Detall de finetral Noucentista de les Escoles de Sarrà de Ter, Rafael Masó.
Cancell Noucentista. La Garriga (El Vallès Oriental).
litzat i més diàfan. Sense perdre les seves arrels i les seves essències, Catalunya havia d’emprendre accions per esdevenir encara més culta, cultivada, amb essències urbanes més europeistes. Pretenien desruralitzar Catalunya, treure-li carrincloneria. En els seus plantejaments filosòfics, Ors pretenia un país més endreçat des de tots els punts de vista, de baix a dalt. Per aconseguir aquest propòsit convenia obrir-se més al Mediterrani, el mar nostre que teníem massa abandonat i en parlar del mar calia fer veure a propis i estranys que la nostra mediterraneïtat tenia més de tres mil anys. No es podia passar per alt que al nostre territori hi van desembarcar els grecs i els romans i ens aportaren en el seu moment el corresponent vernís clàssic. “Mediterraneïtat significa, doncs, món de la llum i de les formes, intel·ligència i potència visuals.”9 Doncs bé, per un país nou calia girar els ulls envers el classicisme. Grècia i Roma són el bressol de la nostra civilització. Els catalans no som víkings. “Som clàssics perquè som mediterranis, o som mediterranis perquè som clàssics”, aquesta és una idea orsiana que el filòsof va reflectir en dues de les seves gloses que sempre he con-
siderat fonamentals per entendre què volia dir amb la idea de “mediterranisme-classicisme”; la que es refereix a Empúries, Empòrion, de 19 de gener de 1906 i la glosa titulada “Déu salvi la nostra Tarragona” de 24 de juny de 1911. Amb aquests dos textos, el Pantarca, reivindica el passat clàssic de la nostra nació10. És a través de la reivindicació orsiana que van començar-se a fer seriosament les excavacions arqueològiques d’Empúries. Les excavacions van començar d’una manera seriosa i ben planificada l’any 1908, per bé que des de l’any 1846 s’hi havien anat fent treballs. L’any 1907 ja es va construir sota la direcció de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch el que avui és l’Hotel Empúries, Cal Gambo, que es va erigir per tal d’albergar els serveis i els arqueòlegs que haurien de treballar en l’important jaciment arqueològic. No podia ser que des dels vells temps, els pagesos de l’encontrada, anessin a Empúries i s’emportessin les pedres gregues o romanes per refer les seves eres o les seves masies. Les autoritats noucentistes, Enric Prat de la Riba al capdavant i posteriorment la Mancomunitat de Catalunya, van posar fil a l’agulla a fi i efecte de posar al descobert una part emblemàtica del passat clàssic del país. El mateix va passar també amb Tarragona. Per Ors, doncs, Empúries i Tarragona fornien dos dels models clàssics i mediterranis; la Catalunya del nou-cents s’havia d’emmirallar en aquest passat. Per
Ornamentació de mosaics de Noucentistes.
posar altres exemples ben gràfics de l’aproximació clàssica dels artistes noucentistes, podem fixar-nos amb les deesses clàssiques de l’escultor gironí, Fidel Aguilar, en les de Manolo Hugué o en les de Torres-García. Així, doncs, aquesta voluntat civilitzadora que havia partit de les nostrades fonts clàssiques havia de servir per domesticar la naturalesa catalana, als ulls orsians, un xic salvatge. Els arquitectes noucentistes dissenyen uns models d’habitatges que tot i tenir reminiscències de l’arquitectura tradicional catalana, la masia, estan ubicades en urbanitzacions ciutadanes amb diàfans espais públics i en jardins. L’arquitectura gira la mirada als models europeus però s’adapten a un territori que ells consideren essencialment mediterrani. Aquestes urbanitzacions disposen evidentment de biblioteques, (Lluita per la cultura, escriu Ors), centres cívics, cooperatives i llocs de culte. Els arquitectes al servei del noucentisme dissenyen el que ells en diran la Catalunya-ciutat. Aquesta Catalunya-ciutat té repercussió en la capital Barcelona, però per als noucentistes el Maresme esdevé el paisatge ideal d’aquesta arcàdia perduda que ells s’entesten a recuperar i mitifiquen sempre a prop del Mare Nostrum11. Pensem que existeixen avui biblioteques públiques d’aquesta època a viles com Canet de Mar, a Calella (Biblioteca Costa Fornaguera), a Valls, al Garraf també i a Vilanova i la Geltrú.
9 PÉREZ- BORBUJO, Fernando, “El Noucentisme d’Eugeni d’Ors: Ideari de joventut o projecte vital”, pàg. 25, dintre el volum La imaginació noucentista, Angle editorial, 2009, Barcelona. 10 Hom pot conèixer la personalitat d’Eugeni d’Ors a través del pseudònim de Pantarca que ell mateix utilitzava en la seva columneta diària a La veu de Catalunya. 11 Si ens hi fixem bé alguns polítics catalans de la nostra història recent van recuperar idees del noucentisme per aplicar a Barcelona. Quan Pasqual Maragall, com a alcalde de Barcelona impulsa els Jocs Olímpics aprecia que Barcelona viu d’esquena al mar i això cal canviar-ho. No podia ser que als anys vuitanta donéssim l’esquena al Mediterrani. Amb els Jocs del 1992, es té doncs en compte la mediterraneïtat de la ciutat, una idea que ja venia del noucentisme.
pDS_35