L’adoctrinament –voler imposar una idea– fracassa estrepitosament. En canvi, treballar la curiositat, la reflexió sobre la realitat, aprendre a pensar, treballar l’esperit crític, segueix sent una perspectiva de futur, clarament educativa, que ajuda a formar, construir i transformar les consciències, el pensament i la personalitat de les persones. L’escola i l’educació no adoctrina si compleix els seus requisits ètics i deontològics. I com deia Plutarc, el cervell no és un got per omplir, sinó un llum per encendre. Aquestes reflexions poden semblar molt generals o ideològiques, però estan fetes amb la intenció d’assenyalar que el terreny per a l’educació és molt ampli i que cal omplir-lo de propostes, idees, drets i deures. I sobretot per insistir que qualsevol experiència pot ser positiva (redactar un conte amb la intenció de canviar el món, ho és) si serveix per encendre algun llum. A continuació, proposo algunes pistes més. 48
L’espai de l’aula, com un espai permanent de diàleg Concebem l’aula com un espai de comunicació i aprenentatge. En una aula, cada infant està en disposició d’aprendre. Aprèn sol. Aprèn ell. Ningú aprèn en el seu lloc. Però ho fa en grup, en un context social ple d’interaccions: això és el que representa l’aula. En aquesta ideal i hipotètica aula, si és rica en materials i estímuls per a l’aprenentatge, es produeixen constantment accions i interaccions, explícites i implícites entre tots els qui en formen part: infants i adults. En aquesta aula s’aprèn observant, escoltant, parlant. S’aprèn tant pel que es diu com pel que no es diu, pels encerts i pels errors, i potser més pels errors que pels encerts. En aquesta aula, els adults, professionals de l’educació, acompanyen, estimulen i provoquen situacions, aporten materials i promouen experiències per tal que els infants s’interessin, trobin sentit a la feina que s’hi fa quotidianament.