers anys. D’aquests, entre 12 i 13 milions estan sota la denominació Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, que aglutina una

cinquantena d’agricultors. De fet, és habitual donar el tret de sortida oficial de la campanya a Valls on el passat dia 27 es va celebrar la Gran festa de la Calçotada. Uns 40.000 visitants van omplir els carrers de la ciutat per veure demostracions de coure calçots a la graella, concursos d’elaboració de salsa i de cultivadors i degustacions populars.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

VINS&CAVES

Corpinnat surt de la DO Cava i provoca un nou cisma en el sector cavista

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 84 - Gener 2019

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Meritxell Bayarri, Lorena Del Amor i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com

Els nou membres de l’AVEC no podran utilitzar o fer referència a la marca Cava, a la categoria Gran Reserva o al Cava de Paratge Qualificat, exclusives per als elaboradors inscrits a la DO Olga Aibar Corpinnat ha sortit de la DO Cava. La notícia va provocar un gran rebombori en el sector cavista, en produir-se una nova escissió, després de la del 2014, arran de la sortida d’un grup de productors del Consell Regulador del Cava per fundar la marca Clàssic Penedès. L’abril passat va néixer una nova marca, Corpinnat, que aglutinava sis cellers, i que de mica en mica va anar sumant adhesions, fins als nou actuals: Gra-

mona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet de Can Feixes, Júlia Bernet, i Mas Candí. L’objectiu era impulsar el sector en termes de prestigi i posicionament, però també defensar la singularitat del territori i les varietats dins de l’oferta internacional de vins escumosos. Ara, la limitació geogràfica de Corpinnat a 46 municipis, el reglament d’ús, i els controls de qualitat externs que exigia Corpinnat han estat alguns dels principals esculls en les negociacions amb el Consell Regulador del Cava. El

seu president, Xavier Pagès, lamentava que “desgraciadament, la gran discrepància és el temps. Coincidim en els objectius de territori i qualitat, però no ha estat suficient per convèncer-los, i finalment han cregut convenient seguir el seu camí. Des del Consell Regulador del Cava no hem deixat de reiterar que la unió i la confusió genera la força necessària per competir exitosament en els mercats mundials”. En abandonar la DO Cava, els membres de l’AVEC no podran utilitzar o fer referència a la

marca Cava, a la categoria Gran Reserva o al Cava de Paratge Qualificat, exclusives per als elaboradors inscrits en la D.O. Cava i que, actualment, representen el punt més alt de la piràmide qualitativa dels vins escumosos a escala mundial. La marca col·lectiva de la Unió Europea Corpinnat de Vins Escumosos de Qualitat arribarà al mercat aquesta pròxima primavera amb la comercialització de les primeres ampolles que incorporaran en l’etiquetatge el distintiu de la marca Corpinnat.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Amb la col·laboració de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Freixenet creix en vendes, però retalla un 87% el seu benefici

El Marejol celebrarà el sisè Concurs de Tast de Vins a Cegues

Freixenet va guanyar un milió d’euros en el seu darrer exercici fiscal abans de l’entrada de Henkell, però va reduir un 87% el repartiment de dividends. El grup va registrar una facturació de 542 milions d’euros, un 1,3% més respecte a l’exercici anterior, però amb una caiguda del marge brut consolidat del 3,6%. Davant dels 8,4 milions

El 18 de febrer se celebrarà la sisena edició del Concurs de Tast de Vins a Cegues per parelles del restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, un dels més importants de Catalunya. Un màxim de 90 parelles posaran a prova les seves habilitats i competiran per ser la parella guanyadora de l’edició d’enguany. S’hi esperen les millors parelles de

tast de vins a cegues de Catalunya, i també hi haurà participació internacional. Els concursants tastaran vuit vins entre escumosos, blancs, negres i un especial. Enguany es repartirà la xifra rècord de 3.000 euros en premis. El primer premi serà de 1.500 euros en vins, el segon de 1.000 euros, i el tercer de 500. Abans del concurs, el Consell Regula-

dor de la DO Penedès oferirà un tast dels seus vins. D’altra banda, es donarà a tastar un novè vi. Qui n’encerti les característiques s’endurà una ampolla de cadascun dels vins del concurs. I sinó, qui més s’hi acosti s’endurà una ampolla del Clàssic Penedès Colet Gran Cuvée 2015 en format Matusalem (6 litres / 8 ampolles).

Reformar la governança de la formació professional inicial per tal de facilitarne la coordinació amb la resta del sistema educatiu. Reforçar l’aprenentatge de competències bàsiques en el currículum dels estudis professionals i donar suport a les persones graduades en formació professional que volen continuar els seus estudis. Potenciar la professionalització de l’orientació tant educativa com laboral en els centres educatius. Accés i ús d’infraestructures i tecnologia de les empreses per part del centres. Més reconeixement de la formació professional. En els últims anys ha

augmentat la quota de joves amb estudis universitaris, semblava com si no feies una carrera no ets ningú, i per contra, la formació professional ha baixat (tot i els esforços) i això ha creat molts problemes: Universitaris en feines per sota del seu CV, i empreses amb necessitats laborals no cobertes. Aquesta elevada polarització educativa a Catalunya no és deguda a un excés d’universitaris sinó a l’elevat abandonament escolar prematur, i el pas esmentat per un servidor de passar si o si primer per la FP en pot ser una clau. Em dona la sensació, per el que he vist al meu voltant

i realitzant una petita recerca, que la gran majoria de graduats en CFGM que continuen estudis ho fan als CFGS (65%). En el cas dels graduats en CFGS ho fan a la universitat (75%). Hem de apostar fermament per la FP, i com última crítica, també per experiència d’haver fet un servidor, 4 cicles formatius, una diplomatura, una llicenciatura i un postgrau és que els millors professors que he tingut no han estat docents, han estat els professionals que col·laboraven en els centres on vaig estudiar, aquesta és una última clau per l’èxit del a FP.

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

comptabilitzats l’any anterior, va perdre 3,56 milions d’euros. La majoria de les pèrdues provenen de Freixenet SA, amb unes pèrdues de 3,5 milions d’euros. Les bodegues Castellblanch i Segura Viudas van registrar uns números vermells

de 3,57 i 2,55 milions d’euros, respectivament, i René Barbier va perdre 507.000 euros.

La formació professional, una necessitat real Per a mi, i sota la meva experiència vital la formació professional és un element clau per a molts aspectes: Taxa d’abandonament en la formació secundària, taxa d’inserció laboral, carrera professional, etc. Si alguns dels lectors sou pares amb adolescents en edat d’escollir carrera professional, no us hauria de fer malpensar en un pas per la formació professional abans de llançar-se a una carrera universitària. Estem en una època en que tot va molt ràpid, i el voler

córrer per avançar professionalment molts cops va en contra del punt de maduresa dels adolescents. Si per mi fos, faria obligatori aquest pas, abans d’escollir un grau universitari, els motius després de passar per la FP: els joves ja tenen una base molt específica quan entren a nivells superiors, segurament ja hauran decidit si els hi agrada o no aquell sector, arriben més madurs en un ambient més exigent etc. Ara bé, crec que faltarien algunes reformes:

Penedès Econòmic

Gener - 2019

VINS&CAVES

Enoturisme Penedès apostarà pel turisme esportiu i d’autocaravanes Al setembre arribarà la Penedès360 Challenge, una nova experiència al voltant de l’esport i del vi

Enoturisme Penedès va presentar fa pocs dies el Pla d’accions i estratègia per aquest 2019. La directora del Consorci de Promoció Turística, Núria Sala, explicava que enguany es promourà el turisme d’autocaravanes i el turisme esportiu al Penedès, a banda d’altres segments que ja fa temps que es treballen. Pel que fa al projecte d’autocaravanes, es preveu que abans de l’estiu es presenti una xarxa d’àrees de servei i pernoctació per autocaravanes al Penedès, tant municipals com privades. El motiu pel qual s’ha triat aquest segment ha

estat perquè és un turisme “familiar, que repeteix si ha tingut una bona experiència i que inverteix en el comerç local. A més, va en alça perquè cada vegada es matriculen més automòbils d’aquest tipus”, explicaven les responsables del projecte. Pel que fa al turisme esportiu, es preveu treballar-lo través de la creació de Penedès 360 Challenge que tindrà lloc al setembre. Aquesta serà la primera cursa que s’organitza pels senders i camins del Penedès, es reuniran ciclistes, corredors, empreses de servei turístic, d’esport i d’enologia. L’esdeveniment esportiu consistirà en diverses curses a peu i en bicicleta per a tots els nivells. Com a com-

Bonet, president d’honor de Freixenet

Freixenet va celebrar el 31 de gener el segon Consell d’Administració a Sant Sadurní i va realitzar un balanç “molt positiu” dels primers mesos de l’aliança entre Henkell i Freixenet, que ha creat el líder mundial del sector dels vins escumosos. Després de la reunió, el Consell d’Administració va anunciar el nomenament de Josep Lluís Bonet com a president d’honor, càrrec que compartirà amb Josep Ferrer Sala. Bonet, excopresident de la companyia, seguirà sent accionista de Freixenet, firma a la qual està vinculat des de fa 53 anys. En aquest temps, Bonet ha realitzat “importants contribucions” a l’expansió nacional i internacional de Freixenet, i al desenvolupament de

les relacions institucionals de la marca a tot el món. El grup també ha nomenat Pedro Ferrer com a vicepresident de la companyia, responsabilitat que combinarà amb les seves funcions de CTO i conseller delegat. Ferrer ocupa el càrrec de conseller delegat, igual que Andreas Brokemper, que també és el portaveu de la junta directiva d’Henkell Freixenet. Els canvis del Consell d’Administració es completen amb la incorporació de José María Ferrer com a membre del màxim òrgan del grup. Ferrer ha ocupat càrrecs com a responsable de màrqueting de Segura Viudas i responsable de vendes de Freixenet. També ha estat president de les filials de Freixenet als Estats Units i Austràlia.

plement es preveu instal·lar una fira amb els productes més representatius del Penedès. D’altra banda, començarà una campanya anomenada Penedès Secret, que ja fa dies que es publicita a les xarxes socials. A través d’aquesta nova campanya es donaran a conèixer les anècdotes més curioses i desconegudes del territori per acompanyar les propostes turístiques de les empreses. També es va recalcar que es continuarà apostant pel turisme de negocis amb PenedèsEVENTS que va néixer l’any passat i que es caracteritza per organitzar reunions, xerrades i trobades de negocis. D’altra banda, també es van

presentar els resultats de l’exercici de 2018. Núria Sala, explicava que el 2018 es van facturar 50.511,84 euros a través dels 131 productes que s’ofereixen a la pàgina web d’Enoturisme Penedès. Concretament, es van realitzar 666 reserves i es van aconseguir 2.203 clients. Tot i això, Sala apuntava que els números respecte a l’any passat “són negatius” perquè la facturació el 2017 va ser de més de 79.000 euros i atribuïa aquesta davallada a la disminució de visi-

tes a la web i a què cada vegada hi ha més empreses que tenen punts de venda directes des de les seves pàgines web. No obstant això, la directora d’Enoturisme Penedès, assegurava, en general, que totes les pàgines turístiques del país han viscut la mateixa situació pel que no és res “problemàtic“. Durant l’acte també es van lliurar 25 noves distincions Biosphere a empreses penedesenques amb les quals s’acredita el seu compromís amb la sostenibilitat turística.

Fèlix Galimany relleva Joan Marcé com a president de Covides Les instal·lacions de Covides a Sant Sadurní d’Anoia van acollir el passat dissabte 26 de gener, una assemblea extraordinària de socis on es va escollir el nou president, Fèlix Galimany, i els nous membres del Consell Rector de la cooperativa. Galimany pren el relleu de l’expresident, Joan Marcé, que ha estat al capdavant de Covides durant la darrera dècada. La presa de possessió es va fer el passat dilluns 28, coincidint amb la primera reunió del nou

Consell Rector per a establir el full de ruta que seguirà la cooperativa d’ara endavant. Fèlix Galimany és un viticultor penedesenc de 55 anys. Dirigeix una explotació familiar a la Bleda i té una gran experiència dins del sector vitivinícola i com a comptable. A Galimany l’acompanyaran en el seu mandat el Consell Rector de Covides, que també ha incorporat a nous membres com Rafael Ramon (sotspresident), Joan Llosas (secretari), Francesc

Fèlix Miró

Lorena Del Amor

Vilaseca (tresorer), Enric Vilaseca (vocal), Isidre Matrí (vocal), Jordi Duran (vocal), Joan Font (sotstresorer), Ricard Vallès (sotsecretari), així com tres suplents: Josep Rovira, Josep Fàbregas i Francesc Carafí.

La collita del celler Torre del Veguer ha estat un 20% més productiva El celler familiar Torre del Veguer, de Sant Pere de Ribes, ha tancat una campanya vitícola amb més producció, un 20% més respecte a la collita del 2017 la qual va estar marcada per la sequera. Segons els responsables del celler, els vins de les vinyes del Garraf d’aquest 2018 seran “molt aromàtics i frescos”. La directora tècnica del celler, Marta Estany, explicava que la meteorologia d’aquesta anyada “ha estat de llibre” perquè

l’hivern va ser fred, la primavera plujosa i l’estiu calorós i sec. D’altra banda, explicava que durant la verema d’aquest any “s’ha hagut d’estar molt al damunt de les vinyes amb més tractaments del que és habitual per controlar les plagues de fongs, especialment del míldiu i encara més per fer-la 100% ecològica”. Les maduracions dels raïms s’han retardat enguany i ha calgut controlar el grau probable per decidir el moment òptim de cada verema. El dia 20 de març

van començar a brotar les varietats blanques Malvasia de Sitges i Muscat, i el 29 de març la negra Syrah. Pel que fa a la verema, a les vinyes del Garraf es va iniciar el dia 9 d’agost i va finalitzar el 5 d’octubre.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

HISTÒRIA

Tintín i Popeye, dos jovenets de 90 anys

Josep Barella El món del còmic segueix de celebracions. Si a finals de l’any passat Mickey Mouse celebrava els seus 90 anys, aquest mes de gener els arriba el torn a dos icones de la cultura popular: els famosíssims Tintín i Popeye. Tots dos van néixer ara fa nou dècades, el gener de 1929, l’any del crac. I no seran els únics. Al llarg de 2019, celebraran anys Batman, que arriba a octogenari; Astèrix, un jovenet de 60 anys o el Guerrer de l’Antifaç, que en fa 75. La creació d’Hergé es va començar a publicar a les pàgines de Le Petit Vingtième el 10 de gener del 1929. El jove i eixerit

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

reporter amb tupè i bombatxos, sempre acompanyat del seu fidel fox terrier Milú, iniciava les seves aventures amb Tintín al país dels soviets, una visió ingènua de la Unió Soviètica, molt influenciada per l’anticomunisme de l’abat Wallez, director de la publicació. Tintín naixia com a evolució natural de l’anterior personatge d’Hergé, l’escolta Totor, però ple d’actualitat perquè seguia el model d’intrèpids reporters del moment. Tintín ben aviat va esdevenir una icona de la cultura francobelga, instaurant tot un estil gràfic i narratiu. La creació d’Hergé va transcendir totalment el còmic, adaptant-se al cinema, a dibuixos animats i creant tota una cultura del merchandising al

voltant seu. La part negativa, però, van ser les moltes polèmiques que sempre van envoltar el personatge i el seu creador, en molts casos amb acusacions que oblidaven el context històric en el moment de la seva producció. Només una setmana després, naixia un altre icone del món del còmic, el que és considerat, per molts, l’iniciador del

El motor de les nostres accions Es diu que les persones prenem decisions i actuem mogudes per dues poderoses forces: sentir el plaer o evitar dolor. Fa un temps, un client amb qui estàvem fent un procés de canvi per desenvolupar el seu lideratge es va adonar que el motor que empenyia la seva empresa era la por. I això va marcar un abans i després en la manera de gestionar el seu negoci. Això no va passar de la nit al dia com podem imaginar sinó que va ser necessari augmentar la consciència i actuar amb determinació amb la nova manera de fer.

Aquest empresari del sector de la construcció (a qui anomenaré Marc de forma fictícia) es va adonar de que la por l’empenyia a acceptar tot tipus d’obres, encara que no fossin les més interessants, ja que tenia por a no facturar el suficient per poder pagar totes les seves despeses. Malauradament aquesta és una tessitura freqüent en el mon empresarial. Quan la por és el motor que ens porta a decidir i comportar-nos de determinada manera fa que el nostre dia a dia es pugui convertir en una lluita. Una lluita per aconseguir

gènere dels superherois: Popeye. El 17 de gener del 1929, les vinyetes de la tira diària Thimble Theatre, d’E. C. Segar presentaven un personatge molt peculiar: un mariner borni, amb pipa i avantbraços musculosos. El seu nom prové de l’expressió anglesa pop-eye (ulls saltons) i es referia al fet que va perdre un ull en una de les batalles on va intervenir. El personatge va tenir tanta acceptació que ben aviat la sèrie va passar a anomenar-se Thimble Theatre Starring Popeye i gairebé immediatament va fer el salt als dibuixos animats, com un personatge dels episodis de Betty Boop. Tant èxit va tenir que se li va dedicar una sèrie pròpia, Popeye the Sailor. Tot i que la seva imatge més icònica és menjant una llauna d’espinacs, els origens del famós mariner d’increïble força i invulnerabilitat tenien un origen ben diferent: naixien d’haver fregat el cap de la gallina màgica Bernice. Però el govern nord-americà va aprofitar l’èxit del personatge per

promoure el consum d’espinacs durant la Gran Depressió introduint la ingesta d’aquestes verdures com el motiu de la seva increïble força. Josep Barella

clients, aconseguir finançament... amb el conseqüent estrès. I per contra, quan les nostres accions són escollides des del plaer, des de la il· lusió l’energia amb què actuem és totalment diferent. D’aquesta manera, en Marc va ser capaç de deixar de guiar-se per la por i donar la benvinguda a una nova perspectiva, la de decidir realment quin tipus de projectes, clients, tarifes etc. estaven alineats amb la seva empresa. Així fou com va dissenyar una nova visió i missió per a la seva empresa i va haver de donar passos encaminats cap a aquesta nova estratègia. Aquesta nova fase va donar peu a

Coses que potser no sabies d’en Tintín - Hergé va ser un visionari. Entre 1952 i 1953 va publicar l’aventura on arribava a la Lluna 15 anys abans que ho aconseguís Neil Armstrong. Es va titular Aterratge a la Lluna. - Encara que el còmic als seus inicis tenia una forta càrrega anticomunista, com es va poder veure a Tintín al país dels Soviets, la veritat és que Hergé tenia amistats xineses. - Tot i que les aventures de Tintín porten el reporter a recórrer el món, el seu creador, Hergé mai va visitar aquests països. Normalment la seva font eren els articles de National Geographic. - L’aparença de Tintín al llarg de totes les publicacions no canvia gaire. - Se sap molt poc de la vida de Tintín, ni tan sols el seu nom complet. No se sap per quin mitjà treballava ni les seves aficions. - Tintín és periodista però només escriu un únic article al llarg de tots els àlbums. L’escriu en una freda habitació d’un alberg i mai l’arriba a enviar. - Cada any a Bèlgica se celebra el seu aniversari. Existeix una moneda de deu euros amb la seva figura, segells de correus, cartells i dolços. - Cap de les aventures té personatges femenins de protagonistes, la qual cosa va portar que s’acusés Hergé de masclista i misogin. - Es considera que el nom del seu fidel amic, el gos foxterrier blanc Milú, està basat en el nom d’un antic amor d’Hergé. La dona es deia Marie-Louise van Cutsem, a la qual li deien afectuosament Malou. - A Tintín a Amèrica apareix l’únic personatge real amb el seu sobrenom sense modificar: Al Capone. - L’intrèpid reporter va estar a punt d’anomenar-se Pepito a Espanya. - Steven Spielberg es va fer molt fan dels còmics d’Hergé. Va comprar els drets per portar Tintín a la gran pantalla poc abans de la mort de l’artista, cosa que va aconseguir el 2011. - Pel fet que Les aventures de Tintín es van continuar publicant durant la invasió alemanya a Bèlgica i la Segona Guerra Mundial, Hergé es va enfrontar a diverses acusacions de col·laboracionista.

nous reptes, i el més gran de tots va ser desenvolupar l’assertivitat per aprendre a dir NO a molts projectes i empreses que no estaven alineats amb la nova visió. No va ser gens fàcil, ja que aquestes decisions requerien molt coratge i cridaven a altres pors, com la incertesa a saber què passaria si rebutjava projectes que tot i que no s’ajustaven a la nova estratègia no deixaven de ser-li familiars, ja que durant anys els va estar agafant, amb el conseqüent dubte i vacil·lació en l’acció. En Marc va aprendre a definir un nou rumb, a seleccionar els seus clients, i a relacionar-se amb ells amb seguretat, ja que esta-

va molt convençut de les variables amb què feia el seu particular filtre, sense perdre de vista el plaer que li representava apropar-se al seu nou target. En Marc va fer una molt bona feina, ja que va créixer personalment a l’hora d’identificar les seves pors, superar-les, aprendre a dir NO, etc. per poder créixer professionalment. La bona notícia és que amb aquesta estratègia va ser capaç d’augmentar la facturació un 30% treballant de forma més intel·ligent i il·lusionant. I ara li pregunto, des d’on pren les decisions, des de la por a perdre o el plaer de guanyar?

Penedès Econòmic

Gener - 2019

TECNOLOGIA

El 20% de les compres online a Espanya es fan en 5 marketplaces

Immersos en la febre de les compres online, hi ha un tipus de portal que destaca per sobre de la resta: els marketplaces. Webs de venda com Amazon o AliExpress s’han convertit en el lloc predilecte de milions de persones a l’hora de comprar qualsevol mena de producte AMIC En l’actualitat 1 de cada 5 compres les concentren 5 portals de venda, els quals són marketplaces: Amazon, Aliexpress, eBay, El Corte Inglés i Carrefour, tal com indiquen des de Tandem, consultora experta en marketplaces. I,tal és l’èxit d’aquests megaportals de venda que el 87% dels internautes els van triar per fer les compres de Nadal. Aquestes dades reflecteixen l’èxit global dels marketplaces, que han estat utilitzats en algun moment per la pràctica totalitat dels eshoppers. A més, a Espanya s’usen de mitjana 3,8 marketplaces, sent un dels països amb un major nivell d’acceptació d’aquest tipus de portals. No obstant això, l’auge d’aquestes webs no se cenyeix exclusivament a la compra, sinó que també són utilitzats per a informar-se, a través de descripcions, opinions i imatges de compres de clients. En concret, dos de cada tres internautes consideren els marketplaces la principal font d’informació per comprar online. Comoditat i profunditat de catàleg, els punts forts dels marketplaces El preu ha deixat de ser un avantatge diferencial a l’hora comprar en marketplaces, en comparació

amb un altre tipus de webs. Així ho indiquen les dades de Tandem, en els quals s’observa que la profunditat de catàleg i la comoditat a l’hora de comprar diferents productes són considerades els seus grans avantatges. “Ha arribat el punt en el qual els marketplaces ja no estan en la mateixa lliga que la resta de les online, sinó que el seu veritable competidor són les botigues físiques. Per això, davant la impossibilitat de tocar els productes o emportarse la compra immediatament que són els principals avantatges de les botigues a peu de carrer, és indispensable que juguin amb un altre tipus de bases com oferir una gran varietat de productes o lliurar la comanda el mateix dia”, afirma Mónica Casal, CEO de Tandem. Amazon continua sent el rei Pel que fa als marketplaces més demandats, Amazon és el líder indiscutible, ja no només a nivell de marketplaces sinó també en el global de totes les vendes online. Així, Amazon representa el 7,5% de les vendes online, per davant de gegants com El Corte Inglés o Zara. Després de la companyia de Jeff Bezos es troba la xinesa AliExpress i la perenne Ebay. “Qualsevol empresa o negoci que vulgui vendre online ha d’apostar pels marketplaces per a arribar a un major nombre de clients i, en això, no hi ha ningú com

Amazon. Des d’Espanya pots oferir el teu producte en els 28 països de l’EU a través d’Amazon, i tot sense sortir d’aquesta plataforma. Tenint en compte que Espanya acapara només el 5% de la facturació online europea això et dóna una idea de l’efecte catalitzador que té aquest canal. Un exemple clar el tenim en el nostre client Fonguis BCN que, després d’un any a Amazon, van créixer les seves vendes un 364%, així com va obtenir un augment exponencial del trànsit del seu web, va liquidar estocs al PVP i va millorar la seva imatge corporativa”, sentencia Casal. Un altres dels motius de la con-

centració de compres en línia en aquests grans portals és la gran seguretat que tenim a l’hora de comprar-hi. Sabem que no són botigues falses, un dels grans problemes que té el comerç on line en l’actualitat. Hem d’anar amb compte perquè no totes les botigues online són segures. Quins criteris han de fer sospitar al consumidor que està davant una botiga falsa? 1. Només admet el pagament per avançat. És probable que, encara que a l’inici de la botiga s’anunciï que s’accepten tots els mètodes de pagament habituals, a l’hora de pagar només s’admet el pagament per avançat o la transfe-

rència immediata. En aquest cas, desconfia. 2. L’únic número de telèfon que ofereix és un de tarificació especial. És imprescindible que la botiga online no només ofereixi una forma de contacte sinó que doni diverses opcions perquè els clients puguin preguntar dubtes o comentar el que necessitin directament amb el venedor. Si només ofereixen un telèfon de tarificació especial, desconfia. 3. No mostra l’avís legal, la política de privadesa i les condicions de contracte. Totes les botigues han d’incloure un avís legal on figuri el nom de la persona responsable, la seva adreça i el seu contacte. Així mateix, el dret de desistiment ha de ser sempre vàlid i com a mínim de 14 dies. Si no és així, has de desconfiar. 4. Encara que mostra el segell de qualitat, no pots clicar-hi, és només una foto. Si quan intentes clicar en el segell de qualitat no s’obre el certificat corresponent, no és autèntic i la botiga no està certificada. Pots fer una doble comprovació i consultar a la web de Trusted Shops el llistat de clients. Si té el segell de Trusted Shops però no pots punxar-lo ni apareix a la web, desconfia. 5. La pàgina web té faltes d’ortografia. Existeixen tendes online falses molt ben fetes que realment fan dubtar els consumidors però hi ha unes altres que tenen nombroses faltes d’ortografia. Això significa que són pàgines web allotjades en països llunyans, que simplement han fet una traducció online ràpida. Si l’aparença de la botiga et dóna mala sensació, desconfia. 6. El preu del producte és realment baix comparat amb la resta de les tendes. Sol ocórrer quan un producte està de moda i el seu preu és alt igual que la demanda que, mentre en totes les botigues oficials està esgotat, apareix una botiga sospitosa que ofereix molts i molt barats. En aquest cas, desconfia.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

LLIBRES

Claus per elaborar una anàlisi completa dels comptes anuals

Análisis de balances Oriol Amat PROFIT 16,85€ i e-book 6,99€

A través de l’anàlisi dels comptes anuals d’una empresa s’obté una visió clara de la seva situació patrimonial, financera i econòmica. Diagnosticant les seves fortaleses i febleses, tant en els aspectes econòmics com a financers, es poden formular recomanacions que contribueixin a millorar la seva situació actual i les perspectives de fu-

tur. Aquest llibre ens mostra com s’analitzen els comptes anuals d’una empresa, amb casos pràctics resolts basats en empreses reals per aclarir els temes al màxim. Entre d’altres, aprofundeix en qüestions clau com: - Endeutament i capitalització - Solvència a curt termini

Les claus que porten a Barcelona a ser una “marca ciutat”

Marca Barcelona Chelo Morillo PROFIT 24,85€ i e-book 14,99€

Les ciutats globals són protagonistes del món actual, en una competició que intenta atreure l’atenció cap a si mateixes per generar riquesa i notorietat en el mapa de les principals ciutats mundials. En aquest context, les ciutats utilitzen eines de màrqueting i de branding que els permeten adquirir un significat i una

simbologia i, conseqüentment, posicionar-se com marca ciutat d’èxit. Marca Barcelona descobreix les claus que porten a la ciutat de Barcelona, en particular, i a les ciutats globals, en general, a transformar-se donant lloc a l’aparició del concepte “marca ciutat”. L’anàlisi es fa a través de

Un recorregut històric pels fets econòmics més descabellats

El gran circo de la economía Peter T. Leeson DEUSTO 19,95€ i e-book 11,99€

Sabies que, a l’Anglaterra del segle XIX, hi havia subhastes en les quals es compraven i venien dones per després casarse amb elles? Que, durant 250 anys, Itàlia va perseguir penalment a les paneroles i als grills? O que a Libèria, encara avui, els acusats d’un crim beuen de vegades verí per determinar la seva destinació?

Amb el brillant i jove economista Peter T. Leeson com a mestre de cerimònies d’aquesta successió d’actuacions descabellats, descobriràs com el pensament econòmic permet revelar el sentit ocult de comportaments humans que, en aparença, manquen de tota lògica. Leeson ens demostra que lluny de ser “irracionals”

- Fons de maniobra - Gestió dels terminis de cobrament i pagament - Gestió dels actius - Capacitat de generar beneficis (flux de caixa, EBITDA...) - Creació de valor i rendibilitat - Autofinançament Oriol Amat (Barcelona, 14 de març de 1957) és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra. És president d’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció).

És autor de diversos llibres de comptabilitat i finances, alguns dels quals s’han traduit a diversos idiomes. Ha estat professor visitant en diferents universitats i escoles de negocis europees, americanes i asiàtiques. Ha estat membre del Consell Assessor per a la Reactivació i el Creixement de Catalunya (2010-2015), president del Registro de Economistas Contables i del Registro de Expertos Contables i conseller de la Comisión Nacional del Mercado de Valores (2011-2015).

converses amb els actors i productors que al seu moment han liderat el procés de transformació: Ferran Mascarell, Oriol Bohigas, Enric Casas, Jordi Borja, Jordi Hereu, Josep F. Valls, Pere Duran, Xavier Mena, Joan Campreciós, Josep Mª Casanovas, Jordi Cardoner, Marc Puig, Ferran Aisa, André Ricart, Carlo Galucci, Lluís Vendrell i Mateo Hernández. La construcció de la marca i el branding de ciutat ja no

és quelcom accessori en la gestió municipal, sinó que s’ha convertit en la condició indispensable que garanteix la competència de la ciutat al mercat global. Chelo Morillo és llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona, postgraduada en Gestió Empresarial, màster en Màrqueting per l’Institut Superior de Màrqueting de Barcelona i doctora en Comunicació per la Universitat Ramon Llull.

o “accidents de la història”, els rituals més inversemblants de la humanitat són solucions enginyoses per abordar certs problemes. Respostes pensades per gent intel·ligent, motivades per incentius i adaptades a temps i llocs concrets. Estàs disposat a perdre’t aquesta desfilada de fenòmens estranys? Passa, que la funció està a punt de començar! Peter T. Leeson (1979) és professor d’economia i dret a la Universitat George Mason. És

autor de diversos llibres, entre ells l’èxit El garfio invisible: la economía oculta de los piratas (Innisfree, 2017). A més de la seva docència i recerca en la George Mason, Leeson és un distingit acadèmic al Centre d’Estudis d’Economia Política de la HampdenSydney College i investigador de l’Independent Institute, i serveix en el Comitè Executiu de la Societat per al Desenvolupament de l’Economia Austríaca.

Penedès Econòmic

Gener - 2019

VIATGES

Roma, la “Ciutat Eterna”

Els seus monuments i les restes d’imponents edificis fan que un passeig pels seus carrers es converteixi en un viatge en el temps fins a l’època de màxima esplendor de la capital redacció

Creus què no és original un viatge a Roma? Què ja és un destí massa conegut? Si la teva atenció és únicament la de fer-te una foto en el Coliseum potser sí, però la veritat és que Roma és una d’aquestes ciutats que resulten ideals en qualsevol dels casos. És natural que vulguis conèixer els monuments i llocs més emblemàtics però hi ha molts més llocs que et poden enamorar. - El Trastevere: És el barri amb major vida nocturna de Roma i un d’aquests racons que es mereixen un temps per part de tots els que vulguin trobar les millors opcions a tenir en compte en el que concerneix a gaudir del que realment és Itàlia. De nit, el Trastevere és un dels barris més animats, fins al punt que, en l’actualitat, coincideix amb un dels llocs d’interès que més repercuteixen en el viatger. - L’illa Tiberina: Del temple consagrat al déu Asclepi poc queda, però sí que podem trobar al-

ROMA País: Itàlia Idioma: Italià Població: 2.873.494 habitants Superfície: 1287,36 km² Moneda: Euro (EUR) Clima: És mediterrani amb estius calents, particularment suau en el període de la primavera i a la tardor Economia: La ciutat produeix el 7,6% del PIB nacional i és la segona àrea metropolitana d’Itàlia que més riquesa genera, després de Milà

gunes restes de columnes a l’illa que, a la vora del Tiber, fa l’efecte de ser un d’aquests llocs únics, inevitables, dels quals no es poden oblidar. - Cafeteria Paparazzi: Es tracta d’una visita ineludible, principalment perquè, encara que es troba en ple centre de Roma, resulta molt econòmica, amb unes pizzes delicioses. El preu és d’uns 6-7 euros per una pizza individual i d’1-2 euros per la beguda, el qual és molt econòmic tenint en compte els preus de Roma. 4. Ruïnes del Largo di Torre Argentina: Són unes de les ruïnes més belles, en un emplaçament únic i que no són tan conegudes com el fòrum romà. Les restes del Teatre de Pompeu és una de les

quatre construccions de les quals queden aquestes ruïnes. Situades en el camp de Mart de l’antiga Roma és una de les grans meravelles que coneixerem si viatgem a Roma. - Via dei Banchi Nuovi: Un carrer com els que ens imaginem quan pensem en Roma. Es tracta d’un carrer medieval. És perfecte per als amants de les antiguitats o els curiosos de les compres. Passejar pels seus carrers no decebrà i serà exactament el que volem que sigui; una autèntica meravella a la nostra disposició. - Piazza del Campidoglio: Realment és una de les més conegudes per les seves àmplies escales i les seves múltiples escultures. Es tracta d’una plaça situada en

el cim de la muntanya capitolina i que forma part del projecte escultòric i arquitectònic de Miquel Àngel. - Ponte Sant’Angelo: En el cas que estiguem volent indagar en les millors propostes, farem d’aquesta visita una de les grans meravelles. El pont, que és per als vianants, és meravellós per ser travessat, per passejar i fotografiar alguns dels racons més bells que es descobriran. Ens encanta, sobretot, el referent a gaudir de les millors possibilitats, que estaran relacionades amb poder gaudir d’una gran gamma de serveis, entre ells tots els que es troben vinculats a les propostes que faran les delícies dels viatgers des del primer moment.