Estudi Escoltem els infants 5
ho? Quin paper hi tinc jo i els altres en això?, etc. A més, aquesta definició de solidaritat com a compartir evita la idea de «donar allò que em sobra» o d’«almoina» i situa l’acció en una relació més horitzontal, col·lectiva crítica i amb visió global. Si volem anar més enllà i amb relació als contes amb una aproximació més «política», es pot estirar el fil de la solidaritat i posar-la en relació amb el bé comú, a evitar les injustícies socials i a tenir cura de les vides humanes i del planeta. Així, en el continu entre donar quelcom concret i de manera puntual i la lluita per la justícia i els drets de les persones, podem trobar una gran diversitat de propostes, amb arrels diverses i plurals. Com han expressat molts de contes recollits, ser solidari arrenca de l’empatia, de la capacitat humana de posarse al lloc de l’altre que pateix o té necessitats bàsiques no cobertes i donar-hi algun tipus de resposta. Tot això, en alguns casos aquesta empatia (més «bàsica») també està acompanyada pel sentiment d’injustícia. La resposta solidària, en funció de la seva arrel pot ser, com hem vist, des de donar quelcom concret i puntual fins a treballar per eliminar les causes que provoquen aquella situació d’injustícia. En aquesta línia, una altra aproximació a la solidaritat que relligaria els dos vessants exposats seria, segons l’actual papa, Francesc I, «el reconeixement pràctic de l’obligació natural que tenen els individus i els grups humans de contribuir al benestar dels que tenen a veure amb ells, especialment dels que tenen més necessitat». Una definició que acosta la solidaritat a l’altruisme, a una relació atenta amb l’altre i les seves necessitats sense oblidar la dimensió de benestar bàsic com a dret personal i col·lectiu, com a element de justícia social.
“
Es pot estirar el fil de la solidaritat i posar-la en relació amb el bé comú, a evitar les injustícies socials i a tenir cura de les vides humanes i del planeta.
29