Llibre Temporada de Concerts 2019-20

1

19 20

{ Temps d’Emocions }

TOMÀS GRAU

DIRECTOR TITULAR I ARTÍSTIC

2

OBERTURA 7 9 11 13 15 17

3

Orquestra Simfònica Camera Musicae Presentació de la temporada Principals artistes convidats Director titular i artístic Principal director convidat Músics de l’OCM

PROGRAMES

1 Judith Jáuregui & OCM 2 Simfonia Tità de Mahler 3 Gautier Capuçon & OCM 4 Star Wars i altres B.S.O. de John Williams 5 La Pastoral de Beethoven 6 An American in Paris 7 Mark Padmore & OCM 8 Gran Missa en Do menor de Mozart 9 Alexei Volodin & OCM 10 Paul Lewis & OCM 11 Concierto de Aranjuez 12 Gira Centenari Orquestra Pau Casals

21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43

CURRÍCULUMS 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55

Judith Jáuregui Liviu Prunaru Gautier Capuçon Cor de Noies de l’Orfeó Català Vladimir Kulenovic Daniel Kharitonov Gábor Takács-Nagy Anthony Gabriele Mark Padmore Pablo Hernández

CODA

Memòria de concerts Recull de premsa Crèdits

69 70 73

56 57 58 59 60 61 62 63 64 65

Ulrike Haller Marta Mathéu Joan Francesc Folqué Carles Pachón Cor Lieder Càmera Alexei Volodin Paul Lewis Pablo Sáinz Villegas Carlos Miguel Prieto Jordi Mora

4

5

OBERTURA

6

7

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), fundada l’any 2006, ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic per la seva tasca de divulgació de la música clàssica en sectors molt diversos, prestant especial atenció al públic melòman i jove. Ha actuat en sales com el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, l’Auditorio Nacional de Música de Madrid i el Palacio Euskalduna de Bilbao, entre d’altres. L’OCM desplega les seves temporades de concerts de producció pròpia a Barcelona, Tarragona i Lleida.

Des del seus inicis, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada 2017-18 el mestre Salvador Mas n’és el principal director convidat, rol que abans van exercir Jordi Mora i José Rafael Pascual Vilaplana. L’OCM va iniciar la temporada 2009-10 el seu projecte de residència a l’Auditori del Tívoli del Vendrell, vigent en l’actualitat.

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha col·laborat amb directors

ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE LA SIMFÒNICA MEDITERRÀNIA

com Antoni Ros Marbà, Edmon Colomer, Rinaldo Alessandrini, Josep Caballé Domenech, John Rutter, Virginia Martínez, Salvador Brotons, Diego Martin-Etxebarria i Massimo Spadano; i solistes com Stephen Kovacevich, Sabine Meyer, Steven Isserlis, Patricia Kopatchinskaja, Alexander Melnikov, Seong-Jin Cho, Alice Sara Ott, Sayaka Shoji, Albrecht Mayer, Clara-Jumi Kang, Ainhoa Arteta, Asier Polo, Leticia Moreno, Pablo Ferrández, Judith Jáuregui o Rafael Aguirre, entre d’altres.

Tot i realitzar la seva activitat principalment a Catalunya, l’OCM també actua de manera periòdica arreu de l’estat espanyol i ha realitzat una gira de concerts per diferents ciutats d’Alemanya, Suïssa i República Txeca. Ha enregistrat, entre d’altres, els discs Alba Eterna, Tempesta esvaïda, Un conte de Nadal i Mediterráneo. www.orquestracameramusicae.com

8

{ Temps d’Emocions } “La música és la manera divina d’explicar les coses més belles i poètiques al cor” Pau Casals

9

La nova temporada de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha estat articulada per mostrar-vos les molt variades sonoritats que ens ofereix el repertori simfònic. Hem seleccionat obres imprescindibles de compositors que van marcar un abans i un després en el desenvolupament del llenguatge musical, les aportacions dels quals són fonamentals per a descobrir aquesta connexió màgica que hi ha entre la música que escoltem i les emocions que sentim.

TEMPS D’EMOCIONS PRESENTACIÓ DE LA TEMPORADA 2019-20

Amb la complicitat i el talent d’uns solistes i directors convidats que, tant per la seva impressionant trajectòria com pel seu compromís amb la qualitat i perfecció interpretatives, s’han guanyat els màxims elogis de la crítica i del públic, volem seguir caminant amb l’objectiu de fer que els nostres concerts siguin experiències úniques i inoblidables per a tots els qui vulgueu acompanyar-nos.

Abordem amb una il·lusió enorme aquesta nova temporada per confirmar el que pretenem aconseguir, seguir desenvolupant el nostre ja consolidat projecte que, a banda d’estar motivat per la recerca de l’excel·lència artística, aquesta temporada té la voluntat de mostrar-vos un nou univers sonor.

10

11

JUDITH JÁUREGUI

LIVIU PRUNARU

GAUTIER CAPUÇON

VLADIMIR KULENOVIC

GÁBOR TAKÁCS-NAGY

MARK PADMORE

PAUL LEWIS

PABLO SÁINZ VILLEGAS

CARLOS MIGUEL PRIETO

PRINCIPALS ARTISTES CONVIDATS

ALEXEI VOLODIN

12

13

Nascut a Barcelona l’any 1979, realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat, on obté el títol de Professor Superior en Direcció de Cors, guardonat amb el Premi d’Honor, l’any 2003. Prossegueix els seus estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obté el Títol Superior de Direcció d’Orquestra, assolint les màximes qualificacions, l’any 2007. Complementa la seva formació en els Wiener Meisterkurse 2006 i 2007, en l’especialitat de Direcció d’Orquestra.

TOMÀS GRAU DIRECTOR TITULAR I ARTÍSTIC

Ha dirigit, entre d’altres, solistes de talla nacional i internacional com Patricia Kopatchinskaja, Sabine Meyer, Alexander Melnikov, Seong-Jin Cho, Steven Isserlis, Alice Sara Ott, Stephen Kovacevich, Sayaka Shoji, Albrecht Mayer, Clara-Jumi Kang, Asier Polo, Leticia Moreno, Ainhoa Arteta, Judith Jáuregui, Jesús Reina, Josu de Solaun i Albert Guinovart a les principals sales de concerts de Catalunya i l’estat espanyol.

Actualment és el director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, i el conviden regularment a dirigir d’altres formacions, com la Stuttgarter Kammerorchester, Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia, Orquesta Sinfónica de Burgos, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquesta Sinfónica Vigo 430, Orquesta Clásica Santa Cecilia, Orquesta Academia Galamian i Camerata Eduard Toldrà, entre d’altres.

Entre els seus compromisos més immediats destaquen els seu debut a sales com la Tonhalle de Zürich i la Smetana Hall de Praga, i dirigint solistes com Gautier Capuçon, Paul Lewis, Mark Padmore, Alexei Volodin, Liviu Prunaru i Maria Solozobova. www.tomasgrau.com

14

15

Nascut a Barcelona, Salvador Mas es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Becat per la Fundació Juan March i el Ministeri de Ciència i Recerca austríac, va cursar direcció orquestral i coral amb Hans Swarowsky i Günther Theuring, respectivament, a l’Escola Superior de Música i Art Dramàtic de Viena. Va ser becat en dues ocasions, per estudiar a Salzburg amb Bruno Maderna i a Siena amb Franco Ferrara.

SALVADOR MAS PRINCIPAL DIRECTOR CONVIDAT

Salvador Mas ha estat guardonat per la Fundació Espanyola de la Vocació i pel Ministeri de Ciència i Recerca austríac, com també en el II Concurs Internacional Hans Swarowsky de Directors d’Orquestra.

Va iniciar la seva carrera professional a l’Òpera de Magúncia, i va ser nomenat director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, posteriorment principal director convidat d’aquesta formació i, finalment director de l’Orfeó Català.

A més de dirigir les principals orquestres espanyoles, Mas és invitat sovint a Àustria, Bèlgica, Canadà, Israel, Itàlia, Japó, Mèxic, Polònia, Romania i, de manera periòdica, a les orquestres de la Ràdio de Berlín, Leipzig i Saarbrücken, i a l’Orquestra Filharmònica de Munic.

Ha estat director titular de l’Orquestra Filharmònica del Würtemberg (Alemanya), de l’Orquestra Simfònica del Limburg de Maastricht (Països Baixos), de l’Orquestra Simfònica i del Cor del Musikverein de Düsseldorf (Alemanya), de l’Orquestra de Cambra d’Israel i de l’Orquestra Ciutat de Granada.

16

17 FLAUTES Neus Puig * Irene Ferrer Aleix Vaqué

OBOÈS Pau Roca * Roberto Ordax Montse Piqué

CLARINETS Jordi Cornudella * Lluís Casanova Naüm Monterde

FAGOTS Dani Ortuño * Pepa Fusté Laia Magrí

TROMPES Pablo Hernández * Jordi Guasp Raül Garrido Juanmi Marzá

TROMPETES Carlos Martí * Josep Lluís López David Urrutia

TROMBONS Jordi Masip * Senent Domingo Joan Palacio

TUBA David Llopart *

TIMBALS · PERCUSSIÓ Pau Montané * Iván Herranz Alejandro Llorens Pere Cornudella

ARPA Esther Pinyol *

ORGUE · CLAVE Josep Mateu *

PIANO Jordi Humet *

MÚSICS DE L’ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE VIOLINS PRIMERS Joel Bardolet ** Christian Torres Andrea Chao José Néstor Tomás Bernat Piqué Ariadna Gabarrell Heriberto Fonseca Jordi Coll Marc Charles Irantzu Zuasti Sergi Claret Anna Roca

VIOLINS SEGONS Cati Reus * Gabriel Coll * Bernat Bofarull Joan Marsol Albert Barbeta Eduard Sobrado David Gómez Carles Puig Noemí Rubio Núria Ayats Gisela Ruiz

VIOLES Mariona Oliu * Miquel Córdoba * Félix Gallego Núria Garcia Gemma Pujol Cristina Izcue Elena Martínez Laura Bosch

VIOLONCELS Ferran Bardolet Amaia Ruano Albert Castán Carmen Gómez Nico Cobo Elisa González-Pola

CONTRABAIXOS Enric Boixadós * Eduard Arribas Jan Fité Iu Boixader Oscar Laso

**concertino *solista

18

19

PROGRAMES DE LA TEMPORADA 2019-20

20

JUDITH JÁUREGUI & OCM

EL CONCERT DE SCHUMANN I LA PATÈTICA DE TXAIKOVSKI

21

1

REPERTORI R. SCHUMANN: Concert per a piano i orquestra, op. 54 P.I. TXAIKOVSKI: Simfonia núm. 6, op. 74 ‘Patètica’

LA MÚSICA COM A TERÀPIA INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Judith Jáuregui, piano Tomàs Grau, director

Sense que existís la musicoteràpia com a disciplina, Txaikovski i Schumann experimentaren que la música és un remei imprescindible per pal·liar els terribles efectes que la depressió, en el primer, i el transtorn bipolar, en el segon, els van marcar la vida per complet.

La gestació del concert per a piano de Schumann va tenir lloc després que ell es restablís d’una de les crisis nervioses que, des dels 24 anys, l’afectaren de forma més persistent. El 1846 va reprendre la idea d’escriure un concert per a piano a partir d’una obra anterior, la Fantasia per a piano i orquestra en la menor, afegint-hi dos moviments amb els quals va crear un dels cims del repertori pianístic.

SETEMBRE & NOVEMBRE 2019

Modest Txaikovski va sentir la que seria l’última composició del seu germà i li va dir que era una simfonia Patetícheskaya. ‘Patètic’ significa que quelcom té un gran contingut emocional, just el que Txaikovski aconsegueix en cadascun dels quatre moviments que componen l’obra: alterar el nostre estat d’ànim i fer-nos sentir des de la tristesa fins a l’alegria, passant per la soledat, la melancolia i l’esperança. A més, es parla d’aquesta peça com una simfonia de l’Ethos, perquè ens explica en detall la personalitat i el caràcter del compositor. Per això, i pel fet que Txaikovski morí nou dies després d’estrenar-la, també ha estat considerada com un ‘testament vital’ i fins i tot com un Rèquiem.

22

SIMFONIA TITÀ DE MAHLER LIVIU PRUNARU & OCM

23

2

REPERTORI F. MENDELSSOHN: Concert per a violí i orquestra, op. 64 G. MAHLER: Simfonia núm. 1 ‘Tità’

A FOC LENT INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Liviu Prunaru, violí Tomàs Grau, director

OCTUBRE 2019

Mendelssohn havia promès al seu amic violinista Ferdinand David que li escriuria un concert. Va trigar sis anys a complir la paraula donada, però l’espera valgué la pena. Considerat ‘el més clàssic de tots els romàntics’, Mendelssohn inclogué en aquest concert algunes novetats que compositors posteriors van prendre com a exemple: és el violí i no l’orquestra qui introdueix el tema inicial del primer moviment, la cadenza no es troba al final sinó abans de la reexposició i, a més, el solista també exerceix d’acompanyant de l’orquestra en moltes ocasions.

Mahler també trigà força temps en acabar la seva primera simfonia -del 1884 al 1888-. Està inspirada en l’obra de Jean Paul titulada ‘Tità’, però no es tracta d’un poema simfònic sinó d’un reflex de les emocions, l’humor i el drama que el compositor visqué en llegir la novel·la. El so d’un cucut, representat pel clarinet en el primer moviment, com també el ritme de vals del segon moviment, retraten el seu amor per la natura i els records d’infància i de joventut. La marxa fúnebre del tercer moviment, amb una transformació de la cançó Frère Jacques, dibuixa musicalment el quadre de Jacques Callot en què uns animals assisteixen al funeral d’un caçador.

L’enèrgic quart moviment serveix de final triomfal.

24

GAUTIER CAPUÇON & OCM ELS PLANETES DE HOLST

25

3 REPERTORI P.I. TXAIKOVSKI: Variacions Rococó, op. 33 G. HOLST: Els Planetes, op. 32

PASSAT, PRESENT I FUTUR INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Cor de Noies de l’Orfeó Català Gautier Capuçon, violoncel Tomàs Grau, director

NOVEMBRE 2019

El Rococó fou un moviment artístic caracteritzat, en pintura, per la suavitat dels colors i l’amabilitat dels temes. En música, Mozart en fou un dels seus màxims representants a l’inici de la seva carrera, amb obres on advocava per melodies lleugeres i enganxoses, estructures molt clares i poc ús del contrapunt. Txaikovski, amb les Variacions escrites l’any 1876, va retre homenatge a aquest estil mozartià que tant admirava, proposant un tema i set variacions en les quals el violoncel·lista ha de demostrar tant el seu virtuosisme tècnic i expressiu com el seu mestratge per dialogar amb l’orquestra.

També Holst demostrà el seu enorme mestratge en composar entre els anys 1912 i 1918 l’obra que el catapultà a la fama internacional.

Cadascun dels set planetes que dibuixà -ometé la Terra- va acompanyat d’un subtítol que ajuda a comprendre les múltiples inspiracions que Holst buscà, i que no arriben a descriure un programa concret sinó les seves impressions sobre la influència de l’astrologia, l’imaginari de la mitologia, el misteri del destí i la volubilitat de l’esperit humà. A diferència de Txaikovski, que mirà al passat musical però sense renunciar al seu present a l’hora de composar les variacions Rococó, Holst s’aferrà a les influències musicals del seu present per obrir una finestra cap al futur.

26

STAR WARS

I ALTRES B.S.O. DE JOHN WILLIAMS

27

4 REPERTORI J. WILLIAMS: Star Wars, Harry Potter, Superman & E.T.

LA MÚSICA QUE ES VEU INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Vladimir Kulenovic, director

DESEMBRE 2019

Escoltar les bandes sonores de John Williams és tenir l’oportunitat de veure’ns a nosaltres mateixos davant de l’emoció d’una gran pantalla. La seva música és absolutament imprescindible per entendre el fet que, quan una composició és extraordinària, tant se val si el seu sentit inicial era acompanyar una imatge, perquè és capaç de transcendir aquesta idea i emprendre una vida en solitari.

Una barrera que ja va trencar el compositor Eric Wolfgang Korngold amb les seves primeres bandes sonores i que John Willliams ha dilapidat completament.

La seva carrera està avalada per una sòlida formació acadèmica i per set dècades dedicades a la composició d’obres per al cinema, la televisió, el teatre, esdeveniments mundials i sales de concerts, obres que han rebut un enorme reconeixement. El gran premi de Williams no només té forma de 5 Oscars, 4 Globus d’Or i 23 Grammy, entre molts d’altres, sinó la forma de provocar que persones molt diferents s’emocionin igual. Aconseguir que una música potenciï de tal manera una imatge perquè sense veure-la siguem capaços de rememorar la mateixa por, el mateix somriure, el mateix plor o la mateixa tristesa que ens va provocar per primera vegada no és una empresa fàcil…Tanmateix, Williams ho aconsegueix com ningú.

28

LA PASTORAL DE BEETHOVEN GÁBOR TAKÁCS-NAGY & OCM

29

5 REPERTORI P.I. TXAIKOVSKI: Concert per a piano i orquestra núm. 1, op. 23 L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 6, op. 68 ‘Pastoral’

EXPERIÈNCIES HUMANES I NATURALS INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Daniel Kharitonov, piano Gábor Takács-Nagy, director

GENER 2020

El Nadal del 1874 Txaikovski va ensenyar a Nicolái Rubinstein el concert per a piano que havia escrit. La reacció del seu amic, dura i freda, no li agradà gens, tot i que no desaprofità les crítiques rebudes i decidí reescriure’n certs passatges i modificar-ne algunes melodies. Rubinstein no li estrenà l’obra, però la interpretà molt i contribuí així a la seva projecció. Les novetats d’aquesta composició, a banda del mestratge del seu autor, són: el primer moviment té tres temes, malgrat que només en desenvolupa el segon i el tercer; el segon moviment és lent però conté un Scherzo a la part central i el tercer és un Rondó que inclou un passatge d’octaves diabòlic.

Beethoven no era sols l’artista malhumorat, vehement i amargat que solem imaginar-nos, sinó també una persona positiva i bromista que gaudia passejant per la natura. La seva Simfonia núm. 6 està influenciada pel Retrat musical de la natura del compositor Justin Heinrich Knecht i intenta reflectir el mateix -camp; rierol, ocells; pastors; tempesta; goig i agraïment-, però de forma diferent. Els títols dels moviments pretenen evocar records campestres i alhora mostrar que la naturalesa, de la mateixa manera que ens brinda un espai per a les celebracions, ens sorprèn amb una tempesta, com la vida mateixa.

30

31

6

REPERTORI G. GERSHWIN: An American in Paris B.S.O.

AN AMERICAN IN PARIS

INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Anthony Gabriele, director

GENER & FEBRER 2020

A diferència d’altres pel·lícules que adaptaven musicals de Broadway per al cinema, An American in Paris parteix d’una idea original inspirada per la famosa peça musical de George Gershwin amb el mateix títol. Aquesta composició musical s’utilitza de manera brillant en el ballet final de 17 minuts, filmat en gloriós Technicolor per Vincente Minelli i amb múltiples referències en els decorats a pintors impressionistes francesos com Renoir o Tolouse-Lautrec, en un espectacle visual enlluernador.

La història romàntica de Jerry Mulligan (Gene Kelly), un pintor americà a París, que s’enamora de Lise Bouvier (Leslie Caron), la promesa del seu bon amic Henri Baurel (George Guétari) és el fil argumental per a una pel·lícula encantadora, amb una brillant coreografia de Gene Kelly i la música de George Gershwin.

La pel·lícula inclou moltes de les cançons més populars de George Gershwin com I got rhythm, ‘S Wonderful, Love is here to stay o Nice work if you can get it. Aquestes cançons es podran escoltar amb les veus originals dels actors però amb els sensacionals arranjaments orquestrals interpretats en directe per l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, amb més de 70 músics a l’escenari, dirigits pel mestre Anthony Gabrielle.

Projecció en VOSE.

32

MARK PADMORE & OCM LA CINQUENA DE XOSTAKÓVITX

33

7

REPERTORI B. BRITTEN: Serenata per a tenor, trompa i orquestra, op. 31 D. XOSTAKÓVITX: Simfonia núm. 5, op. 47

LLEGIR ENTRE LÍNIES INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Mark Padmore, tenor Pablo Hernández, trompa Tomàs Grau, director

FEBRER 2020

Britten elegí sis poemes d’èpoques i estils molt variats -ss. XV al XIXper conformar aquesta obra i comptà amb l’ajuda del crític Edward Sackville-West per fer-ho. El contingut dels textos, que tracten sobre el capvespre, la sensació de pau i la mort assossegada, va com anell al dit a una forma musical, la serenata, que té el seu origen en un tipus de peça calmada, ‘serena’, que es tocava al vespre. Entre les moltes aportacions que feu Britten a aquesta composició musical, especialment al seu país natal, hi trobem aquí una gran imaginació melòdica, com també molta agudesa en la varietat d’efectes tímbrics, que aconsegueix amb la trompa.

Xostakóvitx també demostrà tenir un gran enginy en aconseguir que la seva cinquena simfonia fos del grat del mateix règim que en la seva obra anterior l’havia acusat, denunciat i censurat. Amb aquesta composició respongué tal com s’esperava d’un compositor del realisme socialista: explicar que la vida contemporània era un drama i que el règim de Stalin era la salvació, i escriure amb unes estructures musicals clares i utilitzant un final triomfal. Però al mateix temps Xostakóvitx no renuncià el que ell esperava de si mateix: criticar la figura del dictador i presentar una música rica, imaginativa i moderna.

34

GRAN MISSA EN DO MENOR DE MOZART SALVADOR MAS & OCM

CONCERT INCLÃ’S DINS DEL BARCELONA OBERTURA SPRING FESTIVAL

35

8

REPERTORI W. A. MOZART: Simfonia núm. 36, KV 425 ‘Linz’ Gran Missa en Do menor, KV 427

UN PILAR INDISCUTIBLE INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Cor Lieder Càmera Ulrike Haller, soprano Marta Mathéu, soprano Joan Francesc Folqué, tenor Carles Pachón, baix Salvador Mas, director

Mozart és el màxim representant de la música de la segona meitat del segle XVIII. Un geni sense igual que va deixar importantíssimes aportacions en tots els gèneres musicals per als què va composar.

La Simfonia núm. 36 i la Missa en Do menor són dues obres molt diferents que comparteixen alguns trets: composades en el mateix període (1782-83 la missa i 1783 la simfonia); les dues estan en Do (per a la simfonia utilitza el mode major i per a la missa el mode menor i amb estructures clarament influenciades per les modes del moment).

Mozart va escriure els quatre moviments de la simfonia en un temps rècord. Viatjant amb la seva esposa, des de Viena a Salzburg, van aturar-se a la ciutat de Linz per descansar i va ser convidat a participar en un concert. No portava cap obra seva i es va posar a composar.

L’estrena va ser als quatre dies.

MARÇ 2020

La Gran Missa, no obstant, és una obra inacabada. No va finalitzar l’orquestració d’alguns passatges del Credo i no va escriure un Agnus Dei, però està considerada una de les seves obres sacres més importants. La influència de Bach i Händel es barregen amb la seva irrepetible personalitat, en una obra que adopta les característiques de la Missa solemnis o napolitana que, influenciada per l’òpera, separa les parts de la missa ordinària en números diferents i introdueix àries virtuosístiques.

36

ALEXEI VOLODIN & OCM SEGON CONCERT PER A PIANO I ORQUESTRA DE BRAHMS

37

9 REPERTORI J. BRAHMS: Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 83 E. TOLDRÀ: Scherzo de Lionor o la Filla del marxant B. SMETANA: El Moldava

COMPOSAR AL SEU PROPI TEMPO INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Alexei Volodin, piano Tomàs Grau, director

ABRIL 2020

Brahms escrigué dos concerts per a piano molt diferents: el primer, una obra de joventut; el segon, una composició pròpia d’un període de maduresa artística i estabilitat personal que li permetia escriure el que volia al ritme que desitjava. Per aquest motiu l’estructura no és l’habitual: té dos moviments ràpids a l’inici en lloc d’un de ràpid i un de lent, i el quart moviment no és un Rondó, tot i que no abandona la sensació triomfal de tornada-estrofa.

Toldrà també escrigué la Suite d’on surt aquest Scherzo en un període en què el seu llenguatge ja estava definit com un neoclassicisme de caire impressionista inspirat per la cultura catalana. Sorgí de l’encàrrec realitzat per l’escriptor Adrià Gual de composar la música incidental per al seu drama Lionor o la Filla del marxant. L’obra no pujà mai a l’escenari per acompanyar la paraula i s’estrenà més tard com a peça orquestral.

Cinc anys trigà Smetana en completar el seu cicle de sis poemes simfònics titulat La meva pàtria, al qual pertany El Moldava. La música descriu des del naixement d’aquest riu a partir de dos manantials fins a la seva confluència amb l’Elba, mostrant al llarg del seu curs tant paisatges rurals com urbans.

38

PAUL LEWIS & OCM INTEGRAL DELS CONCERTS PER A PIANO I ORQUESTRA DE BEETHOVEN

CONCERTS EXTRAORDINARIS INCLOSOS DINS DEL BARCELONA OBERTURA SPRING FESTIVAL

39

10

REPERTORI L. VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 19 Concert per a piano i orquestra núm. 3, op. 37 Concert per a piano i orquestra núm. 4, op. 58

REPERTORI L. VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i orquestra núm. 1, op. 15 Concert per a piano i orquestra núm. 5, op. 73 ‘Emperador‘

ESCOLTAR UNA RETROSPECTIVA INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Paul Lewis, piano Tomàs Grau, director

MAIG 2020

Observar l’evolució estilística d’un dels compositors més grans de la història de la música és una gran oportunitat. Seguint l’estela de Mozart, que havia obert el camí cap a una nova relació entre solista i orquestra, repartint el virtuosisme entre ambdós, Beethoven escrigué el seu primer concert amb 17 anys i el darrer amb 41. En el transcurs d’aquest temps mantingué en el concert algunes característiques -tots tenen tres moviments, el primer ràpid en forma d’Allegro de sonata, el segon lent i el tercer ràpid en forma de Rondó- però hi introduí novetats importants que demostren la seva maduresa com a compositor i com a pianista.

Escoltar al primer concert els números 2, 3 i 4 i al segon l’1 i el 5 ens permetrà no perdre de vista els següents elements: a mesura que els concerts avancen cronològicament, augmenten els efectius orquestrals, els contrastos dinàmics i l’ús de tota l’extensió del piano; el número 3 és l’únic en mode menor i l’únic que conté una referència expressa a Mozart, concretament d’un tema del seu concert núm. 24; el número 4 és el primer en què el piano, en lloc de l’orquestra, introdueix els temes del primer moviment; el número 5, subtitulat ‘emperador’ pel seu editor anglès, és efectivament un concert que està molt per damunt dels dels seus contemporanis.

40

EL CONCIERTO DE ARANJUEZ PABLO SÁINZ VILLEGAS & OCM

41

11

REPERTORI J. RODRIGO: Concierto de Aranjuez L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 8, op. 93

BONES DIGESTIONS INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Pablo Sáinz Villegas, guitarra Carlos Miguel Prieto, director

JUNY 2020

A Rodrigo i Beethoven se’ls va posar molt bé l’estona que compartiren amb els seus amics respectius, ja que tant el concert com la simfonia d’aquest programa sorgiren a partir de converses mantingudes al voltant d’una bona taula. Han passat 80 anys des que es va estrenar al Palau de la Música Catalana (1940) el concert per a guitarra més famós i interpretat de tots els temps. Una peça absolutament rodona, no tan sols per l’enginy de Joaquín Rodrigo en aconseguir que una orquestra simfònica no tapi en cap dels tres moviments el so de la guitarra, sinó també per la forma imaginativa en què ens permet percebre algunes sensacions dels jardins d’Aranjuez: el so dels ocells, el murmuri de l’aigua de les fonts, i fins i tot el perfum de les flors.

Beethoven es referia a aquesta obra com a ‘petita simfonia’, no pas perquè la trobés poc interessant, sinó perquè té una durada menor.

Parlà sempre d’aquesta obra amb gran estima, ja que es tracta d’una obra extravertida, alegre i humorística que l’ajudà a oblidar la tristesa del mal moment en la relació amb el seu nebot i la seva cunyada. No té moviment lent i a l’Allegretto Scherzando podem sentir-hi un bon exemple d’aquest bon humor, ja que a través d’un obstinat rítmic fa referència a l’invent que Johann Nepomuk Mälzel estava desenvolupant i que denominaria metrònom.

42

GIRA CENTENARI ORQUESTRA PAU CASALS

43

12

REPERTORI C.M. VON WEBER: Obertura d’Oberon J.S. BACH: Suite núm. 3, BWV 1068 L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 5, op. 67

UN MERESCUT HOMENATGE INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Jordi Mora, director

JULIOL 2020

Hi ha pocs esdeveniments que siguin més emotius que un homenatge. S’uneixen records del passat en un present compartit que, d’alguna manera, es projectaran en el futur de cadascú. L’Orquestra Pau Casals es va crear fa cent anys i algunes de les obres que va interpretar, en dos concerts memorables realitzats l’any 1927 per rendir tribut a Pau Casals, sonaran en aquest programa.

L’obertura de l’òpera Oberon -composada per von Weber l’any 1826 i basada en un poema de C.M. Wieland- resumeix perfectament l’argument: l’aparent innocència de l’ambient de conte de fades de caràcter oriental juntament amb la dificultat de trobar éssers humans que visquin l’amor amb lleialtat i pietat. En les quatre suites orquestrals que va escriure Bach, es respiren aquests tres valors des de la primera a l’última nota. El manuscrit original consta d’una obertura i quatre danses. La secció de corda i el continu van ser ampliades per C.Ph.E. Bach, que va introduir vent i percussió, per a rematar una de les pàgines més belles del Barroc.

Els quatre primers compassos de la cinquena simfonia de Beethoven són, sense cap dubte, el més taral·lejat de la història de la música.

Un tema que per a alguns simbolitza la crida del destí i per a altres el refilet d’un verderola, però que per a tots representa l’inici d’una obra radical que va canviar per sempre el desenvolupament compositiu de la música simfònica.

44

45

CURRÍCULUMS DELS ARTISTES CONVIDATS

46

Reconeguda com una artista lluminosa, elegant i personal, Judith Jáuregui és una de les joves pianistes més captivadores del moment.

Nascuda a Sant Sebastià, Judith es va iniciar en la música a la seva ciutat natal per després finalitzar els seus estudis a Munic sota la tutela del mestre rus Vadim Suchanov.

Després del seu debut en recital amb tot just 11 anys, en les últimes temporades ha estat rebuda amb entusiasme en sales de referència tant d’Europa com d’Àsia, incloent l’Auditorio Nacional de Madrid, el Palau de la Música de Barcelona i València, el Palacio Euskalduna de Bilbao, el Teatro de la Maestranza de Sevilla o l’Auditori de Saragossa a Espanya,

JUDITH JÁUREGUI

l’Auditori Louvre de París, els Festivals de Piano de la Roque d’Anthéron, Lille o Radio France de Montpeller a França, com també el Southbank Centre de Londres o el Festival Murten Classics de Suïssa. Va finalitzar una gira per diverses ciutats del Japó al costat de l’Orquestra Nacional d’Espanya en el Suntory Hall de Tòquio, obtenint un gran èxit als escenaris de ciutats com Tianjin, Guangzhou, Harbin, Chengdu i Beijing.

Així mateix ha col·laborat, entre altres, amb l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, Simfònica de Castella i Lleó, Simfònica de Bilbao, Simfònica de Múrcia, Simfònica de Còrdova, Orquestra de la Comunitat de Madrid, Oviedo Filharmonia, Prague PFK Philharmonia, Das Neue Orchester Köln, Simfònica d’Aarhus, Sinfonietta Eslovaca o l’Orquestra Simón Bolívar de Veneçuela.

En la temporada 2019-20 l’esperen, a més de noves dates a Espanya, altres a Alemanya, Japó i els Estats Units. www.judithjauregui.com

PIANO

47

Liviu Prunaru va estudiar amb Alberto Lysy a la Musichin Music Academy de Gstaad, Suïssa i amb Dorothy DeLay a Nova York. Va ser nomenat principal violinista de la Royal Concertgebouw Orchestra el setembre de 2006. Entre 2010 i 2012 també va ser director artístic de la Musichin Music Academy.

LIVIU PRUNARU VIOLÍ

El 1993 va guanyar el premi del públic al Concurs Internacional Eugène Ysaÿe, i el segon premi al Concurs Internacional de Música Queen Elisabeth. El 1999 va guanyar el concurs Juilliard Mendelssohn que el va permetre fer el seu debut en solitari al Lincoln Center de Nova York amb la Juilliard Symphony. A partir d’aquell moment, Prunaru ha actuat en solitari amb la Royal Philharmonic Orchestra i la London Symphony Orchestra. A més a més, ha fet recitals arreu del món.

La seva primera aparició en solitari va ser amb la Royal Concertgebouw Orchestra el maig de 2008 interpretant el Concert per a violí núm. 3 de Saint-Saëns. El desembre de 2012, va tornar com a solista amb el Concert per a violí de Dvorák i de les Cuatro Estaciones Porteñas de Piazzolla al juny de 2014.

Prunaru toca un “Paschoud” d’Stradivarius des del 1694, propietat de l’Stichting Instituut Gak.

48

Nascut a Chambéry, Capuçon va començar a tocar el violoncel a l’edat de cinc anys amb Augustin Lefèbvre. Va estudiar a París amb Philippe Muller i Annie Cochet-Zakine, i més tard amb Heinrich Schiff a Viena.

Va rebre diversos premis internacionals, incloent-hi el primer gran premi del Concurs Internacional André Navarra a Tolosa (França).

GAUTIER CAPUÇON

Gautier Capuçon és un veritable ambaixador del segle XXI del violoncel. Actua cada temporada amb molts dels principals directors i músics de tot el món, també és el fundador i líder de la “Classe d’Excellence de Violoncelle” a la Fondation Louis Vuitton de París amb seu al nou auditori dissenyat per Frank Gehry.

Capuçon és aclamat a nivell internacional per la seva expressivitat musical, exuberant virtuosisme i per la profunda sonoritat del seu violoncel de Matteo Goffriller de 1701. Capuçon és l’artista en residència d’aquesta temporada amb l’Orquesta de Valencia.

Cada temporada és convidat per moltes de les orquestres més importants del món, incloent-hi la Filarmònica de Berlín, Viena, Los Angeles i Nova York, i les orquestres simfòniques de Chicago, San Francisco i Londres. www.gautiercapucon.com

VIOLONCEL

49

Fundat el 2000, està integrat per 37 cantaires entre 16 i 25 anys.

Buia Reixach i Feixes n’és la directora i Josep Surinyac el pianista.

Ha treballat amb els directors J. Busto, M. Minkowski, M. Valdivieso, S. Halsey, N. Huynh, J. Nott i Víctor Pablo Pérez; i ha col·laborat amb l’OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre i la Gustav Mahler Jugendorchester.

COR DE NOIES DE L’ORFEÓ CATALÀ

Ha actuat arreu d’Europa. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al Festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El maig de 2019 ha actuat a la Philharmonie de Berlín dintre del projecte Vocal Heroes de la Filharmònica de Berlín, juntament amb altres cors d’Alemanya, Anglaterra i Itàlia, dirigits per Simon Halsey.

La propera temporada debutarà amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel amb la Tercera Simfonia de Mahler, dirigit per Zubin Mehta. www.orfeocatala.cat/ca/el-cor_425335

50

Anomenat “Chicagoan of the Year in Classical Music” (Chicago Tribune), “Conductor of the Year” (Illinois Council of Orchestras) i guanyador del premi de direcció Sir Georg Solti, Vladimir Kulenovic es troba entre els millors directors de la seva generació, alhora que un dels més imaginatius.

En la seva cinquena temporada com a director musical de la Lake Forest Symphony, Kulenovic va impulsar un creixement sense precedents en els 60 anys d’hitòria de la LFS, aconseguint a una nominació als Grammy pel seu primer enregistrament Liquid Melancholy (2018 Cedille Records).

VLADIMIR KULENOVIC

Els seus compromisos com a director inclouen les simfòniques d’Alabama, Arkansas, Columbus, Florida, Grand Rapids, entre d’altres, com també concerts als Estats Units amb les orquestres filarmòniques d’Oklahoma City i Savannah, o a nivell internacional amb l’orquestra filarmònica de Nàpols, i inclouen la seva presència en els festivals de música de l’Orquestra de Louisville, Aspen, Cabrillo i Round Top. Kulenovic va obtenir els diplomes en direcció a la Juilliard School i al Peabody Institute, on va tenir com a professors a Alan Gilbert, James DePreist i Gustav Meier. També va completar el grau de piano i el màster de direcció al Conservatori de Boston. Entre els seus nombrosos premis es troben les Beques de Desenvolupament Professional de la Fundació Solti al 2012, 2013 i 2014, el premi Memorial Bruno Walter, el premi a l’excel·lència Charles Schiff a Juilliard i el segon gran premi al Concurs Internacional de piano Rubinstein a París.

Per últim, va ser un dels sis directors joves d’origen nord-americà escollit per la League of American Orchestras per al Premi Nacional de Direcció de Bruno Walter al 2013. www.vladimirkulenovic.com

DIRECTOR

51

Nascut a Yuzhno-Sakhalinsk, a l’extrem orient de Rússia, Daniel Kharitonov va sorgir com un dels talents més brillants del 15è Concurs Internacional de Tchaikovsky al 2015 a l’edat de 16 anys, on va ser guardonat amb el tercer premi.

Des del seu reeixit debut amb l’Orquestra Mariinsky sota la direcció de Valery Gergiev al 2013, Kharitonov es va convertir en membre de l’orquestra i ha viatjat amb ells a la Xina i a Itàlia, on també va actuar a Rússia durant les gires del Festival de Setmana Santa de Moscou al 2014 i al 2015.

DANIEL KHARITONOV PIANO

A la seva Rússia natal ha participat en concerts amb l’Orquestra Simfònica Estatal Acadèmica Evgeny Svetlanov i la Filarmònica Nacional de Rússia, i ha fet recitals en sales com la Tchaikovsky Concert Hall, el Great Hall of the Moscow Conservatory i el Moscow International Performing Arts Center. Ha participat en festivals com Stars of the White Nights, Stars on Baikal i Crescendo, i treballa regularment amb la Spivakov International Charity Foundation a Moscou.

Destaquem la seva actuació al Carnegie Hall al 2013, com també el concert de gala del Musical Olympus International Festival i la seva presència als festivals d’Annecy Classic i a l’International de Colmar a França.

Va estudiar amb Valery Piassetski al Central Music School de Rússia.

Des de 2016, estudia al Royal College of Music de Londres amb el professor Dmitri Alexeev. www.danielkharitonovpiano.com

52

Nascut a Budapest, Gábor Takács-Nagy va començar a estudiar violí a l’edat de vuit anys. Com a estudiant de l’acadèmia Franz Liszt, al 1979 va guanyar el primer premi al Concurs de violí Jeno Hubay i més tard va estudiar amb Nathan Milstein.

Del 1975 al 1992 va ser membre fundador i líder de l’aclamat Takács Quartet i va actuar amb artistes llegendaris com Lord Menuhin, Sir Georg Solti, Isaac Stern i Mstislav Rostropovitch. Al 1996 va fundar el Takács Piano Trio i va enregistrar estrenes mundials d’obres de compositors hongaresos com Franz Liszt, Lászlo Lajtha i Sandor Veress.

GÁBOR TAKÁCS-NAGY

Gábor Takács-Nagy és considerat un dels màxims exponents actuals de la música hongaresa i, en particular, de Béla Bartok. Al març de 2017 va obtenir el prestigiós premi Béla Bartok-Ditta Pasztory.

Al 1998 es va establir al Mikrokosmos String Quartet amb Zoltan Tuska, Sandor Papp i Miklos Perényi. Al 2002, seguint una llarga tradició musical hongaresa, Gábor Takács-Nagy va dedicar-se a la direcció.

Al 2006 va ser nomenat director de la Weinberger Kammerorchestra i l’agost de 2007, director de l’Orquestra de Cambra del Verbier Festival. Des del 2010 fins al 2012 va ser el director de l’Orquestra Simfònica MAV de Budapest i va enregistrar l’estrena mundial de l’oratori “Bards of Wales” de Karl Jenkins. Des del 2011, és el director de la Manchester Camerata i al 2012 va ser nomenat director principal convidat de la Budapest Festival Orchestra. www.gabortakacsnagy.com

DIRECTOR

53

Anthony Gabriele ha establert una reputació internacional per dur a terme amb una gran passió nascuda d’un profund coneixement i comprensió del repertori. Va ser guardonat amb el 2n Premi del concurs internacional de direcció d’òpera Blau Danubi Musik Impresario (Viena), convocat per l’Òpera Estatal de Búlgar (Burgas).

Anthony estudia direcció, composició, piano i veu al Conservatori de Música de Sydney i, des de 1993, ha acumulat una prodigiosa varietat de crèdits de teatre operístic i musical com a director de música, director d’orquestra, mestre de cor, coach d’idiomes, coach vocal i acompanyant.

ANTHONY GABRIELE DIRECTOR

Funciona àmpliament com a director d’orquestra, arranjador i orquestrador autònom. Va debutar amb la Royal Philharmonic Orchestra de Liverpool el 2011 i va realitzar l’Orquestra Filharmònica Britànica en un concert d’obres clàssiques populars, com a part del London Tower Music Festival 2009. Anthony va realitzar al Teatre Nacional d’Òpera i Ballet de Sarajevo i l’Òpera Estatal de Bòsnia i Hercegovina durant la temporada 2011/2012. Al gener de 2012 va dirigir una Òpera Gala a l’òpera de Almaty (Kazakhstan) amb el tenor italià de renom internacional, Fabio Armiliato.

El seu repertori operístic inclou La Traviata, Don Giovanni, Madama Butterfly, Il Barbiere di Siviglia, La Bohème, La Cenerentola, La flauta màgica, Orfeo en el submundo, La sireneta, The Moonrakers Opera i The Happy Prince.

Com a director musical, ha dirigit South Pacific, Blood Brothers, El fantasma de l’òpera de Ken Hill, CATS, Grease, The Wizard of Oz, Bye Bye Birdie, The Lion King (West End de Londres, Sydney , Melbourne i Xangai) i la producció del West End de The Phantom of the Opera, d’Andrew Lloyd Webber. www.maestrogabriele.com

54

Mark Padmore ha forjat una carrera internacional en òpera, concert i recital. Les seves aparicions al Bach Passions han adquirit especial rellevància, especialment les seves prestigioses actuacions com Evangelista a la les passions de Sant Mateu i Sant Joan amb l’Orquestra Filarmònica de Berlín i Simon Rattle, protagonitzada per Peter Sellars.

En l’òpera, Mark ha treballat amb directors com Peter Brook, Katie Mitchell, Mark Morris i Deborah Warner. El seu treball inclou els papers principals a Harrison Birtwistle, The Corridor i The Cure al Aldeburgh Festival i al Linbury Theatre, al Covent Garden de Londres. Destaquem l’estrena mundial de Tansy Davies Cave amb la London Sinfonietta.

MARK PADMORE

Ha realitzat els tres cicles de cançons de Schubert a Amsterdam, Barcelona, Birmingham, Londres, Liverpool, París, Tòquio, Viena i Nova York. Ha actuat amb Kristian Bezuidenhout, Jonathan Biss, Imogen Cooper, Julius Drake, Till Fellner, Simon Lepper, Paul Lewis, Roger Vignoles i Andrew West. Entre els compositors que han escrit per a ell trobem Sally Beamish, Harrison Birtwistle, Jonathan Dove, Thomas Larcher, Nico Muhly, Alec Roth, Mark-Anthony Turnage, Huw Watkins, Ryan Wigglesworth i Hans Zender.

Mark va ser escollit Vocalist of the Year pel Musical America i va ser guardonat amb un doctorat honorífic per la Universitat de Kent al 2014.

Per últim, és director el artístic del Festival de música d’estiu de St. Endellion a Cornualles, al Regne Unit. www.markpadmore.com

TENOR

55

Va començar els seus estudis a l’agrupació musical de Beniaján (Múrcia) amb José Antonio Arce. Més tard va entrar al Conservatorio Profesional de Murcia amb l’esmentat professor i es va graduar amb el títol superior de trompa al Conservatorio Superior Manuel Massotti de Murcia amb Àngel Quereda Barceló .

Paral·lelament, durant quatre anys, va ser alumne de la Brass Academy d’Alacant, on va rebre classes setmanalment de Nury Guarnaschelly.

PABLO HERNÁNDEZ TROMPA

Ha col·laborat amb diferents orquestres com l’Orquesta de Jóvenes de la Regió de Murcia amb la directora Virginia Martínez, l’Orquesta de Jumilla, l’Orquesta Nacional de Argel, la Hispanian Symphony amb el mestre Josep Vicent, i ha estat trompa solista durant diverses temporades de l’Orquesta Sinfónica de la Ucam, amb la qual va interpretar el Concert núm. 3 de Mozart al Teatro Romea de Múrcia sota la direcció de J. R. Pascual Vilaplana.

També ha estat trompa solista amb l’Orquesta Filarmónica de Alicante; l’Orquesta Sinfónica Ciudad de Elche i l’Orquesta Filarmónica de Málaga.

Ha estat solista col·laborador de trompa a l’Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia durant tres temporades, on ha treballat amb directors com Virginia Martínez, Manuel Hernández Silva, Andrés Salat o Lucas Macías.

Ha rebut classes de professors com José Vicente Castelló, Bernardo Cifres, Sarah Willis, Luis Morató, Vicente Navarro, Juan Manuel Gómez, Luc Bergé, Javier Bonet, Jose Luis Morató, Eric Terwilliger, David Rosell, Ignacio García i Klaus Wallendorf.

56

Nascuda a Meran (Tirol del Sud), estudia piano i cant a la Universität für Musik und darstellende Kunst Wien i es gradua amb les màximes qualificacions. Amplia els estudis a Barcelona amb Mª Dolors Aldea, Àngel Soler, Marta Pujol i Francisco Poyato. Rep consells d’Ana Luisa Chova, José van Dam, Mark Hastings, Wolfgang Holzmair, Kurt Widmer, Wolfram Rieger entre d’altres. Actualment és professora de cant a l’Escola Coral del Palau de la Música Catalana. L’any 2015 guanya el Premi Extraordinari del Conservatori Superior del Liceu i el Primer Premi del curs de Lied de Joventuts Musicals d’Espanya.

ULRIKE HALLER

Ha actuat com a solista acompanyada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona, Orquestra Simfònica del Vallès, Banda Municipal de Barcelona, Orquesta Ciudad de Granada, Orquesta Sinfónica de Castilla y León, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre d’altres, en algunes de les sales més prestigioses del país amb obres com la Novena de Beethoven, el Rèquiem de Brahms, Carmina Burana d’Orff, Missa en Do menor de Mozart, Dixit Dominus i Messies de Haendel, Cantates de Bach, Simfonia núm.

2 Lobgesang, Himne i Salm 42 de Mendelssohn, Les Illuminations de Britten, etc. També ha ofert recitals de Lied acompanyada pels pianistes Josep Buforn i Josep Surinyac i ha enregistrat diversos CDs i per a Catalunya Música.

SOPRANO

57

Gràcies a la seva sòlida formació musical com a pianista, organista i cantant, pot abordar amb naturalitat les principals obres i rols de l’òpera, l’oratori i el lied, com també alternar el repertori de música antiga amb el repertori clàssic, romàntic, de el segle XX i contemporani. Ha actuat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent el Palau de la Música Catalana, el Teatro Real i la Philharmonie de París.

Ha actuat sota la direcció de mestres tan destacats com Gustavo Dudamel, Victor Pablo Pérez i Jordi Savall. Amb el pianista Albert Guinovart ha aconseguit èxits notables de crítica i públic oferint recitals conjunts.

MARTA MATHÉU SOPRANO

En òpera, les últimes temporades ha participat a les produccions de Les noces de Fígaro i Goyescas. També ha estat dirigida per Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi. Entre els seus mestres trobem a Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger.

Mathéu va ser guanyadora al Concurs Francesc Viñas (2008, Premi al millor intèrpret de Mozart, Premi al millor intèrpret espanyol i Premi del públic, entre d’altres), ha estat guardonada per Joventuts Musicals d’Espanya, i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé (Premi del públic). L’any 2011, l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar el Diploma al Mèrit Cultural per la seva trajectòria internacional i la tasca d’ambaixadora de la seva ciutat natal. www.martamatheu.es

58

Compaginant amb la carrera d’Humanitats comença a estudiar cant sota el mestratge de la soprano Marta Mathéu. Graduat en interpretació del Cant Clàssic i Contemporani a l’ESMUC amb la mezzosoprano Mireia Pintó. Actualment estudia el Màster d’Òpera a la Universität für Musik und darstellende Kunst a Viena, amb el tenor Ramón Vargas. Ha rebut consells de Gregory Kunde, Josep Bros i Juan Lomba.

Ha estat dirigit per directors com Marc Minkowski, Pinchas Steinberg, Erwin Ortner, Salvador Brotons, Pablo González i Daniel Gil de Tejada.

JOAN FRANCESC FOLQUÉ

Com a solista ha interpretat obres com Messiah (Händel), Petite Messe Solennelle (Rossini), Requiem (Mozart), Fantasia Coral (Beethoven), Te Deum (Bruckner), Missa Nelson (Haydn), Das Paradies und die Peri (Schumann), 9a Simfonia (Beethoven) i El Pessebre (Casals).

Dins el repertori operístic ha debutat com a Don Ottavio (Don Giovanni, Mozart), Ferrando (Così Fan Tutte, Mozart) amb els Amics de l’Òpera de Sabadell. Amb la Sommerakademie de la Filharmònica de Viena ha interpretat el Contino Belfiore (La Finta Giardiniera, Mozart). També ha interpretat a Paolino (Il Matrimonio Segreto, Cimarosa) com a producció de la Universitat de Viena. Recentment ha debutat al Teatro Regio de Torí, interpretant a Matteo (Violanta, Korngold).

TENOR

59

Nascut a Navàs, després del seu pas per l’escola municipal de música de Navàs, la Polifònica de Puig-Reig i el cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell, inicia els seus estudis de cant de la mà del mestre Jorge Sirena. Continua la seva formació amb la soprano italiana Mariella Devia.

Ha estat premiat en diversos concursos de renom internacional, com per exemple, al Tenor Viñas (Barcelona). Va participar en la prestigiosa Accademia Rossiniana – Pesaro.

CARLES PACHÓN BARÍTON

El seu repertori inclou rols de les òperes de Mozart i Rossini, però també ha interpretat rols en òperes de Verdi, Donizetti, Puccini i altres, com també autors moderns de casa nostra com Montsalvatge i Martínez-Valls.

També ha participat en concerts simfònics, com per exemple el Carmina Burana, el Requiem de Mozart, i la 9a Simfonia de Beethoven i, aprofitant la seva versatilitat, ha participat en espectacles immersius per a públic nouvingut al món de l’òpera com Simfonova – La rebotiga de l’òpera, presentat per Marcel Gorgori, o l’espectacle Papà Mozart, compartint escenari amb els actors Joan Pera i Roger Pera.

Entre els seus futurs compromisos hi figuren el debut com a Papageno dins de la producció dels Amics de l’Òpera de Sabadell de Die Zauberflöte i la represa d’un dels últims èxits: Dandini dins de la producció de Laurent Pelly de La Cenerentola al Palau de les Arts (València).

60

El so càlid i expressiu, propi i característic de Lieder Càmera va ser una de les prioritats del treball del seu fundador J. Vila, i ha continuat així posteriorment amb X. Pastrana, E. Carrasco i E. Vila.

Ha treballat amb directors i orquestres nacionals i internacionals.

Ha estat cor adscrit al Festival Castell de Peralada, ha actuat amb C. Santos fent gira per Europa, i al Teatre Nacional de Catalunya.

Aquesta peculiar trajectòria el fa un cor versàtil, amb una extraordinària flexibilitat i una especial comunicació amb el públic.

COR LIEDER CÀMERA

L’interès pel patrimoni l’ha dut a dedicar a la música catalana sis CDs; l’últim inclou Sanctus -Benedictus de J. Vila -estrena mundial a la Temporada de Cambra (L’Auditori).

A la temporada 18-19, sota el lideratge de Josep Vila i Casañas, emprèn un projecte on la dedicació a la música catalana dels segles XX i XXI, presentar formats de concert alternatius i incorporar professionals a la plantilla seran els eixos principals. www.corliedercamera.cat

61

Nascut al 1977 a Leningrad (actual Sant Petersburg), Alexei Volodin va estudiar a la Gnessin Academy de Moscou i més tard amb Elisso Virsaladze al Conservatori de la mateixa ciutat. Al 2001 va continuar els seus estudis a l’International Piano Academy Lake Como. Al 2003, va guanyar el reconeixement internacional després de ser el guanyador de l’International Géza Anda Competition de Zuric.

ALEXEI VOLODIN PIANO

Aclamat per la seva sensibilitat i la seva brillantor tècnica, Alexei Volodin és convidat per les orquestres de més alt nivell. Posseeix un repertori extraordinàriament variat, des de Beethoven i Brahms passant per Txaikovski, Rachmàninov, Prokófiev i Scriabin fins a Gershwin, Shchedrin i Medtner.

En recital, participa regularment en les més prestigioses sales incloent-hi el Wigmore Hall, Wiener Konzerthaus, Amsterdam Concertgebouw, LSO St. Luke’s o Mariinsky Theatre. També ha actuat a la Philharmonie de París, a les International Piano Series de Londres, al Great Hall of the Moscow Conservatoire, a la Alte Oper Frankfurt, a la Herkulessaal de Munic, a la Tonhalle Zürich i a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid.

El seu últim àlbum amb el segell Mariinsky inclou el Concert per a piano núm. 4 de Prokófiev, dirigit per Valery Gergiev. www.harrisonparrott.com/artists/alexei-volodin

62

Paul Lewis és considerat internacionalment com un dels músics més importants de la seva generació. Ha rebut nombrosos premis, com ara el Royal Philharmonic Society’s Instrumentalist of the Year, dos premis Edison i tres premis Gramophone. També ha obtingut els títols honorífics de les universitats de Liverpool, Edge Hill i Southampton i va ser nomenat Commander of the Order of the British Empire (CBE) en la menció d’honors de l’aniversari de la Reina d’Anglaterra el 2016.

PAUL LEWIS

Participa regularment com a solista amb les grans orquestres del món: Boston Symphony, Chicago Symphony, London Symphony, London Philharmonic, Bavarian Radio Symphony, NHK Symphony, New York Philharmonic, LA Philharmonic i el Royal Concertgebouw, Cleveland, Tonhalle Zurich, Leipzig Gewandhaus, Philharmonia i Mahler Chamber Orquestres.

La seva trajectòria l’ha portat a Londres, Nova York, Viena, París, Berlín, Tòquio i Melbourne. També el conviden regularment a alguns dels festivals més prestigiosos del món, incloent-hi els BBC Proms, on el 2010 es va convertir en la primera persona que va interpretar l’Integral de concerts per a piano i orquestra de Beethoven en una sola temporada.

Paul Lewis va estudiar amb Joan Havill a la Guildhall School of Music and Drama de Londres abans d’estudiar amb Alfred Brendel. És el director co-artístic del Midsummer Music, un festival anual de música de cambra celebrat a Buckinghamshire, Regne Unit i a la Leeds International Piano Competition. www.paullewispiano.co.uk

PIANO

63

Pablo Sáinz Villegas ha estat aclamat per la premsa internacional per la seva “virtuosa i commovedora interpretació d’una exuberància irresistible i un ventall de colors vius” (The New York Times).

Des del seu debut al Lincoln Center amb la Filarmònica de Nova York, s’ha convertit en un referent de la guitarra simfònica actual tocant amb directors i orquestres com la Filarmònica de Los Angeles, Boston, San Francisco, Toronto, Israel, Orquesta Nacional de España i en històriques sales com el Carnegie Hall de Nova York, la Philharmonie de Berlín, l’Auditorio Nacional de Madrid i el Suntory Hall de Tòquio.

PABLO SÁINZ VILLEGAS GUITARRA

Ha tingut el privilegi de tocar en diferents ocasions davant membres de la Família Reial Espanyola, com també davant d’altres líders internacionals com el Dalai Lama, entre d’altres. Plácido Domingo l’ha descrit com “el mestre de la guitarra espanyola” i amb ell ha tingut el privilegi d’enregistrar un disc a duo, com també de participar a l’homenatge celebrat en el seu honor a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid davant de 85.000 persones i en un concert sobre un escenari flotant al riu Amazones televisat per a milions d’espectadors de tot el món.

Pablo Sáinz Villegas ha estat guardonat amb més de trenta premis internacionals incloent-hi l’Andrés Segòvia, el Galardón a las Artes Riojanas i el Premio Ojo Crítico de Radio Nacional de España, i ha realitzat nombroses estrenes mundials entre els quals es troba la primera obra escrita per a guitarra del compositor i guanyador de cinc premis Oscar, John Williams.

www.pablosainzvillegas.com

64

Carlos Miguel Prieto prové d’una família de músics d’ascendència hispanofrancesa de la Ciutat de Mèxic. El seu carismàtic estil de direcció es basa en el seu dinamisme i l’expressivitat de les seves interpretacions.

Prieto està considerat com una important i influent figura de la cultura, i és considerat el director d’orquestra mexicà més rellevant de la seva generació. Des de l’any 2007 està al capdavant de l’Orquesta Sinfónica Nacional de México, la més important del país. Així mateix, Prieto dirigeix l’Orquestra Filharmònica de Louisiana (LPO) des del 2006, amb qui ha liderat una autèntica renovació cultural de Nova Orleans després de l’huracà Katrina. Al 2008, va ser nomenat director musical de l’Orquesta Sinfónica de Minería, una orquestra especialment selecta que celebra programes estivals de dos mesos a la capital mexicana.

CARLOS MIGUEL PRIETO

Graduat per les Universitats de Princeton i Harvard, Carlos Miguel Prieto va estudiar direcció amb Jorge Mester, Enrique Diemecke, Charles Bruck i Michael Jinbo.

Des de 2002, Prieto col·labora amb Gustavo Dudamel en la direcció de l’Orquesta Juvenil de las Américas (YOA), que atrau joves músics de tot el continent americà. Prieto, defensor acèrrim de l’educació musical, va ser director principal de la YOA des de la seva creació fins al 2011. A principis del 2010 va dirigir la mateixa Orquestra juntament amb Valery Gergiev per la celebració del 40è aniversari del Fòrum Econòmic Mundial, a la Carnegie Hall. Al 2018 va emprendre una gira per Europa amb la seva orquestra a festivals d’estiu amb actuacions que el van portar a Rheingau, Edimburg o a Hamburg amb la Elbphilharmonie. www.carlosmiguelprieto.com

DIRECTOR

65

Nascut a Barcelona, realitza els seus primers estudis musicals de piano i viola al Conservatori Superior de Música d’aquesta ciutat.

A Alemanya es gradua a la Hochschule für Musik de Würzburg com oboista i, becat per l’estat de Baviera, es llicencia en Musicologia i Filosofia a la Universitat de Munic.

Estudia direcció orquestral principalment amb Sergiu Celibidache, participant en nombroses classes magistrals de direcció a la Universitat de Mainz, a Munic amb la Münchner Philarmoniker, com també altres cursos arreu d‘Europa.

JORDI MORA DIRECTOR

Ha estat director titular de l’Orquestra Nacional de Grècia i de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Com a director convidat dirigeix regularment arreu d’Europa, EUA i Amèrica del Sud, orquestres com la Simón Bolívar de Veneçuela, l’Orquestra Nacional d’Argentina, Filharmònica de Munic, Orquestra de la Ràdio i Televisió de Grècia, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional Catalunya, i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.

Realitza una àmplia tasca pedagògica, especialment a Espanya, Suïssa, Alemanya, Holanda i Argentina, i ha estat membre del jurat de diversos concursos internacionals. L’any 2003 va ser nomenat professor de direcció orquestral a l’Escola Superior de Música de Catalunya, i el 2010 professor convidat permanent de la Grieg-Akademie a Bergen (Noruega).

Actualment és el director de l’Orquestra Simfònica Segle XXI i de la Bruckner Akademie Orchester. L’any 2013 va ser nomenat Principal Director convidat de l’Orquestra Filharmònica del Líban, i el 2014 de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. Ha estat recentment convidat a dirigir, entre d’altres, l’Orquestra Nacional d’Argentina.

66

67

CODA

68

69

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

3 FEB 4 FEB 16 FEB 17 FEB 18 FEB 1 MAR 2 MAR 11 MAR 20 ABR 21 ABR 24 ABR 11 MAI 12 MAI 13 MAI 8 JUN 9 JUN 10 JUN

L’Heroica de Beethoven L’Heroica de Beethoven Sayaka Shoji & Patètica de Txaikovski Sayaka Shoji & Patètica de Txaikovski Sayaka Shoji & Patètica de Txaikovski Singin’ in the Rain amb Orquestra Singin’ in the Rain amb Orquestra Wagner & Brahms & Antoni Ros Marbà Sara Blanch & Edmon Colomer & OCM Sara Blanch & Edmon Colomer & OCM Sara Blanch & Edmon Colomer & OCM Albrecht Mayer & OCM Albrecht Mayer & OCM Albrecht Mayer & OCM El Rèquiem i les Vespres de Mozart El Rèquiem i les Vespres de Mozart El Rèquiem i les Vespres de Mozart

Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Teatre Tívoli Teatre Tívoli Palau de la Música Catalana Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Teatre Fortuny de Reus Auditori Josep Carreras de Vila-seca Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant Església de l’Assumpció de Valldoreix Catedral de Barcelona

18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29-30 31-32 33 34 35 36

16 JUN 16 JUL 24 JUL 12 OCT 13 OCT 14 OCT 21 OCT 23 NOV 24 NOV 25 NOV 14 DES 15 DES 16 DES 20 DES 21 DES 22 DES 23 DES

Poulenc & Mozart & Juan de la Rubia Steven Isserlis & OCM Pablo Ferrández & OCM Alexander Melnikov & OCM Alexander Melnikov & OCM Alexander Melnikov & OCM Quadres d’una exposició i Simfonia del Nou Món Leticia Moreno i l’Ocell de Foc Leticia Moreno i l’Ocell de Foc Leticia Moreno i l’Ocell de Foc VERTIGO amb Orquestra VERTIGO amb Orquestra VERTIGO amb Orquestra Haydn & Mozart & OCM Haydn & Mozart & OCM Haydn & Mozart & OCM Haydn & Mozart & OCM

Festival Internacional d’Orgue de Montserrat Festival Internacional de Música Pau Casals Festival Internacional de Música Pau Casals Auditori Josep Carreras de Vila-seca Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Tarraco Arena Plaça (TAP) Teatre Tarragona Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant Palau de la Música Catalana Cines Palafox de Saragossa Cines Capitol de Madrid Aribau Multicines de Barcelona Teatre Principal de Valls Auditori de l’Ateneu de Banyoles Teatre Tarragona Centre Cultural Can Costa i Font de Taradell

MEMÒRIA DE CONCERTS 2018

RECULL DE PREMSA

70

C UL T U R A

DISSABTE, 17 FEBRER 2018

d i Uri Cane lideren de Terrassa

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Sayaka Shoji, ���R����� A��R�S �R���S�R�S �� nova solista APRÈS RIGOR I EXIGÈNCIA» internacional Camera o el duo Chano Domínguez-Paolo Fresu L’apocalipsi immersiu de La Furaper delsaBaus Musicae �� ���t�ra���vi�a

DIARI DE TARRAGONA DIVENDRES, 2 DE FEBRER DE 2018

60

�úsica

espectacles

DIUMENGE 18 DE FEBRER DEL 2018

Salvador Mas director d’orquestra

34

DIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2018

cultura

«La música és una recerca constant»

ara

MÚSICA Entrevista Concert. El Teatre Tarragona rep demà (21 hores) l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. L’actuació servirà per donar la benvinguda al nou principal director convidat de la formació

la toc mane –És d vaig c anys. orqu la me l’imp lluny

SAKAYA SHOJI Violinista

SILVIA FORNÓS TARRAGONA

Carlus Padrissa estrena a l’Òpera de Colònia una brillant producció de ‘Die Soldaten’, de Zimmermann

MARTA CERVERA BARCELONA

Nascut a Barcelona, Salvador Mas dirigirà demà l’Orquestra Simfònica Camera Musicae en el concert que tindrà lloc al Teatre Tarragona (21 hores). La simfonia núm. 3 en mi bemoll major, op.

XAVIER 55, de Beethoven, conegudaCESTER com l’Heroica, i el ConcertCOLÒNIA per a violoncel i orquestra núm. 1, op. 107, de Xostakóvitx, són el repertori del concert.

nacional del jazz actualment.

2015 la companyia es va veure forçada a l’últim minut a cancel·lar la preDels duos de jazz europeu cal vista reinauguració de la seva seu després d’anys d’obres de renovació destacar el tàndem francès (un nou exemple que a Alemanya les MARICEL obres CHAVARRÍA públiques tampoc són de fiar; d’Émile Parisien i Vincent Peirala data prevista ara és el 2022) i va Barcelona haver de trobar refugi en el que, en ni amb Belle Époque, un repàs de definitiva, és un recinte firal sense equipament escènic. Per a Die Soldaclàssics de Sydney Bechet, Henry L’Orquestra Musicae ten ha sigut unaCamera sort, perquè un teatre convencional hauria permès Tomàs Lodge, Irving Mills i Duke (OCM) que no dirigeix el tipus de muntatge signat per Pa“Una trajectòria envejable pel que fa a “Nous violinistes i nous instrumentistes i perquè l’espai, gràcies trajectòria a una Ellington, i l’integrat per Chano Graudrissa presenta una acurada sonorització, ha facilitat el desplegament d’aquest Domínguez i Paolo Fresu que, envejable pel queimmens fa aco- solistes llage musical que, amb l’epicentre enIntèrprets de primera solistes convidats. preparats per poderacompanyats formar part de conjunts la radicalitat serial més aspra, inclou per trompeta i un convidats.

Intèrprets de primedes de corals luterans fins a un combo de jazz.l’escena internacional piano, actuaran també per prira línia de línia de internacional de la clàssica simfònics de primera categoría.”

Ambl’escena la col·laboració de tres asrepartits per la sala, Roth mera vegada a Terrassa amb la de la sistents clàssica responen a la crida signa una versió que treu l’alè en els d’aquesta formació a seva addictiva barreja de jazz esclats paroxístics, unaubicada Or- d’aquesta responen a laambcrida formació.” questra Gürzenich en plena forma.

Tarragona, fundada fare-tot just mediterrani i flamenc. Albert BoNo menys destacat és l’extens és partiment, dominat per la Marie indotze anys.

Aquest ver i Marc Mezquida, John Swa- L’escenari una plataforma gràvida d’Emily Hindrichs, cap el Des- de setSilvia Fornós i portes odiós de Martin Koch (tots mana, sense anar més lluny, rena, Irene Reig, Guillermo Gaille- elevada rodona amb dos sortint airosos de tessitures elepantalla vadíssimes) i l’Stolzius patètic de Maricel Chavarría Diari de Tarragona, benlaviolinistajaponesaSayaka ro 02·02·18 o Old Cats Swing Band, són al- una de 360 graus.

Nikolay Borchev.

Totes les grans obres clàssiques Shojisón(Tòquio, 1983), que va fer tres dels noms que passaran pel d’actualitat perenne. Potser el Lahistòria Vanguardia, 17·02·18 subratllat que fa forma sent laPadrissa mésenjove que ha festival. d’activistes feministes pot semblar redundant, però, tenint en compte guanyat el concurs Paganini.

Un dels punts àlgids del festila recent sentència de la Manada, els integrants de la qual segurament teD’això fa gairebé dues dècaval serà, un any més, el Pícnic nen la mateixa consideració menyspreable de les donestenia que els soldats des. Aleshores 16 anys, ja Jazz, que tindrà lloc el 18 de de l’òpera (“Una puta serà sempre d-americà Terence Blanchard una puta”), queda clar que des de haviatocatamborquestres,però març al parc de Vallparadís de l’estrena & vidade Die Soldaten no hem �� cultura la seva carrera va enlairar: va Terrassa i celebrarà la seva 20a e avançat prou com es a societat.

Música firmar amb Deutsche Grams Terence Blanchard actuarà el 15 edició amb l’actuació de La Lodrini li venia molt de gust fer Clásica l’E-Collective, una mophon i, tot just sentir-la, Zucomotora Negra, amb la presènt de març amb Beethoven, i l’orquestra volia fer L’ambició de l’Orquestra barroc amb ell, aprendre d’ell”, ex- formació de perfil sonorament cia vocal del mallorquí Llorenç �a�����est�a� plica Grau. És a dir, convergeixen Camera interessos artístics en un programa al seu artMusicae en Santamaría, Antonio Lizana, Mi, trencador, gràcies �a�e�a���si�ae� amb Beethoven i Händel que exemla determinació de l’OCM ryam Swanson i Ray Gelato & l acoblar groove amb capes de ci����plifica ��seguir ����o��d� La temporada actual al Palau fiper creixent. nalitzarà elEnforces.

13 de maig amb un solisL’altre director convidat serà XAVIER CERVANTES e �� so�Salvador d� �����o��� ta d’excepció, l’oboista de la FilharMas, amb “repertori viemònica de Berlín Albrecht Mayer. nès” (Schubert, Josef Strauss i Així mateix, el festival tornarà L’Orquestra Simfònica Camera I la següent, la setena, començarà el Brahms), i la temporada tindrà tamMusicae (OCM) s’ha marcat la tem- 14 d’octubre el Concert perla a pi-Nit del Blues el 17 de bé grans solistes, com ara el violonaamb celebrar e porada 2018-2019 com un “salt de ano i orquestra núm. 2 de Rakhmàaustríac d’origen La formacióncel·lista tarraconense tendrá comoiranià KiLa cita, amb qualitat”. Això ho defensa Tomàs ninov amb el pianista rus an Soltani per invitado al oboísta de la(apadrinat Filarmónica deDaniel Berlín Bamarç a Alexander la Nova Jazz Cava amb la l Grau, director d’una formació pri- Melnikov. Al Palau han programat renboim), el pianista coreà Seongvada fundada al’obrirà Tarragona el 2006 i nou programes, incloent-hi el que Jin Cho (premi Chopin 2015) i la presència destacada del bluese 30 concerts, que està assolint un nivell que va van haver de cancel·lar l’1 d’octubre violinista nord-americana Esther man Billy més enllà de la consolidació artísti- de l’any passat, que sí que van poderBranch, que estarà Yoo. A més, la violinista madrilenya ca i professional.

“Les agències ja fer a Tarragona i Vic, però no a BarLeticia Moreno protagonitzarà Les Gabriel acompanyat b el 7 de març ens proposen artistes per tocar amb celona a causa de l’excepcionalitat de la sensual veu de quatre estacions portenyes, de Piaznosaltres”, afegeix Grau, conscient del referèndum. Així doncs, el 28 zolla. Un dels desafiaments serà un Taylor, el guitarrista ó Amargant que això i és un símptoma de la d’abril del Demetria 2019 la soprano Ainhoa Carmina Burana simfònic amb la labontancarà fiabilitat de l’orquestra.

Arteta cantarà les Quatre últimes soprano Sara Blanch i el contrateCorey banda . convidats destaca Medicine especialment Ri- Esther Yoo, El curs 2017-2018 el tancaran cançons, deGiles Richard Strauss, dinsi la nor Flavio Ferri-Benedetti, i els 80 el 24 després d’haver interpretat catorze d’un programa completat amb naldo Alessandrini, el fundador del una de les músics de l’OCM en acció.

Man. b Pau Bombardó programes en 54 concerts, 22 dels l’obertura Egmont, de Beethoven, i Concerto Italiano, una de les forma- solistes de la El pressupost de la temporada al cions més prestigioses pel que fa a la temporada. quals familiars. A més, mantenen la Simfonia núm. 2 de Schumann.

Palau és de 300.000 euros, i el presA la proposta estrictament mu, una temporada estable al Palau de la “Mantindrem un equilibri entre interpretació de música renaixensupost global de l’OCM, d’1,05 mitista i barroca.

Aquesta col·laboraMúsica, amb actuacions dominicals artistes internacionals amb carrelions, dels quals un 65% són recurand blues. sical la complementaran mig s funk, blues(ailesrhythm 17.30 h) que sovint apleguen res consolidades i noves figures ció és prou eloqüent sobre l’ambició sos propis, un 19% subvencions i un “A Alessand’un miler emergents”, explica Grau. Entre els i el tarannà de l’OCM. 16% patrocinis privats.e El dia 16més serà el d’espectadors. torn del saxocentenar d’activitats paral·leles , fonista Donny McCaslin amb el que inclouen concerts de petit Guitarra y orquesta Pop MIGNOT especial per l’OCM seu quartet, quenou oferirà un qualitatiu mus- format, classes ma“Aquest repertori ésJULIEN molt “Un salt deexposicions, l’OCM, assolint �lla��a��li�a����s���� �� �l��e����a�e�ia���� La violinista Sayaka Shoji culós concert recordant David gistrals, projeccions de cinema i disco ‘Bellavista’ �� ���s �s����� o��� �� �� donarà protagonisme a Bowie, amb va gravar gastronòmiques. unquinivell quel’últim va mésdegustacions enllà de la consolidació perquè ��s�i��� d�novament �o������ àlbum, mentre que una setmana Els subscriptors de La Vanbin Mehta va voler gravar amb Beethoven i perquèd’Israel– comptarà amb un dels artística i professional.” abans ho farà la nord-americana guardia tindran un descompte ella –i la Filharmònica Nnenna Freelon, una de les veus del 15 per cent en el preu de les el Concert núm. 1 de Paganini. solistes més reconeguts més destacades de l’escena inter- entrades dels concerts.c Mariss Jansons, Lorin Maazel,de la Filharmònica Temirkànov, Semion deIuri Berlín.”

Xavier Cervantes Bitxkov...

La llista de grans directors amb qui ha tocat és roDiari Ara, 01·05·18 tunda.El2006vaseraL’Auditori amb Antonio Javier Díaz Pappano i l’AcaENTRADES DES DE dèmia de Santa Cecilia de Roma...I,totiaixò,notécapproDiari de Tarragona, 11·05·18 22€ blema a unir-se a Grau i l’OCM. “No escullo en funció que els músics siguin coneguts o no. El que compta és que siguin devots delamúsica”,explicaenconversa telefònica. “Ara tinc un mànager espanyol, i m’està aconseUna experiència sensorial immersiva, unrepte espectacle total Quin suposen com a di- en 360 graus: rector aquestes grans aquestes sóndues dues maneres possiobres del repertori musical bles de descriure amb poques pauniversal?

El repte és fer música. Per mi suraules la nova producció de Die Solposa, al mateix temps, molta responsabilitat i molt de goig. El de Zimmerdaten [Els soldats], Concert per a violoncel i orquestra mann, que núm. 1, op.

107, diumenge de Xostakóvitx, va estrenar a és una obra La magnífica, Colònia Furaconcentradels Baus, encarnada, compacta i dificilíssima per al da perque Carlus Pedrissa, solista, en aquest cas és el la meitat del violoncel·lista Lluís Claret. És Imatge duopoli operístic furero quedelesdirector pas-d’orquestra Salvador Mas durant els assajos del concert. també una obra amb molt de seja amb èxit caràcter i molta fúriapels interna.escenaris de mig tes orquestres, des de Girona, nera de fer música i el vull ha de respirar de la mateixa maL’Heroica de Beethoven és una Europa.

El muntatge fa justícia a Lleida, Terrassa, Barcelona, Saba- transmetre a les generacions nera i anar en la mateixa direcció, de les obres més importants de perquè les obres tenen un desendell, Tarragona... Però els respon- següents. tota història la història de la música una despietada de degradasables de la vida cultural del país simfònica. La música simfònica va És la meva obligació transmetre volupament orgànic, un començació i brutalitat, alhora que suposa no han previst que tota aquesta aquesta tradició als que van da- ment i una fi. passar a ser una altra cosa desgent ha de ser incorporada, i tot rrere meu en la vida. Seré feliç si prés plasmació de la seva estrena.

Des ��������ica� �� una escènica brillant dels funciona a base de l’impuls privat sé que alguna cosa de les que he És considerat com un autèntic d’aquell moment és una obra pre- ��������n �s �na �� ��s postulats estètics compositor i de l’entusiasme i la creativitat de après, al llarg dels anys, pot ser especialista en Beethoven. sent en tot el món musical, idel és La veritat és que no m’ho crec. l’obra simfònica més alta de ����s m�s im����an�s �� la gent. recollida i seguir endavant. alemany.

Evidentment, tota la vida m’he Beethoven. És una d’aquelles ���a �a �is�ò�ia �� �a composicions cabdalsd’un en laequip El futur d’aquests músics impli- Com defineix la seva manera de dedicat a estudiar les grans obres Al capdavant integrat música simfònica» dels grans compositors. Com que història de la tradició musical. ca viatjar a altres països? fer música? per Roland Olbeter (decorat), Chu En aquest moment hi ha molts La meva manera de fer música és ja tinc anys d’experiència em toca músics catalans que estan tocant mirar de fer-la a fons. No em con- saber-ne una mica, malament si Amb aquesta actuació iniciarà Uroz (vestuari), Andreas Grüter arreu del món. Alguns són molt formo amb aproximacions o inter- no hagués après res durant aquest un treball de fons, amb una pre- ��i �a m���s músics (llums) i Marc Molinos i Alberto de ca�a�ans ��� �s�an considerats i tenen una molt bona pretacions. M’interessa arribar al temps. La música de Beethoven visió de tres anys, amb l’Orquesreputació. És una pena que aques- fons, perquè en el gran art hi ha m’interessa perquè és una de les tra Simfònica CameraPadrissa Musicae. ��can� a���� ��� m�n� Gobbi (vídeo), envolta l’esmúsiques més grans que hi ha en ta gent no pugui actuar aquí. la veritat.

Comencem una col·laboració de ����ns s�n m��� pectador amb una plataforma ele- de la segona meitat del segle XX. El ra del compositor). És però digne d’estota la història, també Jo ho vaig tenir molt difícil al tres anys amb dos projectes començament de la meva carrera, En el cas de les orquestres m’agrada estudiar a fons Mozart, anuals. La meva intenció és aju- c�nsi���a�s i ��n�n �na va adaptar la peça ho- ment que dues de les més notables vada resseguida per una pantalla compositor fruit de la postguerra. Però en simfòniques, als músics què Schubert, Brahms... dar a aquests joves músics, tan m��� ��na �����aci�» aquest momentde és alJakob revés. Hi ha se’ls exigeix? preparats i tan entusiastes.

Ac- 100 metres de perimetral de més de mònima (1776) Lenz, que produccions recents de Die Soldamolt preparades però, a S’exigeix una manera de fer, no També ha dirigit importants ortualment a Catalunya es formen ��� �i��c��� �������s��a una mirada gens ten estan signades per directors llargada i el situa al mig d’un gran aportapersones questres europees.

Què n’ha cadiferència d’aleshores, no hicomplaent ha s’expliquen gaires coses.

Els assanous violinistes i nous instrumen�s �� ��s��nsa��� ��� institucions que elshumana. hi donin la La jos no són per parlar, són peraquesta to- après?de la Fura i la que tistes preparats per cadires poder formargiratòries percercle.

Unes sobre la naturalesa protalans: mà. I penso que és el meu deure car i fer música. Es fa música He estat molts anys dirigint orpart de conjunts simfònics de pri- ��s���a� a���s�ic ���na Marie, espiral Bieito vaa estrenar fa cinc meten queperòningú es ���c�ci�» perdi detall tagonista, questres Alemanya, Holanda, donar-los-hi la mà.cau en una d’una manera oCalixto una altra, amb mera categoria, el que passa de l’expeuna exigència o anys una altra. és que tenim la fàbrica d’una acció que però potnopassar a tot ar- d’extrema violència fins a esdevenir a ZuricIsrael... (queEljaque vas’aprèn ser comentaQuina ajuda els dóna?

El director d’orquestra és el res- riència és rigor i exigència. Això tenim el lloc on col·locar tota prostituta en un món da artístic en aquestes que aquest reu.

Aquesta disposició facilita la una miserable bagatge que ajuda a créixer ponsable del resultat d’una és unpàgines), aquesta gent. En aquest moment, Sento un amor immens per sea tot Catalunya estan sorgint molgons quines obres i per una ma- execució. En els assajos tothom artísticament i humanament. superposició d’escenes que demana dominat per una soldadesca sense mes de maig arriba al Teatro Real de Madrid.

Zimmermann, que no debades con- moral ni escrúpols. cebia el temps en termes d’una esfeAmb un remarcable virtuosisme ra on conflueixen passat, present i tècnic, Padrissa mou totes les peces Òpera en un recinte firal futur. amb efectivitat fins a l’apocalíptic En la recepció posterior a l’estrena, final, que Zimmermann equipara- a la qual va assistir la filla del compoEnguany /es37 commemora el cenHENRY ADEBONOJO FESTIVAL JAZZ TERRASSA tenari del naixement de Bernd Alois va a la detonació d’una bomba atò- sitor, el director musical de l’Òpera Zimmermann, que justament va es- mica, amb el públic encegat pels fo- de Colònia i de la producció, Frantrenar el 1965 a Colònia, cinc anys cus mentre els soldats es pengen i el çois-Xavier Roth, va admetre que no abans de suïcidar-se, aquest títol, un pare de Marie l’abraça (un detall hauria cregut mai que l’Staatenhaus dels cims de la literatura operística que s’allunya de la visió desolado- seria un espai idoni per a l’òpera. El FOTO: ALBA MARINÉ

La brillant violinista Sakaya Shoji (Tòquio, 1983) va triomfar als 16 anys al guanyar el cèlebre concurs Paganini i des d’aleshores ha desenvolupat una important carrera. L’artista ofereix aquest cap de setmana a Catalunya el Concert per a violí i orquestra de Beethoven amb l’Orquestra Ca-

mera Musicae. Divendres va recalar a l’Hospitalet de l’Infant (Teatre Auditori), ahir va visitar Tarragona (Teatre Municipal) i avui arriba a Barcelona (Palau de la Música). La formació tarragonina que dirigeix Tomàs Grau va completar el programa amb la Patètica de Txaikovski. Shoji intenta no tocar més de 50 concerts per any. Escoltar-la és tot un luxe.

–¿Quina ha sigut la primera impressió amb l’orquestra en els assajos?

–Són un conjunt magnífic, seriosos en el treball però simpàtics. L’únic mediterrani que hi noto és l’escalf que transmet, cosa que conec perquè vaig créixer a Itàlia, tot i que fa 12 anys que estic instal·lada a París.

–És una peça de 1806. ¿Des de quan

“Són un conjunt magnífic, seriosos en el treball però simpàtics. Noto l’escalf mediterrani que hi transmeten.”

Marta Cervera El Periódico de Catalunya, 18·02·18

PAUL LECLAIRE

blemáticas del compositor alemán. El concierto arrancará con la Serenata para cuerdas del inglés Elgar, y Mayer interpretará con la orquesta el Concierto para oboe y orquesta en La Menor del también británico Vaughan Williams.

‘Una partitura excepcional’

Este repertorio es «muy especial» para la Orquestra Simfònica Camera Musicae porque nuevamente dará protagonismo a Beethoven (vertebrador de la temporada) y porque contará con uno de los solistas más reconocidos de la Filarmónica de Berlín, «probablemente la orquesta más importante del mundo».

Mayer tocará «una partitura excepcional llena de enormes dificultades para el solista y que él, artista del sello Deutsche

Tomàs Grau (centro) y Albrecht Mayer (de espaldas), durante un ensayo ayer al mediodía en el Auditori de la Diputació de Tarragona. FOTO: PERE FERRÉ

Grammophon, conoce a la perfección». Vaughan Williams, consciente de la dificultad de equilibrar el sonido del oboe como solista, redujo en esta pieza la orquesta en gran parte de los movimientos, renunciando al uso gratuito de los tutti. Esto crea que una sensación de diálogo elegante entre los instrumentos que, no obstante, no libera en ningún momento al solista de una responsabilidad máxima.

En la galería de la fama

Mayer goza de un gran prestigio a nivel internacional. En 2004, 2008 y 2010 fue elegido instru-

–¿Clà –No rò no certs tocat allò q i m’e Max de Le

El músico afincado en Tarragona presenta hoy su ‘Concerto de Santo Tirso’

El guitarrista y compositor Alfredo Panebianco. FOTO: CEDIDA

RÈQUIEM DE VERDI COR i ORQUESTRA SIMFÒNICA

El guitarrista y compositor cubano afincado en Tarragona Alfredo Panebianco estrenará hoy su obra sinfónica Concerto de Santo Tirso para dos guitarras y orquesta sinfónica en el festival internacional de guitarra de Santo Tirso (Portugal), uno de los más antiguos y prestigiosos certámenes de guitarra del mundo. La obra, que consta de cuatro movimientos: (Rumba Lusitana, La canción de María, El color de la nostalgia y Arrollando), es una evocación a la cultura de su país natal, donde utiliza ritmos y melodías inspiradas en la tradición afrocubana.

Panebianco, que ha estrenado ya tres concertos en el mismo formato, además de otras obras sinfónicas, ha recorrido los principales teatros de medio mundo ya sea solo o a dúo con la guitarrista Vania del Monaco.

C. VALLS REUS

El grupo barcelonés estrena hoy (22.00 horas) en la Sala Japan su tercer disco, lanzado en plena madurez

El grupo de música pop Illa Carolina presentará su tercer disco Bellavista (DiscMedi S.A., 2018) esta noche en la Sala Japan de Reus, -en Passeig Mata- a partir de las 22 horas. Doce canciones nuevas transmiten al público la madurez musical del grupo, que ha llegado a combinar una sencillez y resolución en su música, que contagia. Según aclaran los músicos, han encontrado en la música una «válvula de escape».

El grupo, formado por Carol Badillo (voz), David Zapata (bajo), Nico de Tullio (teclado), Aleix

–Mol imatg la sev acos –La i gràci socia seva del g teres calm

mentista del año y fue galardonado por con el premio Echo Klassik por la Phono-Akademie alemana. El año pasado entró en el Gramophone Hall of Fame y recibió el Kulturpreis Bayern.

Forma parte de la Filarmónica de Berlín desde 1992 y es uno de los oboístas más solicitados del mundo, ha colaborado con directores como Claudio Abbado, Sir Simon Rattle o Nikolaus Harnoncourt.

Las entradas para los tres conciertos se pueden adquirir en las taquillas de los recintos correspondientes o en las webs tarracoticket.cat, palaumusica.cat y auditorijosepcarreras.cat.

REDACCIÓN TARRAGONA

Prats (guitarra) y Jordi Riera (batería) han querido describir su proceso de aprendizaje. «Es cierto que hemos llegado a un punto de aprendizaje superior al de los otros discos, y se nota.

Muchos hemos tenido hijos y disfrutamos de otra manera de la música, la cual se ha convertido en una forma de ocio necesario», explica Carol Badillo. Bellavista es el segundo que Aleix Prats produce a nivel de sonido, un logro que el grupo valora muy positivamente. «Creemos que nuestras letras han salido del caparazón. Nos hemos liberado y hablamos sin pelos en la lengua, sin florituras. ¡Decimos palabrotas!», dice Carol. El material musical está de lo más enriquecido, se han inspirado en películas y sentimientos. El precio de la entrada es de 8 euros.

–¿El s –El m me, e tocar poc e

certs xer i a can to ca ment mod pots prop

BARCELONA

La Orquestra Simfònica Camera Musicae cierra este fin de semana su temporada con un programa basado en obras de Ludwig van Beethoven, Edward Elgar y Ralph Vaughan Williams. La formación tarraconense, dirigida por Tomàs Grau, tendrá como invitado a Albrecht Mayer, solista de oboe de la Filarmónica de Berlín. Ofrecerá el mismo recital tres veces: esta noche (21.00 horas) en el Auditori Josep Carreras de Vila-seca, mañana (21.00 horas) en el Teatre Tarragona y el MARCO BORGGREVE / OCM domingo (17.30 horas) en el Palau de la Música Catalana de Barcelona.

El hilo conductor será la Sinfonía número 7 de Beethoven en La mayor, una de las piezas más em-

–¿Pe vida Paga –Nin 16 an tat, p come en te der tr me c da al

«N con per po toc m’

DIARI DE TARRAGONA DIVENDRES, 11 DE MAIG DE 2018

JAVIER DÍAZ PLAZA TARRAGONA

33 La violinista Sakaya Shoji.

–¿Co –Vaig l’arc ca, to a sen conv meti fund belle l’esti emoc profu

“Ric en inflexions, en matisos, en detalls que enriqueixen un discurs sense afectacions ni artifici, tot al servei d’unes lectures que sempre van de cara a barraca.”

Xavier Cester Diari Ara, 18·07·18

AGRADA

F

a vuit anys, l’actor Pau Durà premsa. Et fots, va ser la contun- una obra de teatre. Rodada en cata(Alcoi, 1972) estava de va- dent resposta del veterà actor, his- là i castellà , Formentera Lady Ês el seu cances a Formentera amb tòria viva del cine espanyol i prota- projecte mÊs personal. El guió parla seva dona. Disfrutava del gonista de Formentera Lady, on es po- la de com tot paradís tÊ les seves omparadís i, al mateix temps, pensava sa en la pell d’un hippy fins al forro bres. I una altra idea fonamental Ês en la gran responsabilitat que esta- dels seus ous, un paio que viu a la que mai Ês tard per posar en dubva a punt de caure-li a sobre, la mÊs te certes certeses, explica el realitgran de la seva vida: l’imminent naizador, que ha sabut fugir del meloxement seusdebessons.

Sense sa- reservats. drama per apostar per la subtilesa Š Eldels Periódico Catalunya. Tots els drets Aquesta publicació Ês per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. ber-ho, l’actor va parir en aquell moa l’hora de parlar d’una relació aviment una idea per començar a esnet i pare-filla. criure el guió de la que seria la seva primera pel¡lícula com a director: DISSABTE, 14 ABRIL 2018 LA FRAGILITAT DE L’HOME / Nora Navas dona vida a la filla de Sacristån, una Formentera Lady, la història d’un dona que ha de passar un temps fohippy que viu en una illa al marge de ra del país i que es veu obligada a deila societat i que, de cop i volta, es toxar-li el seu fill (Sandro Ballesteros) pa amb l’enorme responsabilitat de cuidar el seu net. El film –humil en platja, en una casa sense llum, un perquè el cuidi, per dir-ne d’alguna pressupost i enorme en honestedat Êsser tan lliure com egoista que no manera. Mai t’he demanat res. Fesi veritat– s’acaba de presentar en el sap tractar ni les dones, ni els amics, ho per mi per una vegada en la teva festival de Mà laga amb tots els nú- ni el seu net, un innocent nano de vida, li retreu el personatge de Navas al seu pare, que es guanya la vida meros per entrar en el palmarès. A 10 anys. les sales comercials hi arribarà el 29 Durà (El Príncipe, Tots volem el mi- tocant el banjo en un local de mala de juny. llor per a ella, La zona, Merlí‌) no Ês mort de Formentera, on va arribar Estic nerviós, Pepe, va confes- cap nouvingut en la direcció. Ha re- fa molts anys i on va decidir passar

Els concerts on has de fitxar

JosÊ Sacristån protagonitza el film, un relat subtil i intel¡ligent al voltant de la responsabilitat

C. TANGANA

Una de les figures clau de 38 LA VANGUARDIA

C U L T U R A

la renovació del hip-hop en castellà , aixecant ponts cap a l’R&B contemporani, presenta �dolo (2017).

Preparats per retre-li culte?

FTQFDUBDMFT Un tuit d’Àlex Rigola obre el debat sobre el poder de la dona al teatre barceloní

ÆRazzmatazz. M: Marina.

Divendres 2. 20 h. 20 â‚Ź.

Es busquen directores per al el TNC ElLliure gran isalt de la Camera Musicae

LAGARTIJA NICK

Apunts de saviesa d’Antoni Ros Marbà El degà dels mestres catalans celebra el seu 80 aniversari al capdavant de Camera Musicae i la Marta Porter l’entrevista VA DEBUTAR EL 1966 al davant

LA VANGUARDIA

TRE V ISTA

de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (l’actual OBC) dirigint Wagner i Brahms, i per celebrar el seu aniversari ha triat els mateixos compositors en homenatge a una època que recorda amb estimaciĂł i l’esperit crĂ­tic que li donen 80 anys i una llarga experiència dirigint. “La societat ha canviat –diu–. Les generacions joves venen molt ben preparades, ara hi ha molts bons mestres i els estudiants tenen un gran sentit de la responsabilitat que, amb els ensurts de la vida, es va refredant. Abans, els mĂşsics tocaven des de la punta de la cadira, eren com un mar que es movia amb la mĂşsicaâ€?.

El concert d’aniversari li permet prendre el pols a una orquestra jove, la Camera Musicae. “Ja els havia dirigit i ĂŠs un plaer tornar-hi

“Sovint no es justifica la importaciĂł de directors convidatsâ€?

–afirma–. Són músics joves que treballen molt bÊ i encara hi creuen, toquen amb sentiment i això sempre dona bons resultats�.

Vital, Ros MarbĂ segueix al peu del canĂł amb la llibertat que li dona ser convidat per grans orquestres internacionals. Gran part de la seva vida va ser titular –de l’OBC, de la de RadiotelevisiĂł Espanyola, de la Nacional d’Espanya, de l’Orquestra de Cambra dels PaĂŻsos Baixos, de la Real FilharmonĂ­a de GalĂ­cia–. “Abans els titulars s’implicaven durant dècades amb les orquestres, en el seu dia a dia, feien les programacions, treballaven un so propi. Ara se’ns treuen de sobre, hi ha molts directors convidats dels quals no se’n justifica la importaciĂł, i això els ha fet perdre el segellâ€?. Q

C U bĂŠ L T Ui encara R A “SĂłn mĂşsics que treballen molt hi creuen, toquen amb sentiment i això sempre dona bons resultats.â€?

33

Time Out, 11¡03¡18

ÆLa Capsa. M: Les Moreres.

Dissabte 3. 22.30 h. 10-14 â‚Ź.

C U LTU R A

Cein podia ser insofrible,

mpre treia el millor de tuâ€? “El que fa tan especial l’OCM ĂŠs la felicitat i passiĂł que transmeten els mĂşsics que

integren la seva plantilla. La seva actitud a l’escenari, Debutimplicats de dues en cada matís, en cada veus Boixaderas detall Ês iuna celebració del plaer de fer fent de narrador música junts.�

Javier PÊrez Senz El País, 16¡10¡18

da de got ma que m narra un tots els p na cosa. mental i sense res

OSCM

ÆTívoli. M: Urquinaona.

Dissabte 3. 21 h. 14-20 â‚Ź.

La Camera Musicae convida Melnikov i Alessandrini ROSALĂ?A & RAĂœL

I mĂŠs poder al festival Guitar BCN. TradiciĂł i avantguarda en una veu i una guitarra.

Flamenc sense por. ÆPalau de la Música.

M: Urquinaona. Dj. 1. 21.30 h.

15-28 â‚Ź.

El pianista rus i el director italià , estrelles del nou cicle ficials de Händel. La violinista Leticia Moreno abordarà el novembre (tots els concerts són diu-

MARICEL CHAVARRĂ?A Barcelona

quevaserlamĂŠsjoveenguanyarel Concurs Sibelius, el 2010, interpretarĂ el programa que combina

Sibelius i la 8a de DvorĂĄk, L’Orquestra Simfònica Camera menge,ales17.30h)aquestesefecDIMARTS, 16 OCTUBRE 2018en mans “L’OCM, que va fa una tives Quatre estacions de Buenos dècada de Grau. I tancarĂ amb la temporada el Musicae (OCM), que va entrar fa entrar una dècada amb força en el petit Aires de Piazzolla que tants èxits li pianista coreĂ Seong-jin Cho, guaunivers de les formacions orques- reporten, i Soltani, el violoncel¡lis- nyador del concurs Chopin amb protegit de Daniel Barenboim a nomĂŠs 21 anys, tocant el Concert trals catalanes, rĂ pi- taunivers força enha demostrat el petit les R Ă?de TICA Eformacions CL2 del Ă€SSICA Divan, tocarĂ el D nĂşm. compositor polonès, dament el grau de compromĂ­s dels la West-Eastern C seusmĂşsics,ilasevail¡lusiĂłiambi- maig del 2019 les Variacions sobre programa que l’orquestra arrodonirĂ amb la 5a de Beethoven. ciĂł. Parlem d’una orquestra priva- un tema rococĂł de Txaikovski. orquestrals catalanes, ha “Aquesta vegada el saltdemostrat ĂŠs mĂŠs L’OCM busca mostrar la seva da, sorgida a Tarragona, que s’ha versatilitat amb un ventall de proobert camĂ­ pel seu temperament grames que uneixen a RakhmĂ niĂ gil, flexible i una mica inesperat. nov i MĂşssorgsky (Quadres d’una L’ha ajudat, esclar, tenir temporarĂ pidament el grau de compromĂ­s dels seus exposiciĂł), Piazzolla i Stravinski da estable al Palau de la MĂşsica. I La formaciĂł que (L’ocell de foc), el Carmina burana sens dubte, tenir un director titu- dirigeix TomĂ s Grau que oferiran per Nadal en les veus lar i artĂ­stic, TomĂ s Grau, amb la mĂşsics, la seva il¡lusiĂł i ambiciĂł.â€? solistes de Sara Blanc, Flavio Fergosadia necessĂ ria per convidar farĂ un important salt

Compra entrades i reserva taula a timeout.cat

Un inici que encoratja

ri-Benedetti i Toni Marsol... o, fisolistes i fins i tot algun mestre de qualitatiu en la seva nalment, la Simfonia inacabada de renom internacional: Aleksandr Schubert a mans de Salvador Mas, Melnikov, Rinaldo Alessandrini, 7a temporada al Palau el principal director convidat de la Leticia Moreno, Kian Soltani... o Ainhoa Arteta, que recupera el important que mai�, apunta Grau. formació.

La prevenda d’abonaments per concert que va cancel¡lar pels inci- “Es tracta d’un programa molt variat, amb artistes de trajectòria in- al cicle va començar ahir en excludents de l’1 d’Octubre passat.

Així pinta la pròxima tempora- ternacional de primer nivell, que siva a travÊs d’entradesdevanda –7a ja al Palau– de l’OCM, que han acceptat la invitació perquè guardia.com amb descomptes de mostra un salt qualitatiu impor- coneixen el projecte i tenien ganes fins a un 35% fins al 16 d’abril, que Director: Tomàs Grau El tituÊs quan s’inicia la venda general. tant. Melnikov –el pianista del trio de debutar amb nosaltres�.

Les entrades individuals es posamà gic que forma amb Isabelle lardel’OCMdestaca,amÊs,l’equiLloc i data: Palau de la Música Faust i Jean Guihen Queyras– in- libri entre artistes consagrats i ran a la venda el 7 de maig, amb (14/X/2018) augurarà el curs el 14 d’octubre descobriments. De fet, entre els descomptes en entradesdevanamb el Concert núm. 2 de Rakhmà - solistes de la pròxima temporada guardia.com del 25%.c DIMARTS, 16 OCTUBRE ninov i el mestre Alessandrini diri- hi ha2018 un parell de guanyadors de VENDA D’ENTRADES A girà , el març del 2019, l’esplendo- concursos internacionals Esther entradesdevanguardia.com JORGE :DE PERSIA rosa Música per als reials focs arti- Yoo, la violinista dels Estats Units % DESCOMPTE CLUB VANGUARDIA

CR� TICA DE CL ÀSSICA

Un inici que encoratja OrquestraCameraMusicae+AleksandrMelnikov Director: TomĂ s Grau Lloc i data: Palau de la MĂşsica (14/X/2018) JORGE DE PERSIA

Dies enrere vam parlar d’una nova proposta d’orquestra de cambra –en principi, cordes– i de l’alta qualitat dels seus integrants. Ara presentaÀLEXlaGARCIA seva temporada al Palau l’Orquestra Camera Musicae, creada fa poc mÊs d’una dècada i que ha explotar a Candide, transformat la amb seva fragments estructura a a la Simfònica veneciana, assumint a l’estil Mozart... nous reCandide Ês una novel¡la picaresca pertoris.

Una altra vegada vam quelivadonarl’oportunitatdeferla comentar que el fet de treballar voltaalmónipreguntar-sequèsona amb directors convidats d’exespanyol, què sona alemany...

I no periència era una bona metohaviadologia passat per tantavançar temps en des que la qualiProkófiev escrit–com la Simfonia tat, jahavia que tenen vam poclà ssica, i em sembla que hi ha una der confirmar en aquest primer gran concert connexió. que Êsmúsics una de Esclar temporada– fantasia de noi molt–molt bons.elaborada– Els noms s’haurien trobade noia, surten tots dosde al mà . món i citar al programa tornen, S’ha i en aquest sentitpoc Ês una his-les reflexionat sobre tòria molt americana.

Però, tornant orquestres a Espanya –la majoa la pregunta, Bernstein, d’altra ria creadesa fa uns vint anys i en banda, li encantava el jazz.amb West Sigeneral finançades diners pĂşblics–, sobre objectius artĂ­s‘CANDIDE ’ que polĂ­tics conjuntutics, mĂŠs i sobre el fet que molt “Larals, gran connexiĂł quepoques assoleixen un nivell de

Dies enrere vam parlar d’una nova proposta d’orquestra de cambra –en principi, cordes– i de l’alta qualitat dels seus integrants. Ara presenta la seva temporada al Palau l’Orquestra Camera Musicae, creada fa poc mÊs d’una dècada i que ha transformat la seva estructura a Simfònica assumint nous repertoris. Una altra vegada vam comentar que el fet de treballar amb directors convidats d’experiència era una bona metodologia per avançar en la qualitat, ja que tenen –com vam poder confirmar en aquest primer concert de temporada– músics molt bons. Els noms s’haurien de citar al programa de mà .

S’ha reflexionat poc sobre les orquestres a Espanya –la majoria creades fa uns vint anys i en general finançades amb diners públics–, sobre objectius artístics, mÊs que polítics conjunturals, i sobre el fet que molt poques assoleixen un nivell de qualitat mitjà , una contradicció tenint en compte el que costen. És tot un tema que caldria tractar. A Catalunya s’avança en la millora de la del Liceu; la del Vallèscontinuaamblasevaempremta de simple espectacle, i la que tÊ titularitat de país no surt de Barcelona. Però, això sí, anirà al Japó.... Tornem al tema de la política en el bon sentit: com podem millorar el que tenim en funció dels ciutadans i del país.

Mentrestant sorgeixen aquestes noves orquestres –benvingudes– que tambÊ tenen suport institucional, malgrat que la seva dependència no queda mai clara; de fet, prece-

“Bons solistes de la formaciĂł en vents metalls i fustes, amb una corda molt homogènia amb moments de musicalitat i brillantor.â€?

Jorge de Persia La Vanguardia, 16¡10¡18

seria important començar a posar en acció com combatre les

desigualtats laboralsRinaldo de gènere Entre aels artistes convidats destaquen estat nomÊs una al nostre sector. NomÊs perquè Alessandrini, i Leticia Moreno seria la primera vegada que hi propostaAlexander apuntada Melnikov

La gent no s’adona del poder que tÊ, però sí del que transmet aquest duo.

Una de les cites potents del festival Guitar BCN. L’Orquestra Simfònica Camera Musicae al Palau de la Música

Maricel Chavarría OrquestraCameraMusicae+AleksandrMelnikov La Vanguardia, 14¡04¡18

elebrar el centenari de Leonard Bernstein (1918-1990) tambĂŠ ĂŠs abraçar la seva producciĂł operĂ­stica. La saCandide,l’òperacòmicaque or de West Side story va escriupirant-seenlafamosa novel¡la oltaire, amb tota la seva naturasatĂ­rica i el rerefons filosòfic, a per fi al Gran Teatre del Liel 18 i el 20 d’octubre). SerĂ en Ăłescenificada, però,comasseel mestre John DeMain (Yotown, Ohio, 1944), tenint en ctor ‘Candide’ de Leonard Bernstein al Liceu pte les d’orquestra, anades i vingudes dirigeix i els essius canvis d’escenaris que ĂŠ la història, en versiĂł concert tarĂ mĂŠs comprensible. De,quevaserdirectormusicalde ustonGrandOperadurantducades, parla de la seva experiprofessionalambquivaserun compositors nord-americans importants del segle XX. Va ense anar mĂŠs lluny, qui li va El mestre John DeMain fotografiat ahir davant la façana del Liceu nar el 1983 A quiet place. om es va portar Bernstein? Li lloc i li vaig dir: “Primer jo i desprĂŠs eixar dirigir la seva obra? tuâ€?. Podia ser insofrible. Però el mĂ enny tenia fama d’irrompre a nager em va venir a dir: “No l’havia enari pel passadĂ­s de platea, arvist mai tan feliç. Què li has fet?â€? ssar la batuta al director i poe a dirigir ell mateix...

Tenia una gran personalitat. ostè no va deixar que ho fes...

La mĂŠs poderosa, però no era negativa; era molt positiva. Era jueu, li Ell sempre volia ser excepcioagradava dir-se a si mateix rabĂ­ n tracte diferenciat. I li encan]La soprano Meghan (mestre) i li encantava contribuir i pactar. “Digue-li que li donem Picerno i el tenor Paul compartir. Podia treure el millor de hora mĂŠsperassaig,queseran Appleby debuten al Liceu tothom. A mi em va canviar la macom a Cunegunde i Candios de tres hores, però ni un senera d’entendre espai i temps. La de, respectivament. mĂŠsâ€?, em deia l’intendent del primera vegada que el vaig veure, jo Aquesta versiĂł semiescee. “Tres hores? Fet!â€?, responia era estudiant a la Juilliard i ell dirii vaig demanar que em deixĂŠs nificada de l’òpera Candide gia l’Orquestra Filharmònica de setmana tot sol assajant amb que arriba per fi al teatre Nova York: el primer director dels de la Rambla tambĂŠ compuestra; si no, no deixaria que ta amb Kevin Burdette, es meva la peça. “DesprĂŠs poĂ€LEX GARCIA venir i fer-me tots els suggeriChris Merritt, Josep-Ra‘W ES T S IDE S TOR Y’ mestre John DeMain fotografiat ahir la façana del s que vulguisâ€?, li vaig dir. “Demondavant OlivĂŠ, Doris Soffel i Liceu “En Lenny volia fer una va respondre. Crec que durant InĂŠs Moraleda. L’actor

LA IMPORT

- "VEJUPSJ BQPTUB H QFS MB QFSTPOBMJUBU JUSTO BARRANCO Barcelona

MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS

John DeMain, director d’orquestra, dirigeix ‘Candide’ de Leonard Bernstein al Liceu

CEL CHAVARRĂ?A ona

qui el gu mÊs va tr L’experiè 60 anys q

PROGRAMACIĂ“ DE LA PRĂ’XIMA TEMPORADA

“Bernstein podia ser insofrible, però sempre treia el millor de tuâ€? ÆPalau de la MĂşsica. Dg. 11. 17.30 h. 25-45 â‚Ź.

71

$*5" ".# -&4 .Ă 4*26&4 .0%&3/&4 * &- +";;

Els granadins, amb la seva formació original –la de l’Omega–, presenten Crimen, sabotaje y creación. I atenció als teloners, els barcelonins Black Islands.

IVAN MORENO

NO T’HO PERDIS

Pau DurĂ , abans de presentar ‘Formentera Lad

de tot, incloent-hi la seva famĂ­lia.

Formentera Lady –que agafa el títol d’una cançó de la banda de rock King Crimson– parla de la masculinitat. MÊs ben dit, de la fragilitat de l’home, dels adults que segueixen sent nens grans. I, per tant, egoistes. Adults que han perdut les virtuts de la infà ncia però que n’han conservat tots els defectes. En realitat, Ês una pel¡lícula femenina perquè els protagonistes no són res sense les dones, defensa Sacristån, a

al mur de Face- hauria una dona dirigint els dos jaConcert seria per unaa piano bonai orquestra opció. book i Twitter, pe- centres M. C. tocarà el BARCELONA mirades. Jaen elsuntoca, oi?�. rò ha aixecat enrenou. I ja hi ha Noves de Rakhmà ninov programa Enque l’actualitat Àngels Margent L’Orquestra que ha suggerit candidaSimfònica Camera rus tambÊ compta amb Quadros (OCM) cada cop va mi- garit d’unadirigeix exposició, el de Mussorgski.

Mercat de les tes. Musicae Àlex Rigola (Barcelona, llor.

A lava formació que capitanerecuperarà al Palauen el el prograja va dirigir seu 1969), que ser director del FlorsEs–que ja Tomàs li havuit arribat el moma amb Elena la soprano guipuscoana Posa–, ChrisTeatre LliureGrau durant anys i moment de fer un salt qualitatiu, i Ainhoa Arteta que va ser suspès l’1que ment fins al 2016 va dirigir la tina Scheppelmann Ês la direcaixò es reflecteix en la llista de con- O i que incloïa Les quatre últimes canBiennal de Teatre de Venècia, tora artística del Liceu i Tania vidats amb qui col¡laborarà la tem- çons de Richard Strauss. Salvador dirigeixdirector La Villarroel ha assenyalat Ês hora que Brenlle porada queque ve. ja Músics de prestigi Mas, principal convidat, ja va dirigir Carol López–, duescom dones dirigeixin el Teatre el pianista rus Alexander Mel- –que oferirà tres visions d’Àustria amb 33 Violinista 8 La madrilenya Leticia Moreno.

33 Batuta 8 L’italià Rinaldo A lade presència als Nacional i el Lliu- Le- però nikov,de la Catalunya violinista madrilenya obres Schubert,femenina Joseph Strauss belius. El violoncel¡lista Kian Solta- pera hav ticia Moreno director italià Ri- i Brahms. Carmina Burana Ês l’únire, mÊs encarai el quan ."35" $&37&3" 4AMB£ò$JANGOò 3OUND òTORNARšòARAòAMBò!LL MELODYò Ara ens truquen ni, fitxat pel prestigiós segell Deut- de simfo naldo Alessandrini els seus actuals di- acompanya- ca peça simfònica coral, amb el di#"3$&-0/" sche Grammophon i apadrinat per many el ran ja l’OCM curs 2018-2019, en rector i els cors per decidir.

Entre per proposar-nos CENT òSÕINTERESSAòP òDEòNOVEMBRE ò3ALAò òPERòAPRO rectors van elpel seu Daniel Barenboim, serà solista amb 250 aniv què mantindrà el seu cicle de con- els solistes destaca Sara Blanch, presegon mandat. Entre col¡laboracions, ESPR£Sò DELSò FESTIVALSò FUNDIRòENòAQUESTòPECULIARòM­NòSO les Variacions sobreSÕEMBARCARšòENòU un tema rococó, de geni de B certs del dissabtes a la nit al Teatre miada sopranoDÕES que la setmana que els noms que els inter- a la tarda al ve actuarà amb l’OCM cantant à ri- subratlla el director, Txaikovski, amb un programa sobre L’esp Tarragona i diumenge DÕABRIL ò PROTAGON NORòQUEòINTEGRAòCLšSSICAòIòELECTRNI TIU òLÕ!UDITORIòRECUPERAòELSò nautes han l’art de la repetició que tambÊ in- l’OCM, u Palau de la suggerit Música de Barcelona. es d’òpera.

Tomàs Grau rà pidament com a clou les VariacionsBANDòFORMADAòPER Enigma, d’Elgar. què els m La setena temporada seguida CICLESòDEòM´SIQUESòMODER CA ò%LòLIRISMEòPRXIMòDEò3UNò+ILò-O Completa el trio de debutants el d’edat de candidates hi figuren de l’orquestra a l’auditori moderAposta pels joves pianista coreà Seong-Jin Cho. El gua- de la for nista inclou nou programes molt DEòLÕ%SMUCòIòDÕALT NESò Iò APOSTAò PERò ARTISTESò ON òELòGRUPòDELòCANTAUTORò-ARKò+OZE Carme Portaceli –acnyador del Concurs Chopin 2015 per propo diferents que des de Es mantÊ l’aposta pels joves talents i tualAMBòPERSONALITATòPRPIA ò%Lò3ITò"ACK ò directora delcomprenen TeaTIUSòEUROPEUS ò%N LEK òACOMIADARšòELòCICLEòAMBòLESòNO demostrarà la seva maduresa i des- hi ha artis Música per als tre Espanyol dereials Ma-focs artificials, hi haurà tres destacats debuts al Patresa amb el Concert per a piano i or- fer gires p de Händel, dirigida per Alessan- lau. La premiada violinista Esther QUEòPORTARšòELòCICL drid–, Carlota IDEATò PERòSubiASSABORIRò AMBò LAò MILLORò VESòMELODIESòDEò4HIS IS MY DINNER òDISCò questra núm. 2, de Chopin. La cèle- nalització drini, fins a Quatre estacions porte- Yoo, solista alemanya d’origen corós, nyes, Anna Mariaamb Moreno. reà , es presentarà a Barcelona amb bre Cinquena simfonia de Beethoven dent, re de Piazzolla, DINòLAòCANTAUTORAò AC´STICAòPROPOSTESòACURADES òOBRIRšò QUEòSORTIRšòAòLAòVENDAòALòNOVEMBREò Ricart, Helenamolt Torneacompanya el programa. Grau es- sis dels n Melnikov, estimat al Palau, el Concert per a violí i orquestra de Siro oLAòSEGONAòEDICI­òAQUESTòDISSABTEòAMBò Tanya Beyeler, de GALHAESò òDEòNO òDÕABRIL ò3ALAò ò%LSòARTISTESòLOCALSò lacompanyiaElcomte ESTARANòREPRESENTATSòPERò2EFREE ò-A DÕIMPRESCINDIBLEò£ $AMIENò*URADO òINTENSòCANTAUTORòDEò de Torrefiel, que està a punt d’estrenarQUEò espec-PRESENTARšò ELò SEUò ¢ò VICA ò&ERRANò0ALAUòIò*OANAò3ERRAT ò 5A Y CARNE òNOUòD 3EATTLEò tacle al festival KunDISC ò4HE HORIZON JUST LAUGHED ò#ONTINU "RADò-EHLDAUòSERšòLÕESTRELLAòDEò DEòNOVEMBRE òH sten de Brussel¡les.

Ni el TNC ni el LliuLESò*AZZò3ESSIONSòDEòLĂ•!UDITORIòAMBò ARšòAMBòELòPOLIFAC¢TICòPIANISTAò#HRIS ANA JIMÉNEZ re no han tingut mai DOSòPROJECTESòDIFERENTS ò,AòPRIMERAò unaTOPHEò#HASSOLòIòLAòSEVAòPERSONALòVISI­ò directora. I si Ă€lex Rigola aquest dijous Rigola ÂŁSòLĂ•ESTRENAòDELòSEUòCONCERTòPERòAòPIA DEòLՇNDIAòAò)NDIAMORE òUNAòPELçL§CULAò vaproposard’obrirundebatso- cĂ rrecs de mĂ xima decisiĂł del NOòIòORQUESTRAòAMBòLĂ•/"#ò òDEòNO breRODADAòAò#ALCUTAòIò"ENARÂŁS ò,ESòSEVESò quant temps ha d’estar un mĂłnescèniccontinuasentpetidirector al capdavant d’un tea- ta, igual que el de directores TROBADESòALLšòAMBòCANTANTSòIòBALLA VEMBRE ò ENò UNò PROGRAMAò QUEò ESò tre pĂşblic –encara que ell ha- d’obres de teatre. Aquesta temRINSòS­NòLAòBASEòDĂ•UNòDIšLEGòQUEòESò COMPLETARšòAMBòLAòSUITEòDEòLAòBANDAò guĂŠs pogut continuar, no va vo- porada el Lliure ha estat criticat ler COMPLETAò estar mĂŠs de dos mandats al perquè en l’à mplia programaAMBò M´SICAò ENò DIRECTE ò SONORAòDEò4HERE WILL BE BLOOD òCOMPOS capdavant del Lliure perquè ciĂł d’aquest teatre nomĂŠs hi TAò PELò GUITARRISTAò DEò 2ADIOHEADò 5NAòAVENTURAòMUSICALòSINGULARòIò´NI creia necessĂ ria una reno- ha dues dones al capdavant vació–, ahir va obrir una altra d’obres.Altresinstitucionscom CAò òDĂ•OCTUBRE ò3ALAò ò *ONNYò 'REENWOOD ò %Lò SEGON ò UNAò discussiĂł necessĂ ria: la de l’es- el TNC o el Centre DramĂ tic cassapresènciadedonesalcapNacional, tot i que encaraCOLçLABORACI­ò estan AMBò LĂ•ACLAMATò TENORò %Lò SEUò COLçLEGAò ALEMANYò .ILSò davant de les grans institucions lluny de la paritat, han donat &RAHM òUNòARTISTAòQUEòPINTAòAMBòELò culturals. “Ara que s’acosta el aquest any una empentaANGL¢Sò)ANò"OSTRIDGE òARRIBARšòELò ò a la final de la segona legislatura presència de directores, DEòFEBRER òò menSOòQUEòJAòVAòESTARòENòELò0RIMAVERAò dels directors dels dos teatres tre que el teatre EspaĂąol, que pĂşblics de Catalunya-Barce- dirigeix Portaceli, ha aconlona, Xavier AlbertĂ­ i LluĂ­s Pas- seguit el que semblava imposqual, hi som a temps per propo- sible: tĂŠ mĂŠs directores que disarsubstitutsidebatre,crecque rectors.c

3 %BNJFO +VSBEP J 4VO ,JMM .PPO FO FM DJDMF 4

%

“A la formaciĂł que capitaneja TomĂ s Grau li ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu, i això es reflecteix en la llista de convidats amb qui col¡laborarĂ la temporada que ve.â€?

Marta Cervera El Periódico de Catalunya, 17¡04¡18

$BNFSB .VTJDBF UBMFOU J FOUVTJBTNF $3ž/*$" - PSRVFTUSB WB JOBVHVSBS BM 1BMBV MB UFNQPSBEB J WB QSFTFOUBS MB TFWB GVOEBDJĂ˜ 1"#-0 .&-Âľ/%&; )"%%"% #"3$&-0/"

,AòVETLLADAòDEòDIUMENGEòALò0ALAUòDEòLAò -´SICAòERAòESPECIAL òNOòNOM£SòPERQU¢ò ESòTRACTAVAòDELòCONCERTòINAUGURALòDEòLAò TEMPORADAòDEòLÕORQUESTRAòPRIVADAò#A MERAò-USICAE òSIN­òTAMB£òPERQU¢òESò PRESENTAVAòLAòFUNDACI­òDELòCONJUNTòTAR RAGON§ òQUEòNEIXòAMBòLÕAMBICI­òDEòPOR TARòiELòPODERòDEòLAòM´SICAòAòPERSONESò AMBòDISCAPACITATu òSEGONSòESòVAòEXPLI CAR ò,ESòDUESòOBRESòDELòPROGRAMA òAòM£S ò INCIDIENò ENò ELò PODERò DEò CURACI­ò DÕAQUESTòART òPERQU¢òTOTESòDUESòiVANòAJU DARòELSòSEUSòAUTORSòAòSUPERARòDEPRESSI ONSu ò!MBòAQUESTESòDIRECTRIUSòESòVAòPO DERòESCOLTARòUNAòORQUESTRAòMADURAòIòCO HESIONADA òDEòSOòDENSòIòPROFUND òAMBò UNAòCORDAòGREUòMOLTòEXPRESSIVAòIòAMBò LAòJOVENTUT òELòTALENTòIòLÕENTUSIASMEòDELSò SEUSòPROFESSORSòCOMòAòPRINCIPALòACTIU ò !LEKSANDRò-£LNIKOVòVAòDEMOSTRARò PASSI­òIòVIRTUOSISMEòAòPARTSòIGUALSòENò LÕIMPOSSIBLEò3EGON CONCERT PER A PIANO I ORQUESTRAò DEò 3ERGUEIò 2AKHMšNIOV ò QUEòVAòOBRIRòELòPROGRAMA òREMATANTò LAò FEINAò AMBò UNAò DEMOSTRACI­ò DEò FOR¥AòEXPRESSIVAòIòGENIALITAT ò5NAòCOR

DAòAGUDAòPOLIDA òUNAòFUSTAòDEòSOòCLAR ò UNòMETALLòGAIREB£òSEMPREòBRILLANTòIò TRESòPERCUSSIONISTESòQUEòDISFRUTAVENò DEò VALENTò VANò ACABARò DÕARRODONIRò LÕENTREGA ò%LòPOPULARòIòROMšNTICòSE GONòMOVIMENTòESòVAòINTERPRETARòDEò MANERAòINSPIRADA òPERòSENSEòCAUREò ENòEXCESSOS ò ò ("*3&#² .à 4*$4 /ò0ERòSIòDEòREPERTO RIòPOPULARòESòTRACTA òALLšòHIòHAVIAòELSò 1UADROS DÕUNA EXPOSICI­ò DEò -ODESTò -USSORGSKIòENòLAòC¢LEBREòORQUESTRA CI­òDEò2AVELòQUEòVAòPOSARòAòPROVAòELSò GAIREB£ò ò JOVESò M´SICSò RECLUTATSò PERò Aò LÕOCASI­ ò %Lò DIRECTOR ò 4OMšSò 'RAU òVAòAPOSTARòPERòVERSIONSòEQUILI BRADES ò SENSEò PRESSES ò PERò SENSEò ADORMIR SE ò)òSIòENò2AKHMšNINOVòVAò ESTARòSEMPREòPENDENTòDEòLESòSONORI TATSò DELò SOLISTA ò ENò -USSORGSKIò VAò TENDIRòAòTEMPSòšGILSòSENSEòPERDREòEX PRESSIVITAT ò%SòVAòTRACTARòDÕUNòGRANò CONCERTòQUEòGAIREB£òVAòOMPLIRòLAòSA LAò IòNOòDEòTURISTES òIòQUEòVAòSABERòOFE RIRòUNòPROGRAMAòATRACTIUòIòDESGRA NAR LOò AMBò SENSIBILITATò Iò CARšCTER ò PERòSEMPREòAMBòRIGOR òH

“Una orquestra madura i cohesionada, de so dens i profund, amb una corda greu molt expressiva i amb la joventut, el talent i l’entusiasme dels seus professors com a principal atractiu.�

Pablo MelÊndez El Periódico de Catalunya, 17¡10¡18

72 PER A SABER-NE MÉS www.orquestracameramusicae.com info@orquestracameramusicae.com @orquestraOCM #SimfonicaOCM

73

DIRECCIÓ ARTÍSTICA Tomàs Grau MÀRQUETING I COMUNICACIÓ Guillem Mora PRODUCCIÓ Núria Morera Jaume Cortacans GERÈNCIA Susana Huertas

CRÈDITS

VÍDEO Maldito Studio FOTOGRAFIA Fotografies en concert © Martí E. Berenguer Tomàs Grau © Michal Novak Salvador Mas © Michal Novak Judith Jáuregui © Kaupo Kikkas Gautier Capuçon © Gregory Batardon Cor de Noies de l’Orfeó Català © Ricardo Rios Vladimir Kulenovic © Balazs Borocz Daniel Kharitonov © Martí E. Berenguer Gábor Takács-Nagy © Miguel Bueno Anthony Gabriele © Christopher Mason Mark Padmore © Marco Borggreve Cor Lieder Càmera © Josep Molina Alexei Volodin © Marco Borggreve Paul Lewis © Kaupo Kikkas Pablo Sáinz Villegas © Lisa Mazzuco Carlos Miquel Prieto © Benjamin Ealovega Jordi Mora © Martí E. Berenguer

DISSENY GRÀFIC · PÀGINA WEB El Gallinero Studio PREMSA Francesc Xavier Sànchez TEXTOS PROGRAMES Sofía Martínez Villar AGRAÏMENTS Guillermo Mora Tatxo Benet Fundació Pau Casals Fundació Orfeó Català - Palau de la Música CONTACTE Orquestra Simfònica Camera Musicae 877 020 051 info@orquestracameramusicae.com www.orquestracameramusicae.com

74

75

Cap al futur amb la mĂşsica.

76

PATROCINA

COL·LABORA

AMB EL SUPORT DE

MITJÀ OFICIAL

MITJANS COL·LABORADORS