Pocs anys han començat de manera tan violenta i amb tantes tensions com aquest 2009. La bàrbara agressió de l'Estat d'Israel contra el ghetto palestí de Gaza, amb més de mil morts i uns quants milers de ferits, fruit de l'ús de les armes més mortíferes contra civils en la seva immensa majoria desarmats, ens recorda un cop més la injustícia bàsica sobre la què se sustenta l'Estat d'Israel, com a mínim, des de la guerra de 1967 i el seu despreci reiterat del dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides: qualsevol
altre Estat hagués estat expulsat de la màxima organització internacional per una desena part dels incompliments que acumula l'Estat d'Israel (titllat de "l'única democràcia de l'Orient Mitjà", quan el cert és que es tracta d'una democràcia reservada a un determinat grup ètnic en detriment dels habitants tradicionals del territori, que són tractats com a éssers inferiors). A aquest esclat de violència oberta i descarada s'afegeix la violència sorda però contínua que el sistema econòmic i social capitalista exerceix
dia rera dia sobre la vida de centenars de milions de persones que viuen o malviuen del seu treball i sobre els quals s'està fent caure totes les conseqüències negatives de la crisi del sistema. Sistema que sembla haver tocat sostre i que molt probablement és irrecuperable sense recòrrer a una brutal retallada dels drets i els nivells de benestar assolits des del final de la Segona Guerra Mundial per una part de les classes assalariades del planeta. Això no ho diem només els marxistes: ho sostenen personatges continua en la pàgina següent