Des que era ben petita la Giulia havia sentit a parlar del tiet Jaume, l’oncle de la mare. El tiet, de ben jove, havia anat cap a Itàlia per motius de feina, es va enamorar de la Toscana italiana i va decidir quedar-s’hi a viure. La Giulia el recordava dels estius quan tornava a Girona, sempre carregat de regals, amb alguna cosa molt especial per a ella. En obrir els regals la nena xisclava com una esbojarrada, tot saltant i cantant. La Giulia, el dia que arribava, l’esperava asseguda a terra al passadís, durant hores i hores. Quan sentia el xerric de la porta que s’obria, feia un bot i després sortia disparada com un coet. Ell l’agafava a coll i feien moltes voltes abraçats. Els crits i riures d’ella es podien sentir des de ben lluny. El tiet li explicava unes històries increïbles. Era una persona especial, amb encant, deixava una forta empremta al cor. Els anys van anar passant, ella anava creixent, i el tiet Jaume de mica en mica es va anar fent molt gran. Ja no anava a Girona. Ella algun estiu havia anat a visitar-lo a Itàlia amb els pares. Des de la primera vegada que va veure la casa del tiet Jaume a la Toscana, se’n va enamorar. Era una casa de conte, petita, una sola planta plena de plantes i flors en un immens ard L’impressionava la quantitat de llibres que el tiet tenia escampats pertot arreu, era un gran lector. Als vespres, després de sopar, enmig del silenci de la nit, li parlava d’éssers increïbles de la mitologia grega (meduses, unicorns, centaures, sirenes, etc ) a casa feia olor de la anda de flors fres ues i a fora el jardí feia olor de terra humida. Tot allà era perfecte. Les hores del rellotge passaven ràpides. Quan s’amagava el sol hi havia unes floretes de color taron a ue tanca en els p tals era pura màgia.
– 78 –