i miraven pel llarg coll del telescopi, i a un d’ells, que quedava al mig de tots, li van entregar un gran pergamí i tots el van aplaudir. Sí, aquell era el seu descobridor, el gran savi entre els savis, el que la faria passar a la història de les estrelles, el que faria que sempre la recordessin. La seva aventura s’explicaria d’unes estrelles a les altres i d’uns cometes als altres, i als planetes, i els grans forats negres, i a les constel·lacions... Era meravellós tenir un nom! Però, quin era? Quin era el nom que li havien posat, quina seria la seva identitat? Havia de llegir què deia al pergamí, però estava a sobre d’una taula, i uns impedien que ho veiés, uns altres hi deixaven les jaquetes a sobre, no hi havia manera! Però n’hi va haver prou amb un moment de tranquil·litat perquè pogués llegir el seu estimat nom, es deia Denébola. Quina classe de nom era aquell? Estrella Polar sí que era un nom, Estrella del Sud, també, els que ella havia imaginat, també, però, Denébola? Va estar uns quants dies per acostumar-s’hi. En un dels seus viatges posteriors, va conèixer la Wikipedia, una estrella molt antiga que els coneixia a tots, a totes i sabia de tot. Ella li va explicar el significat del seu nom, volia dir ‘la cua del lleó’. Denébola no entenia per què li havien posat aquest nom, ja que ella era rodoneta i groga... Tampoc no eren tan bons els éssers del planeta blau posant noms!, però, al final, era el seu i per ella l’únic i propi. D’aquesta manera s’acaba la nostra història. Si mireu el cel una nit clara veureu milers d’estrelles, en queden moltes per descobrir, potser no tenen nom, llavors les podreu batejar amb el que més us agradi i aquella serà la vostra.
86