e d at m i tj a n a
Els viatges d’Ibrahim el Tortosí de les terres d’al-andalus a l’europa de l’est El jueu tortosí ibrahim ibn Ga’qub fou un dels primers viatgers que partí de la Còrdova musulmana per recórrer l’Europa Central i de l’Est, en el segle X. Els seus relats —que donaren a conèixer ciutats com praga i Cracòvia— descobriren ‘noves’ societats en un moment en què els contactes entre al-andalus i el centre del continent eren molt poc habituals. per Oriol Gracià i Jordi Arrufat, amb l’assessorament de Dolors Bramon
l’emissari del califa Havia partit de Còrdova, capital d’Al-Andalus, amb un encàrrec diplomàtic: al-Hakam II, califa omeia, li havia encomanat la missió de presentar-se davant Otó I el Gran, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. I és que en la segona meitat del segle x, x l’expansió del comerç cap al centre d’Eurod’Euro pa i, sobretot, l’augment de tràfic d’esclaus que els andalusins compraven a la ciutat de Verdun —prop de l’actual frontera entre França, AlemaAlema nya i Luxemburg— feien necessari impulsar noves relacions diplomàtiques amb els emperadors germànics. Però d’on havia sorgit aquest personatge enigmàtic a qui les autoritats musulmanes havien assignat missions de tal envergadura? 62
un ‘marco polo’ per europa Els escrits d’Ibrahim (retratat per l’artista alemany Fritz Risken) són dels pocs que documenten l’Europa Central i Oriental durant aquell període medieval.
A l’època, el mapa polític de la península Ibèrica oferia certa complexitat: des del sud fins ben avançada la Meseta, hi governava una auto autoritat islàmica assentada a Còrdova, amb un eco economia dinàmica i un nivell cultural ric. La resta del territori el formaven petits estats cristians en període de formació, d’economia més aviat pre precària i amb una cultura monàstica. A tot plegat, cal sumar-hi les comunitats jueves, que, arrela arrelades des de feia segles al territori, es repartien per l’àmplia geografia de Sefarad (nom amb què la tradició hebrea designa la península Ibèri Ibèrica). És en aquest context divers on cal ubi ubicar la figura d’Ibrahim ibn Ga’qub, nascut a Turtuxa Turtuxa, l’actual Tortosa. La ciutat, sota domini musulmà, era un nucli dinàmic per la riquesa de les hortes, però, sobretot, pel co comerç fluvial pel curs de l’Ebre. Juntament amb Lleida i Saragossa, Tortosa exercia de capital al nord-est d’Al-Andalus, zona limí limítrof amb els territoris cristians. És aquesta posició de frontera el que hauria permès a Ibrahim de conèixer amb profunditat andalu andalusins i cristians i, a la vegada, posar en pràctica les seves habilitats per vehicular les relacions entre les diverses comunitats. És cert que el frec a frec de la convivència portava problemes, però, malgrat això, cristians, jueus i musulmans es relacionaven amb certa normalitat. És més, ‘Abd al-Rahman III (891961) havia apostat per la superació de les barreres tribals, fins al punt que durant el seu govern
prisma
quan ‘turtuxa’ era musulmana Ibrahim va dur a terme diverses missions diplomàtiques per al califa al-Hakam II, fill d’Abd al-Rahman III, el constructor del castell de la Suda (dalt).
s’envoltà de cristians com Recemundus, bisbe d’Elvira, i de jueus com Hasday ibn Shaprut, Menahem ben Ya’qob ibn Saruq —gramàtic, també tortosí— o el mateix Ibrahim. Alguns d’ells foren decisius en les relacions diplomàtiques d’Al-Andalus. I és que cristians i jueus disposaven de més facilitats que els musulmans a l’hora de viatjar per l’Europa de l’època.
la bandera intercultural Ara bé, aquest tipus de nomenaments comptaven amb l’oposició d’una part de la població musulmana, que no veia amb bons ulls que membres d’altres credos desenvolupessin càrrecs de responsabilitat. Per contra, els textos d’escriptors àrabs de l’època posen èmfasi en la lleialtat dels jueus i els presenten com una llum favorable als interessos polítics dels musulmans. Ibrahim complia, i amb escreix, els requisits per ser enviat com a representant d’Al-Andalus en territori germànic, i és que als avantatges que
li aportava la condició de jueu, s’hi havia d’afegir la seva capacitat per desenvolupar tasques diplomàtiques, unes aptituds que ja havia demostrat l’any 961 quan havia intercedit entre el papa Joan XII i el califat de Còrdova. Així doncs, cap al 965 —ja sota el mandat d’al-Hakam II, fill d’Abd al-Rahman III — emprengué un viatge d’uns dos anys pel territori actual de vuit països europeus. Sortí pel nord de la península Ibèrica i enfilà la costa atlàntica, passant per Bordeus, l’illa de Noirmoutier (al sud de Nantes), Saint-Malo, Rouen i potser va arribar fins a Irlanda. “Els habitants d’aquesta illa es vesteixen com els víkings i la seva principal activitat econòmica és la caça de balenes”, explicaria. Tot i així no està prou clar que l’hagués visitada i bé podria ser que algun company de viatge li n’hagués parlat en el camí cap a Utrecht, ja dins del Sacre Imperi Romanogermànic. En els relats deixà constància del seu pas per Aquisgrà, Magúncia, Fulda i Soest, on sembla que es deturà perquè hi trobà un element del qual Tortosa —prope-
Cordon prE ss
S
ón gent traïdora i de condició vil que no es netegen més que una vegada a l’any. No es canvien de vestit fins que no se’ls esquinça la roba, i creuen que la porqueporque ria de la seva suor és saludable per al cos”. El viatger Ibrahim ibn Ga’qub al-Isra’ili al-Turtuxi no escatima detalls en parlar, i de quina manera, dels habitants dels regnes cristians del nord de la península Ibèrica, cap a l’any 965. La descripció forma part d’un dels primers relats del periple que aquest tortosí, probablement jueu, va emprendre per territoris ‘desconeguts’ de l’Europa del segle x.
ra als aiguamolls del llavors embrionari delta de l’Ebre— n’era capdavantera: la producció i comercialització de sal. Després, es dirigí a Paderborn i a Magdeburg, capital de l’imperi d’Otó I el Gran. El relat sobre la trobada pren importància pel fet que les cròniques àrabs de l’època no acostumaven a oferir detalls d’aquest tipus de missions polítiques. De Magdeburg estant, ja sigui perquè volia rendibilitzar el seu viatge, ja sigui perquè l’emperador li parlà dels països que hi havia més enllà, Ibrahim decidí endinsar-se per un territori sobre el qual els andalusins i bona part de civilitzacions mediterrànies sabien ben poc. I, efectivament, el que es va trobar en la segona etapa del seu periple va ser un món oposat a la Còrdova refinada que ell coneixia: “Molts pocs d’entre ells són cristians, la majoria són pagans, seguidors de
terres indòmites Ibrahim va retratar la vida a Txèquia i Polònia i va deixar constància del xoc cultural que va tenir amb els costums víkings.
63
e d at m i tj a n a
Els textos àrabs de l’època posen èmfasi en la lleialtat dels jueus i els presenten com una llum favorable als interessos polítics musulmans el periple e uro p e u d ’ibra h im e l to rtos í IRLANDA
Mar del Nord
DINAMARCA
desplaçaments c desplaçaments hipotètic
ANGLATERRA
ATLÀNTIC saintt-malo tmalo Illa de Noirmoutier
Vineta, la ciutat perduda Les descripcions d’ibrahim ibn Ga’qub han ajudat els historiadors a definir teories sobre ciutats llegendàries de les quals s’havia perdut el rastre. al-Turtuxi parla, per exemple, de Vineta, un nucli emmurallat ubicat en territori de l’antiga tribu Ubaba, a la costa de la mar Bàltica i prop de l’actual frontera entre alemanya i polònia. El seu relat explica que la ciutat lluïa dotze portes i un gran port, i que, si bé no tenia rei, disposava d’un exèrcit temut a la contrada.
retalls de praga
a Coruña
Mar Negra RTOSA RTOS
M ar M ed iterràn ia tràpani
Sírius a qui fan sacrificis animals. S’alimenten de peix i si neixen massa criatures les llencen a la mar per alleugerir-se de la seva càrrega. Els seus cants s’assemblen al soroll que fan els gossos”. Les seves impressions sobre els víkings de Hedeby, prop la frontera actual entre Alemanya i Dinamarca, posen èmfasi en la brutalitat dels seus comportaments.
Però en els relats d’Ibrahim no tots els ví víkings són poc refinats i salvatges.“Praga està feta de pedra calcària i gràcies al comerç és la ciutat més rica de totes les terres que hi ha al voltant. Hi arriben eslaus i russos des de Cracòvia, però també musulmans i jueus des de les terres dels turcs”. Tot i que feia poc que Ibrahim havia constatat l’opulència de la cort de l’emperador Otó I
Com ja havia fet en altres ciutats, Ibrahim centrà l’atenció en la descripció del mercat de Praga, situat a la riba esquerra del riu, sota l’emplaçament actual del castell: “Els intercanvis comercials es fan amb petites peces de roba que, tot i no tenir valor per elles mateixes, serveixen per adquirir tot tipus d’articles. S’hi pot comprar blat, esclaus, cavalls, or i plata, però també s’hi troben productors de cadires i corretges de muntar a cavall, escuts, articles de ceràmica i roba”. La descoberta d’un tram de muralla del segle x al soterrani de l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga, ara fa poc més de dos anys, confirmaria el que al-Turtuxi va escriure en fa més de 1.000. Com que es tracta d’una muralla de característiques remarcables en aquell context històric —de vora sis metres d’altura, feta de fusta i argila— tindria la finalitat de protegir un important centre comercial. Si bé no queda cap altre vestigi ar-
parla l’expert
ho sa bies?
“Ibrahim és cabdal per a l’estudi de la història txeca medieval” lubos Kropacek és catedràtic de filosofia islàmica a la Univerzita Karlovy de praga. quina és la importància d’ibrahim en la història de praga? Els seus textos són el primer informe escrit i altament fiable sobre la ciutat de praga. malgrat que al principi les descripcions generaven alguns dubtes, les conclusions dels darrers treballs arqueològics reforcen les seves explicacions i, de fet, avui dia ha esdevingut una de les fonts més importants per a l’anàlisi de la història, no solament de praga, sinó també de la Txèquia del segle X. El viatger tortosí també és molt valorat pels historiadors polonesos i eslovacs. se sap, realment, quin era el motiu del seu viatge? ibrahim va ser el primer autor originari
de terres àrabs que va visitar i descriure el centre i l’est del continent, però els pocs textos que s’han conservat del seu viatge fan difícil concretar amb exactitud quina era la missió del seu periple. Era un diplomàtic, un mercader, un metge, un intel·lectual de qualsevol altra especialització o potser una mica de tot? L’únic que podem assegurar és que el seu informe revela una bona formació i un gran interès per la cultura de les regions que visitava. alguns historiadors creuen que el periple tenia objectius diplomàtics i comercials. És possible. d’una banda, sabem que es va reunir amb otó i el Gran, emperador del sacre imperi romanogermànic, i de l’altra, en el text dedicat a praga, ibrahim parla de la presència de comerciants jueus i musulmans. això sembla indicar que la ruta comercial entre al-andalus i el regne jueu
de Khazaria —situat al nord del Caucas—, passava per l’actual capital txeca. al principi del segle X, just abans de la vista d’ibrahim, aquestes relacions comercials ja havien estat descrites breument en els documents duaners de raffelstetten, a l’actual Àustria. a més, hi ha consens a l’hora d’assegurar que bona part dels intercanvis entre l’Europa de l’Est, els regnes germànics i el sud-est de la mediterrània estaven vinculats a la compra i venda d’esclaus. es fa estrany que gairebé no hi hagi textos escrits sobre l’europa més continental fins a l’arribada d’ibrahim. sí, certament, la història de l’Europa Central i oriental fins al segle X no està tan ben documentada com la història dels pobles de la mediterrània. Existeixen pocs escrits sobre l’àrea en el seu conjunt i, ja sigui per raons polítiques o culturals, a sobre, poc concrets. n
GTrEs
OCEÀ
el Gran, el viatger definí la capital de Bohèmia com la ciutat més rica d’entre les que havia vist en el seu viatge. Però la importància d’aquest relat es troba en el fet que és el primer document en què es parla tant de Praga com de Cracòvia, ciutat de la qual també explicaria que estava rodejada de boscos i es trobava a tres setmanes de l’actual capital de la República Txeca.
quitectònic coetani a la visita d’Ibrahim, al turó de Vysehrad i al carrer Karoliny Svétlé es poden visitar dues esglésies romàniques, construïdes un segle més tard amb pedra calcària, el mateix material al qual es referia en els seus relats. El periple d’Ibrahim per l’est d’Europa no acaba a Praga. Al-Turtuxi continuà fins a Polònia, regió que ell anomenà el “regne dels eslaus de Miecislau”. Precisament, l’arribada al tron d’aquest rei, Miecislau, l’any 962, marca el punt d’inici de la història de Polònia com a país i és per això que el relat que en farà Ibrahim quatre anys més tard serà considerat un dels pilars fonamentals en l’estudi de la seva identitat.
catàleg de nous costums En els textos, s’hi pot llegir: “És una terra rica en gra, carn, peixos i mel que és a la vegada la base de les seves begudes i vins. (...) No tenen banys però usen cabanes de fusta per rentar-s’hi. A l’interior hi construeixen forns de pedra on llencen aigua i herbes que escampen el vapor i les aromes per tota la cabana. D’aquesta manera tots els excessos de la pell surten dels porus”, afegeix. Potser per contraposició a la pulcritud de la cultura andalusina, aquests relats deixen constància de la importància que Ibrahim donava als hàbits higiènics dels territoris que visitava.
cronista d’una època Ibrahim va relatar l’arribada al tron de Miscelau el 962, inici de la història de Polònia, i la riquesa de la cort imperial d’Otó I (a la imatge, el seu nét Otó III).
Des de l’actual Polònia, Ibrahim emprengué el camí de tornada passant per Augsburg i Cortona fins arribar a Trapani, a Sicília, ja en territori de domini musulmà. Des d’allí, quan es complien dos anys de l’inici del seu itinerari, s’embarcà cap a la península Ibèrica. Tot i que no es conserven documents directes que parlin de l’arribada d’Ibrahim a Al-Andalus, diversos historiadors aventuren que segurament hi trobà una bona acollida i, fins i tot, que el califa al-Hakam II s’implicà en la difusió dels seus relats. Un segle més tard els seus coneixements foren recollits pel geògraf musulmà al-Bakri i, de fet, gràcies a ell avui dia coneixem l’obra d’Ibrahim, ja que els documents originals s’han perdut. Fins i tot en el segle xiii, quan els contactes entre el nord del continent i la Mediterrània ja eren més habituals, el geògraf persa al-Qazwini utilitzà les seves narracions per descriure el centre d’Europa, emmirallant-se en uns textos que no havien deixat de fascinar els musulmans. n
l’altra ‘atlàntida’ Els resultats dels treballs arqueològics impulsats per l’historiador polonès Blazej stanisławski al voltant de l’illa de Wolin, al nord-oest de polònia, confirmarien la presència d’un nucli important d’intercanvi comercial [a la imatge de baix, peces d’ambre treballades per fer-ne penjolls, procedents del jaciment]. alguns historiadors han volgut identificar aquestes restes amb la ciutat que descrivia ibrahim. som al davant d’una atlàntida del mar Bàltic? n
Jordi arrUfaT és politòleg. orioL GraCiÀ és periodista. doLors Bramon és professora d’Estudis islàmics de la UB. per saber-ne més B peláez, Jesús (ed). Los judíos en Cordoba (siglos X i XII). Còrdova: Ediciones el almendro, 1985. B sánchez, Jesús. El Mozárabe. Barcelona: Ediciones B, 2009. B miravall, ramon. Madina Turtuxa. Introducció a la Tortosa islàmica. Tortosa: Coop. Gràfica dertosense, 1999. B Charvát, petr, et al. (ed.). Ibrahim Ibn Yaqub Al Turtusi, Islam and Judaism. praga: institut d’Estudis orientals de l’ cadèmia de Ciències de la república de Txèquia, 1996. l’a
65