QUADERN D’APUNTS
no s’han arribat a obrir mai i que, un carrer on històricament cada porta havia acollit un negoci, sigui premonitori d’una desertització comercial que seria fatalment irrecuperable. Els temps han canviat i aquella època en què hi havia trànsit, activitat i volum mercantil no tornarà. Hauria estat interessant viure aquell temps quan hi havia negoci suficient per conviure-hi diverses carnisseries, algunes fleques, molts colmados, fondes, vaqueries, perruqueries, cafès, tallers de diferents manufactures (fusteries, carrosseries, elaboració d’esclops, indústria de l’espart…), transportistes, comerç a la menuda de tota mena... Que la viu-viu no acabi entonant el cant del gori-gori. Els brots verds de veritat, ferms, lluents i vigorosos es començarien a veure el dia en què es donessin les condicions necessàries per reobrir locals tancats, per iniciar aventures comercials amb perspectiva favorable, per facilitar la implantació d’iniciatives
d’emprenedoria. De moment, però, encara en som lluny. De moment, no es veuen amb cor d’establir-s’hi ni els paquiistanesos.
L’Empordà enofílic A l’hora de confeccionar aquestes notes, l’Alt Empordà és víctima de les flames. Molts milers d’hectàrees de boscos i conreus han quedat reduïdes a la pura cendra i a l’elemental carbó, inclo-
ent-hi bona part dels paisatges que ens va venir a presentar Lluís Tolosa el dia 9 de maig a la bilblioteca Emília Xargay a través de la seva Guia d’Enoturisme de l’Empordà, una obra de referència en el sector, que fa apologia dels vins empordanesos, de la gastronomia del país i de la cultura que
hi ha al darrere del sector vitivinícola, una activitat que arrenca en aquestes comarques amb l’arribada de grecs i romans. De tot plegat en fa quatre dies. La presentació va ser esplèndida, gairebé epicúria: després de parlar del procés de creació de la guia i d’aprofundir en els continguts, la vetllada es va cloure amb una generosa degustació de vins de la terra. Va dirigir-la el senyor Agustí Ensesa, mestre cellerer d’arrels familiars sarrianenques ancestrals. Vam poder-ne tastar de bons, de magnífics i d’excel·lents. Encara que Sarrià queda uns quilòmetres lluny de les fronteres administratives de l’Empordà, convé recordar que tenim un passat romà, una vil·la riquíssima i sòlids elements per pensar que aquí també s’hi collia raïm i s’hi elaborava vi. Estem oberts i encarats cap al nord. ¿El Pla dels Vinyers, la vil·la romana i els vestigis dels seu celler tindrien cabuda en una edició ampliada i revisada de l’apartat cultural i històric de la Guia? ■
pDS_47