Revista tecno

els components de l’ordinador

LA FONT D’ALIMENTACIÓ

Tots els aparells electrònics funcionen amb corrent continu. Però el corrent que generen les empreses és corrent altern. Per tant per que funcioni un aparell electrònic cal canviar de corrent altern a continu. Aquest procés es anomenat rectificació del corrent altern que es fa en un dispositiu anomenat font d’alimentació.

La font d’alimentació a part de canviar d’un correu a l’altre també s’encarrega de reduir la tensió del corrent que rep la xarxa (230 V) al valor necessari. Normalment entre 3 i 12 V

La font d’alimentació es troba a la part posterior de la torre o a Disposa de diverses sortides de corrent continu amb diferents valors de tensió () i també de connectors per alimentar la placa base, discs durs, CD i DVD, disquetera i ventiladors.

Com que la font d’alimentació s’escalfa, té un ventilador incorporat el qual extreu aire fred de l’exterior i el fa passar per el seu interior.

LA PLACA BASE

La placa base és un dels components més importants de l’ordinador. És una placa de plàstic amb un circuit gravat a la seva superfície, és a dir, un circuit imprès. A ella es connecten tots els elements de l’ordinador: microprocessador, memòries ROM i RAM, discos durs, lectors-gravadors de CD-ROM i DVD, etc.

La placa base té dues funcions: 1- Servir de suport per alguns components que estan soldats a ella i els proporciona un suport físic.

2- Permetre la comunicació entre els diferents components de l’ordinador

Les pistes són conductors que permeten que els diferents components es comuniquin entre ells

Hi ha molts formats de plaques mare, depenent del lloc on es vulguin posar, depenent de les circumstàncies i mida de la caixa.

EL MICROPROCESSADOR

El microprocessador es un xip o circuit integrat que fa la funció de cervell de l’ordinador. És el xip mes potent utilitzats als ordinadors. Al seu interior té cents de millors de transistors i altres components electrònics que li permenten menjar una gran quantitat d’informació i fer operacions matemàtiques a una gran velocitat.

Un microprocessador és un​​processador​miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic​​circuit integrat​amb totes o la major part de les seves funcionalitats.

Els microprocessadors funcionen segons la cadència que determina un​rellotge​ , un senyal regular ràpid que imposa el ritme de funcionament del circuit i eventualment assegura la sincronització amb altres components com podria ser la memòria. A mitjans de la​dècada del 1980​els microprocessadors funcionaven de 4 a 8 MHz mentre que el​2004​la velocitat arribava a 4 GHz als models comercials. Com més gran sigui la velocitat del rellotge més gran serà la velocitat de processament de les instruccions dels programes, però l'augment de la velocitat de rellotge presenta alguns inconvenients a tenir en consideració, a mesura que el processador treballa més ràpid consumeix més​electricitat​i s'escalfa més.

LA MEMÒRIA RAM

El microprocessador d’un ordinador treballa continuament amb molta informació. Per processar-la necessita emmagatzemar temporalment dades i programes. Per fer això s’utilitza ​la memòria RAM​.

Quan s’obre un programa aquest es carrega a la memòria RAM. El contingut de la memòria RAM es modifica constantment s`esborren les dades ja utilitzades i es desen de noves. Si apaguem l’ordinador la informació e perd. Es diu que es una ​ memòria volàtil​.

La memòria ram esta formada per diversos circuits integrats (xips) que estan soldats a una placa de plàstic. El conjunt rep el nom de ​mòdul de memòria RAM​.

La memòria RAM es col·loca a la placa base concretament a la ​ranura de memòria​. Els ordinadors habitualment tenen ranures de memòria lliures per si cal instal·lar més memòria RAM.

EL DISC DUR

El dispositiu que normalment utilitzem quan desem un fitxer per continuar treballant-hi en un altre moment és el disc dur. També s’emmagatzemen al disc dur els programes i els sistemes. Les dades queden gravades permanentment al disc dur i no es perden quan s’apaga l’ordinador.

El disc dur se sol anomenar amb la lletra “C” a vegades acompanyada de dos punts “C:“. A vegades està dividit en dues parts, cadascuna de les quals s’anomena amb una lletra majúscula difereent.

Normalment el disc dur es troba fix a l’interior connectat a la placa base, encara que alguns ordinadors tinguin discs durs extraibles. També hi ha discs durs externs. Aquests no substitueixen el disc dur de l’ordinador, sinó que es fan servir per fer còpies de seguretat, transportar grans quantitats de dades o emmagatzemar fotografíes i vídeos.

És una capsa metàl·lica que conté al seu interior un o diversos discos d’alumini apilats. Els discos giren a gran velocitat impulsat per un motor elèctric. A la superfície d’aquets, hi ha una pel·lícula d’un material magnètic. El capçal de lectura i escriptura, instal·lat a l’extrem d’un braç articulat, grava la informació a la superfície magnètica. Quan calgui, el capçal mateix llegirà la informació gravada i l’enviarà de nou a l’ordinador.

DISPOSITIUS DE MEMÒRIA ÒPTICA

Hi ha dos tipus: -CD’s

-DVD

Hi ha molts tipus de cd i dvd i els clasifiquem de les seguents maneres: - LECTURA: CD-ROM I DVD-ROM - GRAVABLE: CD-R, DVD-R I DVD+R - REGRAVABLE: CD-RW, DVD-RW, DVD+RW Utilitzan un laser tant per a grabar com per a llegir el que hi conte. Les dades queden gravades en forma de clots o solcs microscopics, en el cas dels DVD’s els clots i els solcs estan mes junts que en els CD’s, la qual cosa permet emagatzemar molta mes informació.

ELS PORTS

Els ports són connexions elèctriques que permeten al microprocessador comunicar-se. L'adaptador per introduir els cables s'anomena connector.

Localització Els ports normalment hi son a la part posterior, pero molts actualment ho tenen a la part devantera per facilitar-hi la conneció Ports més habituals: ( per ordre a les imatges ) Port PS2: És el port més utilitzat per connectar ratolins i teclats Port paral·lel: S’utilitza per connectar impressores. És en desús Port sèrie: També es en desús. Es fa servir per connectar ratolins, mòdems, teclats i altres aparells Pot USB: És un dels més utilitzats actualement. Permet connectar impressores, escàners, pen drives, lectors de MP3, càmeres,...

Port per a so: S’hi connecten altaveus, auriculars, micròfons i equips d’àudio externs Port VGA: Es fa servir per connectar-hi el monitor Port Ethernet: S’utilitza per connectar un ordinador a una xarxa o un router per obtenir connexió a Internet

RANURES I TARGETES D’EXPANSIÓ

Les targetes d’expansió són circuits impresos, similars a la placa base, però de mida i complexitat menor.

S’instal·len a l’ordinador per ampliar la seva funcionalitat o donar-li noves funcionalitats que no vénen de sèrie d’equip. S’inereixen a la placa base en unes ranures especials anomenades ranures d’expansió

Targeta de video o targeta gràfica: Targeta de so: Targeta d’ampliació de ports USB: Targeta de xarxa o targeta Ethernet:

Memòria òptica

Les memòries òptiques, CD, DVD, Blu-ray i HD DVD serveixen per guardar continguts digitals trasportales físicament, poden guardar vídeos, àudios, còpies de seguretat, …

La informació està gravada en format digital, en forma de llista de bits, per exemple: “1010001010000111111001010010101” Aquestos dígits son en forma de solcs microscòpics a la superfície del dics, habitualment a la cara inferior

Els sots estan posats en fila, en una pista en espirall, es tan llarga que mesura uns quilòmetres Cada cop que n’hi ha un solc es grava un “1” Un 0 es l’espai que queda entre els “1” Amb un raig làser, i ho descodifica segons la llista de “0” i “1” Mitjançant injecció de plàstic amb un motllo de metall