Contes de l'Univers

Cansat i mig avorrit, vaig pensar en Mart, conegut com el planeta vermell. Els romans li van posar el nom del seu déu de la guerra. La seva superfície té illes i costes. Segons els estudis, sembla que Mart va tenir una atmosfera que podria haver permès la vida.

Actualment, a Mart no pot haver-hi vida perquè el sòl és molt sec i rep massa rajos ultraviolats del Sol. És, després de Venus, l’objecte més brillant del firmament. Mart té un color vermell que el fa molt atractiu i molt envejat per tots els altres planetes. «Un anell d’un altre color? No!!! Semblaria un arbre de Nadal. Déu meu! El misteri continua sense solució.»

Només em quedava un planeta: la Terra. És el nostre i l’únic que està habitat. És el més gran dels planetes rocallosos i té una gran superfície coberta d’aigua. La Terra no és una esfera perfecta, sinó que té forma de pera i, per tant, l’anell de Saturn no li quedaria bé.

«Per què voldria la Terra un anell rodó?» No tenia cap sentit, segur que anava pel camí equivocat. La Terra tampoc era el lladre, segur.

No sabia qui podia ser. Havia investigat tots els planetes. On podria ser?

«Ja ho tinc! No he pensat en els astres o en alguna lluna, això m’amplia molt el nombre de sospitosos. No trobaré mai el lladre!», pensava una mica desanimat. «Demà hi haurà l’eclipsi i serà un bon moment per poder observar el Sol i la Lluna.»

L’endemà, molt de matí, em vaig llevar i vaig començar a preparar-ho tot per poder veure l’eclipsi sense cap problema. Estava emocionat i nerviós perquè era el primer eclipsi que podria observar amb el meu telescopi nou. Havia convidat una colla d’amics a casa meva i estaven a punt d’arribar.

Mentre esperava, estava mirant pel telescopi molt concentrat i vaig observar que el Sol feia un moviment estrany i que portava un objecte rodó que ningú no identificava. A la televisió i a tot arreu, tothom es preguntava què era allò que el Sol portava. Jo, de seguida, em vaig adonar que es tractava de l’anell de Saturn.

72