Temporada de concerts 2013-14 Orquestra Camera Musicae

1

Temporada 2013-2014

Tomàs Grau

director titular i artístic

Claudi Arimany

artista resident

na José R. Pascual-Vilapla vidat principal director con

2

mestre 1 Persona que ensenya una ciència, o. un art o un ofici o té el títol per a fer-h Mestre de música, de ball, de piano. ès, etc.

Mestre d’armes, d’equitació, de franc 2 per extensió Persona de qui hom és deixeble, ent. de qui hom pren norma, ensenyam re.

Ell ha estat el meu guia, el meu mest 3 Nom que hom dóna popularment nsió, als directors d’orquestra, i, per exte de la música. sovint també a d’altres professionals

3

Índex

Presentació

L’Orquestra Camera Musicae icae Valors de l’Orquestra Camera Mus da pora Tem la de ció Presenta Principals artistes convidats El director titular i artístic L’artista resident El principal director convidat Musicae Integrants de l’Orquestra Camera

Programes

1 La trompa solista 2 Una nit de cine 3 Un conte de Nadal 4 El Bach orquestral 5 La serenata per a cordes t 6 La setena de Beethoven i Lluís Clare ida Núria Rial 7 l’Orquestra Camera Musicae conv 8 Pelléas et Mélisande

Currículums

Sylvain Carboni Carlota Baldrís a Orquestra Nacional Clàssica d’Andorr Gerard Claret Cor Infantil Amics de la Unió Albert Guinovart Daniel Espasa Corrado Bolsi Arnau Bataller Lluís Claret Núria Rial Helena Satué

Memòria

s

L’Orquestra Camer Musicae en xifre Recull de premsa Memòria de concerts

Crèdits

7 9 11 13 15 17 19 21 25 27 29 31 33 35 37 39 43 45 47 49 51 53 55 57 59 61 65 67 69 71 73 75

4

5

Presentaci贸 de la Temporada 2013-2014

6

L’Orquestra Camera Musicae

L’Orquestra Camera Musicae (OCM) de la demarcació de Tarragona, fundada l’any 2006, neix en el marc de la companyia d’òpera que porta el mateix nom, s per participar en les representacion 7, 200 de re mb sete el i, s operístique es presenta al públic en solitari.

7

A més a més, ha actuat en sales de el concert com L’Auditori de Barcelona, la de u Pala Teatre Principal de Maó i el Música Catalana, on produeix la seva t pròpia temporada de concerts al Peti tre Tea al Palau. També fa temporada s.

Tarragona i al Teatre Fortuny de Reu

s Després de treballar durant dos any tem la de çà d’en s, cion per produc la porada 2008-09 l’OCM organitza s cert con de ada por tem seva pròpia i rtor repe el t inan pag estable, com clàssic amb la descoberta de noves la obres i nous compositors, i des de tra ues l’orq és 9-10 200 temporada resident de l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell.

L’OCM ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic català i ha estat seleccionada per participar al San Miguel Mas i Mas Festival, al Festival de Música de Llívia, al Festival Interludi de Calonge, al Festival Internacional de Sabadell, s, al Festival Internacional de Cambril i lla tafu d’Al al cion rna Inte al Festival al Festival de Rialp, entre d’altres.

Paral·lelament a la seva activitat con y l’an trat certística, l’OCM ha enregis o, 2013 el seu primer disc, Mediterrane traegis enr i està preparant diversos ments més, entre els quals destaca el de l’òpera Alba Eterna, del pianista i compositor Albert Guinovart, i el d’Estrenes de l’OCM, on quedaran reflectits tots els encàrrecs de la s formació als diferents compositor ant dur t catalans que s’han realitza tots aquests anys.

Des de l’inici de l’OCM, el director titular i artístic és Tomàs Grau, i des de la temporada de concerts 2010-11 el José Rafael Pascual-Vilaplana n’és tir par A t. principal director convida de la temporada 2012-13 el flautista t Claudi Arimany és l’artista residen de la formació. m www.orquestracameramusicae.co

8

Valors de l’Orquestra Camera Musicae

Proximitat

L’Orquestra Camera Musicae no només ha actuat en sales de gran capacitat sinó també en sales de mitjanes i petites dimensions. Això ir permet que l’orquestra pugui ofer del u arre s cion tua el seu ventall d’ac territori, adequant-se a espais on d’altra manera no podrien gaudir cte. d’una formació orquestral en dire

Grup humà

9

Repertori

í La tria del repertori respon a un cam molt clar: interpretar obres del repertori tradicional per a orquestra però també obrir nous horitzons, interpretant-ne de compositors actuals que emocionin de manera directa al públic que escolta.

Caràcter mediterrani

L’OCM sent, respira i traspua des dels Tots els professionals que seus inicis les seves pròpies arrels: conformen l’orquestra, amb la seva l’aire mediterrani, però també, de iniciativa, esforç i treball, han manera conscient, mantenint esdevingut un gran grup humà, un món.

- sempre una finestra oberta al factor que es veu reflectit en els con a. certs i del qual el públic en particip

10

Presentació de la Temporada

s Amb la nova temporada de concert stra 2013-2014, des de l’Orque Camera Musicae volem seguir pres sentant diferents propostes, variade e raur d’at iu i atractives, amb l’object un públic extens cap a la música orquestral. Aquestes propostes recu a d’un me llen la vitalitat i el dinamis orquestra on la qualitat, tant dels t intèrprets com del repertori, ha esta rs. valo s i serà un dels nostres gran A l’OCM tenim la voluntat de compartir experiències musicals úniques amb la major quantitat de públic possible; és per aquest motiu que portem la música arreu ó del territori per tal que cada poblaci ació pugui gaudir d’una form orquestral en directe, almenys una vegada a l’any, sense renunciar a del tocar als grans teatres i auditoris ger. nostre país i de l’estran

11

La temporada que us presentem i consta de vuit programes diferents, es siqu clàs més tes pos pro compagina per amb d’altres més innovadores. És s ene estr tres rem itza això que real absolutes -totes elles, encàrrecs pro lans cata s itor pos pis- de com i (Albert Guinovart, Arnau Bataller bra, cam de s cert con rís), Carlota Bald simfònics, simfònicocorals i òpera.

Aquesta temporada, com a gran nona, vetat, farem temporada a Barcelo de s cicle tres amb s, Reu i Tarragona concerts diferents, que complemens taran la ja habitual gira de concert ya. alun Cat per stra de l’Orque us Esperem que aquesta temporada ra ado resc eng i a ctiv atra resulti tan com ho és per a nosaltres.

Gaudim-ne tots plegats!

Tomàs Grau director artístic de l’Orquestra Camera Musicae

12

Lluís Claret violoncel

Daniel Espasa clavicèmbal i director

Núria Rial soprano

13 Principals artistes convidats

Cor Infantil Amics de la Unió

Helena Satué violí

14

Tomàs Grau artístic

15

director titular i

Nascut a Barcelona l’any 1979, realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat, on en obté el títol de Professor Superior el Direcció de Cors, guardonat amb Premi d’Honor, l’any 2003.

Prossegueix els seus estudis de sica direcció a l’Escola Superior de Mú de Catalunya, on obté el Títol Superior de Direcció d’Orquestra, assolint les màximes qualificacions, l’any 2007. Complementa la seva formació en els Wiener Meisterkurse 2006 i 2007, en l’especialitat de Direcció d’Orquestra.

Albert Guinovart, Daniel Ligorio, Marta Mathéu i Chano Domínguez, a les principals sales de concerts de Catalunya i les Illes Balears. lar, L’any 2011, essent-ne el director titu de na celo Bar de rep el Premi Ciutat iMúsica atorgat a la Cobla Sant Jord na.

Ciutat de Barcelo

arActualment és el director titular i e, sica Mu era Cam tístic de l’Orquestra ir dirig a ent larm i el conviden regu d’altres formacions, com l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, l’Orquestra Ciutat de Sant Boi, a, l’Orquestra de Cambra de Vila-sec , vera Cer de bra l’Orquestra de Cam Ha estudiat direcció amb professors bra Cam de Cor el i, la Coral Sant Jord al de reconegut prestigi internacion de Granollers i el Cor de Cambra de com Salvador Mas, Jordi Mora, el la Diputació de Girona.

Pierre Cao, Gary Graden o José Rafa Pascual-Vilaplana.

Entre els seus compromisos més aimmediats destaquen dirigir form Ha dirigit, entre d’altres, solistes de sti Soli I ana itali tra cions com l’orques talla nacional i internacional com feó l’Or de es Noi de di Perugia, el Cor Hartmut Rohde, Michael Ewers, Català, i solistes com Lluís Claret, re ato Miklós Nagy, Richard Todd, Salv et, Núria Rial i Santiago Juan.

Spanó, Claudi Arimany, Gerard Clar

16

Claudi Arimany

17

artista resident

Auditorio Nacional de Madrid, Wie Claudi Arimany és considerat un ing Beij tigi ner Konzerthaus de Viena, dels solistes catalans de més pres de Concert Hall de Pekin, Txaikowsky internacional, amb una important la o rid, Moscou, Teatro Real de Mad trajectòria de gran projecció. Ha s.

Salle Pleyel i la Salle Gaveau de Parí actuat sempre com a solista, juntaP. ment amb artistes de la talla de J. rs És membre del tribunal del Concou , ann dm Nor M. sky, Rampal, M. Mai que pal International de Flute J. P. Ram F. Ayo, N. Zabaleta, V. dels Àngels, es celebra a París i de molts altres etc., essent convidat per les més concursos internacionals, i compta importants orquestres tals com la amb una àmplia discografia, enregis English Chamber Orchestra, Berlin l, sica Clas trant per a les firmes SONY Philarmonic Chamber Orchestra, molts ra, DENON, NOVALIS, SAPHIR, etc.

China National Symphony Orchest . iats dels quals han estat prem Philarmonia Virtuosi de Nova York, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchespal ale Considerat per Jean-Pierre Ram tral de París, Orchestra Internazion s tiste ra, com un dels més grans flau d´Italia i Moscow Chamber Orchest com de la seva generació, van ser entre moltes d’altres. el tot panys en els escenaris de l món, resultant ser l’hereu d’un esti Ha ofert concerts a pràcticament ts, d’interpretar i d’entendre tots els països d’Europa, Estats Uni , l’art de la música.

Canadà, Brasil, Israel, Xina, Japó, etc. nts actuant als auditoris més importa Des de la temporada 2012-13 és l, Hal ny pho Sim ago tal com el Chic l’artista resident de l’Orquestra Carnegie Hall de Nova York, Camera Musicae.

Boston Simphony Hall, Palau de la Música Catalana, www.claudiarimany.com Concertgebouw d´Amsterdam,

18

l-Vilaplana José R. Pascua convidat

19

principal director

Director d’Orquestra i de Banda amb estudis a Holanda, Àustria, Estats Units i Eslovènia, amb mestres com Jan Cober, Eugene Corporon, Karl f Österreicher, Yuji Yuhasa, Hans Gra i Georges Pehlivanian.

Director convidat assidu amb diferents formacions com l’Orquestra , Simfònica de Bucarest, O.S. de Múrcia O.S. de Castelló, O.S. Manuel de Falla ande Cadis, O.S. del Vallès, O.S. de Mat a, zas (Cuba), Banda Nacional de Cub Banda de la Marina Reial d’Holanda, Banda Municipal de Buenos Aires, Banda Simfònica Portuguesa d’Oporto i Bandes Municipals de i Barcelona, Madrid, Alacant, Castelló Tenerife, entre d’altres.

El 1991 és guardonat amb la Batuta del Maestro Tomás Boufartigue a er La Havana; el 1997 guanya el Prim Premi Gold Baton del Concurs de Direcció del WMC a Kerkrade er (Holanda); el 2000 guanya el Prim la de Premi del Concurs de Direcció EBBA a Birmingham (Anglaterra);

i el 2004 és guardonat amb el Prem ies gor cate les a Euterpe de la FSMCV ició de Direcció de Banda i de Compos 9 200 el i a; Fest de Música per a la rep el Premio Nacional de Música: de Ignacio Morales Nieva del Festival xa.

Man La Música de Castella En l’actualitat és principal director de l’Orquestra Simfònica d’Albacete, director de l’Orquestra de Vents de “Filharmonia”, així com professor a, baid d’Al Vall la Direcció a l’E.C.M. de to Tren de ISEB al t i professor convida s(Itàlia). Des de 2009 és director artí t men ona ecci tic dels Cursos de perf o del Istituto Musicale G. Alberto Fan lia). de Spilimbergo (Ità Des de la temporada 2010-11 és el principal director convidat de l’Orquestra Camera Musicae.

www.pascualvilaplana.com

20

21

Integrants de l’Orquestra Camera Musicae Flautes

Oboès

Clarinets

Fagots

Trompes

Trompetes

Trombons

Tuba

Violins primers

Violins segons

Violes

Violoncels

Oriol Mula* Irene Ferrer Oleguer Bertran* Raül Garrido Juanmi Marzá Jordi Guasp Giovanni Giri ** Eduard García ** Bernat Piqué Daniel Gil Oria Palau Andrea Chao Paula Aguiló Sergi Claret Heriberto Fonseca

Contrabaixos

Roger Azcona* Felipe H. Contreras Natan Garcia

Roberto Ordax* Vicent Salvador Carlos Herruz * Pau Botella Jordi Gil

Anna Urpina * Francesc Puche Joan Marsol Anna Enfedaque Gisela Ruiz Noemí Rubio Susana Uruén Eduard Sobrado

Percussió

Francesc Vidagany* Ferran Carceller Marcel Pascual

Míriam Farré* Naüm Monterde Jordi Masip* Senent Domingo Joan Palacio

Joan Ignasi Ferrer* Laia Martí Núria Garcia Albert Flores Jordi Armengol Bet Garrigosa Roderic de Roeck

Piano / Clave Jordi Torrent Josep Mateu

Pepa Fusté* Laura Guasteví Carles Lorente

Daniel Claret * Alberto Ferrés Ferran Bardolet Carmen Gómez Anna Mora Jordi Claret

Arpa

Esther Pinyol

**concertino *solista

22

23

Programes de la Temporada 2013-2014

24

La trompa solista

Pastorale d’été Concert per a trompa i orquestra núm. 4, KV 495* Quiet City El Petit Príncep (estrena)*

25

Arthur Honegger (1892 - 1955) 1791) Wolfgang Amadeus Mozart (1756 Aaron Copland (1900 - 1990) Carlota Baldrís (n. 1960) Richard Wagner (1813 - 1883)

Idil·li de Siegfried

*Sylvain Carboni, trompa

1

Composició de l’orquestra flauta, 2 oboès, 2 clarinets, fagot, 2 trompes, trompeta, 11 violins, s 4 violes, 3 violoncels i 2 contrabaixo Total: 29 músics

Duració total 100 minuts (inclosa la pausa)

Tomàs Grau, director

Dates disponibles del 25 al 30 d’octubre de 2013

26

Una nit de cine udi Also sprach Zarathustra, op. 30: Prel Night on Bald Mountain Simfonia núm. 25, KV 183: Allegro con brio

27

Richard Strauss (1864 - 1949) Modest Mussorgsky (1839 - 1881) - 1791) Wolfgang Amadeus Mozart (1756

Simfonia núm. 7, op. 92: Allegretto Dansa Hongaresa núm. 5 Simfonia núm. 5: Adagietto Norma: Casta Diva Simfonia Fantàstica, op. 14: Dies Irae

2

a Orquestra Nacional Clàssica d’Andorr Orquestra Camera Musicae Composició de l’orquestra ts, 3 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fago s, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombon ins, tuba, 3 percussionistes, arpa, 14 viol s 5 violes, 5 violoncels i 3 contrabaixo Total: 50 músics Duració total 75 minuts (sense pausa)

)

Ludwig van Beethoven (1770 - 1827 Johannes Brahms (1833 - 1897) Gustav Mahler (1860 - 1911) Vincenzo Bellini (1801 - 1835) Hector Berlioz (1803 - 1869)

Gerard Claret, concertino i solista Tomàs Grau, director Dates disponibles del 21 al 24 de novembre de 2013

28

Un conte de Nadal

Un conte de Nadal (estrena) (lletres de les cançons de David Pintó Codinasaltas a partir del text de Charles Dickens) Suite Nadalenca

Cor Infantil Amics de la Unió (Josep Vila Jover, director)

3

Composició de l’orquestra flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, 2 trompeta, arpa, percussió, 4 violins, violes, 2 violoncels i contrabaix Total: 17 músics

Duració total 70 minuts (sense pausa)

29

Albert Guinovart (n. 1962)

Albert Guinovart (n. 1962)

Tomàs Grau, director

Dates disponibles del 15 de desembre de 2013 al 6 de gener de 2014

30

El Bach orquestral

Concert de Brandenburg núm. 6,

31

)

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750

BWV 1051

7* Suite núm. 2 en si menor, BWV 106 Concert en Do Major, BWV 1055* Concert de Brandenburg núm. 1, BWV 1046

4

*Claudi Arimany, flauta

Composició de l’orquestra 3 oboès, fagot, 2 trompes, 6 violins, 2 violes, 2 violes de gamba, 2 violoncels i contrabaix Total: 19 músics

Duració total 90 minuts (inclosa la pausa)

)

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750

)

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750

)

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750

ctor Daniel Espasa, clavicèmbal i dire

Dates disponibles del 17 al 26 de gener de 2014

32

La serenata per a cordes

Crisantemi Serenata per a cordes, op. 20 Reminiscències de llum (estrena) Serenata per a cordes, op. 22

5

33

Giacomo Puccini (1858 - 1924) Edward Elgar (1857 - 1934) Arnau Bataller (n. 1977) Antonin Dvorák (1841 - 1904)

r Corrado Bolsi, concertino-directo

Composició de l’orquestra 12 violins, 4 violes, 4 violoncels i 2 contrabaixos Total: 22 músics

Duració total 105 minuts (inclosa la pausa)

Dates disponibles del 14 al 23 de febrer de 2014

34

La setena de Beethoven i Lluís Claret

Obertura de Les noces de Fígaro,

Wolfgang Amadeus Mozart (1756

35

- 1791)

KV 492

Concert per a violoncel i orquestra,

Robert Schumann (1810 - 1856)

Simfonia núm. 7, op. 92

Ludwig van Beethoven (1770 - 1827

*Lluís Claret, violoncel

Tomàs Grau, director

op. 129*

6

Composició de l’orquestra 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbals, 15 violins, 6 violes, 5 violoncels i 3 contrabaixos Total: 42 músics

Duració total 90 minuts (inclosa la pausa)

)

Dates disponibles del 14 al 19 de març de 2014

36

l’Orquestra Camera Musicae convida Núria Rial

Eduard Toldrà (1885 - 1962)

a* Sis cançons per a soprano i orquestr Quatre cançons en llengua catalana

* Joaquín Rodrigo (1901 - 1999)

Souvenir de Florence, op. 70

*Núria Rial, soprano

7

Composició de l’orquestra i arpa, 12 violins, 4 violes, 4 violoncels 2 contrabaixos Total: 23 músics

Duració total 80 minuts (inclosa la pausa)

37

Piotr Ilich Txaikovsky (1840 - 1893)

Tomàs Grau, director

Dates disponibles del 3 al 8 d’abril de 2014

38

Pelléas et Mélisande

Adagio for Strings Concert per a violí i orquestra, op. 67 bis * Pelléas et Mélisande, op. 46

*Helena Satué, violí

8

Composició de l’orquestra ts, 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fago 2 trompes, arpa, 2 percussionistes, 13 violins, 5 violes, 4 violoncels i 3 contrabaixos Total: 38 músics

Duració total 90 minuts (inclosa la pausa)

39

Samuel Barber (1910 - 1981) Salvador Brotons (n. 1959)

Jean Sibelius (1865 - 1957)

José R. Pascual-Vilaplana, director

Dates disponibles 4 del 30 de maig al 8 de juny de 201

40

41

CurrĂ­culums dels artistes convidats

42

Sylvain Carboni

43

trompa

Nascut a Perpinyà, va iniciar els estudis de música al Conservatori de la seva ciutat, per posteriorment traslladar-se a Montpellier, Genevilliers, Paris i Leipzig.

Ha estudiat amb professors com d, C. Carboni, J.P. Cenedese, O. Brouar , alet J.M. Vinit, P. Petididier, A. Caz J. Rouillard, M. Garcin-Marrou, T. Hauschild i B. Werner.

Des de l’any 2010 és co-solista de l’Opera de Marsella.

Ha guanyat diversos premis i internacionals, com el Primer Prem ia, Svev di II o al concurs Federic el Primer Premi al concurs de l’Associació Catalana de Trompistes a Tarragona.

Ha tocat en diverses orquestres com l’Orchestre National de Montpellier, Orchestre de Cannes, Orchestre de Lamoreaux, Orchestre National d’Île de ue oniq harm Phil e France, Orchestr ève Nice, Orchestre de Chambre de Gen . ster rche ndo uge ler-J i la Gustav-Mah

44

Carlota Baldrís

45

compositora

Nascuda al Vendrell el 1960, va estudiar piano, composició i inst trumentació superiors. Ha realitza obres per piano, música de cambra, l, conjunt instrumental, música cora sardanes, música per teatre, televisió, ballet, música popular i música electroacústica.

Entre les seves obres destaquen: Suite de sant Joan, estrenada pel con ta tratenor Jordi Domènech i l’organis Jonatan Carbó (2013); Cantem per la pau, cantata multidisciplinar per con sta junt de cambra, cors, rapers i el soli Carlos Gramaje, amb projeccions i escenografia, estrenada l’Auditori de Barcelona (2012); Solstici d’estiu, obra estrenada pel guitarrista Juan Becerra a l’auditori de l’EMMPAC (2011) i editada per Clivis (2013).

Groc, blau, vermell, homenatge a i Kandinsky, trio per violí, violoncel ky dins Kan piano, estrenat pel Trio , l’Auditori Pau Casals (2010). Camoan eestr o pian l’illa secreta, suite per nada per Jordi López a l’SGAE de i Barcelona. Cabòries, per contrabaix sta aixi trab con piano, estrenada pel is.

Jonathan Camps i editada per Cliv í, viol per s rtet Les dents del gat, 17 qua ri ato l’Or i o; clarinet, percussió i pian Àngel de Tobies, per solista cor i orla questra de cambra, estrenat amb . solista Marina Rossell Actualment treballa en el recull de gat peces per piano Via làctia encarre tici Sols arra guit per l’ONCE, l’obra per liiscip ltid mu e d’hivern i un project nar per l’Auditori de Barcelona. www.carlotabaldris.com

46

Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra

47

de Tortosa, el Teatre Auditori Sant Cugat, l’Auditori Enric Granados de Lleida i l’Auditori de Barcelona.

Ha actuat amb solistes de prestigi internacional com Narciso Yepes, Victòria dels Àngels, Lluís Claret, , Alexandre Da Costa, Marçal Cervera Ram re Joan Enric Lluna, Jean Pier lois s pal, Claudi Arimany, Patrick Gal L’any 2006 l’ONCA va iniciar les seve . tres d’al , i Joaquín Achúcarro, entre actuacions com a orquestra clàssica Lord per at L’ONCA ha estat dirigida concerts que combina amb el form Yehudi Menuhin en el seu 80è anide cambra. El violinista andorrà versari i per Jordi Casas, Antoni Ros Gerard Claret, un dels principals Marbà, Pierre Cao, Fernando Marina, impulsors de la formació, n’és el Salvador Brotons, David Brophy i concertino director i l’italià Marzio Mario de Rose.

Conti, el director principal per a les produccions en format d’orquestra L’ONCA ha enregistrat obres dels clàssica. compositors com Eduard Toldrà, Xavier Montsalvatge i Pau Casals, a, Ha fet concerts a Andorra, Espany Joaquín Turina, Joaquín Rodrigo, Joan França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i non i - Manén i Ricard Lamote de Grig Portugal, i ha assolit un lloc de pres Albert Guinovart. tigi dins del panorama musical. Ha participat en diversos festivals i tam El novembre del 2004 se li va atorgar del s cert con de s cicle en at bé ha actu la Creu de Sant Jordi de la Palau de la Música Catalana de Barri Generalitat de Catalunya. celona, l’Auditori de Galícia, l’Audito Nacional de Madrid, l’Auditori de www.onca.ad Saragossa, l’Auditori Felip Pedrell

L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) va néixer l’any 1992 en el format d’orquestra de cordes. És gestionada per la Fundació ONCA, una entitat formada pel dit Govern d’Andorra i la Fundació Crè s. ron pat els són en Andorrà, que

48

Gerard Claret

49

violí

L’any 1993, emprèn una etapa professional com a concertino director de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA). El setembre del 2000 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (JONCA) que, com l’ONCA, depèn de Ha actuat amb diferents orquestres la Fundació ONCA, gestionada pel i ha estat dirigit, entre altres, per ministeri encarregat de la cultura del , Antoni Ros Marbà, Edmon Colomer it Govern d’Andorra i la Fundació Crèd Josep Pons i Yehudi Menuhin.

Andorrà. Des del mes de gener del 2007, compagina totes les seves acti de És fundador de l’Escola de Música vitats professionals, amb la direcció Barcelona, del Curs internacional de pedagògica musical de l’espai Trivium a. música de Vic i del Trio de Barcelon de de Sant Julià de Lòria.

De l’any 2000 al 2005 fou director l’Escola Superior de Música de CataL’any 1998 li fou atorgada la Creu lunya (ESMUC). de Sant Jordi de la Generalitat de t - Catalunya. L’any 2010, és nomena És director artístic, des de la seva crea l iona Nac itè Com pel dor ambaixa ció, del Festival Internacional Narciso d’Andorra de la l’Unicef. a). dorr d’An t Yepes a Ordino (Principa

Neix a Andorra el 1951. Des de l’inici de la seva activitat professional, fa més de quaranta anys, s’ha donat a conèixer per la seva doble faceta d’intèrpret i pedagog.

50

Cor Infantil Amics de la Unió

El Cor Infantil Amics de la Unió neix el 1996 amb l’Escola de Música creada dins la Societat Coral Amics des de la Unió de Granollers. Dirigida r, dels seus inicis per Josep Vila i Jove s aquesta formació de veus blanque d’entre onze i disset anys destaca per la qualitat, l’eclecticisme i la s. singularitat de les seves produccion s El cor ha dut a terme òperes infantil sa com Brundibar a Therezin de H. Krá , o Hansel i Gretel d’E. Humperdinck espectacles per a públic escolar i familiar com Somnis de Músic, o !; concerts teatralitzats com V-E-U-S inal sempre buscant una manera orig i sorprenent de presentar la música, renovant així la tradició coral al nostre país.

El Cor Infantil ha cantat sota la direcció de mestres com Christian Grube, Michael Boder, José Luís Basso, Daniele Callegari,

51

Manel Valdivieso o Òscar Boada i ha actuat als principals auditoris, festivals i cicles corals del país. El cor s ha col·laborat també en produccion tre Tea n Gra de la temporada del del Liceu com Der Rosenkavalier de R. Strauss (2010), I Pagliacci de R. de Leoncavallo i Cavalleria Rusticana P. Mascagni (2011).

La formació, que ha estat premiada ns en reconeguts concursos i certàme sing ples Peo corals (Concurs Let the de la Unió Europea de Radiodifusió, YEAH! Awards, Certamen Coral de Tolosa, Certamen Juvenil de Habaneras de Torrevella, Festival de Cantonigròs...), ha dut a terme els diversos enregistraments d’entre de Day cing quals destaquem Dan John Rutter i Ceremony of Carols de Britten (La Mà de Guido - 2012). www.amicsdelaunio.org

52

Albert Guinovart

53

compositor

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, marxà a Londres per ga estudiar amb la pianista i pedago siMaria Curcio. La seva activitat mu s: cal es divideix en diferents vessant i composició, orquestració, docència la interpretació pianística.

Com a pianista ha tocat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, Orchestre Nationale de Montpellier, Gürzenich OrchesterKölner Philarmoniker, i Franz Liszt Orchestra. També ha col·laborat amb , artistes com Victoria de los Ángeles lio Barbara Hendricks, María Bayo, Emi to.

Aragón, Jaume Aragall o Nacho Dua

t Ha enregistrat diversos discos tan com ors d’obres de diferents aut c Joaquín Turina, Enric Granados, Isaa uín Joaq ler, Albéniz, Stephen Hel Rodrigo i Xavier Montsalvatge, com d’obres seves per a piano, i piano i orquestra.

El seu catàleg d’obres com a compona sitor inclou dues òperes: Alba Eter nabu i a; Baix a i Atzar; un ballet: Terr . tica brís cam i dant música simfònica simu s seu És conegut també pels cals: Mar i Cel (1988 i 2004), Flor de 4), Nit (1992), Desconcerto Grosso (199 3) (200 na celo Bar Gaudí, el musical de i Paradís (2005).

Des de 2002 és professor d’orquestració i composició a l’ESMuC (Escola Superior de Música de Catalunya), i va ser el primer En els seus recitals com a solista artista en residència de l’Orquestra combina les seves pròpies obres amb Camera Musicae. el gran repertori pianístic. www.albertguinovart.com

54

Daniel Espasa

55

clavicèmbal i director

Martin a l’Escola Superior de Música Nascut a la Canonja, va estudiar de Catalunya (ESMuC), cursos amb piano als Conservatoris de Tarrai Pierre Hantaï i Olivier Beaumont, gona i Barcelona, i arquitectura a amb bra estudis de música de cam t l’E.T.S.A. de Barcelona. Ha treballa J. Savall, P. Memelsdorff, J.-P. Canicom a compositor, pianista i director hac i M. Kraemer, inicia una intensa musical de teatre, dansa i televisió , activitat en grups de música barroca i (TV3 i TVE). A més de ser productor esta aqu En a renaixentista i medieval. compositor de diversos discs de Lídi Le etapa treballa amb Hespèrion XXI, Pujol, també és director musical, , 1750 ia dèm t Concert des Nations, l’Aca pianista i acordionista de la cantan a, enc Mala Punica, La Hispanoflam Maria del Mar Bonet. Ha dirigit Les sacqueboutiers de Toulouse i La l’ensemble de música contemporàCaravaggia. Ha actuat en prestigionia Bcn216, i ha estrenat i enregistrat sos festivals de música i sales de peces per a piano del compositor i Àsia.

3 és concerts d’Europa, Amèrica Joan Albert Amargós. Des del 200 Des del 2005 és director de r pianista i clavecinista col·laborado nadí.

- l’orquestra barroca Vespres d’Ar de l’Orquestra Simfònica de Barcelo na i Nacional de Catalunya (OBC). ió Actualment és professor d’Improvisac r erio Sup de i Música de cambra a l’Escola Després de completar els estudis de Música de Catalunya (ESMuC). clave i baix continu amb Béatrice

56

Corrado Bolsi

57

violí i director

com a solista sota la direcció de Neix a Roma, on comença a estudiar R. Alessandrini, J. Cayers, violí al Conservatori de Santa Cecília.

H.Christopher, C. Hogwood, R.King, Continua la seva formació violinís E. Martínez-Izquierdo, J. Pons, tica amb P. Vernikov i de música de s.

- H. Schellenberger, G. Van Waa cambra amb F. Rossi i P. Farulli, mem bres del Quartetto Italiano.

Ha estat convidat com a concertino per orquestres de renom com ara Arran del seu interès per la interBeethoven Akademie d’Amberes, Ors, pretació amb instruments original questra Ciutat de Granada, Orques viatja a París, on comença a tocar tra ues Orq . tra Simfònica de Madrid, amb l’Ensemble Mosaïques de C. Coin l Simfònica de Barcelona i Naciona Més tard desenvolupa una estreio Ràd la de Catalunya, Orquestra de ta col·laboració amb C. Hogwood, de era l’Òp de Bèlgica, Orquestra de F.Biondi i J. Savall, i ofereix inconta Flandes, Orquestra del Gran Teatre bles concerts per tot Europa així com bé s. del Liceu, WDR de Colònia. Tam realitza nombrosos enregistrament els en t ha col·laborat intensamen P. tres ues darrers anys amb les orq Ha conreat una intensa activitat rFila l Rea t Sarasate de Pamplona i la concertística com a solista, intèrpre monia de Galícia. de cambra, concertino o concertinortodirector, que inclou un ampli repe Corrado Bolsi toca un violí Andrea fins iga ant sica mú la de ri que va des Guarnieri de 1650. . a la de compositors contemporanis Ha actuat a nombroses sales de con www.corradobolsi.com t toca ha i a, rop d’Eu s ival certs i fest

58

Arnau Bataller

59

compositor

at, Nascut a Alzira el 1977 ha compos entre d’altres, la banda sonora dels llargmetratges La Hermandad, Lo Mejor de Eva, Herois, La Herencia Vals demar, La Sombra Prohibida i 14 Day with Victor. Ha composat la música ó de la sèrie Polseres Vermelles i Uni Musical Da Capo per a Canal9, així com les minisèries per a TVE Operana ción Jaque, i Ermessenda o Barcelo Ciutat Neutral per a TV3. Ha estat el primer compositor en enregistrar una banda sonora amb l’Orquesta del Gran Teatre del Liceu. A més de otreballar regularment amb la maj ha ria d’orquestres de centre Europa, La realitzat gravacions als estudis de Paramount a Los Angeles.

Posseeix el títol de composició en l’especialitat de música de cinema n atorgat per la University of Souther el com així eles California de Los Áng nde professor de violí. A més, ha gua ició pos com yat diversos premis de a la entre els que destaquen el premi l ndia mu ll nive Millor música de TV a Film al tion atorgat per la Interna Music Critics Association el 2012, el premi de la crítica 2010 al millor compositor audiovisual a Espanya, o el primer premi al XIV Concurs de Composició Internacional per Orquestra de Múrcia.

És professor de composició per a mitjans audiovisuals a l’EscolaSuperior de Música de ri Catalunya (EsMuC) i al Conservato En l’apartat de música de concert, les . agó d’Ar als Superior de Música seves peces han sigut interpretades EEUU, Alemanya, Itàlia, Corea del Sur, Colòmbia i Espanya. Ha escrit música i per a orquestra, música de cambra www.arnaubataller.com música per a banda simfònica.

60

Lluís Claret

61

violoncel

ta la Filharmònica Txeca, sota la batu a, Nascut el 1951 al Principat d’Andorr Karl lez, Bou et de directors com Pierre de pares catalans exiliats, Lluís Clar old Münchinger, Dimitri Kitaienko, Wit inicia els seus estudis musicals a lav Vac , colm Lutoslawski, George Mal l’edat de nou anys. El 1964, es trasllaNeuman i Mstilav Rostropovitch. r da a Barcelona on, després d’obteni ocui La música de cambra sempre ha els màxims guardons al Conservator seva la pat un lloc especial en del Liceu, comença a rebre els consells activitat professional. Va fundar s d’Enric Casals que serà durant mol el Trio de Barcelona (1981-1993) i anys, i malgrat no ser violoncel·lista, col·labora sovint amb d’altres intèrel seu principal professor. També prets de prestigi. estudia a França, Itàlia i Estats Units amb Maurice Gendron, Radu Aldu a Lluís Claret és convidat regularment lescu i Eva Janzer. György Sebök i os curs Con de ts formar part dels jura Bernard Greenhouse són igualment s, Internacionals (Rostropovitch / Parí el dues personalitats determinants en / lo Pao , ton Leonard Rose / Washing l posterior desenvolupament musica y Helsinki, Trapani / Sicilia). Des de l’an de Lluís Claret. iornac Inte o curs 2003 presideix el Con nal Lluís Claret-Ciudad de Moguer.

Després de guanyar els primers ls premis als Concursos internaciona El seu repertori s’estén des de Bach 6), de Bologna (1975), Pau Casals (197 fins als contemporanis i comprèn Mstilav Rostropovitch (1977), etc. és i obres nts estrenes, primeres audicions convidat com a solista per importa s acitor pos Si- dedicades de molts com orquestres, entre elles l’Orquestra lez, Bou i, wsk slaw ò- tuals (Dutilleux, Luto mfònica de Washington, la Filharm ). etc. , rles l Xenakis, Guinjoan, Cha nica de Moscou, l’Orquestra Naciona de França, l’Orquestra de Cambra www.lluisclaret.ad Anglesa, la Filharmònica Hungàrica,

62

Núria Rial

63

soprano

Formada musicalment a Catalunya, de on va cursar els graus professionals ar cant i piano, Núria Rial es va trasllad forel 1998 a Suïssa per ampliar la seva a mació amb el professor Kurt Widmer la Musik-akademie der Stadt Basel, on va obtenir el diploma de solista. Ben iaviat, la soprano començà a compag a nar els estudis amb actuacions cad nvegada més nombroses, tant a Espa er ya com a la resta d’Europa, i va pod é conèixer músics i directors com Ren Jacobs, Giovanni Antonini, Fabio Bosi nizzoni, Pierre Cao, Attiglio Cremone i orquestres com Kammerorchester Basel, Orchester des Schola Cantorum r, Basiliensis, Zürcher Kammerorcheste Concerto Köln, Camerata Köln, Les Cornets Noirs, La Fenice, Arpeggiata, Akademie für Alte Musik Berlin.

Howard Griffiths, Thomas Hengelbrock, i amb orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Bayersiche Rundfunk München, Kammerorchester München, Kammerorchester Zürich, English Concert, entre d’altres. En el camp de l’òpera, ha actuat en els teatres ·les, d’Innsbruck, La Monnaie de Brussel ín, Berl de en Lind Staatsoper Unter den s, Parí de es Thèâtre des Champs Elisé ia Theater Basel, Carlo Felice de Genova l’òpera de Ginebra.

Ha enregistrat pels segells discogràfics Sony BMG, Harmonia Mundi, Glossa, Alpha, Mirare, OEHMS Classics i ha obtingut excel·lents crítiques. Molts dels seus concerts han estat enregistrats per la ràdio per cadenes com Radio Nacional de erisoc España, Catalunya Música, Bay La música del renaixement i del barr DRS2 io Rad r eize cher Rundfunk, Schw sempre ha ocupat un espai predomi lia), (Ità RAI ), (Suïssa), ORF1 (Àustria nant en l’activitat de Núria Rial, però s entre d’altres, i algunes de les seve del també sovint actua amb repertoris es mes ans retr t actuacions han esta s classicisme, romanticisme i principi pels canals televisius Arte y Mezzo. del segle XX, en aquest àmbit ha cantat amb directors com Antoni Ros www.nuriarial.com Marbà, Salvador Mas,

64

Helena Satué

65

violí

ar La violinista Helena Satué va començ s. a estudiar el violí a l’edat de cinc any Després d’obtenir els títols al Conserevatori de Barcelona i a l’Escuela Sup i rior de Música Reina Sofía de Madrid ioposteriorment al Conservatori Nac nal Superior de Paris, Helena segueix perfeccionant-se a la Hochschule für Musik Köln des de 2009 amb la professora Mihaela Martin.

La seva experiència artística passa per la interpretació orquestral, cambrística i solista. Ha obtingut, durant tres anys, la beca d’estudis a l’estranger de la Generalitat de Catalunya.

Ha perfeccionat la formació amb nombrosos cursos i màster-classes impartits, entre d’altres, per personalitats del violí com ara Yehudi l, Menuhin, Zakhar Bron, Ida Haende Situada en l’èlit de joves músics esje Ant , aya Wat Mauricio Fuks, Keiko panyols, la crítica l’ha descrit com una Weithaas o Stefan Picard. , violinista de condicions excepcionals amb un domini absolut i virtuós de Actualment és membre del Qvixote la l’instrument, i de primer nivell per ola Quartet i professora de violí a l’Esc tècnica refinada i elegant. ya. alun Cat Superior de Música de Helena guanya el primer concurs als dotze anys seguit de nombrosos premis i recompenses en diversos concursos nacionals i internacionals.

Toca un instrument Guarneri del Gesù de 1740. l www.qvixotequartet.es/helena.htm

66

67

Memòria de la Temporada 2012-2013

68

L’Orquestra Camera Musicae en xifres

més de

35.000

198 obres

programes de mà i cartells per temporada més de

15.000

espectadors per temporada més de

0 28.00de música minuts interpretats

més de 250 concerts ys realitzats en 7 an més de 60 produccionsanys realitzades en 7

69

interpretades

107 espais

de concert diferents

99 compositors

interpretats

89 artistes

convidats

de 8 a 130 intèrprets dalt de l’escenari

depenent del concert i l’espai

70

“Camera Musicae s’ha emportat el [premi] de millor obra de sala pel muntatge operístic Bastià i Bastiana.”

Diari Segre. 15/09/06

a “... apuesta por ópera contemporáne de po catalana de la mano de un gru grandes intérpretes. ” Pablo Meléndez-Haddad ABC. 11/12/09

“Es tracta de la primera orquestra un catalana i espanyola en presentar projecte de micromecenatge.”

9/11

Revista Musical Catalana . 05/0

“La música impacta. L’obertura i és contundent i revela un gran ofic amb at nsit inte en aconseguir la només onze músics.”

Jordi Maluquer El Punt. 15/12/09

e“Cal destacar la fascinant compen sics mú vint de tració entre els prop que ocupaven l’escenari.”

Marta Trill 12

Revista Musical Catalana. 06/06/

Recull de premsa

“Buen trabajo del grupo instrumental con la seguridad .” de un director solvente y de recursos Jorge de Persia La Vanguardia. 17/12/09

“En ple clímax, liderat per la secció de metalls, va arribar un exhuberant moment percutiu ple de swing.”

Ramón Súrio La Vanguardia. 03/08/12

71

“Tarragona actúa en el Palau de la Música. La Orquestra Camera Musicae deleita en Barcelona.”

Eloi Tost 7/10 24/0 na.

Diari de Tarrago

“Camera Musicae: enginy, qualitat i nous formats.”

Xavier Chavarria lana. 27/05/13 Cata Revista Musical

“El músico Chano Domínguez y la on Orquestra Camera Musicae triunfar s.”

Reu de uny Fort tre Tea el anoche en Diari de Tarragona. 22/06/13

72

Memòria de concerts

73

any 2012 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37

21 de gener 22 de gener 27 de gener 11 de febrer 12 de febrer 23 de març 27 de març 30 de març 1 d’abril 20 d’abril 21 d’abril 22 d’abril 6 de maig 18 de maig 20 de maig 26 de maig 27 de maig 2 de juny 3 dejuny 2 d’agost 3 d’agost 4 d’agost 5 d’agost 11 d’agost 17 d’agost 10 de setembre 28 d’octubre 16 de novembre 22 de novembre 23 de novembre 24 de novembre 27 de novembre 15 de desembre 16 de desembre 22 de desembre 28 de desembre 29 de desembre

Cambrils Vimbodí La Canonja El Vendrell (Auditori de l’EMMPAC) Salou (Teatre Auditori) Constantí Tarragona (Teatre Metropol) Riudoms La Pobla de Mafumet Mataró El Morell Creixell Molins de Rei na) Tarragona (Auditori Caixa Tarrago La Selva del Camp La Sénia Vila-seca (Auditori Josep Carreras) Reus (Teatre Fortuny) Reus (Teatre Fortuny) Creixell Barcelona (Palau de la Música) Altafulla (Festival) Segur de Calafell (Festival) El Catllar Gerri de la Sal (Festival Rialp) Monestir de Santes Creus na) Tarragona (Auditori Caixa Tarrago Reus (Teatre Fortuny) Valls (Teatre Principal) Tarragona (Teatre Metropol) Constantí Barcelona (Petit Palau) Barcelona (Església Crist Redemptor) Barcelona (L’Auditori) Reus (Teatre Fortuny) Tarragona (Palau de Congressos) Sant Celoni (Ateneu)

74

POSEM L’ACCENT EN LA CULTURA CORRESPON AL SERVEI D’ASSISTÈNCIA AL CIUTADÀ LA GESTIÓ DEL SERVEI DE CULTURA, QUE TÉ PER OBJECTE EL FOMENT DE LES ACTIVITATS CULTURALS DELS AJUNTAMENTS I LES ENTITATS DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L'EBRE. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I EL FOMENT DE LA CREATIVITAT CULTURAL DE LES NOSTRES COMARQUES SÓN OBJECTIUS PRIORITARIS PER LA DIPUTACIÓ.

75

Crèdits

Direcció artística Tomàs Grau

President

David Molina

Gestió

Míriam Farré

Disseny gràfic Cesc Grau

Fotografia

Daniel Carrillo Igor Cortadellas Flore.ws Jordi Ribó Mercè Rial

Pàgina web

Josep Pedrola - SINÀPSI Manel Espunyes

Agraïments

Eulàlia Grau Oliver Márquez Rut Martínez

Contacte

Orquestra Camera Musicae 608 116 925 om info@orquestracameramusicae.c m e.co sica amu www.orquestracamer

76

Temporada 2013-2014

patrocina:

amb el suport de:

col路labora: