Penedès Econòmic 77 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 77 - Maig 2018

Baixa la construcció d’habitatges, però augmenten les accions de compravenda pàg. 4

Al voltant del 20% de les comunitats de veïns de Vilanova i Vilafranca tenen morosos pàg. 8

El Gran Penedès preveu mantenir l’ocupació hotelera i de càmping de l’estiu passat pàg. 10

Entrevista a Glòria Serra Ramos

Periodista i presentadora de La Sexta pàg. 16-17

La renda dels habitants del Gran Penedès, lluny de la mitjana catalana

pàg. 2-3

Penedès Econòmic

Maig - 2018

L’ANÀLISI

El Penedès i el Garraf es queden al marge de la recuperació econòmica Sitges, amb 18,7 milers d’euros de renda bruta per habitant, és l’unic municipi que supera la mitjana de Catalunya de 16.800 euros

y Distribució renda per recursos a Catalunya

Lorena del Amor La renda bruta per habitant a Catalunya el 2015 es va situar en els 16.800 euros, la qual cosa suposa un increment del 2% en relació a l’any anterior, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El principal augment prové dels ingressos procedents de la remuneració d’assalariats (5,9%), ja que els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació s’han mantingut estables (0,1%) i els de les prestacions socials han caigut un 1,7% en relació a l’any anterior. Tot i aquest increment, la majoria de comarques catalanes no aconsegueixen tancar la bretxa econòmica que les separa de Barcelona i la seva àrea metropolitana, de fet, les úniques tres comarques per sobre de la mitjana catalana són el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. Igual que la meitat de les comarques catalanes, el Penedès i el Garraf també es queden al marge de la recuperació econòmica. Ni

REMUNERACIÓ D’ASSALARIATS

61,4% EXCEDENT BRUT D’EXPLOTACIÓ

18,7% PRESTACIONS SOCIALS

19,9% p Font: Idescat

la platja ni la muntanya, ni el turisme, la construcció o el comerç aconsegueixen acostar-se a les xifres de Barcelona. Cal tenir en compte que les dades que s’han publicat recentment per l’Idescat pertanyen al període de 2015, per la qual cosa abasteixen els anys més difícils de la crisi econòmica que ha patit el país. De manera que comparant-les amb les de l’exercici anterior datades de 2008 es pot apreciar com ha afectat la crisi econòmica al territori. El Garraf és la cinquena comarca amb la renda per

càpita més elevada de Catalunya amb 16,5 milers d’euros l’any 2015, fregant la mitjana catalana i

El Baix Penedès té una de les rendes més baixes de Catalunya ha aconseguit augmentar els 16,3 milers de les bases anteriors datades del 2008.

Això suposa un increment del 3%, la qual cosa només ha succeït en 6 de les 25 comarques que han augmentat la seva renda, respecte de les dades anteriors. Pel que fa a l’Alt Penedès, la renda per càpita tampoc no arriba a la mitjana catalana per poc, amb 16 milers d’euros. Tot i això, la comarca és la 12a amb la renda per càpita més alta de Catalunya. Respecte de les dades anteriors, del 2008, l’Alt Penedès ha disminuït la seva renda per habitant ja que van tenir 16,5 milers d’euros. El Baix Penedès és una

de les comarques amb la renda per habitant més baixa i se situa al capdavall del total de les comarques sent la 37a de la llista. Va obtenir una renda de 13,3 milers d’euros el 2015. Una xifra preocupant tenint en compte que la baixada, respecte a l’any 2008, és força notable, ja que en les darreres bases tenia una renda per habitant de 16,4 milers d’euros. Així doncs, s’observa com a tendència que com més lluny de l’àrea metropolitana de Barcelona, més s’encongeix la renda. Pel que fa a la distribució de la renda per recursos,

y Renda per municipis

y Distribució de la renda per recursos

p Font: Idescat

l’excedent brut d’explotació només va augmentar en nou comarques, entre les quals es troba el Garraf, que va passar de representar el 19,1% al 20,9%. Poques són les comarques que van augmentar les prestacions socials com a font d’ingressos. El Baix Penedès va ser una d’aquestes comarques que va passar de representar el 18,7% al 22,2%. Totes les comarques de Catalunya van augmentar els ingressos procedents de la remuneració d’assalariats. L’Alt Penedès ha tingut l’augment més important quant a aquest tipus d’in-

Penedès Econòmic

Maig - 2018

L’ANÀLISI y Renda per habitant a comarques i Aran

y Perfils comarcals en relació als 10 factors de competitivitat Sostenibilitat social

Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures

Sostenibilitat mediambiental

Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació

Qualificació dels recursos humans i recursos per a l’educació i la formació professional

Innovació, desenvolupament tecnològic

Infraestructura de transport i comunicacions

Volum de mercat i d’activitat

Disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

Alt Penedès

Garraf

Baix Penedès

1r quartil p Font: Idescat

gressos, ja que ha augmentat 3,7 punts el seu tant per cent. La remuneració d’assalariats a la comarca representava el 58,1% del total de les rendes l’any 2008 i en les últimes dades del 2015 representa el 62,4%. Pel que fa al Garraf i al Baix Penedès han augmentat 1,6 i 1,5 punts respectivament. Catalunya és la segona comunitat autònoma quant a volum d’oferta en relació amb el conjunt nacional aportant el 19,2%. Segons un estudi d’Adecco, la distribució de l’oferta de treball a Catalunya es caracteritza per la concentració de la majoria a la província de Barcelona amb un 85,75%. Molt allunyada queda la província de Tarragona amb un 6,89%, Girona amb un 5,35% i

2n quartil

3r quartil

4t quartil

p Font: Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP)

Lleida amb el percentatge més petit, 1,97%. Dos dels sectors líders en generació de treball a Catalunya són el de l’hostaleria i el turisme amb el 7,2% i la indústria amb el 5,92%.

Sitges despunta amb una renda bruta de 18.700 euros De fet, a l’Alt Penedès i al Garraf els llocs de treballs més demanats pertanyen a aquests sectors. A l’Alt Penedès es demanen més treballs relacionats amb la indústria mentre que al Garraf s’ofereixen llocs d’hostaleria i turisme.

El mercat de treball espanyol, i en conseqüència el català, és atípic a Europa. La seva taxa de temporalitat, que mesura la proporció dels contractes temporals sobre el total dels contractes del país, és de les més altes de la regió. Quant als municipis, destaca Sitges amb la renda més elevada i, l’únic de la demarcació per sobre de la mitjana catalana, amb 18,7 milers d’euros. Tot i ser una xifra molt bona per a la localitat del Garraf, encara li resta molta distància per arribar a la renda de Sant Just Desvern, la més alta de Catalunya, amb 25,7 milers d’euros. Tot seguit, hi ha els municipis de Cubelles i Vilanova, encara que per sota de la mitja, amb 16,3 i 15,9 milers d’euros respec-

tivament. A l’altra cara de la moneda se situa el Vendrell, tot i ser la capital del Baix Penedès, s’allunya molt de la mitjana catalana i és un dels municipis de la nostra zona amb menys renda per habitant, va obtenir una renda de 13,7 milers d’euros el 2015. Així i tot, la ciutat amb menys renda va ser Calafell amb 12.900 euros. Pel que fa a Vilafranca, tampoc va arribar a la mitjana catalana, allunyant-se amb 15.600 euros. De manera que ni les ciutats costaneres més turístiques, ni els municipis situats més a l’interior s’apropen a les xifres de la rodalia barcelonina. L’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès (ADEPG) i ara la

Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) prepara anualment un índex de competitivitat territorial de Catalunya. En aquest document s’estableixen 10 factors que ha de seguir un

EL VENDRELL s’ALLUNYA DE LA MITJANA CATALANA AMB 13.300 EUROS territori per ser competitiu. El pitjor valorat pel que fa a aquests indicadors és el Baix Penedès, ja que va obtenir una qualificació baixa en quatre dels deu indicadors: infraestructures de transport i comunicacions, disponibilitat de

sòl i espai per a l’activitat econòmica, volum de mercat i d’activitat i per últim, esperit emprenedor i dinamisme empresarial. El repte de la comarca és la sostenibilitat social, ja que és la comarca amb més atur de Catalunya. Les principals fortaleses del Garraf són els avantatges distributius. La sostenibilitat social i mediambiental continuen sent els principals reptes a afrontar. Pel que fa a l’Alt Penedès, entre les fortaleses hi ha la disponibilitat de sòl, les infraestructures de transport i de comunicacions, i la innovació i desenvolupament tecnològic. Les seves febleses són la qualificació de la mà d’obra i dels recursos per a l’educació i la formació professional.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

ACTUALITAT

El mercat d’habitatge al Penedès i al Garraf es manté actiu gràcies a les compravendes

La construcció d’habitatges al Penedès i al Garraf és força escassa respecte de fa una dècada. En canvi, les compravendes s’han multiplicat per dos fa al preu total dels habitatges, destaca la població de Sitges per ser el lloc on es venen més cars els habitatges amb un preu de 371,5 milers d’euros de mitjana. A més, entre Sitges i la següent població on és més car adquirir un habitatge hi ha molta distància. A Sant Pere de Ribes, el preu mitjà d’un domicili se situa en 193,4 milers d’euros. Mentrestant, a la banda contrària, on és més econòmic aconseguir un habitatge és a l’Arboç amb una mitjana de 71,9 milers d’euros, al Vendrell per 106,5 i a Santa Margarida i els Monjos per 108,6 milers d’euros.

Lorena del Amor L’Alt Penedès destaca entre el Baix Penedès i el Garraf per ser la comarca on més habitatges s’han començat a construir durant el primer trimestre d’aquest any. En total s’han començat a edificar 137 habitatges dels quals 4 són unifamiliars aïllats, 13 unifamiliars adossats i 120 plurifamiliars en bloc. Seguidament hi ha el Garraf amb un total de 81 i El Baix Penedès es queda força endarrerit d’aquestes dades, ja que només ha iniciat la construcció de 8 habitatges. D’altra banda els habitatges que s’han acabat aquest any han estat menys abundants que els iniciats. 19 a l’Alt Penedès, 8 al Baix Penedès i 35 al Garraf. La construcció de nous habitatges en l’actualitat és insignificant comparada amb les dades de fa una dècada. Avui en dia, a l’Alt Penedès es construeixen 2.022 habitatges menys que fa 10 anys, ha disminuït de 2.073 a 51 habitatges. L’any 2007 al Baix Penedès es van començar a construir 2.185, lluny dels 33 que se’n van construir el 2017 i al Garraf, la comarca que menys ha disminuït, ha baixat la seva construcció en 1.684 habitatges. Pel que fa als preus, la mitjana del cost total dels habitatges

del Garraf va ser de 219,4 milers d’euros. El cost més baix va ser al Baix Penedès amb 113,9 milers d’euros mentre que a l’Alt Penedès el preu mitjà dels habitatges va ser de 119.300 euros. L’única de les comarques que ha augmentat el preu respecte del 2013, l’última dada que es pot consultar, va ser l’Alt Penedès que va augmentar 8,5 milers d’euros el preu dels habitatges. Al Baix Penedès i al Garraf els habitatges són lleugerament més barats que fa cinc anys.

l’Alt Penedès es van fer 368 accions més, al Baix Penedès 697 i al Garraf 788. Quant als municipis de més de 5.000 habitants destaca Calafell pel seu elevat nombre de compravendes, amb un total de 737 l’any 2017. Seguidament, hi ha el Vendrell amb 669 accions i molt a prop Vilanova amb 663. Molt allunyats hi ha les poblacions més petites amb 36 compravendes a l’Arboç i 57 a Santa Margarida i els Monjos. Pel que

El cost mitjà d’un habitatge a Sitges és de 371,5 milers d’euros mentre que a l’arboç costa 71,9 Si analitzem les dades dels lloguers de l’Oficina d’Habitatge de Catalunya, l’any 2017 es van fer 1.970 contractes de lloguers a l’Alt Penedès, 1.913 al Baix Penedès i al Garraf 2.985. Comparat amb fa deu anys, actualment es fan més contractes.

Per exemple a l’Alt Penedès se’n van fer 743, al Baix Penedès 340 i al Garraf 1.073. Pel que fa als preus d’aquests lloguers, el Garraf és l’única comarca on el cost ha pujat comparat amb fa deu anys. El preu mitjà d’un lloguer al Garraf va ser l’any passat de 711,50 euros al mes mentre que el 2007 costava 652,40. D’altra banda a l’Alt Penedès, l’any passat, va costar de mitjana 495,80 euros al mes llogar un habitatge i 462,62 al Baix Penedès. Pel que fa als municipis, tant al Garraf com al Penedès el nombre de contractes de lloguer ha crescut respecte a la darrera dècada. A Vilanova, l’any passat, es van fer 1.264 contractes, a Vilafranca 928 i a Sitges 814. D’altra banda, on menys se’n van fer va ser a Pacs del Penedès, Pontons i Avinyonet amb 7, 13 i 16 respectivament. El preu dels habitatges als municipis sorprèn en veure que al Pla del Penedès, un municipi d’uns 1.200 habitants el lloguer té un preu mitjà de 851,29 euros al mes, només el supera la localitat de Sitges amb 955,37 euros. Seguidament hi ha Canyelles, amb uns 4.400 habitants i un lloguer mitjà de 882,50 euros al mes. Els lloguers més econòmics es troben als municipis de Pontons amb 344,23 euros, l’Arboç per 376,80 i Llorenç del Penedès per 416,31.

y Dades sobre l’habitatge al Penedès i al Garraf l’any 2017

A l’alt penedès es construeixen 2.022 habitatges menys que fa deu anys El nombre de compravendes d’habitatges s’ha disparat darrerament. Les xifres han variat força en els últims cinc anys. Al Baix Penedès, tot i ser la comarca on menys habitatges es van construir l’any passat, va ser el territori on més compravendes es van fer, en total 1.971. El segueix el Garraf amb 1.800 i l’Alt Penedès amb 838. En comparació a fa 5 anys, a totes tres comarques les compravendes han augmentat gairebé el doble. A

2017

Alt Penedès

Baix Penedès

Garraf

Habitatges iniciats

495

Habitatges acabats

267

232

Preu mitjà del total de l’habitatge (en milers d’euros)

119,3

113,9

219,4

838

1971

1800

Nombre de compravendes p Font: Agència de l’Habitatge de Catalunya

Maig - 2018

Penedès Econòmic

Maig - 2018

ACTUALITAT

El preu del lloguer de naus industrials al Garraf augmenta gairebé un 20% en un any Un informe de l’Associació de Promotors de Catalunya constata la disminució de l’oferta de naus de lloguer a la demarcació de Barcelona y Naus industrials. Preus del lloguer per comarques

Olga Aibar Les rendes de les naus industrials a Catalunya van mantenir una tendència alcista en el segon trimestre de 2017 en gairebé totes les zones, registrant increments interanuals entre un 11 i un 16%. L‘evolució dels preus per al 2018 fa preveure que es mantingui la tendència de creixement, a causa de la falta de producte i l’ascendent demanda. A les nostres comarques, el preu mitjà del lloguer de naus industrials a l’Alt Penedès se situa en una forquilla entre els 2,16 i el 2,93 euros el metre quadrat, fet que suposa una variació del 14,29% interanual. Pel que fa al Garraf, es troba entre els 2,59 i els 3,65 euros, un 19,91% més que fa un any, un creixement interanual que és el segon més elevat de la demarcació, per darrere del Camp de Tarragona, que va créixer un 21,62%. Els preus provenen d’un estudi sobre la cojuntura immobiliària no residencial elaborat per la consultoria Forcadell per a l’Associació de Promotors de Catalunya. Aquestes dades situen el Penedès a la part mitjana de la taula de les comarques de la demarcació de Barcelona, mentre que en el cas del Garraf només es veu superat pel Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Barcelonès. L’informe també aporta dades dels preus de venda de les naus.

COMARCA Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental

PREU MITJÀ

PREU MÀXIM

VARIACIÓ INTERANUAL

2,16 2,02 2,05 3,14 4,47 2,59 3,21 1,72 3,09 2,69

2,93 2,75 2,81 4,51 6,74 3,65 4,05 3,01 4,01 3,73

14,29 16,76 15,03 12,23 14,13 19,91 12,98 12,42 13,58 11,75

y Naus industrials. Preus de venda per comarques En el cas de l’Alt Penedès el preu mitjà se situava a finals de l’any passat en els 504 euros, mentre que el del Garraf és de 565. L’informe de l’Associació de Promotors de Catalunya constata el declivi de l’oferta de naus de lloguer a la demarcació de Barcelona. Les comarques properes a la capital catalana són les que ofereixen més disponibilitat de naus. Pel que fa a la venda, el volum de naus en venda a Catalunya continua disminuint.També en els dos darrers anys s’ha constatat que part dels propietaris de naus industrials estan traspassant el producte en venda al mercat de lloguer per treure una rendibilitat i mantenir el patrimoni. El sector logístic és el principal actor que està donant sortida al sòl. L’interès dels promotors es

centra principalment en projectes de naus logístiques, amb superfícies compreses entre els 3.00050.000 m², destinades a la seva majoria al lloguer. A tancament del 2017 la inversió en el sector logístic va superar els 1.500M€, xifra un 95% superior a la registrada al 2016 (785M€). Segons Toni, promotor de l’empresa penedesenca Franseran, “el sector industrial encara està mol aturat a la nostra zona. El lloguer sí que es mou més, però la venda no gaire. Hi ha una gran diferència amb la promoció de pisos, que sí que té molta més sortida. El problema és el finançament, ja que els bancs tenen uns requisits molt exigents”. Segons Franseran, entre els polígons amb més demanda a l’Alt Penedès es troben el de Mercaderies, el Clot

COMARCA Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental

PREU MITJÀ

PREU MÀXIM

VARIACIÓ INTERANUAL

504 478 477 641 779 565 693 421 627 567

602 581,5 613,75 791,91 998 662 846,75 629,5 812 753

9,57 13 8,41 11,48 13,39 9,5 12,87 3,44 10,78 10,74

p Font: Associació de Promotors de Catalunya | Bet Padró

de Moja i el de Sant Pere Molanta. Pel que fa al Garraf, l’oferta consisteix en espais molt reduïts (més del 80% de les naus disponibles tenen superfícies inferiors a 1.000 m2). Pel que fa al preus

de naus i solars, en general ofereixen preus menys competitius en relació a altres territoris de característiques similars per la poca disponibilitat i fragmentació de la propietat del sòl industrial.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

ACTUALITAT

El govern intensificarà les campanyes per acabar amb els falsos autònoms

La Inspecció de Treball va fer el triple d’investigacions el 2016 que el 2017 en relació als falsos autònoms, enguany es controlaran més aquests perfils Aquesta figura correspondria a la de l’autònom econòmicament dependent, el qual percep, com a mínim, el 70% dels seus ingressos per rendiments de treball i d’activitats econòmiques o professionals. L’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) ressalta que s’ha produït un transvasament de falsos autònoms entre sectors econòmics. Tot i que tradicionalment l’hostaleria i els transports han estat els sectors amb més falsos autònoms, la situació durant els últims anys ha canviat per l’aparició de l’economia col·laborativa. Actualment, un 25% dels falsos autònoms es troben en el sector de la comunicació. Aproximada-

Lorena Del Amor La Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms estima que hi ha al voltant de 100.000 falsos autònoms. Aquesta xifra representa que el 3,15% dels treballadors per compte propi estarien en aquesta situació. La plataforma Stop Falsos Autónomos defineix aquest tipus de treballadors com aquells treballen per compte propi però hi ha una única empresa que els marca l’horari, el salari, les vacances, els controla l’assistència i han d’anar fins a les seves instal·lacions per desenvolupar la seva feina.

el 3,15% dels treballadors per compte propi estarien en situació de falsos autònoms Joan Pere Bejarano del Bufet Vendrell-Corbalan & Associats, aclareix que les empreses que compten amb aquests treballadors a les seves plantilles s’estalvien els costos de la seguretat social, els costos de tenir un treballador en la plantilla i donat d’alta en el règim general, així com els d’acomiadament. La Inspecció de Treball va realitzar durant els primers nou

mesos de 2017 un total de 887 inspeccions relacionades amb els falsos autònoms. Hi ha molta distància entre aquesta xifra i les de 2016 i 2015 on es van portar a terme 2.720 i 3.376 inspeccions, respectivament. El govern ja ha anunciat que aquest any intensificarà les seves campanyes per acabar amb aquesta pràctica il·legal. Les empreses que comptin amb aquesta figura podrien ser sancionades amb una multa d’entre 3.126 i 10.000 euros. A més, podrien obligar-les a fer el pagament de les quotes endarrerides de la Seguretat Social de fins als últims quatre anys. No obstant això, segons la gravetat del frau, podria incórrer en un delicte contra la Hisenda Pública i

la Seguretat Social que implicaria pena de presó. Pel que fa als falsos autònoms, no tindrien una sanció, ja que es considera que són les víctimes perquè estan perdent drets i fent-se càrrec de despeses

Multes de fins a 10.000 euros per A les empreses amb falsos autònoms laborals com la quota d’autònom, les quals no els corresponen. Un fals autònom pot regular la seva situació denunciant-la a

Inspecció de Treball i es recomana que no marxi de l’empresa fins que es faci la denúncia. Cal remarcar que aquestes denúncies són anònimes per la qual cosa el treballador no ha de témer per les represàlies. Un cop ha estat acreditat el frau per aquesta inspecció, l’empresari podria sol·licitar un acord extrajudicial. El següent pas seria una demanda judicial però en la majoria d’ocasions el treballador no vol arribar a aquesta situació. Pel que fa a les empreses, Joan Pere Bejarano del Bufet VendrellCorbalan & Associats, apunta que les empreses poden adoptar els seus treballadors com una espècie d’híbrid entre autònom i treballador de la seva plantilla.

les empreses poden tenir legalment la figura de l’autònom econòmicament dependent ment de 30.000 periodistes autònoms s’ha passat a 65.000 en deu anys, segons l’Associació de Treballadors Autònoms. Altres sectors on més s’utilitza aquesta figura fraudulenta són els de repartiment de menjar i professionals liberals com arquitectes, pèrits i advocats.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

ACTUALITAT

Prop del 20% de les comunitats de veïns de Vilanova i Vilafranca tenen morosos Així ho indiquen Cohabitar Gestió i MM Gestions, dos administradors que expliquen els obstacles amb què es troben a l’hora de reclamar les quotes Meritxell Bayarri La morositat en les comunitats de veïns és un problema que els administradors de finques han d’afrontar cada dia. Si bé és una dificultat que ha estat sempre, en els últims anys –sobretot des de la crisi econòmica– el tant per cent de morosos a Espanya està essent molt alt. Les dades més

Els administradors consideren que de vegades les entitats bancàries endarrereixen els pagaments o demanen documents innecessaris recents del Consell General de Col·legis d’Administradors de Finques d’Espanya (CGCAFE) indiquen que el 2016 hi havia un 40% de comunitats que patien impagaments per part dels propietaris. Al Gran Penedès,

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

els administradors del territori es troben en la mateixa situació. Consideren que aquest tant per cent no hauria de ser tan alt i creuen que es necessiten més mesures per evitar el problema. Cohabitar Gestió i MM Gestions són dues empreses administradores de finques que tracten diàriament amb problemes de morositat. La primera, ubicada a Vilanova i la Geltrú, gestiona una vintena de comunitats a la capital del Garraf. D’aquestes, en un 25% hi ha morosos. La segona, de Vilafranca del Penedès, porta actualment 150 comuni-

tats, la majoria de Vilafranca i algunes més de Santa Margarida i els Monjos. De totes elles hi ha un 20% comunitats en les quals algun propietari no paga la quota de la comunitat. “En el cas de Vilanova hi ha bastantes persones que no paguen la comunitat de veïns perquè no poden, sobretot ens passa amb un perfil de gent gran, generalment jubilats”, comenta Marcos Amarelo, de Cohabitar Gestió, que afegeix que aquestes persones normalment viuen en finques molt antigues que s’han de rehabilitar i quan toca fer der-

Ostentació Hi havia una vegada... Dos galls que es barallaven per la preferència de tenir a totes les gallines, fins que un dia, un d’ells en una gran baralla, assolí vèncer l´altre. El gall perdedor, resignat, es va retirar vençut a un matoll on es va ocultar. D’altra banda, l’orgullós vencedor, per fer gala de la seva esplèndida victòria, va pujar a una pedra alta per cantar amb gran estrèpit. Al cap de pocs segons, una àguila, va veure a l’orgullós gall, i sense demora, es va llançar sobre aquest per així tenir-lo de sopar.

A la manca del gall guanyador, el gall que havia perdut la baralla, va sortir del seu amagatall i es va quedar amb tot el galliner. La lliçó d’aquesta faula d’Isop, podria ser: “A qui fa ostentació dels seus propis èxits, no triga a aparèixe qui li prengui”. I és que certament, presumir de l’èxit obtingut pot convidar a la mirada cobdiciosa d´altres. L’ésser humà busca sempre per definició innata, exhibir el que considera millor de si mateix o de les

rames importants “els costa d’assumir amb la pensió que tenen”. En situacions com aquestes, tant des de Cohabitar Gestió i com d’MM Gestions expliquen que es busca un acord amb aquests propietaris i la comunitat de veïns per arribar a una solució que sigui òptima per les dues parts. Un altre perfil de deutors són els bancs, que arran de la crisi s’han quedat amb molts pisos. Irene Sardà, advocada d’MM Gestions comenta que aquests representen el 50% dels morosos que tenen actualment i els que generalment posen més pe-

seves possessions, amb l’objectiu de sepultar les seves febleses. Fins aquí, tot normal, natural. El perill està en travessar la fina línia arribant a lóstentació. Aquesta qualitat negativa per la qual una persona exhibeix les seves possessions o qualitats amb l’objectiu evident d’aconseguir reconeixement o, en ocasions, fins i tot lénveja dels altres. Està directament relacionats amb els nivells d’autoestima. Referit a léntorn laboral, res millor que un bon lloc de treball per a refugiar-se en ell i oblidar que no ens

gues. “Alguns cops ens trobem que demanen documents que no són necessaris legalment i altres vegades el banc liquida tot el deute que hi havia acumulat però s’endarrereix a l’hora de pagar la quota actual, creant sempre aquesta situació de perjudici a la comunitat”. Dins d’aquests tipus de morosos hi ha un tercer perfil, que és el que Marcos Amarelo defineix com a “morós professional”, persones que no paguen perquè no volen. “En casos com aquests, si s’ha d’iniciar un procés monitori, és important que les comunitats tinguin els documents adaptats a la normativa i en regla, per tal de poder reclamar-ho tot”, comenta. Reclamar els deutes és una tasca important pels administradors de finques. Tant des de Cohabitar Gestió com d’MM Gestions coincideixen en el fet que qui més pateix la morositat en les comunitats de veïns són els mateixos propietaris, que es troben amb impediments econòmics a l’hora de rehabilitar els seus edificis i adaptar-los a les lleis vigents. “Que un veí no pugui pagar la comunitat significa que la resta han d’assumir la seva part, llavors tal com està la situació avui en dia a ningú li sobren els diners i clar es fa complicat”, afirma Irene Sardà.

valorem pel que som. Hi ha qui se sent que són la seva feina i això els dona una identitat que els aporta seguretat. “Sóc advocat, sóc metge, sóc director, ...” paraules amb què se sentiran valorats exteriorment. Necessiten sentir-se “algú” perquè si els treus el seu treball senten que no tenen valor. Cal recordar que no som la nostra feina. Algú amb una sana autoestima i un bon lloc, no se sentirà superior, gaudirà de la seva sort però sense presumir ni aprofitar el seu èxit laboral per sentir-se “algú”. Igual que amb l’aspecte laboral, qui té una rica

economia i moltes possessions materials, pot unir la seva identitat a tota la riquesa material. El tret d’una persona amb una autoestima baixa d’economia alta, seria presumir de les seves pertinences, sobretot, comprant tot el necessari per estar a l’última moda en tots els sentits, ja sigui en la roba, en l’electrònica, etc. Necessitaran tenir el millor perquè així se sentiran valuosos. Aquest valor no s’adonen que prové del que opinin els altres, per això necessiten exposar el que tenen i presumir, per rebre reconeixement de la societat.

Maig - 2018

Penedès Econòmic

Maig - 2018

ACTUALITAT

La costa del Gran Penedès preveu les mateixes quotes d’ocupació de l’estiu passat Tot i que s’estan fent un pèl menys de reserves en comparació amb l’any anterior, els hotelers confien que aquesta situació es revertirà

Penedès, és a dir al Vendrell, les tècniques de l’Oficina d’Informació i Turisme del municipi expliquen que tot fa pensar que aquest estiu es repeteixin les mateixes dades d’ocupació de l’any passat. Així doncs, durant aquest mes de maig ja han vingut força persones a preguntar a l’oficina, mentre que els principals hotels de la ciutat estan bastant plens. Tenint en compte tot plegat, les dades d’ocupació de l’estiu passat al Vendrell van ser: pel que fa als hotels, van tenir una ocupació del 90% tant al mes de juliol com a

Meritxell Bayarri Els hotelers de la costa del Gran Penedès coincideixen en afirmar que l’estiu de l’any passat va ser una bona temporada. Es van arribar a uns índexs força alts d’ocupació i enguany esperen arribar a les mateixes quotes. En aquests moments, però, les reserves que s’estan fent són un pèl inferiors a les que es van fer en la mateixa època del 2017. Els professionals del sector ho atribueixen a la tardança en l’arribada del bon temps.

El bon temps que està fent a la resta d’Europa retrassa una mica la disposició de la gent a fer reserves al territori Un exemple és el cas del Càmping Vilanova Park de Vilanova i la Geltrú. El seu director financer, Joan Novella, explica que si l’any passat per aquestes dates ja tenien el 85% de les places reservades,

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

enguany estan al voltant del 80%. “Creiem que aquest retard es deu al fet que a la resta d’Europa està fent més bon temps que aquí, i això influeix en la disposició de la gent a l’hora de fer les reserves”. Tot i així, Novella preveu que aquesta tardança s’acabi revertint i que aquest estiu s’assoleixin els mateixos nivells d’ocupació que els de l’any passat. Durant l’estiu del 2017, doncs, el Càmping Vilanova Park va tenir al voltant del 100% de les seves places cobertes, tant en bungalous com en parcel· les. Més concretament, als mesos de juliol i agost la seva ocupació va ser del 98%. Si ens fixem en un àmbit més general com és el del municipi de Sitges, el gerent del Gremi

d’Hostaleria, Alejandro Eguía, explica que enguany també està havent-hi una mica de retard en la materialització de les reserves en comparació amb l’any passat. “Es tracta més d’una qüestió climatològica que no pas de voluntat de viatge, fins fa poc feia fred, plovia i això fa que molta gent encara no pensi en l’estiu”. Malgrat aquesta situació, els hotelers de Sitges ja estan començant a tenir bastants reserves i segons Eguía, “per les dades que tenim, tot fa pensar que l’ocupació d’aquest estiu sigui molt semblant a la de l’any passat, que va ser de rècord”. Des de finals de juny fins a principis de setembre del 2017, doncs, els hotels del centre de Sitges van tenir una

Hola RGPD Crec que per una vegada, i sense que serveixi de precedent, no cal explicar què és “això” de la protecció de dades. Amb l’aplicació efectiva del nou Reglament de Protecció de Dades europeu, perquè en vigor ja hi era des de fa dos anys, és com si haguéssim passat de zero a cent en 3 segons. Molts ho anaven treballant de manera més o menys intensa en els darrers mesos, certament, però per a una immensa majoria ha estat com un adveniment per sorpresa. I què passa? Que llavors han aparegut

les presses, el què he de fer, qui em soluciona això, què passa si no envio aquell email!! És curiós com, amb el temps que hem tingut per gestionar aquesta transició de la LOPD al RGPD, l’allau d’accions per a d’adaptar-se s’han fet a pocs dies o hores del famós ja 25 de maig. Almenys, les qüestions que han estat més visibles per als usuaris. O no ha estat excepcional el nombre d’e-mails que hem rebut tothom demanant consentiment, informant de noves condicions de la política de

ocupació de quasi el 100%, mentre que la dels càmpings va estar al voltant del 95%. Passant a la població de Vilanova i la Geltrú, en aquests moments el Gremi d’Hostaleria encara no disposa d’informació de les primeres reserves d’aquest estiu però sí que té les dades d’ocupació de l’any passat. Així, durant la temporada alta del 2017, els hotels van tenir al mes de juliol una ocupació del 85% i a l’agost del 93%; els apartaments van ocupar el 88,28% de les seves places al juliol i el 95% d’elles a l’agost; mentre que els càmpings es van omplir al juliol un 79,94% i un 94% a l’agost. Per acabar, i passant a l’altre extrem de la costa del Gran

privacitat i explicant cadascú al seu estil com és el nou reglament europeu? Pels qui ens dediquem a això, hom pot imaginar que han estat un parell de setmanes de ritme vertiginós. Engrescador quant al fet que sembla que la cura de les dades de caràcter personals ha arribat a les nostres vides per quedar-s’hi, però també val a dir que, al més pur estil d’aquí, fins a última hora es continuava mirant com bufa el vent. I llavors les presses. I les pors… Ara perdré la major part de la meva base de dades?, ens dèiem. Resposta: no, home no.

El Vendrell preveu una bona temporada estiuenca, aquest mes de maig ja ha tingut els principals hotels de la ciutat bastant plens l’agost; els càmpings van omplir el 63% de les seves places al juliol i el 92% a l’agost i, finalment, els apartaments es van omplir quasi al 100% tant al juliol com a l’agost.

Els teus clients seran sempre els teus clients, sobretot si fas les coses bé. No hi ha cap problema a continuar tenint relació amb ells i enviar-los comunicacions, és clar. I aquella base de dades de potencials, prospectes i contactes? Doncs un cop s’hagi fet la petició de consentiment, hauràs aconseguit tenir-la més neta que mai, amb més valor que mai. De què serveix una gran base de dades amb una resposta de l’1% a les teves iniciatives? Quants esforços malbaratats. Quan acabi tot aquest procés de validació de consentiment, tindràs un col·lectiu de potencials

clients excel·lent, al qual veritablement et serà més rendible dedicar-ne esforços per fer-los aterrar a la teva cartera d’actius. I ara què? Un cop constatat que la vida segueix l’endemà de l’entrada en vigor d’una normativa tan rellevant pel futur de l’economia digital, la cosa és passar de les paraules als fets. És un bon resum de què implica, a més a més, el nou reglament: deixar de dir coses que suposadament fem i d’anotar-les en papers, i començar a demostrar que estem al dia i gestionar la informació amb proactivitat.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

ACTUALITAT

En els últims 10 anys el garraf ha augmentat un 43,9% els residents a l’estranger Totes tres comarques tenen en comú que França és el principal destí dels seus residents per marxar-hi a viure.

Gairebé la meitat de les persones que han marxat a viure es reparteixen de manera igual entre el continent europeu i l’americà a les comarques de l’Alt i el Baix Penedès. El Garraf presenta una variació en aquest aspecte, ja que la majoria dels seus habitants que han marxat fora resideixen a algun país europeu i només el 22,3% s’ha traslladat a Amèrica. Pel que fa al percentatge més elevat quant al lloc de naixement de les persones que s’han traslladat a viure a l’estranger és, en tots tres casos, el de les persones nascudes al país on ara viuen. Comparat amb els nascuts a Catalunya no hi ha massa diferències entre les xifres, gairebé es reparteixen equitativament. El Garraf és el que té el porcentatge més alt de persones nascudes a Catalunya vivint a l’estranger.

p Font: Idescat | RG7

França França França Andorra França França França França França França França França França Argentina França França Argentina França França França França França Argentina França Argentina Alemanya Argentina Andorra França França Argentina França França Argentina França França França França França Argentina França França França

48,8 71,3 51,3 92,5 56,1 55,4 80,7 61,9 66,5 71,0 71,8 57,9 73,8 36,2 63,3 72,8 34,7 55,2 52,9 64,1 60,9 53,5 35,0 69,5 29,4 77,1 32,5 67,9 50,7 61,3 38,2 50,5 60,0 46,7 53,1 62,0 78,6 60,0 54,9 54,0 51,9 57,0 47,4

35,2 29,2 40,2 42,4 45,3 39,0 42,1 44,8 38,1 39,5 36,0 41,2 34,2 28,5 46,9 48,8 31,0 36,6 44,3 44,2 37,5 41,0 33,7 42,3 25,7 49,9 27,1 49,8 41,5 48,4 29,5 37,4 45,3 40,6 37,6 34,7 46,1 32,4 48,9 42,3 44,4 42,8 33,9

mateix país on viuen

47,6 26,3 44,1 7,0 41,7 40,6 17,4 33,6 30,5 26,5 24,3 36,2 22,3 59,2 32,7 25,1 63,9 40,1 45,0 31,6 34,0 39,3 58,5 28,1 69,8 19,3 65,8 30,6 45,9 34,6 60,6 48,0 33,9 45,9 42,5 32,5 20,8 35,8 42,1 43,0 41,1 34,1 47,9

Nascuts al

Primer país de residència

creixement

2017-2018 (%)

5,4 6,4 8,1 2,1 0,0 7,6 8,9 7,2 7,2 9,5 9,1 7,9 7,8 5,3 6,0 4,3 3,0 6,0 -0,4 12,0 10,4 7,2 2,9 8,3 1,8 12,9 3,0 0,7 4,8 11,2 0,8 4,8 6,4 4,7 4,6 11,0 7,6 7,9 0,0 7,3 8,7 10,2 6,4

Nascuts a Catalunya

La xifra d’habitants que marxa a viure a l’estranger creix any rere any a les comarques del Penedès i el Garraf, segons dades de l’Idescat validades l’1 de gener d’aquest any. El darrer any ha augmentat més del 8% la població de l’Alt Penedès que ha marxat a residir a l’estranger. La comarca té 2.351 persones vivint fora del país, el Baix Penedès en té 2.565, mentre que el Garraf gairebé dobla les dues comarques amb 4.110 persones que han abandonat la seva residència per buscar noves oportunitats. En els últims deu anys, el volum de persones que ha marxat a viure fora ha crescut notablement. La comarca on més ha crescut aquesta xifra ha estat

al Garraf. Durant el 2009 hi havia 1.803 garrafencs vivint a l’estranger, la qual cosa vol dir que han augmentat fins al 43,9% els residents a l’estranger. A l’Alt Penedès hi havia 848 persones vivint fora, per la qual cosa ha augmentat un 39% i al Baix Penedès la xifra ha crescut un 37,3%.

1.175 5.843 2.351 4.595 139 2.934 477 5.171 5.151 2.394 4.882 15.296 2.565 158.715 1.049 926 767 4.110 469 1.442 7.215 11.116 323 1.472 2.338 4.766 1.166 542 931 535 393 681 735 540 6.469 4.170 510 8.116 266 1.179 20.474 8.137 302.525

Residents a Europa

Lorena Del Amor

Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Aran Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Moianès Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d’Urgell Pla de l’Estany Priorat Ribera d’Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Vallès Occidental Vallès Oriental Catalunya

Residents a Amèrica

El Garraf té 4.110 persones a l’estranger i a l’Alt Penedès la xifra ha augmentat més d’un 8%

y Nombre de residents a l’estranger per comarques Residents a l’estranger

Els residents del Penedès i el Garraf continuen marxant a viure a l’estranger

49,8 50,2 43,0 45,2 42,4 42,7 38,2 38,3 40,5 44,0 42,0 36,8 41,9 55,6 38,0 36,7 59,3 43,0 47,1 35,9 42,2 42,4 52,3 42,0 68,3 26,8 67,8 42,8 48,1 36,4 64,6 50,7 44,1 46,9 47,9 43,8 30,0 46,5 40,6 42,4 37,7 36,2 49,0

Penedès Econòmic

Maig - 2018

EMPRESA

L’FEGP reclama assessorament professional per digitalitzar-se redacció

La seu de la Federació Empresarial del Gran Penedès va acollir el dimecres 9 de maig una nova sessió del III Congrés de la Micro, Petita i Mitjana empresa de Catalunya 2018 que organitza Fepime Catalunya amb més d’una vintena de trobades territorials i sectorials a tot el territori. En relació a la digitalització, tema central del congrés d’enguany, el president de la FEGP, Martí Sistané va assegurar que les pimes necessiten assessorament professional per definir com ha de ser el procés de digitalització

i, en alguns casos, els empresaris desconfien perquè han tingut males experiències prèvies amb companyies “que han pujat al carro de la digitalització i no han assessorat correctament, fent invertir a les empreses uns diners de forma innecessària”. “Tenim un problema de dimensió de les empreses: són molt petites i és més fàcil que desapareguin que no pas que puguin créixer. Les obligacions que ens posen al damunt, com la nova llei de protecció de dades, encara ens fan menys competitius. No hi ha productes pensats per fomentar la digitalització de les pimes i la banca no té en compte els bene-

ficis que pot suposar per a una empresa digitalitzar-se”, assegura Sistané. Per a les pimes, costejar la digitalització és complicat en contraposició a les empreses de cert nivell de facturació. Per això es proposa la creació de plataformes que aglutinin tots els serveis digitals per a les pimes, com fan les gestories, i que resolguin totes les necessitats perquè les pimes no hagin de destinar personal i temps als aspectes digitals. En aquest sentit també es va posar damunt la taula la problemàtica de la fibra òptica que té un desplegament desigual: mentre que al Baix Penedès només hi

ha cobert el 15% dels polígons, a l’Alt Penedès i al Garraf els operadors locals han permès un accés més global a la fibra òptica. Una altra de les grans problemàtiques del territori és la manca de personal qualificat. “Tenim demanda de personal i tenim atur però la necessitat i l’oferta no casen. Les traves administratives

per recuperar la figura de l’aprenent no ajuden les pimes a cobrir aquests llocs de feina”, va explicar el president de la FEGP. Fepime Catalunya farà arribar totes les conclusions del congrés, que s’exposaran en un acte de cloenda el 4 de juny a Barcelona, a les administracions públiques i partits polítics.

Intercanvi de coneixements en Recursos Humans a Sitges

redacció

El grup francès de comerç electrònic Vente-Privée, propietari del club de vendes Privalia, ha llogat una nau de 48.400 metres quadrats al parc empresarial Prologis Park Penedès, situat entre Santa Oliva i La Bisbal del Penedès. Amb aquesta operació, una de les més grans realitzades a l’Espanya aquest any, Privalia disposa de la primera nau del parc logístic Prologis. Vente-Privée, funda-

Les instal·lacions de l’hotel Melià de Sitges acolliran del 8 al 10 de juny un esdeveniment formatiu adreçat a professionals dels Recursos Humans. Es tracta de l’European HRC Meeting que programarà tres dies plens d’activitats, ponències i intercanvi de coneixements, juntament amb líders reconeguts en el sector per les seves experiències i recorreguts professionals. També s’han organitzat Masterclass a càrrec de

represenants del despatx d’advocats Cuatrecasas, Morgan Stanley, Ferrovial o Lidl, entre altres empreses. L’esdeveniment està adreçat a directius, directors executius, empresaris, as-

sessors, CEO, directors de recursos humans, i directors d’operacions, que compartiran idees, estratègies i evolució per al benestar dels empleats, la digitalizació dels sistemes tradicionals, selecció de personal, etc.

i tenir-ho sempre present. Igualment, també cal que reconeguem quan els altres estan fent una bona tasca i saber comunicar-ho, creant un clima de reconeixement mutu que ens enforteixi i ens doni alè per continuar en el nostre camí, no sempre fàcil. Però com podem mesurar el valor d’un reconeixement o l’agraïment d’algú a qui hem ajudat? Un reconeixement no té gust, no fa olor i tampoc el podem tocar; no hi ha termòmetres, regles ni bàscules per poder-lo dimensionar. Però quan el rebem, sabem que el seu valor és immens.

Recentment, Incognos va rebre el premi a la millor iniciativa de nova creació de les comarques del Gran Penedès, premi que atorga la FEGP. Amb aquest premi es reconeix, principalment, la nostra determinació a ajudar les empreses del territori a ser més competitives; arribant també a les més petites, que són precisament les que menys recursos i més necessitats tenen. Per a Incognos aquest reconeixement implica lògicament guanyar en visibilitat, però sobretot és un missatge encoratjador que ens indica que anem

pel bon camí, i que l’ajuda que estem aportant al teixit productiu local és eficaç i ben valorada. Gràcies, FEGP. Si ens acostumem a incloure el reconeixement, tant propi com aliè, en el nostre dia a dia contribuïm a consolidar la feina que s’està fent bé. Recordem-ho: tots necessitem del reconeixement, tant en les nostres organitzacions com en la nostra vida privada. És un detall que no costa res, i tot i que el seu retorn sigui difícil de mesurar, les repercussions positives són evidents.

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

ACN N.Torres

Privalia lloga una nau de 48.000m2 al Baix Penedès

da l’any 2001, organitza vendes privades online de productes de marca amb descomptes, principalment roba, accesoris de moda, decoració, articles d’esport, joguines o alta tecnologia. La companyia

va adquirir l’any 2015 una participació majoritària de la belga vente-exclusive. com, i en 2016 a la barcelonesa Privalia i a la suissa e-boutic.ch. El grup opera a una dotzena de països i té uns 4.000 empleats.

El valor d’un premi Possiblement molt influïts per la tradició cristiana, en la nostra societat tenim molt integrat el concepte d’humilitat, que fa que no sapiguem o no vulguem reconèixer obertament els nostres punts forts. I sovint, fins i tot tenim un cert pudor al reconeixement directe d’algú que ens felicita per la feina ben feta. Afortunadament ho anem superant, per què igual que quan les coses no surten bé del tot li donem voltes i voltes i tendim a culpabilitzar-nos, quan excel·lim

també cal que en siguem conscients i que li donem la seva importància. Ni que sigui per compensar. De fet, el reconeixement figura entre les necessitats que tenim els éssers humans i que ja va tenir en compte Abraham Maslow quan les va jerarquitzar en la seva famosa piràmide. Tal i com ell el valorava, és un indicador de la confiança i del respecte que ens concedeix el nostre entorn. Si volem avançar, en tots els sentits, hem de saber reconèixer què estem fent bé,

Penedès Econòmic

Maig - 2018

EMPRESA

Sorli inverteix 10 milions en un nou súper a Sitges

La fira ExpoNadó creix en metres quadrats i en nombre d’expositors El certamen aporta més de 31.000 visitants a Vilanova i la Geltrú i té un impacte econòmic de més d’un milió d’euros Olga Aibar

redacció

Sorli ha adquirit un solar de 2.560 m² a Sitges amb l’objectiu de construir un nou supermercat i un centre esportiu i de salut Sorli Sport de 10.500 m2. Es preveu inaugurar-lo l’abril del 2019 i suposarà una inversió total de 10 milions d’euros. A més, les noves instal·lacions tindran 160 places de pàrquing i generaran 60 nous llocs de treball directes. El supermercat, amb una superfície total de 1.300 m², seguirà el nou model comercial de Sorli que busca aportar solucions que facilitin el procés de compra mitjançant una distribució innovadora dels productes. El de Sitges serà el 111è establiment de Sorli a Catalunya, 21 dels quals ja s’han adaptat al nou model. La resta es reformaran en cinc anys. Pel que fa al centre esportiu i de salut Sorli Sport disposarà d’innovadores instal· lacions de més de 3.500 m2 que inclouen: fitness, activitats

dirigides, ciclyng, spa, solàrium i quatre pistes de pàdel. A més, s’ofereixen als socis els serveis d’entrenador personal, estètica, nutricionista, fisioterapeuta, massatge i circuit spa dins d’un ampli horari d’activitat. El de Sitges se suma als altres 2 centres Sorli Sport que la companyia ja té actualment a Sant Vicenç de Montalt i a Vilassar de Dalt amb un total de més de 3.600 socis. La història de Sorli es va iniciar ara fa 95 anys. És propietat de Superficies de Alimentación, empresa familiar amb capital 100% català fundada l’any 1923 a Barcelona. Actualment, la companyia compta amb diferents línies d’activitat com són els supermercats, les botigues Sorli Nyam, les benzineres, els centres esportius i de salut, els restaurants i cafeteries i un centre comercial exclusiu (Sorli Emocions) que inclou un hotel de 4 estrelles. Prop de 1.800 persones treballen a Sorli, de les quals un 90% tenen contracte fixe.

La tercera edició de la fira ExpoNadó se celebrarà del 8 al 10 de juny a Vilanova i la Geltrú. La fira creix enguany en ocupació de la via publica, al voltant dels 7.000 m2 enfront dels 4.000 de l’edició anterior, i també en nombre d’expositors, més de 70, tot i “no tenim cap intenció de créixer més en expositors”, assegurava Mayra Adell, organitzadora de la fira, perquè “en aquests moments hi ha un gran equilibri de marques internacionals, nacionals i locals i el 90% vol repetir l’experiència cada any”.

la tercera edició de la fira se celebrarà del 8 al 10 de juny Adell també va recordar que ExpoNadó és una fira a l’aire lliure, totalment gratuïta. L’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, per la seva banda, va destacar durant la presentació que ExpoNadó és un “fira molt important per la ciutat perquè coincideix plenament amb un dels objectius que tenim com a destinació, com és el fet de la promoció del turisme familiar.” També va afegir que “l’estudi d’impacte econòmic fet l’any passat al voltant d’ExpoNadó

va demostrar que aporta 31.000 visitants a la ciutat amb un impacte de més d’un milió d’euros al llarg dels tres dies”. Finalment, va remarcar que la fira “aporta molt valor afegit perquè apropa les grans marques del sector als consumidors, i a més de manera gratuïta i en un entorn immillorable, cosa que ha fet que ExpoNadó hagi esdevingut la fira més important del país en el seu camp.” ExpoNadó ha esdevingut un gran referent nacional dins del sector. La Fira es distribueix a la rambla Principal, la plaça de la Vila i la plaça de les Neus, ocupant en total una superfície de gairebé 7.000 m2, cosa que la converteix en la més gran del sector al país. Finalment, la plaça de la Vila acollirà el naixement de “La Vila Màgica” una zona on es podran trobar productes fets a mà, i uns altres de proximitat o ecològics. També hi haurà una zona de

conferències per la qual passaran reconeguts ponents, com per exemple Armando Bastida; un espai gastronòmic amb foodtrucks, obert de les 10 a les 23h; i un escenari per poder ballar i cantar al ritme de les actuacions infantils amb els personatges animats del moment. Aquest espai ha estat el que ha provocat l’augment de

Exponadó ha esdevingut un referent nacional dins del sector metres quadrats d’exposició d’ExpoNadó, ja que ocupa la totalitat de la plaça de la Vila. Mayra Adell assegurava que “creiem que tot aquest conjunt d’activitats, gastronomia i expositors acabarà esdevenint un espai de referència”.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

EMPRESA

Les jornades d’orientació a les noves Morgades Trabal tanca i no acomiada el personal empreses estrenen nou format L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, la Mancomunitat i la FEGP, impulsen una experiència pilot basada en la mentoria redacció

Aquest mes s’ha celebrat amb gran èxit una de les sessions temàtiques del cicle de jornades d’orientació empresarial “Com millorar el meu projecte de negoci”. El cicle, adreçat a persones emprenedores i empreses de nova creació que va tenir lloc el 9 de maig al CC El Local de Sant Pere de Ribes amb un format de realització que buscava un assessorament més personalitzat a la idea de negoci de l’emprenedor. Sota la fórmula de la mentoria, també conegut com a Personal

Els assistents van poder fer consultes i resoldre dubtes amb els ponents experts Mentoring, les persones emprenedores van poden fer consultes i resoldre dubtes directament als ponents experts, amb assessorament rotatiu per taules temàtiques durant un període de temps establert. La jornada es va iniciar amb unes presentacions en què cadascun dels consultors explica-

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

redacció

va el seu àmbit d’expertesa per, tot seguit, donar pas a les taules d’assessorament personalitzat. Aquesta presentació prèvia va permetre a cadascun dels assistents escollir les taules a visitar en funció de les seves necessitats, consultes i dubtes a resoldre. Les temàtiques que es van abordar en aquesta sessió van ser la innovació a l’empresa, amb en Daniel Lafuente; la competitivitat amb en José Luis de la Torre; la fiscalitat, amb en Joan Rovira i el màrqueting digital, amb la Marisol Garcia, tots ells empresaris experts associats a la Federació d’Empresaris del Gran Penedès. Mentre es realitzaven les atencions als emprenedors, paral·lelament, NODE Garraf informava sobre el programa Reempresa. Alhora, el Servei d’Ini-

ciatives Econòmiques de la Mancomunitat donava a conèixer els serveis que ofereixen, i van aclarir aspectes de l’emprenedoria no tractats a les taules dels mentors. Aquesta dinàmica va permetre afavorir l’intercanvi i les sinèrgies entre els assistents i ponents. Els vint emprenedors assistents van destacar molt positivament la possibilitat de poder fer consultes directament als experts, així com l’espai de treball en xarxa generat entre els assistents. La pròxima sessió d’aquestes jornades d’orientació professional està prevista per al dia 3 d’octubre a la sala polivalent de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes amb el títol Com faig campanyes de promoció? Utilitza eficaçment Facebook i WhatsApp business.

Creadors del nostre destí A les classes de lideratge que imparteixo, normalment els alumnes venen a buscar tècniques, recursos i també alguna recepta sobre com gestionar a les persones dels seus equips. I en canvi, es troben amb el següent començament: Per poder liderar als altres abans t’has de liderar a tu mateix. Frase que comporta una gran responsabilitat personal i possiblement incomoditat també. Una persona que és capaç de liderar les seves emocions és capaç de liderar-se a

sí mateixa. Som éssers emocionals i podem marcar una gran diferència en la nostra persona quan sabem gestionar les nostres emocions. Els líders més grans són aquells que independentment de les circumstàncies aconsegueixen aixecar-se i seguir endavant malgrat les situacions viscudes. Aquestes persones inspiren a d’altres que els segueixen, i la raó per la qual poden inspirar és perquè han aconseguit liderar les seves emocions. Han estat capaces de generar emocions positives,

La plantilla de la històrica empresa Morgades Trabal del Pla del Penedès, dedicada des de fa 70 anys a la distribució de paper, bosses i productes de neteja i perfumeria, ha denunciat públicament que la companyia ha presentat un concurs de creditors i ha tancat sense acomiadar formalment els treballadors. La quinzena d’empleats de la firma han lamentat que no han cobrat el sou des del mes d’octubre i han recordat que la direcció els va enviar a casa el mes de gener assegurant que es podien beneficiar d’un “permís retribuït” mentre es regularitzava la situació de l’empresa. Els treballadors critiquen que a hores d’ara la direcció no ha formalitzat els acomiadaments, de manera que no tenen opció a sol·licitar la

de fortalesa o esperança darrera de situacions negatives, de rebuig o traïció per exemple, mentre altres persones en la mateixa situació sentirien decaïment, frustració, victimisme, etc. En el nostre dia a dia és fàcil viure situacions que ens facin sentir frustrats, desanimats... i si deixem que aquestes emocions ens dominen també serà fàcil que abandonem els nostres objectius. Les persones que son capaces de donar-li la volta a aquestes emocions negatives i son capaces de generar les emocions que volen, són les que es lideren a sí mateixes.

prestació d’atur ni tampoc poden tramitar la jubilació en el cas dels afectats de major edat. Expliquen que la plantilla fa més de vuit mesos que es troba “en una situació preocupant i de total precarietat”, sense cap tipus d’ingrés econòmic, cosa que els obliga a recórrer als estalvis, en els casos en què n’hi ha, o a demanar ajut econòmic als familiars per poder sobreviure. Els treballadors lamenten que “tot plegat no és fruït de la realitat econòmica actual, sinó de la nefasta gestió per part de l’empresa, que des de fa temps estava actuant amb total deixadesa, desídia i desatenció cap als proveïdors, clients i cap als mateixos treballadors”. Finalment, reclamen una solució “urgent i digna perquè la situació actual és insostenible”. Penedès Econòmic ha intentat comunicar-se amb l’empresa, però no ha estat possible.

Està comprovat que més del 90% de les decisions que prenem son emocionals, (encara que les passem després pel filtre de la lògica). Com a conseqüència, les emocions influeixen directament en les decisions que prenem. Així doncs, per liderarnos hem de gestionar les nostres emocions, que alhora són les que ens fan prendre decisions, i per tant influeixen en els resultats que obtenim a la vida. Si ho volem fer bé, haurem de començar a re-programar la ment. Haurem de trencar pensaments limitants per poder sentir les

emocions que millor impactin en el nostre futur. Els pensaments limitants funcionen com un termòstat, pel que sempre obtindrem uns resultats similars. I, si per alguna raó comencem a millorar-los, serem capaços de sabotejar-nos. Aquesta és la principal raó per la que hem de trencar i substituir les creences limitants, per poder accedir a nous resultats. Liderar-se a un mateix és la capacitat de canviar els pensaments limitants per generar les emocions correctes, poder liderar el procés emocional i crear el nostre destí.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

EMPRESA

S’incrementa la despesa en menjar preparat per la disminució del temps dedicat a elaborar àpats Un estudi realitzat a diferents països indica que la despesa es va dispararar el 21% entre els anys 2014 i 2017 Olga Aibar Cada cop tenim menys temps per menjar i per dedicar-nos a la preparació d’àpats. Per aquest motiu, la despesa destinada a comprar menjar preparat es va disparar en un 21% entre els anys 2014 i 2017, segons dades de l’estudi Claus per adaptar els mercats a les demandes del nou consumidor d’aliments frescos a Europa, els Estats Units i Àsia, elaborat per la consultora Kandar Worldpannel a petició de Mercabarna. A Espanya, segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pes-

ca, Alimentació i Medi Ambient, els precuinats van ser la categoria d’aliments que més va créixer a les cistelles dels espanyols el 2016, amb un augment del 4,2%. L’any passat el consum per càpita de plats precuinats va ser de 13,70 quilos per persona a l’any, gairebé un 6% més que l’any anterior. Així doncs, ja es destina el 3,7% del pressupost en alimentació i la despesa per càpita es va situar en 56 euros l’any passat. Jordi Garreta responsable de l’establiment Nostrum de Vilafranca del Penedès afirmava que “amb el ritme de vida que portem està demostrant que per una per-

Més de 5.000 persones al Vade Fires de Canyelles

El Vade Fires de Canyelles, que es va celebrar el 13 de maig, va tornar a superar les expectatives i va aconseguir més de 5.000 visitants. La fira del motor va tornar a ser un dels eixos centrals de la fira, i va concentrar un gran nombre de públic. Durant la mostra es van presentar força novetats, com l’exposició de caravanes i motos elèctriques. També es van poder veure drons, una concentració de motos Sanglas, una de Seat 127 i de cotxes clàssics. La baixada d’andròmines va tenir una participació excepcional, amb 22 procedents d’arreu de Catalunya. La gastronomia va tornar a ser un dels pilars de la fira,

amb la mostra gastronòmica dels restauradors locals i la Cargolada Popular. Es van exhaurir les més de 3.000 racions de cargols que es van servir. La festa va tenir com a Cargolaire d’Honor el president de l’Associació d’Artesans de Canyelles, en Lluís Amaré. La Fira de Sant Ponç va completar el certamen. El Vade Fires, tal com apuntava l’alcaldessa, Rosa Huguet, “és la nostra fira petita, que té l’estima de tota la nostra gent, que una vegada més mostra la seva generositat per deixar ocupar els carrers amb l’activitat i permetre que ens vinguin a conèixer i gaudir de la nostra gastronomia”.

sona sola és més costós fer-se un plat de macarrons que comprarlo i no ha de cuinar, ni rentar plats. Aquí per entre quatre i cinc euros pots menjar. A més, amb el poc temps que tenim és molt pràctic”. Algunes persones associen el menjar preparat amb poca qualitat i no és el cas. “Nosaltres

tenim un menjar sense colorants, ni conservants, ni additius”, assegurava. A la botiga La bona cuina, el gerent, Antonio Piñero, afirmava que “en els darrers mesos s’ha notat un increment de la demanda dels nostres productes. La majoria són clients fixes, que aprecien el fet de degustar un

menjar cassolà”. Finalment des d’Atmetller Origen, s’apuntava que “amb la incorporació de nous formats i línies de producte als nostres obradors, hem vist que tenim un perfil de gent més jove, amb cada cop més consciència a l’hora de menjar i que valoren també la rapidesa en el servei”.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

L’ENTREVISTA

Glòria Serra Ramos

Periodista i presentadora de La Sexta

“Les plataformes no acabaran amb la televisió, però la transformaran”

La periodista i presentadora del programa Equipo de investigación de La Sexta va ser el dilluns 14 de maig a les Caves Vilarnau com a ponent convidada de l’Espai Dona, un cicle promogut pel col·lectiu Dones d’Empresa. Serra va parlar de la seva trajectòria professional, de més de 30 anys en els mitjans de comunicació, de les traves amb les quals s’ha trobat, i de com ha après a viure la seva feina, la seva autèntica passió, d’una manera més calmada i equilibrada. Es defineix com una persona curiosa, amb molt de sentit crític i una gran capacitat de treball.

coses serioses, però nosaltres vam demostrar que no era veritat, que tot depenia de com s’expliqués.

Olga Aibar

Gloria Serra Ramos (Barcelona, 1963) treballa en els mitjans de comunicació des del 1987. La seva carrera professional va començar en programes informatius de Ràdio Barcelona. En el món de la televisió va començar desenvolupant diverses funcions a TVE de Catalunya. Entre 1998 i 2001 va ser subdirectora i presentadora de la primera edició d’Informativos Telecinco, i directora i presentadora de l’espai La mirada crítica. Entre 1999 i 2001 va copresentar amb Josep Cuní el debat L’aventura quotidiana a TV3. Va dirigir el debat Coses que passen i va col·laborar en el magazín Els matins. El 2001 es va posar al capdavant del debat Ciutat oberta, a Barcelona TV. Entre el 2007 i el 2010 va copresentar La Noria, al costat de Jordi González. Entre el 2010 i el 2011 va presentar el magazín de tarda 3D, d’Antena 3, i des el 31 de gener de 2011 va assumir, a més, la direcció i presentació del programa Equipo de investigación.

Fa set anys que es troba al capdavant del programa Equipo de investigación de La Sexta. Com s’aconsegueix durar tant de temps en antena? El més important per aconseguir-ho és trobar una empresa que aposti per un producte que és car, que és conflictiu, perquè sempre hi ha algú a qui no l’agrada el que fas, i que requereix un gruix de personal molt important. Trobar aquesta empresa ha estat un miracle, sobretot perquè és una de les dues grans empreses de comunicació privades que hi ha a Espanya, que està apostant els seus diners, i els diners volen rendibilitat, perquè per això hi ha un consell d’administració i uns accionistes. Són molt costosos de fer aquest tipus de reportatges? Depèn. N’hi ha hagut alguns que sí, sobretot els especials. Per exemple n’hem fet un que es diu “El fugitiu”, que era la reconstrucció de la fugida d’Antoni Anglés, l’acusat de matar les nenes d’Alcàsser, que va tenir un pressupost alt perquè vam haver d’anar a Irlanda, i hi vam ser bastant de temps perquè vam desvetllar coses inèdites i molt interessants. Altres reportatges se’t compliquen pel camí, per això el pressupost no és mai fixe. El reporterisme d’investigació s’havia deixat de fer perquè es considerava car i poc rendible. Tenien la sensació que la gent estava per l’entreteniment, i no per

El reporterisme d’investigació s’havia deixat de fer perquè es considerava car i poc rendible

Els inicis devien ser complicats. Quan vam arrencar el projecte va costar molt trobar el seu encaix a la graella de la cadena en un moment en què estava canviant molt, ja que s’estava traient de sobre programes sensacionalistes o del cor i cada setmana pensava que seria l’últim. Quan ens vam posar el divendres a competir amb programes d’entreteniment pur i dur, jo vaig pensar: aquí morirem. Va ser una època en què a més vam començar a posar unes músiques molt estridents, i jo feia una locució molt tremenda per intentar que els espectadors es quedessin. Vam tenir la sort que van apostar per nosaltres, i ens van aguantar durant molts mesos. Després va arrencar la crisi econòmica i vam seguir, i al final ens hem convertit en un segell d’identitat del grup. De fet el programa es repeteix a Nova i Neox, i continua tenint un gran èxit. Per a mi és un regal perquè és un projecte preciós, molt defensable, i som com una família. Però deu suposar molta feina. Sí, però som un equip bastant gran, de més de mig centenar de persones, i ja tenim la mecànica feta. Nosaltres som l’únic programa del món que el fem tot l’any, de setembre a juny. La majoria de programes de televisió són de tres mesos, de 13 o 15 episodis. Nosaltres en fem entre 45 i 47, cada setmana una hora, un sol tema, mentre que els nos-

Penedès Econòmic

Maig - 2018

L’ENTREVISTA Heu tingut moltes denúncies per part dels afectats? Sí, denúncies n’hem tingut moltes, però amb èxit, cap. Afortunadament, el departament jurídic d’Atresmedia és molt gran i es mira detalladament tots els reportatges abans d’emetre’s. I, de vegades, per prudència, hem hagut de treure coses que sabem que són certes, que tenim prou proves, però que el departament jurídic diu millor no ho diguem.

tres competidors fan tres temes. És un programa molt intens. Sí, intens i apassionant. A més, estem a la recta final i hem tingut molts imprevistos. Cada programa, cada tema i cada història és diferent. Nosaltres de vegades diem, una altra vegada ens toca un “narco”, perquè els de Fariña els hem fet gairebé tots, però cada història és diferent. A més nosaltres sempre hem volgut no fer només un reportatge, sinó intentar que captivés l’espectador com si fos un conte. Sempre intentem trobar el punt de vista, quin serà el personatge. Quin és el reportatge que més us ha costat de fer? Hi ha alguns programes que semblen molt complicats, però ens han sortit molt fàcils i s’han fet en temps rècord. Altres vegades hem fet un exprés com el del Pequeño Nicolás, en el qual simplement explicàvem qui era i, tres mesos després, un de més mesurat i elaborat. Alguns es queden parats perquè allò que volem no ho aconseguim. Per exemple vam emetre fa uns dies un sobre Miguel Ángel Ramírez el president de la Unión Deportiva Las Palmas, que té unes empreses de seguretat, i aquest feia gairebé un any que el teníem. La seva detenció va precipitar una sèrie de testimonis que no volien sortir per por i que es van veure més valents. El teníem gairebé fet, i aleshores el vam poder completar. Altres han trigat mesos, i altres encara estan esperant. I quin és el que més li ha impactat? Tot i que han passat molts anys, em continua impactant el que vam dedicar a Cabeza de cerdo, el major traficant de dones d’Europa, un romanès que encara està complint condemna. Aquest va ser molt dur per a tot l’equip. Jo ara no puc veure cap noia a la carretera sense que se’m faci el cor petit, perquè sé pel que passen, el que els fan i sé com viuen. Jo no puc tornar a veure aquest reportatge. Després, amb els anys, m’han afectat molt els que estafen la gent humil. Aquests ens indignen molt. A més, molts queden impunes, i això és terrible. Vosaltres poseu el focus en tot tipus de casos. Sí, nosaltres hem tractat tot tipus de temes. A la gent li molesta quan la posem el focus. Això a mi m’està bé, perquè si la persona investigada se sent incòmoda ja hem fet part de la feina. A més, de vegades, ajudem a la investigació perquè altres afectats es decideixen a denunciar. I la suma de moltes denúncies pot ajudar a atrapar aquests personatges.

Em continua impactant el reportatge que vam fer sobre cabeza de cerdo, el major traficant de dones d’europa

els grups de comunicació s’han d’adaptar als gustos i nEcessitats dels espectadors o moriran

Heu tingut problemes amb la policia o hi col·laboreu? Quan vam arrencar no ens coneixíem mútuament, i vam tenir algún xoc perquè la policia, òbviment, és molt gelosa de la seva feina i, sobretot necessita que no li espatllis una investigació. Amb el temps ens hem conegut, saben que som molt seriosos, que no espatllarem res i hem arribat a una entesa cordial. Ara tots els cossos policials estan agraïts perquè posem molt en valor investigacions que moltes vegades veus als informatius de vint segons o d’un minut, i aquella operació potser els ha costat tres o quatre anys d’infiltracions. A ells, com a tothom, també els agrada que es posi en valor la feina. I als nostres reportatges s’explica, de vegades, aquesta gènesi. Quin és el futur de la televisió amb l’èxit de plataformes com Netflix o HBO? Aquest és un tema que donaria per a un reportatge. Hi ha dues maneres d’afrontar-ho. El grup Mediaset el que ha fet és blindarse totalment a Internet, i han decidit que la seva aposta és la televisió. El nostre grup, en canvi, va fer un pas invers, va crear la seva pròpia plataforma, que és Atresplayer, que és on es veuen tots els nostres programes, i que estan en el camí de treure-li rendibilitat econòmica. Jo crec que de la mateixa manera que la televisió no va acabar amb la ràdio, les plataformes no acabaran amb la televisió. Sí que la transformaran, i jo me n’alegro, perquè això el que farà serà crear productes molt més específics, més adreçats al consumidor, i potser no invertirem tant en programes que neixen i moren. Programes a la carta. Sí, D’aquesta manera, com ha fet Netflix que ofereix productes utilitzant el banc de dades dels seus 300 milions de subscrits, i sap què li agrada a la gent. Jo crec que els grups de comunicació actuals ho han de fer així, i si no ho fan moriran. Les noves generacions no se seuen a mirar la televisió, i les velles cada vegada ho fan menys, gravem el que ens interessa i l’arxivem, i el mirem quan ens ve de gust. Això no canviarà. O t’adaptes, o mores.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA SENTÈNCIA DE “LA MANADA” I L’OPINIÓ PÚBLICA “Per tant, estic quasi inclinat a suggerir que requereixi dels seus llorejats un jurament d’humilitat, una espècie de jurament hipocràtic, que mai excedeixin en els pronunciaments públics els límits de la seva competència” (Hayek, del discurs en el banquet del Nobel, 10 de desembre de 1974)

quest cap de setmana vaig anar a descansar a un petit poble. En el primer sopar, vaig coincidir amb un grup d’amics de nivell universitari que després de parlar sobre el tema de “la manada” amb semblant informació i indignació em van preguntar sobre la meva opinió (era l’únic “de dret”) i els vaig contestar que com faig habitualment després de llegir-me la sentència i els textos legals i la jurisprudència els donaria la meva opinió, la qual cosa crec que els va deixar desconcertats. Ja no vaig preguntar en el que pensarien de mi si els discutís els temes dels quals eren expert (Medicina, Química...) amb tanta vehemència com ho estaven fent sobre una matèria que no li era pròpia o si algun s’havia llegit la sentència i el Codi Penal. Havia anat a relaxar-me. Amb aquesta sentència he pogut comprovar, una altra vegada, els negatius efectes del “tertulianisme” sobre l’opinió pública. En la meva època, “un tertulià” era un senyor que parlava de mercantil sense haver llegit a Garrigues ni a Uría, ni els coneixia. Ningú els feia cas i eren la riota de la població, avui surten en televisió i tenen centenars de milers de

seguidors. La responsabilitat deriva dels propietaris dels mitjans que ofereixen als seus clients una informació insolvent per la falta de preparació tècnica dels periodistes i la seva escassa experiència professional en els temes als quals contínuament estan obligats a respondre. He arribat a la conclusió que en produir-se un fet complex, la gent competent que es preocupa per la seva imatge professional, s’absté de contestar fins a tenir formada una opinió seriosa i la resposta immediata l’ocupen els tertulians que són els únics que

per la seva insensatesa i irresponsabilitat s’atreveixen. Aquesta primera versió és la que queda en la retina dels ciutadans i quan després d’un temps es pronuncien els experts amb prou feines tenen incidència en la cultura ciutadana cada vegada més deteriorada i manipulada. De tornada a casa descansat i mantenint la bona relació amb els meus amics, ja que intentem evitar la repetició del tema, vaig concloure que havia fet bé. No tenia una altra sortida, dedicar el cap de setmana sense tenir seguretat que “la meva opinió fundada” l’acabaria abans d’anar-

me’n arruïnaria la il·lusió de passar un temps de descans. Però, a més, tenia dos riscos evidents, el que quan conclogués la missió estiguessin ocupats en temes apassionants com el de si Trump tenia dret al Nobel de la Pau i el que, si fonamentés la meva opinió i no coincidís amb la informació que tenien, em convertís en un antisistema, aquesta vegada reaccionari. També he pogut comprovar la gran quantitat de respostes que ha rebut de l’opinió pública. Se m’ha ocorregut que per ordenar-les hauria d’haver-hi una classificació en 3 grups, l’A, el B

i el C. En l’A haurien d’incloure’s voluntàriament els que tenen formació jurídica, han llegit la sentència i coneixen el marc legal i jurisprudencial, en el B els que, sense formació jurídica, han llegit la sentència i tenen almenys uns coneixements mínims de tots dos marcs i finalment en el C s’inclourien els que no s’han llegit la sentència ni tenen idea del marc legal ni jurisprudencial. Els de l’A haurien de publicar el seu nom complet perquè els col·legues puguin valorar el nivell de la seva opinió. Segurament es reduiria el nombre d’aquests però afegiria més qualitat a les respostes. El segon grup, el B, és interessant perquè hi ha gent fora del món del dret amb opinions molt judicioses. L’últim, el C, és especialment rellevant per observar com es dirigeix l’opinió pública. Si veiem que es poden fer subgrups segons els arguments i fins a les paraules és que aquest grup no té una opinió pròpia sinó que està reproduint el que els informen els seus mitjans habituals. L’opinió dels subgrups no es diferenciaria de les empreses de la informació. I això podria servir per a altres casos.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Maig - 2018

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Coopsetània Coopsetània és l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès i el Garraf i neix per fomentar i acompanyar la creació d’empreses d’economia social i cooperativa a l’Alt Penedès i Garraf. El Departament de Treball, Afers socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va aprovar la seva creació a les nostres comarques a finals de l’any passat en el marc del programa de foment del cooperativisme AraCoop. Ja n’hi ha 11 a tot Catalunya desplegats per diferents comarques (Barcelonès, Baix Llobregat, Tarragonès, Catalunya Central, Terres gironines, Maresme, Terres de l’Ebre i Vallès Occidental) M’entrevisto amb els impulsors del projecte del Grup Entrem-hi, Facto Assessors, Actua i La Fura continguts. Avaladors tots ells d’una forma de treballar i d’una manera d’entendre l’economia i les relacions laborals Per nosaltres és una manera de posar en comú molta de la feina que ja s’està fent durant molts anys a les comarques nostres. Coopsetània té dues seus físiques l’Espai Z a Vilanova i a Vilafranca a Actua. Els qui l’impulsem som Entrem-hi, Actua Facto assessors i la Fura continguts i comptem amb un equip tècnic i un coordinador. Els nostres objectius són ambiciosos però possibles: Volem ser un punt de referència de totes les empreses del tercer sector i cooperativisme i economia social, volem potenciar la creació de noves iniciatives, atendre 1.000 persones en un any, donar informació i assessorament, i arribar a crear cooperatives a les 2 comarques i aconseguir generar 30 llocs de

treball /any. Certament són objectius ambiciosos, com arribareu a captar tanta gent i com treballeu? Hem començat per fer una diagnosi de les cooperatives del nostre territori perquè no es disposa d’aquesta informació de forma fidel. Hem de saber del punt que partim. Treballarem donant suport directe a l’acompanyament a la creació d’aquesta tipologia d’empreses i volem ser també un suport per a les gestories i d’altres entorns professionals. Cal una enorme tasca de sensibilització per explicar en què consisteix l’economia social i què són les cooperatives. Avui podem donar molts exemples de com han generat treball estable i de qualitat fins i tot en moments tan complicats com aquests darrers anys. Farem una feina intensa de sensibilització en els entorns escolars. I per què vosaltres quatre us heu posat a impulsar aquest ambiciós projecte si tots els vostres, de forma individual, ja funcionen... Feia temps que Entrem-hi i Actua buscàvem més vinculació i en va agradar la idea de treball en xarxa per promoure l’economia social i solidària i també la Fura aportava més visualització i tenir una pota des del Garraf i ens calia també el coneixement més específic de gestoria i també per tots els sectors. L’Ateneu arriba per donar un impuls a un tipus d’activitat que ja venim fent… Ara podem fer més coses i més ben fetes.

Creieu que bufen bons vents per l’economia cooperativa en un moment en que sembla que la societat es va tornant mica en mica més individualista? Es fa difícil generalitzar però hi ha un moviment molt important, especialment entre els joves que opta per substituir la cultura individualista de competència dura per una altra més win to win en que ningú vol ser superior a l’altre i es busca la col·laboració i la complementarietat. L’economia cooperativa és un model que veu l’altre com un col· laborador i no com a competidor win to win, sinèrgies… Ens agradaria fer possible que les cooperatives que hi ha actualment creixin, que se’n puguin generar més i que es pugui veure una altra forma de fer economia amb molta més cooperació publica privada. És un canvi de paradigma amb reptes més sostenibles per l’entorn, per les persones i per l’ economia en general. Aquest model funciona.

Ser cooperativa no es només un NIF, unes avantatges i unes dificultats… Es tracta d’arribar a consens de compartir recursos riscos. Els negocis així són molt més resistents, tenen més retorn a la comunitat, i estan molt més arrelats al terriotri. És una cultura de col·laboració, de governanaça repartida i de distribució de la renda. Les xifres que es mouen al voltant del moviment cooperatiu són poc conegudes i la veritat és que són impactants. Efectivament es parla de que el 15% del PIB català ve de l’econo-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Treballar de forma cooperativa: sovint tenim una visió de l’emprenedor solitària. Emprendre en equip i de forma cooperativa és una possibilitat que val la pena explorar 2- Economia social: activitat econòmica que genera valor social és i serà clarament una tendència en els temps que venen 3- Col.laborar per créixer: Sovint el límit de creixement dels nostres negocis som nosaltres mateixos, una bona manera de fer-los avançar és col.laborant amb d’altres persones 4- Equip: Envoltar-se d’un bon equip multiplica de forma exponencial les possibilitats d’èxit.

mia social i que genera 180.000 llocs de treball directes a Catalunya. Dins el grup de cooperatives, les més nombroses són les de treball associat (en la qual els treballadors s’uneixen per crear béns i serveis i alhora són propietaris i gestors) que representen el 75% del total. La crisi ha servit per fer veure l’economia social com a alternativa al sistema capitalista i han demostrat que resisteixen millor la crisi. Respecte a l’any 2008 l’ocupació ha crescut un 15,5% i el 2017 a més va tancar amb un augment de l’ocuapció del 3,5% dada que supera els nivells previs a la crisi. I mirant al futur, què hi veieu per Coopsetània? Aquest projecte només té sentit si l’arrelem al territori i a tots els seus agents, per això és imprescindible crear complicitats. Ara l’impulsem quatre cooperatives, però volem que se’l facin seu la resta d’entitats de l’economia social”. El cooperativisme és la punta de llança d’un canvi en la societat, que busca un nou model d’empresa i Coopsetània ha de servir també per demostrar que “el món cooperatiu és potent”.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

El primer any de la FEGP

l 12 de juny es compleix el primer aniversari del procés d’integració de les organitzacions UEP i ADEPG. Avui més de nou-centes empreses composen el mapa associatiu de la nova Federació Empresarial del Gran Penedès. La FEGP disposa de tres seus socials, al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. L’entitat està presidida per Martí Sistané i compta amb la presidència adjunta de Santi Carda. El Comitè Executiu el completen nou membres: el secretari, Andreu Batlle; el tresorer, Xavier Montserrat; els vicepresidents, Conxi Martínez, Xavier Montoliu, Bernat Morales i Ramon Novell, i els vocals, Joan Capellades, Valentí Grané i Albert Olivella. Es reuneix mensualment. A banda, la Junta Directiva s’aplega cada dos mesos i són convocats quaranta-vuit representants d’empreses de tots els sectors i de totes tres comarques del Gran Penedès. Ara per ara, són gairebé els mateixos membres que formaven part dels òrgans directius de l’ADEPG i la UEP. L’organigrama també inclou un Consell Consultiu, amb una dotzena de sèniors, entre ells els expresidents Joan Anton Matas, Xavier Cardona i Jordi Solé. El Consell Consultiu es convoca anualment però també quan hi ha un procés electoral, atès que ha de validar les candidatures a la presidència.

La conjunció de les dues entitats que coincidien en la regió penedesenca no era ineludible, com s’ha dit, com tampoc seria irreversible si no tingués els resultats esperats. El fet de convergir en un mateix espai era una oportunitat per assolir major eficiència i alhora erigir-se com un interlocutor inequívoc davant les institucions públiques i privades, els mitjans de comunicació i, encara més, els públics d’empresa. Es podia fer d’una altra manera, segurament, o no fer res. Es va optar, però, per un exercici

La nova FEGP s’encamina al miler d’empreses associades. A hores d’ara ja és considerada com una de les primeres xarxes empresarials del país

d’alquímia no exempt de riscos explosius. Calia escriure un guió i dibuixar un itinerari. La major dificultat era l’absència de referents. No és gens habitual posarse d’acord des de l’antagonisme primigeni, sobretot quan s’endevina que uns i altres, tots, han de renunciar a bona part del seu estatus i dels seus signes d’identitat. Un any després el balanç és molt positiu. Els aspectes físics i mecànics, com ho és l’acoblament de les dues estructures en un mateix engranatge, han estat

resolts amb escreix. Els factors químics, com ara l’estil i la cultura corporativa, progressen adequadament. Tampoc no es podia demanar més quan tot plegat s’originava en un paper en blanc en el què les primeres paraules escrites van ser generositat i equitat. Quedarà a l’anecdotari l’ocurrència dels dos presidents quan corroboren que la culpa la va tenir una ampolla de cava, o potser més d’una. També cal atribuir bona part dels mèrits als membres dels dos equips directius, que van ser solidaris amb els respectius presidents i van assumir els sacrificis que s’apuntaven en el full de ruta. Alguna cosa ha grinyolat -per què no dir-ho- però tampoc era previsible que tot s’harmonitzés des del mateix debut. La nova FEGP s’encamina al miler d’empreses associades. A hores d’ara ja és considerada com una de les primeres xarxes empresarials del país. El mosaic associatiu de la FEGP mostra la major solvència pel que fa a l’equilibri de sectors, amb companyies amb activitat industrial, de la construcció, del comerç, del turisme i dels serveis en general. Amb empreses de gran dimensió, com també de mitjana i petita, i amb micropimes. La diversitat d’actuacions i les prestacions de la Federació procuren satisfer totes les expectatives dels seus socis. El cas és que ara fa un any, de tot plegat. Com si res.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

EMPRESA

Últims dies per implementar el nou reglament de protecció de dades El nou Reglament General de Protecció de Dades genera dubtes sobre com s’ha de tractar la informació dels usuaris Lorena Del Amor Aquest 25 de maig s’inicia una nova etapa en protecció de dades que afecta la majoria d’empreses, per a les quals posar-se al dia no serà una opció, sinó una obligació. L’arribada d’aquest nou reglament ha generat tota mena de maldecaps. Les empreses s’han hagut de preparar en funció de la seva activitat, però moltes han patit cert desconcert per fer front al canvi. La plataforma Teamleader ha

elaborat una sèrie de consells dirigits a totes aquelles empreses perdudes amb l’entrada en vigor d’aquest nou reglament. D’una banda es recomana sol·licitar el certificat per poder processar dades. És possible que algunes empreses ja comptin amb aquest permís però pot ser que no compleixi la normativa actual per la qual cosa s’hauria de sol·licitar de nou. D’altra banda, s’han d’actualitzar els documents legals i realitzar auditories internes. En aquest punt, s’haurà de tenir en compte què es necessita per ajustar-se

al nou Reglament en cada cas particular. De cara als clients, recomana organitzar una auditoria d’informació per explicar perquè emmagatzema les seves dades i quin ús en fa. També haurà d’actualitzar les dades dels empleats i eliminar aquelles innecessàries. Aquells que estiguin interessats a formar part de la base de dades d’alguna empresa hauran d’acceptar els termes i sol·licitar formar-ne part. Per contra, aquells que no ho autoritzin, no se’ls estarà permès i no haurien d’entrar a formar part de la base de dades de la companyia. Els menors de

16 anys necessitaran el permís dels seus pares o tutor per formar part de la base de dades. La plataforma també recomana mostrar que es compleix amb la llei actualitzant els diferents canals, pàgina web, xarxes socials i altres suports posant de manifest que s’està posant en pràctica i complint el RGPD. És important que l’equip cone-

gui la nova norma, què és i com pot afectar l’empresa. Si calgués, impartint una formació. S’aconsella elaborar una estratègia de gestió de crisi per si la situació ho requerís. Per últim, seria bo incorporar a l’equip un nou càrrec, el Delegat de Protecció de Dades, per assegurar que es respecta i compleix amb l’establert en la RGPD.

Serveis Mèdics Penedès, pioner Nou concessionari exclusiu amb el seu Portal del Pacient Land Rover a Vilafranca redacció

Serveis Mèdics Penedès (SMP) va presentar el seu propi Portal del Pacient, en el marc del seu 25è aniversari, que es posarà en marxa en les pròximes setmanes. Aquest projecte és pioner en la zona i servirà, entre d’altres, per demanar cita online, consultar dades mèdiques, millorar la relació metge-pacient o millorar l’assistència del centre. El Dr. Josep Panyella, fundador i administrador de SMP va destacar que el portal gira entorn els pa-

El 7 de juny s’inaugura un nou concessionari exclusivament Land Rover a Vilafranca, el qual donarà servei als clients del Penedès, el Garraf i l’Anoia. Aquest nou local de 1.500m2 construïts i 1.000m2 d’espai exterior, estarà situat a l’Avinguda Tarragona, número 92. S’hi podrà trobar qualsevol vehicle de la gamma Land Rover, tant nous com seminous. A les instal·lacions també hi haurà servei postvenda. Dels 51 conces-

Fèlix Miró

redacció

cients, per satisfer les seves necessitats, guanyar-se la seva confiança però sobretot per atorgar-li poder i “que sigui ell qui tingui la clau tant per accedir a les seves dades com per decidir

a qui les comparteix”. El pacient haurà de sol·licitar l’accés via email o telèfon i rebrà un usuari i una contrasenya. Es podrà consultar des de qualsevol aparell a través de la web.

sionaris Land Rover que ofereixen servei de venda a Espanya, aquest se situa al número 1 quant a satisfacció dels clients i al número 7 dels 81 que ofereixen servei postvenda. Fins ara la marca compartia espai amb Skoda a

la Carretera Sant Jaume de Vilafranca. A la inauguració, on hi haurà música en viu, regals i sortejos, es preveu que assisteixin entorn 500 persones. Els clients que vulguin assistir hauran de reservar trucant al 938172233.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

OPINIÓ

Gemma Beltran Aniento Traduccions, creació de continguts, classes d’anglès www.gemmatraductora.com

Les dues claus de la internacionalització V

ols fer créixer el teu negoci. Tens una pàgina web nova de trinca, neta, moderna i amb uns textos que has treballat molt. Ara vols començar a vendre a l’estranger, o potser ja has començat a fer-ho, però tens una limitació: la mateixa web que era genial per al nostre país, no funciona en un altre. I per què? Doncs perquè no parla l’idioma del teu client potencial. Quantes vegades has tancat una web i no has acabat comprant el producte perquè no estava en català o en castellà? O pitjor encara: quantes vegades has anat a parar a una web, però les descripcions estaven fetes en un idioma estrany, resultat d’un traductor automàtic com el de Google? La primera clau per tenir èxit en la internacionalització és un bon treball de traducció dels teus textos: la teva web, el teu màrqueting o les descripcions d’allò que vens, perquè una inversió en traducció et pot generar fins al triple d’ingressos en els mercats estrangers. I és que, segons Common Sense Advisory, la consultora d’investigacions de mercat internacional, si bé és cert que més d’un 50% dels internautes europeus naveguen per pàgines web amb contingut en anglès, el 75% no pren decisions importants de compra si el producte o servei que busca no té una descripció en el seu idioma.

D’altra banda, seguint amb l’informe de Common Sense Advisory, el 56,2% dels consumidors expressen que és més important comptar amb la informació en la seva llengua que el preu final del producte o servei i un 55% dels enquestats asseguren que només consumeixen en webs escrites en la seva llengua materna. Si a això afegim que un 30% dels consumidors mai compren en webs que es troben únicament en anglès, es fa palesa la necessitat de dirigir-nos als clients en la

una inversió en traducció et pot generar fins al triple d’ingressos en els mercats estrangers

seva pròpia llengua per garantir la confiança, la proximitat i les vendes a l’estranger. Com a exemple d’aquesta idea, pensa en les multinacionals Microsoft o Apple, que han aconseguit multiplicar exponencialment els seus ingressos mitjançant la creació de marques multilingües traduint i creant contingut en més de 100 idiomes diferents. Però allunyem-nos de les xifres per parlar del segon pilar de la internacionalització: el posici-

onament SEO. Per aconseguir tenir èxit als mercats exteriors, és primordial també que tinguem una estratègia de SEO definida per a cadascun dels idiomes amb els quals ens dirigirem al nostre públic. No només caldran textos ben traduïts per professionals, sinó que aquests textos hauran d’estar adaptats al SEO corresponent de cada idioma. La combinació de la traducció i el màrqueting és la segona clau indispensable per ser competitius al mercat global. Busca una agència de serveis lingüístics que compti amb bons professionals nadius de l’idioma que necessitis, però que, alhora treballi el teu posicionament mitjançant el SEO i altres eines de màrqueting perquè apareguis a les primeres posicions dels buscadors. En resum, dirigir-nos als consumidors en la seva llengua materna no és un caprici i una despesa sense sentit, sinó una forta eina estratègica que augmenta les nostres possibilitats de venda, així com la nostra empatia envers el client. Recorda que fins i tot Nelson Mandela, va aprendre afrikaans (idioma que parlaven els defensors de l’apartheid a Sud-àfrica) perquè, com deia: “Si parles a un home en una llengua que entén, el missatge li arriba al cervell. Si li parles en la seva llengua, el missatge li arriba al cor”.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

EMPRESA

Es venen més vehicles per les Fires de Maig

Els bancs busquen l’especialització per donar un millor servei al client Les sucursals passen a ser l’aparador del banc i se’ls orienta cap a un assessorament més directe a través de gestors Olga Aibar

redacció

Les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès, que es van celebrar del 18 al 20 d’aquest mes, i que enguany van tenir 130 expositors, van acabar amb un increment de vendes en el sector de l’automoció. Pel que fa al primer àmbit, durant el certamen es van vendre 172 vehicles, tretze més que l’any passat. Segons Jordi Carbó, gerent del concessionari Autocam, “estem molt satisfets per l’oferta i la qualitat de les nostres Fires, que poden ser l’enveja de moltes poblacions que no tenen la possibilitat de fer una fira coberta”. En el cas d’aquest concessionari, per exemple, l’increment ha estat del 23%, sobretot de vehicles híbrids i SUB. El Grup Jounou també manifestava la seva satisfacció perquè va aglutinar un 33% de les vendes de les Fires. Jordi Rabal, cap de vendes del grup, afirmava que “estem molt contents perquè tant a la fira com els dies posteriors

hem tancat moltes vendes”. La majoria es van realitzar a clients de la Vegueria Penedès. Els venedors de maquinària agrícola també es mostraven satisfets de la seva participació a les Fires. Segons Pere Albet, gerent de Motor Albet, “hem fet molts contactes i vist gent interessada en els nostres tractors. Ara cal acabar de traduir aquests contactes en vendes”, fet amb el qual també coincidia Max Margalef, d’Emms. Pel que fa al comerç, el primer balanç és també és força positiu. El sector de la llar es va concentrar majoritàriament al pavelló de la Gamba. A més, enguany van estrenar un premi de 1.700 euros per a qui fes una comanda durant les Fires. A l’exterior també hi eren altres establiments. Montse Cercó, propietària de la botiga Nuk Dekor de Vilafranca explicava que “era el primer any que anava a les Fires, però m’ha anat molt bé perquè he fet moltes vendes directes i contactes. L’any vinent repetiré”.

Els Fons Monetari Internacional (FMI) ha recomanat al sector financer espanyol reduir les sucursals bancàries per adaptarse a la mitjana europea, situada en 3,5 oficines per cada 10.000 habitants. Actualment Espanya té 6,7 sucursals per cada 10.000 habitants, davant de les 5,7 de França, les 3,5 d’Alemanya o l’1,7 del Regne Unit i el FMl recomana prescindir de 20.000 sucursals més. Això implicarà la reducció de dos de cada tres sucursals, un fet que els clients veuen amb preocupació. A les nostres comarques la

En els darrers anys ha canviat la relació entre els empleats i els clients majoria de tancament d’oficines es van realitzar l’any passat. Entre els municipis més afectats es trobaven Vilobí, Torrelavit, Castellet i la Gornal o Olivella, on alguns bancs han deixat només caixers. Tanmateix, els bancs asseguren que cada cop es fan més gestions online i l’operativa tradicional es comença a substituir per canals remots disponibles les 24h del dia. Segons l’informe “El futur dels espais de treball en el sector financer”, elaborat per la

consultora CBRE, les sucursals bancàries passaran a ser l’“aparador del banc”, a més d’oferir experiències més personalitzades. Un exemple clar són les oficines Store de CaixaBank, on es potencia l’atenció personal i la gestió de l’autoservei; s’acompanya i ajuda el client en l’ús dels caixers d’última generació situats a l’oficina, i als dispositius amb accés a Línia Oberta, per centrar-se en la gestió de les operacions que requereixin assessorament. CaixaBank té 200 oficines d’aquest model a Espanya, dues de les quals a les nostres comarques, una a Vilafranca i l’altra a Vilanova i la Geltrú. En la mateixa línea treballa Banc Sabadell, que té grans oficines de les quals pengen la resta. En paral·lel s’ha anat incrementant la figura dels agents a distància, com el servei de Gestió Activa, especialitzat en els clients de banca personal que gairebé no trepitgen les oficines. Uns equips que demostren la seva eficàcia. Segons dades del banc, l’equip de gestió directa minorista de Vilafranca, format per 12 persones,

va aconseguir 29.000 clients durant el primer trimestre de 2018. Aquests van fer 160 operacions de préstecs per un import de 1,34 milions d’euros. També recentment s’han creat els gestors interdigitals, que ensenyen els clients a utilitzar els canals digitals del banc, que se sumen als directors de pimes, i els directors de negocis, que gestionen directament els productes bancaris amb el sector del comerç a través de tauletes. A més, a cada oficina gran hi ha un gestor d’assegurances, i especialistes sectorials, figures que es creen per evitar que el client hagi d’anar a l’oficina. Segons Judit González, directora regional Penedès Garraf de Banc Sabadell, “el negoci bancari és ara més diferent que mai. El com es fan les coses és gairebé més important que el què es fa”. També assegurava que “la digitalització és una eina més en el procés de tranformació que estem vivint. En el futur hi haurà oficines, però seran diferents i hi haurà més tipus d’accesos al banc per als clients”.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

VINS&CAVES

La cervesa artesana, a banda del vi i el cava, també encaixa entre la societat penedesenca

Els brewpubs i les microcerveseries es mimetitzen al Penedès per apropiarse de la tradició vitivinícola i experimentar en noves elaboracions

de lligar el producte al territori, s’elaboren les cerveses aprofitant fruites de temporada com la Flor d’Ordal, produïda amb els populars préssecs d’Ordal. Entre altres, pel territori s’elabora la cervesa La Castellera a Vilafranca, a Sant Sadurní hi ha el Celler de Cervesa Artesana HOPe, les Cerveses Bripau s’elaboren a Sant Pere de Riudebitlles, a Mediona hi ha la cervesa Ales Agullons i a Sant Llorenç d’Hortons la Cervesa Espiga. A més, a Sitges hi ha dos brewpubs d’èxit com La Sitgetana Craft Beer i Wylie Brewery.

Lorena Del Amor Fa temps que aflora un nou model de negoci al país: la popularitat dels brewpubs i les microcerveseries creix a passes agegantades entre la societat. Són una alternativa a les fàbriques de cervesa i acostumen a ser més rendibles per als seus propietaris. Els brewpubs es caracteritzen per elaborar la seva pròpia cervesa i poder-la consumir in situ a l’establiment. A més, produeixen una quantitat limitada de cervesa artesana, característica compartida amb les microcerveseries.

la cervesa artesana va multiplicar per quatre la seva producció en quatre anys Els consumidors de cervesa, cada vegada més, s’interessen per tastar noves varietats. De fet, des de l’any 2012 fins el 2016, hi ha hagut un creixement continuat del 40% anual, és a dir, en quatre anys s’ha multiplicat gairebé per 4 la producció de cervesa artesana, segons l’estudi Estat de la Cervesa Artesana al 2016 elaborat pel Gremi Elaboradors De Cervesa Artesana i Natural i el

Opinió

Barcelona Beer Festival, publicat recentment. Segons el mateix estudi, sumant tota la producció de les cerveseres catalanes i artesanes, el 2016 es van elaborar 3 milions de litres. A Catalunya es consumeixen 46,4 litres per persona a l’any, per la qual cosa l’estudi conclou que el 1,08% de la cervesa consumida a Catalunya ja és artesana. Un dels trets característics de la cervesa artesana és la creativitat i la varietat de cerveses elaborades. L’any 2016, el conjunt de cerveseres va produir 901cerveses diferents. La cervesa artesana s’acostu-

ma a mimetitzar amb la zona on es produeix i als consumidors normalment els agrada prendrela allà on es crea. Al Penedès, s’aprofita la tradició vitivinícola per experimentar durant el procés de producció. De fet, una de les cerveses de moda dels últims dies és la fermentada i envellida en barriques, tècnica procedent de l’elaboració de vi. D’altra banda, una tercera part de les cerveseres investiga en l’envelliment de cervesa en botes de fusta. És a dir, que no hi ha competència entre begudes sinó que “són productes diferents i complementaris”, tal com declara Brian Isús de Cerveses Bripau de Sant Pere de

Una visió de la realitat

Quan parlem de la realitat, no fem altra cosa que expressar els nostres models mentals. Vivim la vida i ens conduïm dins la realitat, la realitat és tot, i ho fem d’acord als nostres models mentals que tenim al Dolors cap. Els models mentals MarÍn Tuyà es creen durant l’adolesPsicòloga i membre del Grup cència. I hauria de ser en d’Investigació Globàlium de l’adolescència que s’hauria la Fundació Randa - Lluís M. de constituir una etapa de revisió, crítica, correcció Xirinacs i acceptació o substitu-

ció dels models absorbits durant la infància, per tal d’esdevenir adults lliures i responsables. Cada matí, amb l’acte senzill de vestir-nos, triem un model d’acord a un sistema de referències acotat que tenim al cap, com una pissarra mental. El cert és que fem el que fem triem un model. A l’estiu un d’hivern ens farà nosa. Mentre aquí hem desat la roba d’hivern, als antípodes desen la d’estiu. Hem

Riudebitlles. L’any 2013, tot i la tradició vitivinícola del Penedès, es va instal·lar als afores de Sant Marçal una cervesera anomenada BeerCat. Tres anys més tard, després d’haver arribat a la seva capacitat màxima de producció va haver de traslladar-se a Vilafranca a un local amb una capacitat de producció de 1.000 hectolitres a l’any. La cervesa i el vi del Penedès van de la mà en aquest local, ja que la cerveseria està ubicada en un antic celler de vi i cava. Ara, a la nau s’hi elaboren, entre altres, una gamma de cerveses anomenades Sèries Penedès. Seguint amb la idea

passat a una cosmovisió global, cada model té un seu lloc i un seu moment. Els models no deixen de ser eines útils, transitoris, auxiliars i discutibles. Qualsevol nou model sol generar una primera actitud de repulsa. Diu Lluís Maria Xirinacs que discutim més sobre continguts que sobre continents. Ramon Llull s’esgargamellà per les universitats europees portant un model molt més ric, sintètic i universal que el vigent, a uns estudiosos de grans temes molt ben instal·lats en llurs

l’any 2016 es van produir 901 cerveses de varietats diferents a catalunya A més, per la zona es fan diverses fires de cervesa artesana de renom. Una de les mostres més esperades i de caire internacional és la de Mediona on el proper 9 de juny es reuniran 73 cervesers artesans del país i internacionals i s’espera rebre més de 10.000 visitants. D’altra banda, la Cervesa Espiga va celebrar el 4t aniversari de la seva fàbrica que va aplegar més de 700 persones i es van servir més de 500 litres de cervesa.

creences inqüestionables. Sempre obtingué el refús. El sistema immunològic establert funcionà a la perfecció. Generà grans apassionaments. Tocar el model – una eina provisional, perfectible i substituïble!és equivalent a remoure els fonaments de l’univers. Es confon una cosmovisió amb el cosmos mateix. Estem submergits en una tradició occidental altament analítica, primadora culturalment i econòmicament de la superespecialització a ultrança i avesada a una forta compe-

titivitat. Els talents més privilegiats s’han acostumat a restar tensament a l’aguait, davant d’una exposició sobre un tema determinat, a la caça d’aquella idea nova que els pugui resoldre alguns dels seus problemes pendents o la defensa davant la idea nova que els pugui fer trontollar els resultats de llurs investigacions laborioses. Un Model Global de la realitat, com el Globàlium, se’ns fa més necessari que mai.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

VINS&CAVES

Guia Peñín creu que la DO Penedès s’adapta bé a la demanda del mercat Els tastadors van admetre que l’avançament de la verema ha repercutit en la qualitat dels vins que surten ara al mercat redacció

Els tastadors de la Guia Peñín aplaudeixen la “diversitat impressionant” de vins de la DO Penedès, assegurant que és la zona vitivinícola “que s’adapta millor a les demandes del mercat”. Els representants de la guia, que van ser el 16 i 17 de maig al Consell Regulador, van destacar que enguany creixen els vins naturals, sense additius i fins i tot les mostres de vins elaborats en àmfores. Tot un seguit de detalls que “aporten complexitat”. Al mateix temps, des de Guia Peñín es va admetre que l’avan-

çament de la verema 2017 ha repercutit en la qualitat dels vins que estan sortint al mercat aquesta

Els experts van tastar 450 referències i totes van obtenir una valoració de més de 82 punts primavera. Mentre en els blancs l’efecte ha estat positiu perquè ha aportat més acidesa, en els negres s’ha constatat una certa “falta de

maduresa”. En total, els experts van tastar 450 referències, una trentena més que l’any passat, i totes van obtenir una valoració superior als 82 punts, en una escala que va del 50 al 100. Després de dos dies de tastos, els representants de la prestigiosa Guía Peñín, Alberto Ruffoni i Juan Luis Morales, van assegurar que van veure “bé” els vins de la DO Penedès, amb especial menció a la qualitat dels vins blancs, entre els quals el xarel·lo es manté com a varietat insígnia i distintiva del territori. Alhora, van detectar un auge dels vins elaborats amb xarel· lo vermell. En concret, el tastador Alberto

Ruffoni va afirmar que els vins blancs tenen “una molt bona evolució” gràcies a l’efecte de l’avançament de la verema. També va constatar que hi ha dos estils marcats en el cas dels vins rosats: un menys acolorit i afruitat, i un altre amb més mescla varietal. Pel que fa als escumosos Clàssic Penedès, Ruffoni ha reconegut que en el moment de les valoracions a la premsa encara no els havien pogut

tastar en profunditat, però va assegurar que són una “molt bona proposta” perquè reforcen la “identitat local”. En el cas dels negres, els tastadors van negar que existeixi cap “problema” amb els vins que tot just es comercialitzen ara elaborats amb la collita del 2017, però sí van reconèixer que “hi ha matisos herbacis, amb certa sensació de falta de maduresa, malgrat a la boca siguin vins frescos”.

Cultivare Xarel·lo 2015, el millor vi blanc d’Espanya

La setena edició de Temps de Vi se celebrarà de l’1 al 3 de juny a Vilanova

redacció

Olga Aibar

Cultivare Xarel·lo 2015 de Domènech.Vidal s’ha endut el prestigiós Spanish Wine Trophy del concurs International Wine Challenge (IWC) de Londres. Aquest guardó situa aquest vi com el millor blanc d’Espanya per segon any (2016 i 2018). Marta Vidal, CEO de Vallformosa, ha destacat la rellevància d’aquest reconeixement internacional ja que “consolida la nostra aposta per la màxima

La setena edició de la fira Temps de Vi de Vilanova i la Geltrú se celebrarà de l’1 al 3 de juny a la Rambla Principal. Durant els tres dies, tindran lloc una trentena de tastos i maridatges a diferents restaurants i espais culturals de la ciutat, i en vaixells. Aquesta és una de les activitats més demandades de la fira. Per aquest motiu, enguany es dóna un salt qualitatiu important, i els vaixells seran més grans que en edicions anteriors.

qualitat amb vins de vinyes velles elaborats amb varietats autòctones”. Per Vidal, “és un orgull poder situar els nostres vins i caves en la primera divisió qualitativa mundial”.

Entre els tastos d’enguany destaca el de malvasies de Sitges que es farà el divendres 1a les 20h a la Terrassa Àtic Temps de Vi, i el tast vertical de Sant Josep Wines el divendres 1 a les 18h al Teatre

Principal. L’oferta musical també serà un dels elements destacats de la fira, amb actuacions de grups locals. Tota la programació es pot consultar al web: www.tempsdevi.cat.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

VINS&CAVES

48 vins de la Denominació d’Origen Penedès obtenen més de 90 punts Parker

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 77 - Maig 2018

Luís Gutiérrez, tastador de vins de Robert Parker per a Espanya, va atorgar més de 90 punts a 31 escumosos de la Denominació d’Origen Cava y Vins DO Penedès i escumosos DO Cava amb més de 95 punts Parker

Lorena Del Amor Segons les últimes qualificacions publicades a finals d’abril a The Wine Advocate, la DO Penedès va aconseguir més de 90 punts Parker per 48 vins, els quals provenen de 9 cellers diferents. Pel que fa a la DO Cava, 5 cellers van fer 31 escumosos amb aquesta mateixa puntuació. Els vins amb més de 90 punts es consideren “excepcionals” i els que superen els 95 s’anomenen “extraordinaris”. La bodega sadurninenca, Recaredo, va aconseguir que dos dels seus caves entressin a la categoria d’”extraordinaris”, superant els 95 punts. En total, 7 caves i 3 vins de la DO Penedès van superar els 95 punts de puntuació.

Anyada

Nom del vi

Celler

Tipus de vi

Punts

Segona Plenitud 20 anys de criança

1996

Recaredo

Escumós blanc

97pts

Turó d’en Mota

2004

Recaredo

Escumós blanc

96+pts

Sot Lefriec

2010

Alemany i Corrio

Negre

95pts

La Calma

2014

Can Ràfols dels Caus Blanc

95pts

Celler Batlle Gran Reserva Brut

2007

Gramona

Escumós blanc

95pts

Enoteca Brut Nature

2002

Gramona

Escumós blanc

95pts

Celler Batlle Gran Reserva Brut

1999

Gramona

Escumós blanc

95pts

109 de Loxarel

2002

Loxarel

Escumós blanc

95pts

Mas Via Gran Cuvée Familiar Criança en Barrica

2000

Mestres

Escumós blanc

95pts

Reserva Particular

2007

Recaredo

Escumós blanc

95pts

Denominació d’Origen Cava

Denominació d’Origen Penedès

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Meritxell Bayarri, Lorena Del Amor i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai i Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

p Font: Vadevi

Damià Deàs, nou president de l’Institut del Cava

En la seva aposta per a potenciar i donar a conèixer l’alt nivell i qualitat dels caves Prèmium, elaborats per petits elaboradors, Pimecava celebrarà la segona edició de l’Experiència Gran Reserva. Aquesta iniciativa, que va comptar amb més de 400 assistents en la seva estrena a l’octubre, tornarà al Castell d’Olèrdola per

Damià Deàs, gerent de les Caves Vilarnau des del 2003, acaba de ser nomenat nou president de l’Institut del Cava, en substitució d’en Jaume Gramona, després d’un mandat de quatre anys. Deàs, enòleg de formació és membre de la Junta Directiva de l’Institut del Cava des de l’any 2000. Segons ha manifestat, la

seva intenció és “continuar amb la feina d’aquests últims anys, unint esforços i reforçant les sinergies amb les entitats representatives del sector amb l’objectiu de potenciar i prestigiar la marca”. També va valorar les últimes dades, amb una facturació al 2017 de més de 6,5% respecte l’any anterior, destacant l’augment

de les vendes dels caves Premium en un 10,7%.

tat per la qualitat, ni per el territori, l’eufòria dels anys 90 va portar a la producció massiva, i és igual si es fan 250M o 300M d’ampolles, si no es lluita per una dignitat vitícola estem destinats al fracàs. La DO Cava ja no té solució, ras i curt. Cal sols esperar el seu enterrament, serà agònic, ja ho veureu... i no per un falta de motivació dels nous projectes i de les noves generacions, sinó per una falta de professionalització del consell, també d’una estructura

magisterial i de segles passats, i amb uns “líders” del triàsic superior. Quantes coses més han de passar per adonar-nos del fracàs històric del cava? En terminologia de màrqueting, podem dir que la marca CAVA val ZERO i si no entenem això, estarem allargant l’agonia, els pagesos seguiran sense apostar per la qualitat i serem destinats a viure en la decadència. M’agradaria posar-hi llum al final del túnel, però l’única cosa que hi veig sortida és en una autèntica re-

volució, un “upsidedown” en tota regla, cremar les naus i renéixer com una au fènix. Potser que els grans viuen d’aquesta idiosincràsia, d’eternitzar el conflicte amb el territori, de mantenir el conflicte amb els pagesos, de continuar negant el valor de la vinya. El cava va néixer sense el valor de les vinyes. I aquest ha estat el seu gran error. Si les vinyes haguessin tingut un valor, no s’hagués creat una altra regió.

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

oferir el tast dels més de 50 caves de llarga criança dels 17 elaboradors que participen en la cita. Aquest esdeveniment serà l’únic dedicat als caves Premium, ja que enguany el Consell Regulador del Cava no celebrarà cap Saló del Cava Premium com sí que ho havia estat fent en anys anteriors. Per tant, agafa el

relleu de la promoció dels caves Premium.

Cava en liquidació Es innegable que el sector del vi està en moviment, una dinàmica que espanta i que fa vertigen. Ningú n’està content i les critiques volen com punyals. Fa un temps va sorgir la iniciativa de la DO Penedès amb els Clàssics Penedès, va néixer amb empenta però s’ha estancat com molts vaticinaven. Després el Consell Regulador del Cava apostava per els caves de Paratge Qualificat, que a priori és

una bona cosa, però que va néixer coixa amb la permissibilitat de l’ús de licors d’expedició, cosa que fa inert el tema del vi de finca, i així mil coses més. El sector del cava esta especialment mogut, amb l’aparició de Corpinnat (amb el mateix error del licor d’expedició), neix coix i té data de caducitat des del meu punt de vista, però el problema ve de molt més enllà, mai el cava ha llui-

Quico Ortega

L’Experiència Gran Reserva de Pimecava torna el 9 de juny

Penedès Econòmic

Maig - 2018

VINS&CAVES

Per primer cop hi haurà més de 900 vins i 250 cellers als Premis Vinari La direcció dels premis atribueix aquest rècord de participació al boca-orella dins el sector i al prestigi assolit els darrers anys Lorena Del Amor Coincidint amb la primera jornada de tasts, el passat 21 de maig es va presentar la sisena edició dels Premis Vinari a l’Edifici Àgora de Vilafranca. Enguany arriben a la sisena edició i per primer cop superen els 900 vins participants i arriben a 250 cellers, és a dir, aproximadament el 30% dels cellers catalans participa en el concurs. Aquestes xifres demostren la consolidació del concurs dins el sector. A través d’aquests guardons es vol donar prestigi als vins catalans i aconseguir el reconeixement del públic i el sector vinícola.

La direcció del certamen atribueix l’augment de participació al boca-orella dins el sector i al pres-

el concurs es marca el repte de fer créixer el consum de vi català a Catalunya tigi que any rere any han assolit els premis. Aquest any s’incorporen dos nous guardons i dos nous patro-

cinadors. D’una banda s’ha creat el Premi al Millor Celler, el qual destacarà l’elaborador que hagi obtingut més premis al concurs i estarà patrocinat per Riedel. D’altra banda s’ha creat el Premi al Millor Projecte Ecològic que el guanyarà aquell celler que elabori vins ecològics tenint en compte també el treball a la vinya i al conjunt de l’empresa seguint criteris de sostenibilitat. Aquest guardó el patrocinarà Vins i Licor Grau. La primera jornada de tasts a cegues del concurs es va realitzar a la seu de l’INCAVI, on una seixantena d’experts va estar decidint quins són els millors vins catalans. El tast final tornarà a

tenir lloc al Celler de Rubí on s’avaluaran per últim cop els vins més ben puntuats. La gala de lliurament de premis es farà, un any més, a l’Auditori de Vilafranca el 5 d’octubre i tornarà a ser emesa en directe pel canal 33, tal com es va fer l’any passat. La directora dels Premis Vinari, Eva Vicens, se sentia satisfeta per augmentar la participació del concurs però sobretot per l’acceptació i el reconeixement que han

tingut dins del sector. D’altra banda, el director general de l’INCAVI, Salvador Puig, atorgava l’èxit del concurs a la bona difusió que s’ha fet dels premis a la població, al rigor dels tasts a cegues i a l’alt nivell del jurat. Per últim, l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, va fer constar la necessitat de tenir aquest concurs, ja que “serveix per reconèixer el vi català i donar-li valor”.

Nova anyada de La Capella L’Acadèmia Tastavins convoca eleccions per escollir nou president el 26 de juliol de Juvé & Camps redacció

redacció

La Capella 2010 de Juvé & Camps, la quarta anyada d’aquest cava Súper Premium, acaba de sortir al mercat. Fi i elegant, és, a més, la segona anyada que arriba al mercat amb la certificació de Cava de Paratge Qualificat, el vèrtex de la piràmide qualitativa del sector del Cava. La Capella és un 100% Xarel· lo collit a mà, amb una primera selecció dels millors raïms a la vinya. Té un extraordinari i versàtil caràcter gastronòmic.

Joan Tarrada va anunciar que deixarà de presidir l’Acadèmia Tastavins i va convocar eleccions per al 26 de juliol. Els més de 320 socis que desitgin presentar-se a la presidència i tinguin una antiguitat de 2 anys i un aval de 30 socis, tal com marca l’estatut de la Generalitat, podran presentar les seves candidatures fins al 12 de juny. La junta validarà les candidatures i al juliol se celebraran les eleccions. En cas que només hi hagués una candidatura, aquella

persona es proclamaria president directament. Tarrada mai s’havia imaginat que gaudiria tant d’aquesta etapa i va confessar que “els 12 anys al capdavant de Tastavins han estat un somni” però creu que és l’hora de les noves generacions. El primer pressupost que va administrar Tarrada va ser de 36.000 euros i l’últim de gairebé 750.000, del qual ni el 10% arriba a ser subvenció pública. Per aquest motiu, el president tindrà molta responsabilitat. D’altra banda Tarrada se sentia molt orgullós d’haver aportat el seu “gra

de sorra”, per haver incrementat el consum de vi català a Barcelona d’un 38% a un 60% durant els seus 12 anys de mandat. Les eleccions s’han convocat ara perquè els candidats visquin el Vijazz amb la junta i puguin agafar experiència de cara l’any vinent.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

TECNOLOGIA

Els fills i les noves tecnologies

Els infants entren cada vegada més joves al món de les noves tecnologies i les xarxes socials

Josep Barella “Està sempre connectat al WhatsApp o Facebook”, “no aixeca els ulls del mòbil”, són frases comunes entre els pares que creuen que els seus fills fan servir massa les noves tecnologies. En l’actualitat, els pares es troben en tessitures que ningú els ha ajudat a gestionar. Hi ha noves situacions i reptes amb els fills davant els quals es necessiten altres maneres. Experts de S2 grup, a través del seu bloc Hijosdigitales.es, han donat a conèixer recentment algunes dades que no ens poden deixar indiferents. La manca d’un ús responsable de les noves tecnologies, especialment entre menors i joves.

Els adolescents prefereixen Youtube (72%) a veure la televisió (20%) És per això que l’augment en l’ús de les noves tecnologies per part dels menors i cada vegada a edats més primerenques, fa essencial incrementar la conscienciació sobre el seu ús segur per evitar que siguin víctimes de ciberdelinqüents o ells mateixos incorrin en delictes per no utilitzar-los adequadament. De fet, segons aquest estudi, el 16% dels pares asseguraven haver comprat el seu primer telèfon intel·ligent als seus fills abans dels 10 anys i que el 22% dels menors, inclosos en aquesta franja d’edat, ja utilitzen xarxes socials. El ciber assetjament, el sexting, la pèrdua de privacitat, les addiccions o les apostes online són només alguns dels riscos a què poden enfrontar-se els menors relacionats amb aquest àmbit. Precisament per promoure un ús responsable de les noves tecnologies, experts de S2 Grup han elaborat un decàleg de consells clau perquè l’experiència sigui més segura: -Els pares han d’aprendre a utilitzar la mateixa tecnologia que els seus fills. Si aquests desconeixen els entorns en què es mouen els seus fills es crea una gran distància entre tots dos que es tradueix en manca d’autoritat davant

d’ells perquè són conscients que els adults no tenen experiència en aquest àmbit. -Utilitzar contrasenyes robustes. Són aquelles que contenen lletres majúscules i minúscules, signes de puntuació i caràcters alfanumèrics. A més, aquestes s’han de modificar amb freqüència i ser diferents per a cada entorn. -No acceptar a estranys com a amics en xarxes socials. Això pot comportar un greu perill per als menors, que no saben si en realitat darrere dels perfils hi ha gent de la seva edat o adults amb algun tipus d’intenció perniciosa. Aquest és un dels punts més importants i difícil d’aconseguir a causa que els joves mesuren el seu estatus social pel nombre d’amics en xarxes socials i la seva activitat en aquestes. -Protegir la càmera web. Si un ordinador és hackejat, la càmera pot ser activada per control remot encara que sembli que està apagat. Si a sobre el dispositiu està a l’habitació del menor podrien prendre imatges íntimes, nu, etc.

L’ús de les xarxes socials s’incrementa EXOPnencialment

amb l’edat: menors de 10 anys (22%); de 13 a 14 anys (75%) i adolescents (94%).

-No enviar fotos íntimes. Aquest és un altre dels grans perills a causa que els menors solen creure que només les veurà aquella persona a qui se l’ha enviat i un cop fet es perd el control sobre el seu ús. De fet, pot acabar desembocant en situacions altament delicades com el xantatge o l’assetjament. -Compte amb el que es comparteix. Estar contínuament informant, per exemple, d’on ens trobem, on anem, si estem de viatge, etc., podria posar-nos en perill. -La millor mesura de protecció és l’educació. Conèixer els riscos i com protegir és una de les millors eines per evitar ciberperills. -No utilitzar wifi públiques. Aquestes no solen garantir la seguretat suficient i moltes són re-

alment “esquers” de ciberdelinqüents per fer-se amb el control del nostre smartphone i tenir accés a tota la nostra informació. -Configura correctament la privacitat dels comptes a les xarxes socials. És fonamental escollir l’opció més restrictiva per evitar que persones no desitjades accedeixin a les nostres dades. -Per evitar que els nostres dispositius siguin piratejats, és important que el navegador, el sistema operatiu i l’antivirus estiguin correctament actualitzats La situació, però, sembla que s’agreuja cada vegada més i l’accés a les noves tecnologies es produeix en infants més joves. Un recent estudi de l’Institut Nacional d’Estadística, basat en una enquesta realitzada a 24.000 llars, exposa que el 94% dels adolescents de 15 anys disposa de telèfon mòbil, mentre que, en aquest mateix grup d’edat, els que tenen accés a internet són un 99,2%. De fet, els adolescents espanyols ja prefereixen consumir Youtube abans de veure la televisió: El 72% dels joves reconeix veure diàriament més Youtube enfront del 20% que es decanta per la televisió tradicional. Tan sols el 7% dels enquestats tria com a primera opció la televisió de pagament (Smart TV), segons una anàlisi del web de tendències Cultture. Segons l’estudi Seguretat infantil i costums dels menors a Internet, el 54% dels menors no ha rebut cap formació sobre

les normes bàsiques de seguretat. A més, l’informe assenyala que el 86% dels menors usuaris accedeix a la xarxa des d’ordinadors que no compten amb cap sistema de filtratge de continguts i que entre el 28% i el 38% dels menors, accedeix a continguts insegurs o nocius (destacar que el percentatge augmenta amb l’edat).

El 16% dels nens de menys de 10 anys ja tenen telèfons intel·ligents. Amb 15 anys ja el tenen el 94% Un altre dels fets que està generant més debat els darrers mesos a la Unió Europea és si els nens i nenes han de poder accedir a les xarxes socials? Quan aquestes xarxes socials són les que tots els adults entenem per xarxes socials, la qüestió està clara. És perillós que un menor de 10 anys tingui Facebook, Twitter o Instagram? No obstant això, no ens referim a aquestes plataformes. Hi ha possibilitats com Messenger Kids, Club Penguin o Lego Life que estan adaptades a les necessitats dels menors. Però és que aquestes xarxes socials per a infants tampoc con-

vencen a tothom. Personatges del sector tan prestigiosos com Tim Cook, el CEO d’Apple, tampoc estan molt convençuts que siguin una solució. Quin és el problema? La veritat és que els dos grans mals dels quals es vol protegir els menors en el ciberespai són el cyberbulling, és a dir la humiliació a través de la xarxa, i el sexting, l’assetjament sexual en el món virtual. També alerta la companyia de ciberseguretat Panda Security que considera que els nens no s’haurien d’apropar tan d’hora a les xarxes socials. Citant un estudi de la Universitat de Sheffield al Regne Unit, la firma assenyala que com més temps connectat a Internet passa un nen, més riscos hi ha que pateixi assetjament. L’estudi afegeix que aquest mateix nen té més riscos de ser infeliç. A la banda oposada trobem aquells que consideren que, els nens, com més aviat entrin en contacte amb el món de les xarxes socials, millor preparats estaran per ingressar d’adults o joves en aquest món. A Europa les dades indiquen que el 12% dels nens d’entre 9 i 10 anys tenen comptes en xarxes socials. El percentatge de nens i nenes d’entre 13 i 14 anys s’eleva fins al 75%. El debat és etern i per desgràcia per als més petits, només hi ha una manera de saber a quina edat és millor que ingressin en una xarxa social: assaig, prova i error.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

LLIBRES

Com fer feliços als teus empleats i duplicar els teus beneficis

Delivering Happiness Tony Hsieh PROFIT 18,85€ i e-book 6,99€

Delivering Happiness descriu la trajectòria del seu autor, Tony Hsieh, des que va començar treballant en una granja de cucs fins a la seva vida a Zappos.com. Hsieh mostra un model de negoci molt diferent al de la cultura empresarial més freqüent i molt eficaç per aconseguir l’èxit i la felicitat. Un llibre que va debutar en la llista

de supervendes del New York Times i va romandre en ella durant 27 setmanes consecutives. En aquest llibre trobaràs: Enfocament humà: Per enfortir la teva cultura corporativa i provocar que els teus empleats siguin més feliços, retenint el talent i augmentant la productivitat. També, per oferir un millor servei al client, que esta-

Anàlisi integral d’empreses a través de casos pràctics

Análisis integral de empresas Oriol Amat PROFIT 19,95€ i e-book 9,99€

A través de l’anàlisi integral d’una empresa s’aconsegueix una visió clara dels seus aspectes qualitatius (persones, estratègia i operativa) i dels seus aspectes quantitatius relacionats amb els comptes anuals (situació patrimonial, financera i econòmica). Aquest llibre exposa els conceptes imprescindibles per

analitzar de forma integral una empresa i així determinarne les fortaleses i febleses, i formular recomanacions que contribueixin a millorar la situació actual i les perspectives de futur. Així mateix, es tracten en profunditat temes relacionats amb l’anàlisis d’empreses, tals com: Formulació d’estats

Un llibre que marcarà un abans i un després en la teva vida

Haz tus sueños realidad Rut Nieves PLANETA 20,90€

Després de la publicació de Cree en ti, Rut Nieves es va passar dos anys presentant el llibre i dirigint un programa de sessions per a lectors que volguessin manifestar els seus somnis. Aquest llibre és el resultat de tot aquest treball, i hi trobaràs exercicis molt senzills i alhora molt poderosos que t’ensenyaran a anar obrint

portes a les experiències que el teu cor anhela viure. A través d’un viatge a l’interior de tu mateix, a la teva infància i a la contemplació dels teus somnis, aprendràs que la llei de l’atracció i la gestió emocional són dues disciplines que estan íntimament lligades, i que és l’aprenentatge emocional el que va apropant els teus som-

rà més satisfet i amb la seva fidelització augmentaràs els teus beneficis. Enfocament empresarial: Si vols conèixer la trajectòria de Zappos des de la seva creació fins a la seva venda per 1.500 milions de dòlars, i les lliçons que el seu fundador va aprendre pel camí. Aprendràs a construir una marca sòlida, forta i duradora. Enfocament científic: Per trobar inspiració i felicitat, tant en la teva vida professional com a personal. També coneixeràs

l’equilibri entre beneficis, passió i propòsit, i et llançaràs a engegar el teu projecte. El 1999, als 24 anys, Tony Hsieh va vendre LinkExchange, la companyia de la qual va ser cofundador, a Microsoft per 265 milions de dòlars. Llavors es va unir a Zappos.com com a assessor i inversor, i finalment va ser nomenat director general, des d’on va ajudar a Zappos. com. Al novembre del 2009 la companyia va ser adquirida per Amazon per 1,2 bilions de dòlars.

comptables previsionales, detecció de maquillatges, anàlisi de grups d’empreses, anàlisi des de la perspectiva d’entitats de crèdit i agències de rating, anàlisis d’empreses cotitzades en borsa, anàlisi internacional d’empreses. Per aclarir els temes al màxim, es presenten més de vint casos pràctics resolts basats en empreses reals (Telepizza, Enron, Fórum Filatélico, Parmalat, Inditex, Caprabo, Philips, Iberia, BonPreu,

Eurodisney, Sol Meliá...). Una quarta edició revisada i actualitzada que no pot faltar a la biblioteca de cap professional o estudiant que vulgui millorar en la temàtica de l’anàlisis d’empreses. Oriol Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra. És president d’ACCID i autor de diversos llibres de comptabilitat i finances, alguns dels quals han estat traduïts a diversos idiomes.

nis a la realitat. Un llibre que marcarà un abans i un després en la teva vida. Deixa enrere l’escepticisme i mostra’t disposat a canviar la teva forma de veure les coses. Rut Nieves treballava en un despatx d’arquitectes a Alemanya quan va decidir deixar-ho tot i formar-se com a coach amb alguns dels grans referents mundials, com Tony Robbins, Gregg Braden o Sergi Torres. Va fundar Arquitectura de Emociones, empresa

capdavantera al servei de l’expansió de la consciència de l’amor i del coneixement del nostre potencial. És autora també de tres llibres d’un èxit extraordinari, el ja citat Cree en ti, Manual avanzado de manifestación i per últim El amor de tu vida. Actualment, a banda de la seva professió, també dona conferències i seminaris per tota Espanya i escriu articles en diferents mitjans digitals de rconegut prestigi en el seu sector.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

història

60 ANYS DE CHUPA CHUPS

Un pal, una bola de caramel i... va arribar el Chupa Chups al món de les llaminadures! Avui us parlem d’aquesta marca plena de curiositats, que va néixer fa 60 anys i que segueix donant voltes i voltes en boques de nens i majors de tot el planeta

o hi ha nen que no recordi la seva infància amb el sabor d’un Chupa Chups. Una explosió de sabor i de color que gràcies al seu pal evitava que els nens s’embrutessin al menjar-lo. Però no solament els nens n’han pres, els adults en moltes ocasions tampoc s’han pogut resistir. No importa quin sabor prefereixis, aquesta marca ha aconseguit ferse un forat en els records i marcar per sempre persones de tot el món. A l’Enric Bernat se li va ocórrer la idea de com seria menjar-se un caramel amb una forquilla i així va ser com va néixer la marca Chupa Chups. Des del 1950 l’Enric tenia la seva pròpia empresa confitera, “Productos Bernat”. La idea de crear un caramel amb pal rondava la seva ment i no va ser fins al 1958 quan va llançar al mercat espanyol un

caramel amb forma de bola incrustat a un pal al qual va denominar GOL. D’aquesta manera les mares deixarien menjar caramels als nens perquè no es tacarien. Però el nom no era molt comercial i, gràcies a una agència publicitària, el caramel va passar a anomenar-se Chups el 1960 i més tard, el 1963, gràcies a una falca radiofònica que deia “Chupa un Chups” es va conèixer com a Chupa Chups. Durant els anys 60 la publicitat va ser una constant per a la marca Chupa Chups i gràcies al fet que cada vegada era més coneguda la marca, les vendes van créixer i amb elles la recerca per desenvolupar nous sabors. El 1965 es van crear nous sabors: nata-maduixa i xocolata-vainilla. Espanya es trobava submergida en la dictadura franquista, sota un context gris Chupa Chups suposava una nota divertida i de color. Va deixar de

fabricar-se a mà i es va iniciar el procés en cadena. El 1968 va guanyar el premi al millor anunci de l’any en el Festival Internacional de Publicitat de Cannes Lion. La marca Chupa Chups no parava de créixer i van decidir crear un logo potent i fàcil de recordar per al públic. El 1969 va ser el surrealista Salvador Dalí qui va dissenyar aquella margarida groga que es convertiria en la icona principal de la marca fins a l’actualitat. La marca va trencar l’estètica antiquada amb una tipografia americana, divertida i animada, amb colors cridaners i una gran gamma de sabors. Els expositors eren el punt fort de venda, intentant col·locar-los el més a prop possible de la caixa per incitar-ne el consum. El 1977 es va comercialitzar per primera vegada Chupa Chups al Japó, però no va ser fins més tard quan va començar la veritable ex-

ternalització. El 1978 es va renovar el logotip però mantenint la seva essència principal. Durant els anys 80 van sorgir joguines de la marca. El 1988 es va modificar el logotip fins a convertir-lo en la que és la seva imatge actual i es van llançar al mercat els Chupa Chups sense sucre, encara que a Espanya no es podien vendre en aquest moment. El 1990 Chupa Chups ja estava present a 164 països. El 1994 es va crear el primer Maga Chups, un Chupa Chups enorme, que va ser un regal per a l’exfutbolista del FC Barcelona Hristo Stoitchkov. Va ser tan gran el seu èxit que es va decidir fabricar-lo a partir de llavors per a la seva venda. El 1995 Chupa Chups va arribar a l’espai, els astronautes russos de l’estació MIR van rebre un munt de Chupa Chups allà dalt. També, l’any 2000 es va descobrir una nova espècie

d’esponja que se la va anomenar Chupa Chups per la seva semblança amb el caramel. Amb l’inici del nou segle van baixar les vendes i finalment es va decidir cedir la marca el 2006 al grup italià Perfetti-Van Melle. El 2008 es va celebrar el 50 aniversari de la marca, amb un concert de la MTV a Barcelona amb grans artistes. El 2010 Chupa Chups va treure la campanya publicitària a televisió amb Chuck (un ninot de roba) com a protagonista, per prendre’s la vida amb bon humor. En l’última dècada diverses campanyes de publicitat de la marca prenen força, així com la seva recerca en nous conceptes de caramels, sempre amb un caràcter simpàtic, jove i divertit que defineix a Chupa Chups. Fins i tot el MOMA (Museu d’Art Modern de Nova York) té una exposició d’aquest famós producte.

Penedès Econòmic

Maig - 2018

VIATGES

La tranquil·la Letònia Letònia era considerada fins fa poc la “germana petita” de les Repúbliques Bàltiques. No obstant això, s’està despertant per oferir al visitant una de les ofertes més interessants del nord d’Europa redacció

LETÒNIA Riga s’ha situat amb fermesa en el mapa turístic gràcies a l’augment del nombre de companyies aèries de vols econòmics i companyies que connecten la capital letona amb altres ciutats europees. La ciutat és de fet la capital dels negocis del Bàltic, deixant enrere altres capitals com Tallin i Vílnius. També s’està convertint progressivament en la ciutat més interessant per als turistes de les tres, a causa de les seves cuidades atraccions i a la proliferació d’hotels de diferents categories. Més antiga que Estocolm i Sant Petersburg, Riga és l’única capital bàltica que té una activitat pròpia d’una veritable ciutat gran. Qualsevol record de les privacions de l’època soviètica desapareix ràpidament en passejar pels carrers de la ciutat, plens de flamants edificis restaurats, joves amb mòbils i nous bars i cafeteries que semblen brollar en cada cantonada. En un dia assolellat, quan els elegants treballadors d’oficines

Capital: Riga Idioma: Letó Població: 1.953.000 habitants Superfície: 64.589 km² Moneda: Euro (EUR) Clima: Letònia té un clima continental humit i un clima temperat a causa de la influència marítima del mar Bàltic Economia: Té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l’ingrés a la UE s’ha obert un nou mercat potencial de gran importància.

es barregen amb els estudiants vestits a l’última a les places de la ciutat, un pot imaginar que està a qualsevol ciutat europea. Les coses mai han resultat tan fàcils per a la capital letona, ja que durant la seva turbulenta història ha estat saquejada, ocupada, reocupada i saquejada de nou per tothom, des dels guerrers teutons fins als suecs, passant pels francesos i els polonesos. El segle XX va portar les devastadores invasions dels nazis i d’Stalin. Els soviètics van deixar un llegat de barris perifèrics d’habitatges protegits d’un estil monstruós i edificis d’arquitectura estalinista. L’atenció de la ciutat se centra

en la part antiga, que s’amuntega al costat de les ribes del riu Daugava en un laberint de carrers empedrats i impressionants places. Resulta irònic que la ciutat que antany va ser assetjada i presa pels alemanys posseeixi en l’actualitat la mostra més impressionant d’arquitectura alemanya Art Noveau de tot Europa. La Unesco ha reconegut aquest fet concedint a la capital la categoria de Lloc Patrimoni de la Humanitat. La Ciutat Nova, el cor comercial i de negocis de la ciutat jeu al llarg del Parc Bastekalns, amb les seves amples avingudes i disseny quadriculat. Seguint el curs del riu s’arriba al dispers port de la ciutat.

El mar Bàltic es troba només a 12 km de distància però el clima de Riga no és tan dur com la gent imagina. L’hivern pot ser de fet llarg, fosc i fred, però la primavera i els dies d’estiu ofereixen multitud de dies amb temperatures agradables i llargues hores de llum. Quan el sol brilla, els nombrosos parcs de la ciutat s’omplen, les taules de les cafeteries es treuen a les terrasses i la gent passa el temps en les embarcacions de rems del canal. Una imatge molt més mediterrània que de l’Europa de l’Est. A Jurmala, no gaire lluny, l’escena és encara més meridional amb els cossos bronzejats estirats a les sorrenques platges sota el sol.