Quader ndeNot es
ambVi c entSanc hi s
Or gani t z a:
Ambels upor t :
Vi c entSanc hi s Elmodeldet el evi s i ópúbl i c a
27/ 07/ 2017
Vi c entSanc hi svar ec al c arl anec es s i t atdef erunar ef l exi ós obr ec apaonval a t el evi s i ópúbl i c aiqueéselqueel spr oduc t or si ndependent snec es s i t enpert al d’ es t abl i runmodeldepr oduc c i ós os t eni bl e.Enl ’ er adel at el ef oni amòbi lil es pl at af or mesonl i nes ’ hadebus c arl amaner adequel est el evi s i onspúbl i ques pugui nc ompet i rambel sgegant smedi àt i c sil est el evi s i onspr i vades .
Esvar eaf i r marenl ai mpor t ànci ail aneces s i t atdel ’ exi s t ènci ad’ unat el evi s i ópúbl i cacat al anaperpr oj ect arelci nemaar r eudelmón;amés def oment arl esvendesi nt er naci onal scom f i nsar ahaf etTV3.
TERTÚLIA AMB VICENT SANCHIS: QUIN MODEL DE TELEVISIÓ PÚBLICA? Dimecres 26 de juliol Philippines Club Quin és el model de televisió pública catalana? Quan neix TV3 el model de televisió pública és considerat una aspiració fruit d'una necessitat. Mentre funcionava ningú es plantejava el model de televisió publica. A més de ser un servei per una audiència potenciava sectors, fomentava la vida cultural, creava un univers propi. Sempre hi ha hagut discrepàncies i diferents models. No he viscut TVC com una televisió autonòmica sinó nacional. Una televisió a Euskadi i a Catalunya o a les Illes balears on hi ha una cultura i un idioma propi, realitats nacionals que són diferents. Aquests eren uns models creats en el seu moment, sostenibles, homologables... Quan es va fundar TV3 el primer director va dir que havia de ser un model de virtuts comparat amb l'única TV pública que hi havia que era l'espanyola. El model de l'inici va ser molt ben pensat amb alguns problemes i tendències que s'han anat aguditzant. Avui ens trobem davant d'un panorama marcat per la fragmentació de les opcions televisives, la revolució tecnològica, informativa, comunicativa... Avui ja no es consumeix televisió com abans, cosa que ha tocat la indústria de la comunicació però també per exemple la del llibre. Això exigeix una sèrie de reaccions immediates perquè els models actuals no són aquells amb què es va pensar TV3. Avui en dia el líder D'audiències és Tele5, però amb un 7%. TV3 ha recuperat el liderat en el prime time, però si la tendència actual segueix d'aquí a 2 o 3 anys, estem parlant d'un 5% o 6% d'audiència. Llavors que fem, amb el cost que suposa? La publicitat també està baixant, perquè s'estan fragmentant les plataformes des d'on es fan continguts. Cal tenir en compte que Catalunya com a ecosistema propi teixeix sempre que pot un món de referències propi del país, no es veu igual la realitat 1
iberoamericana des de Catalunya, o la Unió europea, que des de la resta de l'estat. A més les televisions privades arriben amb més recursos i hem de competir amb menys recursos. Avui no es pot fer televisió privada des de Catalunya, competint amb la resta de l'estat espanyol. Què pot acabar passant? Que quan els recursos de govern de Catalunya van disminuint i hi ha menys publicitat anem reduint el nostre espai vital, i tenim menys possibilitats de regeneració i canvi. Una televisió privada va poder fer un ERO, cosa que avui és molt difícil en el cas de la televisió pública. La televisió privada no té cap escrúpol amb la programació perquè no té normes que sí té la televisió catalana. La televisió espanyola està exempta d'IVA, les televisions públiques com la catalana han d'abonar IVA, si tira endavant l'actual proposta de Montoro hi hauria d abonar 50 milions d'euros. Som una competència que pateix moltíssim. Imaginem-nos d'aquí aquests 3 anys amb audiència de 3 o 4% i que en canvi els audímetres siguin diferents, i que hi hagi continguts amb un recorregut en diferents plataformes. El share seria de qui s'ha mirat els programes. Llavors si s'estarà competint amb YouTube.. Afegint que les noves generacions han viscut una revolució tecnològica i consumeixen en anglès. El model de televisió pública no funciona i el que hauria de funcionar és inaplicable a Catalunya.
El paper dels productors Què hauríem de fer? Un cop passat el moment de sotragada s'imposa una reflexió seriosa amb el parlament de Catalunya, TV3 i els actors que hi treballen, i vosaltres els productors sou els primers que l'hauríeu de fer. En algunes coses no es pot prestar el servei públic. Hi ha un canal principal en audiència, el Canal33, el 324 per informar, el canal infantil, el canal d'esports...Si TV3 ja no té recursos per donar un prime time digne, què els pot passar als altres canals? Cal fer una reflexió molt dolorosa, o si no això no serà sostenible d'aquí a uns anys. Sense audiència els productors no seríeu res, sense audiència no tindria sentit. Aconseguir audiència es duríssim. Us incito de forma impertinent a fer aquesta reflexió. QÜESTIONS DELS PRODUCTORS Un productor: ens enfrontem sense dubte a un canvi amb què és necessari un debat que està sobre la taula. S'han d'obrir mercats i les llengües minoritàries no se solen valorar.
2
V. Sanchis: Les productores podeu fer coses per ajudar a reformular algunes coses a TV3. Hi ha productes a TV3 que quan arriben i ja estan venuts a fora. Impliquen doncs un risc molt petit . Hi ha produccions que arriben i són molt finançades. Un productor: És important valorar la dimensió cultural i social d'una televisió pública. Amb la compra de drets d'antena, això donava per fer una idea de país. Això és molt important per fer conèixer el país. I nosaltres els productors fins fa poc teníem presència en festivals de tot el món. Si això es talla o es redueix perdem dimensió de país. Si això no ho fomentem més enllà de l'índex d'audiència perdrem un valor que hem treballat els productors tots aquests anys. A més una televisió autonòmica té com a objectiu revitalitzar el mercat de proximitat. V. Sanchis: Catalunya és una nació i aspirem a difondre la nostra cultura. Tenim l'obligació de què el nostre univers referencial no sigui substituït per uns altres. Per exemple, jo la meva història la vull manipular jo. La gent té un univers de referències i un model d'entendre el món Però aquesta és la premissa bàsica. Tenim l'obligació que aquest món que volem no sigui substituït per un altre. Hi ha un problema enorme: és sostenible, algú pot pagar-nos tot això? I si govern no té aquest milió que necessitem? I si els té i considera que és una exageració aquests 400 milions d'euros perquè el departament de cultura té 200 milions? Algunes de les coses que esteu dient també les hauria de fer un ministeri de cultura. Es pot endeutar el govern de la Generalitat? Té els seus recursos o li arriben? Està intervingut financerament? I en un moment ho estarà tant que el govern determinarà on posar els diners... Un productor: Un valor de TV3: ens agradaria que el departament de vendes internacionals funcionés. Ha sabut vendre el seu canal internacional? V. Sanchis: A mi m'agradaria tenir els mateixos comercials que té Antena3 de Catalunya, el seu departament de màrqueting. Un productor: És un valor, el de les vendes internacionals. Com podem tenir més recursos per no ser una "lacra" per la televisió? Com assumir el cost de donar suport a la producció independent, uns productes que sense la tele potser no es podrien fer? Potser falta debat de com podem expandir la producció que es fa aquí... V. Sanchis La responsabilitat és dels departaments de màrqueting. Ho heu de sotmetre a altres àrees corporatives que porten drets internacionals. Un productor: Tenim dos models que no funcionen, A3 Media , Movistar, i un model públic que està "gripat". S'ha de buscar un tercer model. La indústria ha de ser dins de la corporació. La força és des de clúster, les associacions en 3
l'àmbit polític. Fomentar unes polítiques que no són les que es fan actualment, com els incentius fiscals. Amb el retorn d'amortitzacions l'any que ve, què tindrem per produir? Un productor: Amb un 5% d'audiència la qüestió és qui es juga 400 milions, fins ara el motor havia de ser TV3, el que hauria de fer el govern que vingui o entre tots s'hauria de definir si l'audiovisual és un sector estratègic. El dubte està en si els polítics hi creuen en l'audiovisual com a sector estratègic, o tenen més por del soroll mediàtic que podem fer. V. Sanchís: Fa anys que no hi ha des del govern una política cultural i cinematogràfica. Un productor pregunta per el fet de tancar i tornar a obrir una televisió, com canal 9, que ara es torna a obrir. V.Sanchis: A València no hi ha un sector audiovisual fort, la indústria que es va fer era subsidiària de canal 9. Els estudis de doblatge, les productores... El que no pots fer és fomentar una història artificialment, les coses no es poden forçar des de l'administració. Canal 9 és un monstre d'enorme despesa i rendiment ínfim. A Catalunya el que hem d evitar és que s hagi de fer necessàriament, hem d'impedir que algú tingui la temptació de fer-ho. Un productor: TV3 va néixer com la tercera televisió, llavors totes les altres eren publiques. Avui en canvi hi ha una fragmentació que fa disminuir l'audiència. Avui no es conten encara en l'àmbit d'audiència els continguts a finestres com YouTube, Internet... La solució seria redimensionar TV3. El problema és redimensionar l'única cadena que emet en català. Quin seria el pla per solucionar això? Si Antena 3 hagués de complir una quota en català... V. Sanchis La meva preocupació és lingüística però no tant. La qüestió és punt de vista, el de proximitat. El que em preocupa és que el 80 o 85 dels productes televisius que es fan no són des d'una perspectiva pròpia. Això no és tan dramàtic perquè un tant per cent molt alt de gent consumeix entrenament... La nostra visió del món, molts cops es complementaria i molt contradictòria. Un productor: I quan siguem residuals com ens arribarà aquesta visió del món? V. Sanchis: Necessitem una televisió pròpia. Un productor: Pel que fa a el tema de l'entreteniment: el públic jove consumeix televiso, series vídeos i pel·lícules. El primer punt d'anàlisi seriós és com marcar una línia editorial, el que més interessa segurament és un públic més familiar. El debat també rau en com captar públics que busquen entreteniment, en
4
català, però potser... davant d'un bon entreteniment no et planteges si és en català o castellà.... V. Sanchis: Jo vaig arribar dient que "aquesta televisió avorreix". La televisió pública ha d'informar bé sobre el món, però hi ha un 80% d'espai televisiu en què la gent s'ho vol passar bé. Una televisió d'entreteniment i de qualitat Què calen: A) Diners B) Fer-ho bé Per fer bon entreteniment calen diners i no equivocar-se. "Las Cloacas de Interior" ha tingut un 30% i un 13% d'audiència. Però si no tens el que costa una producció com aquesta no ho podràs posar. Un productor: Quin serà el futur de la televisió? L'especialització? Pot abraçarho tot? V. Sanchis: No en tinc ni idea. TV3 té grans virtuts, una marca de la casa i rigor, i la gent ens creu. És líder d'audiència en informatius. Té credibilitat i prestigi. Aquest entreteniment es pot fer a TV3 o es pot externalitzar? És necessari que TV3 faci la telenovel·la? Que tingui un canal de informació continua? Un productor: En aquest país, quan s'han de fer canvis, es fa un "Llibre blanc". El CAC en va fer un. Un model amb un nombre de treballadors i sous. El llibre blanc és decebedor, acaba tres anys abans les estadístiques publicades de quan es va constituir el clúster. El treball del CAC aporta poc. La solució que dóna és simplista: posi vostè més diners. Hem d'analitzar model europeu, tenir un model autònom que doti de diners al sector, que és el cas de la "taxa audiovisual", que ben bé no és cànon ni taxa, sinó un impost. EL TC no l'ha declarada anticonstitucional. El que diu és que no tenim les competències. S'ha de tenir una estructura autònoma que tingui diners, però també per a la televisió. En l'àmbit europeu hi ha les taxes que paguen els usuaris i no ho paguen els estats. I no competeixes amb diners d'hospitals. O toques el model o el dotes de diners. I per això s'ha de fer una fórmula de recaptació. La virtut del que en diem taxa audiovisual i va resultar ser un impost és que va ser gradual. En dos anys les companyies telefòniques no han estat en contra. Hem de buscar una fórmula que un ens autònom de cinema tingui també suficients diners per aportar a la televisió. A França també reben diners com nosaltres de l'ICAA. Una altra pinzellada respecte vendes. Ara hi ha una estructura de vendes millor que abans; està dins el mateix espai que Catalan Films, se la identifica amb nació, amb la cultura.
5
V. Sanchis: Si ara diguérem dels programes que coprodueix TV3 que es poden doblar a l'anglès, hi ha moltes coses. Hi ha àmbits en els quals ni govern de Catalunya no han volgut entrar mai. Pel que fa al finançament partits polítics no han dit mai si necessiten o no pressupost públic... Un altre és la televisió. Cada català pagaria una taxa de 100 o 150 euros anuals per TV3. La Generalitat no ha volgut entrar en aquestes històries com no han entrat en un concert fiscal propi. No sabem per què algú creu que no es poden demanar aquests diners. Per a coproduccions, hi havia més pressupost que ara no hi ha. La publicitat també s'està reduint. Tindria sentit que coproduíssim una sèrie amb Netflix? Suposant que ens deixessin, voldrien ells compartir els guanys? Per això es parla que no és només una qüestió de continguts.
6
Productors Audiovisuals de Catalunya Carrer Consell de Cent , 419, 4º 1ª www.pac.cat pac@pac.cat 935.118.383