el BUTLLETÍ d’ÒMNIUM ALT PENEDÈS núm.30, juny 2020
Seguim actius malgrat el confinament Òmnium Alt Penedès segueix treballant a distància per mantenir l’activitat de la seu territorial. Setmanalment, la junta es reuneix mitjançant videoconferència per tractar els temes del dia a dia del confinament i reprogramar activitats previstes o reconvertir-les en un format en línia. Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat, va voler ser present en una d’aquestes reunions telemàtiques per tal de saludar els membres de la Junta Territorial i encoratjar-los en la seva tasca. També ha mantingut l’activitat en format telemàtic l’equip de comunicació, i s’ha celebrat alguna trobada de voluntariat.
La junta territorial reunida per videoconferència
Òmnium Alt Penedès contacta amb els socis més grans a través del projecte “Dona’m la mà” Des del confinament, Òmnium Cultural ha impulsat el projecte “Dona’m la mà”, una xarxa de xarxes que posa en contacte diferents sectors i necessitats, aprofitant tota la feina que ja s’ha fet fins ara en l’àmbit social, i sumant-hi totes les eines, capacitat d’incidència i mobilització de què disposa Òmnium. En una primera etapa, membres de la junta territorial d’Òmnium Alt Penedès han trucat als gairebé 150 socis majors de 80 anys de la comarca, interessant-se per com es troben en aquest
confinament i detectant les necessitats que puguin tenir. A través de “Dona’m la mà”, l’entitat ofereix acompanyament psico-emocional, entreteniment, propostes culturals, suport tecnològic i virtual en tasques domèstiques, entre d’altres. La Junta valora molt positivament la resposta que ha obtingut dels socis i sòcies als quals ha trucat. No hi ha millor satisfacció que l’agraïment que les persones expressen en sentir-se escoltades, acompanyades i valorades.
Els tallers de l’Eva De la mà de la il·lustradora Eva Sans, hem iniciat un cicle virtual de tallers destinats als més joves, amb la intenció de fer-los passar una estona divertida i entretinguda amb activitats manuals senzilles per fer a casa. Cada vídeo explica els materials i els passos necessaris per fer la manualitat. El primer taller es publicarà a les xarxes socials el divendres 5 de juny a les 5 de la tarda. Els següents es publicaran un cada setmana, el mateix dia i hora.
QUÈ FEM?
Premi Sambori a la Vegueria Penedès La convocatòria del XIVè Premi Sambori ha rebut 170 treballs de 33 centres educatius diferents de la Vegueria del Penedès, formada per les comarques de l’Anoia, el Garraf, l’Alt i el Baix Penedès. El jurat de la demarcació estava format per Josep Minguet, Glòria Calafell, Maria Carme Salvadó i Anna Casellas. Malauradament l’emergència sanitària de la covid-19 ha obligat a anul·lar els actes de lliurament dels guardons als premiats, incloent-hi la festa del Tinter. A continuació us oferim uns fragments dels guanyadors de l’Alt Penedès.
Unes persones, que entren a casa teva, sense cap clau, de nit, i t’estan vigilant tot l’any, aterridor. Val, d’acord, et porten regals, si, però... no sabia d’on venien aquest regals, i si els havien robat? I si els treien d’un lloc il· legal? No entenia com podien ser tan estimats.
Fa molt de temps, quan els peixos volaven i els pardals nedaven, en un trosset de bosc molt bonic hi vivien els Follets De La Música en unes casetes de colors. Aquells follets feien una cosa molt important per a la música: les notes. Ells s’ho passaven molt bé fent-les. Les notes eren molt rialleres, sempre estaven contentes i divertides, però sobretot, el que més feien era cantar i ballar. “Ens han robat els colors!” Núria Gallart Monteagudo. 3r de primària. Escola La Fassina (Mediona)
“El bosc màgic”. Ivet Gallart Monteagudo. 1r de primària. Escola La Fassina (Mediona)
“No crec que els Reis siguin de fiar, o potser sí?” Bruna Puig i Vives. 1r d’ESO. Institut Eugeni d’Ors (Vilafranca del Penedès) Dia rere dia es repetia el patró. Sempre trucava sobre la mateixa hora; el timbre, la “Clara”, el Tomàs. En aquella veu vaig trobar calma, pau i compassió. Les nostres converses eren animades. Parlàvem de tot i de res alhora. Em trobava encisada pel seu parlar tendre. Em deixava explicar-li els meus problemes i preocupacions i parlar-li de la meva vida. Quan li preguntava jo, però, tractava d’evadir les preguntes. “Les trucades”. Montserrat Carrasco González. 2n de Batxillerat. Col·legi Sant Josep (Sant Sadurní d’Anoia)
Hi havia una vegada un bosc màgic on tots els animals que hi entraven es posaven a volar. Tots menys el mico Filós i el dinosaure Rumba que n’eren els guardians. Un bon dia va arribar un elefant al bosc i, de sobte, es va posar a volar. Com que el pobre no en sabia, va xocar contra un arbre.
A la Lluna no hi ha gaire població, però de tant en tant sí que et pots trobar algun carrer amb quatre casetes i, per tant, algun punyeter fanal. El meu inconscient m’amaga darrere el fanal. Sempre he sigut bastant prim (per genètica), però el fanal no tapa aquest vestit d’astronauta que porto, el qual em fa destacar bastant. “Herois per un dia”. Foix Peris. 2n d’ESO. Escola Montagut (Vilafranca del Penedès)
Tremolós, s’acostava a la barra per demanar una cervesa, cada tarda exigia el mateix i de la mateixa manera. Gairebé no em mirava, de fet quasi no em veia, segurament tampoc em sentia. Acostumava a seure al tamboret de la punta, entre la barra i la màquina de tabac. Desprenia una olor desagradablement penetrant, però de ben segur que ell no n’era conscient, l’alcohol havia absorbit els seus sentits i no captava res més que la gran atracció pel que havia estat durant anys el seu refugi, la beguda. “Res més” Jana Martí López 3r d’ESO. Vedruna Sant Elies (Vilafranca del Penedès) Il·lustracions d’Eduard Barrobés
ÒMNIUM ALT PENEDÈS Com que hi ha tanta grip
han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats.
Taula rodona “Dones a la presó”
El divendres 6 de març, dins els actes programats al voltant del Dia de la Dona Treballadora, va tenir lloc a l’auditori del Vinseum la taula rodona “Dones a la presó”, organitzada per Ómnium Alt Penedès. L’acte va començar amb la lectura d’una carta de Carme Forcadell escrita especialment per aquest esdeveniment. La primera intervenció va anar a càrrec de la Maria, que actualment compleix pena de presó i que va explicar vivències i situacions personals en una presó a Llatinoamèrica i, després del seu trasllat, en una presó catalana. Actualment compleix la
pena en un pis tutelat. La Noemí Carreras, infermera de la presó de dones de Wad-Ras, va remarcar que les presons espanyoles són a la cua d’Europa per les condicions i el tractament de la problemàtica penitenciària. Mireia Costa, advocada penalista, va denunciar l’evolució negativa de les últimes modificacions del codi penal, amb l’enduriment progressiu de sentències i condemnes, així com la manca de polítiques i recursos de reinserció. La taula rodona va ser conduïda per la periodista Mònica Hernàndez.
On són les dones? El dissabte 7 de març al matí Òmnium Alt Penedès, en col· laboració amb el col·lectiu Feminal Debat, va organitzar l’activitat “On són les dones?”, una ruta guiada pels carrers amb nom de dona que hi ha a Vilafranca del Penedès. El punt de sortida era la plaça Assumpció Domènech, al barri de San Julià, i des d’allà s’iniciava un recorregut a peu que va durar gairebé dues hores, perquè la majoria d’espais amb nom de dona
estan situats a la perifèria de la vila. A la ruta hi van participar una trentena de persones que, en les diferents parades, van anar coneixent la vida de les dones a qui estaven dedicats aquells espais. A Vilafranca del Penedès, dels 103 carrers que porten noms de persones (sense comptar els sants ni les santes), només 15 porten nom de dona, una mostra de la invisibilitat que històricament ha tingut la dona en la societat.
Així comença el dietari que Josep Pla (1897-1981) va començar el 8 de març de 1918 i que va anomenar El quadern gris. Es podria dir que va ser escrit en temps de «quarantena», ja que la frase inicial es refereix a l’epidèmia de grip de 1918. En aquest temps de coronavirus, és inevitable recordar aquella pandèmia, que en els últims mesos de la Primera Guerra Mundial es va estendre per tot el món i que fou anomenada «grip espanyola» pel fet que la notícia la donaren els diaris espanyols. Els països que estaven en guerra censuraren els seus mitjans de comunicació, els quals no van informar-ne. I de què parla El quadern gris? Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré –just per passar l’estona, a la bona de Déu– el que se m’anirà presentant. La meva mare és una senyora molt neta, dominada per l’obsessió de mantenir la casa en un ordre gebrat. Li agrada d’estripar papers, de cremar velles andròmines, de vendre al drapaire tot el que per ella no té una utilitat pràctica o decorativa immediata. Ja farà prou, així, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. Si això arriba, no crec pas, de tota manera, que hi hagi res de mal… Josep Pla va anar escrivint entrades al seu quadern fins al 15 de novembre de 1919. Allò que «se li aniria presentant» podia ser qualsevol cosa: una conversa de cafè, el color del cel, un viatge, els trets d’una cara, la política, el menjar ... Diu Joan Fuster a la introducció de l’Obra Completa de Josep Pla: «Pla ha descrit cada dia allò que l’atzar de cada dia li posava al davant. Ho ha descrit, o escrit, ‘tot’ (...) No hi ha res que sigui insignificant per a ell, com a matèria d’escriure. (...) El quadern gris n’és una mostra. El quadern gris és una de les obres imprescindibles de la literatura catalana del segle XX.
QUÈ FEM?
ÒMNIUM ALT PENEDÈS
Èxit de “Llibreries Obertes” “Llibreries obertes”, el projecte impulsat per Òmnium, Som i Mortensen per ajudar el sector durant la pandèmia, es va tancar amb més de 51.200 llibres venuts arreu dels Països Catalans. Hem parlat amb les dues llibreries de Vilafranca que hi van participar, per tal que en fessin una valoració. Des de la llibreria l’Odissea, més enllà de les vendes, que han estat decisives per superar el període de confinament, agraeixen les mostres de compromís i solidaritat que ha rebut la xarxa de llibreries independents del nostre país. “Ha quedat palès, un cop més, el nivell de complicitat de la societat civil catalana amb la cultura i el poder que tenim per afrontar situacions excepcionals”, afirmen. Entre les prop de set-centes vendes que l’Odissea ha fet, les obres més demanades han estat: Boulder, de l’Eva Baltasar; Gent normal, de la Sally Rooney; Canto jo i la muntanya balla, de la Irene Solà; Dones valentes, de la Txell Feixas i Guillem, de la Núria Cadenes.
Per part de la Cultural, consideren que ha estat una gran idea, que ha fet que durant el confinament les llibreries hagin pogut ingressar diners i generar moviment, tot i que no rescabala de la pèrdua de facturació que per a una llibreria representa haver de tancar el mes d’abril, el període, de llarg, de major facturació de l’any. D’altra banda, “que tanta i tanta gent hagi comprat llibres a La Cultural ens fa pensar que tenim molts amics i que, al llarg d’aquests vuit anys i escaig, hem teixit complicitats que ara s’han posat de manifest amb aquestes compres de suport. És tota una injecció de moral que t’empeny a continuar.” Sostenen, també, que la iniciativa “Llibreries Obertes” marca una tendència que hem de tenir molt clara a partir d’ara: cal una aposta decidida pel comerç de proximitat i cal teixir una xarxa de relacions que ajudi l’economia real de proximitat a refer-se. “Només ens en sortirem de debò si tots hi guanyem”, conclouen.
Benvinguda virtual de nous socis El passat dia 22 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, va tenir lloc l’acte de benvinguda als socis nous. En les edicions anteriors, aquesta trobada s’havia fet a la sala Muriel Casals de la seu d’Òmnium Alt Penedès, però aquesta vegada, donades les circumstàncies, vam voler aprofitar les possibilitats de la tecnologia per no deixar de ferla. I davant unes quantes respostes afirmatives per part dels nous socis, vam organitzar la videoconferència. El president, Jordi Parellada, va fer la introducció i presentació de l’acte, tot recordant que a la comarca ja som més de tres mil set-cents socis. A continuació, els membres de la junta van anar explicant els objectius d’Òmnium i com s’organitza: els projectes, les activitats, les comissions de treball, la xarxa de voluntaris, etc, així com les relacions i els acords amb altres entitats. I finalment, cadascun dels nous socis va explicar què els havia empès a voler formar part d’Òmnium.
AGENDA Divendres 5, 12 i 19 de juny a les cinc
Taller del cicle “Els tallers de l’Eva” amb Eva Sans Canal de YouTube i pàgina de facebook d’Òmnium Alt Penedès
Carrer dels Banys, 11 08720 Vilafranca del Penedès 938 921 946 Atenció al públic: dimarts i dijous de 18 a 20h.
altpenedes@omnium.cat www.omnium.cat/alt-penedes facebook.com/omniumaltpenedes @omniumpenedes @omniumaltpenedes t.me/omniumaltpenedes
Redacció: Eduard Barrobés, Núria Carreras, Jordi Parellada, Toni Vidal Fotografies: Òmnium Alt Penedès i col·laboradors Maquetació: Eduard Barrobés Correcció lingüística: Núria Carreras Impressió: Gràfiques Voisin-Mateu