Centro de Alicante valenciano

PARADA 1. Platja del Postiguet.

La platja del Postiguet és un dels llocs més reconeguts d’Alacant i està present en quasi totes les postals de la ciutat. Amb la seua localització privilegiada, situada davant del Castell de Santa Bàrbara i al costat del Port d’Alacant, compta amb multitud de serveis i possibilitats d’oci. És una platja urbana que té l’orgull de lluir bandera blava any rere any. Compta amb una extensió de 900 metres de llarg i amb un ample de 50 metres.

No es permet el bany als gossos i tampoc es permet el nudisme.

Disposa de diversos serveis com banys públics o rentapeus. També compta amb un equip de socorrisme i primers auxilis. A l’estiu, es proporcionen serveis orientats a les persones amb movilitat reduïda. També és possible llogar gandules i para-sols. Fins i tot, compta amb aparells biosaludables dins de la platja així com parcs de joc infantils. També es poden trobar diversos establiments que ofereixen consumicions al banyista.

La Platja del Postiguet va acollir uns balnearis entre els anys 1860 i 1880. Els primers es van denominar Els Banys de Simó. Els més famosos van ser Diana, Alhambra, L’Estrella, L’Esperança i La Rosa. Aquests banys podien ser desmuntables o permanents.

A la Platja del Postiguet se celebren diversos esdeveniments, com pot ser La Nit de Sant Joan, on grups de persones fan fogueres a l´arena i se senten al voltant per passar una estona d’oci.Després de la setmana de Fogueres, la festa alacantina més important, comença el concurs internacional de focs artificials que es llancen des de la platja del Cocó, al final de la Platja del Postiguet. Grans mestres pirotècnics detecten el públic amb els focs, que comencen a les dotze i duren aproximadament quinze minuts.

PARADA 2. Accés al Castell de Santa Bàrbara.

El Castell de Santa Bàrbara es troba ubicat sobre el mont Benacantil, el qual té 166 metres d’alçària .Fita a la mar, la qual cosa li donava un gran valor estratègic ja que des d´allí es veu tota la badia d’Alacant i els seus voltants. És per això, que va ser elegit per totes les cultures que passaren per aquestes terres per al seu assentament. Amb l’excepció de l’existència de les restes arqueològiques d’ocupacions més antigues (prehistòriques, ibèriques, romanes i tardoromanes), les primeres notícies de l’existència d’un castell en la cima del mont Benacantil són de l’època islàmica,encara que la primera descripció que tenim d’aquest castell és del segle X. De la mateixa manera, el primer esdeveniment bèl·lic conegut del castell es va produir durant el període de l’ocupació islàmica. Al-Sayj Al-Aslami, senyor de Callosa, es va sublevar i encasellar en aquesta plaça a l’any 917 com a forma de protesta contra les forts contribucions imposades pel futur califa Abd Al-Rahman lll. Després d’un llarg assetjament del castell, va ser finalment reduït.

En una cota inferior a l’estructura del castell medieval pròpiament dit, amb Alcassaba i Albacar (l’anomenat d’enmig) i a causa de la topografia del mont Benacantil, encara s’obrirà en l’Edat Mitjana un altre recinte nou separat de l’anterior també per una trapa: l’Albacar vell. Aquest estava protegit, almenys, amb una línia de muralla en la seua part oest, flanquejada per torrasses. Aquesta muralla acabava en la desapareguda Torre de la Batalla, nom que va rebre quan Jaume ll va conquerir el castell als castellans en el segle Xlll. En aquesta torre es trobava la porta de l´Albacar vell. Per altre costat, aquesta torre obria un nou front emmurallat cap al nord, a hores d’ara també desaparegut, on es localitzaven la Torre del Canyar i la Torre de Santa Ana. Aquest castell es divideix en tres recintes molt ben diferenciats: El primer d’aquests és el més alt i se’l coneix amb el nom de “La torreta”, ja que s´hi trobava la vella Torre de l’Homenatge, i té els vestigis més antics de tota la fortalesa, uns basaments dels segles Xl al Xlll. En aquest recinte observem, entre altres, l’anomenat Baluarte dels Anglesos, així com altres dependències: Parc dels Enginyers, Sala Noble, la qual era l’hospital, Casa del Governador, etc.

L’esplanada més elevada és coneguda com “Mascle del Castell”: en aquesta va estar l´antiga alcassaba.

El recinte intermedi correspon a les dependències més importants concloses en 1580: Saló Felip II, antic Cos de la Tropa enfront de l'ampli Pati de les Armes. Darrere es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara, cos de Guàrdia, Baluard de la reina, etc.

L'accés al castell es fa mitjançant un ascensor davant de la platja del Postiguet o bé a peu, en TURIBUS o amb cotxe a través d'una carretera convencional a la cara nord de la muntanya Benacantil i l'inici del qual és al carrer Velázquez de Mella.

Com a curiositat cal dir que des de la platja del Postiguet es pot observar en la muntanya del Castell, la forma del perfil d'una cara, anomenada“La cara del Moro”. Aquesta és una de les imatges més característics de la ciutat.Conta la llegenda que el califa d'Alacant va voler casar la seua preciosa filla Càntara amb un dels dos joves musulmans que estaven bojament enamorats d'ella.Per escollir a un d'ells, el califa va prendre la decisió que cada un fes una tasca concreta i Alà decidiria.Un dels joves, Almanzor, havia d'anar fins a les Índies a portar espècies rares a la seua estimada. L'altre, Alí, havia de cavar una séquia per portar a la seua estimada l'aigua verda de Tibi fins a Alacant.

S'explica que Almanzor va ocupar molt especialment a la seua tasca, mentre Alí es va dedicar a escriure poemes a Càntara i a predicar la seua bellesa, per la qual cosa aquesta es va enamorar d'Alí.

Quan Almansor va tornar de la seua aventura el califa li va concedir la mà de la seua filla. Alí, desesperat, es va suïcidar i es va llançar per un barranc. Càntara va optar per la mateixa acció. El califa va morir de tristesa i, sorprenentment, la seua efígie va aparéixer gravada a la muntanya Benacantil. La cort, impressionada, va decidir cridar a la ciutat "Alicántara", d'on ve el nom actual d'Alacant.

PARADA 3. Sangueta i Balcó d'Alacant.

El Benacantil és una elevació rocosa limítrof amb el mar de 160 metres d’alçària aproximadament, que va tindre un paper clau per a la construcció del Castell de Santa Bàrbara i consegüentment amb el desenvolupament d’Alacant. En les seues faldes està el Parc de l’Ereta, els barris de Santa Creu, Sant Roc, Sant Anton i el Raval Roig i baix es troba el túnel del tramvia d’Alacant.

En la fauna del Benacantil cal destacar la presència de gran varietat de pardals: merles,gafarrons, pit-rojos...i una gran varietat d’insectes. En la flora predominen les plantes com el salat negre, que van ser cultivades per al seu aprofitament i van contribuir al desenvolupament econòmic de la ciutat d’Alacant.

Al costat del barri de Santa Creu, trobem el meravellós Parc de l’Ereta que ocupa quasi set hectàrees on, envoltats de natura, es recorren els camins serpentejants gaudint de fantàstics miradors, cafeteries, fonts i fins i tot un restaurant panoràmic. Al Parc de l’Ereta s’ha de vindre sense presses, ben calçat, amb ganes de desconnectar de la ciutat i respirar aire pur. S’arriba a través del pintoresc Barri de Santa Creu, des del qual es pot accedir a la zona per unes escales i, des d’ací, els camins es bifurquen per recórrer les restes de la muralla, el polvorí, el jardí de l’Àngel i el Mirador del Tossal Alt. El barri del Raval Roig i la platja del Postiguet estan situats, en contraforts del mont Benacantil, que alberga el Castell de Santa Bàrbara. El Raval Roig va ser, en els seus orígens un barri mariner, després de l’expulsió dels moriscos en 1609, i estava situat extramurs de la ciutat. Amb l’explosió del turisme als anys 70, el perfil de cases baixes del segle XIX va anar cedint el seu lloc a les edificacions característiques d’aquest dècada.

Les tradicions marineres del barri queden en l’actualitat limitades a les festes patronals en honor de la Verge del Socorro. Aquestes festes estan considerades les més antigues de la ciutat. El barri compta amb una plaça, coneguda com Balcó d’Alacant, des de la qual s’albira la badia que forma la platja del Postiguet.

PARADA 4. La Porta del Mar. La plaça del mar és una plaça cèntrica d'Alacant formada per dos grans illots enjardinats. La seua denominació està relacionada amb una antiga edificació construïda en 1544 pel Duc de Cantàbria.

Se situava en línia amb el desaparegut carrer de Cervantes i era de vital importància per a l'abastiment de la ciutat murallada.

La duana es trobava pròxima a la porta o en la seua obertura. Aquesta s'utilitzava per a gestionar els impostos del gènere i el pas de mercaderies que pel port entraven o eixien de la ciutat.

La porta tenia llocs de guàrdia i algun pas llevadís ja que en el front de la muralla es va construir un fossat. Estava guardada per dues torrasses cilíndriques encomanades a la nostra senyora de Montserrat, per aquest motiu també rep el nom de Porta de Montserrat.

En 1535 va començar la construcció de la muralla del front del mar amb les torrasses de Sant Bartolomé i Sant Sebastià. L'autor de les obres va ser l'enginyer militar Juan Cervelló.

També en aquest moment es va construir la torrassa de Sant Francesc, nou anys més tard s'obriria la porta del moll i les seues dues torrasses. La coronació es va acabar amb un emmerletat, semblant a la Torre de la Illeta de Campello.

Alacant estava emmurallada per a protegir-se dels atacs de pirates i aquest accés permetia entrar a la ciutat des del moll pesquer. Actualment, aquesta està situada entre els passejos de l'Esplanada i el Postiguet, a mig camí entre l'Ajuntament, el port i la platja del Postiguet.

A partir de 1810 va començar el gradual desmunte de les muralles de la Rambla amb els enderrocs de la qual s'anirien omplint els fossats. Durant la segona meitat del segle XIX es va acabar amb tota aquesta construcció defensiva ja que suposava una limitació a la necessitat de creixement de la ciutat. No obstant això, la denominació d'aquest espai ha perviscut fins hui en dia.

L'actual Porta del Mar d'Alacant alberga un veler que promociona la regata Volvo Ocean Race, la volta al món a vela que té la seua eixida a Alacant cada 4 anys. A la porta del mar també trobem una bandera d'Espanya, sostinguda per un alt pal de metall, en representació del nostre país.

Al costat, s'observa l'edifici de la Cambra de Comerç. La plaça també alberga una font i una escultura destinada a retre homenatge als tres exèrcits d'Espanya.

PARADA 5. Escultures del Port d'Alacant.

Si fem una passejada pel moll de Llevant del Port d'Alacant, podem observar el bust del capità gal·lés Archibald Dickson, que es va inaugurar el 8 d'abril de 2018 a Alacant amb motiu del 75 aniversari de la marxa del buc "Stanbrook", que va permetre la fugida de centenars d'alacantins a punt de finalitzar la Guerra Civil en 1939. L'obra va ser creada per l'escultor malagueny Luis Gámez.

Amb la victòria de Franco, acaba la Guerra Civil espanyola, els republicans cercaven exiliar-se per a evitar les represàlies franquistes. La ciutat d'Alacant va ser l'última ciutat republicana, per la qual cosa els republicans de tota Espanya intentaven arribar ací per a poder fugir. El "Stanbrook era un buc carboner britànic que es trobava en el port alacantí per a carregar taronges i safrà.

En veure a tots els refugiats que havia en el port amb l'esperança d'una nova vida, el Capità Dickson, desafia la prohibició del propietari del vaixell, i va acollir a tots els que cabien a la coberta. El 28 de març de 1939, en fosquejar, amb la fi de la Guerra Civil, va salpar el "Stanbrook d´ Alacant cap a Orà, Algèria, amb uns 2.600 republicans que van escapar de la repressió franquista.

Una altra escultura que podem observar és l'estàtua, en honor al grec Ícaro, que es troba al Port d'Alacant, a uns metres de les escales de Tomàs i Valiente, concretament en el Moll de la Reina.

L'estàtua mesura uns 2,35 metres d'alçària i altres 1,20 metres d'amplària. Està realitzada en bronze colat (a excepció de la taula de surf, que és d'alumini) i està tractada amb cera per a evitar la corrosió de l'aigua de la mar. L'autora de l'escultura és Esperança d'Ors, i es va inaugurar l'any 1999.

L'autora va tenir la idea a partir del mite grec d'Ícaro. Segons ella, l'escultura «constitueix un homenatge a tots els que intenten volar i somiar». D'altra banda, va voler adaptar el mite a l'actualitat de manera que l'estàtua porta una taula de windsurf en lloc d'unes ales.

PARADA 6. Llotja de peix d´Alacant.

L´edifici de la Llotja del Peix d"Alacant es troba al passeig Almirall Júlio Guillén Tato, en la façana marítima de la ciutat al costat del Passeig de Canalejas. Hui en dia la seua funció no és la venda de peix com ho era abans. Actualment està destinat a sala expositiva. En 1917 la Junta d´Obres del Port d´Alacant va decidir construir un nou edifici destinat únicament a la venda de peix per part dels pescadors, la qual cosa es venia produint en els molls del port, així com l´antic mercat de la Porta del Mar. En eixe moment, aquest mercat es trobava enderrocat i el nou Mercat Central encara estava en fase de projecció, per la qual cosa Alacant no tenia un edifici per a la venda de peix.

L´arquitecte Próspero Lafarga fou l´encarregat d´executar el projecte. Lafarga era conegut pel seu gust per l´art clàssic i àrab nord-africà. Va combinar el seu estil amb una estructura d"espais tancats i oberts, pensada específicament per a la venda i airejament del peix. L´edifici va ser inaugurat al 1921 però a mitjans del segle XX el Port va construir altre edifici menys arquitectònic però més ampli i ficat als molls que fou reemplaçant aquesta primera Llotja que cada vegada es trobava més envellida, Al 1987 es va cometre la seua primera gran remodelació. Al 1992 la junta del Port va decidir cedir la seua propietat a l´Ajuntament, on es va optar per convertir-la en un edifici d´exposicions i activitats culturals.

Des de feia unes dècades el costum de comprar peix directament als pescadors havia disminuït considerablement, raó per la qual el nou edifici de les Instal.lacions Pesqueres també es va abandonar. Actualment el Port compta amb un nou lloc on s´exerceixen les funcions de Llotja en la Nova Dàrsena Pesquera, a l´Escar d´Alacant. L´edifici de la Llotja de Peix compta amb tres sales.

Està compost per una nau longitudinal amb diversos transversals que deixen, entre aquestes, grans patis interiors. A l´exterior presenta una estructura de dotze arcs perartalts, que recorden l´arquitectura magribí. Com espai artístic, ha acollit nombroses exposicions de pintura, desfilades i activitats, com el lliurament del Premi Azorín.

PARADA 7. La casa Alberola i el passeig de Canalejas La casa Alberola és un edifici situat a l’anvinguda Ramón y Cajal d’Alacant, enfront del parc de Canalejas i en primera línia de mar. Es tracta d’una construcció que va dissenyar l’arquitecte José Guardiola a finals del segle XIX. És una autèntica joia, especialment per incloure en la seva estructura una torrassa cilíndrica amb una espectacular columna d’estil neoàrab. Ni tan sols els efectes del desenvolupament de la dècada dels 60 van aconseguir reduir la seua impressionant bellesa i el seu valor urbanístic. Si considerem els seus trets formals, la concepció global de l’edifici pareix estar dissenyada sobre la base d’un llenguatge neoclàssic a través de l’elecció de motius ornamentals com motllures, frontons i pilastres que, encara que estan tractats amb una llibertat formal que ens aproxima, fins i tot, a l’eclecticisme, aporten a l’immoble un caràcter netament burgés.

Destaca a l’estructura una torrassa cilíndrica amb una cúpula coberta d’escames de ceràmica vidriada i finestres d’estil neoàrab. No obstant això, és important tindre en compte que als projectes d’obra, aquestes finestres d’estil neoàrab no apareixen com a tal, sinó caracteritzades per un llenguatge més eclèctic en consonància amb la resta de l’edifici.

Durant la dècada de 1960, va ser enderrocat un nucli d’escales de l’edifici,i es va alçar en el seu lloc un bloc d’habitatges que va quedar incrustats en la construcció original.

Actualment existeix un projecte per transformar aquesta edificació en un hotel. El parc Canalejas discorre paral·lel a la Marina Esportiva i li atorga continuïtat a la famosa Esplanada d’Espanya. Deu el seu nom a la memòria de José Canalejas, president del Consell de Ministres del Govern d’Espanya entre 1910 i 1912. És el parc més antic de la ciutat i la seua fisonomia ha canviat una mica. Després d’urbanitzar-se la zona on es troba ubicat, el parc fou batejat amb el nom del polític de l’època, José Canalejas, a qui es denominava protector d’Alacant.

El parc consta d’enormes i longeus ficus. Dins del parc es localitza el monument a Canalejas i diferents fonts, a més d’altres escultures: dos lleons donats per Manuel Pritz, el monument a Carlos Arniches i un mapa d’Espanya fet de pedra.

PARADA 8.Ajuntament i places adjacents.

PLAÇA SANTA FAÇ: La plaça de la Santíssima Faç es una de les més pintoresques i bullicioses del barri antic d’ Alacant. Es Troba darrere de l’Ajuntament, és una de les portes d'entrada al barri antic, i s'hi accedeix des del carrer Major, o des dels arcs laterals de l’Ajuntament. En definitiva, la Plaça de la Santíssima Faç es troba en un enclavament ideal per a fer un alt en el camí durant la visita al barri històric d'Alacant, per a parar-se a menjar alguna delícia en un dels seus restaurants, o per a visitar el mercat artesà que se celebra allí divendres i diumenges.

CATEDRAL DE SANT NICOLAU: l’església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una de les seus catedralícies de la diòcesi d’Oriola-Alacant, amb la Catedral del Salvador d’Oriola. Es troba en la plaça Abat Penalva d’Alacant (Espanya). Va ser edificada sobre les restes d’una mesquita, en estil renaixentista herrerià. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció es va realitzar entre 1616 i 1662, encara que el seu claustre més antic data del segle XV i va ser originalment en estil gòtic.Fins aleshores era col·legiat i va ser elevada al rang de cocatedral en 1959, compartint des de llavors la seu catedralícia amb la Santa Església Catedral del Salvador d’Oriola. A més de l’església el conjunt consta d’una antesagristia, sagristia, sala capitular i un claustre quandrangular d’una sola alçària. Ja en el segle XVIII es va alçar la capella de la Comunió de planta de creu grega, molt decorada contrastant amb la resta del conjunt.

En la part baixa se situa el bust reliquiari de l'alacantina Santa Felicitas i a ambdós costats els copatrons, Sant Roc i Sant Francesc Xavier.

Ajuntament d'Alacant: L'edifici de l'Ajuntament d'Alacant és un palau barroc del s. XVIII. Es tracta d'un edifici singular amb torres en els extrems i dividit en alçària en tres plantes que rematen en una balaustrada. La porta principal està situada en la Plaça de l'Ajuntament i la porta de darrere, en la Plaça de Santa Faç.

Plaça de l'Ajuntament: La plaça de l'Ajuntament està directament vinculada a la història d'Alacant i podríem considerar-la com la Plaça Major de la ciutat, no tant per la seua grandària ni la seua majestuositat, sinó per estar situada enfront de les Cases Consistorials i haver sigut testimoni dels esdeveniments de la Història.

Antigament coneguda com Plaça del Mar, va albergar en ella el primer passeig pavimentat de la ciutat, L'Enllosat. Després de l'arribada d'Alfons XII a la Direcció de l'Estat va passar a ostentar el seu nom, el qual va romandre impertorbable fins a 1931 , que va prendre el nom de República. La dictadura franquista la va retolar amb el tristament cèlebre 18 de Juliol, i així va seguir fins maig de 1979 que en un dels primers plens de la recuperada democràcia, l'alcalde José Luis Lassaletta va aprovar el seu canvi de denominació al costat d'altres vies públiques vinculades amb el franquisme.

PARADA 9. Museus: MACA i MUBAG. Si ens endinsem en el barri antic de la ciutat d’Alacant trobem tres llocs dignes de visitar. Al carrer Gravina descobrim el Museu de Belles Arts Gravina (MUBAG). Aquesta sala expositiva ocupa el Palau del Comte de Lumiares, edifici de quatre plantes construït entre 1748 i 1808 i declarat Monument Històric Artístic de caràcter local.

La concepció del museu parteix d’un treball de rehabilitació de l’efidici que va ser propietat del Comte de Lumiares, En Antoni Valcárcel Pio de Savoia (1748-1808), un alacantí il·lustre interessat en l’arqueologia i la numismàtica. A partir del segle XVIII van proliferar a la ciutat aquest tipus de construccions civils destinades a residències de comerciants, una activitat en auge en una població marítima com Alacant.

Situat entre la muralla del Postiguet i l’escalinata de Santa Maria, aquesta casa va ser construïda sobre les ruïnes de les edificacions enderrocades durant la Guerra de Successió.

La seua magnífica façana, de composició ordenada i auster llenguatge, es va construir amb carreu de la propera Serra de Sant Julià. A l’interior, les arcades de la planta baixa modulen la diafanitat d’un espai destinat al dipòsit de mercaderies que es comercialitzaven a través del port.Les escales principals, d’elegant volta de carreu, conformen la seua distribució espacial entre planta noble i planta de servei. Al Palau Gravina se li va afegir l’edificació adjacent, d’estil similar, i es transformen ambdós en un sols espai, tant a l’exterior com a l’interior. També se li va afegir la planta baixa i el soterrani d’una edificació més moderna, pensant en la ubicació d’exposicions temporals, amb possibilitat d’entrades pel carrer paral·lel o per l’entrada principal del museu.

El museu reuneix el més destacat de la pintura alacantina del segle XIX. La mostra es compon de més de seixanta obres, ordenades cronològicament, que narren les etapes per les quals passava un pintor de l’època. Seguint pel carrer Gravina ens trobem amb l’escalinata que dona accés a la plaça on se situa la Basílica de Santa Maria. És l’església més antiga de la ciutat, i es va construir en estil gòtic valencià entre els segles XIV i XVI sobre les restes de l’antiga mesquita d’Alacant, edificada durant la dominació musulmana. Està formada per una sola nau, sense creuer i amb capelles laterals entre els contraforts.

Després d’un incendi patit durant el segle XV va haver de ser reconstruïda, per això la seua façana és barroca i està coronada per dues torres asimètriques, construïdes en els segles XIV i XVIII respectivament. D’aquest magnífic edifici religiós destaca la portada amb una imatge de la Verge, realitzada per l’escultor Juan Bautista Borja.

En el seu interior ressalten per damunt d’altres elements l’altar major rococó del segle XVIII i les capelles del Baptisme, de la Immaculada i de la Comunió. A la sala capitular es troba una enorme pila baptismal del segle XVI i un orgue barroc valencià de 1653.

Durant la Guerra Civil Espanyola, va patir un assalt en el qual va ser mutilada una imatge de la Immaculada del segle XVIII i es van destruir el seu orgue i pila renaixentista, a continuació es va realitzar una gran foguera en la plaça adjacent amb alguns dels seus altars. Des de l’any 1936 fins al 1939 va ser utilitzada com a magatzem militar. En 2007, després d’una sol·licitud realitzada per l’Ajuntament d’Alacant a la Santa Seu, el temple va ser ascendit a la categoria de Basílica.

En el lateral nord de la plaça es troba el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA). És un imponent edifici de nova planta que ocupa un bloc i integra el sobri volum de la Casa de l’Assegurada, l’edifici civil més antic de la ciutat, construït en 1685 com a depòsit de blat, i un destacat exemple del barroc valencià.

El MACA és un dels equipaments culturals més importants de la ciutat, propietat de l’Ajuntament d’Alacant. Construït segons el projecte de l’Estudi d’Arquitectura Sancho-Madridejos, té 4680 m2 de superfície total i es disposa en quatre plantes sobre rasant i dos soterranis. Compta amb una sala d’exposicions temporals i quatre sales per l’exposició de les col·leccions permanents, així com espais per a la biblioteca, la didàctica, saló d’actes, reserves, magatzems, tallers, seguretat, administració, etc. Té amplis espais inundats de llum on s’exposen les diferents i riques col·leccions d’art contemporani del museu, atès a un programa museu gràfic molt rigorós en el qual la conservació i la didàctica resulten prioritàries. Aquest museu és hereu de l’antic Museu de l’Assegurada, inaugurat en 1977.

PARADA 10. L'Esplanada i edificis significatius.

L’Esplanada d’ Espanya o el Passeig de L’Esplanada és l’entorn urbà més famós de la ciutat d’Alacant. El seu detall més característic és el paviment. Aquest està compost per sis milions i mig de tessel·les, que dibuixen un mosaic ondulat de colors roig, blau i blanc, que imita les ones de la Mar Mediterrània. Un dibuix similar es troba a la platja de Copacabana a la ciutat de Rio de Janeiro a Brasil. L’Esplanada s’estén des de la Porta de la Mar fins el parc de Canalejas. El passeig compta amb quatre fileres de palmeres que recorren els seus més de 500 metres de longitud. Sota les palmeres, es detenen veïns i visitants a descansar en les típiques cadires de fusta que es troben repartides per tot l’entorn.

Abans de la Guerra Civil, l’Esplanada rebia el nom de “Passeig dels Màrtirs de la Llibertat” ,en memòria d’un grup de liberals que van ser afusellats al 1844, després de protagonitzar un alçament militar.

Al costat del passeig es possible gaudir de la gastronomia alacantina als bars, restaurants, cafeteries que complementen aquest entorn amb les paradetes d’artesania on es possible adquirir objectes diversos. A l’Esplanada podem fruir d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, la Casa Carbonell. És l’obra de l’arquitecte Iván Vidal Ramos i es tracta d’una construcció residencial que es va inaugurar el 1935 i presenta elements històrics inspirats en el modernisme valencià.

En l’actualitat la planta baixa es destina a locals comercials i oficines mentre que la resta són habitatges de lloguer. L’Esplanada compta des de fa un parell d’anys amb una escultura creada per l’artista Manolo Valdés anomenada La Papallona. Està formada per alumini i pintura epoxi. I abans que es passara al passeig , es trobava a la ciutat de les Art i les Ciències de València.

Un altre dels elements destacats d’aquest passeig és el templet o auditori municipal, escenari de nombrosos concerts de la Banda Simfònica Municipal. A l’estiu, acull festivals com el Folklòric Internacional o Alacant Rock. Es coneix popularment com “La Petxina” i és un centre de difusió cultural dels més freqüentats de la ciutat, ja que als seus seguidors habituals se sumen els centenars de passejants que caminen per l’Esplanada i es detenen per a gaudir de les seues actuacions. La seua peculiar construcció a mode de clòtxina permet a aquest auditori una magnífica acústica.