Guillermo Orozco 31
Només des d’una perspectiva dels “aprenentatges” (en plural) és possible pensar adequadament i de manera productiva l’ús educatiu d’una tecnologia lúdica, com ho és el videojoc; una tecnologia en si polèmica socialment i encara força desconeguda per a tots i temuda i fins i tot condemnada “a priori” per la majoria dels educadors. Un dels grans canvis que han portat les noves tecnologies d’informació a l’educació -i que els mitjans audiovisuals van introduir abonant la seva possibilitat- ha consistit precisament en “fer explotar” l’aprenentatge. Explosió per la qual ha quedat molt clar que hi ha moltes maneres d’aprendre: formal, no formal i informal, per citar només les formes més usuals de comprendre els tipus d’aprenentatge. A la vegada hi ha molts escenaris per a l’aprenentatge. L’escola és tot just un escenari entre d’altres i de vegades ni tan sols el més important. Avui dia i gràcies a les noves tecnologies d’informació, s’aprèn a qualsevol lloc i en qualsevol moment. No cal circumscriure l’aprenentatge a certs llocs “sota sostre”, ni a certs moments regulats per horaris i seqüències de plans d’estudi, com és el costum dintre dels sistemes educatius. S’aprèn al carrer, a la vida quotidiana, als museus, s’aprèn en el món! I s’aprèn tant en els temps considerats tradicionalment productius, com seria el cas dels temps escolars o els laborals, com en aquests altres temps abans menyspreats, d’oci, o de “temps lliure”, ja que és en ells on es realitza ara la major part de les interaccions mediàtiques i tecnològiques conduents a la producció quasi interminable de molts dels aprenentatges importants contemporanis. Es pot afirmar que: S’aprèn sempre i al llarg de la vida! D’altra banda, avui es reconeixen tipologies d’aprenentatge diferents a les tipologies estrictament cognoscitives, entre les quals ens és possible distingir els aprenentatges racionals, afectius i sensorials, depenent dels àmbits i canals de percepció humans que s’involucrin, o, aprenentatges simbòlics, estètics, axiològics, amb els quals s’ha anat avançant en la seva sistematització (Gardner, 2004). La problemàtica i el potencial amb els aprenentatges no formals
Juntament amb l’exposat anteriorment, el més important per a l’objecte que ens ocupa aquí, és que aquesta explosió de l’aprenentatge ha mostrat que és solsament una part, i una part cada vegada més petita, la que es produeix mitjançant l’ensenyament, és a dir, mitjançant instrucció.
Catalan_09.indd 31
20/10/10 10:09