AlcaladeXivertAlcossebre

Alcalà de Xivert - Alcossebre territori i patrimoni

Joan V. Sanz Sancho

Fotografies Paco Roures i Joan V. Sanz

Biblioteca Cruïlla, 7

Be n i ca rló, 2 0 0 9

Amb el suport de

Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla

Primera edició abril de 2009 © Textos Joan V. Sanz Sancho © Fotografies Paco Roures, Joan V. Sanz. © Mapes Raül Gálvez

© D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Correcció Maribel Sospedra i Sospedra Paper interior Estucat mat volumen de 170g Paper coberta Cartolina gràfica 250g ISBN: 978-84-96623-41-5 Dipòsit legal: BI-1697-09 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Pròleg 1. Generalitats

9 13

El marc geogràfic

13

Els nuclis de població

18

Les cartes de població

26

L’escut 28 La bandera

28

La identitat

29

ÍNDEX

2. El medi físic

31

La geologia

31

El relleu

32

La costa

36

3. El clima

43

4. Els recursos hidràulics

49

5. El patrimoni natural

53

6. El patrimoni artístic

63

El castell de Xivert

63

El Calvari

67

L’Església Parroquial

69

La capella dels Desemparats

74

La Casa de la Cultura

75

Els pous de la vila

76

La plaça del Convent

76

La pedra del carrer de Sant Joan

79

El mercat públic

79

Les capelletes

80

El Prigó del Rei

80

L’ermita de Santa Llúcia i Sant Benet

81

La torre Ebrí

82

L’ermita de Sant Antoni de Capicorb

83

7. El cicle festiu

85

Cap d’any

85

Els reis

85

Sant Antoni Abat. 17 de gener

86

Carnestoltes 89 Quaresma, Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció

90

Sant Pere de Verona

93

Fira agrícola de Sant Isidre

93

Verge dels Desemparats

94

Fogueres de Sant Joan

95

Festes Patronals

96

Festes de les Fadrines

99

Santa Llúcia, una romeria popular. 13 de desembre

99

Sant Antoni a Capicorb

8

102

8. El noste parlar

103

9. Les frases fetes

107

10. El cant d’albades

111

11. La indumentària tradicional

113

12. Les danses i els balls populars

117

13. La vida associativa

125

14. La caça al terme d’Alcalà

131

15. La vida esportiva

135

Bibliografia

141

Pròleg

E

l lector d’aquest llibre de Joan V. Sanz hi trobarà una informació i unes consideracions sobre el territori i el patrimoni d’Alcalà i d’Alcossebre particularment interessants. Tant se val si aquest lector és un gaspatxer de soca i arrel, com si ho és de nova fornada, com si és un veí de segona residència, o encara un visitant assidu o ocasional. Cadascú hi trobarà la ració pertinent d’informació, i de valoració útil o evocadora sobre el tema.

Els residents més ocasionals perquè guanyaran accés a una informació, exposada amb criteri, que els ajudarà a seleccionar tot allò del poble i la rodalia que voldrien conèixer, o conèixer millor, a fi de saber per on començar i com continuar en aquesta coneixença.

Els veïns de sempre perquè renovaran així el contacte amb el seu poble, refrescaran records grats o punyents de la vida passada al carrer o al tros, a la Foia o a la muntanya, vora mar o a Murs, fa no se sap quant de temps o encara fa quatre dies. Amb tot això, els uns i els altres renovaran el contacte i el compromís amb una riquesa que és

de tots, i que a tots ens pertoca i ens interessa de preservar i engrandir des de l’estima, que és l’única plataforma des de la qual proveir per a eixa preservació i per a eixe engrandiment. Però estima vol dir en tot primer lloc coneixement des del qual teixir els mil i un lligams que ens uneixen a allò que fem nostre.

Un amic meu em contava ja fa uns anys el somni captivador i alhora insòlit que havia tingut. Va eixir de casa, al poble, i a un tir de pedra es va endinsar en un bosc d’una bellesa increïble: uns arbres alts, esponerosos i rectes; una vegetació tan abundant com abellidora; una atmosfera exòtica, misteriosa, que invitava a un recorregut farcit d’expectatives exultants. El meu amic afegia que, mentre somniava, no parava de preguntar-se com era possible que a la vora de casa hi hagués un paisatge tan increïblement bell sense que ell n’hagués sabut res fins al moment.

Potser, com passava en el somni, el coneixement d’Alcalà, d’Alcossebre, i de la rodalia, acabat d’encetar o renovat

de bell nou, encara ens ha de reportar la grata sorpresa d’accedir a la visió d’uns paisatges físics i culturals enaltits per la veritable coneixença contra la laminació de la rutina quotidiana.

Justament, el llibre de Sanz és una eina inestimable en l’extensió d’eixe coneixement. Ho és pel material gràfic que acompanya el text de manera tan pertinent, per les breus però saboroses anotacions històriques que incorpora, o per les descripcions valorades que fa del patrimoni físic o intangible, del patrimoni cultural, en definitiva, del poble: descripcions de monuments, paisatges, costums, festes, particularitats lingüístiques i dites populars, o encara d’associacions diverses que van des del teatre a la vestimenta tradicional, des de les danses a les albades, tot passant pel futbol o la cacera.

Sí, com el llibre de Joan ens mostra, hi ha més de valuós en el patrimoni cultural i físic d’Alcalà del que podria semblar a una mirada encara no advertida, i paga la pena de tindre-ho en compte. De primer per a gaudir-ne, però després per a prendre consciència d’allò que es té, a fi de preservar-ho, d’enriquir-ho al compàs de la vida i els seus canvis. La renovació a què eixe canvi imparable ens espenta és indefugible: cal, però, que en eixa renovació encertem a preservar la criatura mentre buidem d’aigua la banyera. De 10

segur que aquest llibre que el lector té entre mans ens ha d’ajudar a tots en eixa comesa de renovació que no malmet l’herència acumulada.

Ramon Lapiedra Capicorb, desembre de 2008.

A Rosa, amb qui compartisc l’estima per la nostra terra i la seua gent.

Agraïments: A Joaquim Arnau per tots els treballs que hem compartit a la revista MAINHARDT, punt de partida del llibre que teniu a les mans.

A Paco Roures per les seues fotografies i els treballs sobre el futbol i la caça.

A Josep Martínez per les seues anotacions del Grup de Teatre d’Alcalà, la Coral Gaspatxera i les fotografies que ens ha facilitat.

A Joan A. Verge pels seus treballs sobre la indumentària tradicional i el parlar d’Alcalà.

A Raül Gálvez pel temps que m’ha dedicat.

A la família Herrera Calduch-Betoret, a Nieves Bosch, Jesús Blasco, Pascual Sancho, Laura García, Antonio i Antoni Bruñó, Felix Martínez, Manuel Bruñó i Ricardo Llorens per les seues valuoses aportacions.

11

Catalunya

1. Generalitats

Aragó TORTOSA

1.1. El marc geogràfic

E

MORELLA

El Baix Maestrat SANT MATEU

VINARÒS

LA SALZEDELLA

BENICARLÓ

SANTA MAGDALENA PENÍSCOLA

ALCALÀ DE XIVERT

LES COVES DE VINROMÀ

VILANOVA D’ALCOLEA TORREBLANCA

r r à n

i a

BENLLOCH

M

a r

M

e

d

i t e

País Valencià

l municipi d’Alcalà de Xivert està situat a l’extrem sud de la comarca del Baix Maestrat, la més septentrional de tot el País Valencià. El municipi pertany al partit judicial de Vinaròs i eclesiàsticament a la diòcesi de Tortosa.

Amb una superfície de 167,97 km2 és el segon municipi més extens de la província de Castelló, només superat per la vila de Morella, a la comarca dels Ports. Aquesta notable extensió territorial va comportar que, al llarg de la història, hi haguessen diversos nuclis habitats per tot el terme municipal. Així, la població es podia trobar dispersa per nombrosos indrets com Alcossebre, Santa Magdalena de Polpís, Almedíxer, Castellnou, el mateix Xivert o nombrosos masos repartits al llarg de tota la geografia. No tots, però, van arribar a consolidar-se. Almedíxer, Castellnou, Xivert i els masos (ja ben entrat el segle XX) es van anar despoblant a poc a poc. Santa Magdalena, que era una xicoteta vila de l’enco13

14

1. Costa d’Alcossebre, al recer de la serra d’Irta. reportajes aéreos camps

Municipi veí

Mollons

Metres

Torreblanca

18

10.255

Benlloch

2

337

Vilanova

2

1.070

20

16.834

7

3.036

16

9.888

Peníscola

8

6.020

Mar Mediterrani

-

11.397

73

58.837

Les Coves de Vinromà La Salzedella Santa Magdalena

Total

Aquest quadre ens mostra els municipis veïns d’Alcalà amb el nombre de mollons i els metres que hi ha de frontera amb cadascun d’ells. manuscrits d’eliseo cucala larrosa.

2. Tot i el seu

deteriorament, encara podem trobar, al llarg del terme, nombrosos mollons que aprofiten per delimitar el territori de cada municipi.

manda d’Alcalà va aconseguir segregar-se l’any 1819, convertint-se en un municipi nou, amb el seu propi terme municipal.

Aquesta gran extensió territorial comporta que, a banda de limitar amb el mar Mediterrani, siguem veïns de vuit municipis més. Començant per Peníscola al nord-est, seguim per Santa Magdalena de Polpís, la Salzedella, les Coves de Vinromà, Vilanova d’Alcolea i Benlloch, fins acabar al sud amb el municipi de Torreblanca.

Cal recordar que l’any 1889, un Reial Decret promulgat per Sagasta obligava els municipis a posar-se d’acord a amollonar i delimitar els diferents termes municipals. A tal efecte, tant Alcalà com els pobles dels voltants, van nomenar unes comissions que havien de negociar i procedir a la delimitació del seu territori. Com a resultat d’aquests treballs es van construir i arreglar (alguns ja existien) un total de 73 mollons, tots realitzats amb pedra i obra de calç. A cada molló es va posar el número i el nom dels dos municipis que delimitava.

Els mollons quedaren repartits al llarg de la frontera i es van aprofitar per calcular la longitud que separava cadascun dels municipis veïns.

En el quadre annex figura el nombre de mollons i la distància que separa cadascun dels municipis.

15

16

3

4

5

6

3. Les campanes són

un dels grans senyals identitaris del nostre poble. Els tocs de morts, d’incendi o per cridar a la festa i les celebracions són fàcilment identificables per la major part de la població.

4. Les sénies que, al llarg

de la història, van jugar un paper tan important en l’agricultura del poble han quedat reduïdes després del creixement turístic en simples objectes de decoració.

5. Al Pla de Dalt o plaça

7 8

Justo Zaragozá encara podem trobar les motes de dos dels pous més emblemàtics de la localitat.

6. Des de l’ermita de

Santa Llúcia i Sant Benet, situada als darrers contraforts de la serra d’Irta, hi podrem observar les millors eixides i postes de sol que ens ofereix el nostre litoral.

7. Els gaspatxers i

les gaspatxeres, els cossebrers i les cossebreres hem aprés a viure de cara a la mar.

I ben entrat el segle XX, el turisme de sol i platja s’ha convertit en el millor aliat econòmic de la nostra societat.

Avui, parlar del municipi d’Alcalà de Xivert vol dir parlar del poble pròpiament dit més dos nuclis principals a la zona costanera com són Alcossebre i Capicorb, però també vol dir parlar de nombroses urbanitzacions que s’escapen d’aquests nuclis històrics, entre les quals destaquen les Fonts i el Pinar.

No cal dir que amb el boom turístic, a partir de la dècada dels setanta, ha estat el nucli costaner el que ha experimentat un creixement més ràpid i accelerat, de tal manera que aquest creixement, no sempre ordenat, ha provocat una gran dispersió de xicotetes urbanitzacions de vegades molt distants les unes de les altres.

Aquest terme, com vorem a continuació, presenta una gran varietat des del punt de vista geogràfic, cosa que el converteix en un dels municipis més interessants del País Valencià. El territori es caracteritza per una alternança entre les serres que discorren paral· leles a la mar i les consegüents valls o amplis corredors entre elles, a més d’una gran plana litoral a tocar del mar Mediterrani.

El denominat corredor d’Alcalà és una àmplia vall, limitada a la part oest pels contraforts de les Astalaes i a l’est pels de la serra d’Irta. Es tracta d’una vall que connecta la plana de Torreblanca-Orpesa amb la de BenicarlóVinaròs. Aquesta situació privilegiada 17

9. L’actual Ajuntament, situat entre els

ha convertit el municipi en una zona de pas de les principals vies de comunicació del litoral mediterrani. D’una banda, l’autopista de peatge AP-7, la carretera general N-340, així com la línia de ferrocarril, que travessen el terme en direcció NE-SO. Cap a l’interior, d’altra banda, només la CV-133, denominada pels gaspatxers la carretera de les Coves ens apropa a les terres del Maestrat, travessant el riu Sant Miquel i l’àmplia vall del Vadànxer.

carrers de la Puríssima i el Doctor Seguer, havia estat la casa de la família Vilanova, una de les més benestants de la població.

10. Els plataners del parc infantil, situat

a l’entrada del remodelat camp de futbol de San Fernando, permeten gaudir d’una frondosa ombra a l’estiu i del càlid sol durant l’hivern.

11. L’antic pati de les Escoles,

ara parc i auditori a l’aire lliure, s’ha convertit en un espai de trobada per realitzar els principals esdeveniments festius de la localitat.

9

Els nuclis de població Alcalà de Xivert El poble, tal i com l’anomena la gent d’ací, està situat al bell mig del corredor d’Alcalà que, disposat paral·lel a la mar, es troba perfectament encaixonat entre la serra d’Irta i les muntanyes de Murs. Està situat sobre una plana al·luvial que al llarg de la història ha estat, com hem dit, un important

10

11