Galileu i el seu telescopi Telelei

Galileu i el seu telescopi Telelei Mรณnica Pallardรณ

Aula del Cel

Galileu i el seu telescopi Telelei Mónica Pallardó Il·lustracions autors anomenats

Aula del Cel Edifici Instituts d’Investigació. Parc Científic C/ Catedrático José Beltrán 2, 46980 Paterna (València) Tlf: 9635 43483 Fax: 9635 43744 observatori.astronomic@uv.es

Autora del text: Mónica Pallardó Il·lustracions: autors anomenats Il·lustració portada: Daniel Figuerola Casañ. 5é Primària Il·lustració de contraportada: Natalia Medina Izquierdo. 5é Primària

Coordinadors del projecte “Aprendre jugant amb Galileu”: -M ónica Pallardó Puig. Coordinadora Didàctica de l’Aula del Cel de l’OAUV. Professora de Física i Química a l’IES Salvador Gadea.

-X usa Moya Lucas. Tècnica Superior d’investigació de l’Aula del Cel de l’OAUV. -D r. José Carlos Guirado. Director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

-D ra. Amèlia Ortiz-Gil. Coordinadora Nacional de Divulgació de la IAU. Astrònoma de l’OAUV.

Projecte Financiat per la Societat Espanyola d’Astronomia i l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València

Edita:

I.S.B.N.: 978-84-17546-57-1 Reservats tots els drets. Cap part d’aquesta publicació, ni del seu contingut poden ser reproduïdes, emmagatzemades o transmeses de cap manera sense permís previ i per escrit dels autors.

Perquè els xiquets i xiquetes no deixen mai de somniar!

Aquest conte que tens a les mans, ha estat il·lustrat per científiques i científics del futur. Que… com n’estic tan segura? Molt senzill, només cal veure els dibuixos que han aportat, en els quals es pot veure tota la imaginació i tota la curiositat que posseeixen per observar el món.

Des de l’Aula del Cel de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, vam pensar que la millor manera de motivar i fomentar la curiositat per l’Astronomia i la Ciència entre els més xicotets, era fer-los participar en el procés d’aprenentatge. Per això, vam preparar el projecte “Jugant amb Galileu”, on vam crear un conte sobre aquest notable astrònom i un concurs de dibuix destinat a xiquets de primària per il·lustrar-lo.

Aquesta original iniciativa ha estat subvencionada per la Societat Espanyola d’Astronomia i l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Estem molt contents amb el resultat. I, conscients que aquesta versió la protagonitzen les i els il·lustradors, seguirem llançant reptes a les nostres científiques i científics del futur.

Pròleg per Xusa Moya Lucas

~7~

1. Galileu Galilei Sota la tènue llum de la flama d’una espelma, Galieu Galilei posa l’última rosca al seu nou amic Telelei.

Aquest científic italià que tot s’ho qüestiona, acaba de construir el seu primer telescopi: un aparell amb lents per observar els estels.

Flameleta és l’espelma que cada nit acompanya a Galileu en els seus estudis. Està tota bocabadada i fa una bona flamarada per veure bé el seu nou i lluent amiguet.

Il·lustració: Adrians Trofimvs. 5é Primària

Il·lustració: Mònica Cardona Fuentes. 5é Primària

Al segle XVII es pensava que la Terra era el centre de l’Univers i tots els cossos celestes giraven al voltant d’ella. Açò és el que s’anomena la Teoria Geocèntrica.

Tot i així, el nostre intrèpid científic, amb ajuda dels seus amics Flameleta i Telelei, demostrarà amb l’observació, que són els planetes els que giren al voltant del Sol. Va ser tot un revolucionari a la seua època! ~9~

2. Les muntanyes de la Lluna –Anem a veure Telelei –diu Galileu mentre ajusta entusiasmat el seu nou aparell-, aquesta nit anem a observar la Lluna!

Il·lustració: Inés Martínez Estaire. 5é Primària

I dirigeix el telescopi cap a aquella redona i lluminosa desconeguda que totes les nits aguaita amb un vestit diferent.

–Ai caram! Sembla que la superfície de la Lluna no és llisa com es pensava –es va sorprendre Galileu. ~ 10 ~

I mentre Flameleta feia un esforç per il·luminar la llar d’aquest descobriment, el científic dibuixava entusiasmat en un paper tot allò que veia a través de Telelei.

Va dibuixar unes grans muntanyes rodejades de mars quiets, als quals va anomenar Mar de la Tranquil·litat i Mar de la Serenitat.

Així va ser com es va descobrir que la Lluna tenia cràters i posteriorment, que els mars de Galileu, en realitat, eren grans extensions de sòl poc escarpades.

Il·lustració: Adrián Navarro Navarro. 3é Primària

~ 11 ~

3. C onstel·lació d’Orió i cúmuls d’estreles –Ara anem a contar estreles! –va sorprendre Galileu als seus amics en mirar la immensitat del cel.

I mentre Telelei anava enfocant d’un lloc cap a un altre, Flameleta il·luminava tota intrigada perquè no entenia res de res.

Galileu no parava de fer dibuixos i escriure dades i més dades als seus quaderns. I per més flama que fera la nostra amiga, mai no aconseguia desxifrar cap cosa.

-Aquesta estrela... no és una vertadera estrela, sinó tot un cúmul d’estreles! –va dir emocionat Galileu mentre Telelei apuntava cap a la Constel·lació d’Orió–.

Aquest cúmul l’anomenaré Cúmul de Trapezi.

Il·lustració: Esther Ochoa Navarro. 5é Primària

~ 12 ~

Galileu se n’adonà que un nou món ple d’enteniment s’obria en observar a través del seu benvolgut telescopi.

Il·lustració: Arnau Bonillo Fuentes. 1er Primària

Com que era professor a la Universitat de Pàdua, a Itàlia, va mostrar als seus alumnes i companys els nous descobriments. A més, va començar a construir més telescopis per a altres científics i va millorar Telelei. ~ 13 ~

4. Els Satèl·lits Galileans Cada nit Galileu continuava prenent mesures de la posició dels cossos celestes. I se n’adonà que el moviment dels més propers a la Terra, en realitat havien de girar al voltant del Sol, i no al voltant de la Terra, com es pensava en aquell temps.

El nostre amic havia estudiat algunes teories de científics anteriors que deien el mateix que ell estava pensant, com Copèrnic. Però ara tenia proves experimentals per donar suport a aquesta nova teoria, l’anomenada Teoria Heliocèntrica.

-Flameleta, encén la teua millor flama, que els càlculs als meus quaderns m’inspiren un descobriment sorprenent! –va dir-li Galileu mentre mirava amunt i avall les dades i enfocava Telelei cap a Júpiter.

–Tornaré a fer les observacions del que semblen quatre llunes de Júpiter –continuava l’italià–.

Si existeixen quatre cossos que giren al voltant d’aquest planeta gegant, això vol dir, que no tot gira al voltant de la Terra! Quin rebombori es muntarà amb aquest descobriment! –es deia Galileu tirant-se les mans al cap.

Va comprovar meticulosament una i altra vegada les seues mesures, els seus càlculs, les seues ob-

~ 14 ~

servacions. Les nits es feien curtes per a tan gran esdeveniment.

Il·lustració: María Vives-Ferrandis López. 5é Primària

Aquestes quatre llunes s’anomenaren “Els Satèl·lits Galileans”, i són: Ío, Europa, Ganímedes i Calisto. Li van servir a Galileu per demostrar que no tot girava al voltant de la Terra, sinó que les llunes giraven al voltant dels planetes, i els planetes al voltant del Sol.

~ 15 ~

Vaja que si la va armar! Amb la raó en una mà i la prova en l’altra, va revolucionar, amb la seua perseverança, la ciència i el coneixement de l’època.

Il·lustració: Cruz Sanz Carrasco. 5é Primària

Avui en dia, sabem que Júpiter té setanta-nou llunes, un fum! I que l’Univers és molt més gran del que pensava Galileu. Tot i així, el nostre amic és considerat, gràcies a la seua valentia, com el pare de l’Astronomia Moderna. ~ 16 ~

5. Anells de Saturn -Sembla que més enllà de Júpiter hi ha un planeta molt estrany: Saturn –comentava Galileu als seus amics.

I una i altra nit, el científic observava i prenia mesures. A Flameleta li encantava tindre tanta companyia, tot i que de vegades mig s’adormia.

-Ara li afegiré a Telelei millors lents per tal de contemplar bé Saturn –deia el científic mentre les ajustava una altra vegada.

Finalment, va aconseguir veure Saturn més clarament, i va observar que aquest gran planeta redó, tenia una espècie de bufanda que l’envoltava.

Il·lustració: Claudia Osete Moreno. 5é Primària

Il·lustració: Raúl A. Bacila Pallardó. 5é Primària

Galileu acabava de descobrir els Anells de Saturn.

Mai abans ningú no els havia vist. Mai abans ningú s’havia imaginat com de diferents eren els planetes, com de complex podia arribar a ser el nostre Univers.

~ 18 ~

6. Taques solars Ara Galileu s’havia obstinat a observar el Sol. -El Sol té massa llum –pensava Galileu-. Hauré de veure’l a l’alba, al capvespre o quan estiga un poc ennuvolat. També podria projectar la seua imatge sobre un paper... –cavil·lava.

I així va ser com l’italià començà a estudiar el Sol. Tot i que anava amb molta cura, l’observació directa, sense la protecció adequada, podria danyar els seus ulls.

Flameleta estava contenta perquè ara tenia unes poques vacances, però es preocupava pel seu amic.

Sabia que si continuava així, a poc a poc perdria la vista.

-Caram! Sembla que el Sol té unes taques –digué Galileu tot espitós.

Il·lustració: Nicolás Mora Rodríguez. 3er Primària

Quan el nostre amic comentà a la resta de científics del seu temps que havia trobat unes taques solars, alguns d’ells li varen dir que estava equivocat, que això devia ser algun defecte de les lents de Telelei, o algun planeta que passejava per davant del Sol en aquell moment.

Il·lustració: Ariadna Peña Ibáñez. 2on Primària

Però Galileu estava segur del que havia vist una vegada i altra. El Sol tenia unes taques ballarines més obscures que la resta de la superfície solar. A més, la nostra estrela girava també sobre sí mateixa i ho feia un poc inclinada. ~ 20 ~

Il·lustració: Maika Montesinos Ruller. 3er Primària

-El Sol no és perfecte! –deia Galileu.

Açò va enfadar a molta gent important de la seua època. Ells pensaven que la Terra era el centre de l’Univers, i que tot allò que es trobava més enllà de la Lluna havia de ser perfecte. I qui no pensara com ells era boig com un titot.

Però el nostre conscienciós amic estava demostrant que s’equivocaven. Va ser molt valent per continuar defenent les seues idees i per seguir les seues investigacions amb Telelei. ~ 21 ~

7. Les fases de Venus Galileu, a més d’astrònom, també era matemàtic, físic i enginyer. Va fer moltes aportacions importants a aquestes matèries. Però, com no, el nostre amic no podia anar-se’n al llit sense fer-li una última ullada al seu telescopi Telelei.

Així que, com totes les nits, i amb la incansable companyia de Flameleta, va tornar a posar a punt Telelei. Hi havia un planeta que el meravellava especialment: Venus, que com la Lluna, aquell capvespre lluïa un vestit diferent.

-Per què Venus està il·luminat de vegades per un costat i de vegades per un altre? Açò sols té sentit si Venus gira al voltant del Sol –pensava Galileu.

Il·lustració: Natalia Medina Izquierdo. 5é Primària

~ 22 ~

Il·lustració: Nerea Fernández Lopez. 5é Primària

El que acabava de descobrir Galileu era les Fases de Venus. Venus gira al voltant del Sol, i segons la seua posició i la de la Terra, el veiem il·luminat per un costat o per un altre, amb més part il·luminada o amb menys.

Il·lustració: María Valor Moya (Fora de Concurs)

El nostre amic havia desmuntat per complet la teoria que hi havia en aquest període amb tots els seus descobriments. I, encara que va anar fins i tot a la presó per pensar de manera diferent, ell va continuar defenent amb discreció el que era cert. ~ 23 ~

Il·lustració: Raquel García Badía. 5é Primària

I gràcies a ell, especialment, el nou món que veia a través de Telelei, va arribar a l’enteniment de tothom: un Univers on els planetes del Sistema Solar giren al voltant del Sol, on les llunes giren al voltant dels planetes, on el Sol no és perfecte i cada cos celest és únic i diferent.

FI

Il·lustració: Claudia Valero Marco. 5é Primària

~ 26 ~

Tothom ha sentit parlar alguna vegada del prestigiós astrònom Galieu Galiei. Però, què va descobrir aquest enginyós científic? Com ho va fer? Quins obstacles va haver d’afrontar?

Esbrina en aquest conte, com aquest intrèpid italià, nascut a Pisa al 1564, va revolucionar els coneixements de la seua època amb el seu telescopi.

Descobriments com el relleu de la Lluna, les taques solars o les llunes galileanes de Júpiter van obrir una nova porta a la compresió del nostre Univers. Començava així la era de l’Astronomia Moderna.