Nascut per ser poeta mentre el mon esclata

ÀNGEL BLANC CEL

Nascut per ser poeta mentre el món esclata

·1·

ร NGEL BLANC CEL

Nascut per ser poeta mentre el mรณn esclata

Š Àngel Blanc Cel Edita:

I.S.B.N.: 978-84-17546-10-6 Reservados todos los derechos. Ninguna parte de esta publicaciĂłn ni de su contenido puede ser reproducida, almacenada o transmitida en modo alguno sin permiso previo y por escrito del autor.

ÍNDEX

Pròleg..................................................................................... 9 Nascut per ser poeta mentre el món esclata.......................................................... 11 Retrata................................................................................... 12 Sistemes................................................................................ 13 Ceguera.................................................................................. 14 No es parlarà de mi............................................................... 15 Una més de tantes cançons d’amor..................................... 16 Molt poc poeta...................................................................... 17 Tot s’escapa pel safareig....................................................... 18 Et recordaran......................................................................... 19 Per què marxem?.................................................................. 20 Figures retòriques................................................................. 21 Cançó d’abocador.................................................................. 22 Massa color............................................................................ 23 Riu.......................................................................................... 24 Sostenint la meva obra......................................................... 25 Ruleta del supervivent.......................................................... 26 Líders..................................................................................... 27 Prohibit imaginar................................................................... 28 Comiats.................................................................................. 29 Mirada perduda..................................................................... 30 Als lectors.............................................................................. 31 M’agrado lleig........................................................................ 32 Oi que m’entens?.................................................................. 33 Viatges que no vull fer.......................................................... 34 Caça........................................................................................ 35

·5·

Servim.................................................................................... 36 La mort d’un cantant............................................................ 37 Lletres lletges........................................................................ 38 Endavant cap els passats..................................................... 39 La foscor sempre és més bonica.......................................... 40 Morir de fàstic....................................................................... 41 Una gran explosió.................................................................. 42 Ja no morirem........................................................................ 43 Poesia de la poesia................................................................ 44 Poesia de la poesia II............................................................. 45 Poesia de la poesia III............................................................ 46 Pàtries.................................................................................... 47 Terrorismes............................................................................ 48 Anarquies perdudes.............................................................. 49 Vaig escoltar que m’estimaves............................................. 50 He vist.................................................................................... 51 Compra-ho tot....................................................................... 52 Un altre poeta del rock.......................................................... 53 És la nostra natura................................................................ 54 Tot s’acaba............................................................................. 55 Llegir poesia?........................................................................ 56 Caçar ocells............................................................................ 57 L’insecte................................................................................. 58 Tan màrtir.............................................................................. 59 Presons lliures....................................................................... 60 No ho sabràs.......................................................................... 61 Fotografia’m.......................................................................... 62 Pèrdues.................................................................................. 63 Vaig ser tan sols un deliri...................................................... 64 Inventa’t................................................................................ 65

·6·

Vestir-me ja no és una opció................................................ 66 Passat de moda..................................................................... 67 Moda per a rebels.................................................................. 68 Cabells.................................................................................... 69 Hola i adéu............................................................................. 70 Vull oblidar els cors enganxats............................................. 71 Poema d’amor o de soledat.................................................. 72 Verí......................................................................................... 73 El cercle.................................................................................. 74 El poder no em mereix.......................................................... 75 Fem pena............................................................................... 76 Dóna’m................................................................................... 77 Tot torna a ser fosc............................................................... 78 Assegut a la vorera............................................................... 79 Un senyor amb bigoti............................................................ 80 Pluja a Sevilla......................................................................... 81 Visita a casa dels Aznar Carrique......................................... 82 Grafits en negre..................................................................... 83 La tradició d’autodestruir-me.............................................. 84 Peus freds, mans fredes....................................................... 85 Els pobles canten.................................................................. 86 Terrible decadència................................................................ 87 Adéu a l’etern adéu............................................................... 88

·7·

PRÒLEG

Nascut per ser poeta mentre el món esclata parla d’un començament i d’un final, m’agrada molt parlar dels finals malgrat que sabem que quan acaba una cosa torna a començar de nou una altra, tot és un cicle però en aquest cas parla d’una fi d’un món de manera fulminant i d’un principi, d’un naixement sabent que tot mor, en definitiva parla de vida i mort. En aquest viatge que és viure i morir dono la meva visió del món just en el moment en què em trobo, vull dir les coses pot ser que canviïn, el més segur és que canviïn, a millor o a pitjor, això ja ho veurà cadascú, però en aquest moment és d’aquesta manera, amb aquest sentiment, com se’m presenta la vida i la mort.

Aquest poemari parla o diu temes diversos com pot ser la llibertat, la vida i la mort ja comentada abans o el tema de la poesia des de la mirada d’un poetastre com jo. Parla de com em sento jo com a poeta, de la immortalitat, de la natura o de la bellesa i la moda, de la riquesa i la pobresa, bé, crec que el poemari és un oxímoron del cap fins a la fi, del naixement fins a la mort.

Vull agrair a un amic, en Joan Rodríguez que gràcies a una conversació amb ell em va encendre la

·9·

inspiració per escriure aquest poemari, potser la conversació no tenia res a veure però em va fer despertar les ganes d’escriure sobre el món, gràcies Joan.

També vull dedicar tots els poemaris anteriors i/o els que escrigui en un futur a la meva iaia Vicenta, que descansi en pau, ella ja sap que si escric és per ella perquè sempre em va animar a fer-ho. Gràcies iaia.

I gràcies a tots qui heu passat moments bons i dolents amb mi, la companyia no s’oblida mai.

Gràcies.

· 10 ·

NASCUT PER SER POETA MENTRE EL MÓN ESCLATA

Nascut per veure el món morint i agonitzant, nascut per veure els poderosos rient des de les seves mansions, nascut per veure la guerra com si no li passés a ningú, nascut al món en el qual els somnis vesteixen camisa de força i el futur no té futur.

Nascut per ser poeta mentre el món esclata, nascut a occident veient com tot ho mata, nascut sense escut, sense limusina ni corbata, nascut per ser poeta mentre el món esclata.

· 11 ·

RETRATA

Retrata, retrata!

Nascut per ser poeta mentre el món esclata, fotografia de l’interior, budells i aigua, enregistra una càmera, fotografia una paraula.

Un autoretrat a la sagrada família però no la miris, no la sentis, retrata’m nu sense retocs, fotografia la massa, fotografies massa, fotografies poc.

· 12 ·

SISTEMES

“Ells volen la teva ment” David Castillo.

El sol no respon, em penjo de la lluna, ja saps que moriré com de moment mor tothom, impossible escapar, pren-t’ho d’una altra manera, la norma deforma però hi ets dins, ben endins, experiments, ratolins.

· 13 ·

CEGUERA

M’estic quedant cec de veure el món tan lluminós, és mentida, tot és bastant fosc i per això m’estic quedant cec.

No sé si és que ja no hi veig o si no em deixen veure.

Què penses d’aquesta ceguera?

Sóc jo que sóc pessimista o la guerra, la fam i la por no existeixen?

Digues per què perdo la vista!

· 14 ·

NO ES PARLARÀ DE MI

No es parlarà de mi quan mori, vaig ser un poeta inexistent, es parlarà de mi quan mori almenys a casa meva, vaig ser un poeta vulgar que va escriure massa poemes i no, no vull morir sense dir-te que no vull morir mai i que el meu poema màrtir no va ser prou per frenar la mentida i la guerra.

Plou i no és parlarà de mi quan mori, no es parlarà del llunatisme i no vull morir sense dir-te posa’m flors a la tomba perquè no plori.

· 15 ·

UNA MÉS DE TANTES CANÇONS D’AMOR

Vas veure el cel caure i els frares ser dimonis, vas veure els corruptes parlant amb bona educació, vas veure els bancs rient-se de tu, vas veure com la policia apallissava a la massa, però t’estimo molt, amor, t’estimo massa.

Vas veure les guerres a través d’una pantalla, vas veure la gent marxar d’allà i no ser acollits per altres, vas veure com el denigraven pel seu color de pell, vas veure com el veí el feien fora de casa, però t’estimo molt, amor, t’estimo massa.

· 16 ·

MOLT POC POETA

Molt poc poeta per dominar el llenguatge perquè no crec que ell vulgui que el dominin, massa poetastre per rimar quatre paraules que t’ho diguin tot.

Molt poc filòsof.

Si no sé com viure com vols que et digui com ho has de fer?

Massa inculte per donar-te frases que et revelaran el sentit de la vida.

No pretenc omplir-te de mitologia grega perquè no en sé ni una molla.

Cultura popular, però de quin poble?

Si jo no surto de casa si no és per anar a beure una cola.

Tabac, poeta opac, no em menjo massa el cap, no calculo, no em guanyo el sou, disparo i prou.

· 17 ·

TOT S’ESCAPA PEL SAFAREIG

Poso a Lil Peep a nombre de volum vint-i-u i a Nirvana al vint-i-set, els dimarts no em caso i el dia tretze compro la grossa amb un número lleig.

Tot passa a la vida i morirem, tot s’escapa pel safareig, estàs atent a qui passa pel carrer, critica’m amb els amics, uns tenen massa d’altres no tenen casa, la gent parla a la plaça.

Violència, a la tele la veuràs, drogues, sí, en vaig prendre massa, mentides, els diaris en van plens, mort, el poder amb un pinzell la traça.

· 18 ·

ET RECORDARAN

“La meva iaia sempre em deia, recordar es volver a vivir, no sé d’on ho va treure, digueu-me inculte però és així” Tothom pot perdre el cap, tothom pot viure eternament si escriu la seva ànima en un poema.

Som-hi! Perdem el seny!

Perdem-nos escrivint.

Canta la cançó immortal que no mori mai aquest instant, fes l’animal, si recordar és tornar a viure tindràs més de tres mil vides per davant, saps, et recordaran.

· 19 ·