Issuu on Google+

BIBLIOTECA TAULA DEL SÉNIA [sèrie maior], 3

Els annals del monestir i convent de Benifassà de Joaquín Chavalera


Detalle de una tabla pintada de Vallibona. Foto: Arturo Zaragozรก


Anales del Real Monasterio de Nuestra Sª de Benifazá Escritos en lemosín por el M. Ylle. D. Fr. Migl. Juan Gisbert, Abad que fue seis Trienios de dicho Real Monasterio. Comprehenden desde el año M.C.L XXXXV hasta el de M.D.C.IV. Traducidos al castellano, aumentados, adornados con notas y continuados del dicho año M.D.CIV hasta el de MDCCCXX por el P. Fr. Joaquin Chavalera y Gil Monge Archivero y Bibliothecario del referido Real Monasterio.

Sandra Escamilla [transcripció del text] Arturo Zaragozá | Josep Manuel Andreu [coordinació d’imatges]

BIBLIOTECA TAULA DEL SÉNIA [sèrie maior], 3

B e n i c a r l ó ,

2 0 1 1


Amb el suport de

Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla

Primera edició desembre de 2011 © Textos Josep Manuel Andreu Vidal, Arturo Zaragozá Catalán, Sandra Escamilla Pérez (transcripció) © Imatges D’autors respectius © D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Apt. de correus 390 12580 Benicarló Tel. 964 47 46 41 www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Peñaranda Maquetació Paül Peralta Correcció lingüística Rosa M. Camps Cardona Paper interior Creator Silk de 200g ISBN: 978-84-15221-40-1 Dipòsit legal: BI-3216-2011 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, enmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyrigth. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

6


Índex Salutacions [Juan José Palomo, Víctor Gargallo i Felipe Codina] . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Llindar [Josep Manuel Andreu] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Introducció [Arturo Zaragozá] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Transcripció dels annals del monestir i convent de Benifassà . . . . . . . . . . . . . . . . 29


autors

Arturo Zaragozá Catalán. (València, 1951). Doctor arquitecte. Inspector de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana. Acadèmic de número de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia. Manuel Andreu Vidal (La Sénia, 1946). Mestre d’Educació Primària, actualment jubilat. Estudiós d’aspectes culturals vinculats al territori i aficionat a la fotografia. Sandra Escamilla Pérez (Thionville-França, 1980). Llicenciada en Humanitats per la Universitat Jaume I, ha cursat el màster en Història i identitats hispàniques en el Mediterrani occidental (s. XV-XIX) de la Universitat Jaume I i Universitat de València. Actualment, és professora a l’IES Gençana de Godella.

El Coratxà. Foto: Josep Manuel Andreu

8


Salutacions

D

esprés de la publicació, l’any 2010, del primer volum d’Els annals del monestir i convent de Benifassà, teniu a les mans el segon llibre que ens permetrà completar el coneixement d’una part important de la nostra història comuna. Història contada a través de dos dels abats del convent i que ara, gràcies a un acurat treball de transcripció, ens arriba fins a nosaltres. El convent de Benifassà ha sigut durant molts segles el centre cultural, econòmic i polític del nostre territori, on ha actuat com a veritable eix vertebrador. En aquestes muntanyes han confluït al llarg de la història taifes o regnes islàmics, els regnes cristians d’Aragó i València amb el Principat de Catalunya. Les nostres comarques, més que terra de frontera, han sigut terra de frontissa. La gent d’aquests pobles i d’aquestes comarques compartim una mateixa manera d’adaptar-nos al medi, una mateixa cultura i una mateixa llengua. Tots aquests trets comuns fan que ens convertim en un veritable punt de trobada, en una terra d’encontres. La publicació d’aquest llibre vol contribuir al coneixement d’una part de la nostra història col·lectiva. Juan José Palomo Ferrer President de la Fundació Rei Jaume I, de la Mancomunitat Taula del Sénia i alcalde de Vallibona

9


É

s un plaer per mi poder presentar aquest llibre que tracta sobre els annals de Santa Maria de Benifassà, el primer monestir del Regne de València. El rei Jaume I el va fundar l’any 1233 i poc després els set pobles que actualment coneixem a la Tinença —el Ballestar, Fredes, la Pobla, el Boixar, el Coratxà, Castell de Cabres i Bel— van rebre les respectives cartes de poblament. Des de llavors han anat escrivint la seua història paral·lelament a la vida del monestir de Benifassà, ja que durant segles la zona va estar regida sota les ordres dels diferents abats que van anar passant pel santuari. En aquest llibre es mostra bona part d’aquesta història que va ser manuscrita durant anys per cronistes i monjos en els annals del monestir i de la qual, gràcies a la transcripció que s’ha realitzat avui, podem gaudir. Per altra banda, aprofito l’ocasió per ressaltar que el magnífic conjunt arquitectònic del convent de Santa Maria de Benifassà, declarat monument nacional l’any 1931, té un important valor patrimonial i històric. L’església de planta romànica amb característiques del gòtic primitiu, el claustre amb el seu pati interior, la sala capitular, el refectori o el palau de l’abat, són alguns dels elements que valen la pena visitar. Els dies de visita són els dijous de 13 a 15 hores, i únicament se’n pot visitar l’església, el temple situat sobre l’antiga cisterna i el refectori. La resta del monestir queda exclòs de la visita. També m’agradaria agrair el treball constant que està fent la Mancomunitat de la Taula del Sénia per la defensa del nostre territori, mantenint i enfortint les tradicions, la cultura i el folklore de les nostres comarques, i una clara mostra d’això ha sigut la transcripció d’aquesta obra que teniu a les mans. Víctor Gargallo Bel Alcalde de la Pobla de Benifassà

10


U

na vez más, es tremendamente gratificante poder presentar una nueva publicación basada en el trabajo realizado por el abad Joaquín Chavalera que nos acerca al funcionamiento interno del monasterio y convento de Benifassà. A veces hay cosas en nuestro entorno que, de tan vistas, pasan desapercibidas. Pero gracias a trabajos como éste, se nos permite navegar por una parte importante de la historia de nuestra comarca. El texto que precede al actual nos permitió conocer la visión socioeconómica del entorno territorial desde la perspectiva de la abadía. Ahora se nos brinda la oportunidad de acercarnos al día a día de la vida monacal, de las relaciones de vasallaje y de las diferencias entre los poderes señoriales vividas desde el convento. Como vinarocense y como responsable que fui de los programas de empleo en la Comunidad Valenciana, es realmente satisfactorio que este trabajo haya sido realizado merced a una trabajadora al amparo del programa Salario Joven. Tal y como anticipaba en la presentación del texto anterior, la labor de traducción realizada ha continuado abriendo nuevas líneas de investigación. Felicito a la Mancomunitat de la Taula del Sénia por tan brillante publicación. Felipe Codina Bellés Director General de Formación y Cualificación Profesional de la Generalitat Valenciana

11


Vista del Monasterio de BenifassĂ . Grabado de T.L. Enguidanos sobre dibujo de A.J. Cavanilles

12


Llindar Josep Manuel Andreu Coordinador del llibre

A

quest segon volum complementa i tanca els Annals del Reial Monestir de Santa Maria de Benifassà. El primer volum, també impulsat per la Fundació Jaume I de la Taula del Sénia i editat per Onada Edicions, recollia l’obra de l’arxiver, i més tard abat del convent de Benifassà, D. Joan Miquel Gisbert. El present segon volum recull el treball personal del que, ja en el segle xix, també va ser arxiver i abat del monestir benifassenc, Joaquín Chavalera. Ell va continuar l’obra de Joan Miquel Gisbert, des del punt on l’havia deixat, l’any 1604 fins als seus dies, que era l’any 1820. Les dues obres en conjunt recullen durant un període de 587 anys les vicissituds d’un centre religiós, però al mateix temps polític, econòmic i social; que no solament va circumscriure la seua àrea d’influència i interessos al territori estricte de la Tinença, sinó que la va estendre per altres zones dels regnes de València i Aragó i el Principat de Catalunya. L’autor de la continuació dels Annals, Joaquín Chavalera, va nàixer a Alcanar l’any 1757. En l’any 1784, pren l’hàbit a Benifassà; i en el de 1786, professa com a monjo del convent. Tot això durant l’abadiat del Fr. D. Juan Bautista Gil, cosí o oncle seu, segons diferents cronistes. El juny de 1794, té l’oportunitat de conèixer D. Antonio Josef Cabanilles, que va ser hoste del monestir durant els sis dies que va durar la seua visita durant la qual va recollir les notes per a

redactar l’article sobre la Tinença en la seua obra Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reino de Valencia. Segurament, la inclinació de Joaquín Chavalera a la investigació documental va ser determinant perquè, en el primer mandat de l’abat Fr. D. Fernando Ayguavives, fóra nomenat arxiver de Benifassà; per la qual cosa, entra en contacte directe amb la documentació referent al monestir. El primer que fa és organitzar i catalogar els documents de l’arxiu, tasca que serà elogiada per Jaime Villanueva, quan revisa l’arxiu de Benifassà per tal de traure documentació. En referència al dit arxiu, Villanueva escriu: “Todavía es mayor el esmero que se ha puesto en el arreglo del archivo, bien clasificado, así por lo que toca a los intereses del monasterio, como en los ramos de erudición antigua. Ambas cosas son obra de P. D. Joaquín Chavalera, monje joven, aunque docto, y singularmente aficionado a la diplomática, el cual alivió en gran parte mis tareas en recoger los documentos que buscaba”. Viage literario a las iglesias de España. Jaime Villanueva, Joaquín Lorenzo Villanueva. Volumen IV, carta XXXIV. El seu càrrec d’arxiver li dóna coneixement de l’existència dels Annals escrits per l’abat Gisbert, però malauradament no en pot trobar l’original. Mentre, decideix començar el seu projecte de redactar la continuació dels Annals. A 13


Castell de Cabres. Foto: Josep Manuel Andreu

més, intensifica la recerca de la desapareguda obra de l’abat Gisbert. I, per fi, el 20 de desembre de 1804, un monjo li fa entrega del manuscrit desaparegut: “…que inadvertidamente tenía en su celda”. Decideix traduir els Annals del “lemosín” al castellà i continuar-los amb el resultat de les seues investigacions a l’arxiu. El resultat de tot això és l’obra que coneixem abreujadament com els Annals de Chavalera. Treball intens i més si tenim en compte que al mateix temps, i com a resultat de la seua tasca d’ordenació de l’arxiu, l’any 1805 acaba el Índice de todos los documentos que existen en el archivo del Real Monasterio de Benifazá. Con notas y observaciones para su muy 14

pronta y fácil inteligencia y prontuario de todos sus derechos. Compuesta en el año MDCCCV por el Rdo. P. D. Fr. Joaquín Chavalera, archivero y bibliotecario del dcho. Rl. Monasterio. Obra que, com indica el seu títol descriptiu, acuradament classifica, ordena, descriu i en molts casos transcriu els documents de l’arxiu de Benifassà i que encara resta inèdita. La participació del pare Chavalera en la vida conventual no es redueix a la d’arxiver, ja que la seua implicació en el govern del monestir va ser molt intensa; i més en aquell període tan convuls per al conjunt de la societat, el qual es va veure reflectit dins els murs de Benifassà.


En 1808, esclata la guerra de la Independència. Una primera conseqüència en la vida conventual de Benifassà fou la interrupció del mandat de quatre anys dels abats. Jaume Jassà, elegit en 1804 i que havia de detentar l’abadia fins al 1808, l’ha d’allargar fins a la seua mort, el 1813. La causa d’aquesta pròrroga van ser les dificultats derivades de la guerra que van impedir la reunió que hauria d’haver nomenat un nou abat. En 1811, les tropes franceses irrompen en el convent i el saquegen. Com a conseqüència, la comunitat conventual, a excepció d’alguns monjos, es dispersa. El mateix abat Jassà es retira al seu poble natal de Calaceit, on morí en 1813. Durant aquest període, Joaquín Chavalera, unes vegades des del mateix monestir i altres des del seu poble natal d’Alcanar, actua com a prior president major, dirigint i defensant els interessos de Benifassà. Tasca encara més dificultosa en entrar en vigència el decret del rei Josep I, que confiscava tots els béns religiosos. En 1814 acaba la guerra de la Independència i el nou rei Ferran VII decreta la devolució dels béns confiscats. I és Joaquín Chavalera l’encarregat de demanar i tramitar la restitució dels béns del monestir. Al mateix temps es fa responsable del retorn de l’arxiu, que havia estat traslladat a Mallorca per salvaguardar-lo dels efectes de la guerra. En agost de 1814, els monjos dispersos tornen al monestir per reemprendre la vida conventual. La primera tasca va ser elegir un nou abat, i fou elegit Fernando Ayguavives per segona vegada. Era d’edat molt avançada i morí a l’any següent, el 1815. El nou abat elegit va ser el pare Fr. Joaquín Chavalera, qui va ser el XCII abat i el LIV quadriennal. L’elecció va ser, sens dubte, un reconeixement a la tasca en defensa dels interessos del monestir i convent. Finalitzat el seu mandat, la comunitat, formada per pocs monjos, no es va regir per abats, sinó per priors. Després de la guerra de la Independència, Benifassà no recuperarà la importància que va tenir en el passat. El cop

definitiu a la seua supervivència va venir de la mà de les guerres carlines, que amb tanta virulència van colpejar la Tinença i, especialment, el monestir. Els pocs monjos que hi quedaven van haver d’abandonar-lo. Les seues construccions van ser saquejades, cremades o reutilitzades. I les obres artístiques, esbandides per les zones properes. Així també, el general carlí Cabrera va convertir el monestir en camp de presoners lliberals. Tot seguit, el decret de desamortització de Mendizábal va dividir en lots les possessions del monestir, les quals són subhastades i passen a mans de particulars. Pareix la fi de Benifassà com a centre religiós, però l’any 1956, la Diputació de Castelló adquirí l’edifici principal i en 1959 el cedeix a l’orde de la Cartoixa, que emprèn la reconstrucció i el destina a convent de monges. I Benifassà continua la seua història. Una història reflectida en els Annals, tant en els de Joan Miquel Gisbert, com en els de Chavalera. Annals que relaten la història de Benifassà, fent un recorregut cronològic dels seus abats. Tots dos cronistes pretenen donar coneixement de Benifassà als mateixos monjos i a la resta de la gent, perquè tinguessen coneixement d’allò que va ocórrer i fossen conscients de la importància del monestir. Les seues pàgines descriuen no solament els grans esdeveniments profans o religiosos, sinó també els plets, les compres i vendes, l’economia, les relacions no sempre amistoses amb els seus vassalls o territoris veïns, la vida quotidiana en el convent, les obres de millorament de l’edifici, etc. En definitiva, el batec d’una institució que durant prop de 600 anys va donar identitat a un territori.

15


Annals del Monestir i Convent de Benifassà de Joaquín Chavalera