SARRIA 76
18/6/11
17:20
Página 15
CULTURA
vol de nosaltres ens preguntessin noms de dones que en l'últim any han destacat en algun esport, possiblement ens seria difícil nomenar a moltes. Però si, per contra, ens pregunten el nom de futbolistes, no tindríem dubtes, encara quan no ens interessi gens el futbol. Els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies d'esports clarament identificats com masculins als quals les dones difícilment té accés. Pensem, per exemple, en els informatius dels dilluns, no és rar que donin com primera notícia que tal equip va guanyar el partit del diumenge, com si això fora una notícia d'interès nacional. Tractar de forma adequada els esports serviria perquè els rols i estereotips de gènere anessin eliminantse. L'exposició mostrava també la important participació femenina en el global de l'esport a Sarrià de Ter i posava de manifest, de manera gràfica, aquells esports en què la presència de la dona resulta més significativa; per més que el nombre d'esportistes masculins segueix estan molt per sobre que els femenins. Finalment, “Dones i esport” dedicava un dels espais de l'exposició a reflexionar sobre la importància de l'ocupació de l'espai públic per al gaudi de la població quant a activitats
de lleure, esport i participatives. Així es veu que l'espai públic, segons molts estudis, és un lloc de relació i d'identificació, de contacte entre les persones, d'animació urbana, de vegades d'expressió comunitària. Per aquesta raó, els usos i percepcions de l'espai varien segons les experiències viscudes, de manera que els diversos col·lectius socials tenen un comportament es¬pacial diferent. Cal tenir en compte, aleshores, que les representacions mentals de l'espai no són iguals per tothom, ja que varien segon el gènere, l'edat, la classe social, la identitat ètnica, etc Al llarg de la història, i en totes les cultures, la relació de les dones amb l'espai públic ha estat una relació proble¬màtica que ha arribat fins els nostres dies. Al món occi¬dental, la societat industrial va comportar una clara divisió entre l'àmbit públic, el de la producció, destinat a l'home, i l'àm-
bit privat, el de la reproducció, destinat a la dona. El disseny de l'espai públic ha estat a mans dels homes, i aquests hi han reflectit els seus interessos i necessitats. Les dones, en canvi, apareixen en la planificació urbana com a objectes, no com a subjectes. Elles no han decidit sobre la utilització de l'espai de manera que la mateixa cons¬trucció de les ciutats ja és producte de les relacions entre homes i dones, i alhora condiciona també aquestes relacions. Cada vegada és més evident la necessitat d'un disseny urbanístic que tingui en compte les necessitats i interes¬sos de les dones: espais no dominats per les activitats tradicionalment masculines, com camps de futbol; espais en què es pugui combinar l'activitat en família amb l'activitat lúdicoesportiva; espais segurs i pròxims a les zo¬nes d'habitatge; etc. Tenint en compte aquest fet, la creació d'uns espais que no obliguessin a fer la tradicional divisió entre àmbit públic i àmbit familiar seria un bon mecanisme per aconseguir apropar més les dones als espais públics. Aquest és, doncs, un dels reptes a assolir per part dels encarregats de dissenyar no tan sols les polítiques integracionals, sinó també dels encarregats del disseny urbanístic de pobles i ciutats. ■
CENTRE VETERINARI SARRIÀ C/ Federico García Lorca, 7 (darrera metge al costat de “La Caixa”) SARRIÀ DE TER
Tel. 972 173 327 mòbil 636 335 037 veterinarisarria@gmail. com
pDS_15