CONTACTEM AMB ELS EXALUMNES
Ïu Gran de Tena,
Llicenciat en Física i Física Teòrica. Em dic Ïu, tinc 21 anys i vaig estudiar a l’Escola Pia Nostra Senyora de 2n d’ESO fins a 2n de Batxillerat. Fa escàs un any vaig acabar Física al Regne Unit i ara soc programador de software en una empresa que es dedica a la compravenda de químics aromàtics i olis essencials. En paral·lel, soc un apassionat dels esports de motor, la muntanya i la música.
Hem fet una mica de recerca per la xarxa i en el teu perfil de Linkedin dius que vas decidir estudiar Física a la universitat perquè creus que és una de les assignatures més fascinants de la humanitat. Què és el que t’apassiona tant de la Física? Bé, la Física no deixa de ser l’aplicació de les matemàtiques i el mètode científic a la Filosofia clàssica dels grecs que, en part, tenia com a objectiu descriure la nostra realitat física. Tot i que, evidentment, hem avançat molt des d’aleshores, el principi encara es manté, ja que com a éssers humans tenim la necessitat de conèixer l’entorn que ens envolta. La gràcia de la Física és que ens proveeix amb un marc de treball que alhora ens obre les portes a un camí llarguíssim (segurament etern) per on podem arribar a saber tot allò que ens proposem. La prova és que, per exemple, a dia d’avui podem saber amb exactitud quanta informació en bytes hi cap a dins d’un forat negre d’una massa determinada. Això és bestial. Aquest camí l’han recorregut, humilment i en relleus, molts dels noms més coneguts de la ciència per construir la visió actual que tenim de l’Univers. A mi, la Física 50
m’apassiona per aquesta manera de construir el coneixement i penso que no té límits (gairebé). Un cop acabat el grau, ha cobert les teves expectatives? Sí i no. Sí perquè he arribat, diguem-ne, a trepitjar aquest camí de què parlo, he pogut entendre fenòmens que molts cops m’havia qüestionat i sobretot perquè, ara, puc agafar qualsevol llibre de Física i entendre’l. Potser no al primer cop d’ull, però ho acabaré fent tard o d’hora. Al cap i a la fi, un grau de Física, més que aprendre quatre fórmules, t’ensenya una manera de pensar concreta, que després et permet seguir aprenent Física pel teu compte. Tanmateix, dic que el grau no ha cobert totes les meves expectatives en tant que per a mi m’he quedat lluny de tot el que m’hauria agradat arribar a tocar. No obstant, això té fàcil solució: llegir, llegir, llegir i potser, fins i tot, fer un màster. Vas estudiar aquest grau al King’s College de Londres. Per què vas decidir estudiar a l’estranger i per què a Europa / Regne Unit? Des de petit sempre havia tingut ganes de marxar a viure fora. Pots viatjar tot el que
vulguis, però res es pot comparar a viure fora. Ja ho pensava abans i ara encara més. Recentment, he tornat a viure a Barcelona perquè trobava a faltar el bon temps, la paella i la bona “birra”, però tinc clar que en algun moment tornaré a marxar. Per a mi, estudiar va ser realment l’excusa per anar a viure fora i aquesta mentalitat considero que em va fer endinsar al lloc on vaig anar, fins al moll de l’os, i va ser fantàstic. Vaig triar el Regne Unit perquè sempre hi havia tingut molta afinitat i l’anglès el portava prou bé. Si hagués parlat bé el mongol potser hagués anat cap a Mongòlia, no ho sabré mai. Creus que hi ha diferències en el fet d’estudiar a l’estranger? A nivell de qualitat d’estudis i de projecció laboral. Segurament sí. Jo no sabria ben bé dir-ho perquè només he estudiat a l’estranger, però sí crec que hi ha molta mitificació pel que fa a les universitats estrangeres si parlem de la seva qualitat. En les ciències, almenys, una universitat és bona si produeix bona recerca i això, per desgràcia, no té res a veure amb la pedagogia. En molts casos, acabes tenint professors que en saben moltíssim, però que es perden a l’hora de transmetre-ho.