El cinema romanès emergent: de la producció als festivals by PAC productorsaudiovisualsdecatalunya

Quader ndeNot es

ambAl exTr ai l a

Al exTr ai l a Elmodeldec i nemar omanès

16/ 11/ 2017

Or gani t z adaj untambCat al unyaFi l m Fes t i val sienelmar cdelFes t i valL ’ Al t er nat i va,Al exTr ai l aensvaexpos arelmodelr omanès .Ambuns i s t emas i mi l aral f r anc ès ,per òt ambéalnos t r e,l espel · l í c ul esr omanes esess ubvenc i onengr àc i esal ’ agènc i adec i nemar omanes aquer ec apt ael4% del si ngr es s osdel esc adenespr i vades .Fes t i val sc om elTI FF ,elBI EFFoelBuc ar es tShor t CutCi nef es t s ones s enc i al spert alqueel sf i l mss ’ expor t i napaï s osveï nsic ons ol i darun c i nemaquedesdef adeuanysvet r epi t j antf or t .

“ Ent r e2005i2006el sdi r ec t or svanc omenç arai mpl i c ar s eenl ar edac c i ó del esnovesl l ei saudi ovi s ual s .Hof anperpr ot egi relnouc i nemail ess eves i dees ”

XERRADA AMB ALEX TRAILA CINEMA ROMANÈS EMERGENT: DE LA PRODUCCIÓ AL FESTIVAL Dijous 16 novembre, 12:30h – 14h Sala Raval CCCB

Introdueix

la sessió una de les

organitzadores

de L'Alternativa,

Festival de Cinema Independent

de Barcelona:

M'agradaria donar-vos la benvinguda en representació de L'Alternativa. Avui ens hem reunit per parlar i discutir entorn el fenomen del cinema romanès i la seva evolució com a model de producció. Donem les gràcies al PAC i al CFF (Catalunya Film Festival). Volem ajuntar professionals d'àmbit local i internacional amb l'objectiu de construir projectes comuns, crear espai per al debat i encoratjar la indústria independent de cinema, als marges de la comercialitat. Del cinema romanès ens interessa, sobretot, la seva política cultural i veure com han estat els propis agents del cinema els que han intervingut en la creació de les seves lleis audiovisuals. Intervé, ara, un membre representant del PAC, Xavier Atance: Aquest és un acte d'unió. Des del PAC volem la presència dels productors, i L'Alternativa entèn aquesta demanda. Ens interessa i volem donar espai a la mirada dels nous productors. Aquest és un acte encaminat a intentar conèixer els diferents territoris del cinema independent, alguns, com el romanès, molt propers i innovadors. Per a nosaltres és molt important la llengua, és important protegir les pròpies llengües: fer cinema amb la nostra llengua. És un dels objectius de la PAC. Anar prenent consciència que podem filmar cinema en romanès, polonès, català... A L'Alternativa això és possible. Les noves generacions ho estan captant i s'encaminen cap aquest canvi de model cultural. El que ens agradaria a la PAC és deixar una herència per aquests nous productors, obrir camí. Gràcies per la vostra assistència. També podeu seguir la

xerrada per les xarxes. Presentació de Xavi G. Puerto, programador i curador de cinema, director del REC Tarragona: Bon dia, benvinguts. Voldria agrair, a més de L'Alternativa i el PAC, el CFF. Amb l'Alex tractarem diverses temàtiques, intentarem dividir la xerrada en 3 blocs, cadascun d'uns 20 minuts, idealment. Entre bloc i bloc farem pauses per a les preguntes del públic, si n'hi ha. BLOC 1: PRODUCCIÓ BLOC 2: FESTIVALS I EDUCACIÓ DE LA MIRADA BLOC 3: DISTRIBUCIÓ I EXHIBICIÓ

Alex Traila actualment treballa i col·labora amb EUROIMAGES, Fundació Europea de Suport al Cinema. Tanmateix, tot i venir del món tècnic del cinema (era director de fotografia), té una llarga trajectòria com a organitzador i col·laborador de festivals de cinema arreu d'Europa. La nostra relació es remunta a 2014, quan jo era director del Festival de Cinema de Tallinn (Classe A). Des del festival buscàvem una col·laboració amb el Work in progress dedicat a cinema romanès i moldau del TIFF (Festival Internacional de Cinema de Transsilvània, a Romania) i així va ser com ens vam posar en contacte per primera vegada. Buscàvem representants del cinema del sud-est europeu. Vam tancar el projecte i el vàrem presentar al Festival de Sarajevo, on em vaig tornar a trobar, casualment, amb l'Alex Traila. El projecte va arribar al Festival de Trieste, que és un festival important perquè fa de pont entre el cinema de l'oest d'Europa i el de l'est. De nou, em vaig trobar una altra vegada l'Alex Traila. Això em va fer prendre consciència que era un personatge molt implicat en el cinema del seu país i gran coneixedor del món del cinema europeu actual. Té una visió global molt bona del que està passant no només a Romania sinó també als països veïns. Alex buscava mètodes i maneres d'exportar el cinema del seu país a l'exterior. L'experiència de Traila el porta a formar part del Govern romanès, on ajuda a elaborar, com a consultor, les noves lleis audiovisuals. Aquest és, més o menys, el seu trajecte, fins arribar a EUROIMAGES. Feta aquesta breu presentació, voldria donar pas a l'explicació del model

romanès de producció cinematogràfica. L'Alex ens va preparar ahir aquest PDF (apareixen una sèrie d'esquemes i ideogrames a la pantalla de la sala), amb els números i les dades concretes del cinema romanès durant l'any 2016.

BLOC 1: PRODUCCIÓ Primera intervenció d'Alex Traila:

Bon dia, abans de res. Molt content d'estar aquí amb vosaltres. L'últim cop que vaig venir a Barcelona va ser el 2009, durant el rodatge d'una pel·lícula. Aleshores encara era director de fotografia però aviat em començaria a dedicar a qüestions de producció i exportació de cinema. Bé, dit això, passem a veure aquest document que ens mostra la pantalla. No sóc gran fan dels números, perquè a vegades menteixen. Poden servir com a punt de referència, però molt sovint no reflecteixen la realitat, aquesta és la meva experiència. Vull dir que aquestes dades no reflecteixen necessàriament el grau de creativitat del cinema romanès. Però, tanmateix, com a funcionaris, estem en l'obligació de presentar aquestes dades. Aquestes en concret són xifres de l'any 2016, és a dir, de l'any passat. En el cas del cinema romanès tenim una agència independent amb pressupost propi. En això seguim el model francès, que ha estat sempre el gran model de producció cinematogràfica per a nosaltres. És una agència on no hi ha ingerències polítiques, que funciona independentment del govern que hi hagi a Romania. Esperem, de totes formes, que això continuïi essent així. La financiació de la nostra agència no rep diners dels pressupostos de l'estat, sinó que els recollim seguint un sistema de finançament inspirat en el model francès a partir dels fons de la publicitat en televisió, distribuïdors i fons de financiació privada. Els diners que tenim disponibles cada any per a la producció de cinema nacional depèn d'aquests fons d'inversions. L'any 2016 ha estat especialment ideal. Hem obert dues convocatòries (1st Call/ 2nd Call) , tal i com podeu observar en els gràfics (a partir d'ara Alex Traila anirà fent referència en nombroses ocasions als gràfics del document que es veu en pantalla. Es tracta del PDF que adjuntem al final de la relatòria).

Convocatòria de desenvolupament i producció: aquesta és per a productors que demanen diners per a fer la seva pel·lícula. Veiem que a les dues convocatòries apareix un desglossament per gèneres: Llargmetratges de ficció, que són els que normalment reben més diners, documentals, debuts, etc. Hi ha un mínim del percentatge que per llei ha d'estar destinat a documentals. Segons els recursos disponibles el consell d'administració decideix atorgar X quantitat de diners a cada secció. Veiem, per exemple, que amb la primera convocatòria es varen destinar quasi 4 milions d'euros a pel·lícules de ficció, 1 milió d'euros a Òperes primes, etc. Les seccions d'animació i documentació també inclouen curts. La secció “Desenvolupament” inclou ficció, documentals i curts. En aquest apartat hi ha un error: no són 6 milions de pressupost, sinó 600.000€. El 100% dels títols produïts -dada important- són en llengua romanesa. El mateix pel que fa a les coproduccions. Podeu observar els números als gràfics. Quan veieu l'expressió “Public fundings” recordeu el que us deia: són fons recaptats a través de l'agència del cinema, diners que provenen de fons privats (publicitat, distribuïdores, etc.) però que es distribueixen de forma pública. Des del govern hi ha un equip d'experts que s'encarrega de redistribuir els diners de forma equitativa. És com si hi hagués uns comercials al govern que cerquen patrocinis, patrocinis que després reparteixen de la manera més equitativa possible entre els productors. Ara fixem-nos en els principis bàsics d'aquest sistema. Com argumentava abans, el model francès és la gran influència. Per llei,el 4% dels diners que recapten les empreses audiovisuals (o media) dedicades a la publicitat han d'estar destinats a la producció de pel·lícules locals. És la forma majoritària de recaptació. Un 2% va directament a l'agència de cinema romanès. L'altre 2% el poden invertir a voluntat en projectes que els interessin. Val a dir que aquest 2% restant, atorgable a voluntat, s'ha d'invertir en una pel·lícula que ja abans hagi rebut diners públics. XaviG.Puerto:Per intentar entendre millor el funcionament privat-públic, voldria saber sil a famosa i multipremiada 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies de Mungiu, un dels primers fenòmens del cine romanès, va rebre diners privats d'empreses relacionades amb el tema de la pel·lícula: empreses dedicades al món dels anticonceptius, per exemple.

AlexTraila: No necessàriament és així. En el cas de la pel·lícula de Mungiu no va ser així. A vegades sí que pot passar, que hi hagi empreses que, per temàtica, els interessa invertir en un tipus de pel·lícula. Pot passar, per exemple, que el director treballi molt en el món de la publicitat i que sigui representat per una agència de publicitat. Llavors la productora a vegades decideix invertir en un film del seu representat. Perquè dóna prestigi i perquè volen potenciar la carrera del seu representat. No hi ha cap fòrmula concreta ni fixa. Hi ha un ventall ampli de possibilitats. Després, és clar, hi ha els típics recursos d'inversió per part de les empreses. O bé posant el cartró de llet en primer pla perquè es vegi la marca, o bé fent una donació i apareixent als crèdits al final de la pel·lícula. Ara és el moment de preguntar-se: quines són les fases abans de rebre diners públics, per quines proves o controls de qualitat han de passar les pel·lícules abans de ser finançades? Un cop els productors presenten els seu projecte a l'agència, hi ha dues fases: primer s'avalua el guió i després el projecte en si. Els avaluadors no saben qui ha escrit el guió, ni qui és el director, ni qui el productor... No hi ha signatura. En la meva opinió, això hauria de canviar, no em sembla consistent. Dues raons: no pots avaluar només el guió, cal avaluar el projecte com una totalitat. I en segon lloc, som una comunitat petita, poso en dubte que un guió (per les característiques, pels temes, pels personatges, etc.) pugui ser realment confidencial, encara que no vagi signat.

XaviG.Puerto: Tinc una pregunta. Aquí a Espanya funcionem igual pel que fa a les televisions privades. Han d'invertir X diners en cinema local. Però normalment els donen a grans produccions. El cinema romanès, en canvi, es fonamenta en la defensa d'un talent local i autòcton, molt característic, gens comercial. Com ho feu per protegir el talent en les vostres convocatòries? Alex Traila: Et contestaré fent una mica de volta. Anem a l'any 2000. Va ser un any de zero finançament públic per al cinema romanès. A partir del 2001 comencen, però, a circular una mica més de diners. El nostre sistema encara no era una realitat. El 2005 apareix La mort de Mr Lazarescu, de Christi Puiu, un punt d'inflexió en el nou cinema romanès. Puiu, com molts altres de la seva generació, no va

estudiar a Romania. Abans les seves propostes fílmiques havien estat rebutjades pel govern. En canvi, va ser acceptat i premiat a Cannes. La mort de Mr Lazarescu ara és patrimoni de la humanitat i forma part de la història del cinema. Entre 2005 i 2006 els directors comencen a implicar-se en la redacció de les noves lleis audiovisuals. Ho fan per protegir el nou cinema i les seves idees. El primer que, d'alguna manera, van acordar abans de posar-s'hi va ser evitar enveges personals i/o professionals, evitar la creació de lobbys, etc. Per això la confidencialitat dels guions. La segona via d'avaluació és per punts. Hi ha una sèrie de factors a tenir en compte, com el teu historial com a director i productor, la recepció de les pel·lícules en festivals, seleccions, prèmieres, premis... Naturalment, els cineastes que ja havien fet el pas al circuit internacional s'han anat consolidant en aquest sistema d'avaluació per punts, amb la intenció d'autoprotegir el cinema amb segell propi romanès, el present i el de les futures generacions. El resultat ha estat això que anomenem Nou Cinema Romanès. Xavi G. Puerto: Ara parlaves de La mort de Mr Lazarescu. A L'Alternativa de l'any 2009 ja es va fer una retrospectiva de Christi Puiu, també a Tallinn... Tots els curtmetratges romanesos havien guanyat premis a Locarno, Cannes i altres festivals de gran prestigi. Com ho heu fet per construir aquest model d'èxit? Com es fa perquè aquest fenomen nascut el 2005 encara segueixi funcionant a ple rendiment el 2017? AlexTraila: Han passat deu anys des de la creació de les nostres lleis audiovisuals. El sistema ha funcionat i ha produït pel·lícules de gran èxit. Però per fer-lo sostenible s'ha d'adaptar als nous temps i als nous cineastes. Evidentment, els nouvinguts no tenen aquest historial d'èxit. Aleshores no poden rebre tan fàcilment el finançament dels fons públics. Ni es poden obrir a nous productors. Poden, això sí, començar sota l'ala dels consolidats. Però a vegades aquests ja treballen en els seus propis projectes i tenen poques oportunitats de treballar amb els nous. Han aixecat les seves pròpies productores, normalment petites. Desgraciadament, sembla que cada vegada més la política vol intervenir en les nostres lleis audiovisuals. L'any passat volien modificar- les, però van venir les eleccions i el projecte va quedar a mitges. Ara estem fent, amb l'ajuda d'uns quants experts, alguns ajustaments a les regulacions del cinema. Treballem des del parlament. Però com que es tracta de política... no sabem si ens en sortirem.

Voldria explicar, però, la part més complicada del nostre finançament de pel·lícules. No ens agrada, estem treballant per canviar-ho. Els diners que reben els productors dels fons públics no es donen, sinó que es deixen, s'han de retornar. Donem un crèdit. El finançament consisteix en un crèdit sense interessos. Inicialment era un crèdit de 10 anys. Si al cap d'aquest temps no has pogut retornar el crèdit cedeixes els drets d'explotació de la pel·lícula finançada. Però fa 10 anys no formàvem part de la Unió Europea, per tant, les lleis, des d'aleshores, han canviat... Hi ha una qüestió d'IVA que estem treballant, perquè, d'altra manera, els productors també haurien de retornar l'IVA de les produccions que van rebre l'ajuda (uns diners que no s'havien previst 10 anys enrere, en concedir les primeres ajudes). Durant un parell d'anys vam estar treballant com solucionar això amb el Ministre de Finances. L'IVA és una cosa que no es pot tocar, la riquesa més gran d'un país. Després de moltes converses, vam poder elaborar una esmena a aquesta llei: ja que no es podia canviar, es podia posposar. La devolució del crèdit va passar de 10 a 20 anys. Així hem guanyat temps i mirarem d'arreglar-ho d'una altra manera. Lluís Miñarro (productor i director de cinema català): Quin és el retorn econòmic de les pel·lícules romaneses? Alex Traila: Les nostres pel·lícules han tingut premis internacionals, prèmieres arreu del món... però no solen aguantar massa temps a les sales de cine. 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies va estar 4 mesos en cartellera a França. A Romania només 3 setmanes. És una qüestió que també estem treballant. Un assistent del públic: Veig que en el gràfic compteu les pel·lícules elaborades amb pressupostos públics de la vostra agència, i també d'altres que han estat produïdes sense fons públic. Com sabeu quantes pel·lícules han estat produïdes sense ajuts públics? Alex Traila: Per la seva circulació en festivals i en cinemes, ja sigui nacionals o internacionals. Tard o d'hora els productors accedeixen a l'agència pública, ja sigui per demanar ajudes d'exportació o de distribució. És així com descobrim altres produccions que no han estat realitzades amb el nostre sistema de finançament. Lluís Miñarro: Qui s'encarrega de buscar distribuïdors internacionals? Qui o com introduïu les pel·lícules d'autor en un festival com Cannes? Aquí normalment tenim dificultats amb els agents, etc. Qui s'encarrega d'això a

Romania? Alex Traila: Normalment són els propis productors els que ho fan per iniciativa pròpia. Poden ser productors que ja estan ben establerts i tenen connexions internacionals, de manera que els és més fàcil moure les pel·lícules. El consell bàsic és “surt a fora a conèixer gent”. Lluís Miñarro: No teniu una agència, en aquest cas, tipus UniFrance. Alex Traila: No. Xavi G. Puerto: No tenen grans diferències amb el nostre model. Potser la gran diferència es com es relacionen amb l'exterior, com coneixen els agents del món del cinema, com creen vincles internacionals... Veus gent molt jove de Romania que coneix a tots els programadors dels festivals més grans. Els productors tenen bones relacions amb altres directors i festivals... Alex Traila: Quan tot va començar era com al Salvatge Oest, tot era iniciativa propia, tot ho hem anat aprenent pas a pas. Els productors n'han anat aprenent sobre la marxa... Van començar a establir vincles que s'han cultivat amb el temps. Els més tardans, gent de la meva generació, vam començar a viatjar i a descobrir noves maneres de fer i exhibir cinema, vam fer cursos... Abans tot era més autodidacta. XavierG.Puerto: Hi ha incentius per invertir en cinema, a l'estat romanès? AlexTraila: No, no tenim incentius fiscals, i mira que en tenim una necessitat, aquest és el nostre desig. L'any passat vam estar a punt d'introduir aquesta mesura fiscal, hi treballem fa 7 anys... estem en discussions amb el Ministre d'Hisenda. Volem fer que prenguin consciència de l'impacte social del cinema, que també és econòmic.

BLOC 2: FESTIVALS I EDUCACIÓ DE LA MIRADA XaviG.Puerto: El primer bloc, degut a la seva importància, ha estat més llarg. Ara concentrarem els blocs 2 (festivals i educació de la mirada) i 3 (distribució i exhibició) en una segona sessió. Els festivals romanesos són una

font, també, de contactes internacionals. Com funcionen els vostres festivals? Teniu el TIFF (Transilvania Film Festival), nombrosos festivals de curtmetratges. Seguiu alguna política de creació de públics? Alex Traila: La manca de sales fa que sigui important buscar una altra manera d'arribar al gran públic. Els festivals permeten posar el focus sobre un tipus específic de cinema. El de Transsilvània, efectivament, és el més famós i el que té més circulació de públic (uns 80.000 espectadors). Tenim un altre festival, també de renom, dedicat al documental. El Festival Next de Bucarest, dedicat a curtmetratges. O el festival de cinema de Bucarest, creat pel director Mungiu. Mungiu exporta pel·lícules de Cannes i les passa a Bucarest. És un festival de cinema d'autor europeu, de fet. A Romania hi ha molts festivals d'aquest tipus. Screenings, festivals dedicats al cinema realitzat pels estudiants, a l'educació a través del cinema... Hi ha un altre festival dedicat només al públic jove, organitzat per un productor romanès. Degut a la manca d'un sistema previ, els directors, productors i distribuïdors s'han acabat convertint, sovint, en els propis directors i organitzadors dels festivals. Val a dir que no hi ha una estratègia fixada a nivell d'educació. Però estem molt oberts a apropar el cinema als joves. Al Festival Next, per exemple, tenim un programa especial de comissariat, coordinat per l'Institut Francès i en col·laboració amb països com Portugal, Eslovàquia, Bulgaria. És exclusivament per als professors, perquè facin servir el cinema com a eina educativa. Els professors romanesos hi acudeixen voluntàriament, per iniciativa pròpia. Hi van amb els alumnes. Organitzen “pases” de les sessions en horari extraescolar. L'objectiu és establir una relació permanent entre el Ministeri de Cultura i el d'Educació. Voldríem, com a mínim, una possibilitat optativa en cicles formatius, introduir, cada vegada amb més intensitat i estructura, l'educació en estudis de cinema. Xavi G. Puerto:

Així com són els mateixos directors, productors, etc. que

s'encarreguen de la creació dels festivals... també passa, aquest transvasament de funcions, en el sector de la distribució? Pel que sé, a Romania s'està donant un fenomen curiós: els mateixos festivals es converteixen en distribuïdores. És un model d'èxit? Alex Traila: No sempre és així, pero és cert: és un fenomen força habitual. En el cas del Festival de Transsilvània, per exemple, passa. Resulta que el director del

festival també és productor. Per respondre la pregunta... els festivals estan jugant un paper essencial per promoure el cine a tots els països. És un sistema molt eficient. És molt més eficient que els escassos recursos públics que tenen els productors per donar-se a conèixer fora. A Romania, per exemple, tenim una nova companyia distribuïdora fundada aquest any. Ja han aconseguit comprar una pel·lícula en exclusiva i fer-ne la prèmiere al Festival de Transsilvània. Potser el mercat romanès no és tan gran, però mirem d'explotarlo i aprofitar-lo al màxim... Xavi G. Puerto: Imagineu-vos que els festivals de Sevilla, Valladolid o Sitges tinguessin la seva pròpia distribuïdora. En realitat és com si el Festival de San Sebastián tingués la seva pròpia distribuïdora, ja que el TIFF és el festival més rellevant de Romania... Això aquí no passa, o passa en casos de festivals molt petits. Pel de Transsilvània hi passen més de 80.000 espectadors. I ara que ja ens hem endinsat en temes de distribució. És el moment de reflexionar sobre el recorregut que aquestes pel·lícules tenen en cinemes i televisions. AlexTraila: Abans de la caiguda del règim comunista teníem, aproximadament, 400 pantalles de xarxa estatal, totes sota el domini comunista. Ara, estatals, només en tenim 13. Només una d'elles és un model sostenible i bàsicament cobreix despeses. En tot el país només tenim 25 sales amb pantalla única (comptant les 13 de l'estat). La resta, uns 400 cinemes, són multipantalla. Tots els cinemes tenen l'obligació de passar una quota mínima de pel·lícules romaneses. Però tal com està formulada aquesta llei no especifica quan s'han de projectar. Per normativa poden passar les pel·lícules romaneses un dimecres a les dotze de la nit, per exemple. Després els productors han de pagar una taxa per tornar a fer el “pase”. Un cop has donat un avantatge així a les sales de cinema és difícil negar-lo. Des de l'agència tenim un fons de finançament per a distribució de 10.000€, gratuït, aquest no és retornable. Amb aquest paisatge toca vendre entrades i a vegades no és fàcil. Tenim fenòmens de pel·lícules comercials adreçades al gran públic, fetes entre amics, quasi sense pressupost, que per altra banda han esdevingut èxits de taquilla. El cas d'un film produït amb un pressupost d'entre 10.000 i 15.000€. Va arribar a cobrir costos. Es van vendre unes 100.000 entrades. Però desprès tenim títols

de cinema d'autor que no són exitosos a taquilla. I només gràcies a grans esforços de màrqueting i relacions públiques s'aconsegueixen certs èxits. En el millor dels casos, títols premiats a Cannes i en festivals de gran prestigi han arribat a vendre entre 70.000 i 80.000 entrades. Normalment un productor espera que la seva pel·lícula no en vengui més de 20.000. I hi ha títols famosos que només han arribat a les 500 entrades. Xavier G. Puerto: Una última pregunta. Més enllà de les pantalles, la venta d'entrades... arriben les noves generacions o fenòmens com HBO, que han aterrat amb èxit a Romania. HBO comença a tenir molta presència a Romania i als països de l'est. Es dirigeixen a un públic molt jove. Un públic que ja no llegeix els crítics de cinema habituals sinó que consulta bloggers. Com afecten aquestes noves tendències al nou cinema romanès? Alex Traila: És un fenomen que s'hauria de començar a analitzar millor. Tenim un ambient televisiu més o menys sa, però la quota de pel·lícules romaneses per TV hauria d'augmentar. HBO ha arribat amb força i ha començat a comprar pel·lícules romaneses i a passar-les en territori romanès i moldau. Estan organitzant una programació especial de cinema romanès, específicament de documentals. I HBO, com a productora, ja ha encarregat feines a autors romanesos, entrant com a coproductors. HBO dóna prestigi. Ara també comencen a invertir en TV de qualitat, en sèries televisives pròpies dirigides i produïdes a Romania. Pel que fa a això que deies dels crítics i els bloggers: cada vegada hi ha menys presència dels diaris impresos, cada vegada tenen menys importància a l'hora de marcar les tendències. Els crítics de cinema tradicionals ja no tenen quasi espais i acaben escrivint en publicacions més específiques del món cultural i intel·lectual. És un nínxol propi que no transcendeix més enllà, no són influencers. Generen interessants debats intel·lectuals, i això és important. Però ha arribat l'era digital. Els periodistes escriuren als seus blogs. Els bloggers, en general, escriuren sobre tot allò que, de manera personal, els interessa. Els agents de màrqueting del cinema romanès ràpidament van captar la importància d'aquests bloggers com a generadors de discurs i van començar a escoltar-los i a dedicar-los temps. Ara es fan special screenings, prèmieres i “pases” només per a bloggers. Fins i tot, durant la fase de producció, reben informació confidencial perquè la comparteixin amb els seus seguidors...

Xavi G. Puerto: Això també està passant aquí amb algunes pel·lícules. En el cas de La llamada (pel·lícula de 2017 dirigida per Javier Calvo) es van fer només 2 “pases” per a la premsa especialitzada i 4 per a instagramers. Això denota un nou panorama on la influència de bloggers comença a ser rellevant, amb HBO entrant als mercats locals, els festivals com a distribuïdors... Pregunta del públic. Sebastian Vogler (director d'art): Quin creu que és el potencial del cinema romanès? Podria parlar de l'esperit del cinema romanès? AlexTraila: Una de les característiques del cine romanès és la importància de les relacions familiars i laborals en les trames. Per altra banda, els nous directors carreguen tot un background de les seves experiències fílmiques durant la infància. Van crèixer en una era de transició, del model comunista al capitalista, i treballen sobre aquesta idea de trànsit social i cultural... per això hi apareix un mix de molts elements, al cinema de Romania. Sebastian Vogler: Ara sembla que es troben en una nova fase... AlexTraila: Una de les característiques dels directors romanesos és que no els agrada l'avorriment. Els directors sempre busquen noves sortides, noves maneres de crear... Lluís Miñarro: Per curiositat... quin és el tipus de cinema que veieu o es projecta més a Romania, cinema de l'est d'Europa o de l'oest (França, Regne Unit, Catalunya, Espanya...)? AlexTraila: El cinema anglès, per descomptat, és el que s'exporta més. (Aquí Alex Traila passa a reflexionar sobre el preu de les entrades del cinema ). Per altra banda, el preu de les entrades de cinema a Romania no és fixe. Poden oscil·lar dels 3 o 4€ d'algunes projeccions de cinema independent fins als 10 o 12€ dels cinemes multipantalla més comercials. No estan establerts. Tots els cinemes tenen una política de prèmieres que també afecta el consum de cinema independent. Unes quotes que a les produccions comercials els és més fàcil de pagar... Lluís Miñarro: Qui decideix el preu de les entrades? Alex Traila: És un mercat lliure. Xavier G. Puerto: Doncs bé, ja falten pocs minuts per acabar la sessió. Si voleu fem un repàs a través d'un seguit de punts que hem anat tractant en aquesta

xerrada: –

El cine romanès té un model de finançament basat en el model francès.

Una agència independent però lligada al govern. –

Destinen per llei el 4% dels beneficis de les empreses de l'àmbit dels

media a la producció de cinema local. –

Aquests ingressos es redistribueixen entre productors i directors en

forma de crèdit. –

L'any 2000 va ser un any de reset. Els directors, productors i diferents

agents del món del cinema es bolquen en la creació de les lleis audiovisuals. La mort de Mr Lazarescu, que triomfa a Cannes l'any 2005, és una de les primeres produccions que neixen sota aquest model d'èxit. El 2006 surt la llei. El 2007 una pel·lícula romanesa guanya la Palma d'Or a Cannes. Implementen la llei per protegir el talent. Continua endavant gràcies al diàleg amb els polítics. –

Per altra banda, hem descobert que tenen un gran paisatge de festivals,

molt sa. Productors i directors també s'impliquen en els festivals i els converteixen en espais de rebuda i debat internacional. –

No hi ha política d'educació comuna, però el fet que molts agents del

cinema s'impliquin en els festivals genera una gran sensibilització. De nou, ens trobem davant iniciatives personals d'alguns directors, que capten la necessitat d'educar la mirada dels públics. –

L'èxit dels títols depèn de la inversió en promoció. Als cinemes hi ha una

quota de prèmieres i “pases” però no tenen obligacions d'horaris i preu respecte a aquesta quota. –

Romania s'ha convertit en un camp de proves d'HBO. Aliances d'aquesta

gran productora amb el panorama local.

SESSIÓ DE PROFESSIONALS L'ALTERNATIVA Divendres 17 de novembre 10:15h ESTABLINT MARQUES D'IDENTITAT: Taula rodona entre Beli Martínez, Alex Traila i Ellen Tejle. Modera Xavier G. Puerto

Xavier G.Puerto: Benvingudes i benvinguts. Debatrem la identitat en el cinema, no com a qüestió sociocultural o nacional, sinó com a “etiqueta”, com a forma de definir quelcom que sigui referenciable. (Intervenció de Beli Martínez, crítica i productora de cinema gallec. Explica la invenció, el naixement i les característiques del Novo Cinema Gallego). Alex Traila (David G. Puerto presenta Alex Traila al públic i informa que parlarà sobre la nova onada de cinema romanès). Bé, com començar... Pensem en La mort de Mr Lazarescu, de Christi Puiu, que ahir vam mencionar en diverses ocasions. A vegades es titlla el cinema romanès de minoritari però cal pensar que hem guanyat premis a Cannes en diverses ocasions. Potser, al principi, no se'ns prestava gaire atenció. No teníem una veu homogènia, diguem-ne. Per crear un grup, una tendència, es necessiten, com a mínim, dos directors... D'altra banda, els nous realitzadors no es consideraven part de cap nova onada. No hi ha una recepta per a crear aquests fenòmens. A vegades els canvis, com és el nostre cas, venen forçats per noves situacions. Tots, com a èssers humans, tenim por d'allò nou, tendim cap a la prudència. Puiu havia presentat la seva pel·lícula a les ajudes del govern i va ser rebutjada. Amb l'atenció que va tenir a Cannes el cinema romanès va guanyar un nou escenari. Com deia, no només va ser això, va ser la coincidència de molts fets simultanis. D'altra banda, tenir en compte que Romania és un dels països, per extensió, més grans d'Europa: era necessari girar l'atenció cap aquí.

Tornant al 2017, i com deia Beli Martínez, si no ens traiem les castanyes del foc nosaltres mateixos, qui ho farà? Eren els propis directors i agents del cinema els que estaven modificant la llei. Parlo de realitzadors que avui estan ben posicionats, però que en aquella època eren joves que encara no havien estat explotats. Es van implicar a fons en el procés jurídic de modificació de les lleis: van aconseguir crear un nou sistema, que abans era inexistent. Era una forma de protegir el que ells imaginaven que seria el seu futur. El sistema ha funcionat molt bé durant aquests deu anys. Però no tot han estat coses positives... És difícil indicar les eventualitats que van fer que aquells directors realitzessin aquell tipus de cinema. Tots tenen més o menys la mateixa edat, tots eren adolescents durant els últims anys de la URSS, vivien en diferents zones del país, tots havien estat formats pels mateixos professors. El neorealisme italià havia estat introduït a Romania per la URSS. Un dels debats habituals del nou cinema romanès és el dilema realitat/falsedat històrica, i ve d'aquí. També teníem el cinema de propaganda, aquell tipus de cinema que no molestava a ningú i que buscava simpatitzar amb el règim. Per altra banda, teníem un cinema subversiu i intel·lectual. Al final sempre hi havia creadors que acabaven a la presó, després eren alliberats, en fi... Tots aquests nous directors van crèixer en aquest sistema. Van estudiar a Romania i van sortir a l'estranger a cercar la llibertat que aquí no tenien. Amb això van arribar nous continguts, un cinema de transició. Quan van arribar aquests directors van començar a excavar en l'imaginari propi, això va generar interès entre el públic. Es fan moltes bromes sobre els clichés del cinema romanès: sempre són els mateixos actors asseguts en una taula d'un pis familiar. Es tracten temes socials d'una forma inesperada. Però aquest és el nostre context, un context social molt específic. Per això trobo que sí que el nostre cinema neix i reflexiona sobre una identitat sociocultural concreta. No podem fugir d'aquesta identitat. Tots tenim estàndards morals, però després tenim les nostres peculiaritats, digueune mediterrànies, balcàniques... com vulgueu. Tot això ens pertany. És allò que s'ha acabat anomenant glocal: local i global al mateix temps. Aquesta és potser una de les característiques del cinema romanès. (Xavier G. Puerto passa la paraula a Ellen Tejle, realitzadora de Suècia, que durant els propers vint minuts dedicarà la seva intervenció a analitzar la representació dels gèneres en el cinema contemporani a través del test Bechdel-Wallace).

Productors Audiovisuals de Catalunya Carrer Consell de Cent , 419, 4º 1ª www.pac.cat pac@pac.cat 935.118.383