Resvista Espi@dimonis nº 25

Page 1

núm. 25

Foto de Guillaume Périgois en Unsplash

ESPI@DIMONIS

REVISTA DE L’ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA - JUNY 2022

1


Consell de Redacció: Ricard Coma i Marta Turon

Hi han col·laborat: Francisco Mallenco, Sílvia Moyano, Blanca Bardolet, Wyzton Borrero, Martí Zamora, Catherine Dupont, Guillem Donat, Lídia Martín, Alejandra Torralba, Millán De Larrazábal, Edurne Ortigosa, Ian Smith, Mireia Romeo, Júlia Bernaldo, Bruna Rifà. Emma Català. Carla Baró. Martina Delgado, Rokiatou Armengol, Paula Casas, Carla Gallego, Xènia Rodriguez, Gina Roca, José Luís Romero, Alba Enjuanes, Noa Chinedu, Laura Pérez, Pablo Cavero, Júlia Debeaupte, Marc Tragant, Irene Sancho, Marta Castillón, Aina Surroca, Naiara Straiano, Rosa Maria Dos Santos, Marta Martínez, Rosa Cols, alumnes de 1r d’ESO, 2n d’ESO, 3r d’ESO i 4t d’ESO.

SUMARI SUMARI

Editorial

p3

Monogràfic: EUROPA

p4

Què són les Escoles Ambaixadores?

p4

Programa Escoles Ambaixadores

p6

El Parlament Europeu a prop teu

p7

EUROPASS CV Europeu

p8

L’experiència Erasmus+

p12

En Blanc i Negre

p16

Agenda Cultural

p17

La XarXa

p18

Disseny, muntatge i maquetació:

Vida d’Escola: ESO

p25

Marta Turon

Vida d’Escola: BATXILLERAT

p30

Vida d’Escola: CICLES FORMATIUS

p32

Supervisió lingüística:

Estudia FP a l’EPNS

p34

Roser Estrada

ÀREES: Ciències

p35

Agraïments: Agraïm als directors pedagògics i als professors de cada curs i cicle la seva implicació i, molt especialment, a l’AFA de l’escola pel seu suport econòmic, sense el qual aquesta revista no hauria estat possible. També agraïm especialment la participació de la Sra. Teresa Coutinho, Relacions Públiques de l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya, al Sr. Sergi Barrera, Cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i a l’exalumne Ïu Gran de Tena, per la seva disponibilitat i predisposició.

2

Humanístic

p36

Social

p37

Exposició Mostra Art Jove Eixample 2022

p40

Mediateca

p42

International Programmes Department

p45

Associació de Famílies d’Alumnes (AFA)

p46

Notícies breus

p48

Contactem amb els exalumnes: Ïu Gran de Tena

p50


EDITORIAL EDITORIAL

nyora

ostra Se

Les seves paraules ressonen avui com un advertiment. I la pregunta és imprescindible: quin és el preu de la pau? Aquells que hem tingut la sort de néixer i viure en temps de pau sabem el privilegi que ens ha reservat la història moderna; sabem com és d’important el llegat que ens han deixat els nostres predecessors; i sabem com és de rellevant assumir la responsabilitat d’aquest testimoniatge. La pau no té preu, la pau és el camí i el camí és més Europa.

N scola Pia

La benvinguda va anar a càrrec del degà de la Facultat de Comunicació, Sr. Josep Maria Carbonell, que va fer un al·legat a la unitat d’Europa, als valors europeus que emanen de la cultura dels pobles que conformen el vell continent i, per sobre de tot això, dels prop de 80 anys de pau gràcies a la visió geopolítica dels precursors de la Unió Europea.

l’E ector de oma | Dir

Precisament, el passat 20 de desembre, en el paranimf de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull – Blanquerna, es va celebrar l’acte formal de nomenament d’ambaixadors/ es júnior (estudiants) i sènior (professorat) de les Escoles Ambaixadores de Barcelona. L’acte va ser presidit per l’eurodiputada Sra. Diana Riba i pel director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sr. Sergi Barrera.

Ricard C

Aquest curs va començar amb una gran notícia: som Escola Ambaixadora del Parlament Europeu (només dues escoles a Barcelona i dotze a Catalunya). La nostra participació en projectes internacionals i el nombre de mobilitats d’estudiants i professors han estat cabdals per guanyar aquesta distinció que ens oferirà noves oportunitats per a la internacionalització dels nostres estudiants. És un repte que assumim amb il·lusió i amb coratge per seguir obrint Europa al nostre alumnat, una responsabilitat que no podem defugir com educadors/es.

Acte de nomenament d’Ambaixadors i Ambaixadores Júnior i Sènior del Parlament Europeu. 20 de desembre 2021

33


MONOGRÀFIC

QUÈ SÓN LES ESCOLES AMBAIXADORES? Ens ho explica Teresa Coutinho, coordinadora del programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu a Espanya

Teresa Coutinho. Periodista, va treballar per a diversos mitjans de comunicació portuguesos, també com a corresponsal a Brusel·les, cobrint els temes europeus. Va ser cap de premsa de l’Oficina del Parlament Europeu a Portugal i, actualment, ostenta el càrrec de Relacions Públiques de l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya, i és la responsable dels temes d’Educació, Joventut i Valors. Coordina el programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu a Espanya.

Teresa Coutinho. Periodista, trabajó para varios medios de comunicación portugueses, incluso como corresponsal en Bruselas, cubriendo los temas europeos. Fue jefa de prensa de la Oficina del Parlamento Europeo en Portugal y desempeña ahora el puesto de Relaciones Públicas de la Oficina del Parlamento Europeo en España, y es la responsable de los temas de Educación, Juventud y Valores. Coordina el programa Escuelas Embajadoras del Parlamento Europeo en España.

4

Què és el programa d’Escoles Ambaixadores? Quin propòsit educatiu té aquest programa? El programa Escuelas Embajadoras tiene como objetivo impulsar el conocimiento de Europa y la democracia parlamentaria de la Unión Europea entre los jóvenes. Por un lado, lo que se quiere es proporcionar conocimiento activo sobre la comunidad europea y especialmente dar a conocer la importancia del Parlamento Europeo. Pero también quiere dar la oportunidad de experimentar la ciudadanía europea: lo que significa la Unión en la vida cotidiana y lo que se puede hacer. De esta manera, se quiere conseguir que los jóvenes conozcan sus posibilidades de acción y que comprendan, entre otras cosas, el impacto de la Unión Europea en sus vida y la importancia de votar en las elecciones al Parlamento Europeo. Per què té interès Europa en un programa com aquest?

Porqué implica a los y las jóvenes, que son, nada menos, el futuro de la Unión Europea. Pero también ya empiezan a ser el presente. De esta manera, además de difundir los valores europeos, también se da a conocer el proyecto europeo a aquellos que lo van a seguir construyendo y reforzando. Y lo hacen participando en actividades que van más allá de la teoría.


EUROPA Acte de nomenament d’Ambaixadors i Ambaixadores Júnior i Sènior del Parlament Europeu. 20 de desembre 2021

Creació de l’INFO POINT a la recepció de l’escola

Què implica ser Escola Ambaixadora per a una escola? Es una oportunidad. La oportunidad de poner en valor la ciudadanía europea inculcándola a los jóvenes. Los centros se comprometen a, además de asistir a la formación que se realiza en Madrid (los coordinadores), a trabajar unos materiales online proporcionados por el Parlamento Europeo, realizar actividades relacionadas con la UE y a celebrar el 9 de mayo, Día de Europa, en el centro. Además, el centro debe tener un punto de información permanente sobre el Parlamento Europeo.

Què implica i quins beneficis representa per als i les alumnes ser ambaixadors i ambaixadores junior? Ser embajador junior no solo implica tener responsabilidades a la hora de implementar el programa en los centros junto a los embajadores senior, sino que también es una oportunidad para empezar a involucrarse en las actividades del Parlamento Europeo, conocer las instituciones y adquirir habilidades como la organización de actos, implementación de un currículum o la gestión de responsabilidades. El hecho de ser embajador júnior da a los jóvenes un primer impulso a su futuro currículum, ya que demuestra implicación y entusiasmo en la Unión Europea.

A quins altres programes pot donar accés ser Escola Ambaixadora i quins beneficis té? El hecho de ser Escuela Embajadora también permite a los centros acceder a programas como Euroscola, el European Youth Event o el ya conocido Erasmus+. Además de tener la oportunidad de involucrarse en actividades que organiza la Oficina del Parlamento Europeo en España en las diferentes comunidades autónomas.

Moltes gràcies, Teresa, per la teva col·laboració! ¡Muchas gracias, Teresa, por tu colaboración!

Euroscola, por ejemplo, es una gran oportunidad de actividad en el centro, ya que ofrece la oportunidad de participar en sesiones parlamentarias en Estrasburgo, siendo eurodiputado por un día, aunque estos dos últimos cursos han sido online debido a la pandemia. 55


MONOGRÀFIC

PROGRAMA ESCOLES AMBAIXADORES Fa 7 anys, el curs acadèmic 2015/2016, la Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu va inaugurar el programa Escoles Ambaixadores, amb l’objectiu d’apropar el funcionament del treball legislatiu i polític de la institució als alumnes de centres d’ensenyament secundari de 4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat i grau mitjà de Formació Professional. Els centres que hi participen es comprometen a mantenir un punt informatiu sobre el Parlament Europeu; treballar materials online proporcionats per la institució (disponibles en els 24 idiomes oficials de la UE i també en català); realitzar activitats al llarg del curs acadèmic relacionades amb la UE, com ara trobades amb eurodiputats; i celebrar el Dia d’Europa, el 9 de maig. En aquesta 7a edició participen a Espanya un total de 115 escoles, 12 de les quals a Catalunya: set de la província de Barcelona, tres de Girona, un de Tarragona i un a Lleida. A llarg d’aquests anys hi han participat 18 centres educatius de Catalunya, molts dels quals han repetit experiència i també ha crescut la participació en les darreres edicions i passem d’un centre educatiu el curs 2017/2018 a dotze centres enguany; i de 30 alumnes i 3 professors, a 530 alumnes i 59 professors. Aquells centres educatius que ja han participat en el programa Escoles Ambaixadores durant tres

anys i volen continuar actius, es converteixen en Escoles Mentores del Parlament Europeu i també en suport per als nous centres. Esperem que l’Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona, que ha iniciat aquest curs acadèmic 2021/2022 el seu trajecte al Programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu, ens acompanyi per molts anys! Des de les institucions europees tenim el convenciment que el millor lloc per fer Europa és a les escoles i és per això que en els darrers anys estem incrementant esforços per fer activitats adreçades als centres educatius. Des de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ho fem també inspirats en l’excel·lent tasca educativa i de difusió que fa el Parlament de Catalunya des d’Aula Parlament. Així, hem impulsat simulacions del Parlament Europeu, tallers amb eurodiputats, o enguany amb motiu de l’Any Europeu de la Joventut també tallers de podcasts on els joves expliquen, des de la seva experiència, què és per a ells Europa, programes europeus i legislació que els són més propers, o impulsant campanyes de solidaritat de recollida de roba amb la Fundació Arrels, Premi Ciutadà Europeu 2018; entre d’altres accions. Es fa imprescindible fer i explicar Europa des de les aules, perquè tot i que “potser” (i en alguns casos) no tinguin tants followers, els autèntics influencers són els docents.

Sergi Barrera | Cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

6


EL PARLAMENT EUROPEU, A PROP TEU

Som Escola Ambaixadora del Parlament Europeu A finals del curs passat l’escola va ser nomenada Escola Ambaixadora del Parlament Europeu i va passar a formar part d’aquest projecte. Convertir-nos en EPAS (European Parliament Ambassador School), ens ha permès ampliar les activitats i la formació de temàtica europea dels nostres alumnes, així com realitzar moltes activitats. Els 44 ambaixadors júnior (alumnes de 3r, 4t ESO i Batxillerat) i els 6 ambaixadors senior (professorat) han estat els encarregats de muntar l’Infopoint, actualitzar-lo i dinamitzar moltes de les activitats europees d’aquest curs. Hem comptat també amb la col.laboració de molts professionals de totes les etapes educatives de l’escola i del PAS, que han enfocat les seves activitats curriculars d’aula afegint un lligam europeu i han col·laborat en el projecte. Gràcies! Rosa Cols Responsable de Programes Internacionals a l’Escola Pia Nostra Senyora

El Parlament Europeu té oficines d’enllaç a totes les capitals dels 27 Estats membres de la Unió Europea. A més, els cinc Estats membres més grans -Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Polònia- compten amb oficines regionals a la seva segona ciutat més gran. Barcelona va ser la primera oficina regional que es va obrir, l’any 1998. També n’hi ha a Munic, Marsella, Milà i Breslau. Les Oficines d’Enllaç del Parlament Europeu som responsables de l’execució a nivell local de les activitats de comunicació institucional, amb l’objectiu últim de garantir que els ciutadans comprenguin la importància del Parlament Europeu i participin en el seu procés democràtic. Les Oficines d’Enllaç del Parlament Europeu som, per tant, un punt de contacte per a 447 milions ciutadans i la societat civil. Així mateix, establim vies de col·laboració amb els mitjans de comunicació nacionals, regionals i locals i donem suport als 705 eurodiputats en l’exercici del seu mandat oficial. L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona és també present a les xarxes de Facebook, Twitter i Instagram, amb l’objectiu de donar informació sobre l’activitat del Parlament i de la Unió Europea. També tenim perfils a Flickr i YouTube, on es poden trobar fotos i vídeos de les activitats que s’organitzen, així com vídeos sobre el funcionament de la institució.

Sergi Barrera | Cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

77


MONOGRÀFIC

L’any 2004 el Parlament Europeu i el Consell Europeu van aprovar la resolució 2241/2004/ CE, de 15 de desembre, amb l’objectiu de crear un marc comunitari únic per a la transparència de les qualificacions i les competències professionals de la ciutadania europea, que va donar origen a l’Europass.

https://europa.eu/europass/es/create-europass-cv

Què és l’Europass? És un model de currículum vitae comú que proposa la Unió Europea amb la finalitat de facilitar la recerca de treball dels ciutadans europeus en qualsevol dels països membres. Per tant, una manera de buscar una ocupació en qualsevol ciutat europea o sol·licitar l’admissió en un programa educatiu o de formació a la UE.

Els altres tres són expedits per les autoritats educatives i de formació, i són: •

El document de Mobilitat Europass, en el qual figuren els coneixements i les capacitats adquirides en altres països europeus, com per exemple, durant les pràctiques a l’empresa per un estada Erasmsus+, durant un curs acadèmic com a part d’un intercanvi, o bé durant un treball de voluntariat en una ONG.

El document de suplement al Títol de Tècnic o al Certificat de Professionalitat, com a complement a la informació que contenen els certificats i títols oficials que descriuen els coneixements i capacitats adquirides pel titular.

El document de suplement al Títol Superior, que serveix per al mateix que l’anterior però per a certificats d’estudis superiors.

Els objectius principals són: •

Ajudar la ciutadania a presentar llurs capacitats i qualificacions de manera eficaç per tal de trobar feina o formació a la Unió Europea.

Ajudar els empresaris a entendre les capacitats i qualificacions dels treballadors.

Ajudar les autoritats educatives i de formació a fer més intel·ligible el contingut dels programes d’estudi.

Europass va més enllà d’una simple eina per fer el teu currículum vitae i es converteix en un expedient personal, que es composa de cinc documents. Dos d’aquests són de lliure accés i els pot elaborar el mateix interessat, com són el Currículum Vitae i el Passaport de Llengües, aquest últim com a eina per a la autoavaluació de les destreses i qualificacions lingüístiques.

8

A cada país de la Unió Europea existeix un Centre Nacional Europass (CNE) que coordina totes les activitats referents als documents Europass. El CNE és el primer interlocutor per a tota persona o entitat interessada en l’Europass o per cercar més informació entorn a l’Europass. A Espanya, el CNE s’inscriu en el Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació (SEPIE) amb seu a Madrid.


EUROPASS

9


MONOGRÀFIC

L’EXPERIÈNCIA ERASMUS+ Professors i alumnes de l’EPNS i alumnes estrangers que ens visiten, ens expliquen les seves experiències ERASMUS+

REPÚBLICA TXECA La nostra estada d’Erasmus+ d’aquest any no podia començar de pitjor manera. L’horari del vol d’anada va canviar amb 4 dies de marge, i vàrem haver de marxar 2 dies abans del previst. En arribar a l’aeroport vàrem descobrir que el nostre vol tornava a tenir problemes d’horari, però finalment, i després de mitja hora d’espera, ens disposem a enlairar… S’escolta el soroll d’un motor encès… “Bona tarda, us parla el pilot del vol Barcelona-Praga. El temps a Barcelona és molt bo però podem avançar que el vol serà mogudet. En arribar a Praga ens trobarem amb forts vents i és possible que l’aterratge sigui una mica complicat. Esperem que tingueu un bon vol i gràcies per confiar en nosaltres”... Sembla que encenen un altre motor…. De sobte tot s’apaga, motors i llums. No ens movem. “Bona tarda de nou, sembla que tenim problemes tècnics, intentarem resoldre’ls el més aviat possible”. 40 minuts després tornàvem al punt de sortida per tal de canviar d’avió. Dues hores després del previst, per fi, ens enlairàvem suaument de l’asfalt cap al nostre destí. I efectivament, el vol va ser mogudet, o com al pilot li agradava dir “bumpy flight”. De matinada arribàvem a Praga molt cansats però amb moltes ganes, amb un fred gelador tot i que els txecs el vivien com una onada de calor. Durant el cap de setmana res va impedir que practiquéssim allò que la pandèmia ens havia robat durant 2 anys, vàrem agafar el manual del bon turista, i a complir cadascun dels requisits. No ens va parar ni la pluja, ni el fred, ni el vent. I com si de la metamorfosi de Franz Kafka es tractés, l’experiència que va començar amb mil entrebancs es va anar convertint en un munt de records i experiències. 10

Praga és una ciutat preciosa, on la gastronomia i la cultura local tenen un pes important, però el millor encara estava per arribar: Hradec Kralove (el nostre destí real). Un parell de dies després d’arribar ens encaminàvem a una ciutat el nom de la qual no hem estat capaços de pronunciar en tota l’estada. Allà ens esperaven la Blanca i la Laia, alumnes de 2n de CFGS de Laboratori clínic i biomèdic que portaven unes setmanes d’Erasmus. Dilluns a les 08:00, una comitiva de professors de l’escola Zdravotnická Skola, ens rebia amb les mans obertes a 0 graus. L’itinerari que ens havien preparat anava des de classes teòriques, fins a visites pels diferents departaments de l’hospital on les alumnes fan pràctiques, passant per lliçons pràctiques de Bioquímica, Hematologia, pròtesis dentals, cures d’infermeria; no tot el personal de l’escola parlava anglès així que el primer dia en anar a dinar, ningú no ens podia explicar què menjàvem. El personal del menjador de l’escola va posar fil a l’agulla i a l’endemà, una pissarra regnava al menjador “Sopa de comino con romero y pan” “Estofado de jabalí con patatas”. Els txecs són una mica distants al principi, però guanyen moltíssim en la proximitat. Són càlids tot i el fred, són extremadament acollidors i la seva prioritat és que et sentis còmode amb ells. Un parell de dies abans de la tornada, Rússia va començar el bombardeig a Ucraïna. L’ambient a l’escola es palpava tens i trist a la vegada. Molts dels professors van compartir amb nosaltres els seus sentiments i preocupacions respecte del que estava passant. La sensació que ens queda és que els txecs són gent extremadament generosa. No només per tots els presents amb què ens van obsequiar, sinó perquè vàrem aprendre moltíssim. Van compartir amb nosaltres els seus coneixements, les seves pràctiques i metodologies pedagògiques, però sobretot, ens van regalar una setmana plena d’experiències i bons records. Ens van permetre entendre una mica més l’origen d’un conflicte que a priori ens queda lluny. Ens van deixar entrar a casa seva i ens van ensenyar els avantatges de sopar a dos quarts de set.. Ens van portar a llocs meravellosos i ens van fer gaudir de la seva naturalesa. I això és més important que moltes lliçons teòriques. D’això tracta l’Erasmus, de sortir, descobrir, aprendre i gaudir.

Sílvia Moyano i Francisco Mallenco. Professors FP


L’EXPERIÈNCIA ERASMUS+

La meva estada d’Erasmus + a República Txeca, va començar el 16 de gener del 2022, fins al 17 de març. Més concretament vaig estar a Hradec Kralove una ciutat petita a una hora en tren de Praga. Vaig anar a viure aquesta experiència amb la Laia Fons, una alumna que feia el curs de Laboratori clínic i biomèdic, com jo, però ella feia torn de matí i jo de tarda. Els primers dies, sortia a caminar quasi cada dia, ja que hi havia un parc natural a 15 minuts de casa. Hi havia llacs i una petita reserva d’animals, on podíem veure porcs senglars, cérvols, etc. A mi m’agrada molt la natura i descobrir aquest espai va ser increïble. A Hradec Kralove, vam estar fent pràctiques a l’hospital, on cada setmana canviàvem de departament. Aquests van ser Hematologia, Immunologia, Patologia, Ambulatori, Bioquímica, Farmacologia, Banc de sang i Microbiologia. A més a més de realitzar pràctiques relacionades amb el laboratori, també vam poder assistir a departaments relacionats amb infermeria. Les pràctiques que em van agradar més, van ser les de l’ambulatori, ja que vaig poder assistir a diferents operacions, com una coronariografia i una laparoscòpia, entre d’altres. Durant les hores que estàvem a l’hospital ens acompanyava un alumne de l’escola d’infermeria, pel fet que els professionals que ens ensenyaven parlaven txec, i ells ens traduïen. Els alumnes eren molt simpàtics i ens vam fer molt amigues de la Veronika, ella ens va ensenyar el castell de la ciutat, restaurants, parcs, etc. Per acomiadar-nos la vam convidar a sopar a casa, i li vam preparar plats típics de Catalunya.

Erasmus+ es un programa de la Unió Europea que ofereix oportunitats per a totes les persones, en tots els seus àmbits i sectors educatius. http://www.erasmusplus.gob.es/

Les professores de l’escola, també eren molt simpàtiques, en concret una, la Gàbina. Ella em va portar juntament amb la seva família a esquiar de nit i un altre dia vam anar a pujar un cim molt nevat. També ens va ensenyar el seu poble i ens va convidar a sopar a casa seva. Durant l’estada, vaig anar a passar un cap de setmana a Praga amb les meves germanes. També van venir dos professors de l’escola, a qui vam ensenyar la ciutat i tot el que havíem descobert. Em va saber molt greu marxar, ja que vaig fer amistat amb la Veronika i la Gàbina i em vaig adaptar molt ràpid a la vida de Hradec Kralove. Va ser una experiència inoblidable, on vaig aprendre moltíssimes coses i també vaig créixer com a persona. Hi tornaria sense pensar-m’hi gens.

Blanca Bardolet Alumna del CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic

11 11


MONOGRÀFIC

IRLANDA Aterrizamos en Dublín un sábado al mediodía, el cielo era gris, la temperatura fresca pero agradable, olores a lluvia y humedad. Fuimos directamente al hotel de Temple Bar, en pleno centro de la ciudad, donde dejamos el equipaje para dar nuestro primer paseo por la zona. Dublin, especialmente en el centro, es una ciudad con mucho movimiento, turistas e infinidad de actividades para hacer. En general la gente es muy amigable y amable, sonríen, saludan y están dispuestos a ayudar en lo que haga falta. Existe una cultura musical importante, en cada esquina hay bares con música en directo y realmente disfrutan de su folklore, bailando, cantando y compartiendo en grupos grandes de amigos. Conté con la suerte de tener un familiar que vive en Dublin, que nos llevó hacia las afueras de la ciudad para tener una experiencia culinaria tradicional en un restaurante que funciona ininterrumpidamente desde 1798, el mítico Jhonnie Fox’s. La comida fue fantástica, estofados, cordero, mucho pescado y carnes. Irlanda es reconocida por la calidad de su ganado, que pasta al aire libre en entornos impolutos, con lo que su industria de cárnicos, lácteos y especialmente mantequilla es una de las mejores del mundo. También al ser una isla, hay pescado fresco en cualquier punto, en el tradicional Fish&Chips puedes incluso escoger qué tipo de pescado te ponen. Hablando de pescado, conocimos un restaurante que tenía su propio barco de pesca y ponían la pesca del día, más fresco, imposible! Después de disfrutar el fin de semana en Dublin, partimos para Cork, la segunda ciudad más importante de Irlanda y en donde fuimos a hacer la experiencia Erasmus. Cork es una ciudad estudiantil, hay universidades e institutos por todas partes y mucha gente joven en la calle. Fuimos en la mejor época del año, con días soleados, la primavera en pleno, flores, árboles, fauna, especialmente muchas aves de todo tipo. Desde el sector público se impulsa mucho la educación y cultura, hay festivales de lectura e incluso coincidimos con un festival de aprendizaje, el “Cork lifelong learning festival” donde es posible

apuntarse gratuitamente a cursos y workshops de cualquier tema desde matemáticas a yoga, baile y cocina. En Cork nos quedamos en un hotel de la zona victoriana, una casa de esa época muy bonita, cálida y agradable. Allí cada mañana nos servían el tradicional “Irish Breakfast” que tiene todo lo que un cuerpo puede necesitar para funcionar el día completo: Huevos, salchichas, bacon, morcillas, butifarra, tomate, pan, mantequilla, queso y frutas diversas. Ellos normalmente desayunan así y luego por lo general no comen más hasta la cena o a lo sumo hacen algún bocadillo o tapa al mediodía Conocimos la universidad central de Cork, donde nos recibió, y fue nuestro anfitrión, un personaje que parecía salir directamente de un libro de ficción, con una puesta en escena impoluta, un traje tradicional de cuadros beige, bufanda amarilla y una oratoria maravillosa. Nos cautivó con cuentos sobre la historia de la ciudad y la universidad perfectamente entrelazados, dando la impresión de seguir un guión que tenía al mismo tiempo momentos de humor, suspenso, amor y dolor. Como buen profesor de historia, nos paseó por momentos clave, invasiones, guerras, política, economía y terminó explicandonos los diversos proyectos que tienen actualmente en la universidad: de ecología, de inclusión social y de llevar la universidad a las calles con planes para que los niños desde temprana edad sepan que se hace y estudia allí. Nuestra experiencia fue increíble y recomendamos a cualquier profesor a que se anime. Es muy enriquecedor conocer sitios y culturas desde esta óptica, aprender la forma de hacer de diferentes instituciones y universidades de toda Europa.

Wyzton Borrero i Martí Zamora. Professors FP.

12


L’EXPERIÈNCIA ERASMUS+ MY BARCELONIAN EXPERIENCE Hi everyone, my name is Catherine and I am a 22-year-old Belgian student, currently on Erasmus in Barcelona. I arrived last March for 9 weeks of internship and the least I can say is that I got stunned. Between the architecture, the food, the Spanish daily rhythm and, of course, the language, I got my eyes full of the Catalan beauty. Of course, the first few days were the most difficult: arriving alone in a city I don’t know, with people speaking a language I don’t speak and also catching a cold because I thought it would be a lot warmer! But once I passed those first few days and got used to living here, I discovered a treasure of culture, history, and I a big challenge into learning the language. Every visit, every new word that I learned allowed me to dive deeper into Catalonia and made me realise that 9 weeks were not going to be enough to get me anywhere near the bottom of this very rich heritage. This experience, this Erasmus, taught me so many things. More than ever before, I learned to open myself to new things, I learned how to be independent and manage myself with no one else to solve my problems. And despite my love for Barcelona and this very enriching experience, I also learned how much I love my home. I realised that the 2 best moments of a journey are the moment you leave, and the moment you come back. Trust me when I say that everything in between those moments is just detail. Imagine the feeling of discovering the Sagrada Familia or Casa Batlló for the first time, then imagine an even greater feeling of expectation, of greatness, and you’ll understand. I will grow from this experience and cherish these memories forever and I wish for you who’s reading this to be able to have the same experience and feel what I felt, because it’s truly amazing!

Catherine Dupont Estudiant d’Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear a Brussel.les (Bèlgica) Fa pràctiques a l’Hospital Universitari General de Catalunya

13 13


ELS NOSTRES ALUMNES OPINEN

Què sabem d’Europa?

Ho preguntem als nostres alumnes de l’ESO i ens responen això: Els inicis de l’actual Unió Europea els trobem als anys...

34/63 respostes correctes

1940 1950 1960 1970

Quants Estats membres formen la UE?

52 / 63 respostes correctes

27 28 26 29

L’acord Schengen permet... Consumir productes sostenibles La lliure circulación de capital Desplaçar-se lliurement entre països No pagar dades d’internet a Europa

14

50 / 63 respostes correctes


EN BLANC I NEGRE La Unió Europea té un exèrcit oficial

49 / 63 respostes correctes

VERITAT

FALS

Quina institució europea escollim de manera directa?

49 / 63 respostes correctes

Comissió Europea Senat d’Europa Consell d’Europa Parlament Europeu

A quina ciutat està ubicada la seu oficial del Parlament Europeu?

40 / 63 respostes correctes

París Estrasburg Berlín Londres

15


ELS NOSTRES ALUMNES OPINEN

Quines de les següents són institucions europees?

39/63 respostes correctes

Comissió Europea Consell d’Europa Consell Europeu Totes són correctes

La pena de mort és vigent en alguns estats europeus

47 / 63 respostes correctes

VERITAT

FALS

Quin és l’únic país que ha abandonat la UE i quan? Regne Unit 2020 Regne Unit 2018 Irlanda 2020 Regne Unit 2019

16

38 / 63 respostes correctes


EN BLANC I NEGRE Quin és el país més poblat de la UE?

37 / 63 respostes correctes

França Alemanya Itàlia Espanya

Qui va compondre l’actual himne d’Europa?

48 / 63 respostes correctes

Mozart Bach Vivaldi Beethoven

Per què celebrem el 9 de maig, el dia d’Europa?

39 / 63 respostes correctes

Per una victoria militar Pel final de la II Guerra Mundial Per una declaració política Pel naixement del primer president europeu

17


AGENDA CULTURAL FESTIVALS

ESDEVENIMENTS DIVERSOS

EXPOSICIONS

FESTIVAL CRUÏLLA 2022 MÚSICA, ARTS & COMEDY

BARCELONA ROOFTOP FESTIVAL

TURNER. LA LLUM ÉS COLOR

Els Terrats en Cultura són més que un festival d’altura, són una experiència que comença en el moment en què compres l’entrada d’un espectacle sense saber el punt exacte on aquest tindrà lloc. La ubicació no es comunica fins 48 hores abans de l’esdeveniment. D’aquesta manera s’acaba transformant en un esdeveniment amb un toc de clandestinitat, una aventura que t’espera en algun racó de la ciutat.

MNAC | Fins l’11 de setembre de 2022

CANET ROCK 2022

https://coincidencies.org/

TATOO, ART SOTA LA PELL

2 de juliol 2022

LUMÍNIC 2022

Caixafòrum BCN | Fins al 28 d’agost de 2022

del 6 al 9 de JULIOL 2022 Parc del Fòrum

Rubén Blades, Juan Luis Guerra, Jack White, Duran Duran, Rigoberta Bandini, Rels B, Rozalén, Trueno, Residente, Hot Chip, Molotov, Zahara i molts més! https://www.cruillabarcelona.com/

Canet de Mar Actuacions de diversos artistes com Oques Grasses, Els Catarres, La Pegatina i Buhos, Doctor Prats, La Fúmiga, Miki Núñez, Stay Homas, Suu i molts més! www.canetrock.cat

FESTIVAL GREC Del 7 al 18 juliol del 2022 Diversos Espais En la programació d’enguany hi ha territoris pròxims i coneguts: la dansa holandesa, el teatre alemany, el musical anglès, el fado portuguès, els cantautors catalans, l’univers de Fellini, la chanson francesa, però també allunyats en el temps i revisats des d’una mirada actual: textos del segle d’or espanyol, d’Ibsen, de Shakespeare, de Molière i de Safo, al costat de música de Mahler o Mozart. https://www.barcelona.cat/grec/ca 18

De l’11 de juny al 17 de juliol 2022 El festival de fotografia de Sant Cugat explorarà el concepte del límit a través d’una programació que compta amb artistes consagrats i emergents, tant a escala nacional com internacional. Es podran veure fins a 15 exposicions en diferents punts del municipi i també hi haurà taules rodones, conferències i tallers relacionats amb el món fotogràfic. https://www.luminicfestival.com/

NITS DE CIRC Besalú Del 10 a l 13 d’agost de 2022 Roses Del 16 al 24 d’agost de 2022 El Circ de Qualitat sota les estrelles Les primeres figures dels grans circs del món en un espectacle irrepetible: una nova experiència inoblidable per a les nits d’estiu! https://nitsdecirc.com/

William Turner comparteix el seu domini de la llum, el color i l’atmosfera al MNAC amb un centenar d’obres, pintures, dibuixos i gravats Preu: 6€ https://www.museunacional.cat/ca/ turner-la-llum-es-color

La mostra parteix dels orígens del tatuatge i explora el ressorgiment d’aquesta pràctica a partir de més de 240 obres històriques i contemporànies d’arreu del món Preu: 6€ https://caixaforum.org/ca/ barcelona/p/tattoo-art-sota-la-pell_ a29709209

TERESA LANCETA. TEIXIR COM A CODI OBERT MACBA | Fins l’11 de setembre de 2022 La mostra ressegueix la trajectòria de l’artista des dels anys setanta fins a l’actualitat, i inclou una àmplia selecció de tapissos, teles, pintures, dibuixos, escrits i vídeos que constitueixen l’aproximació més exhaustiva al seu treball que s’ha fet mai. Preu: 11€ h t t p s : / / w w w. m a c b a . c a t / c a / exposicions-activitats/exposicions/ teresa-lanceta-teixir-com-codi-obert


La xARXa CITIZENS

Amb l’aplicació Citizens, aprendràs qui fa què a la Unió Europea, com tot això és rellevant per a la teva vida quotidiana i a quins desafiaments fa front la Unió, molts dels quals donaran forma al teu futur. https://www.europarl.europa.eu/at-your-service/es/stayinformed/citizens-app

Espai per compartir recursos, eines i altres racons de la xarxa

EUROPA?!

T’interessa la diversitat de llengües i cultures de la Unió Europea? Vols posar a prova els teus coneixements sobre cultura europea? Un joc organitzat per la Direcció General de Traducció de la Comissió Europea, la Representació de la Comissió Europea a Espanya i EUNIC Espanya https://www.europaelconcurso.eu/

VISITA VIRTUAL AL PARLAMENT EUROPEU

El Portal Europeu de la Joventut ofereix informació i oportunitats a nivell de la UE per als joves i per a tots aquells interessats en l’àmbit de la joventut. https://europa.eu/youth/home_es

Alguna vegada us heu preguntat com és el Parlament Europeu per dins? Ara ho podeu veure com mai us haureu imaginat gràcies a la realitat virtual. En aquest vídeo 360º, l’espectador és rebut pel mateix president de l’Eurocambra, Martin Schulz, i pot mirar lliurement en totes direccions a l’hemicicle. https://www.europarl.europa.eu/news/es/headlines/ eu-affairs/20161207STO54927/realidad-virtualexperimente-el-parlamento-europeo-en-todas-susdimensiones

19 19 19


Vida d’escola | ESO

ADAPTACIÓ A L’ESCOLA Hola, Som uns alumnes de 1rA i 1rB de l’ESO, el Guillem, la Lídia i l’Alejandra. Us explicarem com van ser els nostres primers dies a l’Escola Pia Nostra Senyora. Els dos primers dies abans de començar el curs, les tutores es van dedicar a fer entrevistes per fer-nos sentir més còmodes. La resta de setmana vam fer activitats que ens van ajudar a conèixe’ns i trencar el gel entre nosaltres. També ens van fer un tour per l’escola per no perdre’ns i conèixer-la millor. Com que l’escola no té primària, tots som nous i venim de diferents escoles amb nivells i “manies” diferents. Això és molt bo perquè com que no hi havia grups fets, ens ha estat més fàcil fer amics i agafar confiança entre nosaltres, tant en una classe com a l’altra. El professorat també ens ha ajudat, ha fet que ens hi trobéssim tots molt a gust. Quan entres per primera vegada, tens por, és una escola molt gran amb molts alumnes i tots més grans que nosaltres, però amb l’ajuda dels professors i dels companys sents com si hi haguessis estat des de ben petit. No fa encara un curs que hem arribat a l’Escola Pia Nostra Senyora però ja ens la sentim ben nostra! Guillem Donat (1B), Lídia Martín (1A) i Alejandra Torralba (1B)

EXCURSIÓ A CAMADOCA El dia 25 d’abril les classes A i B de primer d’ESO vam fer una excursió a Camadoca, a una masia que és un dels centres de recuperació de la fundació ADEFFA. És una associació que es dedica a ajudar animals ferits i que fa tallers a escoles i centres educatius per conscienciar sobre les espècies autòctones en perill. Tot va començar a les vuit del matí d’un dilluns. Els alumnes ens vam preparar i estàvem llestos, però va haver-hi un problema amb l’autocar i vam estar fins a dos quarts de deu esperant. Quan per fi va arribar l’autocar, vam pujar molt de pressa i a les deu ja anàvem cap allà. A dos quarts de dotze vam baixar del bus i ens van saludar els monitors: la Maria, en Joan i la Maria (n’hi havia dues). Ràpidament, vam fer tres grups i un d’ells, el nostre, es va dirigir cap a l’interior de l’edifici. Vam entrar a una habitació bastant fosca i hi havia unes 12 peixeres, cada una amb un peix diferent. Allà ens van explicar que guardaven espècies autòctones que estaven superades per les invasores, però allà també tenien un axolot (que és de Mèxic) i ens van explicar que una persona l’havia deixat anar a una bassa i ells el van salvar. A la següent habitació, ens van ensenyar els crustacis. El problema és que hi havia més espècies invasores que autòctones. Com pot ser això? Doncs perquè la gent porta els crancs per caçar-los, però també hi ha gent que els porta per accident, com, per exemple, amb un vaixell de comerç. També resulta que els crancs invasors portaven fongs molt perillosos per als autòctons. A sobre, s’escalfa per l’aigua, així que tots els crancs del riu van morir menys un, el que tenien ells en captivitat. Seguidament, vam sortir a fora per veure els rèptils. Hi havia tortugues, serps i etc. Ens van deixar tocar la serp i també ens van ensenyar que la closca d’una tortuga és la seva columna vertebral, així que si la treus de la closca, la tortuga morirà.

20


1r d’ESO

Continuant la visita, ens van ensenyar un xoriguer més petit. Després vam parar a fer una visita als lloros, mussols, milans i voltors. Després vam tornar al lloc on ens havien rebut i ens vam dirigir a la bassa. A la bassa, ens van ensenyar quins animals poden haver-hi i quins no. Per exemple, els peixos com que no tenen forma d’arribar-hi, no hi poden ser. També ens van ensenyar les espècies autòctones com la tortuga de rierol. Quan vam sortir de la bassa, vam anar al bosc. Els boscos són uns hàbitats per a molts tipus d’animal, allà vam aprendre que és important no agafar cap animal salvatge perquè podem interferir en l’hàbitat natural. Per acabar, ens vam dirigir cap al riu on vam veure una trampa amb crancs, senyal que és una espècie invasora, que porta un fong a la closca i s’escampa pel riu i mata els crancs autòctons. Després de visitar els diferents llocs de Camadoca, vam fer un descans per dinar i després vam estar una estona jugant a futbol o corrent pel camp. En acabar, vam fer un pistoler amb noms i cognoms perquè com que som de dues classes diferents, ningú no se sabia els cognoms de l’altra persona. Al final, ens van dir que hi havia una melsa que ja estava recuperada i estava preparada per ser alliberada i tornar a l’hàbitat natural. Aleshores, ens vam posar en cercle i la vam alliberar. Aquest moment va ser emocionant. Cansats i contents vam tornar a casa. Millán De Larrazábal (1A) , Edurne Ortigosa (1A) i Ian Smith (1B)

21 21


Vida d’escola | ESO

Arribada a 2n d’ESO En arribar a aquesta escola una de les coses que més ens preocupava era conèixer els nostres companys nous, pensàvem que, com que la gent ja es coneixia des de feia un any, ens seria més difícil integrar-nos, però de seguida vam veure que la gent era molt oberta i ens van acollir amb molta amabilitat, no ens va ser difícil fer amics nous. Una cosa que ens va sorprendre va ser la manera d’ensenyar el temari perquè moltes activitats que en altres escoles es fan amb un llibre o amb una fitxa, aquí les fan molt més dinàmiques i diferents, i això facilita l’aprenentatge. A part d’ensenyar el temari més bàsic van més enllà i fan sortides i projectes per ensenyar-nos coses noves. Per exemple vam fer un itinerari per Sant Jordi en el qual vam haver de crear una obra, i ens van ensenyar a ser actors i actrius, escenògrafs, guionistes, directors o tècnics de llum… Creiem que un punt fort d’aquesta escola és que els professors intenten que tots estiguem cómodes i ens ajuden molt en els treballs, s’impliquen molt i estan atents que tots els alumnes aprenguin i s’ho passin bé. També estan molt al nostre costat per si necessitem alguna cosa o els volem explicar alguna cosa. Si tenim algun problema, ens intenten comprendre i solucionar-lo amb facilitat i el més aviat possible. Durant aquest curs, ens ho hem passat molt bé i ens hem divertit molt. Arribar a una escola nova a 2n d’Eso ha estat una experiència diferent però ha estat un canvi a millor. Mireia Romeo, Júlia Bernaldo, Bruna Rifà. 2n ESO 22


2n d’ESO

ESCAC Els alumnes de segon d’ESO vam tenir l’oportunitat de participar en un projecte de L’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), ubicada a Terrassa. Allà s’ofereixen màsters i postgraus, cursos d’estiu,i graus relacionats amb el cinema. A l’escola, van venir tres professors d’Escac, en Dani, l’Arnau i en Jaime, que ens van fer un taller de narrativa audiovisual durant una setmana. Ens vam dividir en els tres grups d’optativa, i dins d’aquests vam fer equips de quatre persones. Això ens va permetre tenir molta autonomia i poder decidir per nosaltres mateixos el que volíem fer. En començar la classe, el professor ens ensenyava curts de pel·lícules, els quals analitzàvem (com era el moviment de la càmera, els plànols utilitzats, què volia transmetre...) i ens explicava la teoria d’aquell dia fent servir el curt com a base. A continuació, ens demanava de fer un curtmetratge de 3 minuts aproximadament fent servir la teoria explicada. A vegades l’encàrrec era més específic i el curt havia de contenir un gènere o una escena en concret. Podíem gravar (amb els iPads proporcionats per l’Escac) per tota l’escola, però en 15 o 20 minuts havíem de tornar a ser a classe, on després d’editar els curts els analitzàvem

Així doncs, per poder aplicar tot el que havíem après durant la setmana, ens van proposar fer un projecte final. En grups, podíem decidir entre tres temes: Salut mental, l’esport i la dona i diversitat sexual. Un cop escollits, vam passar molta estona pensant com gravaríem, quin seria el guió i qui actuaria. Finalment, el divendres ho vam gravar tot de manera autònoma i vam editar els vídeos nosaltres mateixos. Per acabar, els professors de l’Escac ens van dir que podíem presentar els nostres curts finals a un concurs; s’hi van presentar un parell, però malauradament no va guanyar cap. Va ser una experiència enriquidora gràcies a la qual vam aprendre sobre narrativa audiovisual, d’una manera pràctica, autònoma i cooperativa. Emma Català. Carla Baró. Martina Delgado. 2n ESO

23


Vida d’escola | ESO TREBALL SOBRE LES AVANTGUARDES El passat 10 de gener els alumnes de 3r d’Eso vam iniciar un treball de recerca sobre les diferents avantguardes artístiques que han existit. Un cop vam trobar la informació necessària sobre totes les avantguardes, vam fer un treball sobre l’ avantguarda que havíem escollit prèviament en parelles. Podíem escollir l’avantguarda que més ens agradés. Un cop ens vam ajuntar per parelles, ens vam repartir les avantguardes i vam començar a informar-nos sobre els seus inicis (fundador i dates), les seves característiques, postura artística… Quan vam haver recollit tota la informació necessària, vam poder decidir si volíem presentar la informació vía powerpoint o en una cartolina. Un cop vam acabar i decidir el mètode amb el qual volíem presentar la nostra avantguarda, la vam exposar davant dels nostres companys i vam ser avaluats per la Naiara segons la nostra presentació a nivell estètic i a nivell oral. Finalment, la Naiara ens va proposar de fer una obra artística inspirant-nos en la nostra pròpia avantguarda complint amb les seves característiques. Personalment, a nosaltres ens ha semblat una bona activitat, ja que hem pogut aprendre sobre molts tipus d’avantguardes i, a la vegada, hem pogut crear la nostra pròpia obra avantguardista.

24

OPTATIVES Aquest any, per primer cop, hem pogut escollir algunes optatives.Hem pogut triar entre alemany o fer mig curs música i mig curs emprenedoria. A Alemany, primer, ens van ensenyar les paraules bàsiques, com els dies de la setmana, els colors, els números i l’abecedari. Després, hem avançat una mica més i hem après a conjugar verbs i hem continuat aprenent vocabulari. El que m’ha sorprès de l’assignatura és que no és tan difícil com pensava. La primera meitat del curs vam fer música. L’ optativa es basava en fer caixó. Per començar ens van ensenyar les coses bàsiques, després van començar amb ritmes que anaven augmentant la dificultat. Fèiem algunes activitats com posar-nos en rotllana i cadascú feia una nota per acabar sent un ritme sencer. Aquesta optativa és entretinguda i aprens força coses del caixó. A la segona meitat del curs es fa emprenedoria. S’aprenen les coses bàsiques d’una empresa i també com fer una oferta de feina, un currículum, crear una empresa social, etc. Amb aquestes activitats acabes aprenent conceptes que et serviran en un futur. Ara, a finals d’abril, comencem el procés d’orientació per a la tria de les optatives de l’any que ve. Tenim un ventall més ampli de matèries per triar. L’important és tenir en compte la nostra experiència i els nostres objectius. Segur que hi fem un bon paper!

Mariona Mojal. 3r d’ESO

joana Soley. 3r d’ESO

Rokiatou Armengol i Paula Casas 3r ESO

3r d’ESO

Carla Gallego i Xènia Rodriguez 3r d’ESO


4t d’ESO L’ESCOCESA El dia 20 de abril, un dimecres, vam fer una excursió amb l’optativa de plàstica. Vam anar a l’Escocesa Taller de subcinema amb Rafael Frazão (artista resident) El lloc és una fàbrica abandonada que s’utilitza per fer-hi art. Actualment, hi ha diferents artistes residents. Primer de tot ens van guiar per tot l’espai, per ensenyar- nos els llocs de treball i els diferents estudis que s’utilitzen per a diferents coses, uns per fer fotografies, d’altres, per pintura i, fins i tot, per fer curtmetratges. Desprès d’això, vam fer una activitat que consistia a fer fotos de les frases que ens donava el Rafael. Ens va sobtar que el lloc no fos un museu o una exposició on habitualment hi ha obres d’art. De totes maneres, com a taller de creació, lloc on els artistes poden crear lliurement en diferents formats i tamanys té el seu valor. Personalment, hauríem preferit que la nostra activitat no fos de fotografia. Gina Roca i José Luís Romero, 4t ESO

GUERRA CIVIL ESPANYOLA Durant la Guerra Civil Espanyola, milers d’espanyols, sobretot els que estaven a favor del bàndol republicà, van haver d’exiliar-se a França. Això és el que redacta l’autor Roc Casagran Casañas al seu llibre titulat Ara que estem junts on narra la història d’una família de Sabadell que va haver d’abandonar el seu país degut a la pugna entre nacionalistes i republicans. Moltes famílies van deixar la seva vivenda, els seus amics, la feina… la seva zona de confort per buscar una millor vida a l’estranger, però van adonar-se que no s’allunyava de la que hi havia a l’Espanya d’aquella època, ja que vivien en unes condicions deplorables: es morien de gana, no tenien un sostre… A l’obra de teatre La plaça del Diamant es torna a mostrar com era la vida abans, durant i després de la Guerra dins d’Espanya. Es pot veure com una noia anomenada Natàlia, plena de somnis coneix un home, en Quimet, que, més endavant, va al front per lluitar contra els nacionalistes. Al principi, quan ell torna a casa per

,

agafar un parell de matalassos, li explica a la seva dona que no hi ha gaires complicacions, només han de romandre estirats per no ser disparats. El segon cop, se’l veu més afectat, està més prim, fa cara d’impactat… no està bé. El tercer cop que piquen a la porta de la Colometa és per comunicar-li que en Quimet ha mort lluitant pels republicans i l’únic que ha deixat ha estat un rellotge que després ella ven amb d’altres mobles i joies que tenia a casa ja que es quedaven sense diners per sobreviure. La novel·la de Casagran ens endinsa en el camí de l’exili i els problemes per sobreviure-hi, a França i a l’Amèrica del Sud. La Plaça del Diamant, de Rodoreda, que hem vist teatralitzada, ens trasllada a la dura vida a Barcelona durant la Guerra i la Postguerra, després del miratge de la República. Totes dues obres ens han ajudat a situar-nos en el context del període que estem estudiant a socials i que alguns dels nostres avantpassats han viscut. Tant de bo la humanitat n’aprengui i situacions similars no es repeteixin. Gina Roca i José Luís Romero, 4t ESO

25


Vida d’escola | ESO VIATGE 4t ESO El passat abril els alumnes de 4t d’ESO vam viatjar al país Basc i Cantàbria. Vam sortir de Barcelona el diumenge a la nit i vam arribar a Sant Sebastià a primera hora del matí. L’estada del nostre primer destí, la vam passar a una residència universitària on vam poder gaudir de serveis com gimnàs, sauna… Durant el primer dia vam poder visitar la ciutat basca i, al dia següent, pobles costaners com Zarautz, Hondarribia… El tercer dia vam deixar Sant Sebastià i vam anar fins al parc natural de Cabarceno, on vam passar tot el dia. De Cabarceno vam passar a Santillana de Mar, un poble on ens vam instal·lar a un nou hotel. A l’alba del dia següent vam pujar a l’autocar cap als Pics d’Europa. Un cop allà vam agafar el telefèric de Fuente Dé des d’on a més de bones vistes, vam trobar molta neu. Després de gaudir de la neu tot el matí vam baixar al poble de Potes i abans de tornar a l’hotel vam visitar el Caprici de Gaudí. L’últim dia, ens vam llevar per fer la maleta i vam enfilar cap a Bilbao. Allà vam visitar el museu Guggenheim i vam aprofitar les últimes hores del viatge per conèixer la ciutat. Finalment al migdia vam acomiadar definitivament el País Basc i arribàrem a Barcelona a mitjanit. Aquest ha estat un viatge ple d’emocions on hem gaudit de la companyia dels nostres companys i tutors i hem visitat des de muntanya fins a platja, al nord d’Espanya. Creiem que podem parlar en nom de tots dient que ha estat una experiència inoblidable amb la qual acomiadem l’etapa de l’ESO. Alba Enjuanes i Noa Chinedu, 4t ESO

26

4t ESO


Vida d’escola | BAT

1r Batxillerat

SETMANA CULTURAL: TALLERS A LA BECKETT Fa unes setmanes tots els alumnes del batxillerat escènic vam tenir el plaer d’anar a la sala Beckett tot un matí a realitzar uns tallers de creació escènica. Primer vam fer un taller de creació en una de les aules d’assaig habilitades de la Beckett on a través d’improvisacions corporals vam descobrir com explotar la nostra creativitat. També amb eines externes com música, llums, projeccions... vam començar amb uns exercicis d’escalfament per agafar cohesió de grup i per deixar-nos anar, que van funcionar molt bé i després vam seguir amb els exercicis de creació. Van sortir coses molt, molt xules que podrien ser perfectament l’inici d’una peça teatral de creació. I per últim vam acabar amb un “cadàver exquisit”, que vam deixar preparat perquè l’altra meitat de la classe representessin. El segon taller era de dramatúrgia, amb en Marc Artigau que ens va proposar un exercici de creació a partir del qual ens va introduir alguns aspectes importants de la dramatúrgia. Cadascú havia d’escriure un aspecte per anar construint una història, un personatge, un conflicte, un espai... La gràcia estava en el fet que ens havíem d’anar canviant els papers, per tant, entre tots construíem les històries. Van sortir històries molt creatives i divertides! Per acabar el taller se’ns va presentar una història en la qual una dona acaba morta i hi havia diversos implicats. D’aquí va sorgir un debat molt curiós i interessant sobre quina era la responsabilitat que tenia cadascun dels personatges en aquesta mort. En resum va ser un dia molt complet i divertit, que ens va permetre gaudir i ser molt creatius, en un espai professional com és l’obrador internacional de dramatúrgia, la Sala Beckett. Laura Pérez Torrades, 1BAT

27


Vida d’escola | BAT

“La Fundación”, cia. Teatre de Ponent Los alumnos de segundo de bachillerato tuvimos la oportunidad de ver la representación de La Fundación en el Teatre SAT de Sant Andreu. La Fundación es una de las obras prescriptivas para las PAU y fue escrita por Antonio Buero Vallejo en el año 1973. Esta obra habla sobre temas como la vida del individuo, la libertad, la pena de muerte, la violencia, entre otros tópicos. La versión que presenta la compañía “Teatre de Ponent” es sencilla, simple pero muy efectiva. Esta compañía ha optado por adaptar la obra y hacer una versión acortada. La duración que tenía en mente Buero Vallejo al escribirla era de dos horas y media, aunque ellos han conseguido reducirla a solo una hora. La versión que presentan consta de los momentos más relevantes y esenciales para poder comprender perfectamente el mensaje que intenta transmitir el autor. La propuesta escénica es sobria y austera. En escena hay algunos muebles que son usados por los actores para dar dinamismo a la obra. A pesar de no tener una gran escenografía, la obra no se queda corta o atrás. La interpretación de los actores hace de esta versión una gran pieza teatral. Después de verla, reflexionas y te cuestionas tu ideología. No se trata de una obra que te deje indiferente, sino que te invita a pensar y a meditar sobre la justicia, la especie humana, entre otros temas. Al acabar la función, tuvimos la oportunidad de hacer preguntas a los actores y a la directora que había coordinado el proyecto. Pudimos conocer cómo había sido el proceso de ensayos, la opinión de los actores sobre los personajes y los temas tratados en la obra, la razón por la cual habían reducido la escenografía a algo casi minimalista, … Los actores eran muy simpáticos y agradables y respondieron a todas las preguntas con mucha sinceridad y gracia. Poder disfrutar de una obra teatral siempre es de agradecer. Poder ver La Fundación, tras haberla leído anteriormente, hace que comprendas finalmente todo lo que el autor quiere expresar con sus palabras. La Fundación es una obra que todo el mundo debería leer o ver una vez en la vida. Buero Vallejo consigue con sus palabras hacerte pensar, reflexionar y preguntarte qué es lo que opinas al respecto de todo lo que se trata en la obra. Sin duda, La Fundación ha sido para mí un gran descubrimiento.

28

Pablo Cavero Asencio 2BAT6

Aquesta adaptació de l’obra de plenitud de Buero Vallejo ens porta a una reflexió sobre la presó física i la presó mental. La línia principal acompanya el personatge protagonista al descobriment de la realitat que l’envolta i que té subvertida per causa del que avui en diríem estrès posttraumàtic, que el supera i el fa vorejar el deliri. Aquesta obra ens mostra com de fràgil pot ser la línia entre la bogeria i el seny.


2n Batxillerat Visita de Ángel Gallego a Escola Pia Nostra Senyora El kilométrico escalón entre los estudiantes que se presentan este año a las pruebas PAU y los coordinadores de estas, son un motivo de angustia para muchos estudiantes, que se encuentran ya a las puertas de la selectividad; hasta ahora, las pruebas más determinantes de toda la vida estudiantil. Tras la esperada visita del coordinador de las PAU de lengua castellana, Ángel Gallego, a nuestra escuela, esta separación se ha vuelto casi inexistente tras haber resuelto algunas dudas respecto a la materia y los nuevos conceptos.. En un entorno informal y al ritmo de una conversación amena, diversos aspectos sehan ido resolviendo. Más allá de dudas propias de la materia, algunos de los temas abordados fueron: el tratamiento del lenguaje inclusivo; la lengua vista como una ciencia que va más allá de lo que muchos pensamos; la lengua considerada como la manifestación de nuestro pensamiento. Todos ellos, aspectos muy interesantes que nos permitieron abrir nuevos horizontes de pensamiento.

RUTA LITERÀRIA NADA -CARMEN LAFORET Hemos quedado en la calle Aribau 36, a las 8:45 horas con toda la clase. Es época de carnaval, así que la gran mayoría vamos disfrazados. Va disfrazada incluso Mercè, nuestra profesora de castellano, quien nos acompañará a lo largo de la ruta. La casa de Laforet es la típica casa antigua de l’Eixample con una placa que acredita que Laforet vivió aquí. Se encuentra justamente en calle Aribau con Consell de Cent. Nos hemos situado justo al otro lado del cruce. Aquí nos han explicado que las casas más caras eran las que estaban más abajo. Esto era debido a que, al no haber ascensores, la gente no tenía que subir tantas escaleras para llegar a casa, cosa que me parece muy curiosa. Además, nos estaban explicando que Nada está basado en la vida de Laforet y que Ena, la mejor amiga de Andrea, seguramente estaba basada en la mejor amiga de la autora. Caminando hemos llegado a la UB, la Universidad de Barcelona. Aquí es donde estudió Laforet. Se encuentra en un espacio muy concurrido y ruidoso, pero al entrar todo cambia. Se convierte en un espacio tranquilo, al menos ahora, que no hay nadie. Las paredes son de piedra y los bancos de madera. Las columnas de piedra son exageradamente estrechas y parece que en cualquier momento se vaya a partir. En medio hay una especie de patio de luces, pero parece un claustro, un jardín en medio con un pasillo en forma de rectángulo que lo rodea.

En definitiva, la visita de Ángel Gallego ha dado más calma al alumnado. Nos ha permitido ver que estas pruebas son solo el lienzo para presentar el producto final de dos años de duro esfuerzo. Júlia Debeaupte 2BAT1

29


Vida d’escola | BAT

Nos han explicado que Laforet estudió dos carreras, se matriculó en la facultad de Filosofía y letras en Barcelona y en la de Derecho, pero esta última en Madrid. Como las paredes son de piedra el interior es más fresco que el exterior y la gran mayoría del grupo nos hemos abrochado la chaqueta para no pasar frío. Después hemos ido a una calle cerca de la UB en el denominado Barrio Chino, en la novela de Nada, el actual Raval. Es una calle estrecha en comparación con Gran Vía, que es donde está situada la universidad. Los edificios son altos, pero no exageradamente. Gracias a estas dos características la calle se convierte en un sitio poco iluminado, pero pasa una ligera brisa dependiendo de la posición donde estés. No hay sitio para sentarse y es que las piernas ya las empezamos a notar cansadas y esto no ayuda. Principalmente nos han hecho referencias a Nada, como, por ejemplo, cuando Juan va acompañado de Andrea para buscar a Gloria, que estaba en casa de su hermana jugando a cartas para poder ayudar económicamente a la familia. Posteriormente nos han explicado que hace años era un sitio donde fácilmente se traficaba con armas, estaba lleno de prostitutas y las drogas corrían libremente. Acto seguido hemos acabado en la Vía Layetana. Una calle muy ancha y ruidosa, sitio en el que no paraban de pasar coches, cosa que hacía que la explicación fuese más pesada. Nos hemos situado al lado de unas macetas gigantes junto a algunos bancos individuales, por eso había peleas por sentarse en ellos. Nos han explicado que en esta calle

vivía la mejor amiga de Laforet y donde también vivía Ena. No se sabe con exactitud cuál era la casa de Ena así que nos ha hecho alguna aproximación sobre cuál sería la ya mencionada casa. Para acabar hemos caminado hasta la estación de Francia. Es un edificio precioso, con espacios gigantescos y anchos. La parte de la recepción es de cemento, con unos relieves muy trabajados dignos de admirar. En el interior hay varias cúpulas que aportan gran claridad al espacio junto a las grandes ventanas de la fachada, aprovechándose de la luz natural. Los techos son altos y la luz se refleja en las grandes y claras paredes, potenciando más el uso de luz natural. La fachada tiene tres arcos situados sobre las tres entradas. En la base de estos hay un porche, que genera una sombra para que el sol no moleste a los pasajeros. La zona de los trenes está dividida en dos grandes arcos, los cuales tienen varias cristaleras alargadas para que entre luz natural. Hay seis vías de tren, pero justo antes de llegar a estas nos hemos encontrado con un espacio considerablemente grande donde los pasajeros se podían esperar. Este espacio tiene varios bancos y al fin nos hemos podido sentar todos y descansar. La estructura de esta zona es principalmente de hierro, cosa que le da un toque industrial muy acertado. Aquí es donde llega Andrea al inicio de la novela. No la esperaba nadie ya que hubo un retraso. También nos han explicado la situación social de emigración y qué tenían que hacer los inmigrantes para entrar en Barcelona y, sinceramente, me sorprendió mucho, ya que se jugaban el llegar aquí y volver incluso sin pisar Barcelona. Ha sido una buena manera de visualizar en nuestra propia ciudad la novela que hemos leído y trabajado en clase.

30

Marc Tragant Gibernau 2BAT (text i dibuix)


2n Batxillerat

ALLÒ QUE EXPLICAREM D’AQUÍ A 20 ANYS…

El nostre Arc de Sant Martí

El passat mes de març, els estudiants de segon de batxillerat van poder confirmar que, efectivament, la ciutat de Sevilla té un color especial. Olorant els tarongers dels carrers principals i sentint l’ambient festival del sud, l’alumnat va poder acomiadar-se del curs de la forma més poètica, ballant sota la pluja. El mal temps no va suposar gaires problemes per a aquells que abans de tot, van voler crear records, que podran explicar en futures trobades de la classe d’aquí a 20 anys. Des del viatge en avió tots plegats, el surf, l’episodi del vaixell extret directamnet de l’Odissea, fins als passejos per les majestuoses ciutats de Sevilla, Cadis, Jerez i Zahara de los Atunes. Van ser per a tots nosaltres experiències memorables que guardarem en el record amb el màxim afecte. Però, tots sabem que després de la pluja ve el sol, i amb aquest, l’arc de Sant Martí. En efecte, aquest viatge ha estat el nostre arc de Sant Martí. La recompensa després de tot l’esforç, la millor oportunitat per fer tot allò que sovint no fem i gaudir de la vida. El que pensàvem que seria una setmana agradable fora de casa, ha resultat l’oportunitat ideal per arribar a conèixer encara més les persones amb les quals has compartit tants moments abans d’exàmens, apunts, projectes, llàgrimes i rialles. L’instant idoni per crear més vincle entre professors i alumnes. Plena, si d’alguna manera m’he sentit durant el viatge, ha estat plena. En definitiva, miro enrere i l’únic que puc fer és donar les gràcies per aquesta setmana tan especial, la millor cloenda per tancar una etapa tan decisiva en les nostres vides com a petits grans adults. Gràcies de tot cor. Júlia Debeaupte Espejo 2BAT1

31 31


Vida d’escola | FP 20-OCT | SEMIFINALISTES PSTALENTS

11-NOV | SETMANA DE LA CIÈNCIA

10-FEB

El projecte “Forest Revenge” del grup “Drimti Studio”, d’alumnes de 2n Animació 3D i entorns interactius, va arribar a la semifinal del 8è concurs PSTalents, de Sony Interactive que premia el talent emergent en el mercat dels videojocs. El grup està integrat per la Nerea Morón, la Judith López, l’Adrián Pérez, l’Èric Bueno i el Pablo Poderoso.

Els alumnes i professors del batxillerat científic juntament amb alumnes i professors del CAI i LCB va fer un seguit de petites demostracions experimentals a la sala d’actes de l’escola. Van dur a terme experiments curiosos de les diverses branques del coneixement científic en format de mini taller.

Entrem al laboratori d’FP on els alumnes de Laboratori Clínic i Biomèdic estan fent una pràctica sobre tinció i observació de cromosomes en cèl·lules de leucèmia mieloide.

1-MAR

| LABORATORI

| CARNESTOLTES

Els alumnes de cicles formatius també han participat de la disbauxa. Un kit-kat de festa.

04-NOV | SETMANA EUROPEA FP Seminari de recerca i citació bibliogràfica a càrrec de la Rosi Dos Santos, responsable de la mediateca, als alumnes de 2n dels CFGS de Laboratori Clínic i Biomèdic i Imatge per al Diagnòstic Una formació adreçada a la realització del seu projecte final.

15-NOV

| DEMO D’ECOGRAFIA

“Sessió demostrativa introductòria d’ecografia” en el marc de la Setmana Europea de l’ FP a càrrec de la Maria José Vergara, professora de 2n d’Imatge per al Diagnòstic.

2-MAR | MOBILE WORLD CONGRESS Els alumnes de cicles formatius A3D i DAM visiten el Mobile World Congress.

32


UN ANY A L’FP (resum d’activitats curs 21-22) 4-ABRIL

| MOBILE WEEK

Els alumnes del cicle formatiu DAM han participat a l’Open Tech Week, una jornada dins de la Mobile Week que es fa a Barcelona. Han assistit a conferències informatives i pràctiques a NTT DATA España, empresa col·laboradora del nostre cicle.

8-ABRIL

| VISITA TÈCNIC RADIÒLEG

Els alumnes d’FP Imatge per al diagnòstic han rebut a Jose Francisco Rodríguez, tècnic de l’ Hospital General de Catalunya @quironsalud que ha destacat el paper del tècnic de radiologia al quiròfan.

10-MAIG

| VISITA LIVING LAB

Els alumnes del DAM visiten les oficines del Living Lab de NTT DATA. Els objectius de la jornada han estat donar a conèixer la tasca que realitza l’empresa en el món IT i obrir les portes als alumnes per explorar totes les opcions que hi ha; i també realitzar dinàmiques de grup i entrevistes individuals per poder conèixer i orientar els alumnes cap al millor equip/projecte de treball per poder realitzar la seva estada DUAL. .

6-ABRIL

| DILUCIONS

Entrem al laboratori on els alumnes de primer del cicle formatiu laboratori clínic i biomèdic aprenen tècniques bàsiques de dilucions de mostres a partir de l’obtenció de bancs de dilució.

5-MAIG | EXPOSICIONS PROJECTES Projectes del cicle imatge per al diagnòstic “Com reduir el temps d’espera en proves de radiodiagnòstic a una determinada població?” “Fast Diagnòstic” ha presentat un camió mòbil com a solució per a la província d’Osca.

19-maig

| MATINAL A3D

Els alumnes de 1r i 2n presenten davant d’un tribunal d’experts els seus projectes. Al final, els companys han pogut testar el videojoc

33 33


Estudia FP amb nosaltres!

34


35


àrea cientific

ESPAI D’EXPRESSIÓ Irene Sancho | Professora Àrea Cièn

cies

EL MILLOR RESIDU ÉS EL QUE NO ES GENERA Segur que alguna vegada heu sentit la frase: “El millor residu és el que no es genera”. Llençar a terra un embolcall, una cigarreta… és un gest molt petit però que a la vegada comporta una gran càrrega ambiental. I és que els residus inorgànics presenten l’inconvenient de no degradar-se fàcilment. Conèixer el temps que triguen a desaparèixer ens permetrà entendre fàcilment la importància de reciclar-los. Per posar alguns exemples: el vidre triga 4000 anys, entre 150 - 1000 anys un residu de plàstic (en funció del material), 10 anys una llauna (sempre i quan les condicions ambientals siguin favorables per a la formació de l’òxid: molta humitat i pluja), 5 anys un xiclet… La tipologia de residus que es poden trobar varia segons l’espai natural. Un dels principals residus a l’aigua són els plàstics. Al mar i oceans acaben arribant tones d’aquest residu. Com a conseqüència de la degradació, aquests es transformen en diferents tipus de microplàstics que amenacen i posen en perill la vida dels ecosistemes marins. A les platges, les burilles i els envasos d’un sol ús (ampolles i llaunes) són els residus que lideren. Al boscos, la variabilitat és més àmplia. La jerarquia de gestió que estableix la Directiva Marc de Residus 2008/98/CE defineix com a prioritària la prevenció, seguida per la reparació, reutilització i reciclatge (valorització material). Els residus que no s’han recuperat ni valoritzat materialment acaben en la valorització energètica (incineradores) o en dipòsits controlats (abocadors). Segons les dades recollides per l’IDESCAT, a Catalunya es generen prop de 4 milions de tones de residus municipals, la qual cosa representa que cada habitant genera diàriament 1,40 kg de residus (dades 2020). Únicament el 40% dels residus són separats correctament i l’altre 60% acaba en abocadors, incineradores o dipositats a la natura. En els darrers anys, els residus no han parat de créixer degut a la nostra forma de consum i producció. 36

Amb l’objectiu de reduir el nombre de residus abocats a la natura, donar visibilitat a la problemàtica i conscienciar sobre l’impacte que generen la gran quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura (boscos, platges, marges de rius, etc.) des de fa 8 anys es promou una campanya d’accions de sensibilització, comuna a tot Europa, a través de la recollida de brossa abocada il·legalment a l’entorn natural: Let’s Clean Up Europe! L’alumnat de 4t ESO participarà el proper 25 de maig en una acció sensibilitzadora a una zona del parc natural de Collserola. L’activitat proporciona als joves l’oportunitat de participar activament en una acció cívica que té impacte directe en el medi i d’augmentar la seva implicació ciutadana i servei a la comunitat.


àrea humanístic

ESPAI D’EXPRESSIÓ

Marta Castillón | Coordinadora 2n

BAT i Professora Àrea Lletres

Traduir poesia: recrear sense trair Hi ha una dita que afirma que tota traducció és una traïció (Traduttore, traditore). Què és traduir? És dir exactament el mateix expressat en una altra llengua? La resposta és sí i no, alhora. Encarar-se a una traducció literària, i concretament a la traducció de poesia, no és un camí fàci perquè no ens enfrontem a una traducció tècnica, literal o objectiva. Abans de traduir és necessari un coneixement bastant profund de l’autor/a (de la seva vida, del seu pensament, del context) per tal de captar no només el significat sinó també el sentit dels seus versos i poder-los reformular amb paraules de la llengua d’arribada que funcionin clarament per al lector/a. Vull dir que cal reconstruir amb la llengua pròpia el que abans es va construir amb l’altra llengua. Per altra banda, traduir poesia és possiblement un dels exercicis més complexos perquè partim sovint d’un llenguatge força abstracte, amb diversos recursos expressius propis del gènere, i és necessari conservar la fluïdesa i el ritme del text i, en el cas que m’ocupa, la traducció de poesia de l’hebreu al català, també s’han de tenir presents uns referents culturals i una cosmovisió que sovint t’obliguen a fer anotacions explicatives perquè pugui ser entenedor per a lector/a. És evident que tot el procés de traducció suposa un repte i un desafiament lingüístic constant. Per exemple, és molt important controlar la sintaxi per no desvirtuar el sentit del poema i preguntar-te el qui, el què, el com... sobretot en una llengua tan antiga com l’hebreu en la qual les estructures sintàctiques són molt diferents respecte al català o a qualsevol altra llengua romànica. En aquest sentit, també cal seleccionar amb molta cura els temps verbals tenint en compte que l’hebreu només té tres temps verbals bàsics: passat, present i futur. Aquest fet no treu dificultat a un sistema morfològic verbal altament complex. Així, per exemple, s’ha de pensar molt bé quina selecció de temps verbals en passat s’escolliran perquè acabin tenint coherència en el conjunt del poema. I una altra dificultat afegida, i molt important, és que l’hebreu distingeix el gènere del pronom personal en segona persona, tant del singular com del plural (at-‫את‬/ata-‫ אתה‬i atem-‫אתם‬/aten-‫)אתן‬, i t’obliga a buscar alternatives imaginatives per tal de mantenir aquesta distinció i no desvirtuar-ne el sentit. La tria de vocabulari suposa també un altre desafiament significatiu. Sovint hi ha mots que no tenen la correspondència -el significat exacte o literal- al català. Aquest obstacle me l’he trobat en alguns noms de flors o plantes i la solució no és gens fàcil. O també en jocs de paraules o al·literacions fonètiques que t’obliguen a buscar fórmules creatives i poètiques, però que no traeixin ni el sentit del poema ni el ritme, la seva acústica. Com, per exemple, ‫(חלמתי חלום‬he somiat un somni). Per tant, no sé si tota traducció és una traïció. Sí que sé del cert que traduir poesia de l’hebreu al català és un camí ple de reptes que exigeix endinsar-se en els versos per poder captar el sentit més profund i ser capaç de portar aquesta essència i obtenir un resultat que sigui creatiu i poètic. En definitiva, enlairar el poema.

37 37


àrea social

ESPAI D’EXPRESSIÓ Aina Surroca | Professora Àrea

Social

​​I sense buscar-ho, fem història Ara fa aproximadament dos anys, començava una crisi sanitària que per la nostra generació no tenia precedents. Estat d’alarma, confinaments, activitats essencials, mascaretes, PCR i test d’antígens; un vocabulari que fins ara no existia en el nostre dia a dia. Aquesta crisi ens ha deixat moltes conseqüències, tant a nivell personal com econòmic. Després de mesos de restriccions, de sectors d’activitat parats i d’un canvi en el patró de consum per no dir, en molts casos, d’una davallada molt important, la tendència es va començar a invertir l’estiu del 2021. Cal recordar que el 2020 la taxa d’estalvi de les famílies va ser del 14,8% segons l’INE, gairebé el doble respecte de l’any anterior i la més alta de tota la sèrie històrica. Les altes taxes de vacunació i l’arribada del bon temps, van afavorir l’intent per part de la societat de tornar a la màxima normalitat possible i una molt desitjada recuperació del consum però que, a la vegada, va portar de la mà un augment de preus que ja començava a despuntar com a diferent. El juliol de 2021 es va superar el 2% d’inflació i des d’aleshores, aquest percentatge no ha fet més augmentar, fins que el gener de 2022 es va arribar a un 5,1%, segons les dades publicades per l’INE. El febrer de 2022 i encara amb la mirada posada en la recuperació post-pandèmia, Rússia declara la guerra a Ucraïna i afegeix les preocupacions geopolítiques al nostre dia a dia i al de tota Europa. Donada l’alta dependència dels combustibles fòssils en general i especialment dels que provenen d’aquests països i la dificultat d’abastiment de determinats productes com el gra i els fertilitzants, els preus han tornat a disparar-se. El mes de març va tancar amb un augment de preus del 9,8% respecte del nivell de 2021,

38

un augment superior al produït en la zona euro. Productes com l’oli d’oliva han patit un augment en el preu del 32,9% o la pasta, un 21,4% d’acord amb les dades publicades per l’INE. Aquestes xifres únicament tenen un precedent similar, l’any 1985, just abans d’entrar a la CEE (avui, UE) on es va arribar a un 9,9% d’augment en els preus. Podem dir que el Banc Central Europeu ara mateix té una difícil decisió per davant: intentar contenir la inflació, augmentant els tipus d’interès, amb el risc de frenar les previsions de creixement o bé mantenir-se al marge i no fer variacions, amb el risc de generar encara més inflació. A nivell fiscal, els territoris també tenen una difícil situació per davant, i és que caldrà afrontar l’augment dels preus de productes bàsics com l’alimentació o l’energia i assegurar que no es produeixen més tensions socials donada la situació. El cost fiscal de les mesures que caldrà prendre al respecte, està per veure, però el que està clar és que en els darrers temps, toca gestionar una crisi rere l’altra. Fa uns dies, el president dels EUA, Joe Biden deia en una conferència al seu país que el pressupost d’una família i la capacitat d’omplir el dipòsit del cotxe, no hauria de dependre de les decisions bèl·liques d’un altre dirigent (Putin). Més governants s’han sumat a aquesta idea, fent al·lusions a la guerra com a “única” causa de l’augment descontrolat de preus. Però la realitat és que sigui per les decisions preses (o no) durant la pandèmia, l’esclat d’una guerra incomprensible o la incapacitat manifesta per trobar alternatives a la dependència dels combustibles fòssils, sense buscar-ho, estem fent història.


BATXILLERAT ARTÍSTIC. EXPOSICIONS

EXPOSICIÓ A LA IXa MOSTRA D’ART JOVE DE L’EIXAMPLE 2022

FUTUR FOTUT “FUTUR FOTUT” és una proposta expositiva sobre la consciència ecològica creada pel batxillerat artístic i exposada a la Mostra d’Art Jove de l’Eixample, al Centre Cívic Fort Pienc, del 19 de maig al 3 de juny.

39 39


BATXILLERAT ARTÍSTIC. EXPOSICIONS

ts

Ar

’ ad

Vídeo de la mostra

e Àr

EXPOSICIÓ A LA IXa MOSTRA D’ART JOVE DE L’EIXAMPLE 2022

FUTUR FOTUT

40

https://bit.ly/futur-fotut


41 41


La mediateca

Rosa Maria Dos Santos i Marta Mart

ínez | Mediateca

La mediateca s’ha sumat al projecte de l’Escola Ambaixadora del Parlament Europeu i ha impulsat diferents activitats i iniciatives per donar a conèixer la Unió Europea, des d’una vessant cultural, a alumnes i docents.

NOVEMBRE A la mediateca ens visiten monstres...

FEBRER Dia Internacional de la Dona i la Ciència

Vam encetar el nostre curs més europeu amb la visita de monstres a la mediateca. Els alumnes, a través d’un mapa interactiu i de les explicacions de les mediatecàries, van conèixer les llegendes i els éssers més aterridors dels països de la Unió, per després inventar-ne un de propi, redactar-ne la seva llegenda i explicar-la als seus companys en un ambient d’allò més terrorífic.

Vam voler fer un reconeixement a dones europees que destaquen per les seves aportacions en diferents camps científics i tecnològics, i que sovint no són prou reconegudes. Els usuaris de la mediateca van trobar-hi un gran fris cronològic que recorria l’espai amb una representació d’aquestes professionals, a més d’una exposició de novel·les, còmics, àlbums il·lustrats i pel·lícules de la mateixa temàtica.

https://bit.ly/media_nov

https://bit.ly/media_feb

42


VISITA EL BLOG DE LA MEDIA! https://bit.ly/mediaepns

ABRIL Recursos per a alumnat ucraïnès

MAIG Autors juvenils europeus a la media

El curs va continuar avançant i un dia ens vam despertar amb la notícia de l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Des de la mediateca vam voler aportar el nostre granet de sorra per ajudar les persones que han arribat fugint de l’horror i, per facilitar-los l’acollida i la integració als seus destins, vam elaborar una guia interactiva amb recursos de tot tipus per aprendre el català i el castellà.

I amb el mes de maig va arribar la commemoració del Dia d’Europa a la nostra escola, i a la mediateca vam fer una tria de novel·les i còmics juvenils del nostre fons permanent, escrits per autors dels països membres de la Unió Europea. https://bit.ly/media_mai

https://bit.ly/media_abr

43 43


INTERNATIONAL PROGRAMMES DEPARTMENT acionals

Rosa Cols | Responsable de Programes Intern

De mica en mica aquest curs hem anat reprenent les activitats internacionals que fèiem abans del començament de la pandèmia, així com afegint-ne de noves. Si bé és cert que no hem pogut viatjar en grup encara, ja que quan ho havíem de fer va coincidir amb els moments amb més incidència del COVID aquí o en els destins previstos, sí que hem fet passos endavant i hem començat a acollir grups aquest tercer trimestre. Aquestes han estat internacionals fins ara:

les

activitats

Diploma Dual Aquest curs hem arrencat també l’experiència d’oferir el Diploma Dual als alumnes a partir de 3r d’ESO. Aquesta opció posa a disposició dels alumnes la possibilitat de cursar assignatures online del batxillerat americà, simultàniament amb els seus estudis presencials a l’escola, i així poder aconseguir la doble titulació a finals de 2n de Batxillerat. 23 alumnes del centre han cursat enguany aquests estudis.

L’IP Club, el club de debat en anglès A començaments d’octubre es va tornar a posar en marxa l’IP Club. L’IP Club està organitzat per alumnes de 2n de Batxillerat i pretén ajudar els companys a prepararse per participar als MUNs o al Parlament Europeu de Joves. Aquesta activitat, que és gratuïta, es porta a terme els dijous de 17.30 a 19.00h i està oberta a tots els alumnes a partir de 3r d’ESO, tot i que hem tingut també un parell d’alumnes de 2n d’ESO. A les sessions d’IP Club, els alumnes discuteixen temes d’actualitat en anglès, millorant així la competència oral en aquesta llengua i la seva capacitat d’oratòria. L’Anna i la Sara són les alumnes que enguany han pres el relleu en l’organització i la gestió de l’IP Club, i per a qui aquesta experiència ha estat el seu treball de recerca. Bona feina, noies!

Assessorament a aquells alumnes que volen fer estudis superiors en centres estrangers Davant la creixent demanda d’assessorament any rere any per cursar estudis superiors a l’estranger, a finals de setembre es van organitzar diferents reunions informatives per a l’alumnat de batxillerat i FP interessat en aquest opció acadèmica. Hi van participar un munt d’alumnes, alguns d’ells interessats a marxar aquest proper curs i d’altres a conèixer les possibilitats que existeixen per poder marxar en algun moment de la seva formació superior. A partir d’aquí es va deixar tot el mes d’octubre per comunicar a l’escola la decisió de començar el procés. Un cop vam conèixer els alumnes definitius que volien marxar fora, hem fet un assessorament individual per tal d’ajudar-los amb les sol.licituds, la documentació i els requeriments necessaris. Celebració dels Erasmus Days Els dies 14 i 15 d’octubre es van celebrar els Erasmus Days a tota Europa. Aquestes jornades estan pensades per donar a conèixer i posar en valor els projectes Erasmus+ per part dels seus beneficiaris.

A l’escola vam organitzar diferents xerrades informatives per als alumnes de 2n curs dels diferents cicles d’FP. Els objectius van ser explicar-los com funcionen aquests projectes, resoldre els seus dubtes i animar-los a participar-hi. 44


Xerrada sobre cultura britànica

Setmana Europea de la Formació Professional

A finals d’octubre tots els alumnes de 1r d’ESO van assistir a una sessió sobre cultura britànica, que es va realitzar un any més amb la col.laboració de l’editorial Burlington Books. Es van fer dues sessions, una per cada grup-classe, a la mediateca. Amb una dinàmica engrescadora i activa els alumnes van conèixer els trets més significatius d’aquesta cultura i van participar en el concurs Who wants to be a Millionaire?

Durant l’any 2021 la Comissió Europea no va convocar la Setmana Europea de la Formació Professional, però a nivell d’escola vàrem decidir celebrar-la igualment durant el mes de novembre, com havíem anat fent des de la seva creació, per tal de posar en valor els estudis de Formació Professional. Per tant, vàrem tornar a organitzar tot un seguit d’activitats per als alumnes d’FP segons les seves especialitats i també algunes activitats relacionades amb els projectes Erasmus+, com les xerrades dels exalumnes que havien realitzat mobilitats darrerament.

Durant aquest curs han marxat 7 alumnes més de CFGS, tots de Laboratori (5 a República Txeca i 2 a Països Baixos). Així mateix, hem continuat portant a terme les mobilitats de formació per al nostre personal, amb 4 mobilitats realitzades: 2 a la República Txeca i 2 a Irlanda. També hem acollit estudiants i personal de les nostres escoles associades. Hem facilitat pràctiques a 4 estudiants de la República Txeca, Països Baixos i Bèlgica, i hem organitzat estades de formació per a 6 professors de 2 escoles de la República Txeca.

Concessió de l‘Acreditació Erasmus+ d’Educació Escolar Aquest curs hem obtingut l’Acreditació Erasmus+ d’Educació Escolar, que ens permetrà ampliar l’oferta i la qualitat dels projectes que ja fèiem des de fa anys a ESO i Batxillerat, des d’ara englobats en el marc Erasmus+. Una molt bona notícia que ens permetrà incrementar el ventall de projectes així com la quantitat de participants, fent-los més inclusius, en tenir una part de les mobilitats finançada per Erasmus+.

Aquest any 2022 la Setmana Europea de l’FP ha estat convocada a mitjans de maig i hi tornarem a participar amb activitats de creació pròpia com Euroskills. Projectes Erasmus+ Els diversos projectes Erasmus+ KA1 que tenim en funcionament a l’escola ens han permès continuar amb les mobilitats que vam reprendre a l’estiu. A partir de juny van ser 5 els alumnes que van marxar fora a fer les seves pràctiques Erasmus+: 2 del CFGS d’Imatge per al Diagnòstic (Grècia), 1 de Laboratori Clínic i Biomèdic (Grècia), 1 d’Animació 3D (Eslovènia) i 1 de CAI (Itàlia).

D’aquí en endavant encara tenim acolliments i mobilitats previstes. Per a més informació sobre els projectes Erasmus+, consulteu el nostre blog Erasmus+ a la web de l’escola.

45


INTERNATIONAL PROGRAMMES DEPARTMENT Sessió regional del Parlament Europeu de Joves

MUN Training Days (Santa Eulàlia de Ronçana i Barcelona)

La Laia de 1r de Batxillerat juntament amb la Maxine, la Ketlen i el Biel de 4t d’ESO van ser els encarregats de representar l’escola en aquesta sessió regional, aquest any en format presencial. Repartits en 4 comitès diferents van debatre temes d’actualitat europea i van dir la seva a l’Assemblea General del diumenge.

El 4 de març i el 30-31 del mateix mes vam celebrar els MUN Training Days. El primer va ser organitzat per l’IES La Vall del Tenes per a alumnes d’ESO. Els de final de mes, amb una sessió a cada escola, van ser dedicats als alumnes de Batxillerat.

amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que van compartir amb els alumnes danesos, per tal d’incorporar els seus punts de vista i opinions. Mesos abans de la visita, ja havíem realitzar una activitat online entre les dues escoles perquè els alumnes es coneguessin i es presentés el projecte.

En cada una de les conferències hi van participar una vintena llarga de delegats, que van debatre els temes que havien preparat prèviament fins a arribar a una resolució final amb mesures molt discutides, negociades i consensuades.

A la trobada a Barcelona, es van combinar les activitats educatives amb d’altres de culturals i lúdiques. ***** Arribats aquí, estem a punt d’acabar el curs, i aquestes darreres setmanes encara ens portaran, entre d’altres: • Un altre MUN Training Day a l’escola amb l’IES La Vall del Tenes. Aquest serà la cloenda de l’IP Club d’aquest curs i hi participaran com a delegats els alumnes que han fet l’extraescolar.

Visita de la Roskilde Gymnasieskola (Dinamarca) 29 alumnes de 1r de Batxillerat i 2 professors d’aquesta escola ens van visitar el passat 29 de març, entre ells una exalumna. Els ambaixadors junior de 1r de Batxillerat van ser els encarregats de rebre’ls, ensenyar-los l’escola i fer activitats amb ells en anglès aquell matí.

Visita i projecte d’Economia amb la VID Gymnasier de Grenaa (Dinamarca) La primera setmana d’abril, 40 alumnes de 1r de Batxillerat social i 3 professors del VID Gymnasier, ens van visitar durant 3 dies per fer activitats amb tots els nostres alumnes de Batxillerat que estudien Economia. En aquesta assignatura els nostres alumnes estan fent un projecte relacionat

46

• Activitats de l’Escola Ambaixadora, com la participació a les celebracions del Dia d’Europa, Let’s Clean Up Europe! i un taller de podcast, entre d’altres. • L’acollida d’un grup de 75 alumnes nord-americans un matí de juny per fer activitats amb alumnes de 1r de Batxillerat


AFA Nostra Senyora

Activitats de l’AFA curs 2021 - 22 Aquest curs s’ha caracteritzat per la “represa lenta cap a la normalitat”. Les reunions de la junta s’han continuat realitzant online, i el darrer trimestre han estat ja presencials. A l’assemblea anual, el 3 de març, s’ha renovat la composició de la junta amb els següents càrrecs: Presidenta: Esther Arqué Vicepresidenta: Cristina Ferragut Secretària: Cristina Chavala

ACTIVITAT FORMATIVES 16 de novembre: xerrada “Com millorar la comunicació amb els fills a través del menjar”, a càrrec de Pilar Muro (activitat oferta per la CCAPAC) 19 i 26 de gener, 2 i 9 de febrer: Taller “Conviure amb adolescents: l’educació emocional, les habilitats socials i la resolució de conflictes”, a càrrec de Juani Mesa

Tresorer: Josep Ma. Cifuentes

15 de febrer: xerrada “Neurociències i educació: conèixer el cervell desperta el nostre potencial”, a càrrec de Rosa Casafont

ACTIVITATS QUE FAN COMUNITAT

29 de març: xerrada “Com gestionar les emocions paresfills adolescents segons la teràpia Gestalt”, a càrrec d’Aldo Barragán

18 d’octubre: presentació online a famílies de Batxillerat 7 de novembre: participació a la Pia&Go, activitat festiva d’Escola Pia Catalunya per recaptar fons per a infants en risc d’exclusió social

ACTIVITATS DE SUPORT

13 i 14 de desembre: berenar de benvinguda a famílies d’ESO

Aquest curs hem col·laborat en l’adquisició de material esportiu (porteries), i continuem amb la “socialització de llibres de text”.

1 de març: xocolatada de Carnestoltes per a alumnes de 1r i 2n d’ESO

A més, hem col·laborat en les celebracions de graduació dels alumnes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat

13 de maig: pujada a Montserrat 16 de juny: festa fi de curs per a alumnes i familiars

47


Notícies breus

“Hourbottle”, entre les 20 miniempreses finalistes de la Xa Competició Catalana de Miniempreses. Fundación Junior Achievement España Quanta aigua hem de beure en 1h? Ho fem? Una ampolla d’aigua que vol fomentar una bona hidratació i reduir el consum de plàstic.

Càritas Barcelona ens fa lliurament de la placa que ens identifica com una “Escola amb cor” per la nostra participació en projectes de voluntariat jove i col·laboració en temps de pandèmia en projectes de servei comunitari. Molt contents i amb ganes de seguir cooperant en tots els seus projectes.

48

Felicitem a l’Ander Puig pel seu talent interpretatiu a “Ser o no ser” però sobretot pel grau de maduresa que ha demostrat tenir en el seu procés personal.


Dimecres 16 de maig va tenir lloc el lliurament de premis de la Mostra Audiovisual Josep Maixenchs 2022, on la Joana Garriga, en Teo Martí i la Júlia Westermeyer van ser guardonats amb el Premi Públic de la categoria de ficció pel seu curtmetratge “Arrels”. Emocionats i molt orgullosos de veure notícies com aquesta. “Serena Sáenz hace estallar los plomos en el concurso Montserrat Caballé” https:// lavanguardia.com/.../serena-saenz-ganapremio...

El passat 26 de maig es van lliurar els Premis Festa de les Arts de l’Escola Pia Catalunya, on dues alumnes de la nostra escola han estat reconegudes:

Serena Saenz Molinero se ha impuesto de forma contundente a sus contrincantes en la final del XVI Concurso Internacional de Canto Montserrat Caballé que se celebraba por primera vez en Barcelona.

Modalitat de prosa i la categoria 1r, 2n i 3r d’ESO: Emma Català. En la modalitat de fotografia i la categoria de Batxillerat i Cicles Formatius: Victòria Motjè.

49


CONTACTEM AMB ELS EXALUMNES

Ïu Gran de Tena,

Llicenciat en Física i Física Teòrica. Em dic Ïu, tinc 21 anys i vaig estudiar a l’Escola Pia Nostra Senyora de 2n d’ESO fins a 2n de Batxillerat. Fa escàs un any vaig acabar Física al Regne Unit i ara soc programador de software en una empresa que es dedica a la compravenda de químics aromàtics i olis essencials. En paral·lel, soc un apassionat dels esports de motor, la muntanya i la música.

Hem fet una mica de recerca per la xarxa i en el teu perfil de Linkedin dius que vas decidir estudiar Física a la universitat perquè creus que és una de les assignatures més fascinants de la humanitat. Què és el que t’apassiona tant de la Física? Bé, la Física no deixa de ser l’aplicació de les matemàtiques i el mètode científic a la Filosofia clàssica dels grecs que, en part, tenia com a objectiu descriure la nostra realitat física. Tot i que, evidentment, hem avançat molt des d’aleshores, el principi encara es manté, ja que com a éssers humans tenim la necessitat de conèixer l’entorn que ens envolta. La gràcia de la Física és que ens proveeix amb un marc de treball que alhora ens obre les portes a un camí llarguíssim (segurament etern) per on podem arribar a saber tot allò que ens proposem. La prova és que, per exemple, a dia d’avui podem saber amb exactitud quanta informació en bytes hi cap a dins d’un forat negre d’una massa determinada. Això és bestial. Aquest camí l’han recorregut, humilment i en relleus, molts dels noms més coneguts de la ciència per construir la visió actual que tenim de l’Univers. A mi, la Física 50

m’apassiona per aquesta manera de construir el coneixement i penso que no té límits (gairebé). Un cop acabat el grau, ha cobert les teves expectatives? Sí i no. Sí perquè he arribat, diguem-ne, a trepitjar aquest camí de què parlo, he pogut entendre fenòmens que molts cops m’havia qüestionat i sobretot perquè, ara, puc agafar qualsevol llibre de Física i entendre’l. Potser no al primer cop d’ull, però ho acabaré fent tard o d’hora. Al cap i a la fi, un grau de Física, més que aprendre quatre fórmules, t’ensenya una manera de pensar concreta, que després et permet seguir aprenent Física pel teu compte. Tanmateix, dic que el grau no ha cobert totes les meves expectatives en tant que per a mi m’he quedat lluny de tot el que m’hauria agradat arribar a tocar. No obstant, això té fàcil solució: llegir, llegir, llegir i potser, fins i tot, fer un màster. Vas estudiar aquest grau al King’s College de Londres. Per què vas decidir estudiar a l’estranger i per què a Europa / Regne Unit? Des de petit sempre havia tingut ganes de marxar a viure fora. Pots viatjar tot el que

vulguis, però res es pot comparar a viure fora. Ja ho pensava abans i ara encara més. Recentment, he tornat a viure a Barcelona perquè trobava a faltar el bon temps, la paella i la bona “birra”, però tinc clar que en algun moment tornaré a marxar. Per a mi, estudiar va ser realment l’excusa per anar a viure fora i aquesta mentalitat considero que em va fer endinsar al lloc on vaig anar, fins al moll de l’os, i va ser fantàstic. Vaig triar el Regne Unit perquè sempre hi havia tingut molta afinitat i l’anglès el portava prou bé. Si hagués parlat bé el mongol potser hagués anat cap a Mongòlia, no ho sabré mai. Creus que hi ha diferències en el fet d’estudiar a l’estranger? A nivell de qualitat d’estudis i de projecció laboral. Segurament sí. Jo no sabria ben bé dir-ho perquè només he estudiat a l’estranger, però sí crec que hi ha molta mitificació pel que fa a les universitats estrangeres si parlem de la seva qualitat. En les ciències, almenys, una universitat és bona si produeix bona recerca i això, per desgràcia, no té res a veure amb la pedagogia. En molts casos, acabes tenint professors que en saben moltíssim, però que es perden a l’hora de transmetre-ho.


Jo vaig tenir el pitjor professor de la meva vida a 2n de carrera, un home que, sense anar més lluny, s’adormia a les classes. Pel que fa a projecció laboral, sí crec que hi ha diferència en tant que les empreses generalment es mengen aquesta idea que la millor universitat és aquella que produeix la millor recerca i, si has estudiat en una d’elles, et miren amb millors ulls. I com a experiència recomanaries?

vital,

ho

I tant! De fet és la principal raó per la qual recomanaria estudiar a l’estranger. Ja sigui fent Erasmus o marxant directament a fer el grau sencer. Jo, personalment, de vegades penso com hauria estat estudiar a Barcelona, però, sincerament, per res del món canviaria les experiències que he viscut, els llocs que he vist, la gent a qui he conegut, les bones pensades i, fins i tot, les “cagades”. Per a mi va ser una experiència espectacular. Quina sortida laboral tenen uns estudis com els teus? En general, difícilment dins la Física. En aquest tipus de graus de ciències pures, com he dit abans, el més important és la mentalitat que et dona en general, però sobretot a l’hora d’afrontar problemes de tot tipus. Aquesta és una habilitat que actualment es busca en molts sectors laborals, on no els importarà un cigró si saps Mecànica Quàntica. Naturalment, sempre pots fer màsters, doctorats, postdoctorats i tot el que vulguis per dedicar-te a la Física i, potser, contribuir a l’avenç en “el camí del coneixement” del que parlava abans. Pots, fins i tot, fer les dues coses en diferents moments. El que està clar és que no t’avorriràs mai si decideixes fer una d’aquestes carreres. Com ha estat la teva inserció laboral després d’acabar el grau? La veritat és que no em puc queixar. Fa uns quatre mesos que vaig decidir tornar a Barcelona amb la idea de treballar i estalviar diners per poder fer un màster

en un futur. Al principi, no ho negaré, vaig embolicar una mica la troca, però un cop vaig començar a aplicar a feines i enviar currículums més seriosament no vaig trigar gaire a trobar feina. La veritat és que ha estat més fàcil del que pensava. En què treballes? Te a veure amb el que has estudiat? Ara treballo de programador de software per a una empresa de químics aromàtics i olis essencials. Soc part d’un equip que es dedica a programar la plataforma de gestió de l’empresa. Realment no té massa a veure amb el que vaig estudiar. Tanmateix, en el meu grau vaig acabar programant a tort i a dret i, en sortir, vaig acabar amb una molt bona base i això, laboralment, ho valoren. A més, en aquesta empresa el que buscaven també era un perfil tècnic que tingués aquesta mentalitat que dic que aporten els graus de ciències pures. Quins records tens del teu pas per l’escola? Tinc moltíssims records. Potser uns dels més especials van ser quan vam anar a Dinamarca amb els Programes Internacionals, les pujades a Montserrat o, els dies que hi havia vaga de no sé què, quan amb un amic sempre ens quedàvem a classe i el nostre tutor de Batxillerat ens parlava de Relativitat Especial i Mecànica Quàntica. Tinc un molt bon record del meu pas per l’escola, sento que tothom que hi treballa em va ajudar a la seva manera a assolir els meus objectius personals i els estic molt i molt agraït. Quin consell donaries als estudiants que acaben aquest any el seu batxillerat? Doncs això que diré potser és un pèl polèmic, però crec que és important. Jo els diria que, a menys que tinguin molt clar allò que volen fer en sortir del Batxillerat (i tot i així, jo ho tenia i crec que m’hauria anat molt bé fer-ho) els diria que es prenguessin un any sabàtic d’estudiar. Que busquessin una feina aquí, allà, on sigui, que viatgessin o que no fessin brot, però que, sobretot,

rumiessin ben bé què volen fer. Crec que hi ha molta pressió quan arribes a 2n de Batxillerat per a fer un grau qualsevol i hi ha molta gent que potser no té ni idea del què vol fer, es llança a fer-ne un que més o menys li quadra i, després, es tira quatre anys o més fent una cosa que odia. Un grau és molt llarg, fins i tot jo vaig arribar a odiar la Física en algun punt. Si no ho tens claríssim pot ser una errada molt gran. Jo no vaig fer cap any sabàtic perquè no m’ho vaig plantejar i, per desgràcia, al nostre país, en general, et miren malament si en fas un, diuen que ets un “nini”. Tanmateix, jo crec que si n’hagués fet un, hagués valorat molt més el meu grau, la sort que tenia de poder-lo estar fent i, segurament, hagués millorat el meu rendiment. Al cap i a la fi, crec que el més important és que es tracta d’una decisió personal i allò que facin ho han de triar ells mateixos, tenint en compte els seus propis valors, gustos i ambicions. MOLTES GRÀCIES ÏU! 51


ESO Educació des de l’experimentació científica. Educació des de la sensibilitat artística. Educació emocional i competència social. Projectes interdisciplinars SUMMEM.

BATXILLERAT Totes les modalitats: 12 itineraris diferents. Arts Plàstiques, disseny i audiovisual (ESCAC). Arts Escèniques, música i dansa (El Timbal I Sala Beckett). Ciències i Tecnologia. Humanitats i Ciències socials. Batxillerat DUAL (NOU!)

FORMACIÓ PROFESSIONAL GM Cures auxiliars d'infermeria. (NOU!) GM Farmàcia i Parafarmàcia GS Laboratori clínic i biomèdic (Grup Quiron Salud). GS Imatge pel diagnòstic i medicina nuclear (Grup Quiron Salud). GS Animació 3D, jocs i entorns interactius amb efectes especials per al cinema (ESCAC). GS Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (FP DUAL amb la col·laboració d’NTT DATA).

52

Carrer Diputació 277 08007 Barcelona Telf. 93 4881166

http://nostrasenyora.escolapia.cat nostrasenyora@escolapia.cat www.facebook.com/epianostrasenyora @epnsdiputacio @epnsdiputacio EPNS diputacio epnsdiputacio