Sant Bartomeu i Santa Tecla. Sitges 2013

Sant Bartomeu Santa Tecla FESTA MAJOR DE SITGES 2013

+info www.sitges.cat/festamajor PROGRAMA D'ACTES DE FESTA MAJOR

PROGRAMA D'ACTES DE SANTA TECLA

http://issuu.com/pasgrafic/docs/stsitges13

http://issuu.com/pasgrafic/docs/fmsitges13

xarxes /fmsitges

@fmsitges

HASHTAGS

#fmsitges13

|

#stsitges13

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG.2

@fmsitges

SuMARI Salutació del Batlle de Sitges Miquel Forns i Fusté

PÀG. 6

La Cubanita. us presentem la beguda de la Festa Joan Duran i Ferrer

Salutació del regidor de tradicions i Festes Magí Almirall i Hill Salutació del President de la Comissió de Festa Major i Santa tecla Rafel Font i Buixens

PÀG. 10

Salutació del rector de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa tecla Mn. Josep Pausas i Mas Pendonista de la Festa Major ESTEVE FERRÉ I PLANAS, per Mercè Garcia i Campillo

PÀG. 8

PÀG. 12

PÀG. 14

PÀG. 42

La Festa i el dret Nacho Benazet i Navarro

PÀG. 44

els reptes de Ca l'agrupa Xavier Salmerón i Carbonell

ProGraMa oFiCiaL PÀG. 58

Santa Tecla, Festa Major Petita de Sitges

PÀG. 66

Santa tecla Josep Fornés i Garcia

PÀG. 18

PÀG. 68

Conversa de Festa Josep Ventura Pujol "Jepi" i Llorenç Baqués "Tofu" Per Anna Grimau i Bigaire

PÀG. 20

autor dels cartells VÍCTOR BREGANTE, per Ferran Martínez i Sancho

PÀG. 70

Conversa de Festa Judith Albors i Judit Paretas Per Pitu Valera

Castells i sardanes en pedra. els balls populars en l'obra de Pere Jou Lluís Jou i Mirabent agustí Ferrer i Pino, l'art d'un entusiasta de la Festa Major Josep Jansana i Ferrer

PÀG. 22

PÀG 26

tonades de tradició local. desfent un nus Jordi Milà i Franco

PÀG. 33

Què ens queda dels nostres productes gastronòmics Valentí Mongay i Castro

PÀG.38

Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges

PÀG. 16

Poema de la Bandera Magda Altabella

Les imatges més antigues de la Festa Major Sebastià Giménez i Mirabent

ProGraMa oFiCiaL PÀG. 48

Pendonista de Santa tecla CARMEN MERLOS I MEDIAVILLA, per Llorenç Baqués Pregoner de Festa Major XAVIER GIMENO, per Vinyet Panyella

PÀG. 36

PÀG. 30

PÀG. 72

Conversa de Festa Maica Díez i Miku Berbegal Per Joan Tutusaus Bibliografia de Festa Major Francesc Parra i Mestres

Les Panderetes, nova figureta de Festa Major Aroa Llorens i Pellicer Crèdits i agraïments

PÀG. 34

PÀG. 74 PÀG. 78

PÀG. 79

Plànols de les processons i cercaviles

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 3

PÀG. 80

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.4

"Brindo, doncs, perquè aquests sentiments de concòrdia i de bona amistat, aquí tan potents, no ens desemparin mai.

Brindo perquè els mateixos corrents de confraternitat i simpatia regnin entre tots els fills d'aquesta hermosa vila; que cada un tingui el seu propi criteri i defensi els seus ideals, perquè l'home és lliure de pensament i cap trava ni mordassa és capaç d'aniquilar una idea, però aquesta llibertat que no s'oposi a la concòrdia mútua."

Fragment del darrer discurs oficial que el dr. Bartomeu Robert i Yarzàbal pronuncià a Sitges. Fou al final d'un dinar que, en motiu de la inauguració del Saló de Sessions, es celebrà al Cau Ferrat.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 5

Fotografia: JOAN VALERA Mobiliari cedit per Pastisseria Sabaté

Salutació del

BATLLE

Benvinguts Sant Bartomeu i Santa Tecla. Benvingudes les grallers, les carretilles, els balls, les bandes, les orquestres, els gegants, les bèsties, les flors, els silencis... per Festa Major donem la benvinguda a allò que altera la normalitat.

Donem la benvinguda als cinc sentits que desperten amb intensitat: l’olor de l’alfàbrega, la contemplació dels colors del vestuari, l’espetec dels coets, la sensació de l’abraçada de retrobament amb els amics o la degustació de La Cubanita, la nostra nova beguda de Festa Major.

El trencament de la nostra quotidianitat durant la Festa Major és infalible al calendari. Aquest parèntesi està per damunt de tot, sigui quin sigui el balanç dels mesos previs.

La Festa Major sempre arriba, ja sigui després d’un any de bonança, d’un any de crisi, de problemes a la feina o de circumstàncies familiars adverses. Independentment de com hagin anat les coses, la Festa Major ens impregna d’un esperit que hauríem de ser capaços de fer extensiu més enllà del 24 d’agost.

Amb la celebració de Sant Bartomeu arriba el parèntesi necessari que ens permet gaudir dels nostres valors. Uns valors que hem estat capaços de mimar per conservar i de transmetre per fer créixer. La Festa Major de Sitges és un referent més enllà dels nostres carrers, ho és al nostre País, però és, a més, el referent que utilitzem per compartir emocions que són íntimes alhora que col·lectives.

Els anhels d’un poble que aspira a un futur millor tenen, durant La Festa, la seva expressió més autèntica. Aquí és on hi posarem el sisè sentit. És el sentit que ens condueix cap a la intuïció de compartir que el millor sempre està per arribar. Convertim la intuïció en realitat!

L’agenda de la nostra Festa ens guia ineludiblement cada any per racons i moments que són fidels a nosaltres, que ajuden a conduir la unió d’un poble cap als seus signes d’identitat, gràcies als camins de l’imaginari tradicional i popular.

Que el parèntesi necessari per celebrar Sant Bartomeu i Santa Tecla es pugui fer extensiu a la resta de l’any. Vivimla amb seny, civisme, anhel i esperança. Benvingut allò que trenca la normalitat. Benvinguts Sant Bartomeu i Santa Tecla Visca la Festa Major!

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.6

Miquel Forns i Fusté Batlle de Sitges

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 7

Magí Almirall i Hill Regidor de Tradicions i Festes

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.8

Salutació del

REGIDOR Què toquen les gralles?

Què toquen les gralles? Preguntava la Vinyet a l’avi. Eren les Matinades. Ell, des d’aquell portal del carrer de Sant Francesc, sempre havia esperat l’Entrada de Grallers.

Sempre és sempre: en aquell portal hi va anar amb els seus pares, amb els germans, amb els seus fills i ara era allà, amb la seva néta. El pare ja no hi era. No hi era el pare i tampoc el cosí Bartomeu. Des de llavors, la Festa es feia, a vegades, costeruda, difícil de passar. Fins i tot algun any va marxar de Sitges per Festa Major: massa records, massa alegries truncades. Per a cada un tenia el seu espai en la Festa, el seu moment. El pare era de la sardana de les dues, sobretot de quan es fa la repetició, els últims llargs, i els gegants treuen el nas des del carrer Major i una sola rotllana salta al so de la Festa Major d’Enric Morera. El cosí era de la Matinal, mig dormits després de la nit de festa, amb les converses profundes, i a la vegada incongruents, al Racó de la Calma, esperant que el primer raig de sol porti els Gegants.

S’estava entristint quan va passar per davant seu la seva néta gran... Catorze anyets ja són bastants, va pensar. S’havia posat una samarreta amb un número i el seu nom, Tecla, 10. Dos petons ràpids, perquè pujava Sant Francesc amunt amb un grup d’amigues, totes d’uniforme festamajorenc, esquivant la gentada per arribar al Cap de la Vila. Ella segur que gaudiria de l’ambient, del gom a gom, de l’Entrada de Grallers. Per a ella, la Festa Major era ja una fita ineludible del calendari anual. Intensa, hi passaria les 36 hores completament immersa. Feia mesos que assajava el seu ball, havia fet nous amics i amigues. Gràcies a la Festa, coneixia nois i noies més enllà dels de l’escola. Qui diu que no la viuen intensament, que no s’estimen la Festa Major? Fins i tot, segurament, la viuen més intensament que nosaltres. Aquesta nit serà la primera que no dormi...

La majoria de sitgetans hem fet la primera nit sense dormir per Festa Major! Demà, al dinar de família, es quedarà dormida davant del primer plat.

Li va venir un somriure, i va pensar: com pot ser que la Festa sigui així, que em dugui, en un segon, de la tristesa al somriure? Passaven el Marcets, i feia calor però tocaven les Matinades com mai, i com sempre. Amb la pell de gallina va estrènyer la Vinyet. Petita com era, portava tot l’any desitjant la Festa Major. A casa tenim els ninots dels Gegants, del Drac i de l’Àliga, tots masegats, un parell de quadres i fotos de Festa Major, i un munt de vídeos que la Vinyet demana quasi cada dia a l’hora d’esmorzar, i que se sap de memòria. La Vinyet espera tant Sant Bartomeu com Santa Tecla: a la Festa Major Petita no és observadora sinó protagonista. Ja té ganes de començar els assajos de cercolets. Tot i el complicat que és fer la bóta, al final sempre se’n surten. Està contenta de veure l’Entrada de Grallers amb l’avi mentre els pares encara treballen, que avui, dia 23, és laborable. Dinarem i a les dues anirem cap a l’Hospital, on a l’ombra del jardí veurem passar tota la Festa.

La petita jugarà amb les faldilles dels Gegants i s’acostarà amb por al Drac i als diables mentre estan esperant torn.

L’avi riurà amb els versos: són el millor cronista del què ha passat a Sitges el darrer any, encara que, a vegades, necessitis algun aclariment per acabar d’entendre la indirecta, indirectíssima, d’algun dels versos.

Enmig de les cabòries, la néta insisteix ofesa: avi, no m’has contestat! Què toquen les gralles?

Vinyet, les gralles toquen les emocions, toquen el cor.

Visca la Festa Major.

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 9

Rafel Font i Buixens President de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.10

Salutació del

PRESIDENT Benvolgudes sitgetanes i benvolguts sitgetans, ja ha passat un any i torno a seure davant d’un full en blanc per adreçar-vos, com a President de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, el meu particular convit a la Festa.

Em costa, ho reconec, escriure tot allò que m’agradaria dirvos. Algú em va suggerir que fos franc, que digués tot el que penso... uf! Quina feinada trobar els adjectius que defineixin tot el que ens fa sentir la nostra Festa Major! Són tants, els sentiments que desperta, i a vegades tan contraposats, que fan que cada Festa Major sigui única.

Des de l’emoció i la melangia de quan sonen els primers compassos de Matinades a l’Entrada de Grallers, al nerviosisme de veure els balls per primera vegada, o de sentir l’olor de pólvora que ens torna a embriagar a la Sortida de les Dues... Passant pel goig i l’entusiasme de portar el nostre Sant Patró a la Processó Cívica, i per l’orgull i la satisfacció que sentim durant el nostre Castell de Foc! O per

aquella tendresa que ens desperten els magnífics colors de l’albada veient passar la Matinal des de la Torreta, o la felicitat de les noies obsequiades amb els rams de nards... O el culte, per a uns, i la tradició per d’altres, que transmetem durant l’Ofici i, acte seguit, aquella alegria i brogit que, sens dubte, alliberem durant la Sortida d’Ofici... I què me’n dieu, de la il·lusió i la devoció que sentim a la Processó, que es transforma en joia, melancolia i enyorança en el moment de l’Entrada del Sant?

Crec que poques celebracions del nostre calendari són capces d’aglutinar tanta i tan diversa gent, tantes opinions, tants sentiments i tantes emocions; i fer-ho alhora amb la força, la passió i la joia amb què ho fa la nostra Festa Major. I quan això passa any rere any des de fa tant i tant de temps, deu voler dir alguna cosa: que els sitgetans i les sitgetanes ens l’estimem fins a l’extrem, la nostra Festa.

Som hereus d’una tradició que és un referent dins el patrimoni festiu del nostre país. I com a hereus l’hem de mantenir, cuidar i estimar. Però alhora és una festa i, per tant, ha d’evolucionar, ha de ser viva i s’ha d’adaptar als moments que vivim.

Que tingueu una molt bona Festa Major.

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 11

Mn. Josep Pausas i Mas Rector de la Pàrroquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.12

Salutació del

RECTOR LA FESTA MAJOR: FESTA I ALEGRIA La nostra vila ha tingut sempre molta afecció a les festes populars i de carrer. La Mare de Déu del Vinyet, Sant Sebastià, la Mare de Déu del Carme, la festa de la Verema, les Caramelles de Pasqua, Corpus, la Trinitat i, sobretot, els patrons del poble, Sant Bartomeu i Santa Tecla, han estat sempre motius suficients per a organitzar la festa i l’alegria.

I és que aquestes festes encaixen molt bé amb el tarannà de la nostra vila. Una festa és comunicació i contacte amb els altres, és tradició i cultura, és alegria i esbarjo, i de tot això Sitges en té una llarga experiència.

Una festa és, abans de tot, una major comunicació amb tots els veïns: compartir l’escalf humà amb els nostres semblants, avui, per cert, tan necessitats d’aquest caliu en una societat que ha esdevingut tan insolidària. En les festes la gent es troba, es parla, els que eren fora vénen en aquestes diades, les famílies es reuneixen, es veuen cares noves, vénen nous amics i forasters, es creen noves relacions, el jovent es troba… És bonic veure, almenys un cop a l’any, la gent pel carrer sense presses, parlant amb l’amic retrobat, badant davant dels gegants enormes que fan apuntar tímidament en el dedins del nostre ésser aquella punta d’infant que encara ens queda. Veure com passen els anys, aquell amic o amiga de joventut, que tants records ens porta. Déu meu, ara tan canviats! I el jovent que omple de vida el poble, començant ells ara el camí que nosaltres ja hem fet empenyent la roda del temps. Camins tan fressats però tan nous, perquè sempre

és radicalment nou quan l’amor truca a la porta. Un cop a l’any tenim temps per parlar, per escoltar l’altre, per badar, per participar, per veure des d’una altra òptica més humana el mateix treball de cada dia. La festa és el miracle de retrobar-nos com a persones.

Un altre aspecte important de les festes és la cultura i la tradició. Els arbres, quan creixen i es desenvolupen, cada vegada enfonsen més a la terra les seves arrels. Així són els pobles: cal créixer i desenvolupar-se, com ho ha sabut fer Sitges, però arrelats sempre en la pròpia terra d’on prenen la raó que els dóna vida.

Terra i homes i dones, units, han fet Sitges. Així es fan els pobles, com els arbres, que perquè creixin cal que siguin fidels a la terra, conservin la seva identitat.

Finalment, les festes també són alegria i diversió. Se’ns fa necessari oblidar maldecaps i preocupacions. En tenim masses. Cal sortir del ritme ordinari i quotidià. Donar expansió a les altres energies del nostre ésser. No som màquines, encara som persones. L’alegria de la Festa Major és la ruptura d’aquells encotillaments que racionalitzen els nostres passos però que, a la llarga, ofeguen i frustren. L’alegria de la Festa Major és un crit a la vida. És l’hora de la música i del ritme, de la dansa i el color, de la paraula càlida i del somni. És l’hora de l’amistat, del record, de l’amor viscut, de la llibertat recobrada.

Bona Festa Major.

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 13

Esteve Ferré i Planas

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.14

pendonista de la festa major SANT BARTOMEU ES QUEDA A SOPAR Si la imatge del nostre patró pogués triar on passar uns dies d’esbarjo i –diguem-ne- relax, on se’l tractés com un convidat d’honor i se’l posés –literalment o metafòrica, com vulgueu- en un altar, sense cap mena de dubte triaria viatjar cap a ca l’Esteve Ferré.

L’Esteve és un sitgetà entregat al seu poble i, d’una manera especial, als nostres patrons. Des de fa 16 anys s’encarrega, amb gran devoció i mestria, d’exposar Sant Bartomeu i Santa Tecla a casa dels pendonistes de les nostres festes majors. Enguany, però, li ha tocat acollir-lo a la seva, de casa. I segons ens confessa ell mateix, amb aquest nomenament, el seu somni de quan només era un nen ha esdevingut realitat.

Docent de professió, l’Esteve imparteix classes de religió a les nostres escoles, i ho compagina amb les importants tasques que desenvolupa a l’església, essent la mà dreta del Sr. Rector des de fa molts anys. Des d’aquest àmbit ha deixat ben palesa la seva capacitat de coordinar i organitzar actes de molta rellevància per a les nostres ermites i parròquia. El darrer, sense anar més lluny, fou l’organització del centenari de l’ermita de Sant Sebastià, sense oblidar la seva dedicació, de molts anys ençà, a les processons de Corpus i de Setmana Santa.

Però això no és tot el que el defineix. Deixant de banda la solemnitat, l’Esteve Ferrer és una persona amb moltes vessants, colpit per la imaginació i la creativitat. És un amant del Music Hall, la Revista, el Cuplet! Una persona capaç de muntar espectacles com el del Dia Internacional del Càncer als jardins del Prado, i fer alçar tres-centes persones de les seves cadires. També ha viscut el carnaval durant molts anys amb gran intensitat, sobretot al capdavant de la colla “Tocats de l’Ala”, de la qual fou el fundador i que em va donar l’oportunitat de conèixer-lo. A ell i a en Miquel Forns, del qui l’Esteve m’explicava, no fa gaire, que quan eren petits jugaven a imaginar que un dia, quan es fessin grans, l’un seria alcalde i l’altre pendonista de Festa Major, i que la foto que es farien plegats seria la prova tangible que no ho havien somniat. El que no podia imaginar és que aquest somni el veurien acomplert essent tots dos encara tan joves!

Només una cosa l’entristeix, en aquests moments: que el seu avi i el seu pare, que visqueren una vida al servei de Sitges i del seu folklore, no puguin formar part d’aquesta foto anhelada.

Sé que l’Esteve viurà aquesta experiència amb molta joia, i que tindrà cura de tots i cadascun dels detalls perquè el seu convidat se senti, per Festa Major, com a casa. I després, mentre plegats recorrin els carrers de Sitges en processó, ens faran, a tots nosaltres, partícips d’aquest goig.

Mercè Garcia i Campillo

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 15

pendonista de santa tecla ANÒNIMS PROTAGONISTES Darrera de qualsevol fet hi ha gent anònima i, tanmateix, protagonista alhora. A la nostra Festa Major hi passa el mateix: la cultura popular sitgetana és el resultat de l’esforç amagat de molts homes i dones que, a cada generació, han format part indestriable de les nostres festes. La meva amiga Carmen Merlos n’és, sens dubte, una d’elles.

Quan em van proposar fer-ne la presentació com a Pendonista de Santa Tecla, em van aflorar dos sentiments: el primer, el dubte de si ho faria prou bé, tenint en compte que no tinc experiència en aquests afers ni coneixements literaris; i el segon, la il·lusió de poder escriure per amistat i per reconeixement a ella, i per tots els seus anys de dedicació als Gegants de la Vila.

Pels pobles d’esperit senzill, allò que veuen els ulls, les imatges que penetren per la vista, tenen molta importància, i la Carmen té part de culpa que això ens passi tot con-

templant la nostra imatgeria, ja que fa 39 anys que pentina els Gegants de la Vila amb discreció, humilitat i destresa.

Crec, doncs, que ha estat un encert que la Comissió de Festa Major i Santa Tecla l’hagi designat Pendonista de la nostra compatrona.

Com fem any rere any, quan el so de la gralla posi a flor de pell els nostres sentiments, recordarem totes i cada una de les persones que fan possible la nostra festa. Els anys passen i nosaltres també, però la nostra Festa Major perdurarà com una herència per a les futures generacions. I acomplirà la seva funció més alta: la d’estrènyer ben fort els llaços entre la gent i la nostra tradició per seguir sent, sempre, un poble amb personalitat.

Felicitats, Carmen. Tu t’ho mereixes.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.16

Llorenç Baqués

Carmen Merlos i Mediavilla

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 17

PREGONER de FESTA MAJOR Xavier Gimeno

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.18

Retrat del pregoner “Ben mirat, per viure no necessitemres més.

Un paisatge, educació i una voluntat d’afirmació” Xavier Gimeno, discurs en l’acte de lliurament de la Ploma d’Or 2009 Alt, silenciós, discret i d’escriptura tan acurada com esmolada, l’escriptor i professor Xavier Gimeno és el pregoner de la Festa Major de 2013. Professor de literatura per vocació i per convicció, compromès i coneixedor a fons de la matèria que transmet, exerceix a l’institut de secundària Dolors Mallafrè, de Vilanova i la Geltrú.

Nascut a Sitges el 1959, format a l’Escola Pia en els mestratges, reconeguts, d’Antoni Vigó i Ignasi M. Muntaner i en les lletres en el de Ramon Planes, es va iniciar a l’escriptura en diverses publicacions periòdiques, entre altres, en les ja mítiques Les Ales d’Ícar, un suplement literari que als anys vuitanta va aixoplugar el setmanari de L’Eco de Sitges.

Atret pel gran poder de seducció de la prosa i la narrativa, Gimeno s’ha consolidat con a novel·lista en el panorama de les lletres del país a partir de dues constants. L’una és Sitges, escenari i motivació d’un cicle narratiu encara en procés. L’altra és la fràgil i contradictòria condició humana del segle que habitem. Fuga, que va obtenir el Premi Pere Calders (2007) i tracta les seqüències vitals i biogràfiques d’un home destruït, correspon a aquesta visió que és narrada amb un to impactant i implacable.

El cicle narratiu sitgetà de Xavier Gimeno és una de les més interessants construccions de la narrativa dels darrers anys. El fet que a hores no hagi tancat el cercle fa esperar altres capítols després de Pa de llop (Premi Marià Vayreda 2002), centrat en els propietaris de Miramar i de Can Llopis, i El temps a mitges (Premi Llorenç Villalonga 2008) protagonitzat pel medi sitgetà en plena dinàmica de la postguerra i del franquisme fins a la fins no fa gaire carrera especulativa. Gràcies a Gimeno els sitgetans tenim el valor afegit de disposar no només de novel·les sobre la Vila i la seva gent sinó també de narrativa de museus -per les referències concretes a Can Llopis descrites a Pa de Llop i per un dels retaules gòtics de la Col·lecció Pérez-Rosales- i de reflexió

sobre la història cultural d’un segle ençà. El temps a mitges, que li va valer el reconeixement de Sitges estant amb la concessió de la Ploma d’Or de 2009, és una obra ambiciosa i valenta on l’autor s’acara amb el passat més immediat, dialoga amb protagonistes fàcilment reconeixibles i relata una intriga que inicialment sembla inconnexa però que es deu a un entramat profund i complex com són les relacions humanes i econòmiques del segle. On no hi falta, per cert, un passatge de la Festa Major amb “els colors de la festa: blanc, blau i vermell, blanc, blau i vermell” entranyable per a la protagonista i detestable per al senyoret de la colònia de Terramar. Convertir el retaule sitgetà en matèria novel·lable és un exercici difícilment superable en l’obra de Gimeno perquè ha aconseguit traslladar a lectura de valor universal el nostre microcosmos.

Xavier Gimeno escriu a mà i amb ploma, cada novel·la amb una ploma diferent, i dedica els estius a llargues tirades d’escriptura. Encara que no reveli els projectes, sempre se sap que hi ha alguna cosa que li ocupa el pensament i que hi dedica el temps de les merescudes vacances d’un professor de secundària. Aquest estiu, però, ha estat diferent.

El Pregó de la Festa Major, que ja compta amb una llarga i diversificada tradició, ha passat al primer pla del neguit de l’escriptura. Per a un sitgetà, el Pregó de la Festa Major és una mena de prova de foc perquè s’enfronta amb l’imaginari col·lectiu més atàvic, profund i sentimental.

“La perspectiva de la Festa Major, però, el dia gran de la vila, encenia una vivor en el si de tots els membres de la família més poderosa que la xafagor que els tenallava l’esma. A pocs dies de la diada de Sant Bartomeu, el record de les festes anteriors, revifat per un comentari o una melodia popular furtada per l’atzar a un assaig desprevingut, insuflava d’aire fresc la calma xardorosa. Els pensaments es revifaven i les paraules corrien rejovenides a recrear les imatges de la festa...” Fins aquí una evocació de Xavier Gimeno incrustada a la novel·la, a l’espera del Pregó que ha d’encapçalar la Festa Major de 2013: perquè el millor encara ha d’arribar.

Vinyet Panyella

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 19

AUTOR DELS

CARTELLS Víctor Bregante

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.20

Quan els colors esdevenen formes Els dos cartells anunciadors de les festes de Sant Bartomeu i Santa Tecla d’enguany són obra de l’il·lustrador, grafista i tipògraf Víctor Bregante, jove professional ja amb certa trajectòria i que es va acabar de formar a l’Escola Elisava. Deutor de l’estètica del pop art, un dels seus senyals d’identitat és l’ús de les tintes planes de color viu i la definició clara de les imatges. Així aconsegueix un efecte immediat, simple i eficaç sobre el destinatari de la seva obra, generalment un apressat passavolant.

Abans de comentar aquests dos cartells, permeteu-me que passi primer per aquell conte fantàstic en el qual Borges descriu una biblioteca que conté la totalitat de llibres que poden ser escrits, sorgits de la total combinació aleatòria de lletres i símbols ortogràfics. El relat és de 1940, Borges el va titular La Biblioteca de Babel i el recomano amb èmfasi a tothom que no el conegui.

Una idea similar però utilitzant colors en comptes de lletres va ser desenvolupada per alguns artistes cap als anys 70 i 80 del segle passat. Quan l’art conceptual i la postmodernitat començaven a aixecar acta de la fi de la pintura com a medi hegemònic en l’art, algun artista va considerar que ja no calia pintar més ja que una bona capsa de colors o de tubs de pintura conté, en potència, tota la història de la pintura del passat, del present i del futur. Només caldria combinar els colors en proporcions correctes sobre la superfície del suport per obtenir, així, una completa pinacoteca amb tots els quadres que és possible pintar. Alguns joves artistes de l’època, avui plenament reconeguts, en algun moment de la seva trajectòria van assajar el desenvolupament d’aquesta idea. Aquell que cregui que l’ocurrència té més de broma o de sarcasme que d’obra d’art seriosa, tindrà raó. Una de les coses més interessants que s’ha fet en l’art del s. XX, i sobretot des de la segona meitat fins a dia d’avui, ha estat la introducció de la ironia i de l’humor en una activitat generalment tan solemne, presumptuosa i mancada de capacitat per riure’s de si mateixa com l’art tradicional.

Joan Fontcuberta acostuma a dir que l’art contemporani és per al disseny, la publicitat i el món de les imatges, el mateix que la Fórmula 1 és per als cotxes que després circulen pel carrer: un camp de proves, d’invencions extravagants o revolucionàries que després són aplicades i aprofitades per millorar la vida quotidiana. Em dóna la impressió que els cartells de les Festes de Sant Bartomeu i Santa Tecla d’aquest any aprofiten i desenvolupen la idea que abans he recordat: en l’interior de les taques de color aplicades directament des del pot o del tub damunt del suport en blanc, ja hi viuen totes les formes. Només cal extreure’n aquelles que en cada moment siguin necessàries; ara ho són les de les nostres festes. De l’interior de les amples taques i esquitxades de colors abocades per Víctor Bregante damunt de les dues blanques superfícies dels cartells de la Festa de Sant Bartomeu i de Santa tecla, en broten el Drac i l’Àliga, el Gegant i la Geganta, la Maça, raó de ser dels diables, la inevitable silueta de la Punta, el Gegant Moro, el Graller, el Pastoret i, per fi, el Cristo de la Moixiganga.

L’escampall de taques està fermament controlat per l’autor. Ho prova l’invisible i rígid eix vertical que divideix amb nitidesa els cartells de baix a dalt. En el de Sant Bartomeu, la càndida ferocitat de l’ull del Drac al peu de l’obra no pot escalar cartell amunt, i queda condemnada a la planta baixa, mentre que en la part superior hi regna un altre ull, el de la rosassa de la façana de l’Església, casa pairal del Sant que de Sitges n’és patró. Aquest eix, reforçat per l’esvelta forma de T d’una maça de diable, divideix en dues bandes el cartell, insinuant dos móns, el femení i el masculí, inevitablement complementaris.

Una altra T, molt més gran, és també l’eix del cartell de Santa Tecla, on l’autor hi repeteix l’estructura compositiva del de la Festa Major i el posicionament jeràrquic vertical, que acompanya la tendència natural de la mirada a enfilar-se de baix a dalt. Arran de terra, el cap del Gegant Moro, frontal i immòbil, suporta impassible la música que sorgeix de les fustes de la gralla i el repic del pal, a ambdós costats, i que exalta el simbòlic triomf de la Moixiganga al llarg del temps en el cor dels sitgetans.

Ferran Martínez Sancho

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 21

CASTELLS I SARDANEs EN PEDRA ELS BALLS POPULARS EN L’OBRA DE PERE JOU Lluís Jou i Mirabent Notari

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.22

Capitell de Maricel al·legòric de la vida que representa la sardana. (1917-18)

L’obra de Pere Jou es caracteritza, entre d’altres, per la reinterpretació de la narrativa medieval en pedra, que ell procura d’adaptar al temps que viu però triant temes en certa manera intemporals. Probablement és en el moment que crea els capitells de Maricel, que comporten la seva consagració com a escultor, quan fa el pas del capitell purament simbòlic a un de més narratiu, sense perdre mai un sentit irònic i viu de l’al·legoria.

Una mostra del seu interès per a incorporar elements actuals tot preservant el sentit al·legòric de les obres el trobem en una de les finestres de la façana de Maricel de Sitges, concretament la primera a la dreta segons entrem al carrer de Fonollar des del Baluard de Miquel Utrillo. Es tracta de la finestra amb “La vida” i “La mort”, una metàfora sobre el pas del temps, que ell representa en una sardana, que és la vida, i una comitiva fúnebre- els enterraments passaven llavors per aquell carrer-, que és la mort.

La finestra és de 1917. Per subratllar la permanència del discurs i defugir la moda del moment, els sis personatges que componen l’anella sardanística van vestits de manera tradicional, amb mitenes als punys, manteleta a l’espatlla i ret al cap elles, i mitjons de gambera, calçons, armilla i barretina ells.

La música, amb una manxa borrega i no una cobla,

subratlla la permanència al·legòrica del ritme de la vida. La sardana representa, així, no només l’alegria de la festa popular, el moviment àlgid de la joventut i de la vida (nois i noies que s’aparellen per formar família i fer-ho en la comunitat d’un poble) sinó que també és l’al·legoria d’un país viu.

a sardana de la vida de Maricel, potser la primera representació escultòrica en pedra de la sardana, és també la primera representació d’un ball popular en l’obra de Pere Jou La sardana de la vida de Maricel, potser la primera representació escultòrica en pedra de la sardana, és també la primera representació d’un ball popular en l’obra de Pere Jou. Poc després, el 1921-1922, la tornarà a representar, ara amb música de cobla com la tenim entesa des del temps d’en Pep Ventura, al fris de la dreta del porxo d’entrada al Casino Prado.

Els dos frisos que Jou va fer per al Prado per encàrrec de Josep Planes i Robert remeten a les festes populars que promovia el casino. El de l’esquerra representa

El fris de la sardana al Prado.

La cobla.

La sardana, en un dels frisos del Casino Prado (1920)

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 23

una orquestra, amb el mestre Morera caricaturitzat, les festes de Carnaval i el teatre, aquest darrer amb els personatges d’Enric Borràs com a Manelic i de Rusiñol, entre bambolines. El de la dreta torna al tema de la sardana i intenta treballar amb la rotllana en els tres angles. Els nois continuen duent barretina, però ballen amb americana i pantalons, i les noies, tot i dur la manteleta, semblen més del carrers de Sitges que les del capitell.

En aquest fris, a diferència del capitell de Maricel on la música és ancestral, la sardana es balla a la moderna, amb música de cobla, subratllada pel contrabaix, les tenores, el flabiol i el tamborí. Cal no oblidar que el Prado, de fet el casino catalanista d’aquell temps, mirava de promoure la cultura nacional, moderna, que inspirava el moviment del Noucentisme i que la sardana llavors era un símbol de renovació davant

Els castellers o xiquets de Valls a la font de la Fontana, a Rupit.

(1924) Cronològicament són el primer monument als castellers

Font de la Fontana de Rupit. Pica i brollador amb la sardana i la cobla.

(1924)

del ball pla, d’integració, perquè és oberta a tothom, de modernitat, perquè s’adaptava al temps molt millor que les altres danses.

Dos anys més tard Jou va realitzar una tercera representació de la sardana, molt més ambiciosa i definida, i podrà lligar-la amb un altre dels valors de la nostra cultura popular: els llavors coneguts com a Xiquets de Valls, avui denominats arreu els castellers.

Aquesta nova obra és LA FONTANA, una font de sortidor realitzada per encàrrec d’Albert Fontana, cunyat d’en Rafael Puget, el senyor de Barcelona de Josep Pla, per a la finca que es construïa vora Rupit. Jou, que arran de l’elaboració dels capitells de Maricel va rebre multitud d’encàrrecs per la decoració escultòrica d’edificis, va treballar a la casa en construcció entre els mesos d’agost i novembre de 1921 i hi tornà el setembre de 1922. Allà va elaborar uns frisos i uns capitells per a la llar de foc i d’altres decoracions que ara no són del cas i en va tornar amb l’encàrrec d’una font que li va fer en Fontana, atret per la idea de denominar la finca amb el seu cognom i representar-ho precisament amb una font, per a la qual va donar a l’artista la més absoluta llibertat.

Jou elaborà, llavors, una font en pedra del Fondo d’en Robert, de Sitges. La font es compon de tres cossos: una columna, que representa els castellers, llavors coneguts simplement per “Xiquets de Valls”, una pica, que representa la sardana, i un cos central o brollador, que representa la cobla. A la columna, el tronc del castell permet intuir un quatre de set, tot i que els individus del quart pis, en lloc de donar suport als pisos superiors es corben cap a l’exterior per fer d’atlants de la rotllana sardanística que constitueix la pica. La sardana és més ambiciosa que la del capitell

de Maricel. La tridimensionalitat de la font permet que hi hagi més personatges, quatre parelles, i que el ball sigui més àgil i els dansaires puntegin amb més precisió. Finalment, el brollador és configurat per quatre músics de cobla que toquen cada un el seu instrument, els quatre da cara al públic i donant-se l’esquena per motius de la composició monumental.

La font, que fa dos metres d’alçada i un metre setanta de diàmetre, fou exposada del 6 a l’11 d’octubre de 1924 a les Galeries Laietanes de Barcelona i després instal·lada a la casa de Rupit, on encara es conserva.

Poc després Jou escrivia al crític Feliu Elies “de tot el que he fet fins ara és del que estic més satisfet”. La casa, avui, és propietat de la fundació Folch-Rusiñol.

Jou fou, en certa manera, el precursor dels monuments als balls populars, tant de la sardana com del castellers. I el destí va voler que la seva darrera obra, inacabada, fos una nova exploració en aquest camp: la del ball de bastons dels frisos del Casino Prado, de Sitges La font de Rupit és cronològicament el primer monument als castellers de tot el món. Caldrà esperar a 1963 perquè Vilafranca inauguri, per Sant Fèlix, el monument creat per l’escultor Josep Cañas.

El seguiran el de Valls (1969, Josep Busquets), el de Sitges (1974, Joan Gallego), el del Vendrell (1976, Josep

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.24

sardana, mentre que el fris superior era una escena idíl·lica amb un home pintant, una dona llegint i uns xais i uns porcs pasturant. La sardana la ballen tres homes i dues dones mentre dos músics toquen les gralles sota un arbre a les envistes d’un campanar.

Actualment els frisos es conserven a la mateixa casa, com a element de decoració exterior.

Ball de bastons als frisos del Casino Prado (1963)

Així doncs, podem creure que Jou fou, en certa manera, el precursor dels monuments als balls populars, tant de la sardana com del castellers. I el destí va voler que la seva darrera obra, inacabada, fos una nova exploració en aquest camp: la del ball de bastons dels frisos del Casino Prado, de Sitges.

Quan el 1963, ja malalt, assumeix la realització de la segona fase dels frisos, comença amb la representació de les caramelles, que un monument a aquesta tradició tan popular i tan viva, encara, a Sitges.

Continua amb la biblioteca i la penya dels escacs i al darrer fris, el de la dreta, que va quedar inacabat, hi representa el ball de bastons.

Representació d’una sardana campestre Llar de foc de Vil·la Florentina. Sitges.

(1934)

Cañas), el de Torredembarra (1981, Francesc Olivé), el d’Altafulla (1989, Martí Royo), el de Tarragona, (1999, Francesc Anglès) i el de Barcelona (2012, Antoni Llena). La font de Rupit va ser reproduïda en bronze, amb algunes adaptacions, per l’escultor Constantí Sancho per al jardí de la casa de Ferran Fontana, a Buenos Aires, els anys cinquanta del segle XX. De fet, la font de Rupit també és el primer monument a la sardana, perquè caldrà esperar igualment el que va fer en Josep Cañas per a Montjuïc, el 1965, potser el més conegut de tots els monuments a aquesta dansa, i sobretot la recuperació d’una certa normalitat cultural, perquè el monument a la sardana s’estengui per multitud de poblacions: Almacelles, Blanes, La Bisbal, Girona, Ripoll, Martorell, Ripollet, Sant Adrià, Olot, Tàrrega, Torregrossa, Tona, L’Escala, Manlleu, Mataró, Manresa, Terrassa, Sabadell, Tarragona, Mollerussa, i tantes altres.

Deu anys més tard, el 1934, encara va tornar sobre el tema de la sardana per una xemeneia una mica particular, la de la Vil·la Florentina, la casa del passeig Marítim 35, de Sitges, que havia comprat un dels primers publicistes professionals: El senyor Àlvarez. Aquest home era un enamorat de la pintura de Sunyer i tenia diverses escultures de l’Enric Casanovas. A Pere Jou li va encarregar tres frisos en peces de marbre blanc que s’integraven en els marcs d’una llar de foc. Els frisos, la temàtica dels quals devia formar part de l’encàrrec, eren una idealització civilitzada de la vida campestre: els dos verticals representaven, un, escenes de caça menor amb esmorzar campestre, l’altre una festa amb una

Tot i els seus 72 anys i la malaltia que el consumia, Jou va anar al Prado tant com va poder i les seves notes d’aquell temps deixen entreveure el seu enuig quan per motius diversos, a vegades perquè plou i d’altres perquè no es troba prou bé, no pot anar-hi. S’enfilava a la bastida i treballava bona part del matí, fins que la canalla sortia de les escoles d’aquell temps: els nois dels escolapis i les noies de les mercedàries, i s’aturaven a badar amb aquell home que feia sortir de les pedres personatges que agafaven vida mica en mica, si fa no fa la vida que a l’escultor se li escapava. Al fris dels bastoners hi veiem el banderer, a la cara interior de la finestra i a la cara exterior, els dreters i els esquerrers en plena batacada i un grup de bastoners a punt de fer la passada d’un quadre a l’altre, grup que tot just surt de la pedra. Per atzar, el ball de bastons va quedar a mig fer però amb prou vida perquè sigui recognoscible i puguem afirmar que és l’embrió dels monuments que, com la sardana i els castells, també mereixeria aquesta dansa popular tan antiga a Catalunya i tan arrelada i característica a Sitges.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 25

La darrera obra de Pere Jou: el primer “monument” al ball de bastons

AGUSTÍ FERRER I PINO,

L’ART D’UN ENTUSIASTA DE LA FESTA MAJOR Josep Jansana i Ferrer Estudiós del pintor

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.26

Parlar de n’Agustí Ferrer comporta, inevitablement, citar la Festa Major. Aquest sitgetà, nascut l´any 1884, durant la seva trajectòria artística i fins al darrer any de la seva vida, el 1960, tingué un fort lligam amb aquest esdeveniment festiu. Fou, de tots els artistes sitgetans, el que més obra dedicà a la Festa Major.

L’època més creativa i rica de Ferrer Pino és,

sens dubte, l’època simbolista, que abraça del 1913 fins, aproximadament, al 1936. Durant aquest període, moltes de les seves obres són executades en murs i sostres, d’entre les que destaquem, a Sitges, les realitzades al Casino Prado, a l’Hospital de Sant Joan Baptista i a l’Ermita del Vinyet; a Salou, al xalet Voramar, i a Barcelona, al Palau Reial de Pedralbes. Ferrer Pino les executa influenciat pel moviment simbolista i mostrant-se seguidor dels màxims represen-

tants d´ aquest moviment artístic, els francesos Gustave Moreau i Odilon Redon. Durant els anys anteriorment citats, n’Agustí Ferrer realitzà les obres de més capacitat creadora i qualitat artística de la seva trajectòria professional.

Cal destacar, per altra banda, que és l’obra més buscada pels col·leccionistes. L’exotisme i l’art egipci foren l’origen de les seves inspiracions simbolistes. Fins i tot utilitzà el símbol del déu egipci Horus, que consisteix en un disc solar alat, el qual representa el sol naixent, en oposició al seu pare Osiris, el sol crepuscular. En algunes obres, la seva signatura apareix dins d’aquest disc solar alat, amb les inicials AFP, com és el cas de les de l’Hospital de Sant Joan Baptista. El 1922, rep l’encàrrec de l’alcalde de la Vila, el Sr. Josep Planas i Robert, de dissenyar la fera foguera, amb la col·laboració del fuster Domènech Forment. Els criteris estètics que hi aboca són un clar reflex d’aquesta etapa d’exaltació de colors vibrants i d’una creativitat exultant.

En una fotografia d’aquest mateix any podem apreciar la diversitat de formes pictòriques, molt dinàmiques. Re-

Agustí Ferrer pintant en el seu estudi.

Detall signatura. Símbol del déu egipici Horus.

Hospital Sant Joan B. capella.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 27

ferent a la policromia, em cità la Teresa, filla de n’Agustí Ferrer, que en les combinacions de colors hi predominava la gamma de blaus, fent combinació amb morats, rosats, ataronjats i blancs. Cada any el seu pare s’encarregava de donar-li un repàs perquè estigués a punt per la Festa Major, i en fer-ho aprofitava per variar les formes pictòriques i la combinació de colors. Aquest procés es realitzà de 1923 a 1935 aproximadament. Posteriorment, es decidí canviar la imatge pictòrica de la fera foguera per un fons verd amb escates vermelles i grogues, aliè als criteris estètics de l’artista, la qual cosa, segons em comentà la seva filla, disgustà molt al seu pare.





La casa taller. Per altra banda, a

la casa taller d’Agustí Ferrer, al carrer de Sant Joan, 5, fruit d’unes visites recordo que al rebedor hi havia dues portes amb quatre quarters. En cada una, Agustí Ferrer aprofità per representar-hi diferents temàtiques totes relacionades amb motius simbòlics de la Vila. Aquestes fan referència als patrons de Sitges, a escenes de la Festa Major i a al·legories de la vida marinera de la vila, i la seva execució correspon a aquest període simbolista. Les tècniques que hi utilitza són les següents: el llautó repussat en els quarters de la porta esquerra i la pintura a l’oli en els de la porta dreta. Fent esment als motius de la Festa Major que hi ha representats, en la porta dreta segons s’entra, hi apareix la imatge de Santa Tecla, acompanyada de quatre angelets, els quals coincideixen dins de la finestreta de fusta que hi ha al quarter. En aquest cas, la tècnica utilitzada és la pintura a l’oli. En la mateixa situació però a la porta esquerra, hi ha la imatge de Sant Bartomeu acompanyat de tots els balls populars. En aquest cas, n’Agustí Ferrer fa referència a la Sortida d’Ofici, i la tècnica utilitzada és el llautó repussat.





Les obres: retrats, escenes diverses dels balls populars.

Majoritàriament, la seva producció artística relacionada amb la Festa Major (pintura a l’oli) fou produïda a la casa taller. Un exemple d’això és el cas dels retrats d’en Josep Duran Soldevila, més conegut per “Pep Capelles”. Els retrats d’aquest personatge carismàtic foren realitzats al rebedor, lloc on l’artista aprofitava per pintar els retrats de diverses persones de la Vila. Com a curiositat, i segons em cità la Teresa, el cavallet de pintor que utilitzava el seu pare havia esta propietat del pintor Joaquim Espalter. No tenim referències escrites de si fou comprat o donat per la família d’aquest artista. En el rebedor sempre era present el retrat d’en Pep Capelles al damunt d’aquest cavallet. El dia de Sant Bartomeu, a la tarda, la Teresa ens convidava a casa seva per poder gaudir de la processó. Haig de citar que en aquell entorn es respirava una atmosfera molt especial, plena de goig i alegria i, a la vegada, de nostàlgia, i també molts records per part de la Teresa envers el seu pare. Cada any, quan la processó passava per davant de la casa taller, els descendents d’en Pep Capelles -pare i fill, els quals participen en els balls populars-, entraven a saludar la Teresa, a la vegada que observaven amb goig el retrat del seu avantpassat. També hi feia acte de presència en Sales, del ball de diables.



El dibuix a tinta fou una de les

tècniques artístiques utilitzades en gran part de les obres referents a la Festa Major, moltes de les quals foren publicades en diversos setmanaris i edicions de l’’època com és el cas de “L’Amic de les Arts” -agost del 1926, entre d’altres-, “La Fita” -1 d’agost del 1927-, “La Punta” -24 d’agost del 1928-, “La Gaseta de Sitges” -24 d’agost del 1929- “La Punta” -31 d’agost del 1930-, “Baluard de Sitges” -24 d’agost

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.28



del 1935- i el llibre “El Penedès” -folklore dels balls, danses i comparses populars-, editat el 1926. Aquest llibre és un recull de tots el balls tradicionals de la comarca del Penedès escrit per Francesc de P. Bové, amb col·laboració de dibuixos de n’Agustí Ferrer. Aquestes obres a tinta foren executades amb molta agilitat i espontaneïtat. Els dibuixos foren fets a la ploma i eren un complement de la part escrita d’aquestes publicacions que, abraçant del període de 1926 a 1935 aproximadament, coincidí amb l’època daurada de les publicacions locals.



La ceràmica fou també una tècnica uti-

litzada i poc coneguda de la seva obra. És el cas d’uns plats d’uns 30 cm de diàmetre aproximadament, amb diverses escenes del balls populars. En un d’ells hi ha escenificat el ball de bastons. Agustí Ferrer exposà objectes ceràmics en diverses sales d’art, d’entre les que cal citar les Galeries Dalmau, del Passeig de Gràcia, a Barcelona. En tenim referències en els catàlegs d’aquest període, en què exposava juntament obres realitzades amb altres tècniques artístiques, com ara el dibuix a tinta, el tremp, el guaix i l’oli.

Per recordar aquest artista faig esment del goig que sentia per la Festa Major. N’Agustí Ferrer cità per al setmanari “La Punta”: Tres coses hi ha que em plauen extraordinàriament en la Festa Major de Sitges, les danses populars, la blancor immaculada dels carrers i l’íntima inexplicable joia que flueix en tots els rostres.



 1. Casa-taller, portes rebedor, quarters porta esquerra, llautó repussat i porta dreta, pintats a l'oli.

2. Casa-taller, detall quarters portes rebedor, imatge de Santa Tecla.

3. Casa-taller, detall quarters portes rebedor, llautó repussat, Sortida d'Ofici.

4. Casa taller, quadre d'en Pep Capelles.



5. Amic de les Arts, 1 d´agost del 1926 nº5 p 7, dibuix a la ploma.

6. Amic de les Arts, 1 d´agost del 1926 nº5 p 13, dibuix a la ploma.

7. Amic de les Arts, 1 d´agost del 1926 nº5 p 11, dibuix a la ploma 8. El Penedès, danses i folklore popular, 1926.

9. Plat amb motiu de Festa Major, ball de bastons.

10. Plat amb motiu de Festa Major.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 29

Tonades de tradició local DESFENT UN NUS Jordi Milà i Franco Estudiós del folklore

Tradicionalment, a Sitges gegants i cabeçuts han fugit de realitzar coreografies i balls de caràcter solemne. Només d’uns anys ençà, els cabeçuts estan fent una lloable tasca en aquest sentit. De la mateixa manera, es desconeix l’existència d’un antic repertori tradicional, propi i exclusiu, per acompanyar aquests elements festius a la nostra vila.

es desconeix l’existència d’un antic repertori tradicional, propi i exclusiu Desconeixem si els primigenis grallers locals, els Antonets o els Maginets –en cas de ser colles diferents-, acompanyaven aquests elements festius. Ni quin podia ser el repertori “lliure”, aliè a les danses estructurades i coreografiades, que eren capaços d’interpretar. És més que probable que aquestes figures festives evolucionessin al so d’allò que qui s’encarregava de fer música era capaç d’interpretar: ballables del moment, ritmes de moda importats d’arreu

del món, melodies conegudes per tothom..., però realment no ho podem afirmar.

Ben segur que estaríem parlant d’una altra cosa si el mestre Antoni Català hagués acomplert la seva promesa de recollir i harmonitzar les tonades pròpies dels balls a Sitges; o si en Salvador Picas finalment hagués posat en negre sobre blanc el que deia haver esbrinat de l’antic repertori del cercavila de Festa Major de Sitges.

De tonades de tradició pròpia o relacionades amb la vila és presumible que els antics grallers locals ja en disposessin en el seu repertori. Aquestes, però, simplement no ens han arribat. Sent Sitges una població musicalment dinàmica i molts els autors locals que han escrit música —només cal donar un cop d’ull al volum de sardanes i caramelles inspirades en la vila—, és fàcil creure que alguna tonada local de caire popular hagués arrelat a Sitges, però malauradament ho desconeixem.

No serà fins els anys 60 quan, amb l’arribada de noves generacions al món de la gralla, s’hi incorpora també personal entès en música amb la voluntat d’aportar un

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.30

nou repertori assequible a la tessitura d’aquest instrument popular. D’entre ells destaca el músic Manel Rius, l’autor de moltíssimes peces que han esdevingut himnes –que poc m’agrada, aquesta paraula!- locals. Peces com el Gener o el Febrer tenen –a banda de manca d’originalitat en el títol- la transcendència d’haver esdevingut peces populars en el millor sentit del terme, és a dir, han estat elevades de categoria. Per la seva senzillesa i la trempera que encomanen, tothom les toca arreu, però poca gent sap ben bé d’on han sorgit.

el Gener o el Febrer tenen la transcendència d’haver esdevingut peces populars en el millor sentit del terme Un pes d’igual importància en aquest món el té en Blai Fontanals, element fonamental a l’hora d’entendre el desenvolupament de la gralla a Sitges des dels anys 70. A part d’ensenyant i estudiós, també ha excel·lit com a autor de peces amb referències locals, dedicades a personatges i llocs singulars, i al mateix temps, adaptant temes no compostos originalment per a gralla, però de temàtica o amb una forta vinculació amb la vila. I a partir d’aquí, el reguitzell d’aportacions musicals de caràcter popular s’eixampla àmpliament fins arribar als nostres dies.

Crec, però, que si parlem d’una peça musical emblemàtica que aconsegueix fer aflorar tota mena de sentiments nostrats durant aquests dies de festa, convindrem que aquesta no pot ser altra que la sardana La Processó de Sant Bartomeu, del mestre Antoni Català i Vidal (1891-1978), considerada també tot un himne local –definitivament, segueix sense agradar-me la paraula.

I posats a parlar de referents locals de la música popular, prego que em permeteu un atreviment d’imaginació musicològica (...o no), a veure què us sembla.

L’any 1925, Gregori Sierra feia, a L’Eco, una crònica del concert de la Banda Municipal de Barcelona al gran Teatre Olympia. I tot comentant l’estrena de la versió per banda de la sardana, diu: “Comença fent-nos oïr la tonada dels gegants, clara penetrant i després de glosar nos aquest motiu i diferents formes durant la primera part de la sardana, segueix la segona amb una marxa religiosa, interrompuda de tant en tant amb el só estrident de les gralles i timbal del ball de bastons. Però lo més gran, lo que més recorda aquell moment sublim és el final, en quin l’autor a volgut transcriure el moment emocionant de l’entrada a la Iglèsia. En aqueix moment se senten ben clars, sense confóndres, tots el ballets, l’orquesta, els focs d’artifici i fins se diria que l’aldabull de la gentada i tal. Totes les tonades, combinades armoniosament, formen un final esplendorós.”

Dies després, un sintètic article a L’Eco titulat “Sardanas”, comentava el seu èxit dient: “(...) por el mérito que tiene La Processó de Sant Bartomeu de divulgar en afiligranadas notas los motivos del conglomerado conjunto de nuestra tradicional procesión en plena fiesta mayor (...)”.

I anys després, el 1944, en Rafael Casanova, parlant també a L’Eco de la mateixa sardana, deia: “Después de las gentiles notas de la flauta –canto de pájaros en riente primavera- suenan las notas optimistas y majestuosas del paso de los Gigantes ¿Recordáis? Luego de un conglomerado de inspiradisimos temas sobre diferentes danzas populares, suenan los compases solemnes y llenos de gracia del paso de la Procesión (...) Después, la pegada rítmica y varonil del ball de bastons y cuyas evoluciones, señalan el punto culminante de dicha sardana, en la que nuestro insigne compositor, con mano maestra, con

Dos músics populars acompanyant el Ball de Bastons (fragment del quadre "Processó de Sant Bartomeu", de Felip Masó)

Processó de Sant Bartomeu

œ»»» œ» œ»» nœ»» œ»» œ» » œ» . œ» # 2 ˙»»» œ»»» œ»»» œ»»» œ»» œ»» œ»» œ»»» œ»»» ˙»»» ˙» œ» »» »» »» »» »» œ»» »» »» œ»» Œ= » ============================= & 4 » l l l l» » » » » l l »» l »» ” 3

Uœ» # 2 Œ ‰ œ»»» œ»»» »»» œ»» œ»»» nœ»»» œ»»» œ»» œ» œ»» . »œ »œ œ»» œ»»»» œ»» »»»œ »»œ œ»» œ»» œ»»» . » œ » » » » » » » » » » » » » l »» » » » =” » » » » ============================= & 4 l l » Toc de Castells

Ball de Valencians (Quadern de l'organista Magí Sans/OCPC)

«« ««ˆ« »»»œ œ» œ»» nœ»» œ»» œ» # 2 ˙»»» » œ . » œ » œ. » œ » œ » » œ » » » ˙ » »» »» l œ»»» »»» »»»œ »»»œ ««ˆ =” ============================= & 4 l » » »» » »» » »» l »»» l »» » gusto exquisito y con una profunda visión y certero conocimiento de las tradiciones de esta villa natal, compuso el final de la misma, teniendo por fondo la música tradicional del ball de bastons, otros temas del folklore sitgetán (...)”

Doncs bé, si convenim la fiabilitat d’aquestes i d’altres referències en el mateix sentit, haurem de convenir la veracitat de l’existència de diferents tonades que es podien escoltar en les processons almenys de primers del s. XX, i que ara resten incorporades dins la sardana. Idea reafirmada en les anotacions de les diferents parts que antigues versions de la partitura conserven: “Els gegants”; “Marxa rel·ligiosa en llaor del Sant Patró”; “El Ball de bastons”; “Arribant a l’església”.

Quina és, però, aquella tonada dels gegants, clara, penetrant...?

A quines danzas populares es refereix? Quines son les notas optimistas y majestuosas del paso de los Gigantes? És doncs el motiu dels curts de la sardana La processó de Sant Bartomeu una tonada no recollida, pròpia del seguici de gegants, o que almenys solia acompanyar-los a Sitges en les seves evolucions?

El mestre Català era, a més d’excel·lent músic, un bon coneixedor de les tradicions locals. Si va incloure, com afirmen les referències esmentades, una tonada de gegants dins la sardana no devia ser pas una incorporació aliena a Sitges. Si el que volia era compondre un quadre musical descriptiu de la Processó de Sant Bartomeu, no podia deixar d’utilitzar motius musicals que ell recordava de la seva infantesa o joventut. O qui sap si recollí elements musicals d’una probable llibreta d’organista que el seu pare, com a bon organista local, devia guardar, amb les llicències musicals que podia interpretar en determinades jornades religioses i que, segons es diu, feien fruir la gent no entesa en música, quan escoltaven al so de l’orgue les músiques que ells sentien al carrer en els dies de festa... I aprofito l’oportunitat per recomanar especialment un dels moments més poc coneguts de la nostra Festa Major, quan després de l’entrada del Sant Patró i de l’oració i l’agraïment oficial, el Sr. Rector envia a tothom a prendre... la fresca i l’organista comença aquestes llibertats d’orgue d’aire festamajorenc. Poques coses, després d’una habitualment xafogosa i lenta processó, reconforten d’igual manera cos i ànima.

Però tornem a la sardana. El gran èxit que va tenir fora de Sitges, i sobretot a la vila des de la seva estrena, devia ser doncs perquè incorporava motius musicals coneguts i sentits com a propis. Si no, difícilment hauria estat tan important, l’èxit. És avui, que sentim la sardana i ens emocionem sentint-la com allò que ara és, una sardana, un quadre musical unitari. Fet, però, de retalls musicals que devien emocionar de manera encara més intensa els oïdors de 1920, any de l’estrena a Sitges de la sardana.

La concepció de l’obra, un quadre musical de referències locals, i el coneixement de l’autor en la matèria crec que

no deixa lloc al dubte. La sardana és com un nus teixit de motius musicals locals..., o almenys que a Sitges eren habituals.

El cert és que els motius musicals que inclou la Processó de Sant Bartomeu són enèrgics, vigorosos, alegres, festius i fins i tot marcials. I potser fou aquesta marcialitat, aquesta empenta que destil·len els curts, el que va empènyer el director de cinema J. Ivens a incloure-la a la banda sonora del documental The Spanish Earth, que, sobre la guerra civil, dirigí l’any 1937, amb guió de H. Hemingway i J. Dos Passos -juntament amb altres sardanes i altres mostres de folklore d’arreu d’Espanya-. I on es pot veure, a tall anecdòtic, el President Azaña fent un discurs davant les corts republicanes a l’Ajuntament de València amb La Processó de Sant de Bartomeu com a fons.

Per cert, el film -defensa fèrria del bàndol republicà- gaudí d’un èxit acceptable internacionalment. El president nordamericà Rooselvelt dirà d’ell que és “el film que todo el mundo debe ver”. Però a la versió espanyola titulada Tierra Española s’obligà a refer la banda sonora. Us imagineu per què?

Doncs per l’excessiu pes que tenia la sardana en un film que transcorre bàsicament en un poblet de la Castella en guerra. Un fet que dificultava, segons els entesos, la seva comercialització. El que ens confirma que tot gira però res es mou.

Tornem, però, a la possible tonada amagada. Les preguntes obertes són diverses. Haurem descobert una peça pròpia perduda i barrejada entre d’altres motius musicals? Quina era, aquesta tonada de gegants que sembla incloure la sardana i que té, en el seu inici –com m’ha fet veure un bon amic-, una clara connexió amb antigues versions del Toc de Castells o d’antics Balls de Valencians? Qui les devia aportar, a Sitges? Seria aquest el mateix camí que en el seu dia va fer la Coda de la Moixiganga...?

La Processó de Sant Bartomeu amaga un tresor musical d’un alt valor Sembla doncs que, potencialment, La Processó de Sant Bartomeu amaga un tresor musical d’un alt valor. Qui sàpiga o pugui desxifrar-ne els seus secrets farà una aportació a Sitges gairebé tan valuosa com la que, en el seu dia, féu Antoni Català i Vidal. Però ara, en sentit invers. Potser fóra bona idea que s’encarregués aquesta feina a musicòlegs professionals, i d’aquesta manera desfaríem un nus que, en el seu dia, reportà la gloria musical al mestre Català i regalà a tot el món les notes de la nostra Festa Major.

Bona Festa Major a tothom.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.32

POEMA DE LA BANDERA Magda Altabella

Proclamat el Pregó, Sitges vesteix de Festa tot lliurant la Bandera en llaor de l’Apòstol.

Desfogat el Ceptrot, el Gegants precedeixin els Balls i els Entremesos, amb trepig ufanós.

Martiri Gloriós patí Sant Bartomeu.

Que l’alè dels grallers faci nostre el seu goig.

En dominar el cap gros els Cabeçuts s’hi esmercin.

Moixiganga solemne sublimi processons.

Al crit de la tenora les campanes voltegin alhora els morterets bramen amb veu de tro.

Que els Castells es coronin.

S’enllumeni l’arena.

Mutants estels enteulin la Punta i Espigons.

Pels queixals tregui foc blava Fera Foguera.

Que l’Àliga combregui la traca xiuladora.

Que pels carrers ressoni BONA FESTA! tingueu...

Benvoler de la gent que estima el COMPATRÓ.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 33

Què ens queda dels nostres productes gastronòmics valentí Mongay i castro cuiner

Ja han quedat lluny aquells temps en què els pagesos del pla de Sitges i de les seves masies escampades per tot el terme baixaven a vendre al mercat Municipal. Les nostres mares, àvies i moltes generacions de sitgetans esperaven els dies de mercat per tal de proveir-se de productes propers. El que ara per a molts és una moda, per a d’altres és un acte de patriotisme, una filosofia de vida, una forma de canviar el món o, fins i tot, una forma lògica i normal de comprar. Siguin quins siguin els motius que ens porten, a dia d’avui, a fer una compra de productes de proximitat o de quilòmetre zero, abans era un fet natural motivat per una oferta millor, de qualitat i, sobretot, un acte de confiança en els productors.

Al llarg de la història, la nostra vila no fou un gran centre de producció de menjar. En molts moments, les autoritats de la vila de Sitges havien de fer mil i una filigranes per proveir-se de blat per tal d’abastir de farina els forns de pa sitgetans. Els productes que mai mancaren als habitants de la Blanca Subur foren, lògicament, els que provenien

del mar, el vi i els productes d’horta de les nombroses sínies que molts de nosaltres encara hem conegut. Com a complement de la dieta sitgetana, hem de fer esment dels productes del porc que produïen les xarcuteries, i que van gaudir de molta anomenada. La matança esdevingué un ritual que aportà, a la nostra cultura gastronòmica, un reguitzell d’embotits per a tot el territori i un lèxic que l’excés de zel de les administracions sanitàries han fet desaparèixer fins deixar-nos només amb les més comercials.

Avui, com tots sabeu, els pocs pescadors que ens queden cada cop pesquen menys peix, degut a diversos factors.

Així doncs, hem de complementar la pesca local amb peixos importats de fora. Per la banda de terra, el panorama encara és més desolador, ja que fa temps van desaparèixer les sínies i les seves hortes, i només ens queda algun pagès que, conjuntament amb els de la resta de la comarca, ens proveeixen de verdures i d’una mica de fruita de proximitat.

Enrere han quedat les rivalitats entre pagesos sitgetans a l’hora de vendre els millors melons a les parades de la fira de l’aplec del Vinyet.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG.34

Fotografies: JOAN VALERA

uns quants antecedents

La Malvasia: una singularitat

Un producte que sens dubte clourà molts àpats familiars de la Festa Major és la malvasia de Sitges. És l’únic que ens queda després de les transformacions que ha sofert la nostra vila al llarg del passat segle vint. Gràcies al llegat Llopis, l’Hospital de Sant Joan ha conservat aquesta varietat de raïm, que torna a assolir molta popularitat a casa nostra, ja que cada cop són més els cellers del Gran Penedès que l’incorporen als seus conreus. Sovint, mentre gaudim de la dolçor i els aromes d’aquest preuat vi, abans d’un cafè, acompanyant alguns postres, oblidem la versió seca de la malvasia. D’aquest tipus de vi n’he sentit dir les lloances més grans que es poden fer a un producte de la terra i, sovint, han sortit de la boca de professionals enòlegs, que hi veuen totes les virtuts possibles. Tot i això, per als profans en la matèria, la malvasia seca no s’ajusta a les modes i els gustos actuals, i aquest fet fa que l’arraconem i no l’aprofitem prou.

Com he dit més amunt, prenem la malvasia dolça acompanyant postres, de la mateixa manera que ho podríem fer amb moscatell: quants cops hem vist mullar un carquinyoli dins d’una copa de malvasia? O quantes vegades n’hem degustat mentre mengem unes escumes de Sitges, com les que feia la pastisseria Estrella, o n’hem begut acompanyant unes postres de músic...

El cert, però, és que hem de ser més agosarats i anar més enllà. Així ho va fer la cuinera vilanovina Núria Lucas, creant el gelat de Malvasia. O la xocolateria Xocolatl, del carrer Àngel Vidal, amb els bombons de Malvasia. Certament, cada cop veiem més productes que incorporen malvasia dolça, sobretot en postres, i els restaurants en són un bon exemple, d’aquest fet. Tots els restaurants sitgetans haurien de tenir la nostra malvasia com a ingredient d’algun dels seus dolços. A més, és tanta la seva versatilitat que fins i tot la podem trobar en plats de cuina salada. Per exemple, és el toc de gràcia de la cassola d’arròs a la sitgetana del restaurant la Nansa i, si no hi hagués tant esnobisme a la nostra vila (i per tot arreu), molts dels fetges d’ànec, enlloc d’acompanyarse de la típica i vintage reducció de Pedro Ximénez o de qualsevol altre vi dolç apte per a “hípsters”, s’acompanyaria del nostre nèctar, que no té res a envejar als altres.

Un capítol a part es mereix la Malvasia seca. En aquest cas, cal distingir-ne dues, ja que són ben diferents. En primer lloc, la de l’Hospital de Sant Joan, més semblant a un vi de Xerès. Pot acompanyar aperitius de fruits secs, formatges curats i blaus i, fins i tot, aquests plats que ara estan tant de moda, basats en peix cru, com ceviches, i d’altres menges orientals. En segon lloc, la Malvasia seca elaborada al celler ribetà Vega de Ribes, dels Bartra, el Sasserra, un vi ben singular amb possibilitat de multitud de maridatges, però en destaquem aquells amb elaboracions de carns blanques, aus de caça i guisats mariners consistents.

No és estrany, doncs, que la Malvasia en general sigui un ingredient imprescindible en receptes de receptaris durant molts segles. Des de l’anònim Lo Sent Soví, passant per llibres de cuina del Vaticà, pels sis-centistes dels cuiners reials i rivals de Martínez Montiño i Diego Granado, fins a llibres catalans de cuina conventual dels segles XVII i XVIII. Cap d’aquestes obres aclareix si la malvasia que empren a la cuina és la seca o la dolça, tot i que opto per pensar que era aquesta darrera, per la seva popularitat i prestigi.

Tant de bo que aquest article serveixi per augmentar el consum de la nostra malvasia, ja sigui sola, acompanyada o com a ingredient de cuina. I sobretot, de les marques autèntiques i no de les que, utilitzant la imatge més coneguda de la nostra vila, fan competència deslleial fent que els bons elaboradors -com l’Hospital- ho tinguin difícil a l’hora de conservar el patrimoni enològic dels sitgetans.

A l'esquerra, arròs a la sitgetana.

A la dreta, ampolla de Malvasia de l'Hospital (edició del centenari).

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 35

La Cubanita RECEPTA (1 litre)

• 10 cl. de Rom Bacardí Superior • 5 cl. de Bacardí Elixir • 85 cl. de granissat de llimona Servir-la, perfumar-la i guarnir-la amb una branqueta fresca d´alfàbrega

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG.36

Fotografia: JOAN VALERA

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

US PRESENTEM LA BEGUDA DE LA FESTA Joan Duran i Ferrer La nostra Festa Major ja té, des d’enguany i com a iniciativa conjunta de la Comissió i el barman Albert Montserrat, la beguda que reuneix, a cada glop, les essències que ens la fan única: l’olor del primer raig de sol a l’alba del dia de Sant Bartomeu, les sentors d’ultramar per on naveguen tantes històries de la nostra història, i l’esclat de frescors amb què, per als qui l’esperem tot l’any, la Festa ens renova.

Ha pres un nom juganer: és, alhora, el sobrenom de la nostra geganta Panxita i un càlid homenatge al caràcter d’americano –aventurer, intrèpid- que encara ens agrada creure que afaiçona la personalitat dels sitgetans. Precisament un d’ells, Don Facundo Bacardí, s’establí a Cuba i hi fundà la marca de destil·lats que, rodant el món i tornant al born, han acabat configurant una de les bases de la nova beguda de la Festa. Però La Cubanita no neix, la redescobrim: i és que creiem que tots els seus ingredients ja esperaven, des d’algun espaitemps indefinit, l’enginy, el moment just, les mans que es decidissin, com en una confabulació fetillera d’estiu, a combinar-los.

L’Albert Montserrat, amb un gest fora del temps i atent a l’oracle secretíssim que ens parla entre els pilars del sitgetanisme, ha destil·lat en pocs centilitres la nostra personalitat, indestriable de la de la Festa: dins la seva coctelera, el gel s’ha abraçat amb la calidesa de la canya de sucre, i la profunditat blava dels alcohols ha anat de tertúlia amb l’acidesa groga de l’emoció d’aquell instant fugaç que es viu a plaer només per ser esperat, després, des dels pòsits del record. La verdor -mig de mar, mig de vinya- de l’alfàbrega, embriaga, com el conglomerat de balls i músiques d’una Sortida d’Ofici, la dansa conjunta dels sabors, i ennuvola de pólvora i xiscles de gralla l’aroma de la beguda.

L’Albert, el nostre cocteler de capçalera, és el barmar del Blauet Cocktail Bar. Va néixer a Sitges l’any 1971 al bressol d’una família entregada al negoci de l’hosteleria. Des dels setze anys –que fou quan començà a fer d’aprenent a l’Hotel Subur- fins ara, ha treballat en els establiments de més prestigi de Sitges i de la capital: ha estat rere la barra del Dolce, del Gran Sitges –l’actual Melià-, de la Penya Barcelonista, del Roy, del Cable... I ha treballat a l’Hotel Arts i al Gran Marina, ambdós a Barcelona. A l’emblemàtic Boadas Cocktail Bar –una de les cocteleries mundialment més reconegudes- és on hi va aprendre amb més profusió el seu ofici. És vocal del Club del Barman de Catalunya i, com ja sabem, ha estat, durant més de vint-i-sis anys i arran de la seva recuperació a mans de l’Agrupació de Balls Populars, ballador de la Moixiganga de Sitges.

Que us vagi ben de gust! Bona Festa Major!

Llista d’establiments que serviran La Cubanita: cOcKTAIl BAR El BlAuET GElATERIA ITAlIAnA OlIvIER lA GuInEu El cABlE lA KASSOlETA JAnIO’S BAR cAFè ROY SPORTS BAR PIc nIc IZARRA El BAROn lA GRAnJA DE SITGES (carrer Major i Parellades)

lOS vIKInGOS TABERnA GuRIA lA FORMATGERIA BAR cASA TEclA

PADDY’S AlEnTI GlOBAl cluB cOnSTAnTInO cAnYATEcA – PRADO lA BARATA lAS vEGAS DEHESA SAnTA MARIA El SEcRET DE l’AnnA MAGMA PEnYA BARcElOnISTA BRInDIS ATEnEu POPulAR DE SITGES cOcO RIcO El QuISc DE l’HORT DE cAn FAlÇ BARRES DElS cOncERTS DE FESTA MAJOR

La Comissió de Festa Major i Santa Tecla us en recomana un consum responsable.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 37

LES IMATGES mÉS ANTIGUES DE LA FESTA MAJOR Sebastià Giménez i Mirabent w w w.sit ge splat ja do r.blo gspo t .co m

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.38

sigui un dels nostra Festa Major Probablement, la tius de milers de retratats pels objec esdeveniments més ys ençà, en què es, sobretot d’uns an càmeres fotogràfiqu .. què passava Pe bast de tothom. rò. l’a a és ja es rafi og fer fot l XX quan fer o començaments de a finals del segle XIX privilegiats? És s cosa d’uns quants fotografies era nomé ta gran, de quin atges de la nostra fes més, les primeres im any són? anys vuitanta del e a la dècada dels Tenim constància qu la nostra vila, realitzar imatges de segle XIX ja es varen lls temps, les ue aq la Festa Major. En de es atg im es ell entre plaques de vidre, s s´extreien d’unes fotografies revelade postal. Era molt ditaven en format de i alguna vegada s´e og fot rafia, un espai part posterior de la comú reservar, a la r a poder escriure pe segell, un altre un hi arnx ga en a per l’adreça de la cer espai per a posar quatre ratlles i un ter ny 1903 es partien a dirigida. Fins a l´a persona a qui anav féu verticalment. partir de llavors ja es horitzontalment, i a ta d’una imatgeda la der identificar po il fàc lt mo és t, tan Per rior a 1903 tot si és anterior o poste postal: podem saber posterior. examinant-ne la part imatges que, bé hi ha moltíssimes tam t, en ntm ide ev Però, ersos aspectes de stal, ens mostren div sense ser de tipus po s antiga resulta minar quina és la mé la nostra festa. Deter r que quan en ssa rquè acostuma a pa gairebé impossible, pe ts tenir la sort po ps da, al cap d’un tem tza ali loc de a un s ten

encara més enrere ra que puguis datar de trobar-ne una alt s i conegudes en , de les més antigue que l’anterior. Però bé (d´en Querol) tot tics gegants moros trobem una dels an uesta, tenim la aq l´Ajuntament. En de ça pla la a nt arriba ta exacta: 24-8frontal hi figura la da immensa sort que al fins a dia d´avui. sigui la més antiga 1888. Probablement mateix any: 1889. s imatges datades al Després trobem molte nts de la Sortida me var diferents mo ser ob m de po hi es En ell

i conegudes de les més antigues antics en trobem una dels 24/8/1888 gegants moros del at de la festa, ja el moment més retrat nt me ura seg i, fic d´O uells moments. més importants en aq que era un dels actes ros, la moixiganga, els vells gegants mo Hi tornem a trobar mig de tot aquest ll de bastons i, en els pastorets, el ba lant cap a Casa de toritats que van sfi au les , ric klò fol ull batib en obres. Com a t, encara veiem mig de la Vila que, per cer anca, que durant brim el drac de Vilafr dada curiosa, hi desco a Festa Major. t per venir a la nostr molts anys era lloga sana Ferrer va que l’amic Josep Jan Gràcies a la troballa sitgetà Agustí re a la casa del pintor fer d’uns clixés de vid a estimada str no entre d´altres, de la Ferrer Pino, creador,

adament, Ferrer que en 1895 aproxim Fera Foguera, sabem diversos indrets ie de fotografies de Pino realitzà una sèr es de la Matinal quals destaquen un de Sitges, d’entre les conèixer en un féu . Jansana ens ho passant per la Ribera ecial de Festa esp la Pal de la revista La article al número 32 perfectament tot 05. S’hi pot copsar Major, editada en 20 ió propis dels dies gran bullici i l’animac l´ambient festiu i el ndera del Sant la , en primer lloc, ba iem ve Hi ta. fes n de gra , com ara el ball ns dels nostres balls Patró envoltada d’algu stons, etc. de diables, ball de ba es fetes als balls una sèrie de fotografi a tot ha hi 99 18 ny De l’a actuar en diversos on els podem veure populars de Sitges,

ll de bastons al ball de diables, el ba indrets de la vila: el let co s i la banda de meu, el ball dels cer carrer de Sant Barto lla”, més coneguda na Carbonell, en “Se e str me l de a sic mú e el seu director Pensil” pel llapis qu com “la banda del immortalitzar en mà i que Rusiñol va sempre portava a la narem a veure tor carbó que ben aviat uns dibuixos l llapis al seu Cau Ferrat. llarg dels anys més fotografiat al Sens dubte, el motiu es conserven als es gegants, dels qu han estat els nostr XIX, amb els le seg l de ja des de finals es atg im es sim ltís mo vors anomenaren tot, amb els que lla antics moros i, sobre vells. Ja a partir de r a nosaltres són els gegants nous, que pe

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 39

Fotografia cedida per Josep Jansana

us, se’n conserven 97 i en anys successi 18 en a ren est a sev la segle XX, on s’hi uals fins ben entrat el desenes d´imatges an segons la moda pentinat de la geganta copsen els canvis de dels vestits, etc. del moment, l´estat

realitzà una Al 1895, Ferrer Pino de diversos sèrie de fotografies entre les indrets de Sitges, d’ es de la quals destaquen un r la Ribera.

Matinal passant pe est petit article, cat al principi d´aqu Tal i com hem expli getes postals per reproduïen com a tar també les imatges es neguts. Una de co i a familiars, amics s de via en ser r de a po t, no podem datar que, malauradamen les més antigues i tinal del dia de a arribada de la ma amb exactitud és un on veiem alguns ça de l´Ajuntament, Sant Bartomeu a la Pla ltitud, com ara mu barrejats entre la membres dels balls

un diable al fons. del ball de bastons i alg alguns components ix ge l’arribada d’un rrer Major s’hi distin Al capdamunt del ca repartien les es dels carruatg que un , dir a és s, ak bre dels m que avui encara yores de la vila, costu flors a les noies i sen ys 1910 i 1915 l’escena entre els an perdura. Podem datar aproximadament. it a L´Eco de Sitges ia tal com surt reflect Del que sí tenim notíc fotògraf afincat a és de l´estada que el i al Baluart de Sitges vila durant els dies orzelli fa a la nostra Vilanova Ernesto Esc t un anys. Aquest cen 1912, tot just fa de jor Ma sta Fe la de ar una sèrie de de l´època va realitz reconegut fotògraf Major, d´entre les actes d´aquella Festa targetes postals dels u Hospital de Sant inauguracions del no quals destaquen les drera d’en Sans ga s al lloc de l´anti pe ge Sit de sta pti Ba n Joa r, ambdues fetes vavides a baix a ma i la caseta del bot sal u. A ell es deu una ília de Sant Bartome el mateix dia, la vig gants, pastorets dels balls populars (ge imatge molt coneguda i del Hospital, ific ed u davant del no nt na cio olu ev s) ble i dia s parlaments. itats locals fan els seu i d´altres on les autor quirir uns dies ls es varen poder ad Totes aquestes posta l’1 de setembre de a el Baluart de Sitges després, tal com resav

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.40

Vilanova y Geltrú “El reputat fotógraf de y: an x tei ma ell qu d´a ries fotografies dels t en targetes postals va senyor Scorzelli ha tira jor. Resulten molt tra passada Festa Ma principals actes de nos l’estanch que al en es y poden adquirir-se interessants y artístiqu . rá” senyora vda. de Cla carrer Major posseix la im la sort de tenir uest breu repàs, ten Com hem vist en aq Major en imatges història de la Festa pràcticament tota la .. i les imatges en rò.

Pe t vint-i-cinc anys. cen de s mé fa de s de tiga de què tenim és la filmació més an moviment? De quan ràfiques, no ho amb les imatges fotog constància? Com passa sem d’algunes po a, però sí que dis tes cer b am er sab m pode de Sitges i emeses des a l´Arxiu Històric ita os Dip . ies nc erè ref imatges en blanc uns anys, tenim unes per Maricel TV ja fa un esbart actuant de duració, on veiem i negre, d´uns 3 min t segons, els balls Prado i, els últims vin als jardins del Casino a entitat: davant est qu nt per davant d’a populars evoluciona nts, els cabeçuts, el all seguits dels gega de tot, militars a cav a cinematogràfica ns. Una autèntica joi drac i el ball de basto t. També hi ha vin a finals dels anys p ca tar da m de po que na família sitgetana l·lícula propietat d´u constància d´una pe al cinema Retiro del 1939, projectada sobre la Festa Major

en algunes cases y. A partir d´aquí, i en aquell mateix an ys cinquanta. ls ions en 8 mm de an ac film ha hi es, tan sitge ja trobem imatges quan pràcticament És a partir de 1961 en moltes llars la nostra festa major cinematogràfiques de nt, el súper 8 mm. t de moda del mome de la vila i en el forma a, d´aquí uns anys ciona en aquesta vid I com que tot evolu tòria de les imatges un repàs sobre la his potser algú podrà fer m ara instagram, les xarxes socials, co festamajorenques a flickr...

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 41

més Sens dubte, el motiu dels anys fotografiat al llarg gegants han estat els nostres

LA FESTA I EL DRET Nacho Benazet Navarro Advocat

No és gens estrany trobar estudis, articles, que ens permeten aproximar-nos a La Festa des de la història, des de la religió, com a sentiment, des de la cultura i la tradició, però no sovinteja mirar-la des del Dret. És més, m'aventuraria a dir que, per a una àmplia majoria, Festa i Dret són conceptes antagònics. Em permeto citar com a manifestació d’aquesta forma de pensar les paraules d’un bon estudiós de la festa com és el berguedà Ramon Felipó: “El dia que en una Festa li dictin normes d’actuació i de funcionament això és el seu certificat de defunció”.

Fotografia: JOAN VALERA

per a una àmplia majoria, Festa i Dret són conceptes antagònics Tanmateix, vulguem o no, el Dret, entès com a conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes intersubjectius, és present en tots els actes de la nostra vida quotidiana i la Festa, com a màxima manifestació de la cultura popular i tradicional, no n’és una excepció. Sóc partidari que la Festa, com a mostra del nostre patrimoni viu, no pot viure allunyada del Dret, i comparteixo plenament les paraules del tarragoní Jordi Bertran, qui considera que “cal desterrar aquells tics que massa sovint encara emparenten la Festa amb una certa idea de descurança i provisionalitat”. I jo hi afegiria: i d’improvisació.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.42

Els antecedents històrics poden haver, sens dubte, contribuït a formar aquesta convicció que cal allunyar Festa i Dret. I és que, efectivament, les normes s’identificaven amb elements que pretenien proscriure la Festa. De fet, l’Administració local catalana va intervenir ben aviat en l’organització de la Festa. Ja des de l’edat mitjana, els Consells municipals, reafirmant el seu poder, s’atribuïen les competències en l’organització de la mateixa processó del sant patró i, a tal efecte, es varen dotar de protocols, cerimonials i consuetes, l’objecte dels quals era regular tot allò referent al bon ordre en els actes públics, el que va comportar les primeres prohibicions.

A partir de mitjan segle XVI, arran de les severes disposicions del Concili de Trento (1545-1563), trobem les primeres prohibicions eclesiàstiques, les quals consideren diferents elements festius que concorrien a les processons poc adients per l’església. A tall d’exemple, l’any 1553 hi ha constància d’un edicte del bisbe de Girona que critica els gegants de la ciutat i el seu seguici, cosa que provocà l’enuig dels consellers que no volgueren anar a la processó.

El concili provincial Tarragoní, celebrat el 1564 a Barcelona, ordenà que en les processons de Corpus no hi sortissin representacions de sants, reis, profetes o militars superbs, fent referència, segurament, a la figura dels gegants. També es prohibia l’exhibició de nens/es que representessin àngels, santes verges o virtuts, i de joves que figuressin Sant Sebastià, Sant Llorenç o altres màrtirs nus o amb vestits indecorosos. També es feia extensiva la prohibició d’entrar als temples amb bous, cavalls o altres animals, o bé que figuressin entre els cors de clergues que cantaven a la processó. Quasi bé un segle més tard, al 1685, es dicten noves disposicions contra representacions i entremesos sacres, fent una especial i directa referència a les que es feien el dia i en ocasió del Corpus Christi.

Les reiterades prohibicions sembla que varen tenir poc efecte davant l’entusiasme popular, que continuava amb les activitats festives tradicionals i no cedia davant la pressió de l’església.

La situació política originada a partir de la guerra de Successió del 1714 i del Decret de Nova Planta va fer que els gremis i les confraries perdessin poder en veure’s privats de la seva funció i del seu patrimoni. Les dinasties borbòniques enceten un seguit de prohibicions que culminaren amb la Reial Ordre del 10 de juliol de 1780, dictada per Carles III, la qual prohibí aquest tipus de representacions a tot el territori espanyol i manà que en cap església del regne hi hagués danses ni gegants, i que cessés del tot aquesta pràctica en les processons i altres funcions eclesiàstiques ja que aquests actes religiosos exigien gravetat.

En ple segle XIX, els governadors civils espanyols presents a Catalunya van atacar les formes més pròpies de la cultura festiva catalana, que era considerada impròpia d’una societat moderna i suposadament urbana. La postguerra va suposar, de nou, un alt grau d’intervencionisme de l’Administració Pública sobre la festa, i encara cal donar gràcies que el caràcter confessional del règim va fer que sota l’aixopluc de l’església pervisquessin diverses manifestacions festives que d’altra manera s’haguessin perdut o prohibit. Certament, amb la democràcia la situació ha canviat i els Ajuntaments no només promouen i propicien la celebració de les diferents festes que configuren el calendari anual sinó que, a més, en molts llocs, n’han impulsat la seva recuperació a partir de records i investigacions.

En ple segle XIX, els governadors civils espanyols presents a Catalunya van atacar les formes més pròpies de la cultura festiva catalana

El fet que, per sort, la nostra Festa Major i els elements festius que la integren hagin gaudit de perdurabilitat en el temps potser explica, en part, que com a col·lectivitat no ens haguem aturat a plantejar-nos la Festa i abordar-la de forma multidiscliplinar. El tarannà propi sitgetà segur que també hi ha jugat un paper important. El cas és, però, que el creixement de la litigiositat en la nostra societat, lligat tot sovint a la necessitat de cercar un responsable dels nostres mals, situació que ja denunciava el meu admirat mestre Lluís Muñoz Sabaté en el seu article titulat “meditacions sobre una fulla d’enciam”, l’aplicació de reglaments europeus, que persegueixen harmonitzar, tot sovint desconeixent les particularitats pròpies de la nostra cultura popular, junt amb la necessitat de cercar noves formules de finançament, porten inexorablement a la necessitat d’analitzar la Festa també des de la seva perspectiva legal.

el creixement de la litigiositat en la nostra societat (...) junt amb la necessitat de cercar noves formules de finançament, porten inexorablement a la necessitat d’analitzar la Festa també des de la seva perspectiva legal.

I en aquest camp, tenim molt camí per recórrer. Cal recuperar el temps perdut. No ens podem sentir satisfets de tenir una Festa Major declarada d’interès nacional (Resolució de 5-06-1991), quan des de la reforma operada l’any 2006 aquesta denominació ha estat superada per la declaració com a Festa patrimonial d’interès nacional, salt que han donat d’altres poblacions com Berga, Solsona, l’Arboç, Tarragona, Reus, Mataró, Vilafranca, Olot, St. Feliu de Pallerols, mentre que nosaltres ens hem quedat amb l’antiga denominació. Hem d’aprofitar el fet que poden ser igualment declarats com elements festius patrimonials d’interès nacional la nostra imatgeria, balls i entremesos, tal i com ja ho han aconseguit els pobles abans esmentats. Una imatgeria festiva que, en ocasions, no consta ni suficientment documentada al catàleg municipal de béns patrimonials.

Cal anar un pas més enllà igualment pel que fa al Protocol de Festa Major, segurament per adaptar-lo a la realitat actual, però sobretot pel que aquí ara ens ocupa, perquè tal i com deia Kelsen, les normes constitueixen tècniques de motivació social, és a dir, instruments per induir els homes a comportar-se d’una determinada manera, i per tal que siguin vàlides, cal que vagin acompanyades d’una sanció, apartat del que n’està orfe el nostre estimat Protocol.

Penso també que caldria plantejar-se la conveniència que la Comissió de Festa Major i Santa Tecla gaudeixi de personalitat jurídica pròpia. Una personalitat jurídica pròpia que sí han adquirit en els darrers anys la gran majoria de colles que integraven els diferents balls i que haurien de fer un esforç per adaptar-se a la nova normativa associativa. D’entrada, és necessari assegurar el caràcter democràtic del seu funcionament i abandonar estructures típiques tribals que no tenen cabuda en l’actual marc legal. Els seus associats han de conèixer els seus drets i deures. Les infraccions i les sancions han d’estar degudament tipificades i s’ha de respectar el principi de proporcionalitat. La imposició de sancions, cal que sigui motivada i s’ha de seguir el curs del procediment fixat estatutàriament.

Ara que vénen grosses festes, abandonem les pors a regular-les, no caiguem en el parany de veure en el Dret un enemic que cal mantenir amagat al calaix, llencem-nos amb seny i meditadament a cercar entre les infinites possibilitats que ofereix l’ordenament jurídic (dret de marques, etc.), veiem el Dret com aquell amic que ens ha de permetre millorar la nostra Festa, finançar-la i protegir-la. Bona Festa Major!

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 43

Els reptes de Ca l’Agrupa Xavier Salmerón i Carbonell President de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.44

Recordo un dinar de fa dos anys pels volts del Carnaval on hi vam coincidir representants de diferents entitats i de partits polítics del poble. En una d’aquelles típiques converses on s’intenta arreglar el poble entre vins i cerveses, un important membre d’una d’aquestes entitats presents va llançar una pregunta que em va deixar mig de pedra. “Què us passa a l’Agrupa que ara voleu ser entitat?”. La resposta va ser clara per part meva i dels meus amics, que també eren part activa de l’Agrupació, i que m’acompanyaven en aquest dinar: “Ja en som, d’entitat!”. I l’altre continuava: “però ara en voleu més”.

D’entitat en som des de l’any 1978, amb els seus alt i baixos, moments de felicitat, i moments per oblidar i que han marcat part de la nostra particular història. D’acord, som una entitat jove en comparació amb els monstres del Retiro i del Prado. Però ara que complim 35 anys és moment d’anar més enllà de les nostres Festes Majors i seguir endavant, realitzant el nostre propi camí i divulgant encara més el nostre esperit fundacional, i tot això sense deixar de celebrar festivitats per dinamitzar la vida associativa i l’oferta cultural del poble com, per exemple, el Nadal, el Carnaval, la Setmana Santa, la Pasqua, el Corpus, etc.

Potser és que ho volem tot... és possible. Però si les juntes directives que dirigeixen i administren l’entitat ho desitgen, per què no fer-ho?

fer una evolució de la festa des dels seus orígens. Es vol reflexionar sobre una visió actual d’aquesta cultura festiva i popular d’una manera atractiva, impactant i dinàmica.

Per tal de no alentir el ritme audiovisual, s’utilitzarà un llenguatge viu i proper, que fugi del to periodístic i massa narratiu. Es volen captar aquells comentaris que sorgeixen del sentiment. També s’utilitzarà un grafisme modern i molt visual per orientar l’espectador i contextualitzar el desenvolupament i la continuïtat dels actes de la Festa.

Volem que aquest projecte que enregistrarem aquest any i del qual esperem visualitzar-ne el resultat durant la primavera de 2014, es converteixi en una carta d’amor de l’entitat a tots els sitgetans i sitgetanes i, en especial, a tots aquells que fan gran la nostra Festa Major, perquè aquesta no és propietat de l’Agrupació sinó de tots els elements que la conformen: els balls que no són de l’ABPS, els que sí, el públic, les autoritats, els músics, etc.

La gent que em coneix sap que sóc emocional, i com a president de l’Agrupació m’ha sabut molt greu sentir certs comentaris, que per sort han estat pocs, desprestigiant el projecte i recuperant morts del passat, fets que creia més que superats després de 35 anys d’història de l’entitat.

No pretenem que el documental faci a tothom la mateixa il·lusió que ens fa a nosaltres, però qui no entengui que l’ABPS forma part de la Festa i que la vol potenciar encara més, sense anar en contra de ningú, és que no ha entès la nostra naturalesa.

Independentment de les activitats tan assumides a casa nostra i que realitzem anualment, ara tenim diferents reptes que hem d’enfocar i que no són gens fàcils de gestionar, però que són necessaris per avançar i divulgar encara més les nostres Festes Majors. El projecte del Documental de la Festa Major n’és un d’ells, un important projecte d’entitat, tant econòmicament com a nivell d’esforços, i que realitzarem durant aquest any, enregistrant gairebé totes les cercaviles i tots els balls, siguin de l’Agrupa o no.

Sigui com sigui, el projecte segueix endavant i a Ca l’Agrupa tenim més reptes més enllà del documental: la renovació d’estatuts, intentar que els balladors de casa nostra participin encara més en el si de la gestió de l’entitat, impulsar un Centre d’Interpretació de la Festa a la vila de Sitges, entre d’altres propòsits. Uns reptes que tenim ganes de tirar endavant sempre per millorar, sense deixar enrere el debat i l’opinió.

L’enregistrament de les imatges del documental tindrà uns punts de vista poc habituals i no vistos fins ara, i de manera cronològica es voldrà mostrar com es prepara, com es desenvolupa i com es viu la Festa. En cap cas es pretén

Sitgetans i sitgetanes, tenim el plaer de gaudir d’una nova Festa Major, allò que ens uneix amb honor als nostres sants patrons. Visca l’Agrupa, visca la Festa Major, i visca els reptes de futur!

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 45

Som els sitgetans, els qui fem la Festa?

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.46

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 47

Fotografia: JOAN VALERA

O és la Festa, la qui ens fa sitgetans?

SANT BARTOMEU FESTA MAJOR DE SITGES Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya

Del 20 al 25 d’agost de 2013

PROGRAMA OFIcIAl

Engalana les pàgines del Programa d’Actes Oficial amb els adhesius del nostre seguici festiu, dibuixats per Florenci Salesas. I mentre esperes la Festa, agafa colors i diverteix-te tot pintant-los! Trobaràs un passatemps millor, per aquests dies?

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 48

20 DIMARTS

D’AGOST

El pregó

A les sis de la tarda, inauGuraCiÓ de L’exPoSiCiÓ de La iMatGe de Sant BartoMeu, a càrrec de Mn Josep Pausas, rector de la parròquia, que romandrà exposada al domicili del Pendonista, el senyor Esteve Ferré i Planas, al carrer de Garraf número 11, fins el dia de la Vigília a l’hora de la Processó Cívica. Després de la inauguració, l’exposició romandrà oberta fins a les nou del vespre.

A les set de la tarda i pels carrers de la vila, PaSSaCarrerS amb la Sidral Bass Band i inauGuraCiÓ de LeS BarraQueS, organitzades conjuntament per l’Associació de DJ’s de Sitges, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, l’Ateneu Popular, la Colla Jove de Castells de Sitges, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa El Retiro, amb el suport de la Comissió. Les Barraques seran emplaçades al passeig de la Ribera, al costat del Monument a El Greco. Des d’allà s’iniciarà el passacarrers, que recorrerà les seus de les entitats organitzadores.

A partir dos quarts de vuit del vespre al Palau del Rei Moro, lectura del PreGÓ SatÍriC de Festa Major a càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot seguit es presentarà la Pubilla i l’Hereu de l’entitat i es durà a terme el reconeixement al soci.

Els nous cabeçuts d’en Santiago Rusiñol i n’Enric Morera donaran la benvinguda als assistents. La festa clourà amb un petit refrigeri i una copa de cava.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A dos quarts d’onze de la nit a la plaça de l’Ajuntament, PreGÓ de La FeSta MaJor a càrrec de Xavier Gimeno.

El pregó estarà interpretat en Llengua Catalana de Signes. En cas de pluja o mal temps, el pregó es farà a l’església parroquial.

En acabar, i per celebrar l’inici de la Festa Major, es servirà una copa de cava.

Tot seguit, davant del Monument a El Greco, ConCert amb les exitoses formacions Kayo Malayo, Pirats Sound Sistema –a càrrec de l’organització de les Barraques- i de diversos DJ’s, que culminaran amb alegria la primera nit de la Festa.

21 DIMECRES

D’AGOST

D’onze del matí a dues del migdia i de sis de la tarda a deu del vespre, exPoSiCiÓ de La iMatGe de Sant BartoMeu, patró de la nostra Vila, al carrer de Garraf núm. 11.

A les set de la tarda, FeSta inFantiL al Passeig de la Ribera, davant del Monument a El Greco. Amb mini Festa Sonora, animació i actuacions per a petits i grans.

Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques.

A les set de la tarda al Palau del Rei Moro, xerrada sobre FeSteS MaJorS, o no, PeCuLiarS de CataLunYa, moderada per Joan Ignasi Gómez, i amb la participació de Joan Ribet en representació de la Festa dels Pirates de Premià de Mar, de Paco Cruz en nom de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers, i d’Edgar Mata com a representant de la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia. En acabar, s’obsequiarà els assistents amb una copa de cava.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A les nou del vespre als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, BLauMut i CatarreS en ConCert. Les entrades, al preu de 10€, són a la venda de forma anticipada a El Retiro, al Bar El Cable, al Janio’s Bar i a l’Ateneu Popular. El mateix dia del concert es podran adquirir entrades a taquilla al preu de 15€.

A partir de les nou del vespre al Passeig de la Ribera, davant del Monument a El Greco, FeSta Sonora amb DJ’s locals.

Funk, rock, electro, new wave, tech house, espectacle de llums i projeccions que ens faran ballar fins la matinada.

Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 49

22 DIJOUS

D’AGOST

exPoSiCiÓ de La iMatGe de Sant BartoMeu, patró de la nostra Vila, al carrer de Garraf núm. 11, des de les onze del matí fins a les dues del migdia i de sis de la tarda i fins que acabi l’acte de lliurament de la Bandera.

A partir de la una del migdia, VerMut de FeSta MaJor al local de l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer de Sant Bartomeu núm. 40. L’Ateneu anima a tots els sitgetans a compartir aquest moment i a celebrar l’arribada de la Festa.

Acte organitzat per l’Ateneu Popular de Sitges.

A partir de dos quarts de set de la tarda davant el Palau del Rei Moro, VeStiM eLS GeGantS MoroS, la La-hia i en Fa-luch.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A la mateixa hora i davant de l’Escorxador, VeStiM eLS GeGantS de La ViLa i eLS GeGantS aMeriCanoS. A dos quarts de vuit del vespre al Palau del Rei Moro, gran aSSaiG de FeSta MaJor de La CoLLa JoVe de CaSteLLerS de SitGeS, obert a tots els sitgetans i les sitgetanes. En acabar l’assaig, es presentarà la Pubilla de la Colla Jove i s’oferirà un concert a càrrec de Wyombo de Ribes.

A dos quarts d’onze de la nit a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, acte de LLiuraMent de La Bandera amb recital de poemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu. Aquest any s’estrenarà un poema de Magda Altabella.

A continuació, i acompanyats de la sitgetana Agrupació Musical Suburband del Retiro, cercavila fins al domicili del president de la Comissió: Baluard, plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Illa de Cuba i avinguda d’Artur Carbonell.

En arribar la Bandera, SÍndria per a tothom. La Comissió de Festa Major i Santa Tecla us convidarà a una sindriada, celebrant la tradició que acostuma a aplegar la família i els amics després del castell de foc tot refrescant-se amb aquesta fruita. Amb el patrocini de “Fruites i verdures La Sínia” del Mercat Municipal.

A les onze de la nit a l’Hort de Can Falç, CineMa a La FreSCa amb la projecció de la pel·lícula Rocky horror picture show.

Acte organitzat per Cine Club Sitges.

A dos quarts de dotze al Passeig de la Ribera, HaVanereS amb el grup Mar i Vent. En acabar, cremat per a tothom.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 50

23 DIVENDRES

D’AGOST

La vigília A partir de les onze del matí i fins a l’hora de la processó cívica, exPoSiCiÓ de La iMatGe de Sant BartoMeu, patró de la nostra Vila, al carrer de Garraf núm. 11.

A les dotze del migdia, entrada de GraLLerS pels carrers Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament.

Les diverses formacions oferiran llurs tocades inaugurals en homenatge als fundadors de la Festa Major.

A les dues en punt del migdia des de la platja de La Fragata, enCeSa deLS 21 MorteretS, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i rePiCada de CaMPaneS. A la mateixa hora al Cap de la Vila, la Cobla Sitgetana interpretarà les sardanes La Processó de Sant Bartomeu, d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Major, d’Enric Morera i Viura.

A la mateixa hora i des de la plaça de l’Ajuntament, Sortida deLS entreMeSoS i eLS BaLLS PoPuLarS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga, Diables, Bastons, Cercolets, Panderetes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixiganga, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà la seva representació completa.

A mesura que arribin a l’Hort de Can Falç -en honor al Batlle, les autoritats i tot el poble que hi assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan Baptista, les colles faran una actuació de lluïment i es representaran tots els balls amb parlaments (Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de Gitanes). Algunes colles actuaran, també, davant la residència geriàtrica Les Magnòlies.

A les sis de la tarda, al Cap de la Vila, aCtuaCiÓ CaSteLLera a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

A les set de la tarda, des de l’avinguda d’Artur Carbonell número 22, domicili del President de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, Rafel Font i Buixens, ProCeSSÓ CÍViCa. Els balls populars, entremesos i músics, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro

i de les autoritats, passaran a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu al domicili del Pendonista de la Festa Major 2013, el senyor Esteve Ferré i Planas, al carrer de Garraf número 11.

Recorregut: Artur Carbonell, Illa de Cuba, Jesús, Rafel Llopart, Joan Maragall, Plaça del Dr. Robert, Avinguda Balmins, Travessera Balmins, de Garraf, Port de n’Alegre, Davallada, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

A les portes del temple parroquial els balls rebran la imatge de sant Bartomeu que, acompanyada per les autoritats, el Pendonista i els i les Cordonistes, serà col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de la diada.

En acabar la Processó Cívica, SoPar de CoLLeS de L’aGruPaCiÓ al Palau del Rei Moro. Les persones que no participen en cap ball de l’entitat hauran de reservar i abonar, si hi volen assistir, un tiquet de 5€ a la secretaria de l’ABPS abans del dia 21 d’agost.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 51

A les onze de la nit, des de la Punta, la Fragata i els espigons, aPoteÒSiC i MonuMentaL CaSteLL de FoC a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb disseny artístic a càrrec del pirotècnic Isidre Pañella.

Per viure un CaSteLL de FoC en CaLMa, la Comissió habilitarà amb cadires la zona del Passeig de la Ribera entre els restaurants Pic-Nic i Kansas (tocant a mar). Durant el majúscul espectacle pirotècnic els assistents gaudiran d’una degustació de cava. Preu del tiquet: 5 euros. Les persones amb mobilitat reduïda entraran de forma gratuïta. Amb la col·laboració del Grup Matas Arnalot.

Acabat el castell de foc, Baixada deLS BaLLS PoPuLarS Per LeS eSCaLeS de La Punta, desfilada fins al Monument a El Greco i tornada fins al carrer Nou. A continuació, al passeig de la Ribera, reVetLLa SardaniSta amb la Cobla Sitgetana. reVetLLa de FeSta MaJor amb l’actuació de l’orquestra Allioli i, seguidament, de DJ’s, que ens convidaran a ballar fins que gairebé es faci de dia.

24 DISSABTE

D’AGOST

Diada de Sant Bartomeu Apòstol, Patró de Sitges A les sis de la matinada des del Baluard Miquel Utrillo i Morlius, aLeGre i FeStiVa MatinaL. En despuntar el dia de Sant Bartomeu, que de Sitges n’és Patró, els entremesos, els balls populars i els músics tornaran a desfilar pels carrers de la vila.

Seguint la tradició, la Comissió obsequiarà a les senyores amb oloroses flors. Tothom que ho desitgi es pot afegir a l’alegre passada de faixes. Només cal anar vestit de blanc, amb espardenyes de betes i dur una faixa.

Recorregut: Baluard, Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter, plaça d’Espanya, d’Espanya, Joan Tarrida, plaça de la Indústria, Marquès de Mont-roig, Parellades, Cap de la Vila, Major i Ajuntament.

A dos quarts d’onze a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SoLeMne oFiCi ConCeLeBrat en Honor aL Qui de SitGeS n’éS PatrÓ, Sant BartoMeu aPÒStoL. Presidirà la celebració Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia. Enguany, a l’ofertori, el Ball de Pastorets de l’ABPS, que celebra el seu 35è aniversari, farà l’ofrena, en nom de tot el poble, al nostre Sant Patró. En acabar la celebració, cant dels Goigs del Sant i veneració de la relíquia.

Acabat l’Ofici, aPoteÒSiCa Sortida d’oFiCi. Desfilada musical amb la Banda, que acompanyarà les autoritats fins a l’Ajuntament. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respectius músics, que junt amb la Cobla Sitgetana i l’Agrupació Musical Suburband del Retiro, dibuixaran un dels moments més màgics de la nostra Festa Major.

Després de l’actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya.

A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, exHiBiCiÓ CaSteLLera a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Acte seguit, SeLeCteS ConCertSVerMut de FeSta MaJor: Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, actuació de la Banda L’Espiga d’Or, de Deltebre.

Als jardins del Casino Prado Suburense, audició de la Cobla Maricel.

(En cas de pluja es farà en els teatres de l’entitat corresponent) A dos quarts de vuit del vespre, des del Baluard, ProCeSSÓ en Honor de Sant BartoMeu. Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, acompanyat de tots els sitgetans i les sitgetanes que ho desitgin. Presidirà aquest acte processional el senyor rector de la parròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i hi assistirà l’Il·lustríssim Ajuntament.

Com és costum, el tabernacle anirà precedit de tots els balls populars, els grallers i la Banda L’Espiga d’Or de Deltebre. El ganfaró parroquial i el tabernacle de Sant Bartomeu serà portat pel cos de portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a Pendonista de la Bandera de Sant Bartomeu al Sr. Esteve Ferré i Planas, qui ha nomenat com a Cordonistes la Srs. Josefina Planas i Fortuny i Olga Ferré i Planas, conjuntament amb els Srs. Marc Hill i Gumà i Ignasi Rubí i González.

La Processó de Sant Bartomeu farà el següent recorregut: Baluard, plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 52

Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

Al pas de la processó pel passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb salves de morterets i tocs de campanes.

La Cobla Sitgetana interpretarà les sardanes Els Gegants de Sitges i La Processó de Sant Bartomeu, dels mestres Tomàs Gil i Membrado i Antoni Català i Vidal, respectivament.

En arribar la processó al Baluard, els balls i músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer homenatge al nostre Patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen de valent les campanes durant la més que emotiva entrada de Sant BartoMeu a L’eSGLéSia ParroQuiaL. A continuació, a dins del temple, pregària de cloenda.

Tot seguit, davant de l’Ajuntament, BaLLada FinaL de LeS BèStieS de FoC i deLS GeGantS, per acomiadar els actes tradicionals de la nostra Festa Major.

En acabar, Fi de FeSta al Palau del Rei Moro.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A la mateixa hora, al passeig de la Ribera, Gran BaLL de FeSta MaJor amb l’actuació de l’orquestra La Banda Puig i de diversos DJ’s.

25 DIUMENGE

D’AGOST

Vot de Vila a Sant Lli

A dos quarts de dotze del migdia a la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, MiSSa en SuFraGi deLS diFuntS de La noStra ViLa. Som convidats a recordar els qui, amb nosaltres, visqueren amb goig la nostra festa. Preguem perquè visquin l’alegria que mai s’acaba.

A dos quarts d’una del migdia, VerMut de Sant LLi a l’Hort de Can Falç.

A les sis de la tarda a les escales de la Punta, fotografia “20 anys fent Castells”.

I a dos quarts de set a la plaça de l’Ajuntament, exHiBiCiÓ CaSteLLera de FeSta MaJor, amb les colles Minyons de Terrassa, Castellers de les Roquetes i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

A dos quarts de set de la tarda, BaLL Per a La Gent Gran a l’Hort de Can Falç, amb el duet musical Josep & Kim. A les deu de la nit a la parròquia, ConCert d’orGue de Sant Bartomeu, a càrrec de Jordi Cabré. L’activitat s’emmarca dins el cicle Els Orgues de Catalunya, organitzat per l’Associació Catalana de l’Orgue.

A dos quarts d’onze de la nit al Passeig de la Ribera, FeS-te La PenÚLtiMa, un concert per acomiadar la Festa Major amb so, imatge, llum... i la música d’elTour 2M13, que revoluciona el públic per on passa, amb els DJ’s Ernest Codina, Roger Carandell, Gino Diamantini i moltes sorpreses més.

A un quart d’onze de la nit a la platja de Sant Sebastià, reVetLLa SardaniSta de CLoenda amb la Cobla Maricel. Amb un vistós joc de pirotècnia i degustació de coca i vi bo, acomiadarem la Festa Major.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 53

Actes a les entitats i altres activitats de Festa Major Dissabte 17 d’agost al vespre i Diumenge 18 d’agost Diumenge 18 d’agost En horari de les celebracions de la Parròquia, EXPOSICIÓ DE LA BANDERA DE SANT BARTOMEU.

Dissabte 17 d’agost A dos quarts de deu de la nit, LUNCH DE FESTA MAJOR al Casino Prado Suburense.

Amb còctel de benvinguda, presentació de la nova Pubilla de l’entitat i amb l’artista Moncho en concert.

Reserves a la secretaria de l’entitat.

Acte organitzat pel Casino Prado Suburense.

A les set del vespre a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, CONFERÈNCIA al voltant dels “Aspectes legals de la Festa”, a càrrec del lletrat Nacho Benazet Navarro.

Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans.

Divendres 23 d’agost A partir de les nou del matí, ESMORZAR POPULAR a La Lira (als Jardins del Retiro).

Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 54

Dilluns 26 d’agost A les deu de la nit, als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, SOPAR-BALL DE CASATS amb l’artista Andreus Quartet i Disco Marín.

Reserves a la secretaria de l’entitat.

Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro.

Divendres 30 d’agost A les set del vespre al Saló d’Or del Palau de Maricel, presentació de la PEÇA DEL MES “La Moixiganga de Sitges”, de Lola Anglada, a càrrec de Joan Duran i Ferrer, poeta i expresident de l’ABPS. Acte organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges.

Del 5 al 26 d’agost Als Salons socials de la Societat Recreativa El Retiro, CAMPIONATS SOCIALS DE FESTA MAJOR: XIX Trofeu Jaume Andreu de billar, I Trofeu Tertúlia Bohèmia de dòmino i XVI Trofeu Joan M. Jimeno de botifarra.

Actes organitzats per la Societat Recreativa El Retiro.

Activitats esportives Dijous, 15 d’agost

De 19.30 h a 21.30 h, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: UES (1r equip) - Roda de Barà Organitzat per la Unió Esportiva Sitges.

Del dijous 15 al diumenge 18 d’agost

A les 19.00 i a les 21.00h, XXXIIIè Torneig de Futbol Formatiu “Memorial Jaume Serra” Juvenils, a l’Estadi Nou Pins Vens.

Organitzat pel Club de Futbol Blanca Subur.

Diumenge, 1 de setembre De 19.00 h a 21.00 h, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: Suburense masculí - Marianao Organitzat pel Club Futbol Suburense.

La Xurreria Teruel s’instal·larà al Passeig de la Ribera durant els dies de Festa Major.

La Fira d’atraccions estarà oberta del 10 al 25 d’agost al Parc de Can Robert.

Durant els dies 25, 26 i 27 d’agost s’instal·larà una fira de productes artesanals al passeig de la Ribera.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 55

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.56

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 57

SANTA TECLA

FESTA MAJOR PETITA DE SITGES Del 14 al 23 de setembre de 2013

PROGRAMA OFICIAL

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 58

14 15 20 DISSABTE

DIUMENGE

DIVENDRES

DE SETEMBRE

DE SETEMBRE

DE SETEMBRE

A partir de les nou del vespre, NIT DE FOC.

A les deu del matí, concentració de Gegants i Cabeçuts infantils al carrer Jesús, des de la cruïlla amb el carrer de Santiago Rusiñol.

Seguidament, CERCAVILA fins al Parc de Can Bóta (recorregut: Jesús, Cap de la Vila, Parellades, Plaça d’Espanya, Parc de Can Bóta). En arribar faran una BALLADA conjunta.

A les 21.00h des de la plaça de l’Ajuntament, ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels carrers del casc antic de la vila a càrrec del Grup Espetegafoc.

Seguidament, a la plaça de l’Ajuntament, DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les colles locals de diables i bèsties (Colla Vella de Diables de Sitges, Drac de Sitges, Colla Jove de Diables de Sitges, L’Àliga de Sitges i Colla de Diables de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges) i de les dues colles convidades, els Dimonis d’Alaró (Mallorca) i “El Pollo” d’El Prat. A mesura que acabin, les colles baixaran, només amb repicada de timbals, fins al Passeig de la Ribera (Major, Nou).

A les 22.30h, CORREFOC des de La Fragata fins als gronxadors, volta fins al Xiringuito i tornada. I encesa final al passeig de la Ribera, davant dels gronxadors.

En acabar, al mateix lloc, fi de festa amb el CONCERT de Brams i Rumb al Bar, organitzat per La Saca.

Seguidament al Parc de Can Bóta, EXHIBICIÓ DELS BALLS INFANTILS: Ball de Bastons, Panderetes, Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i Moixiganga.

A dos quarts de sis de la tarda a la cruïlla del passeig de Vilafranca amb el carrer Espalter, concentració de dracs infantils.

Seguidament, CERCAVILA pel carrer Espalter, Camí de Santa Bàrbara, Joan d’Àustria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de Can Bóta, on faran l’ENCESA final.

Seguidament, representació del BALL DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de la colla de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, la Colla Vella i la Colla Jove.

A les sis de la tarda, inauguració de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, Patrona de la Vila, al domicili de la pendonista, al carrer Illes Balears, número 9. La inauguració anirà a càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia. L’exposició romandrà oberta, aquest dia, fins a les nou de vespre.

A les deu de la nit a la Societat Recreativa el Retiro, NIT DE LES PUBILLES I ELS HEREUS. Lunch-Ball amb la proclamació de la Pubilla i l’Hereu de Sitges 2013.

Reserves a la secretaria de l’entitat.

Acte organitzat per Foment del Turisme de Sitges. Amb la col·laboració de Bodegues Torres.

21 DISSABTE

DE SETEMBRE

Des de les onze del matí i fins les nou del vespre, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de la Pendonista, al carrer Illes Balears, núm. 9.

Durant l’horari de les celebracions de la parròquia, Exposició del Penó de Santa Tecla.

A partir de les cinc de la tarda al Palau del Rei Moro, FESTA INFANTIL, amb la representació de la Llegenda dels Gegants Moros amb titelles, i XOCOLATADA per a tots els nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS GEGANTS MOROS davant el Palau del Rei Moro.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A dos quarts de deu del vespre al Palau del Rei Moro, GRAN ASSAIG de Santa Tecla de la Colla Jove de Castellers de Sitges, amb la presència i la participació del públic.

22 DIUMENGE

DE SETEMBRE

La vigília De les onze del matí i fins l’hora de la processó, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de la Pendonista, al carrer Illes Balears, núm. 9.

Durant l’horari de les celebracions de la parròquia, Exposició del Penó de Santa Tecla.

A les dues del migdia, REPICADA general de CAMPANES i encesa de la salva de 21 MORTERETS a càrrec de components d’El Cau de Sitges.

A les set de la tarda des del carrer Illes Balears, número 9, domicili de la Pendonista d’enguany, PROCESSÓ CÍVICA. El seguici del tabernacle de Santa Tecla, format pels balls, la imatgeria, els músics tradicionals i l’Associació Musical Suburband del Retiro, es concentrarà al domicili de la Pendonista, la senyora Carmen Merlos Mediavilla, des d’on recolliran el Tabernacle de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església Parroquial. El seguici farà el següent recorregut: Illes Balears, Aragó, Sant Honorat, Emili Picó, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 60

En arribar al temple parroquial, els balls rebran la imatge de Santa Tecla que, acompanyada per les autoritats, la Pendonista i les Cordonistes, serà col·locada al presbiteri per a presidir els actes litúrgics de la diada.

A les onze de la nit des del Baluard i La Fragata, CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb disseny artístic a càrrec del pirotècnic Isidre Pañella.

En acabar, al Cap de la Vila, BALL DE GRALLES. A la mitja part, l’Agrupació representarà el Ball de Gitanes com es feia antes. Seguidament, CONCERT a càrrec del grup Humareda.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i la Comissió de Festa Major i Santa Tecla.

També en acabar el Castell de Foc, al Passeig de la Ribera, AUDICIÓ-BALLADA DE SARDANES amb la Cobla Sitgetana.

23 DIlluns

DE SETEMBRE

A partir de les set del matí, esplendorosa, alegre i sorollosa MATINAL INFANTIL, amb la participació dels infants de Sitges, que representaran els balls i els entremesos de la nostra vila. Les pubilles sitgetanes, des dels brecs, repartiran caramels. Hi haurà dos recorreguts paral·lels: A les 7h, des de la cruïlla del carrer de la Davallada amb el carrer Barcelona, sortida de la Matinal Infantil Gran. Els participants més grans faran el següent recorregut: Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Bonaire, Passeig de la Ribera (tocant a mar) fins a la Fragata.

A les 7:30h, des de la plaça de l’Ajuntament, sortida de la Matinal Infantil Petita, els nens més petits faran el següent recorregut: Plaça de l’Ajuntament, d’En Bosch, Davallada, Barcelona, Àngel Vidal, Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere, Passeig de la Ribera (banda de muntanya) fins a la Fragata.

En arribar hi haurà esmorzar per a tots els nens i nenes que hagin participat a les cercaviles.

A les onze del matí a l’església parroquial, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT en honor de Santa Tecla. Enguany, a l’ofertori, el Ball de Panderetes de l’ABPS farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a la nostra compatrona.

En acabar, esplendorosa SORTIDA D’OFICI amb tots els balls i entremesos, músics tradicionals, la Cobla Maricel i l’Agrupació Musical Suburband del Retiro.

Diada de Santa Tecla, protomàrtir, Patrona de Sitges Després de l’actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya.

A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Tot seguit, selectes CONCERTS-VERMUT A la Societat Recreativa El Retiro amb l’actuació de la Cobla Maricel.

Al Casino Prado Suburense amb la Banda La Cala, de l’Ametlla de Mar. A dos quarts de set del vespre des del Baluard, BAIXADA DEL PILAR CAMINAT per les escales de la Punta, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges A les set del vespre des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA TECLA El tabernacle de Santa Tecla desfilarà pels carrers i les places de la vila portat per les Pubilles dels barris i entitats sitgetanes i acompanyat per les sitgetanes i els sitgetans en processó. Obrirà el seguici religiós el ganfaró parroquial portat pel Cos de portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Els gegants, el bestiari i els balls, amb els seus músics, obriran la processó, que presidirà el senyor rector de la Parròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i l’Il·lustríssim Ajuntament, i que tancarà l’Associació Musical Suburband del Retiro.

S’ha designat com a Pendonista del Penó de Santa Tecla la senyora Carmen Merlos Mediavilla, qui ha nomenat com a Cordonistes les senyores Assun Montaner Uruen i M. Carmen Garcia Muñoz.

El recorregut serà el següent: Baluard, plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou, Major, Plaça de l’Ajuntament i Baluard.

Al pas del seguici religiós pel Passeig de la Ribera, la patrona de la Vila serà saludada amb salves de morterets i tocs de campanes.

Al pas de la processó pel Passeig de la Ribera, audició de SARDANES amb la Cobla Sitgetana. La cobla interpretarà la sardana Els gegants de Sitges del mestre Tomàs Gil i Membrado i La Processó de Santa Tecla, de Jordi Pañella i Virella, saludant el tabernacle de Santa Tecla.

En arribar el tabernacle al Baluard, ENTRADA DE SANTA TECLA a l’església parroquial. Els balls i els músics rebran la imatge de la compatrona i li retran homenatge quan entri a l’església, enmig de focs artificials i campanades. A dins el temple, lectura de la pregària “Us he mirat Santa Tecla”.

A continuació, a la plaça de l’Ajuntament tindrà lloc la darrera ENCESA del Drac i l’Àliga i l’última BALLADA de Gegants.

En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

28 DISSABTE

DE SETEMBRE

A dos quarts de set de la tarda al Cap de la Vila, exHiBiCiÓ CaSteLLera de Santa Tecla, amb els Castellers de Sants, els Castellers de Terrassa i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Actes a les entitats i altres activitats de Santa Tecla Diumenge 8 de setembre

Dilluns 23 de setembre

A migdia als Jardins del Casino Prado, TRADICIONAL PAELLA DE CLOENDA DE TEMPORADA D’ESTIU. Amenitzada pel grup d’havaneres Llops de Mar. Reserva de tiquets a la secretaria de l’entitat.

Acte organitzat pel Casino Prado Suburense.

Després de la Sortida d’Ofici, VERMUT DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ, al Palau del Rei Moro, reservat als balladors i als col·laboradors de l’entitat.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

Divendres 13 de setembre

Diumenge, 29 de setembre

A les vuit del vespre a l’Ateneu Popular de Sitges, INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Les 30 millors fotografies del 1r Concurs Fotogràfic de la Festa Major de Sitges a Instagram. Durant l'acte s’entregaran els premis als tres primers classificats.

L'exposició romandrà oberta fins al 29 de setembre.

Acte organitzat per l'Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A les sis de la tarda, CONCERT D’ORGUE de Santa Tecla, a càrrec de Claudio Astronio (Bolzano, Itàlia).

Acte organitzat pels Amics de l’Orgue de Sitges

Dissabte 14 i diumenge 15 de setembre

XXXIIIe TORNEIG FORMATIU CF Blanca Subur, alevins (f7), infantils (f11), cadets(f11), a l’Estadi Nou Pins Vens.

Organitzat pel Club de Futbol Blanca Subur.

A les sis de la tarda a la plaça de La Fragata, XXVè CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES “TROFEU VILA DE SITGES” Espectacle sardanista de competició amb la participació de les millors colles de l’actualitat en les modalitats d’ aleví, infantil i juvenil, que lluitaran per assolir la classificació pel campionat de Catalunya. Les colles grans ballaran per assolir el Trofeu “VILA DE SITGES”. Amenitzarà musicalment la competició sardanista l’excel·lent Cobla Maricel.

Acte organitzat pels Amics de la Sardana de Sitges.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 62

Festa Major 5 del matí. La meva mare entra a l’habitació. Aixeca les persianes i no hi ha diferència. Tot fosc. Els nervis ens fan no tenir gana per esmorzar. Got de llet ràpid i el pare, encara en pijama, ens porta en cotxe. Quan ens vestim amb tot, es veu el sol sortint per l’est. Entra un raig de sol per la finestra en miniatura.

Els més petits, saltant i rient de l’emoció. Clar! És que aquesta sensació només s’aconsegueix un cop a l’any.

Quan baixem ens espera tothom al Cap de la vila, a Plaça Espanya, al Passeig... Tots amb ganes de veure els nens de la cercavila. Els somriures i les rialles omplen d’energia i d’il·lusió els nens que estan ballant, que estan amb el foc o tocant un instrument...

Els nens que miren. Expectants. La gent amb por dels diables i del seu foc. Tots s’espanten quan veuen l’enorme drac escopint foc, o a l’àliga amb totes les carretilles. Però tots tranquils, perquè porten una vestimenta especial per no cremar-se la pell. Tot és una tradició.

I no parlem de la nit. L’espectacular nit. Els focs artificials que il·luminen tot el poble quan els llums s’apaguen. No pot faltar-hi mai la frase, dita per molta gent, “compte amb l’ésglésia i el foc, que es cremarà la verge”. Un conjunt d’emocions i sentiments, acompanyat amb religió, que només s’aconsegueix quan és festa major!

Cristina Gassol (9 anys)

Colors, sorolls, olors Aquí, la Festa Major és única. Els seus colors, sorolls, olors, tot això que fa el nostre cor gran.

Quan penso en ella, només puc pensar en gent ballant, corrent i amb molts somriures. Després, els immensos gegants que omplen els petits però vius carrers de Sitges. Recordo com es mouen d’un costat a l’altre. Recordo tota la gent, famílies i avis fent fotos. Recordo l’olor de la gent junta passant-s’ho bé. Recordo els correfocs, aquells horribles diables que recorren el petit poble amb la intenció de cremar. Recordo l’olor del fum que treu el gran drac, que és espès i marejant. I ja està? No, encara no. A la nit només cal baixar al bonic poble a veure els impressionants i acolorits focs artificials. Només puc resumir la Festa Major amb una paraula, “excitant”. Visca la Festa Major!

Lucas Escudero (9 anys)

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 63

Balla, balla, no deixis de ballar, no t'aturis a mirar-me; desvetlla la terra amb el teu salt, desperta-li la veu més ancestral i sentiràs com bull sota l'asfalt, com canta.

Fotografia: JOAN VALERA

David Jou i Mirabent

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.64

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 65

Fotografia: JOAN VALERA

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.66

SANTA TECLA Josep Fornés i Garcia Antropòleg i director del Museu Etnològic de Barcelona

En l’imaginari personal de cadascú hi solen haver imatges de moments viscuts, sovint en companyia. Moments que ens han colpit, que ens emocionen, que ens enerven, que ens fan sentir humans a peu de carrer. Moments que es recorden fil per randa, per la llum del dia o per les ombres de la nit, per les olors, pels colors, per la remor de gent o pel so de les gralles.

El carrer en festes és la màxima expressió de l’exercici espontani de les llibertats i de les emocions públiques.

El carrer és un espai que té moltes funcions, la majoria comunitàries, aquesta és la raó fonamental per la qual li atribuïm la categoria d’espai públic, perquè és de tothom.

En el meu imaginari particular hi ha fixada una tarda de setembre amb olor de mar, remor de gent i so de gralles.

Algú podrà pensar que tendim a idealitzar els records de joventut, però no és el cas. Aquella tarda de Santa Tecla a la Punta, la llum del sol fregava suau els vestits dels festaires, tenyint la blancor de les teles amb totes les aromes del capvespre vora mar.

Un matí d’estiu de fa sis anys vaig poder retenir una imatge ben diferent en la memòria. Era al convent de Dayr Mar Taqla a Ma’loula, a l’Anti Líban sirià. Una monja em va

oferir un cotó untat amb l’oli de la llàntia que il·lumina perpètuament la cova que guardaria el sepulcre de la santa.

Cristians i musulmans de totes les confessions i ritus, i molts turistes, s’acostaven a la cova on Tecla s’havia retirat a meditar salvada una i una altra vegada de martiris i malvestats. Vaig recordar aquella tarda a Sitges a la vora del Baluard, amb tot de vestits blancs pigallats de tela de colors que anaven del blau al roig, del groc al verd. La monja anava tota negra.

Avui arriben notícies doloroses de la guerra a Síria, el monestir de Dayr Mar Musa, on vam rebre hospitalitat, va ser assaltat i saquejat per homes armats. Sempre recordarem el sabor del pa i del formatge del pare Paolo i dels monjos i les monges del monestir del desert sirià a Al-Nabk avui a l’exili.

Les festes ens porten a la memòria els fets viscuts, els amics, els parents. Ens lliguen a la terra, a la nostra i a la dels altres. Ens lliguen a la gent corrent i a la gent extraordinària, tan corrent com nosaltres, i ens fan tocar de peus en terra.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 67

Conversa de Festa Josep Ventura Pujol “Jepi" i Llorenç Baqués “Tofu”

Tenim els millors gegants de Catalunya Anna Grimau i Bigaire Periodista

Si alguna vegada us heu preguntat d’on els ve als més menuts la passió pels gegants, la resposta la trobareu en aquesta entrevista a dos nens grans: en Jepi, de 66, i en Llorenç, de 64. Fa 50 i 39 anys, respectivament, que porten els gegants de la vila. I quan parlen d’en Jordi i la Rosa se’ls il·lumina la cara i els espurnegen els ulls.

No acabarien mai de parlar-ne. Tenen mil i una anècdotes per explicar.

lladors s’eixugaven les mans brutes a la seva roba-, a l’antic Escorxador, al magatzem municipal de la carretera -on els van arrencar la pedreria i estaven tots empolsegats de ciment-, a la funerària sota els ponts de Can Perico, a l’Hotel Miramar, als baixos de l’edifici de Ràdio Maricel i al Palau del Rei Moro. Avui, creuen que l’ideal seria posar-los en un Museu com el Romàntic.

Diuen que ser geganter és més fàcil ara perquè els gegants pesen menys amb la roba de fibra. Abans, ningú volia portar els 112 quilos dels centenaris perquè t’hi trencaves l’esquena comenten amb èmfasi.

Els geganters es reconeixien per la pudor que feien a Linimento Sloan, una mena de réflex d’olor molt més intensa. Aleshores, ni a Sitges ni enlloc es trobaven geganters per fer ballar els gegants vells. Anàvem tan buscats, que ens llogaven per portar els gegants de Cubelles, Ribes i Vilanova.

Durant el Sitges de la transició, i amb tot el suport de l’aleshores alcalde, Vicenç Ibáñez, van anar botiga per botiga i particulars per recaptar fons: Els vam arreglar i els vam posar al carrer altra vegada per Corpus del 1981. Ara estan catalogats com a patrimoni gràcies a la molt bona feina de restauració del pintor Joan Fabra i darrerament en Josep Pascual.

Les colles eren de només uns 6 ó 8 geganters i ara en són de 20. Quan et torna a tocar, ja t’has recuperat de l’última ballada afirma en Jepi. Sort que en Montornès va fer els gegants nous! exclamen.

Hi ha gegants, gegantets i cagamandúrries afirma en Llorenç sense embuts. I puntualitza que nosaltres tenim uns gegants com Déu mana. Asseguren que els de Sitges, que daten del 1897, apareixen entre les 15 úniques parelles de gegants centenaris que hi ha al nostre país, segons el llibre Folklore de Catalunya de Joan Amades.

S’enorgulleixen d’haver recuperat els gegants vells de l’oblit. Els van trobar el 1980 a l’antic magatzem municipal, l’actual arxiu, trencats i tirats de qualsevol manera.

Estaven destrossats. Ara són a l’Escorxador.

De vint-i-un botons els tenim! exclamen amb orgull. Però abans d’arribar-hi, els gegants van patir un atzarós periple: van estar darrere les portes del Museu Palau del Maricel –on visitants, paletes i treba-

Riuen en recordar com lligaven amb les estrangeres als anys 70: en biquini i vinga a fer-se fotos amb nosaltres. D’aquí que, durant la matinal, tothom mirava amunt buscant turistes despullades als balcons.

Fins que un contundent Tio, vigila el gegant! frenava la recerca.

En Jepi i en Llorenç desmenteixen que alguns geganters vagin bufats. És impossible portar-los si vas begut reblen amb contundència. Quan un dels gegants cau o el geganter que surt de sota va de costat a costat és perquè quan dones moltes voltes perds l’eix i sembla que vagis bufat. Sostenen que el secret per fer voltar els gegants és un 40 per cent de força i un 60 per cent de pràctica, i que ser baixet, txapat i rabassut hi ajuda molt. En Manel Berlán, que era escorxador, era una persona molt forta!

Malgrat tot, els qui van inventar la ballada final de l’Ajuntament, confessen que encara han d’escoltar l’opinió dels veterans de debò: Els qui han vist ballar els vells diuen que nosaltres no els sabem fer ballar.

Pel que fa a l’etern dilema de reduir el nombre de colles a les cercaviles, els ge-

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 68

ganters pensen que no s’hi pot fer res, perquè tothom vol sortir-hi. A qui limites?

Plantegen assenyats. Això sí, veuen amb bons ulls que s’estableixin torns perquè les sortides no siguin tan llargues. La sortida posterior al Castell de Foc sí que l’eliminarien, i aposten perquè només hi surtin diables, Drac i Àliga: És fatal sortir quan ja t’has refredat, anem esgotats, i la baixada de l’escala és molt perillosa.

La conversa flueix i no vol deixar de banda l’homenatge a tots els caps de colla i geganters de Sitges. Em recorden la proesa d’en Mastret, el primer geganter que els va treure el 1897, amb el reconeixement a aquell esforç: Ho va fer tot sol! Primer va dur el gegant vell de l’Ajuntament al Cap de la Vila i del Cap de la Vila als tres ponts de Can Perico. I després va fer el mateix amb la geganta! Va marcar camí. A l’igual que altres Geganters i Caps de Colla com en Ricard Baqués que també els restaurava, en Mataix, en Curro, en Parra –mort el 1996 i que continua sent una icona-, en Toni Vigó –que també va fer molt bona feina al Centenari dels Gegants el 1997-, en David Carbonell que el va rellevar i ara en Dani Pujol, (fill d’en Jepi).

En Dani no és l’únic parent d’en Jepi vinculat als gegants. La geganta fa 30 anys que la pentina la dona d’en Jepi, la Carmen Merlos, amb l’ajut de l’Assun Muntaner. I el maquillatge? Jo mateix li posava a la geganta la crema aquella de les dones, diu en Llorenç, no en teníem ni idea!

I els geganters d’ara? Són collonuts! exclamen. Els dius: aquest any li posaré capa blava al gegant. Et miren amb cara que no els agrada, però no diuen res, confessa en Jepi, ens respecten molt. I és que en Jepi aquesta Santa Tecla farà 50 anys que porta els gegants. En Llorenç va plegar de fer ballar el gegant l’any passat: per Festa Major vaig haver de marxar a Vallbona de les Monges, se’m queien les llàgrimes de pensar de veure els gegants sense fer-los ballar.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 69

Sembla mentida, diu emocionat, però, si només és un tros de guix amb quatre cavallets de fusta! Però no puc evitar-ho, se’m cau la llàgrima.

I com saps quan has de plegar? Doncs, et poses a sota, el mires i el gegant et diu: Llorenç, fes-t’ho mirar que ja has de plegar.

Ja ho deia en Manel Berlán, geganter dels vells, “Llorenç, quan comencis a fer el ridícul, plega”. Per això estan d’acord en que no cal renovar les colles, es renoven soles.

I la gent és punyetera: Encara ets aquí? Et pregunten, empipadors, altres geganters retirats de fora de Sitges. Però encara t’empipes més i t’hi quedes conclou en Jepi, i es defensa argumentant que no és només portar-los, sempre hi ha alguna cosa a fer: canviar les espatlleres, els vestits, els pentinats, arreglar-los la fusta… Els fem brandar molt i es desmaneguen. És tanta la fal·lera per dur els gegants que en Llorenç -que va treballar durant 30 anys de barman al Casino de Sant Pere de Ribes- explica que un any no li donaven festa a la feina per Festa Major i es va agafar la baixa per poder dur el gegant. I perquè no el reconeguessin es va posar un bigoti i unes ulleres: Quines bestieses que fèiem! Al cap d’una estona me les vaig treure, doncs era clar que se’m reconeixia igualment. Impacten molt els gegants , afegeix: amb motiu del Centenari vaig fer una xerrada a la Biblioteca. Hi havia uns 700 escolars de Sitges. No se sentia ni una mosca. Les Mestres em preguntaven com ho feia...Estaven com hipnotitzats. I és que els gegants és una cosa que no t’enganyarà ni et farà mal…Bé, si et cau a sobre sí!! hahahaha.

La xerrada acaba rient i amb una conclusió lapidària: No sabem el que tenim…

Tenim els millors gegants de Catalunya! I en Llorenç es torna a emocionar: aquest any igual m’animo i els porto. I encara un desig: Molt Bona Festa Major a Tothom!

Conversa de Festa Judith Albors i Judit Paretas

És Festa Major... s’atura el temps Pitu Valera Periodista

No coneixia personalment ni a la Judith Albors ni a la Judit Paretas i les dues, tot s’ha de dir, van mostrar una certa sorpresa quan ens vàrem trobar tots plegats. Sorpresa però, també, una fantàstica predisposició a xerrar una bona estona sobre la nostra Festa Major, i una certa complicitat: “ostres, si jo podria ser perfectament la teva mare”, li va dir l’Albors a la Paretas, entre rialles.

Els pregunto quina edat tenen i, a partir d’aquí, ja queda clar que ens trobem davant de dues generacions amb una diferència de 20 anys, però amb un sentiment únic i comú: la Festa Major i les mil i una maneres de viure-la i gaudir-la.

La Judit Paretas participa en el Ball de Bastons. De fet, aquesta serà la seva tercera Festa Major amb la Colla de les Noies, malgrat que abans d’entrar-hi va haver de triar entre els bastons o anar a tocar el timbal amb la colla del Drac. La Judith Albors ha estat tirant foc, durant un bon grapat d’anys, amb la Colla de Diables de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. “He gaudit molt sortint amb els diables, tirant foc, recitant els versos...

Haig de dir, però, que com a dona va costar una mica, tot plegat. Recordo que durant els primers anys de sortir em deien ‘tapa’t que no se’t vegi’”. En aquest sentit, les nostres dues protagonistes tenen prou assumit quin és el paper de la dona en la festa i veuen que en alguns balls és molt complicada -per no dir impossible- la seva participació. Més enllà de polemitzar sobre el particular, els pregunto com la viuen la Festa Major? Quin sentiment els produeix? “A casa ho vivim molt” diu Judith Albors. “Ara que ja fa uns anys que no surto amb els diables, m’ho passo igual de bé. Tot té el seu temps i a mi, personalment, no em va suposar cap

problema haver de deixar la colla. A més, no volia renunciar a poder-la viure amb els meus fills. Haig de dir, fins i tot, que ara ni m’apropo perquè em deixin tirar una carretilla. He estat molt feliç participant-hi i ara sóc igual de feliç veient-ho des de fora, i amb aquell puntet de llibertat que m’atorga el fet que els meus fills ja són una mica més grans”.

La Judit Paretas confessa que “a casa som uns malalts de Festa Major.

La meva neboda, durant el Nadal, ja està pensant amb els gegants. Això és així, i potser és cert allò que diuen que a casa d’aquest o d’aquest altre és Festa Major tot l’any. Jo, personalment, no em perdo res, de la Festa, i crec que res és igual, i que cada sortida té la seva particularitat.

Potser, a algú de fora li costa d’entendre que ens agradi veure passar els balls un cop i marxar corrents i de pressa per tornar-ho a veure tot en un altre carrer. La Festa Major és la Festa Major i a mi, que no me la toquin. M’agrada tot, però haig de confessar que el Ball de Les Gitanes m’encanta. Aquella gràcia i “salero” a l’hora de ballar...”. És a partir de les sensacions que hom té durant la festa que tant la Judith Albors com la Judit Paretas comparteixen allò de creure que el temps s’atura quan és Festa Major i que ens permet, fins i tot, fer balanç d’un any. “Jo trobo a faltar molt a la meva àvia”, diu Judit Paretas. “Cada any et ve el record d’aquells familiars i persones que ja no estan entre nosaltres... però seguim fent les mateixes coses, per Festa Major, hagi passat el que ens hagi passat al llarg de l’any a cadascú de nosaltres”.

Els demano, també, que em diguin amb quin moment es quedarien de tota la

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 70

Festa Major i es fa una mica el silenci.

Assegura la Judit Paretas que “a mi m’agrada tot i em seria difícil triar. Pensa que un any em vaig perdre la Matinal i em vaig sentir fatal... Ara bé, la Sortida d’Ofici, amb aquella barreja de tots els balls i les músiques...”. La Judith Albors reconeix que hi ha moments molt emotius i, en aquest sentit, coincideix en què la Sortida d’Ofici “et fa pujar l’adrenalina, amb aquella calor que fa, aquell cansament que un ja comença a tenir... I les entrades dels sants a la parròquia, el primer toc de gralla que escoltes, però sobretot aquell retrobament amb aquelles persones que potser fa molt de temps que no veus, o fins i tot amb aquells amb qui durant l’any t’hi creues amb un simple hola i adéu, però que quan és Festa Major t’hi atures i hi xerres una estona, o hi fas un brindis per la festa... És, tot plegat, molt bonic!”.

Però tot s’acaba, i si durant els dies previs a la festa, però sobretot el 23 i el 24 d’agost, tot és alegria, l’endemà tot pren aquell punt de tristesa: una sensació de buidor i de retorn de les coses a ser com eren abans. “Estem cansats, però ja volem que vingui Santa Tecla”, asseguren les dues. I arribarà l’hivern i, en algun moment, desitjarem que torni a ser Festa Major. I és que tot l’any ens podem desitjar bona Festa Major, sigui quina sigui l’època. Doncs això, Judith Albors i Judit Paretas, ha estat un plaer poder asseure’m i parlar una estoneta amb vosaltres. Ara, de ben segur, quan ens veiem pel carrer ens direm allò de “BONA FESTA MAJOR”.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 71

Conversa de Festa Maica Díez i Miku Berbegal

Una festa ben viva Joan Tutusaus Periodista

Malgrat la diferència generacional, la Maica Díez i en Miku Berbegal comparteixen més coses que la inicial del seu nom. L’estimació per la Festa fa que les diferents vivències, intenses en tots dos casos, acabin sent coincidents, i que la discrepància només aflori en aspectes clarament secundaris.

Després d’haver ballat Panderetes i Gitanes, i d’haver passat per la Comissió de Festa Major i per l’Agrupació, la Maica practica actualment el ball de l’espectador, el que li ha permés canviar el punt de vista. No quedo mai amb ningú -afirma-, però sempre estic amb gent. Això sí, a la mateixa hora, sempre al mateix lloc.

M’ha costat, però he trobat els llocs. Per la seva banda en Miku és, malgrat la seva joventut, un tastaolletes que ha passat pels cercolets, pels efímers cavallets, per les gitanes, que toca la gralla i que ha estat timbaler, abans d’ingressar a la Colla Vella de Diables, on és titular. Mai en tenia prou, sempre en volia més, però ha estat maco passar del blanc al foc.

Segons la Maica, l’essència de la Festa no ha canviat: Potser el poble és més gran, i trobes a més gent implicada, però les 36 hores continuen sent les mateixes, en una festa viva que modela l’espectador. Tot i això, creu que falta molta pedagogia, ja que la ignorància és molt atrevida.

Entre comportaments poc afortunats, com ruixar amb pistoles d’aigua, i altres que simplement matisen la tradició, com repartir alfàbrega ja per l’Entrada de Grallers, tots dos es queden amb el segon. L’Entrada de Grallers és com un cap d’any -diu la Maica-, l’hora zero, i és normal que hi hagi qui la vulgui mantenir amb un esperit tradicional, però els canvis són naturals. En aquest sentit, reconeix la dificultat de fer pedagogia en una festa popular, viva, no matemàtica. En Miku apunta que els nouvinguts han provocat algunes distorsions, fins a cert punt lògiques, però que necessiten ser controlades. La Maica recorda que ella va aprendre dels millors: jo no vinc d’una tradició a casa, però vaig estar en les millors companyies, els Rocha, en Jofre,

l’Agrupa, i envoltat d’ells vaig aprendre a viure la Festa. Per exemple, a Sitges el ball de diables és com és, i no s’ha de fer la Raspa com es va popularitzar en determinada època. Per sort, gràcies a Santa Tecla, això ha millorat molt. En Miku intervé: I és una gran pedrera! La gent es deixa portar per l’esperit de la Festa, però cal respectar-la. Potser és que amb dos dies no en tenen prou. I la Maica rebla el clau: En segons quins moments, és fàcil treure de context la Festa. En tenim tantes ganes!.

Retirar-se a temps La Festa Major és curta i Santa Tecla encara ho és més. Tanmateix, ara es viu tot l’any. Segons la Maica, en certa manera és normal, especialment sentir les gralles: Antigament, la gralla es tocava tot l’any, era l’instrument popular, no específic de la Festa. En Miku ha hagut de negar-se a tocar en aniversaris, però creu que els concerts previs ens fan estimar la Festa.

Tots dos han participat, i força, en els balls. La Maica, però, recorda que molta gent mai ha ballat i se’ls ha de donar alguna cosa. A les Comissions en què vaig estar vam intentar organitzar actes previs per generar una certa descompressió, i crec que vam viure unes Entrades de gralles molt tranquil·les gràcies a això. En aquest sentit, quan va deixar de ballar ho va fer convençuda. Una retirada a temps -indicaés un triomf. Jo ho he portat molt bé, i m’ha permès sentir coses en ballar la sardana de les dues, o veient entrar el Sant a la Parròquia. També vaig sentir la necessitat de donar pas, ja que hi ha molta gent de la meva generació que no coneixerà mai la sensació que es té en vestir-se de blanc.

En aquest sentit, les dones ho tenim pitjor.

Jo encara recordo quan es deia ‘on s’ha vist que una dona surti a ballar!’. Ara no passa, però hi ha menys balls on puguin sortir dones que no pas balls masculins. I a més, la maternitat afecta, la Maica es compta entre les moltes balladores que ho han deixat en tenir canalla. En Miku, però, reconeix que el ball de l’espectador no se li dóna gens bé, i que no s’ha plantejat donar el pas. La Maica ho entén i ho disculpa: amb 21 anys, ets tu qui ha de sortir, i és que la Vella de Diables ha fet Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 72

un bon relleu generacional. Aquí, en Miku matisa el seu acord: Sí, però cal escoltar la veu de l’experiència. Preguntats pels egos, en Miku reconeix pecar-hi: sortir és una satisfacció íntima de tots els sitgetans, és la nostra festa, som els responsables que sigui tant màgica. Cap dels dos vol, però, sentir parlar de canvis: Canvis? -diu la Maica- La paraula canvi em fa por. Qui és ningú per canviar res? La festa està viva!.

Amb una excepció: la Maica posaria la Matinal a les set, per evitar imatges poc edificants, com ja va intentar algun any la Comissió. Per contra, en Miku és partidari de mantenir les sis, hora de sortida del sol i, en el seu cas, d’empalmada amb consciència. Després, a en Miku li arriba una estona de descans, previ a la Sortida d’Ofici i al dinar de Festa Major, preparat per les dones de casa, implicades fins al moll de l’ós perquè tot surti bé i per donar autèntic valor a tot plegat. A casa la Maica, però, desplacen el dinar al 22, i així alliberen esforços per dedicar-los a la Festa al carrer.

La conversa ens porta cap als moments.

La Festa és una successió de moments, i apareixen, curiosament, el primer i el gairebé últim. La Maica destaca l’entrada del Sant, un moment destinat a quatre gats fins que es va popularitzar, i que avui és massiu i subjecte a estratègies per agafar un bon lloc. En Miku se’n va al migdia del 23: L’Entrada de Grallers, quan puges a l’escenari i veus als quatre veterans emocionats. Això, i quan tires les primeres carretilles a les dues. Però per poder-los gaudir, he hagut de preparar-los, assajant amb els Marcets i tenint cura de tot el que envolta la Vella. En Miku és la tercera generació de la seva família que tira coets, una afició que destaca gairebé com una malaltia: En tiro tot l’any. Una malaltia, malgrat tot, en la que s’ha de ser responsable. Així, extrapolant-ho cap a la Festa, a en Miku no li agrada sentir que és la millor del món. La Maika, creu que La Festa Major és diferent, ni millor ni pitjor que altres. És nostra, molt mediterrània, un viure col·lectiu al carrer.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 73

BIBLIOGRAFIA DE FESTA MAJOR Francesc Parra i Mestres Bibliotecari A dia d’avui, i com podem observar en relació als diversos i quantiosos estudis de què la vila disposa sobre la nostra Festa Major, el coneixement que els sitgetans tenim sobre el folklore i la tradició que ens defineixen no parteix de zero. Trobem publicada bibliografia sobre la Festa Major ja a començaments dels anys vuitanta, quan apareixen els estudis realitzats i editats per l’Escola de Grallers, entre d’altres. Hi ha hagut, i hi ha, per tant, un gruix important de persones motivades en l’aprofundiment de la història del nostre folklore. Anomenar-les totes és una tasca gairebé impossible, i de ben segur que ens deixaríem algun nom rellevant. En les darreres dècades, han aparegut interessants estudis i publicacions, obra de noves i nous investigadors que, amb la seva tasca, han anat cobrint aquelles llacunes que ens quedaven a l’hora d’entendre una mica més la nostra festa. El folklore, però, és una ciència amb matisos. Per ser més exactes, tracta de recollir la veu del poble, que és viva i canviant. Per tant, encara queda molt per fer i molt per saber, tot i que, a voltes, sembli que ja tot estigui dit i escrit. Cada any vivim una nova i alhora antiquíssima Festa Major, i la seva constant evolució ens

brinda la possibilitat de trobar més vestigis del seu passat, de discutir més aspectes del seu present i d’aventurar-nos a projectar quin volem que sigui el seu futur.

Aquesta bibliografia que us presentem la conformen totes aquelles monografies, estudis, treballs sobre la Festa Major de Sitges i els seus balls populars, actes i activitats que giren al seu voltant, de què disposem a dia d’avui. També, és clar, sobre la Festa Major Petita, Santa Tecla. Els treballs i articles han estat publicats en major part en revistes, col·leccions de llibres, catàlegs o altres edicions sitgetanes de caràcter més extraordinari. En són un exemple La Xermada, El Fogall de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, els Quaderns de l’Escola de Grallers de Sitges, la Miscel·lània Penedesenca, els Quaderns del Grup d’Estudis Sitgetans... entre molts d’altres. També en formen part els treballs sobre la festa dipositats a l’Arxiu Històric de Sitges, a la Biblioteca Santiago Rusiñol i al Grup d’Estudis Sitgetans, i que resten inèdits. La majoria d’aquests darrers han estat presentats als premis Folklore de Sitges Jofre Vilà o Carbonell i Gener, convocats pel Grup d’Estudis Sitgetans.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.74

MONOGRAFIES 150 anys : Ball de Diables de Sitges 1853-2003 : exposició celebrada a les sales de l’Edifici Miramar del 15 d’agost al 30 de setembre. [Sitges : Ball de Diables, Colla Vella. Ball de Diables, Colla Jove. Ball de Diables de l’Agrupació de Balls Populars, 2003] ALBORS SOLER, Agustí. Solsticis : L’Eco de Sitges i Agustí Albors i Soler, 1979 – 2005. Sitges : L’Eco de Sitges, 2006 Arrels i somnis. Tretze poemes, sis autors.

Sitges : Agrupació de Balls Populars, 2003. (La Llibreta núm. 1) El Ball de Cintes 1982-2007. Sitges : Agrupació de Balls Populars, 2007. (La Llibreta núm. 2) Balls d’espases i bastons: 1a part. Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1986.

(Quadern núm. 6.)

Balls d’espases i bastons: 2a part. Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1987.

(Quadern núm. 7.)

Ball de cintes, gitanes i panderos. Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1995.

(Quadern núm. 8.)

Balls, danses dialogades o teatre de plaça. Sitges: Escola de Grallers de Sitges. 1980, (Quadern núm. 1.)

FONTANALS, Blai. Nosaltres, els grallers. [amb recerques de: Xavier Bayer i Gonzàlez, Joan Cuscó i Clarasó, Xavier Orriols i Sendra]. Sitges : Escola de Grallers de Sitges, 1996 BRUNETTI, Assumpció; ALCAZAR, Núria.

Les Festes populars de Sitges. Sitges: l’Ajuntament, 1989.

Cercolets, pastorets i altres… Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1982.

(Quadern núm. 3.)

COLL i MIRABENT, Isabel. Els Credença, pintors del segle XVI. Sitges : Grup d’Estudis Sitgetans, 1998. (Estudis sitgetans núm. 25.)

COLL i MIRABENT, Isabel. Lluís Labarta, autor del disseny dels gegants de Sitges.

Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1997.

(Quadern núm. 32.)

DÓLERA, Jordi ; TERRAZA, Santi. La Fàbrica d’il·lusions : Jove de Sitges (1993-2008). Sitges : Colla Jove de Castellers de Sitges, 2008 Els Entremesos: bestiari: 1a part. Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1984.

(Quadern núm. 4.)

ESPINÀS, Josep M. Festa major.

Barcelona : Destino, 1969 FERNANDEZ, Celso. Sitges paraiso de Catalunya. Biárritz en verano, Niza en invierno. Libro de propaganda Sitgetana en la Fiesta Mayor. 24 de agosto de 1927.

[Sitges, s.n. 1927] Foc i diables. Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1985. (Quadern núm. 5.)

FORNS i FUSTÉ, Miquel. Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996). Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1999 (Estudis sitgetans núm. 27.) Premi Folklore de Sitges 1997.

FORNS i FUSTÉ, Miquel. 50 anys 1a Escola de Grallers de Sitges. Sitges : l’Ajuntament, 2002 FORNS i FUSTÉ, Miquel. Santa Tecla vaivens de la Festa Major Petita de Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2004 (Estudis sitgetans núm. 30.)

GRÁCIA i PAÑELLA, Alba. Notes sobre els castells de foc de Sitges. De les rodes de foc als coets digitals. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2009. (Quaderns núm. 57.) Premi Carbonell i Gener 2007.

GRÁCIA i PAÑELLA, Alba. I tu, dona, vols ser Llucifer? Sitges : Ajuntament de Sitges. Regidoria per a la Igualtat de Gènere, 2011 MARZAL i ORTIZ, Miquel. Els Gegants moros: primers 20 anys des de la recuperació (1979-1999). Sitges: Agrupació de Balls Populars, 1999.

MARZAL i ORTIZ, Miquel. La-hia i Fa-luch : 25 anys de gegants moros. Sitges : Agrupació de Balls Populars, 2004 (La Llibreta núm. 4) MILÀ i FRANCO, Jordi. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes de Garraf. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2000. (Quaderns núm. 35.)

Premi Folklore de Sitges 1999.

Mojigangas, moixiganga i altres… Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 1981.

(Quadern núm. 2.)Nosaltres, els grallers.

[Sitges]: Escola de Grallers de Sitges, 1996.

Programes de la Festa Major. 1866 – en endavant.

Programes de Santa Tecla. 1940 – en endavant.

Relación de las fiestas que la villa de Sitges en los días 14, 15 y 16 de mayo del año 1814 dedicó á la Santísima Virgen María, con motivo de la traslación de la prodigiosa Imagen del Viñet de la Iglesia Parroquial de dicha Villa á su propia Capilla. Sitges: Impremta El Eco, 1929.

ROCHA i MONTANÉ, Lolín. El Ball de les Gitanes. Sitges: Agrupació de Balls Populars de Sitges, 2004. (La Llibreta núm. 5.)

ROCHA i SERRA, Joan Josep. La Festa Major de Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1997. (Estudis sitgetans núm.

23.)

ROCHA i SERRA, Joan Josep. Reculls del ball de diables. [Sitges: l’autor], 1983.

ROQUETA i CAPILLA, Èric. La Moixiganga de Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2004. (Quadern núm. 45.)

SIERRA i FARRERAS, Roland. Diccionari biogràfic de sitgetans. Sitges : l’Ajuntament, 1998 SIERRA i FARRERAS, Roland. L’Abans.

Sitges : recull gràfic 1870-1965. El Papiol : Efadós, 2005Sitges l’encant de la tradició. Coordinació Jofre Vilà. Sitges: Ajuntament de Sitges. 2001 SOLER i SOLER, Josep M. Pregó de la Festa Major del 1987: pronunciat al Saló d’Or de Maricel el dia 22 d’agost. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1987. (Quadern núm. 19.)

VILÀ i SOLER, Jofre. Diversòrum sitgetà: entrellat de costums, fets i dites populars. Sitges: l’Ajuntament, 1998.

(Quaderns de Sitges núm. 7.)

VILÀ i SOLER, Jofre. Folklore de la Fiesta Mayor de Sitges: instrumentos y danzas” a III Congreso Nacional de Artes y Costumbres Populares: etnología y tradiciones populares. Zaragoza: Institución Fernando El Católico, 1977.

Vol. 3.

VILÀ i SOLER, Jofre. Festa Major de Sitges. Sitges : l’Ajuntament, 1979 VILÀ i SOLER, Jofre. Sitges. Vocabulari de Festa Major. [Sitges: s.n.], 1989.

Xè aniversari. Sitges: Agrupació de Balls Populars, 1988.

AUDIOVISUALS 30 anys de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges [enregistrament vídeo] / Agrupació de Balls Populars de Sitges.

Sitges : l’Agrupació, 2008 Antoni Català i Vidal (1891-1978) Sardanes per a cobla. Cobla de cambra de Catalunya. Direcció: Xavier Pagès.

Sabadell: Picap, 2004 Cobla Sant Jordi. Sitges, la festa.

Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 1998.

CD. Comissió Centenari dels Gegants de Sitges. Els Gegants de Sitges: vídeo de suport dels “Matins geganters”. [Sitges: s.n., 1997. Enregistrament vídeo inèdit.]

[Biblioteca Santiago Rusiñol.]

Escola de Grallers de Sitges. 35 anys 1971-2006. Sitges: Escola de Grallers de Sitges, 2006. CD. Escola de Grallers de Sitges. Gralles i castells. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 1995. CD. Festa Major de Sitges: els grallers de Sitges. [Comissió de Festa Major i Santa Tecla. Ajuntament de Sitges]. Tralla Records, 2000. CD. GASSÓ, Ricard. Festa Major. (1982 – en endavant). [Enregistrament vídeo.]

[Biblioteca Santiago Rusiñol.]

Imatges de la Festa Major [19251930?] [Filmació de la Família Blay.]

[Enregistrament vídeo.] [Arxiu Històric de Sitges.]

MALAGELADA i BENAPRÈS, Frederic.

Festa Major de 1964. [Enregistrament vídeo.] [Arxiu Històric de Sitges.]

Sitjazz, la festa. Sitges : Sitjazzband, 2004 STÄMPFLI, Pere. Sitges 1900: una evocació de la vida quotidiana a principis del segle. [Enregistrament vídeo.] [Arxiu Històric de Sitges i Biblioteca Santiago Rusiñol.]

Ràdio Maricel. Retrats de Festa Major.

[Cassets.]

Televisión Española. Danses de Catalunya i Balears. (1973) [Guió de Jofre Vilà i Soler.] [Enregistrament vídeo.]

RETRIO. La Procesó de St. Bartomeu.

Festa Major de Sitges (2012). CD

Televisión Española. Raíces: agosto en Sitges. (1975) [Enregistrament vídeo.]

Sitges, guspireig de festa. Sitges: Elenc Artístic de Sitges, 1995.) [Enregistrament vídeo.]

TV3. Sant Bartomeu al cap de la vila.

(1995) [Enregistrament vídeo.]

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 75

TREBALLS INÈDITS Ball de la Nostra Senyora del Vinyet.

[Còpia mecanoscrita. Arxiu Històric de Sitges.]

Dansa dels malcasats de Sitges. [Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Fons Amades.]

Ball dels malcasats. [Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Fons Amades.]

FERRER i ILL, Rafel. Ball de cavallets de Sitges. Inspiració, creació i evolució.

(2010) Premi Folklore de Sitges 2010.

Ball en drama de les criadas. [Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Fons Amades.]

MARZAL i ORTIZ, Miquel. Història dels gegants de Sitges 1897-1987. (1987).

Premi Folklore de Sitges 1987. [Biblioteca Santiago Rusiñol i Grup d’Estudis Sitgetans.]

CUBELES BONET, Albert. La Moixiganga de Sitges: una visió de la història de l’art. (1984). [Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular.]

MILÀN i PARELLADA, Josep. Balls, representacions i elements perduts.

(2001).

CUBELES BONET, Albert. Les Moixigangues a Catalunya: la moixiganga de Sitges. (1987). Premi Folklore de Sitges 1989. [Grup d’Estudis Sitgetans.]

ORRIOLS i SENDRA, Xavier; BAYER i GONZÁLEZ, Xavier. Enregistrament de tonades dels vells grallers del Penedès.

(1988) [Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular.]

ROCHA i SERRA, Joan Josep. Els Balls populars de la Festa Major de Sitges. [s.d.]

PARRA i MESTRES, Francesc. Cent anys dels gegants de Sitges. (1994). Premi Folklore de Sitges 1994. [Biblioteca Santiago Rusiñol i Grup d’Estudis Sitgetans.]

VILÀ i SOLER, Jofre. La indumentària típica.

PICAS i FÍGULS, Salvador. Ball de cercolets; Ball de diables; Ball de malcasats; Ball de pastorets.

[Transcripció dels versos dels balls que recollí el mestre Francesc Huguet i Mainer.] [Biblioteca Santiago Rusiñol i Grup d’Estudis Sitgetans.]

VILÀ i SOLER, Jofre. Llibre dels balls de Sitges: apunts per a l’estudi dels balls populars.

VENTURA, Josep. Notes manuscrites sobre indumentària tradicional.

VILÀ i SOLER, Jofre. La indumentària sitgetana de Festa Major. (1965).

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES Baluard de Sitges (1901-1936).

Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans.

Sitges (1976 - en endavant).

Del Penedès. Vilafranca del Penedès (2002 - en endavant).

Diari de Vilanova. Vilanova i la Geltrú (1850 - en endavant).

El Eco de Sitges. Sitges (1886 - en endavant).

L’Hora del Garraf. Vilanova i la Geltrú (1994 - 2002).

L’Espurna: butlletí circular per als associats de l’Agrupació de Balls Populars. Sitges (1978 - en endavant).

Miscel·lània penedesenca. Vilafranca del Penedès (1978- en endavant).

Fogall. Sitges (1992 - en endavant).

La Gaseta de Sitges. Sitges (1929-1930).

La Punta : semanario independiente de la vida local sitgetana y sus irradiaciones.

Sitges (1924-1930).

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.76

Revista Suburense : periódico semanal de intereses locales y de las Antillas. Sitges (1877-1878).

La Torre : revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Sitges (1993 - en endavant).

La Voz de Sitges. Sitges (1894-1898).

La Xermada : revista municipal de cultura popular. Sitges (1996 - en endavant).

ARTICLES DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES ARMELLES, Rosa M. ; CLEMENTE HERNANDEZ, Javier. “Moixiganga de Reus ‘a semblança de la de Sitges’” a La Xermada, núm. 41, (estiu 2010), p. 10-13 CLEMENTE HERNÁNDEZ, Javier. “El gegant de l’institut un Sant Cristòfol per als 25 anys d’història del centre: recuperació d’una figura popular de la imatgeria festiva catalana” a La Xermada. núm. 33 (tardor 2003), p. 12-13 CUBILLOS, Jordi. “En Joan dels Molins, en Joan Muntaner Carbonell” a La Xermada. núm. 1 (setembre 1996), p.11-13 “Espurnejades” a L’Espurna: butlletí circular per als associats de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, núm. 23-24 (1992).

FERRANDO i ROMEU, Pere. “Els precedents castellers a Sitges (18801971)” a El Penedès casteller. Valls: Cossetània, 1998. Premi Folklore de Sitges 1995.

FONTANALS, Blai. “De músics i músiques” a Fogall (agost 2000).

FONTANALS, Blai. “El Ball de las Moixiganga” a Miscel·lània penedesenca, núm. 5 (desembre 1982), p. 81-92 FONTANALS, Blai. “El músic de carrer: una raça en extinció” a La Xermada. núm. 6 (gener 1998), p. 30 FONTANALS, Blau. “Aquella Festa Major de 1931” a La Palla, núm. 44 (agost 2008), p. 30-37 FONTANALS, Blai. “Pelegrinatge i via crucis de L’Escola de Grallers de Sitges” a La Xermada, núm. 43, (tardor/hivern 2012), p. 27FORNS i FUSTÉ, Miquel. “La Santa Tecla de la dècada dels 40: com es recuperà la Festa Major petita” a La Xermada. núm. 5 (setembre 1997), p.

20-23 FORNS i FUSTÉ, Miquel. “Uns balls forasters l’any 1734: primera referència documental dels balls populars a Sitges” a La Xermada. núm. 16 (agost 2000), p. 3-7 FORNS i FUSTÉ, Miquel. “La Festa Major de 1861: els balls populars de l’ermita de Sant Sebastià” a La Xermada. núm. 22 (agost 2001), p. 3-11 FORNS i FUSTÉ, Miquel. “Una festa, dues matinals” a La Palla, núm. 48 (agost 2009), p. 9-13 GARRETA, S.E. “La necessitat d’un desgreuge: el ball de Sant Bartomeu de

1990” a La Xermada. núm. 16 (agost 2000), p. 36-41 GRÀCIA, Lambert. “El ball de diables centenaris” a La Xermada. núm. 4 (juny 1997), p. 29-33 GRÀCIA, Lambert. “La rellevància de la continuïtat en els Balls de diables” a La Xermada, núm. 28 (Ago. 2002), p. 6-8 GRÀCIA, Lambert. “El Ball de Diables i el Casal de Festa Major a La Xermada, núm.

35 (primavera 2004), p. 34 GÜELL i BARCELÓ, Manuel; PARÉS i CORRETGÉ, Àngels. “Sis especulacions festives: un tempteig sobre les Festes Majors de l’Arboç, el Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú” a Olerdulae, any XIX (generdesembre 1994).

GÜELL, Xavier. “El primer Sitges casteller” a La Xermada, núm. 12 (desembre 1999), p. 29-34 GÜELL, Xavier. “De quan uns Xiquets de Valls ‘autèntics’ van actuar a Sitges el 1935: l’aportació en la revifalla castelera” a La Xermada. núm. 16 (agost 2000), 18-23J.S. i J.M. “Drac, original o reproducció? a La Xermada, núm. 37 (tardor 2005), p. 30 JANSANA I FERRER, Josep. “La Casataller d’Agustí Ferrer Pino, un referent artístic de les festes majors” a La Palla, núm. 44 (agost 2008), p. 49-53 JANSANA I FERRER, Josep. “El Pas del temps a través dels programes de la Festa Major” a La Palla, núm. 48 (agost 2009), p. 15-22 MARZAL i ORTIZ, Miquel. “Gegants de Sitges: crònica d’un centenari (18971997)” a Fogall (agost 1996).

MARZAL i ORTIZ, Miquel. “Els Gegants de Sitges 1897-1997” a a La Xermada. núm. 3 (març 1997). Dossier Cent anys dels gegants de Sitges, núm. 2.

MARZAL i ORTIZ, Miquel. “Els Gegants de la Pepsi-Cola: trenta-cinc anys dels gegants americanos” a La Xermada. núm. 16 (agost 2000), p. 8-12 MARZAL i ORTIZ, Miquel. “En Patufet: un cabeçut amb arrels astronòmiques” a La Xermada. núm. 22 (agost 2001), p.

12-18 MIGUELSANZ i FONT, Lluís. “A toc de gralla” a La Xermada. núm. 1 (setembre 1996), p.33-35

MIRALLES, Eloi. “Els bessons dels gegants de Sitges” a La Xermada. núm.

4 (juny 1997). Dossier Cent anys dels gegants de Sitges, núm. 3.

MIRALLES, Eloi. “Gegants dels països catalans : una aproximació històrica i comparativa” a La Xermada núm. 39 (tardor-hivern 2006/2007), p. 22-25 MIRET i MESTRE, Xavier. “D’antics balls de versos” a L’Espurna: butlletí circular per als associats de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, núm. 25 (setembre 1998).MONGAY, Valentí. “Sitges en l’obra de Joan Amades” a La Xermada. núm. 1 (setembre 1996), p. 6-10

ROCHA i SERRA, Joan Josep. “El Drac: un símbol per l’Agrupació”, a Fogall (agost 1996).

ROCHA i SERRA, Joan Josep. “El 1853 i els nostres balls populars” a La Xermada, núm. 33 (nov. 2003), p. 7-9 ROCHA i SERRA, Joan Josep. “Dos personatges del Ball de diables sitgetà” a La Xermada, núm. 33 (nov. 2003), p.

10-11 RUIZ DE CASTAÑEDA I CAMPAMÀ, Jordi. “L’Escorxador : al servei de la cultura popular a La Xermada, núm. 40 (primavera-estiu 2007), p. 20-22

MONGAY, Valentí. “Festa Major: vestits i peces típiques dels balls” a La Xermada. núm. 8 (juliol 1998), p. 3-7

RUIZ DE CASTAÑEDA I CAMPAMÀ, Jordi.

“Uns Gegants viatgers” a La Xermada, núm. 41, (estiu 2010), p. 8-9

MONGAY, Valentí. “Un Altre museu sitgetà? o la llavor d’un museu etnogràfic” a La Xermada, núm. 16 (estiu 2000), p. 24-28

SIERRA i FARRERAS, Roland. “El Doctor Robert i la Festa Major de 1899.

Conferència pronunciada a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges el 21 de març de 1997). a La Xermada. núm. 4 (estiu 1997). Els Gòtims, núm. 1.

MUNTANER i ALSINA, Carme. “Festes, àpats i treball. Les diades de santa Tecla i sant Bartomeu a l’edat mitjana” a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 137138 (maig/agost 2011).

MUNTANER, Ignasi M. “Gloriós Sant Bartomeu” a La Palla, núm. 36 (agost 2006), p. 10-11 PARRA MESTRES, Francesc. “Els gegants vells de Sitges” a Fogall (agost 1995).

PARRA MESTRES, Francesc. “Els gegants, un patrimoni amb cent anys” a La Xermada, núm. 2 (desembre 1996).

Dossier Cent anys dels gegants de Sitges, núm. 1.

PARRA MESTRES, Francesc. “Aproximació històrica al ball de nans i capgrossos de Sitges” a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 121 (maig 2007).

PARRA MESTRES, Francesc. “Les Trobades de gegants a les festes de la Mercè” a La Xermada, núm. 41, (estiu 2010), p. 6-7 ROCHA i SERRA, Joan Josep. “Primeres dates cronològiques dels balls populars a Sitges” a Fogall (agost 1993).

ROCHA i SERRA, Joan Josep. “El Llevant de taula” a Fogall (agost 1994) ROCHA i SERRA, Joan Josep. “Història dels anomenats penons de Sant Bartomeu” a Fogall (agost 1995).

“Les subhastes dels balls populars” a L’Espurna: butlletí circular per als associats de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (agost 1987). Separata del Grup de recerca i arxiu.

SOLER, Josep Manuel. “Entorn de la nostra Festa Major” a La Palla, núm. 36 (agost 2006), p. 7 i 9 VILÀ i SOLER, Jofre. “L’Antic Ball de Bastons de Sitges” a Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 3 i 4 (agostnovembre 1976).

VILÀ i SOLER, Jofre. “Ball de la Moixiganga” a Olerdulae (1984) Premi Sant Ramon de Penyafort VILÀ i SOLER, Jofre. “Simbologia popular del retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla: un viatge per l’iconografia dels sants patrons” a La Xermada. núm. 16 (agost 2000), p. 13-17 “Vint anys dels ‘americanos’... i sis dels moros” a L’Espurna: butlletí circular per als associats de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (agost 1985).

V.M.C. “Els 10 anys, també del ball de panderetes i el de cintes” a L’Espurna: butlletí circular per als associats de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (agost 1989).

DOCUMENTACIÓ Arxiu Històric de Sitges.

Actes d’acords municipals.

Arxiu Històric de Sitges.

Esglèsia.

Arxiu Històric de Sitges.

Cultura - Festa Major.

Arxiu Històric de Sitges.

Fons fotogràfic.

Arxiu Històric de Sitges.

Fons Mestre Torrents.

Música tradicional i popular.

Arxiu parroquial de Sitges.

Pòlisses.

Museu Parroquial de Sitges.

Arxiu Històric de Sitges.

Plet de la Vicaria Perpètua.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 77

Les Panderetes nova figureta de Festa Major Aroa Llorens i Pellicer Un any més, els col·leccionistes festamajorencs ja poden començar a fer lloc a les seves vitrines, entre Gegants, Moixiganga, Diables i les moltes altres miniatures de Festa Major: hi podran incorporar una nova adquisició!

Fotografia: JOAN VALERA

Enguany, l’empresa sitgetana Figura’t ens presenta la miniatura de les Panderetes, un dels balls més estesos a la nostra comarca i al Gran Penedès. Les Panderetes formen part del

seguici popular del folklore sitgetà des de l’any 1980, quan l’Agrupació de Balls Populars, poc temps després de la seva fundació, l’incorporà. Al costat d’altres balls que en aquells anys es recuperaren –com el de les Gitanes o el de les Cintes-, l’entitat apropà, així, el jovent femení al folklore local.

Avui, la seva continuïtat està més que garantida: només cal veure la nombrosíssima colla infantil de Panderetes que participa, any rere any, a la Matinal de Santa Tecla.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.78

SAnT BARTOMEu I SAnTA TEclA Festa Major de Sitges

Balls i imatgeria

Gegants de la Vila Gegants Americanos Gegants Moros, ABPS Cabeçuts, ABPS Ball de Diables, Colla Vella El Drac Ball de Diables, Colla Jove L’Àliga Ball de Diables de Sitges, Colla de l’ABPS Ball de Bastons, Colla Jove Ball de Bastons, Colla Noies Ball de Gitanes, BT Ball de Bastons, Colla Mitjana Ball de Bastons, Colla Vella Ball de Cercolets, ABPS Ball de Pastorets, ABPS Ball de Panderetes, ABPS Ball de Cintes, ABPS Ball de Gitanes, ABPS La Moixiganga, ABPS

Grallers

Bandes i Cobles

Col·laboradors

Agrupació Musical Suburband del Retiro Banda L’Espiga d’Or (Deltebre) Banda La Cala (L’Ametlla de Mar) Cobla Maricel Cobla Sitgetana

Castells

Colla Jove de Castellers de Sitges Minyons de Terrassa Castellers de les Roquetes Castellers de Sants Castellers de Terrassa

Comissió de Festa Major i Santa Tecla Rafel Font i Buixens, President Joan Duran i Ferrer, Vicepresident Bàrbara Muntané i Urbano, Secretària Sebastià Mirabent i Julià, Tresorer Manel Aleacar i Zapata Marta Carbonell i Carbonell David Gutiérrez i Vidal Aroa Llorens i Pellicer Xavier Nin i Muñoz Oriol Julià i Carbonell, representant de la Regidoria Judit Miró Sabaté, representant de la Regidoria

Escola de Grallers de Sitges Grallers Marcets Grallers Maricel Grallers La Sitja

Sacs de Gemecs Colla Xavier Bayer Colla Simó Busquets Colla A Prendre Vent Colla Xavier Güell

Agrupació de Balls Populars de Sitges Societat Recreativa El Retiro Casino Prado Suburense Colla Jove de Castellers de Sitges Ateneu Popular de Sitges Associació de DJ’s de Sitges Grup d’Estudis Sitgetans Gremi d’Hosteleria de Sitges Consorci del Patrimoni de Sitges Cine Club Sitges Amics de l’Orgue de Sitges Amics de la Sardana de Sitges UE Sitges CF Suburense Escoles Esteve Barrachina, Maria Ossó, Escaan i Escola Pia de Sitges Pasgràfic Figura’t Miniatures Festives, S. L. Tradi-club Copisteria El Pati Vivers S. Llopis Quiosc de l’Hort de Can Falç Grup Matas Arnalot El Blauet Cocktail Bar Gelateries Olivier Jànio’s Bar Bar El Cable Campaners de la Parròquia Esteve Ferré Consol Selva Xavi Masana Josep M. Fort i tots aquells que d’una o altra manera han contribuït a fer la festa més gran i millor.

Gestió de xarxes socials Mousse social media flavours

El PROGRAMA edita

Il·lustracions dels adhesius

Comissió Municipal de Festa Major i Santa tecla i ajuntament de Sitges

Florenci Salesas

Impressió i gestió de publicitat

Continguts, coordinació i correcció

editorial MiC

Joan duran

disseny i fotografies

Copyright dels textos, les fotografies i les il·lustracions del programa: Els seus autors

Disseny a càrrec de Viki Gallardo i

Els dibuixos i els textos dels infants de la vila s’han seleccionat a partir dels treballs realitzats als centres educatius de Sitges.

edu Sentis (Pasgràfic) amb la col·laboració de Joan Valera en les fotografies.

D.L.: B. 21078-2013

PVP: 3€

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG. 79

Recorregut de les processons i cercaviles de Sant Bartomeu

Processó Cívica - DIVENDRES 23 D'AGOST - 19h.

Alegre i festiva Matinal - DISSABTE 24 D'AGOST - 6h.

Processó en honor a Sant Bartomeu - DISSABTE 24 D'AGOST - 19.30h.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 80

Recorregut de les processons i cercaviles de Santa Tecla

Processó Cívica - DIMENGE 22 DE SETEMBRE - 19h.

Matinal infantil gran - DILLUNS 23 DE SETEMBRE - 7h.

Matinal infantil petita - DILLUNS 23 DE SETEMBRE - 7.30h.

Processó en honor a Santa Tecla - DILLUNS 23 DE SETEMBRE - 19h.

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 81

1r CONCURS FOTOGRÀFIC de LA FESTA MAJOR de SITGES a INSTAGRAM

Hastag del concurs:

#fmsitgesABPS del 20 al 27 d'agost de 2013 Les 30 millors fotografies s’exhibiran en una exposició del 13 al 29 de setembre al local de l’Ateneu Popular de Sitges

1r PREMI

Sopar per a dues persones al Restaruant La Salseta + dues samarretes de l'ABPS + dues entrades per a l'estrena del Documental de Festa Major

2n PREMI

Sopar per a dues persones al Restaurat de l'Ateneu Popular de Sitges + dues samarretes de l'ABPS

3r PREMI

Dues samarretes de l'ABPS

Consulta les bases del concurs a la web de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges www.agrupasitges.cat

ORGANITZA:

PATROCINA:

COL·LABORA:

Agrupació de Balls Populars de Sitges

MOUSSE Social Media Flavours PASGRAFIC disseny gràfic

Ajuntament de Sitges Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla Ateneu Popular de Sitges

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · PàG.82

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg. 83

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2013 · Pàg.84