Page 1

ESPI@DIMONIS Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora, Carrer Diputació 277, Barcelona.

Número 5 any 2010

Aquí va un exemplar més de la nostra revista Espi@dimonis. Hi trobareu col·laboracions d’alumnes de tots els nivells i d’alguns professors (ens expliquen des de la puntuació de les actuals PAU o Proves d’Accés a la Universitat —llegiu “selectivitat”— fins al passat i futur de la nostra Escola i el camí per convertir-la en una escola verda). Hem dedicat el dossier d’aquest número a l’Ecologia i també hem passat una enquesta per tenir una mínima fotografia dels nostres comportaments medioambientals. Som 6.800 milions de persones damunt la superf ície d’un planeta de 510 milions de km2, dels quals un 71% són aigua, que no disposa de recursos infinits ni d’una capacitat de regeneració il·limitada; més aviat es tracta de posar-nos al cap que la Terra és un organisme viu de més de 4.540 milions d’edat. No es tracta d’un espai obert a tota mena d’explotacions sinó d’una nau envellida i sobrecarregada, que navega a milers de km/hora pels espais. Hem de canviar la nostra mentalitat depredadora per la mentalitat de l’astronauta que ho aprofita tot. O preferim arribar al col·lapse?

espiadimonis5.indd 1

10/6/10 23:32:54


Editorial Conèixer i donar valor a l’escola

2

Per poder apreciar una realitat cal que la coneguem, que la considerem batxillerat que vol. amb ulls de mirar. Repassant els darrers números d’aquesta revista, podem confirmar Els experts en comunicació solen dir que si una cosa existeix, però no alguns d’aquests motius: es percep, és com si no existís. Les escoles hem cregut durant dècades - La participació dels nostres alumnes en certàmens acadèmics que era poc correcte mostrar les nostres virtuts, però des de fa uns anys convocats per institucions que promouen el coneixement i els treballs ens esforcem en donar arguments als pares nous perquè discerneixin de recerca dels joves, en els quals han obtingut premis (Proves Cangur amb criteri si la nostra és l’escola que busquen, i en explicar als pares de Matemàtiques, Olimpíades de Geologia, concurs d’anglès The dels nostres alumnes què tenim a l’escola, perquè puguin sentir l’orgull Fònix, premis de Ciències Socials i Polítiques de la UPF, diversos premis literaris i artístics...) i la presència en programes internacionals de formar-ne part. promoguts per organismes comunitaris europeus, avalen el seu nivell Aquest mes de maig hem recollit les opinions dels pares dels alumnes del acadèmic. darrer curs de cada cicle (2n i 4t d’ESO i 2n de batxillerat) en resposta a - Tenim un professorat en constant actualització acadèmica i les enquestes que els vam fer sobre la seva percepció de l’escola. Podem professional. dir que aquestes són les cinc raons per les quals els pares mostren més - Tenim famílies que col·laboren activament a la bona marxa del col·legi. Els pares delegats d’ESO i la Junta de l’AMPA, garanteixen amb lleialtat satisfacció d’haver triat la nostra escola: els interessos dels pares i participen en els òrgans de representació i de - L’adaptació dels alumnes presa de decisions que preveu el Reglament de Règim Interior. . l’accessibilitat i el tracte rebut per part dels professors - Som un centre de pràctiques reconegut per tres universitats, amb una . la relació que els alumnes tenen entre ells . el fet de ser una escola oberta, que acull i integra tot tipus d’alumnes desena d’alumnes universitaris que ja han acabat la seva llicenciatura i aquest any estan fent, amb l’assessorament en l’ofici que els ofereixen i els motiva en l’estudi professors de la nostra escola, el màster que els qualificarà per a la - La formació humana i l’educació en valors docència. . el nivell humà del professorat - Aquest estiu iniciarem les obres de remodelació que milloraran . l’orientació social i el tarannà obert al món actual les nostres instal·lacions envellides, sens dubte l’àmbit que ha estat . els objectius del nostre projecte educatiu pitjor valorat a les enquestes d’aquest any. En considerar aquesta com - La tutoria i l’orientació la feblesa més important de l’escola uns pares afegeixen que això no . l’atenció personalitzada perjudica la imatge de l’escola. . el coneixement i l’interès per cada alumne . l’ ajut i orientació del seu futur És cert que els pares i els alumnes ens valoren des de la seva experiència - El procés d’aprenentatge de les matèries personal, i des de la nostra actuació en el dia a dia, i alguns fan de . la qualitat de l’ensenyament i el nivell acadèmic vegades judicis força severs. Tot i les limitacions, pensem que hi ha prou . la qualitat dels professionals motius perquè ens sentim orgullosos de la nostra escola, tot compartint . la seriositat acadèmica i nivell d’exigència als alumnes l’afirmació que fa un pare en resposta a una pregunta sobre la millora de - La motivació dels alumnes . l’estímul que s’ofereix als alumnes perquè s’interessin en els estudis la imatge externa de l’escola: .... la millor manera de millorar la imatge externa de l’escola és millorar-ne la interna: un alumne content sempre . la informació que reben per part del professorat . el fet que l’alumne pugui triar, d’un gran ventall, les matèries de és la millor publicitat. CRÈDITS:

Antoni Pérez

L’Espi@dimonis, num. 5 (juny 2010) Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora Carrer Diputació, 277.- 08007Barcelona Tel. 93 488 11 66 Tax: 93 487 60-38 Adreça electrònica: nostrasenyora@escolapia.cat Pàgina web: http://www.nostrasenyora.escolapia.cat Aquesta és una revista de la qual es responsabilitza el grup de Redacció i Periodisme de 1r de Batxillerat de l’Escola coordinat per Lluís Busquets i Grabulosa, amb la col·laboració dels responsables de tots els nivells i de tots els autors que signen. Correcció: Marta Castillon. Disseny: Yago Alcover.

2

SUMARI Editorial................................................................................p. 2 La nova selectivitat, un nou repte...............................p. 3 Aquí l’ESO...........................................................................p. 4-8 Batxillerat.............................................................................p. 9-11 Haikus i tankes...................................................................p. 12 DOSSIER SOBRE ECOLOGIA..................................p.13-36 Fem els cent.........................................................................p. 37 Flaixos del viatge a Roma i Pompeia...........................p.38 Pujada a peu a Montserrat.............................................p. 39 Entrevista a Àlvaro Cervantes......................................p.40-41 Entrevista a Gemma Nierga..........................................p.42-43 Taules rodones, David Nel·lo, Flavia Company......p. 44-45 Entrevista a Bernat Dedéu.............................................p. 46

espiadimonis5.indd 2

Al DOSSIER hi trobareu - Vocabulari i gràfics sobre l’empremta ecològica -Articles sobre els valors ecològics -Curiositats relacionades amb l’ecologia, les seves lluites (de Greenpeace a les MAT)i les orga-nitzacions ecològiques catalanes -La CARTA DE LA TERRA -Entrevistes a periodistes ecològics (Santiago Vilanova i Xavier Garcia), professors d’Ecologia (Joandomènec Ros), teòrics amb incidència política (Marçal Coderch), industrials (Josep Puig), tècnics d’alimentació (Ignacio Roy), etc. -Una enquesta sobre els nostres comportaments medioambientals

10/6/10 23:32:54


LA NOVA SELECTIVITAT, UN NOU REPTE Jordi Besora Torradeflot, Coordinador acadèmic

Els alumnes de 2n de Batxillerat d’aquest curs seran els primers en experimentar la nova Selectivitat. Aquestes noves proves d’Accés a la Universitat que es celebraran els dies 8, 9 i 10 de juny, no només canvien el format general, sinó també l’estructura de cadascuna de les matèries a examinar-se.

Em centraré en els canvis generals, i no en els que afecten a les matèries, ja que cada professor ja n’està al corrent, i així ho ha comunicat als seus alumnes. D’entrada dir que aquesta nova Selectivitat, segons el departament d’Educació, és un model més obert i més flexible, no hi ha vies d’examen relacionades amb la modalitat, tal com era fins ara, les matèries examinades es vinculen als graus universitaris i cada estudiant defineix la seva pròpia opció d’examen. La prova consta de dues parts: la fase general, que és obligatòria, i la fase específica, que és opcional i complementa la nota base obtinguda a la fase general. La fase general consta de cinc exercicis: llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, història o filosofia i una matèria de modalitat, a triar per l’alumne de les vinculades a les PAU. La fase específica consta d’un màxim de tres matèries de modalitat de les vinculades, també triades per l’alumne, diferents de l’examinada a la fase general. A aquesta fase específica serveix per millorar la nota de la fase general. Fins aquí les novetats respecte a l’estructura de les PAU; però la gran novetat està en el càlcul de la nota final. A continuació explicaré pas per pas com es calcula aquesta nota final. Considerem N la nota mitjana de Batxillerat, és a dir, la suma de les notes de totes les matèries cursades al Batxillerat, entre 1r i 2n, dividida pel nombre de matèries, i R la nota del treball de recerca, amb aquestes dues notes s’obté la NFB (la nota final de Batxillerat) mitjançant el càlcul següent: NFB = 0,9 · N + 0,1 · R. La nota QFG (qualificació de la fase general) s’obté fent la mitjana dels cinc exercicis que consta la prova. Aquesta nota ha de ser igual o superior a 4, si és inferior a 4, es considera no superada la Selectivitat, i ja no es comptabilitza amb cap nota més. La NA (nota d’accés) es calcula: NA = 0,6 · NFB + 0,4 · QFG. Aquesta és la nota de Selectivitat sense la millora, aquesta nota ha de ser igual o superior a 5, en cas contrari, no es considera aprovada la Selectivitat, i no es comptabilitza amb la nota de millora. Si NA ≥ 5, la nota d’accés té validesa infinita. La ND (nota d’admissió) o nota de millora es calcula: ND = NA + a · M1 + b · M2, sent M1 i M2 les notes de dues de les tres matèries examinades a la fase específica, a i b són els paràmetres de ponderació de les matèries específiques i valen 0,1 o 0,2; segons la matèria i el grau universitari que l’alumne/ a vulgui estudiar. De les tres matèries examinades a la fase específica es comptabilitzen les dues millors qualificacions obtingudes després de multiplicar pels paràmetres de

espiadimonis5.indd 3

ponderació, no abans, serien les notes M1 i M2. Una matèria de ponderació 0,1 amb qualificació 8, compta menys que una de ponderació 0,2 i qualificació 6, ja que 0,1 · 8 = 0,8, en canvi 0,2 · 6 = 1,2; és a dir, en aquest cas la nota 6 és millor que la nota 8. Molt important, per tal que es pugui millorar la nota d’accés per obtenir la nota d’admissió, la nota de la matèria a ponderar (multiplicar per 0,1 o 0,2) ha de ser igual o superior a 5, si és inferior no es comptabilitza i ja no es multiplica pel paràmetre de ponderació. Tampoc es pondera una matèria examinada a la fase específica, si la matèria no està vinculada a la branca de coneixement a què correspon el grau universitari que l’alumne/a vol estudiar. El Consell Interuniversitari de Catalunya ha publicat, fins a tres versions diferents, l’última amb data 14 d’abril, que és la que tindrà validesa aquest curs, la llista de matèries relacionades amb les branques de coneixement (graus) amb les ponderacions corresponents. En anys successius aquestes ponderacions es modificaran, per tant, l’alumne/a ha de tenir molt clar quines són les seves opcions a les PAU en el moment de començar el Batxillerat, ja que les matèries cursades poden condicionar la seva nota d’admissió. Amb tot això, cal tenir present que la nota mínima que es pot obetenir a Selectivitat és de 5 (NA), si s’aprova, i la màxima és de 14 (ND). Si la nota de tall d’una facultat és 5, no és necessària la nota d’admissió, amb la nota d’accés n’hi ha prou. Ara bé, si per entrar a una determinada facultat fins ara es necessitava més d’un 8, a partir d’ara, segurament demanaran més d’un 10; i per tant, els alumnes interessats en entrar en aquesta Facultat, necessitaran la Nota d’admissió, per la qual cosa caldrà que es presentin a la fase específica. Així com la nota d’accés (NA) té validesa infinita, sempre i quan sigui igual o superior a 5; la nota d’admissió (ND) té una validesa per als dos cursos acadèmics següents. Per acabar, presento un cas hipotètic amb totes les qualificacions que cal tenir en compte per obtenir la nota d’accés (NA) i la nota d’admissió (ND). N = 8,7 R=9 NFB = 0,9 · N + 0,1 · R = 0,9 · 8,7 + 0,1 · 9 = 8,73 QFG = 8,6 NA = 0,6 · NFB + 0, 4 · QFG = 0,6 · 8,73 + 0,4 · 8,6 = 8,678 M1 = 7,5 (amb ponderació 0,2) ® 0,2 · 7,5 = 1,5 M2 = 8 (amb ponderació 0,2) ® 0,2 · 8 = 1,6 M3 = 9 (amb ponderació 0,1) ® 0,1 · 9 = 0,9 ND = NA + 0,2 · M1 + 0,2 · M2 = 8,678 + 1,5 + 1,6 = 11,778 Bé, esperem que els alumnes de 2n de Batxillerat de la nostra escola tinguin sort, i superin amb èxit aquest nou model de Selectivitat, ells seran els primers en experimentar-ho i, per tant, servirà per valorar si realment aquest nou model és millor 3 que l’anterior.

10/6/10 23:32:55


AQUÍ, L’ESO…

PRIMER D’ESO...

A l’assignatura de Llengua castellana, a partir del treball amb diferents notícies i de l’estudi de les seves característiques, els alumnes de 1r van elaborar la seva pròpia notícia a partir d’un conte popular que ells mateixos van triar. Aquesta n’és una mostra.

Nuevas pistas sobre los mellizos desaparecidos

Continúa la búsqueda de los dos mellizos de 12 años Hansel y Gretel, que desaparecieron el pasado martes 13, en extrañas circunstancias. Los efectivos de rescate habían perdido la esperanza, porque los padres no les han dado demasiadas pistas. Gracias a la ayuda de un pájaro han averiguado más cosas.

El pasado martes, los dos hermanos Hansel y Gretel Bosch desaparecieron en un bosque cerca de la localidad de Horta de Sant Joan, según han informado las autoridades. Los padres han revelado que ellos conocían el bosque como si fuera su casa. Un pájaro que volaba por el bosque se dirigió ayer al pueblo, para comunicarse con un señor con poderes naturales para entender el lenguaje de las aves. Parece ser que el pájaro se encontró unas migas de pan muy alineadas y le pareció extraño. Los investigadores de Horta de S. J. han dado crédito a este testimonio y se han adentrado en las profundidades desconocidas del bosque. La policía está barajando diferentes motivos sobre está extraña desaparición, entre los que no se descarta haberse el secuestro. Cobra cada vez más fuerza la posibilidad de que no puedan ser encontrados jamás. Evidentemente, los padres están totalmente abatidos.

Lua Bustos Pedragosa 1r ESO

UN DIA A THE FONIX

“3r Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya” La jornada del concurs fou un dia atrafegat i de nervis (arribaven o no tots els concursants? Servidor mateix, arribava a temps...?). Encara que es tractés d’un concurs d’anglès, ens havien dit que ens ho passaríem bé. Només ens havíem d’esforçar per fer-ho el millor possible (almenys no perdíem res d’intentar-ho). Per cert, el concurs era a les instal·lacions de l’INEFC. Malgrat les preocupacions per no arribar-hi tard, hi vaig ser un quart d’hora abans. Encara no hi havia ningú de la nostra escola, però sí un munt de gent a l’entrada, així que vam haver d’esperar al punt de trobada (un cartell promocional del concurs). Tot i el munt de gent que hi havia, no ens va ser dif ícil trobar la Guiomar i la Rosa (les dues professores d’anglès que s’encarregaven del concurs) juntament amb algun altre participant de l’Escola Pia de Nostra Senyora. Poc després de trobar-nos tots, vam anar cap a les respectives sales on hauríem de fer els exàmens (en el meu cas, a la sala de 1r i 2n).Tocava fer llargues cues perquè la gent s’oblidava el material d’identificació (des d’una postura crítica, val a dir que no estava gaire ben organitzat: allò feia que s’endarrerís tot). Una vegada dintre de la “Macroaula”, ens van posar en fileres de diferents cursos (perquè ningú no copiés) i ens van fer una breu explicació de com aniria tot; l’hora que començaria i acabaria l’examen, què havíem de fer si teníem algun dubte... I va començar “l’hora de la veritat”. L’examen consistia en cinc fulls d’una sola cara (i sorprenentment en color), que per cert, eren bastant fàcils —hi havia preguntes tancades—, encara que sempre topis amb algun exercici amb més dificultats de les esperades. Només teníem 55 minuts per fer l’examen; personalment crec que és poc, ja que hi havia coses com el writing i la comprensió lectora que t’ocupaven més i no em fa res d’admetre que em va costar acabar-ho tot a temps. (Puc justificar aquesta crítica, sumant-hi la d’altres alumnes de la nostra escola que opinaven igual.) En acabat, ens vàrem trobar amb els altres i vam parlar de com havia anat tot, i minuts després, marxàrem a les nostres respectives cases. En fi, globalment va anar bé i estic molt content d’haver-hi anat. 4

espiadimonis5.indd 4

David Pérez Ruiz 1r E.S.O. B

10/6/10 23:32:56


PUNTS DE LLIBRE

Amb motiu de Sant Jordi, a 1r i 2n d’ESO, vam organitzar un concurs de punts de llibre. El dia 20 d’abril, els guanyadors de cada classe vam anar a l’escola Taiga a fer la impressió dels punts que regalaríem als nostres companys per sant Jordi. Quan vam arribar-hi, vam esmorzar amb els alumnes de l’escola Taiga i vam conèixer els nois i les noies que ens ajudarien a imprimir el nostre punt de llibre. Després, ens van convidar a beure i menjar una mica i vam començar a fer-nos tots més amics. Tot seguit, vam anar al taller de serigrafia on havíem d’imprimir la nostra creació. Allà, un professor ens va explicar què és la serigrafia. Quan va acabar d’explicar-nos-ho, vam triar el color amb què volíem fer la impressió. Els nois i les noies van anar a les taules on ho imprimiríem i ho vam començar a fer. Amb molta paciència i atenció, sortien molt bé! Va ser una gran feina d’equip! En acabar, ens van ensenyar l’hort. Després ens vam acomiadar i vam tornar a l’escola. Va ser una gran experiència que m’agradaria repetir!

Irene Segarra 1r ESO

DUES VISIONS DE LA MATEIXA ACTIVITAT... Visita de la Pilar Garriga El dimarts dia 23 de març del 2010, Pilar Garriga, l’autora del llibre de lectura obligatòria “Un estiu a Borneo” ha vingut a explicar-nos en què es va basar per fer la història que totes i tots vàrem llegir. La narració està basada en les anècdotes i històries que li explicava la seva germana. La majoria de personatges són reals i ella mateixa ho va comprovar quan, després d’escriure el llibre, va anar a visitar Borneo. Ens va explicar moltíssimes anècdotes i ens va ensenyar fotos. Va ser molt bonic i em varen agradar molt personalment totes les coses que ens va explicar i les fotos que ens va mostrar. Finalment ens va firmar llibres i va donar torns per a les preguntes. Si la Pilar llegeix aquest tex,t li voldria donar les gràcies per l’esforç de venir amb la cama lesionada.

XERRADA AMB PILAR GARRIGA

Joana Cardoner, 1r ESO

La xerrada amb la Pilar Garriga va ser entretinguda i divertida. Em va agradar parlar sobre Borneo i els seus habitants, els seus problemes i el país en general. És estrany que una noia catalana vagi a salvar orangutans a Borneo i s’hi quedi cinc anys. Crec que va ser una bona ocasió perquè Pilar Garriga l’aprofité per escriure una novel.la interessant. Em va sorprendre quan va dir que els orangutants tenen el pèl àrid i també em va interessar com curaven els animals. Desitjo que el segon llibre sigui igual de “bo” . Em sembla que me’l compraré. Pau Pitarch 1r ESO

espiadimonis5.indd 5

5

10/6/10 23:32:58


SEGON D’ESO...

José Cendón: Testimoni de la realitat

El matí del dimarts 20 d’abril era un dia força calorós i els alumnes de segon d’ESO vam anar a fer una visita al Caixafòrum perquè José Cendón ens situés una mica en aquest gran món del periodisme. José Cendón és un fotoperiodista de nacionalitat espanyola, nascut a Veneçuela, però que ha crescut a Galícia. La seva trajectòria com a fotoperiodista professional ha passat per molts llocs del món, sobretot als països més oblidats ja que són els que menys recursos tenen i degut a aquest motiu, els més pobres, com per exemple Àfrica, Sud-Amèrica, Israel i els territoris palestins. Tots nosaltres vam anar a una conferència que va ser força interessant. Durant dues hores Cendón ens va mostrar tot un reguitzell de fotografies que havia fet. Abans que comencés la conferència, ens va fer una petita introducció explicant-nos quin era el motiu pel qual s’havia endinsat en països tan llunyans i perquè hi ha països molt rics i n’hi ha d’altres que no tenen pràcticament res. La conferència no va ser ni molt menys avorrida, sinó tot el contrari, molt interessant. Fins i tot quan ja s’havia acabat la xerrada, Cendón va permetre que si algú s’havia quedat amb les ganes de saber alguna coseta més, li preguntés personalment i també ens va orientar una mica sobre els camins que hauríem de prendre quan fóssim més grans i en el moment de prendre decisions pròpies. José Cendón és un home que intenta que aquest anomenat “tercer món” evolucioni de manera molt positiva, no cap a la riquesa, sinó cap a la igualtat d’altres grans potències mundials (Estats Units, França, Espanya, Itàlia ...), ja que molts d’aquests països que acabo d’esmentar exploten els recursos naturals de les zones més pobres, esclavitzen els habitants que hi viuen i extreuen el màxim rendiment dels materials que aconsegueixen després de tot el procés. Andreu Cabero, 2n ESO

Sortida a Arenys de Mar

6

espiadimonis5.indd 6

Aquell divendres havia estat esperat pels alumnes de segon d’ESO durant tota la llarga setmana. Un dia de descans que trencava la monotonia de la rutina. Un dia en el qual ens podríem divertir mentre alhora apreníem i treballàvem la matèria de ciències naturals. Acompanyats per la Sandra, el David i la Meritxell, el grup va sortir de l’escola a dos quarts de nou per dirigir-se a l’estació de tren de Plaça Catalunya. La tranquil·litat dels passatgers es va veure interrompuda quan una colla d’adolescents entrava fent xivarri, parlant, jugant... En menys d’una hora ja érem al nostre destí, Arenys de Mar. Dividits en cinc grups de quinze, ens vam repartir per les diferents activitats. Un grup escoltava un monitor explicant les parts i curiositats dels peixos autòctons de la zona, mentre un altre agafava un vaixell per recollir plàncton i comprovar la transparència i temperatura del mar. Agafar éssers vius de l’espigó i fer proves per determinar el temps que faria completaven la tasca del matí. Aprofitant la calor dels raigs de sol que, fent una pausa entre el fred de l’hivern i les pluges de la primavera, es deixaven veure, vam passar una gran tarda a la platja. Després de dinar, el futbol i deixar que el sol bronzegés la pell van ser les principals ocupacions dels alumnes de segon d’ESO. Dues hores després aproximadament, en acabar de fer la digestió, ens van deixar banyar durant un quart d’hora. Quinze minuts en contacte amb l’aigua encara freda de la primavera que van significar, per a alguns, la millor part de l’excursió. Més tard, al tren de tornada, tots tornàvem satisfets després d’una interessant sortida on l’ensenyament i la diversió es barrejaven.

Miquel Giménez, 2n ESO

10/6/10 23:33:00


Just abans de tancar l’edició de la revista

DARRERES NOTÍCIES DES DEL COLLELL

Encara no hem acabat la sortida però tenim la necessitat d’explicar-la perquè, malgrat el temps, està anant molt bé. El dimecres al matí vam voltar el llac de Banyoles tot fent una gimcama de fotos i després de dinar al restaurant La Carpa, com uns senyors, ens vam endinsar dins les Estunes. En arribar a la casa ens esperava una meravellosa tempesta que es va esfumar just quan vam acabar de descarregar les motxilles. La treva que ens va donar la pluja, la vam aprofitar per fer-nos una capbussada a la piscina .Després de sopar, vam acabar el primer dia amb una divertidíssima sessió de Karaoke. Els nostres cants de la vetllada anterior van fer que l’endemà continués plovent, durant tot el dia, però, entre ruixat i ruixat, sí que vam poder anar fent les activitats que tocaven: hípica, quads i el camp d’aventura. A la tarda uns grups van fer una excursioneta amb bicicleta i uns altres vam fer un taller de cine. I a la nit, el més esperat... després d’una bona dutxa amb aigua calenta, colònia, perfums i sessió de perruqueria... la DISCO! Música, llums de colors i moltes ganes de ballar van convertir l’última nit al Collell en una nit inoblidable. També vam celebrar l’aniversari de dos companys, el David Cruz i l’Òscar Vidal. Ara estem fent les darreres activitats, la bicicleta i el cine. De moment encara aguantem, però de ben segur que a l’autocar de tornada aprofitarem per descansar i assumir els tres dies que hem compartit alumnes, monitors, professors i natura.

SORTIDA A PI D’EN XANDRI

2n ESO

TERCER D’ESO....

El divendres 12 de febrer els alumnes de 3r d’ESO vam realitzar una sortida al pi d’en Xandri, un pi que es troba a Sant Cugat. L’arbre té una alçada de 23 metres. Es diu pi d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri. El 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar. Vam trobar-nos a la parada de metro de Mundet a les 9. Un cop hi vam ser tots, vàrem posar-nos en marxa envoltant la part superior del Laberint d’Horta. Va ser una sortida bastant per lliure i això va estar molt bé ja que podíem gaudir de la natura i alhora passar-nos-ho bé amb els companys. Al principi hi havia una pujada amb molt pendent i vam cansar-nos molt. La parada per esmorzar va ser gratificant i ens va donar energies. El camí que vam seguir, fou molt estret i amb molta vegetació; semblava com si estiguéssim en plena selva, feia molt de fred i vam tenir alguns problemes amb les pedres, ja que relliscaven, però ens ho vam passar bé. En grups de 3 persones anàvem fent fotografies per a un concurs proposat pels nostres tutors. Quan vam arribar al pi, vàrem descansar i després vam dinar. Un cop dinats i feta la foto de grup, vam marxar de pressa cap a la parada de Sant Cugat del Vallès, ja que durant l’excursió havíem tingut un petit incident i ens faltava temps. Vam agafar el tren i... cap a Barcelona!

Irene Guerrerro, Núria Corral, Clara Moreno, 3r ESO

espiadimonis5.indd 7

7

10/6/10 23:33:03


QUART D’ESO...

“Infància”, una mostra d’activitats El dia de Sant Jordi els alumnes de 4t d’ESO van visitar l’exposició de fotografies Infància d’Isabel Muñoz al CaixaForum. Un cop allà van haver de fer diferents activitats en parelles. Una mostra d’aquestes activitats són les poesies que van escriure mirant les fotografies i que teniu a continuació

Sota un llençol de deixalles on molts records s’han perdut, sense l’amor d’una mare, sense culpa, tu has caigut.

Tu, moreneta de cara, que tanta por has passat. On només es veu deixalles, és on, sense sort, has anat.

There he stands, without a frown, soaking up the last glimpses of sunlight at Cape Town, his shorts are enormous, as well as his shoes. no wonder he’s standing there, so confused, as the moon rises and the sun sets, he’s still standing with pride in his chest.

Hem de creure i tenir fe, Lluitarem i ho aconseguirem. Foscos ulls, ferma mirada. Reflex de la feinada de tota la setmana. Mà arrugada, ferma mirada. Rostre serè, està cansada. Mil paraules, en una sola mirada.

8

El paisatge és bonic sempre i quan dormis al llit.

Però en despertar, veus que tot comença a canviar. Aquell paisatge ple d’amor es convertia en un ple de mort.

Ara espero amb delit Poder tornar al meu llit.

espiadimonis5.indd 8

Ens fa por mirar enrere, El passat ens pesa a les esquenes. En realitats impossibles somniem, Més el nostre alè no servirà de res. Dia a dia hem de lluitar Per poder aixecar-nos l’endemà.

10/6/10 23:33:04


Estada a l’empresa L’estiu passat alguns dels alumnes que ara estem fent 2n de Batxillerat vam avançar dues hores de classe setmanals, uns, i quatre hores setmanals, d’altres. I si, a més, alguns vam cobrar per fer menys hores lectives durant el curs, què me’n dieu? Us agradaria fer-ho? Doncs, ara és possible per a tots els qui esteu a 1r de Batxillerat i voleu treballar durant l’estiu. 5 raons per fer “Estada a l’empresa”: 1. Menys hores de classe. Durant 2n de Batxillerat es rendibilitza l’esforç dut a terme durant l’estiu. Les hores de feina computen com hores lectives de classe. En funció del nombre d’hores treballades el nombre d’hores de classe que no cal fer varia. Els alumnes que treballen 140 hores (un mes sencer treballant set hores de dilluns a divendres) fan 4 hores menys, en canvi, els alumnes que treballen 70 hores només fan 2 hores menys. Realment, a 2n de Batxillerat s’agraeix poder fer menys hores perquè el curs es faci menys estressant del que seria fent les trenta hores setmanals. 2. La feina Per a la majoria, aquesta serà la seva primera feina seriosa. Una bona experiència personal perquè cadascú comenci a introduir-se al món laboral, on tots hem d’acabar anant a parar. 3. Treballes amb nota L’estada a l’empresa és una assignatura més del currículum de batxillerat, això vol dir que està valorada amb una nota. Però, si no passa res extraordinari, acostuma a ser una bona nota i ajuda a millorar la nota mitjana. És per això que val la pena invertir unes quantes hores d’estiu. 4. Possible remuneració Algunes empreses paguen els alumnes que hi treballen, tot i que no hi estan obligades. Com a mínim, la majoria acostuma adonar una compensació per les despeses en transport, menjar, etc. Tot i que hi ha casos en què els alumnes han arribat a cobrar al voltant de 300 €. 5. Orientació en el futur acadèmic: L’escola té una llarga llista d’empreses col·laboradores on podeu buscar una empresa d’un sector on creieu que us agradaria treballar en el futur; tot i que també podeu buscar-vos una empresa pel vostre compte. És una bona manera de començar a fer un petit tast per saber si aquella professió és on voldràs treballar. Si, pel contrari, no teniu cap interès concret, deixeu-vos sorprendre: potser trobareu l’afició que havíeu buscat durant tant de temps! Pau Vall, 2n Batxillerat

espiadimonis5.indd 9

Lliurament premis Cangur 2010 El dia 18 de maig, a la Sala de Congressos del Campus de la Salle de la Universitat Ramon Llull, va tenir lloc l’acte de lliurament de premis de les proves Cangur 2010, organitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. L’acte, que el va presidir el conseller d’Educació, Hble. Sr. Ernest Maragall, va comptar amb la presència de la Rectora Magnífica de la Universitat Ramon Llull, Sra. Esther GiménezSalinas, del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Il·lm. Sr. Salvador Giner, del director general del Campus La Salle-URL, Gmà. Miquel Àngel Barrabeig, i del president de la Societat Catalana de Matemàtiques, Il·lm. Sr. Carles Perelló. En aquest acte fou guardonat l’alumne Ferran Ruiz Sala de 3r d’ESO, classificat en la 4a posició del nivell 1, d’un total de 5904 alumnes participants, d’arreu de Catalunya, de les Illes i del País Valencià. A ell les més sinceres i afectuoses felicitacions pel premi què ha aconseguit.

I Olimpíada de Geologia El passat mes de febrer es va celebrar a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona la fase territorial de la I Olimpíada de Geologia. El primer classificat va ser l’Andreu Vinyoles, alumne de 2b de batxillerat de la nostra Escola. El mes de març es van celebrar les proves estatals, en aquest cas a Madrid, en les qualsvan participar els primers classificats de les fases territorials. En aquest cas, l’Andreu Vinyoles va aconseguir la segona posició. La Geologia és la ciència que ens ajuda a conèixer el nostre planeta, aprofitar els seus recursos i prevenir els riscos naturals. Aprofundir en el coneixement de la Terra ens permetrà també millorar la seva preservació. Amb l’Olimpíada de Geologia es pretén estimular i implicar els estudiants de batxillerat en el coneixement d’aquesta ciència, tot remarcant la seva importància en el món actual, i promocionant el seu progrés i desenvolupament.

9

10/6/10 23:33:04


LES MATEMÀTIQUES I LA VIDA Les matemàtiques no solament són nombres, fórmules i càlculs complicats. Durant tot el dia les tenim al nostre voltant. Per exemple, si anem pel carrer i ens fixem en les rajoles, només hi veurem triangles, quadrats o hexàgons ja que són les úniques formes geomètriques que poden cobrir una superf ície de manera contínua i regular. Entrem en un supermercat i veiem que la majoria dels envasos són ortoedres que s’apilen perfectament sense deixar espais buits tot el contrari del que passaria si els envasos fossin esfèrics, que no es fan servir encara que els fabricants s’estalviarien material ja que el recipient esfèric és el que pot contenir el màxim volum amb la mínima superf ície. Una solució intermèdia podrien ser els cilindres. En una lliga futbol, el criteri d’assignació de punts a cada partit condiciona l’estratègia que seguirà cada equip, i és que aquests criteris poden fer variar la classificació final i, per tant, el guanyador. El mateix passa amb el repartiment d’escons després d’una votació en una democràcia parlamentària, en quèmoltes persones (tota la població) n’escullen a molt poques per representar-los. Hi ha diferents mètodes: el mètode de Hare utilitzat a Alemanya, el de Droop o el d’Hont, que és el que s’utilitza a l’estat espanyol, entre d’altres; amb els mateixos vots però seguint mètodes diferents, el nombre d’escons assignats a cada partit varia. La música és també matemàtica; el ritme i la pulsació, les equivalències entre figures o la partició de compassos utilitzen l’aritmètica. A més, el so es transmet en forma d’ones sonores que es poden interpretar matemàticament a partir de la funció d’ona. Les matemàtiques, fins i tot, són presents a la natura, per exemple: el nombre de pètals de les flors o les ramificacions de les tiges segueixen la successió de Fibonacci (cada terme és la suma dels dos anteriors), les llavors estan protegides per esferes perquè tenen el màxim volum i la mínima superf ície en contacte amb l’exterior, els fractals, les estructures cristal·lines, etc. En resum, que tot i no ser-ne conscients, les matemàtiques estan a tot arreu i, encara que no ens n’adonem, les fem servir constantment. Helena Colom (1.3) 10

espiadimonis5.indd 10

Les matemàtiques i la vida (o el secret de la Monna Lisa) Moltes vegades el nostre dia a dia agafa un ritme vertiginós, altres vegades es fa rutinari. Sigui com sigui, una cosa és clara: mai no ens parem a pensar en el perquè d’allò que ens envolta ni ens preguntem com és que les coses que ens trobem a la vida quotidiana són com són. Durant el segon trimestre els alumnes de matemàtiques de batxillerat vàrem anar a l’Escola d’Enginyeria Industrial a veure una exposició que portava aquest nom: “Les matemàtiques i la vida”. A través d’un petit recorregut, els visitants ens adonem que, cada dia i a tothora, les matemàtiques són al nostre voltant, a casa, al carrer, a la natura: per tot arreu. Segurament podríem anomenar sense equivocar-nos alguns camps que tenen relació amb les matemàtiques. No obstant això, descobrim que aquesta ciència està implícita en àmbits on mai no hauríem pensat que pogués tenir alguna connexió. Un bon exemple és l’art: algunes de les obres més reconegudes de la nostra societat, com la Monna Lisa i els paisatges surrealistes d’en Salvador Dalí, segueixen les proporcions àuries. Fins i tot, quan anem al súper les matemàtiques estan a prop, des dels prestatges, on determinen les formes dels productes, fins als codis de barres, que amb només tretze dígits són capaços

10/6/10 23:33:05


Proves Cangur 2010

d’aportar una quantitat enorme d’informació. Un altre dels camps on s’ha fet molt ús de les matemàtiques és en l’elaboració de codis i mètodes de xifrat. De fet, al llarg de la història s’han desenvolupat molts mètodes per enviar missatges codificats fins arribar als d’avui en dia. A l’antiga Roma s’utilitzava l’anomenat mètode del Cèsar, que consistia en assignar a cada lletra de l’alfabet una altra lletra x lletres més enllà. Per exemple, si es desplaçava una lletra cap endavant, la lletra B correspondria a la A, la D a la C, i així successivament. Sabent això, et veus capaç de desxifrar aquest missatge? SOLG YSY RRKZXY OKY KHRRG Els exemples no s’acaben mai: la loteria, els jocs, el trànsit, les lligues de futbol, la música... Fins i tot hi són en el cos humà, amb les seves infinites ramificacions de nervis i vasos sanguinis, i en la natura. Abelles, flors i plantes, tots en saben de matemàtiques. Després d’haver après tot això, ens mirarem amb altres ulls fins el més insignificant objecte que caigui a les nostres mans, ja que pot ser que tingui una explicació molt més profunda del que ens pensem.

Clara Hormigos (2.1)

espiadimonis5.indd 11

El dijous dia 18 de març, alguns alumnes de l’Escola Pia Nostra Senyora vam participar en un esdeve-niment que té lloc un cop l’any i que se celebra durant aquestes dates: les Proves Cangur de matemà-tiques. Aquesta activitat té lloc a nivell de tot Catalunya i està oberta a tots els alumnes de totes les escoles que hi estiguin interessats (sempre i quan, s’hi inscriguin prèviament i facilitin una sèrie de dades personals). Es realitza simultàniament a tots els centres on es duu a terme i té una durada d’una hora i trenta minuts; nosaltres vam començar-la a 2/4 de 10 i vam acabar-la a les 11. Però, en què consisteixen exactament aquestes proves? Doncs es tracta d’un total de trenta problemes matemàtics que l’alumne ha de resoldre utilitzant la lògica, el raonament matemàtic i, òbviament, els coneixements de la matèria que ha adquirit durant el curs. La principal dificultat que presenten, però, és que aquests problemes no són convencionals i anàlegs als que es resolen habitualment a classe o als exàmens, sinó que estan pensats amb enginy i cal solucionar-los de la mateixa manera; en la major part dels casos la resolució no és evident i cal tenir en compte algun factor o adonar-se d’alguna dada que es dóna indirectament i que seran els que ens permetran arribar a treure’n l’entrellat. Aquests 30 problemes estan disposats en dificultat creixent i, concordant amb aquesta premissa, la puntuació que l’alumne obté si els resol tampoc és la mateixa: els 10 primers tenen un valor de 3 punts per resposta correcta, els 10 següents de 4 punts i els últims 10 de 5 punts; cada resposta errònia descompta una quarta part del valor de la pregunta. El format de la prova és de tipus test, de tal manera que cada pregunta presenta un enunciat i planteja cinc possibles solucions de les quals només una és vàlida. Les Proves Cangur consten de quatre nivells diferents, que es corresponen als cursos escolars que els alumnes estan duent a terme: el nivell 1 és per als alumnes de 3r de Secundària, mentre que el nivell 4, l’últim, és per als estudiants de 2n de Batxillerat. En cadascun dels quatre nivells, es comparen els resultats de tots els alumnes de tot Catalunya que hi han participat i s’estableix un rànquing segons les puntuacions que han obtingut i els que ocupen els primers llocs reben un premi. Evidentment, però, arribar a guanyar aquests premis no és el principal objectiu de la gran majoria de participants, ja que són a l’abast de molt pocs. La finalitat de participar a les Proves Cangur, doncs, és conèixer una altra manera de plantejar i resoldre els problemes a la qual no estem acostumats i, en definitiva, dedicar una estona, un matí a l’any, a pensar fent matemàtiques. Quim Miquel , 2n Batxillerat

11

10/6/10 23:33:06


HAIKUS I TANKES Cinema La gran estrena, Les crispetes, la cola... (I tu, on eres?)

Arbre alpí Alta carena. Mentre les fulles perdo, emmalalteixo. (Abans del verd de sempre, la neu gelada em colga.)

White Christmas El Nadal glaça: arreu el blanc llueix a les muntanyes.

Llibertat Sentir-me lliure com un pardal a l’aire i cantar mentre volo!

Contrast El petó és tendre, les abraçades càlides. (La nit és freda.)

Ell o ella? El cor batega, els membres li tremolen (I qui és que arriba?)

Enllà Allà de l’Hades, trista vida oblidada En un món màgic. Cadàver La pell blavosa. Tothom podia veure que estava morta.

Primavera Com l’agua nova Venia a batzegades. I l’oronella?

Riure’s del viu i... Si aquella tarda m’haguessis trobat viva... Quin fart de riure!

Gravetat Veia la planta caure de l’edifici. (L’atzar, a terra...)

Malgrat la nit El món seguia. A llevant, el sol d’alba, daurat com sempre.

Tardor, 1 La llar, la cendra. Ignorant, la mort torna. (Ales daurades.)

No tot és “pànxing” Arriba l’hora de deixar el curs enrere i divertir-se. (Es poden fer vacances deixant de racó el viure?)

Incendi El bosc calcines, boja espurna assassina. Tot, fosca cendra! Mireia Sànchez, Laura Félez, Helena Torrescasana, Núria Miquel, Claudia Ardid, Patrícia Pujol. Maria Micó, Berta Nicolau, Carles Escòlies i Aida GArcia

12

espiadimonis5.indd 12

10/6/10 23:33:06


El Dossier: ecologia

Es calcula que al començament de la nostra era, sobre la superf ície de la terra hi havia 250 milions d’éssers humans. Aquest nombre no es duplicà fins l’any 1650. El 1850 la població va tornar a duplicar-se: vam ser uns 1.000 milions. El 1950, 2.000 milions. A partir d’aleshores es produeix la veritable explosió demogràfica: en només 50 anys s’ha passat de 2.000 milions d’habitants a més de 6.800 milions que en som ara. Pot suportar el nostre planeta Terra tot aquest pes humà? La Terra és un organisme viu de 4.540 milions d’anys d’edat. El doctor Oró deia que era com una nau espacial navegant per l’univers a milers de km/h; els humans ens hem convertit en uns veritables depredadors del planeta. Ens cal una nova mentalitat, la denominada mentalitat d’astronauta, que sap que té recursos reduïts a la seva nau. Sobre 510 milions de quilòmetres quadrats, el 71% dels quals són aigua, hi vivim uns 6.800 milions de persones (9.800 milions l’any 2.050). El planeta es ressent de la sobreexplotació a què el sotmetem els humans. Té uns recursos finits i una capacitat de regeneració limitada. Estem sobrepassant determinades línies roges, la qual cosa pot dur la nostra civilització al col·lapse. Aquest dossier és perquè en prenguem tots consciència. Hi trobareu entrevistes a professors universitaris (Joandomènec Ros), a enginyers (Pep Puig), a tècnics de l’administració (Marçal Coderch), a periodistes de llarga trajectòria ecològica (Santiago Vilanova i Xavier Garcia), a un responsable de menjar ecològic (Ignacio Pons), a més d’articles com el del professor Lluís Ros, curiositats i gràfics com el de l’empremta ecològica que hem de tenir tots presents. I una enquesta feta a l’escola que palesa els nostres hàbits ecològics. I al bell mig, la Carta de la Terra, que hauria d’esdevenir, segons diu un dels nostres entrevistats, la definitiva Constitució Universal.

espiadimonis5.indd 13

13

10/6/10 23:33:07


Som uns explotadors irresponsables? DADES, VOCABULARI ECOLÒGIC I GRÀFICS SIGNIFICATIUS

De 1950 a l’any 2000, en només 50 anys, s’ha passat de 2.000 milions d’habitants a la superf ície del nostre planeta a més de 6.000 milions. Fins on el globus terraqüi pot anar acollint gent i nodrint-la? Els ecologistes ja no parlen de sostenibilitat (un concepte econòmic, social i ecològic tot just sorgit els anys 70 del segle passat, que pretenia d’organitzar l’activitat humana de manera que fos capaç de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es mantenia per al futur la biodiversitat i els actuals ecosistemes indefinidament sense depredar-los) sinó de decreixement, sobretot a partir del Petit tractat del decreixement serè (València: 3 i 4, 2009), de Serge Latouche, professor d’economia a la Universitat de París. No pretén pas cap mena de “creixement negatiu” (on porta ineluctablement l’actual economia) ni de tornar a les cavernes ni de bloquejar la societat, sinó fer l’opció de no fomentar la vida humana sobre el desenvolupament de les formes productives de forma il·limitada. Un terç de població (les comunitats més desenvolupades d’EUA, Europa i el Japó) poden gastar 2/3 de l’energia i deixar el terç sobrant als 2/3 de població? Peak oil és una expressió maleïda que significa el punt en el qual l’extracció del petroli haurà arribat al màxim i, a partir del qual, no quedarà cap més opció que decréixer. Els experts asseguren que consumim quatre vegades més d’or negre que el que es descobreix (cada vegada a més profunditat i amb més inversió per extreure i refinar), de manera la situació entre demanda creixent i recuperació de noves reserves és cada vegada més que crítica. S’ha dit que en cent anys la humanitat ha gastat la meitat del petroli del planeta. On i quins són, doncs, els límits del planeta? Per saberho s’ha adoptat com a mesura l’em-prempta o petjada ecològica, un indi-cador que mesura la demanada humana sobre la biosfera, és a dir, la quantitat de terra productiva i de mar que requerim els humans per cobrir les nostres necessitats i absor-bir les nostres deixalles. I aquesta xifra (l’empremta ecològica global) segons el Living Planet Report 2008 no pot ser més negativa: supera el 30% la capacitat de regeneració del planeta com podem veure en el gràfic adjunt, en què es posa en relació la petjada ecològica mundial i la biocapacitat en nombre de planetes Terra, cosa que significa el següent: si mantenim aquest ritme, el 2030 seran necessaris dos planetes com el que tenim per atendre les necessitats de la població. La translimitació de la capacitat de càrrega del planeta (biocapacitat) a causa de la demanada, que va anunciar el Club de Roma els anys 70 per a la segona dècada d’aquest segle, ja s’ha donat, i potser ja es donava des de la dècada dels 80. Resulta interessant adonar-se de la relació anterior per zones planetàries o regions, ja que la diferèn-cia entre la bioca-pacitat d’una zona i la seva em-premta equival a la seva reserva ecològi-ca o al seu dèfi-cit. El gràfic, corresponent a l’any 2005, seria l’adjunt, on es veu clarament que només estan en reserva ecològica els països europeus que no Filant una mica més prim, encara es podria fer un compte dels deu estats amb més biocapcitat els top ten de la biocapcitat; seria el gràfic que adjuntem, on es veu clarament que només deu estats contenen al vol-tant del 55% de la biocapacitat del planeta.

14

espiadimonis5.indd 14

10/6/10 23:33:07


Malauradament els països del de-nominat primer món hem obtingut sempre recursos, com sigui, propers o llunyans, malbaratant energia i aigua. Avui es diu que la globalització, en comptes de beneficiar les zones pobres de la Terra, ha aconseguit que la totalitat del planeta s’hagi convertit en el rebost de l’opulència del primer món, el nostre. Tanmateix, la comparació que resulta del tot escandalosa és la del gràfic darrer. A la dècada dels 60, tots els països del món tenien una biocapaci-tat suficient per a donar resposta a les demandes dels seus habitants. L’any 2005 la situació havia canviat radicalment i, en la pràctica, cap país ja no és capaç d’atendre els requeriments interns si no importa mitjans naturals externs. Es parla de països ecodeutors (els qui tenen una empremta ecològica per sobre de la seva biocapacitat) i de països ecocreditors (si la tenen per sota). Si ens hi fixem bé, veurem com l’ecodeute català ultrapassa del 150%, cosa que va contra totes les expectatives plantejades en cimeres internacionals dedicades al clima i a l’ecologia. Avui dia la major part de països són creditors de recursos, de manera que la fallida ecològica creditícia esdevé un repte global dels més preocupants. Caldria que fóssim del tot conscients de les conse-qüències del que diem. Si tres quartes parts del pla-neta vivim en països que som deutors des del punt de vista ecolò-gic, la major part de nosal-tres nodrim els nostres es-tils de vida, el nostre taran-nà, la nostra manera de comportar-nos i, al capdavall, la nostra eco-nomia a base d’extreu-re el capital eco-lògic que ens fa falta d’unes altres parts del món. Som veritables explotadors. Podem dir sense por d’equi-vocarnos que Amèrica del Nord, la Unió Europea, Orient mitjà, Àsia central i el Pacífic vivim per damunt de les nostres possibilitats a compte de l’Amèrica Llatina, el Carib i l’Àfrica, que encara tindrien un marge de maniobra si nosaltres no els extorsionéssim. L’Espi@dimonis, amb gràfics de la Diputació de Barcelona i de la revista “El Temps”, núm 1345 (2010).

Bibliografía per saber-ne més -MARGALEF, R.: L’ecologia. Diputació de Barcelona, 1987. -WORLD WATCH INSTITUE:. L’estat del món. Centre UNESCO de Catalunya. [Diversos informes d’edició anual.] -MAYOR, X., I alters: Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya. “Documents de Recerca,” 7. (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005. -FUNDACIÓ TERRA: La petjada Ecològica. “Perspectiva ambiental”, 34. [Suplement de “Perspectiva Escolar”, Barcelona: setembre 2005.

espiadimonis5.indd 15

15

10/6/10 23:33:07


“Diria als joves que han d’aprendre a viure d’una altra manera”

ENTREVISTA A SANTIAGO VILANOVA, PRESIDENT D’“UNA SOLA TERRA”

Santiago Vilanova (Olot, 1947) és un periodista de llarg recorregut ecologista, pioner en introduir a Catalunya la informació ambiental i l´ecologia política. És cofundador d’Els Verds-Alternativa Verda, el primer partit ecologista de caire confederal de l´Estat espanyol, fundat el 1983. Actualment també és president de l´associació Una Sola Terra (www.unasolaterra.org) i director de Gea Consultors Ambientals. Ha escrit nombrosos llibres sobre ecologisme i energia nuclear, entre els quals El combat ecologista a Catalunya (Premi “Xarxa” d´assaig 1978), L´econacionalisme (198l), amb pròleg de Joan Oliver (Pere Quart), L´onada ecològica (Premi “Xarxa” d´assaig 1990), Empresaris verds per un planeta blau (1994), amb pròleg d´Eduard Punset, Chernobil: el fin del mito nuclear (veure entrevista a You Tube sobre el tema) o El síndrome nuclear. Fou director de “Diario de Barcelona” (1983-84) durant la seva etapa autogestionària. És membre de ECOROPA (European Ecological Action), grup d´intel·lectuals europeus del pensament ecologista i de l´IFEJ (International Federation of Environmental Journalists). Durant els anys setanta va impulsar i dirigir “Userda”, la primera publicació ecologista. —Com definiria ecologia? —És una ciència que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb el seu medi. La primera definició va ser donada pel biòleg alemany Ernst Haeckel (1834-1919). Ara bé, aquesta ciència transversal té la seva vessant social i política que és l´ecologisme. Aquest pensament holístic té com objectiu defensar els recursos naturals i els equilibris ecològics del nostre planeta i preparar alternatives per un desenvo-lupament humà que els conservi. Ja l´any 1972 el Club de Roma va redactar un informe sobre els límits del creixement, que ens advertia sobre l’explosió demogràfica i la contracció de la biosfera degut a l´expansió de la tecnoesfera. L´ecologia, que es pot també definir com l´”economia de la Naturalesa “, i l´ecologisme s´han d´entendre. Ecòlegs i ecologistes han de treballar junts en defensa del planeta, per un model energètic sostingut per les energies del sol i no pels recursos fòssils. La revolució ecologista serà tan decisiva com la que va significar acceptar la visió de la Terra de Copèrnic. Passarem d´un concepte antropocèntric a una visió holística de la nostra relació amb la Terra. El valor del treball i de l´economia ja no estaran més lligats al domini de la Naturalesa. Si aquesta revolució cultural i ètica, però, no es produeix desapareixerem, més aviat o més tard, com a espècie. —Vostè És president d’Una Sola Terra. Quan va sorgir aquesta associació i amb quins objectius? —Va sorgir a principis de 1989 arran d’un simposi internacional destinat a introduir a Catalunya el debat ambiental. Và<rem escollir portar el nom del primer informe ecologista a nivell planetari anomenat “Only One Earth” redactat el 1972 per René Dubos i Barbara Ward després de la Conferència d´Estocolm sobre el Medi Ambient Humà. Ja hem realitzat onze simposis, on han passat 67 personalitats estrangeres i 80 de l´Estat espanyol, totes elles destacades en el terreny de l´ecologia científica i de l´ecologia humana, como la Premi Nobel de la Pau Wangari Maathai o com els Premis Nobel Alternatius (The Right Livelihood Award) Edward Goldsmith, José Lutzenberger, Vandana Shiva, Rosalie Bertell i Marie-Thérèse Danielsson. Hem convidat des de representants indígenes fins a tecnòlegs alternatius. Vulcanòlegs (com Haroun Tazieff ), agrònoms (com René Dumont) i pensadors com Jacques Grinevald o Serge Latouche. Els objectius de la nostra associació són la comunicació i el debat lliure sobre els principals problemes ecològics globals i locals (canvi climàtic, agricultura química, desertització, proliferació nuclear, manipulació informativa...) i les seves alternatives (energies renovables, estalvi i eficiència energètica, reciclatge, informació per Internet...) Pensar localment i actuar globalment/pensar globalment i actuar localment. Aquesta és la nostra proposta de revolució cultural en un món cada cop més deshumanitzat i alienat.

16

—I per on veu les alternatives polítiques? —A incentivar una nova democràcia ecologista i participativa. Cal una conspiració civil a favor de recuperar les nostres relacions harmonioses amb la Naturalesa, respectant les seves lleis. Hem construït una economia basada a incrementar

espiadimonis5.indd 16

10/6/10 23:33:08


contínuament la producció de béns i serveis (el Producte Nacional Brut) sense tenir cura dels efectes de l´explotació dels recursos. El canvi climàtic és la conseqüència d´aquest procés. No hi ha alternativa política eficaç si la majoria de partits, catalanistes o espanyolistes, en el nostre cas, segueixen venerant aquest model. Ni el capitalisme ni el socialisme de creixement podran resoldre la fam i la degradació del planeta. —Quin llegat va construint per al futur Una Sola Terra? —Hem editat nou llibres que aglutinen totes les ponències i debats dels nostres simposis. Les conclusions de les nostres jornades —de vulcanologia, ecologia marina o energies renovables— les hem fet arribar al poder polític. Algunes han ajudat a fer reformes. Hem redactat i impulsat projectes pioners com L’Espai Cousteau-Planeta Oceà, un Forn Solar i altres projectes de suport a l’arquitectura bioclimàtica, relacionats amb el simposi internacional que preparem per al 2011 al Col·legi d´Arquitectes. També hem estat pioners a iniciar jornades sobre ecoliteratura. Disposem d´un arxiu indispensable sobre el moviment ecologista. Des del punt de vista audiovisual tenim documentades les mobilitzacions ecologistes i antinuclears dels anys 70 i 80. Hem filmat entrevistes a les principals personalitats que han passat pels nostres simposis. Aquest fons ens ha permès, per exemple, realitzar el primer documental català sobre el canvi climàtic que hem estrenat el Dia Mundial del Medi Ambient d´enguany a la Universitat Oberta de Catalunya. Ens agradaria aglutinar tot aquest material en una fundació per cedir-lo a les futures generacions. Estem oberts a una oferta que ens arribi d’entitats públiques o privades. Amb la quantitat d´edificis antics que tenim a Catalunya que no troben utilitat social i cultural adient! Nosaltres convertiríem aquest edifici, com s´ha fet amb la Fàbrica del Sol de la Vil·la Olímpica, en un centre bioclimàtic i energèticament autosuficient. Estudiosos de l´ecologisme podrien venir a consultar la biblioteca i els arxius. Una part del patrimoni cinematogràfic en 16 milimetres ja l´hem dipositat a la Filmoteca de Catalunya per protegir els negatius. —Vostè és també un dels pioners en introduir el concepte de “decreixement” a Catalunya. Què cal entendre per aquest concepte? —El que hem fet és divulgar les teories bioeconòmiques de l´entropista romanès Nicholas Georgescu- Roegen (1906-1994), que vaig conèixer el setembre de 1980 en un col·loqui d´ECOROPA celebrat a la universitat de Kassel. Ell va utilitzar el concepte de decreixement com a alternativa ecologista al “desenvolupament sostenible” introduït per l´Informe Brundtland publicat el 1987 i adoptat per la Declaració de Rio del 1992, amb el sospitós suport del Banc Mundial. Desenvolupament i sostenibilitat han acabat essent una antinòmia. És com parlar de “guerra neta” o de “mundialització econòmica humanista”. Les mateixes empreses contaminants han pervertit el concepte en utilitzar-lo com a reclam publicitari. Georgescu deia que el desenvolupament sostenible era una bonica cançó de bressol que ens ha venut el “capitalisme verd”. El decreixement (potser podríem dir-li “a-creixement”, en analogia amb l´ús del mot “ateisme”) és una objecció de consciència respecte a la societat de creixement. Decréixer vol dir optar per una qualitat de vida sense consumir per sobre dels límits que la Naturalesa ens marca; estabilitzar l´ús dels recursos i de la demografia. L´estalvi i l´eficiència energètica no incrementen el PNB, però són un veritable motor antiproductivista de progrés humà. El moviment pel decreixement proposa de canviar els paràmetres de l´economia de creixement per altres que internalitzin els costos ambientals i sanitaris, que valorin la conservació dels recursos i penalitzin la seva degradació. El nostre decreixement donaria més llocs de treball que el model centralitzat i robotitzat vigent. —Quins consells ecologistes donaria als joves d´avui en dia? —Que sàpiguen mirar i comprendre el seu entorn natural. Seria convenient que les ciències de la Naturalesa i l´educació ambiental formessin part de totes les disciplines universitàries. I que tothom tingués coneixements mínims sobre l´energia. La gent no s’adona de la majoria dels problemes que afecten els ecosistemes perquè està alienada per una societat de consum i pels mitjans de comunicació que fomenten el creixement il·limitat. La crisi que patim a nivell ecològic, polític, econòmic i social ha de fer-nos reaccionar. Diria als joves que ja han d´aprendre a viure d´una altra manera, sense voler tants diners, ni tants béns de consum inútils. El consumisme és una droga que sempre ens deixa insatisfets. Hem de ser ambiciosos, però per gaudir de la cultura, l´art, el paisatge, el treball creatiu, la solidaritat...Un altre consell és que dediquin esforç a formar-se una mentalitat crítica i alhora positiva. A ser autosuficients. A no deixar-se manipular per una informació global que genera pessimisme i impotència. La NASA ens vol fer creure que l´objectiu de la Humanitat després d´haver anat a la Lluna és Mart o trobar vida en altres galàxies, quan a la Terra tenim encara molt per descobrir. He vist un missatge positiu en la pel·lícula “Avatar” i una metàfora del que pot esdevenir-nos si continuem enverinant el mar, l´aire i la terra. La Carta de la Terra hauria de ser la nostra definitiva Constitució Universal.

Berta Nicolau i Aida Garcia 17

espiadimonis5.indd 17

10/6/10 23:33:08


Petites accions per millorar el nostre entorn Lluís Ros Des de fa poc més d’un any, l’Escola ha iniciat un treball destinat a incorporar en la seva dinàmica uns elements de millora en el respecte del medi ambient. A partir d’una primera anàlisi per detectar els aspectes de la vida escolar que es podrien tenir en compte, s’han elaborat unes propostes d’actuació que pretenen incorporar millores en aquests àmbits. Presentem amb una mica més de detall les propostes que s’han fet. I. L’ús de paper L’activitat escolar requereix d’un ús abundant de paper. Els apunts que preneu els alumnes a classe, la resolució dels exercicis que es proposen, l’elaboració de treballs o els exàmens escrits, són algunes de les activitats habituals en l’àmbit escolar que fan servir el paper. L’aprenentatge va sovint lligat a un full de paper on podem escriure idees o fer càlculs, i esborrar i corregir una vegada i una altra fins a arribar a la formulació que ens sembli més correcta. Una part d’aquest paper l’aporteu els alumnes, i una altra l’aporta l’escola, amb els apunts i els exercicis que us repartim fotocopiats, els exàmens, els guions de treball i també amb tota la documentació administrativa (fulls de matriculació, circulars informatives, expedients acadèmics, etc.). Des de l’Escola hem fet un estudi de la quantitat de paper que es compra, per valorar les seves repercussions ambientals i fer propostes de millora. També per a l’alumnat proposem alguns aspectes que podeu tenir en compte en la compra i ús de paper per part vostra, i així contribuir a millorar el medi ambient. El consum anual de paper a l’Escola supera actualment els 700.000 fulls, que corresponen a més de 3 tones de paper. Per millorar aquesta situació, es proposen dues línies d’actuació: en primer lloc, fer un ús racional del paper i, en segon lloc, optar per l’ús preferent del paper reciclat ecològic. • La racionalització en l’ús del paper impedeix el seu malbaratament innecessari. Així, podem estalviar paper si fem servir els fulls per les dues cares, si imprimim només els documents que siguin estrictament necessaris, o si aprofitem els fulls en la seva màxima extensió, reduint el cos de la lletra, no deixant grans marges o interlineats excessius en el text o evitant fulls en blanc al llarg del treball. Valorem positivament l’alt grau de seguiment d’aquestes indicacions que heu fet els alumnes de Batxillerat en la redacció de les memòries dels Treballs de Recerca, que de ben segur ha aconseguit reduir l’ús de paper respecte de cursos anteriors. Ja veieu que no es tracta de deixar de fer la feina, sinó de fer-la d’una manera millor, mirant d’estalviar el paper que fem servir. Ho sento per si algú de vosaltres havia decidit ara abraçar amb fervor les causes mediambientals, veientne la perfecta justificació per no haver de fer més deures! • Pel que fa a l’ús del paper ecològic, amb el consum que s’està fent a l’Escola, s’aconseguiria l’estalvi de gairebé mig milió de litres d’aigua anuals, i es deixarien d’alliberar a l’atmosfera més de 8 tones anuals de CO2. En aquest sentit, des de l’Administració i la Secretaria de l’Escola s’està estudiant quin és el tipus de paper més adequat per a cada finalitat i amb quines màquines d’impressió es pot treballar. Aquests són uns aspectes importants, ja que hi ha uns usos del paper que no requereixen que aquest tingui una llarga perdurabilitat (els fulls d’examen, per exemple), mentre que n’hi ha d’altres que sí (els expedients acadèmics, per exemple) i això farà que la qualitat en cada cas sigui ben diferent. Així mateix, el paper reciclat necessita d’uns determinats requeriments tècnics en les màquines impressores i reproductores i, tot plegat, aconsella uns bons estudis per determinar la millor relació entre la qualitat buscada i els costos que comporta. II. La socialització dels llibres de text L’ús de llibres de text té també repercussions sobre el medi ambient. Evidentment, són necessaris i bàsics com a instruments per a l’estudi i el treball de les diferents matèries. Des de l’Escola també s’ha fet una proposta sobre l’ús dels llibres de text, buscant la millora en el medi ambient. Analitzant l’ús que es fa dels llibres de text, es pot distingir entre aquells que són quaderns de treball on l’alumne hi resol exercicis, d’aquells altres que són bàsicament llibres d’estudi, de consulta o de lectura. D’aquests, molts veuen la seva vida limitada a un únic curs, ja que un cop s’han fet servir rarament es tornen a consultar mai més. Hi ha, evidentment, algunes excepcions, com pot ser la d’aquells alumnes aplicats que hi cerquen la informació corresponent a altres cursos, quan la necessiten, o la d’aquelles famílies que poden fer servir els llibres de text per als germans més petits, si pel camí no els ha enganxat alguna de les nombroses reformes educatives que darrerament tan sovintegen. La valoració duta a terme mostra que els llibres de l’ESO sovint no es tornen a fer servir més, i que la informació que contenen es pot obtenir també en llibres de cursos superiors o a través d’altres fonts de consulta bibliogràfica. Els llibres de Batxillerat, en canvi, es valoren com a fonts de consulta més especialitzades i més usables posteriorment. A banda dels objectius ecològics, el projecte de socialització dels llibres de text persegueix també uns objectius educatius i uns objectius econòmics. 18

espiadimonis5.indd 18

10/6/10 23:33:08


Amb els objectius educatius es pretén fomentar l’ús acurat dels llibres de text, tant a l’aula com a casa, educant la responsabilitat personal dels alumnes i es pretén fomentar el valor de la solidaritat, mitjançant la socialització dels llibres de text. Amb els objectius econòmics es pretén reduir la despesa familiar en la compra dels llibres de text. La proposta ha estat tractada i aprovada en el Consell Escolar del Centre i s’aplicarà en els propers cursos. III. La recollida selectiva de paper i envasos lleugers L’activitat educativa genera una gran quantitat de residus, molts dels quals són reciclables. L’opció del reciclatge té uns indubtables avantatges mediambientals, ja que redueix l’extracció de matèries primeres del medi natural i, de manera notòria, estalvia aigua i energia en els processos de nova obtenció a partir de la matèria reciclada. A l’Escola disposem d’algunes papereres de reciclatge de paper i cartró donades fa una anys per l’ajuntament de Barcelona, però el seu nombre és limitat i alguna ja s’ha fet malbé i no tenim recanvi. Davant d’això, s’ha fet una proposta de recollida selectiva de paper i envasos lleugers, donant resposta a la realitat actual de l’Escola. La generació d’envasos lleugers es produeix bàsicament durant les hores d’esbarjo i en el temps de migdia. La de paper, constantment i en diversos espais (aules, laboratoris, tallers, oficines, ...). Hem fet una demanda a l’Administració per obtenir noves papereres de paper i cartró i d’envasos lleugers i establir els mecanismes de recollida amb la col·laboració de l’alumnat. Tot plegat, ja ho veieu: un seguit de petites accions per millorar el nostre entorn. Amb la col·laboració de tots, podem aconseguir una Escola més Verda i contribuir a la preservació del medi ambient.

EL DECREIXEMENT

Avui dia, polítics, lobbys econòmics i multinacionals s’han après el discurs ecologista i han integrat (malbaratant-los) conceptes com el d’ecodesenvolupament o el de desenvolupament sostenible, sorgits tot just el 1972, el primer, de l’informe Only One Earth (amb patent de cors des de la cimera de Río sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament el 1992), i el segon el 1987, del Rapport Brandtland. L’any 1972, monopolis automobilístics com Volskswagen, Fiat i Ford finançaren un informe, impulsat pel Club de Roma, coordinat per un equip del MIT (Institut Tecnològic de Massachussets) i dirigit per Denis L. Meadows: The limits to Growth (‘Els límits del creixement’). Aquell mateix any, el Club de la prestigiosa publicació “Le Nouvel Observateur”, es preguntà quins efectes tindria el canvi climàtic —realitat palpable avalada per la ciència— sobre les formes de vida de les poblacions, riques i pobres, i reuní pensadors com Marcuse, Morin, Mansholt, Goldsmirth o Bosquet. Aquest darrer va deixar dit que no es podia confiar ni en la reconversió moral dels gestors del gran capital ni en els Estats per a la resolució de la crisi ambiental; al contrari: aquests aprofitarien la situació de crisi per monopolitzar definitivament l’economia i la totalitat de factors i condicionaments que permeten la vida a la Terra. Com ho farien? Controlant els recursos naturals i les energies del sol com a màxima perversió! Bosquet l’encertà perfectament i... en tenim proves. Ara ja veiem anuncis a la TV en què devastadors i contaminants monopolis elèctrics o del petroli es presenten amb el marxamo de “sostenibles”. El concepte de “desenvolupament sostenible” ha esdevingut una coartada per a polítics i institucions desenvolupistes i per a empreses pol·lucionants. Als veritables ecologistes ens cal fer un altre discurs. Ja a la Universitat de Kassel, el setembre de 1980, l’associació ECOROPA (European Ecological Action), convidà a un nou col·loqui intel·lectuals i ecòlegs de la categoria d’ Ivan Illich, Rene Passet o Nicholas GeorgescuRoegen, autor, uns anys abans, d’un llibre que encara espera traducció catalana: Demà, el decreixement. I, llavors, aquí, gràcies a X. Garcia, en vam tenir ressò a l’“Avui”. El mot “decreixement”, que tanta por fa als desenvolupistes sense ànima, no s’ha aturat en el món de l’ecologia: el novembre del 2003, “Le Monde Diplomatique” publicava Pour una societé de la décroissance i , l’any següent, “Vert Contact”, La décroissance pourquoi? El 2005 a Itàlia, M. Pallante, assessor del govern

espiadimonis5.indd 19

Prodi, publicava La decrescita felice i, l’any següent, el diputat de la refundació comunista, P. Cacciari, Pensare la decrescita: sostenibilità ed equità. El desembre del 2006 “Una Sola Terra” celebrà a Barcelona el Simposi Internacional “El decreixement per salvar la Terra” (i s’aplegà en forma de llibre l’any 2009). En l’entremig, l’abril del 2008, se celebrà una trobada d’experts sobre el decreixement a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, impulsada per la revista lionesa “Entropia” i l’Associació “Una sola Terra”. Resulta interessant llegir el seu “Manifest”, on no sols es constata un model productiu “basat en els combustibles fòssils i l’espoliació dels recursos naturals dels països pobres” sinó també que “ens trobem a la vigília d’una fallida del sistema econòmic i financer mundial”. Per això es reivindica “el decreixement com un nou estil de consum, vida i treball basat en les energies renovables, l’estalvi energètic, el transport públic no contaminant, l’agricultura biològica i un consum responsable”. ¿Com exposar breument el rerefons del decreixement, si el mot mateix (un mot obús) no amaga un concepte tradicional estricte ni és cap antònim de creixement sinó més aviat un eslògan polític amb grans implicacions? (Latouche mateix diu que, en rigor, potser seria millor parlar d’a-creixement amb analogia a l’ús del mot ateisme.) Els moviments antiutilitaristes i de decreixement consideren que el progrés no pot consistir a gastar infinitament recursos finits per produir cada cop més com a únic motor de l’economia. Cornelius Castoriadis ja deia que l’ecologia política és subversiva i anticapitalista: no es tracta d’anar contra l’economia de mercat (les tribus africanes mercadejaven!) ans contra l’economia de l’acumulació. Per a Serge Latouche, professor d’economia a la Universitat de París, un dels teòrics del decreixement i autor de Petit tractat del decreixement serè (València: 3i4, 2009), el sentit de la vida no pot ser augmentar cada any el 3% del PIB! Amb el decreixement no es pretén pas bloquejar la societat, sinó fer l’opció de no fomentar la vida humana sobre el desenvolupament de les formes productives de forma il·limitada. Latouche en sintetitza el programa a partir del que denomina les vuit “R”: Revaluar, Reconceptualitzar, Reestructurar, Redistribuir, Relocalitzar, Reduir, Reutilitzar, Reciclar.

L. B. i G.

19

10/6/10 23:33:08


“Treballar pel país sí que mola!” ENTREVISTA A JOAN DOMÈNEC ROS, ECÒLEG MARÍ Catedràtic d’ecologia a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, membre de l’IEC, exrector de la Universitat Catalana d’Estiu i autor i traductor de diversos llibres d’abast general en què es palesa aquesta voluntat de difondre la ciència més enllà dels cercles on es produeix, sovint poc accessibles. Ha fet conèixer autors com ara Gould, Wilson, Dawkins o Dyson, capdavanters en la reflexió sobre la ciència a nivell mundial. Entre els seus llibres, La natura marradeja, La nostra ecologia de cada dia, Objectiu: l’Antàrtida, El segle de l’ecologia: problemes del medi ambient (i algunes solucions), L’altra meitat del medi ambient, Prácticas de ecología, Rots de vaca i pets de formiga, Proposicions il·luminadoras i insensates…

—Què el va fer especialitzar-se en ecologia i què cal entendre amb aquest terme? —L’ecologia estudia les relacions dels organismes entre sií i amb l’entorn que els envolta. De jove feia immersió a les aigües de la Mediterrània, i em meravellava dels organismes que hi trobava; volia saber com vivien, què menjaven, qui se’ls menjava, com es reproduïen... Era natural que l’ecologia m’acabés interessant, de manera que en acabar la carrera de Biologia, i esperonat per un mestre únic per la seva saviesa, el professor Ramon Margalef, vaig encetar el camí de la recerca en ecologia marina. —Les mentalitats desenvolupistes estan barallades amb l’ecologia? Hi ha paraules tècniques que han passat al vocabulari comú, de manera que avui ningú s’estranya de sentir que un meteoròleg parli d’anticiclons o borrasques o un metge de malaltia d’Alzheimer o d’hepatitis. Amb la paraula ecologia ha passat el mateix, però alhora ha canviat de significat. Quan es vol dir, per exemple, que cal recuperar la qualitat ecològica d’un bosc cremat, o que la contaminació malmet l’ecologia d’un riu, en realitat es vol dir que cal recuperar les relacions normals, d’abans de l’incendi del bosc o d’abans de l’abocament d’aigües residuals al riu. El bosc cremat i el riu contaminat també tenen “ecologia”, és a dir, organismes (potser en menor nombre) que es relacionen entre ells i l’entorn. —Què en va treure de la seva experiència com a Rector de la Universitat Catalana d’Estiu? —Va ser una experiència magnífica. La Universitat Catalana d’Estiu, que enguany celebrarà la seva 42a edició, és una suma d’activitats d’ensenyament de ciències i humanitats, de lleure i de convivència de molta gent, professors i alumnes, artistes i gent interessada en general, que parlen una mateixa llengua i que, sovint, descobreixen que tenen un passat comú (i un present molt més interrelacionat que no es creien) en participar en les activitats de la UCE de Prada de Conflent. Per tant, hi trobes un conjunt de sensibilitats, d’experteses de tota mena de professionals, de parlars tots iguals i tots diferents, que durant deu dies d’agost s’apleguen per ensenyar i aprendre, per conviure i gaudir, i per pensar un futur possible en català i en comú. No és només un retrobament engrescador per uns quants dies, sinó la prova que hem estat, som i podem tornar a ser un país gran i important en el concert de les nacions. Vaig tenir la satisfacció de, durant vuit anys i amb l’ajuda de molta gent entusiasta, poder organitzar els successius programes d’activitats i conèixer molta gent interessant. En l’actualitat altres obligacions m’impedeixen seguir en aquesta tasca, però l’equip segueix i el rectorat està en bones mans, de manera que auguro un futur encara millor a la UCE. —Un llibre amb un títol com Rots de vaca i pets de formiga, sobta. Què hi exposa? —He escrit molts llibres de divulgació dels problemes ambientals, en especial dels que tenen una base ecològica, que generalment són aplecs d’articles i assaigs que he publicat en diaris, revistes i llibres. Aquest n’és un, i el títol és el d’un dels capítols, que parla dels gasos d’efecte hivernacle que produeixen els animals que s’alimenten de plantes, ja siguin les vaques i altres remugants, ja els tèrmits (o formigues blanques) i altres insectes. Tots ells emeten metà i altres gasos que, juntament amb el diòxid de carboni de la combustió de combustibles, col·laboren a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic. La moral d’aquest capítol (i altres) és que som els culpables del canvi climàtic no solament per activitats 20

espiadimonis5.indd 20

10/6/10 23:33:09


directes, sinó també indirectes (per mantenir un nombre elevat de ramats de bestiar dels quals que ens alimentem), i que la natura també hi contribueix. —Un dels títols dels seus llibres és Vora el mar broix: problemàtica ambiental del litoral mediterrani. “Broix”, segons el diccionari, vol dir ‘erm’; ens quedarem sense mare nostrum en un futur? Quines tesis hi defensa? —Per sort, la Mediterrània és un mar resilient (que vol dir que pot superar crisis ambientals notables, com recuperar-se després d’haver-se dessecat gairebé totalment fa cinc milions d’anys), que té mecanismes per eliminar els contaminants que hi aboquem. Però està rebent (com tots els mars del món) una forta pressió, a més de la contaminació des de la costa i des de mar obert: sobrepesquem els animals (peixos i altres) que ens serveixen d’aliment, alterem el seu litoral i els seus fons, especialment els propers a la costa, etc. El resultat total, que s’explica al llibre, és que li fem molt més mal del que ens pensem, però que el mar se’n sortirà, mentre que els que patirem serem nosaltres. Ja ho estem veient, això, amb l’augment d’episodis de tempestes, amb la proliferació de meduses, amb el descalçament de les platges, etc. —Com resumiria els problemes ecològics més grans de Catalunya i com dissenyaria les solucions? —Catalunya, com qualsevol país desenvolupat que no té gaire recursos en general i gairebé gens recursos energètics, es troba immersa en el dilema de subvenir les necessitats d’una població creixent amb recursos que provenen de tot el món, i que no només són cars, sinó que són cada cop més escassos. A més, volem un estil de vida (que és relativament nou) que exigeix cada cop més recursos (i implica cada cop més degradació de l’entorn). Les solucions cal cercar-les, doncs, en el camí de resoldre aquests problemes de base: no augmentar més la població; fer una explotació sostenible dels recursos (de tota mena, des dels energètics als alimentaris); acomodar el creixement econòmic a allò que és possible, no a allò que tots voldríem però que l’entorn f ísic i econòmic no permet; canviar, en definitiva, els valors que imperen en la nostra societat, que ens fan créixer més que no podem. Potser així s’hagués evitat el crac econòmic que encara estem patint i tindríem un entorn més amable i cuidat. —Quins són els problemes ecològics més importants contra els quals hauríem de lluitar els joves d’avui en dia? —En el plantejament dels problemes i les solucions que esmento en la pregunta anterior hi trobaràs la resposta a la qüestió. Els joves us heu de preguntar més sovint quins són els problemes de tota mena que ens sotgen, i quina és la causa remota, bàsica, dels mateixos. Sortir al carrer amb una pancarta demanant no sé què, encadenar-se a uns arbres per tal que no els tallin, etc,. pot ser molt interessant, molt engrescador, però potser no ajudarà realment a trobar la solució del problema ambiental. Com en tots els problemes d’aquest món, cal treballar des de la base i cercar la solució a distància i en situacions que poden no semblar gens relacionades. Simplificant-ho, és com subministrar analgèsics per fer baixar la febre a una persona que té una infecció. Si no se li cura la malaltia i només s’aborden els símptomes (com la febre) no la curarem; cal anar al fons, a la base del problema. Que la llei permet alguna malifeta ambiental? Cal treballar per canviar la llei. Que la gent ignora les beceroles (ecològiques, econòmiques, f ísiques, etc.) d’un problema ambiental? Doncs cal ensenyar-li aquestes coses bàsiques i, si no en coneixem l’entrellat, cal fer recerca i trobar-lo. Tot això vol esforç i dedicació, i sovint el jovent pensa que ja treballarà quan sigui gran, que la joventut és per gaudir-la i passar-s’ho bé; però és dif ícil passar-s’ho més bé que treballar pel país, fer recerca, ajudar a resoldre els problemes de tota mena que es plantegen en molts camps: medi ambient, salut, societat... Això sí que mola! Això sí que és una aventura que paga la pena de viure! Sandra Lara

21

espiadimonis5.indd 21

10/6/10 23:33:09


“Hi ha un problema: Us preparem per a un futur que no serà”.

ENTREVISTA A MARCEL CODERCH

Marcel Coderch (Olot, 1953), Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions i Ciències Informàtiques (1981) per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (el cèlebre MIT).. Va ser fundador i vicepresident de l’empresa tecnològica TechFoundries, SA. Actualment és vicepresident de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT). És també el secretari de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN) i membre del Capítol Català del Club de Roma. Des de l’any 2007 és conseller del CADS. Recentment ha redactat El Espejismo Nuclear: por qué la energía nuclear no es parte de la solución sino del problema, juntament amb Núria Almirón (en premsa per a Los Libros del Lince.). —Vostè és conseller del CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i membre de l’associació AEREN (Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics). Quins són els objectius i les funcions de cadascun? —El CADS és un departament que depèn de la Vicepresidència de la Generalitat i té com a missió assessorar al govern sobre els aspectes de sostenibilitat a tenir en compte en la seva tasca legislativa i executiva. És a dir, ens toca informar de tots els plans de la Generalitat en relació als possibles impactes medioambientals o d’altra naturalesa que puguin tenir conseqüències negatives per a la sostenibilitat ambiental, social o econòmica. AEREN, per la seva banda, és una associació privada que té com a objectiu estudiar la disponibilitat actual i futura de recursos energètics. És el representat a l’Estat espanyol d’ASPO (Association for the Study of Peak Oil), una associació internacional de geòlegs, científics i economistes que pensen que estem propers a assolir el màxim de producció mundial de petroli i que la societat s’ha de preparar per a un futur en què aquest combustible, avui vital per al funcionament de la societat industrial, serà cada cop més escàs i car.   —En el seu llibre El espejismo nuclear (Barcelona, 2008), vostè exposa diversos arguments que demostren la inviabilitat de les propostes pronuclears. Ens podria fer un resum dels més importants? —Des dels seus inicis l’energia nuclear ha tingut quatre problemes fonamentals: el cost, la seguretat, els residus i la proliferació militar. Cinquanta anys després, aquests problemes segueixen sense estar resolts. Si es tenen en compte tots els costos, directes i indirectes, l’energia nuclear, sobretot si hem de construir noves centrals, no és competitiva amb altres fonts de generació d’electricitat i, sobretot, amb mesures d’estalvi i eficiència energètica. —No són prou segures, les centrals nuclears? —Per molt segures que ens diguin que són, no és possible garantir que no hi haurà accidents molt greus, ja que sempre hi ha el factor humà, com en els accidents de Three Mile Island i Txernòbil, que resulten incontrolables. Per això, cap companyia d’assegurances vol cobrir la responsabilitat civil d’una central nuclear. Les conseqüències humanes i econòmiques d’un accident greu són tan elevades que només se’n pot fer càrrec l’Estat, és a dir, tots nosaltres. Les centrals, a més, en règim normal estan autoritzades a emetre quantitats importants de radioactivitat al medi ambient, les conseqüències de les quals per a la salut i el mediambient no són del tot conegudes ni se’n fa un seguiment estricte. A Alemanya, per exemple, s’ha detectat un augment del nombre de leucèmies en nens de menys de 5 anys més gran quan més a prop d’una central es viu.

22

—I els residus radioactius? —Els d’ alta intensitat i llarga durada són segurament el problema més greu que segueix sense tenir solució. Aquests residus s’han de mantenir aïllats de la biosfera durant més de 100.000 anys, altrament enverinaríem la terra i l’aigua. Com que no sabem què fer-ne, ara diuen que els guardarem en un MTC, un Magatzem Temporal Centralitzat els propers 60 anys i els deixarem com a llegat a les properes generacions que hauran de tenir-ne cura in secula seculorum. És una injustícia intergeneracional i també interterritorial per a la gent del territori que els haurà d’acollir qui sap fins quan. Els MTC no són la solució, sinó el reconeixement que en no tenir solució, l’única cosa que podem fer és embolcallar-los en ciment i deixar-los en herència als nostres fills i néts. Seguir generant residus sense saber què se’n haurà de fer per neutralitzar-los és una greu irresponsabilitat.

espiadimonis5.indd 22

10/6/10 23:33:10


—Ens queda allò de l’ús militar de l’energia nuclear... —En no haver-hi diferenciació entre l’ús civil i el militar, l’extensió del seu ús arreu del món provocarà una disponibilitat generalitzada d’armament atòmic en molts països amb el risc de convertir qualsevol conflicte local en una conflagració nuclear de conseqüències no controlables i terribles per a tot el planeta. Qualsevol central nuclear és una màquina de produir plutoni, un material del qual només en calen 5 Kg per fer una bomba com la que va matar més de 100.000 persones a Nagasaki. Una mil·lèsima de gram de plutoni inhalada és una dosi mortal per a una persona, i les centrals nuclears han fabricat ja milers de tones de plutoni; és a dir, milers de milions de dosis mortals si s’escampessin a l’atmosfera. —La seva posició no deu agradar a les grans multinacionals que pretenen fer negoci amb l’energia nuclear com a font d’energia... Jo penso que fins que tinguem una tecnologia nuclear que hagi resolt els problemes esmentats no hauríem de seguir construint centrals nuclears i que hauríem de fer un pla per anar tancant les centrals actuals. Aquest punt de vista però, no és compartit per les empreses; el seu negoci depèn del fet que segueixin funcionant les centrals i que en fem de noves per mantenir-lo i augmentar-lo. Crec, però, que els interessos comuns han de prevaler sobre els interessos particulars. —Darrerament s’ha parlat molt de la decisió del govern espanyol d’ubicar un cementiri nuclear en algun punt del territori. Creu que seria positiu per a Catalunya que finalment se situés a Ascó? —Els residus que hem generat forçosament s’han de guardar; altra cosa seria una irresponsabilitat. Ara bé, crec que el problema s’ha resoldre al mateix temps que es decideix què fer amb les centrals actuals, fins quan funcionaran, etc. El que no pot ser és que s’utilitzi la construcció del cementiri per dir que ja hem resolt el problema dels residus. Dit això, crec que Ascó no és el millor lloc per guardar-los per diferents motius. Primer, perquè és un terreny que es pot inundar i que no és del tot estable sísmicament; en segon lloc, perquè la gent d’aquella zona ja ha patit prou inconvenients amb la central nuclear i no és just que els condemnem a viure només del que els donaran a canvi d’acceptar una cosa que ningú vol a la vora de casa. Crec que els qui hem de patir les conseqüències dels nostres consums hem de ser els qui més consumim i, per tant, el magatzem amb els residus generats a Catalunya s’hauria d’ubicar prop de Barcelona per tal que tots siguem conscients cada dia del que fem. El que tampoc no és just és que Catalunya hagi de guardar tots els residus generats a l’Estat. Que cadascú guardi els seus, i en un lloc ben visible i proper als qui els generen. —Quant de temps de vida dóna a les centrals nuclears catalanes? —La vida de les centrals catalanes, suposant que no tinguin cap accident seriós, i esperem que així sigui, segurament esgotaran la seva vida tècnica de 40 anys (fins cap el 2025). El que passi després dependrà de com evolucioni la situació a nivell mundial. Ara es parla molt d’una “renaixença” nuclear, però jo crec que no tindrà èxit i que es frenarà per les mateixes raons que van aturar-la als anys 1980. El que hauríem de fer és preparar-nos per a un futur sense nuclears, perquè molt segurament aquest és el futur que ens espera. —Finalment, podria dir-nos quins són els problemes ecològics més importants contra els quals hauríem de lluitar els joves d’avui en dia?  —Els joves d’avui teniu un problema molt seriós: us estem preparant per a un futur que no serà. L’escola, la universitat, els mitjans de comunicació i tot el que us envolta està pensat suposant que els propers 100 anys seran com els darrers 100 anys: un període de creixement econòmic continuat i de consums creixents. Però no serà així, perquè s’esgotaran els recursos energètics fòssils dels que hem fruit i malbaratat construint una societat allunyada i contrària als principis bàsics de la Natura. Haureu d’aprendre a construir un sistema econòmic que no necessiti créixer constantment. perquè res que sigui f ísic pot créixer indefinidament en un món finit, i haureu d’aprendre a ser feliços sense augmentar constantment els consums materials, autolimitant-vos en un món de més de 8.000 milions d’éssers humans. Us queda un repte preciós: la construcció conscient i autolimitada d’un futur sostenible per a moltes generacions futures. Espero que algunes de les coses que hem desenvolupat en el darrer segle us serveixin, tot i que ben segur que haureu de renunciar a moltes altres per perjudicials i irresponsables. Penseu-ho bé: el futur ha de ser sostenible; si no ho és, no hi haurà futur per a l’espècie humana.

espiadimonis5.indd 23

Núria Miquel, 1r Batxillerat

23

10/6/10 23:33:10


The Heart Charte

LACARTA DE LA TERRA

(Fragments) La Carta de la Terra és una declaració de principis ètics fonamentals i principis pràctics. Més de mig segle després de la Declaració Universal dels Drets Humans, el juny de l’any 2000, es va presentar a La Haia una iniciativa amb el propòsit de conformar una societat més justa, sostenible i pacífica en el segle XXI. La Carta de la Terra, promoguda per la xarxa mundial Dia de la Terra (Associació creada el 1996, per impulsar i organitzar els actes de celebració anual del Dia de la Terra), ha de funcionar com un codi universal de conducta per guiar les persones i les nacions cap a un desenvolupament sostenible. És una crida a l’acció que afegeix noves dimensions significatives a tot el que ja s’ha expressat en acords anteriors i declaracions sobre medi ambient i desenvolupament sostenible. Per tal de desenvolupar i complimentar els esmentats principis, les nacions del món hauran de convocar, com a primer pas, una convenció internacional que presenti un marc legal integrat per a les legislacions i política actuals i futures en matèria de medi ambient i progrés sostenible. PREÀMBUL [S’hi exposa el moment crític del planeta Terra malgrat constituir tota la humanitat una sola família humana amb un destí comú. Cal, doncs, declarar la noistra responsabilitat devers les generacions futures. Per això aquest preàmbul exposa l’actual situació a partir de quatre punts: a) La Terra és la nostra llar i hem de preservar la seva capacitat de recuperació com un deure sagrat; b) La situació global de devastació ambiental, l’esgotament dels recursos i amenaça els fonaments de la nostra seguretat global; c) Els reptes futurs ens han de portar, enllà de satisfer les necessitats bàsiques, a disposar del coneixement i la tecnologia per proveir tothom i per reduir els impactes sobre el medi ambient; i, d) Compartim una responsabilitat universal per decidirel benestar present i futur de la família humana i del món vivent en tota la seva amplitud. L’esperit de solidaritat humana i d’afinitat amb tota vida s’enforteix quan vivim amb reverència el misteri del ser, amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l’ésser humà en la natura.]Justament per tot el que s’ha dit, s’ afirmem els principis interdependents següents, per a un sistema de vida sostenible, com a fonament comú amb el qual s’haurà de guiar i valorar la conducta de les persones, les organitzacions, les empreses, els governs i les institucions transnacionals. PRINCIPIS I . RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT DE VIDA 1. Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat a. Reconèixer que tots els éssers són interdependents i que tota forma de vida té valor, independentment de la seva utilitat per als éssers humans. b. Afirmar la fe en la dignitat inherent a tot ésser humà i.. 2. Tenir cura de la comunitat de vida amb enteniment, compassió i amor 3. Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques 4. Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures b. Transmetre a les generacions futures valors, tradicions i institucions que fomentin la prosperitat a llarg termini de les comunitats humanes i ecològiques de la Terra. Per complir aquests quatre compromisos generals, cal: I I . INTEGRITAT ECOLÒGICA 5. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial atenció a la

diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida. a. Adoptar, en tots els àmbits, plans de desenvolupament sostenible i regulacions que facin de la conservació ambiental i la rehabilitació part integral de totes les iniciatives de desenvolupament. b. Establir i salvaguardar reserves viables de la natura i la biosfera, incloent-t’hi terres verges i zones marines, per protegir els sistemes de suport a la vida de la Terra, mantenir la biodiversitat i preservar la nostra herència natural. c. Promoure la recuperació de les espècies i els ecosistemes en perill. d. Controlar i eradicar els organismes exògens o genèticament modificats que siguin perjudicials per a les espècies autòctones i el medi ambient, i prevenir la introducció d’aquests organismes perjudicials. e. Administrar l’ús dels recursos renovables com l’aigua, el petroli, els productes forestals i la vida marina de forma que no se n’excedeixin les possibilitats de regeneració i que es protegeixi la salut dels ecosistemes. f. Administrar l’extracció i l’ús dels recursos no renovables, com els minerals i els combustibles fòssils, de forma que es minimitzi el seu esgotament i no es causin greus problemes ambientals. 6. Evitar danys com a millor mètode de protecció ambiental i, quan els coneixements són limitats, procedir amb precaució. a. Prendre mesures per evitar la possibilitat de produir danys ambientals greus o irreversibles, encara que el coneixement científic sigui incomplet o inconclusiu. e. Evitar activitats militars que perjudiquin el medi ambient. 7. Adoptar models de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comú. a. Reduir, reutilitzar i reciclar els materials utilitzats en els sistemes de producció i consum i assegurar que els residus puguin ser assimilats pels sistemes ecològics. b. Actuar amb moderació i eficiència en l’ús de l’energia i basarse progressivament en les fonts d’energia renovable, com ara la solar i l’eòlica. c. Promoure el desenvolupament, l’adopció i la transferència equitativa de tecnologies mediambientals saludables. d. Assimilar tots els costos mediambientals i socials dels béns i serveis en el preu de venda i possibilitar que els consumidors puguin identificar els productes que compleixin les normes

24

espiadimonis5.indd 24

10/6/10 23:33:11


socials i ambientals més altes. e. Assegurar l’accés universal a una sanitat que fomenti la salut reproductiva i la reproducció responsable. f. Adoptar estils de vida que posin èmfasi en la qualitat de vida i la suficiència material en un món finit. 8. Impulsar l’estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l’intercanvi obert i una àmplia aplicació dels coneixements adquirits. a. Donar suport a la cooperació científica i tècnica internacional sobre la sostenibilitat, amb especial atenció a les necessitats dels països en desenvolupament. I I I . JUSTÍCIA SOCIAL I ECONÒMICA 9. Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental a. Garantir el dret a l’aigua potable, l’aire net, els aliments, la terra incontaminada, l’habitatge i el sanejament segur, assignanthi els recursos nacionals i internacionals que calguin. b. Capacitar tots els éssers humans amb l’educació i els recursos necessaris per garantir una forma de vida sostenible, i proporcionar la seguretat social i les xarxes de suport necessàries a aquells que no puguin sostenir-se per si mateixos. c. Reconèixer els ignorats, protegir els vulnerables, servir aquells que pateixen i proporcionar-los les possibilitats necessàries perquè desenvolupin les seves capacitats i segueixin les seves aspiracions. 10. Assegurar que les institucions i activitats econòmiques, en tots els àmbits, promoguin el desenvolupament humà de manera equitativa i sostenible. a. Promoure la distribució equitativa de la riquesa dintre de les nacions i entre les nacions. b. Augmentar els recursos intel·lectuals, financers, tècnics i socials dels països en desenvolupament i alliberar-los dels deutes internacionals onerosos. c. Assegurar que tot comerç doni suport a l’ús sostenible dels recursos, la protecció ambiental i les normes laborals progressives. d. Requerir les corporacions multinacionals i els organismes financers internacionals perquè actuïn amb transparència pel bé públic i fer-los responsables de les conseqüències de les seves activitats. 11. Afirmar la igualtat i equitat de gènere com a prerequisit per al desenvolupament humà sostenible i assegurar l’accés universal a l’educació, la sanitat i les oportunitats econòmiques. a. Assegurar els drets humans a les dones i les nenes i acabar amb tota violència en contra seva. b. Promoure la participació activa de les dones en tots els aspectes de la vida econòmica, política, civil, social i cultural com a sòcies iguals i de ple dret, decisores, líders i beneficiàries. c. Enfortir les famílies i garantir la seguretat i la cura de tots els seus membres. 12. Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que fomenti la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial atenció als drets dels pobles indígenes i les minories. a. Eliminar la discriminació en totes les seves formes, com les basades en la raça, el color, el sexe, l’orientació sexual, la religió,

la llengua i l’origen nacional, ètnic o social. b. Afirmar el dret dels pobles indígenes a la seva espiritualitat, coneixements, terres i recursos i a les seves pràctiques vinculades a una forma de vida sostenible. d. Protegir i restaurar llocs rellevants amb significat cultural i espiritual. IV. DEMOCRÀCIA, NOVIOLÈNCIA I PAU 13. Enfortir les institucions democràtiques en tots els àmbits i proporcionar transparència i responsabilitats en la governabilitat, participació en la presa de decisions i accés a la justícia. b. Donar suport a la societat civil local, regional i global i promoure la participació significativa de tots els individus i organitzacions interessats en la presa de decisions. c. Protegir els drets a la llibertat d’opinió, expressió, reunió pacífica, associació i dissentiment. d. Instituir l’accés efectiu i eficaç a procediments judicials independents i administratius, incloent- hi les solucions i compensacions per danys ambientals i per l’amenaça d’aquests danys. e. Eliminar la corrupció en totes les institucions públiques i privades. 14. Integrar en l’educació formal i l’aprenentatge al llarg de tota la vida les capacitats, els coneixements i les valors necessaris per a una forma de vida sostenible. 15. Tractar tots els éssers vius amb respecte i consideració a. Prevenir la crueltat amb els animals vigent en les societats humanes i protegir-los del patiment. b. Protegir els animals salvatges dels mètodes de caça, trampa i pesca que causin un patiment extrem, prolongat o evitable. c. Evitar o eliminar, fins on sigui possible, la captura o destrucció indiscriminades d’espècies. 16. Promoure la cultura de la tolerància, la no-violència i la pau f. Reconèixer que la pau és la totalitat creada per les relacions correctes amb un mateix, les altres persones, cultures i formes de vida, la Terra i el Tot del qual formem part. EL CAMÍ CAP ENDAVANT [La Carta acaba amb una mena d’esguard vers el futur com a conclusió perquè “com mai abans en la història, el destí comú ens crida a buscar un nou començament”. Així, ens demana un canvi de mentalitat i de cor, una responsabilitat universal, començant per aprofundir i estendre el diàleg global que va generar la Carta de la Terra. Les arts, les ciències, les religions, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, les empreses, les organitzacions no governamentals i els governs són cridats a oferir un lideratge creatiu. I encara fa: “Amb l’objecte de construir una comunitat global sostenible, les nacions del món han de renovar el seu compromís amb les Nacions Unides, complir les seves obligacions sota els acords internacionals actuals i donar suport a la implantació dels principis de la Carta de la Terra mitjançant un instrument internacional legalment vinculant sobre el medi ambient i el desenvolupament. Que el nostre sigui un temps que es recordi pel despertar a una nova reverència a la vida, la ferma resolució a aconseguir la sostenibilitat, i l’acceleració en la lluita per la justícia, la pau i la joiosa celebració de la vida”.] 25

espiadimonis5.indd 25

10/6/10 23:33:11


Una enquesta feta al nostre centre TU QUÈ FAS PEL MEDI AMBIENT? Vist que el dossier d’aquest número de l’Espi@dimonis està dedicat a l’ecologia, vàrem pensar de quina manera podíem implicar-nos-hi tots plegats i conscienciar els nos-tres companys i alumnes de l’escola de la situació en què ens trobem. I quina millor manera d’assolir-ho que la de convertir-vos en protagonistes? La proposta va ser la següent: passar-vos una enquesta. Així, doncs, la vam preparar i debatre a classe de periodisme i vam pensar que la mostra havia d’arribar a un curs de cada nivell: 3 ESO, 4 ESO, 1BATX i 2 BATX. En total, 120 alumnes. La teniu aquí al costat, amb la mitjana de respostes bones obtingudes. A més a més, vam atorgar 1 punt a cada resposta bona de les cinc d’1), de les tres darreres de la 6) i de la 7); 2 punts a 2); 3 punts a les bones respostes de 3), 4), 5), a les dues primeres de la 6), i a les de la 8), 9) i 10). En total, 35 punts atorgats a les bones respostes.

1) Saps per a què serveix cada tipus de contenidor? Groc: a) Cartró b) Envasos c) Vidre d) Rebuig e) Orgànic Blau: a) Cartró b) Envasos c) Vidre d) Rebuig e) Orgànic Gris o beix: a) Cartró b) Envasos c) Vidre d) Rebuig e) Orgànic Marró: a) Cartró b) Envasos c) Vidre d) Rebuig e) Orgànic Verd: a) Cartró b) Envasos c) Vidre d) Rebuig e) Orgànic 2) a) SI

Separes la brossa orgànica, plàstics, vidres i cartrons? b) NO c) ALGUNS (quins?)

3) Cada quan utilitzes el transport públic? a) Cada dia, menys caps de setmana b) Quasi cada dia c) Sovint d) Mai 4) Consumeixes aliments ecològics i naturals? a) Cada dia b) Quasi cada dia c) Sovint d) Mai 5) Cuides les plantes del teu ambient? a) Cada dia b) Quasi cada dia c) Sovint

d) Mai

6) A casa teva... Mentres et rentes les dents tanques l’aixeta? a) Sempre b)Sovint c) Quan me’n recordo d) Mai Quan no ets en una habitació tanques el llum? a) Sempre b) Sovint c) Quan me’n recordo d) Mai Apagues la televisió pel comandament o per l’aparell? a) Aparell b) Comandament Apagues l’ordinador o el deixes reposant? a) Apagat b) Reposant Gastes molta aigua o poca? a) Bany b) Dutxa 7) Si vas pel carrer, i has de llençar un paper, què fas? a) Cerques una paperera b) El tires al terra 8) a) 2

Quants mòbils has tingut? b) 3 c) 4 d) +4

9) Compres sovint coses prescindibles? a) Sí, moltes b) A vegades c) Poques vegades

d) Mai

10) Cada quan carregues el mòbil, ipod o mp3? a) Cada dia b) Quan es descarrega c) Quan hi penso d) Quasi mai

26

espiadimonis5.indd 26

10/6/10 23:33:11


1) b) enva-sos: 90% a) Cartró 86% d) Rebuig 86% e) Orgànic 83% c) Vidre 82 %

Si fem la mitjana sobre aquestes bones respostes, el resultats no semblen del tot dolents; això no obstant, n’hem inferit aquestes dades: • El 16,45% dels alumnes de 3r d’ESO, no tenen massa cura del medi ambient que ens envolta ni tampoc no fan gaire res per ajudar al planeta Terra. • El 16,57% dels alumnes de 4t d’ESO, no creuen que l’escalfament global sigui massa important com per alarmar-se.

2) 69% 3) 49% 4) 30% 5) 41% 6) a) 70% a) 84% a) 93% a) 75 % a) 64% 7) a) 95 % 8) a) 20 %

• El 16,02% dels alumnes de 1r de Batxillerat, els és igual el que pugui passar d’aquí uns anys. Només els importa el present i no prenen gaires mesures contra el canvi climàtic. • El 17,42% dels alumnes de 2n de Batxillerat creuen que ells no viuran el suficient temps com per tenir una mica d’iniciativa i lluitar a fi que els seus fills, i els fills dels seus fills, tinguin un planeta digne on viure. • El total de persones que “passa” del medi ambient és del 16,6%. Potser no us semblarà una xifra gaire elevada, però aquesta mitjana existeix. A primer cop d’ull és trist que de cada deu alumnes, més d’un i mig no es preocupi pel medi on viuen. I que la despreocupació pugi a 2n de Batxillerat. No és cap resultat estratosfèric, però cal pensar fins a quin punt som capaços de perjudicar les generacions futures. Tots necessitem de tots. Tots compartim un planeta viu en el qual volem seguir vivint, tant nosaltres, com les generacions que vénen. Si no tenim cura nosaltres del món que ens permet viure, qui en tindrà?

Maria Micó i Patricia Pujol

9)d) 61% 10)b 97%

27

espiadimonis5.indd 27

10/6/10 23:33:11


ENTREVISTA A JOSEP PUIG I BOIX “L’home no està pel damunt dels sistemes naturals” Doctor en enginyeria industrial —especialitat tècniques energètiques—, diplomat en Enginyeria Biomèdica i en Enginyeria del Medi Ambient, Ecologia i Gestió Ambiental doctorat en enginyeria industrial (UPC, 1982). Treballa com enginyer tant a la Universitat com a l’empresa privada; expert en energies renovables, especialment l’eòlica. Fundador, l’any 199, d’Ecoserveis, dedicada a la consultoria i a l’educació sobre energia i medi ambient (guardonada amb el Premi Solar Europeu 2004). Redactor, el 1979, de l’Informe CAMON (Coordinadora d’Ajuntaments per una Moratòria Nuclear). Des del mes de maig de 1995 fins el mes de juny de 1999 va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i va ser responsable de la Regidoria de Ciutat Sostenible, des d’on va liderar el procés per a l’adopció de la Carta d’Aalborg. Autor de molts llibres i articles, entre els quals Catalunya sota el perill de l’urani (1981), El Poder del viento (1982), Noves Tecnologies: Risc i Alternatives (1987), El Delicte Ecològic de la Central Tèrmica de Cercs (1989), Ecologisme: Aprenent a Rehabitar la Terra 1991), Energies Netes (1993), Condicions d’una Societat Ecològica (1994,) La Ciutat Sostenible 1997), L’energia a les ciutats: una reflexió i una guia d’acció 2001)... Ha participat a la Cimera de la Terra (Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament - CNUMAD), a la Cimera Verda Planetària, al Fòrum Global’92 i al Fòrum Internacional d’ONG (Rio de Janeiro, maig-juny 1992), on va actuar de negociador del Tractat d’Energia de les ONG. Ha participat també a la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (Johannesburg, estiu 2002), on va fer diverses intervencions en el marc del Fòrum Global dels Pobles. —¿Quines van ser les quatre o cinc millors fites de la seva tasca a l’Ajuntament de Barcelona quan va ser-ne regidor de sostenibilitat? —En primer lloc, l’Ordenança solar de la ciutat de Barcelona, que era una llei que obliga a tots els nous edificis que disposin d’aigua calenta solar. Això que, en principi tothom considerava impossible, no solament va ser possible a la ciutat de Barcelona, sinó a moltes altres ciutats i poblacions de Catalunya i de l’Estat, cosa que va fer possible que aquesta legislació s’incorporés al Código Técnico de la Edificación, avui vigent a tot l’estat espanyol. En segon lloc, escapçar quatre pisos a l’edifici novíssim de l’Ajuntament barceloní (era un edifici que no complia la normativa urbanística, tot i haver-se construït a l’època de l’alcalde Porcioles), a la plaça de Sant Miquel, i posar-hi una teulada solar FV, que juntament amb les pèrgoles solars FV de l’edifici nou, totalitzen gairebé 100 kW de potència. En tercer lloc, fer una demostració a l’abocador del Garraf, per recuperar gas d’abocador (que fins aleshores s’abocava a l’atmosfera), netejar-lo i comprimir-lo, per guardar-lo en bombones a pressió que van alimentar un cotxe de doble carburació (gasolina-gas) que va fer el trajecte Barcelona-Tolosa de Llenguadoc, sense gasolina i sense emissions de CO2 fòssil, simplement cremant el biogs recuperat de l’abocador. Això va fer possible que, des d’aleshores, el gas es recupera i es crema per fer electricitat. En quart lloc, demostrar en totes les plantes de l’edifici novíssim de l’Ajuntament que posant lluminàries eficients (de baix consum) es podia reduir el consum d’electricitat enormement respecte de les lluminàries convencionals. El projecte es va dur a terme i va demostrar que la inversió es podia amortitzar en molt pocs mesos (menys de 6). I una darrera: iniciar el procés de l’Agenda 21 local a Barcelona, que va ser seguida per tot un reguitzell d’A21 locals a moltes altres ciutats. —Quins van ser les dificultats o els problemes més grans als quals va haver d’enfrontar-se? —Crear el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, donat que el PSC va posar-hi totes les traves hagudes i per haver, bloquejant la seva creació fins a finals del mandat. La meva proposta era fer un consell independent de l’administració municipal, però finançat per ells i que fos copresidit per tres persones, una representant les ONG, una 28

espiadimonis5.indd 28

10/6/10 23:33:12


segona, representant les empreses i una tercera representant l’administració de la ciutat. Això mai no va ser possible, i el PSC va forçar que si es volia crear, havia de ser un organisme municipal presidit per l’alcalde. Solament va acceptar que la vicepresidència fos compartida per les ONG i les empreses. —Vostè és un defensor de les energies alternatives a l’energia fòssil; com veu l’energia solar a casa nostra? —Tot i que vaig estudiar per enginyer nuclear, aquesta tecnologia no em va acabar de convèncer mai. Com alternativa, vaig aplicar els meus coneixements al desenvolupament de les energies renovables, bàsicament el vent, i així vaig esdevenir cofundador de la cooperativa Ecotècnia, que va arribar a ser una de les empreses fabricants d’aerogeneradors més importants del món. L’energia solar ens ofereix l’oportunitat de modificar substancialment la concepció que tenim avui de generar i fer servir (consumir) energia. Avui generem energia de forma molt ineficient i a base de fonts d’energia no renovables i brutes. Cada gram/litre de combustible fòssil que es crema o cada gram d’U-235 que fissiona, deixen de ser disponibles per al futur. En canvi, fent servir la radiació solar per cobrir les nostres necessitats d’energia, per més que en captem, continua estant disponible pel futur. És a dir, que no consumim res! Un exemple evident és quan ens dutxem amb aigua calenta: si l’escalfem cremant gas natural, aquest deixa de ser disponible (l’hem cremat); en canvi, si l’escalfem amb el Sol, per més que captem la radiació solar , aquesta continuarà estant disponible en el futur (no consumim res, simplement captem i fem servir). A casa nostra encara es fa servir massa poc l’energia solar. La gent creu, erròniament, que és cara. Però avui es pot disposar d’aigua calenta solar, i fins i tot electricitat a partir del Sol, amb un cost inferior al d’un cotxe de mitjana cilindrada. L’única diferència entre una cosa i l’altra és: a) que un cotxe et durarà uns cinc anys i una instal·lació solar en pot durar més de 20; i b) molta gent té cotxe i massa poca energia solar. —Com ha viscut el pas de l’administració a l’empresa privada? —Jo mai no he estat un polític professional, ni vaig fer de la política la meva professió. Vaig entrar a la política quan ja portava força anys d’experiència professional com enginyer, i en acabar de la política municipal he continuat treballant d’enginyer, tot continuar fent altres menes de política. —Què es Ecoserveis i Eurosolar, que presideix, i quins objectius es proposen a curt termini? —Ecoserveis és una associació de professionals dedicada a l’educació, promoció, difusió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. Vegeu el que fem a <www. ecoserveis. net>. Eurosolar és l’associació europea per les energies renovables, l’objectiu de la qual és assolir la substitució completa de les energies fòssils i nuclears per les renovables. Vegeu el que fa a <www.eurosolar.org> —Segons vostè, contra quins cinc grans problemes ecològics hauríem de lluitar els joves d’avui? —No crec que es tracti d’enumerar problemes. Si fos així, la llista seria molt més llarga que cinc. El gran problema actual es redueix al fet que la societat que tenim es basa en una visió del món on l’home està per sobre dels sistemes naturals i es pensa tenir el dret de dominar-los. Per això la societat actual es basa únicament en l’aprofitament de recursos fòssils i minerals, que es consideren il·limitats tot i que no ho són. Això fa que tinguem una economia extractiva i destructiva molt poc eficient, que causa tota mena de desajustaments a la biosfera i els sistemes naturals que allotja i que pretén créixer permanentment en una planeta que és finit. El gran repte és transformar aquesta visió del món tot fent-ne néixer una de nova on l’ésser humà es consideri que forma part de la natura.

Helena Torrescasana i Carles Escòlies. 29

espiadimonis5.indd 29

10/6/10 23:33:12


Compreu menjar ecològic?

ENTREVISTA A IGNACIO PONS, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE “VERITAS”

—Quin objectiu us mou? —Que tothom que ho desitgi pugui tenir accés a la millor alimentació possible, el que en diem ‘menjar de veritat’ en contraposició al menjar que ens ofereixen la majoria de cadenes de distribució d’aliments, que no se sap massa bé què venen. Com li poden dir tomàquet fregit a un producte que té 27 ingredients? Com li poden dir pollastre a una carn que té més aigua que matèria seca i que prové d’un pobre animal que només ha viscut 6 setmanes? Com es poden distribuir productes transgènics? Com pot ser que, per estalviar-se uns cèntims, es distribueixin fruites i verdures que en ser produïdes han malmès el medi ambient? —És dif ícil obrir una botiga ecològica amb futur a Barcelona? —No és fàcil: el mercat és molt petit perquè encara hi ha pocs consumidors que es preocupen de veritat pel que mengen. Això fa que si vas a comprar productes per a la teva botiga hagis de demanar molt poca quantitat o et caducarà a la prestatgeria, i amb quantitats petites no s’aconsegueixen bons preus de compra. Nosaltres, en tenir ja 20 botigues, hem assolit un volum de compra que ens permet tenir bons preus... —I per això els preus dels productes ecològics són tan elevats? —En molts casos el procés de producció dels aliments és molt més car. Per exemple, per fer arròs convencional, primer plantes l’arròs, després aboques herbicides perquè no et surtin males herbes i després culls el gra. Tot això ho pot fer una persona a sobre d’una màquina en un matí. En l’arròs ecològic no hi pots abocar pesticides, així que, si et surten males herbes, t’has de pujar la vora dels pantalons i ficar-te dins del camp d’arròs a treure les males herbes a mà, una a una, i això són moltes hores i molts diners. Un altre exemple és el pa: una baguette convencional es pot fer en mitja hora, afegint llevats i millorants de la farina i formant les barres amb una màquina; nosaltres triguem 12 hores a fer una baguette artesana, ja que no posem llevats sinó que deixem fermentar la massa dos cops, tanta estona com calgui, i formem les barres una a una, a mà, i les servim sense congelar. Els productes no són comparables i malauradament sí que comparem els preus. —Serveix d’alguna cosa, enllà del negoci, l’obertura d’aquests comerços? —Estem molt orgullosos de poder oferir una alternativa alimentària a allò que hi havia fins ara, que no era alimentació de veritat. Altrament, a més de tota la clientela de gent sana (i ho és perquè els nostres aliments són més bons i més respectuosos amb el medi ambient), tenim també clients que malauradament pateixen alguna malaltia o intolerància alimentària (causada en molts casos per tota la química present als productes convencionals), que no tenen més remei que menjar productes ecològics i que, si no fos per cadenes com la nostra, no tindrien accés als productes que necessiten. En tercer lloc, l’agricultura ecològica està recuperant gent per a treballar al camp, ofici que s’estava perdent, ja que amb l’agricultura ecològica ser pagès torna a ser rendible. I, per últim, quanta més gent consumeixi aquests aliments, més productors hi haurà que s’hi dediquin i més camps es mantindran nets de productes químics i conservaran la seva fertilitat per a donar aliments també als fills dels nostres fills. —Tot són avantatges en els aliments ecològics? —Els aliments ecològics són més saludables perquè tenen més vitamines, proteïnes, minerals, antioxidants, etc. i no tenen res d’allò que es considera perjudicial (transgènics, pesticides, herbicides, plaguicides, hormones...). I són més gustosos, perquè contenen menys proporció d’aigua que els productes convencionals (els adobs químics fan que la planta absorbeixi més aigua i, per tant, creixi més ràpid) i aquests estan prohibits a l’agricultura ecològica. Així, els productes ecològics tenen més matèria seca, que és el que li dóna el sabor a l’aliment. Els inconvenients d’aquests productes és que són més 30

espiadimonis5.indd 30

10/6/10 23:33:13


costosos i, per tant, més cars. —Se’n controla el procés? —Sí, i per això estan més ben fets. O no es nota quan una fruita ha arribat al seu punt òptim de maduració a l’arbre davant de la que ha madurat a la càmera frigorífica? I són més variats. La biodiversitat és un valor que du a potenciar les varietats locals i es prohibeixi l’ús de llavors transgèniques. Nosaltres oferim 15 tipus de varietats de pasta diferents: pasta de farina blanca de blat, de farina integral de blat, semiintegral de blat, d’espelta, d’espelta integral, de kamut, de sègol, de mill, de quinoa, d’arròs, d’algues... —I resulten més respectuosos amb el medi ambient... —Sí, perquè no s’empra cap producte químic sintètic en la seva producció. El benefici és triple: menys emissions de CO2 a l’atmosfera (una granja de 100 hectàrees dedicada a la producció de blat estalvia anualment l’emissió de 47.600 Kg de CO2 a l’atmosfera només no fent servir fertilitzants químics), menor erosió del sòl i manteniment de la fertilitat del sòl i la biosfera: —S’abaratiran en un futur no llunyà? —Sí, sense dubte. De fet a les nostres botigues cada dia és més fàcil comprar. A data d’avui ja tenim quasi 400 productes marca Veritas, i el cert és que es venen més que bé perquè els nostres clients saben que tots els productes que comercialitzem sota la nostra marca són de la millor qualitat i tenen el millor preu. El mercat de productes ecològics a la resta d’Europa està a prop del 4% i aquí no arriba a l’1%. Això vol dir que, de mitjana, a Europa, de cada 100€ que es gasten en menjar, 4 es gasten en productes ecològics, i aquí no arriba a 1 euro de cada 100. No creiem que Espanya es posi a l’alçada dels països capdavanters d’Europa (Suïssa amb un 10%, Alemanya amb un 7%, etc.), però sí que pensem que ens podem posar a prop d’un país gastronòmicament molt similar al nostre com pot ser Itàlia (3’5%).

Patricia Pujol i Maria Micó

31

espiadimonis5.indd 31

10/6/10 23:33:14


PROPÒSITS DE LA FEDERACIÓ D’ECOLOGISTES DE CATALUNYA La Federació de Ecologistes de Catalunya sorgí com a procés de coordinació produït arran del debat de reflexió el 1996 sobre l’estat de l’ecologisme a Catalunya. Aquest procés es basa en tres punts: -Un llistat de faxos i adreces electròniques, per poder respondre tots junts en cas d’emergència; -Un espai informatiu conjunt dins de la revista per difondre el coneixement de totes les activitats dutes a terme; -La organització d’una trobada anual, aprofitant les Trobades Naturalistes. Totes les federacions vinculades han de tenir com a principals objectius la defensa del medi ambient i la salut de les persones. Han de ser independents i no poden estar vinculades a partits polítics, sindicats, empreses, consorcis, institucions públiques o organismes similars. Això no vol dir que no s’hagin d’adoptar determinades polítiques per tal d’un millor funcionament global.

La política energètica s’ha de basar en la gestió adequada de les fonts i del consum d’energia. Cal una gestió integrada dels recursos energètics que defineixi les necessitats de la societat en un marc de sostenibilitat i definició dels recursos energètics que els puguin satisfer amb el menor cost ambiental. De la mateixa manera que en el cas de l’energia, la política hidrològica s’ha de basar en la gestió de la demanda i en la gestió integrada dels recursos hidràulics. La protecció dels aqüífers, la granitització de la qualitat de l’aigua i protecció dels ecosistemes de ribera. Tradicionalment el litoral català ha estat un dels espais naturals menys protegits i ha sofert una forta degradació, cal corregir aquestes polítiques i adequar-les a una preservació real basada en la gestió integrada del litoral. S’han d’elaborar Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals per als territoris costaners com a eina per harmonitzar les planificacions urbanístiques locals. S’ha d’augmentar la seguretat en el transport marítim i cal controlar l’efectiu sobre tècniques i recursos pesquers. En referència al Medi Natural i la Biodiversitat, des de l’aprovació del PEIN l’any 92, s’ha fet poc més que una simple delimitació urbanística. Del pressupost d’inversió previst pel seu desenvolupament en els primers 4 anys només s’ha destinat una desena part en 8 anys. Cal, doncs, exigir l’aprovació 32

espiadimonis5.indd 32

immediata de l’Estratègia Catalana per a la Conservació de la Biodiversitat i de l’inventari de zones humides de Catalunya i aplicació de les reformes corresponents en els planejaments sectorials. És necessària l’aprovació dels Parcs Naturals que calgui. S’han de regular i adoptar mesures efectives per evitar la urbanització incontrolada de zones rústiques i boscoses.

Quant a la política de residus, s’ha de basar en l’aplicació real dels criteris de reducció, reutilització i reciclatge. S’han d’impulsar les activitats del Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta. Cal aplicar els recursos i mitjans necessaris per a l’aplicació de la Llei Reguladora de Residus i aprovar la Iniciativa Legislativa Popular per a la prohibició de la incineració. En els tema dels transgènics, els governs han de ser capaços de garantir la seguretat alimentària de la societat; per això caldria una moratòria en la comercialització d’aliments obtinguts a partir de transgènics i una implantació de nous cultius d’aquest tipus i, també, un etiquetatge obligatori en la comercialització d’aquests productes. És notori l’excés d’infraestructures a Catalunya i la manca d’una política de mobilitat respectuosa amb el medi i eficient energèticament. Per això, cal una Revisió del Pla de Carreteres amb criteris de sostenibilitat (emissions de CO2, impactes sobre els corredors biològics, etc.); la paralització de projectes de nova traça en tràmit; polítiques de foment del transport públic i una política de pacificació del trànsit a les viles i ciutats. També estaria bé obtenir ajuts municipals per a la implantació dels carrils bici en zones urbanes. El turisme és una de les claus de l’economia de Catalunya. Cal tendir, però, cap a un model de turisme sostenible. Per obtenir-lo, caldria l’establiment de la capacitat de càrrega turística i indicadors de sostenibilitat específics per als municipis turístics. Esdevé cada cop més necessària la integració de criteris d’eficiència i estalvi d’energia i d’aigua en les instal·lacions destinades al turisme així com criteris de reducció de residus i de reciclatge en la gestió d’hotels, càmpings, supermercats i mercats de zones turístiques i la regulació d’activitats turístiques i d’esbarjo en espais d’interès natural. Clàudia Ardid En aquest link es pot accedir a la pàgina web on apareixen totes les entitats que formen part de la Federació d’Ecologistes de Catalunya. http://aeec.pangea.org/aeec/docs/entitatsaeec.html 10/6/10 23:33:16


“Cal recercar la solidaritat i el màxim de justícia” ENTREVISTA A XAVIER GARCIA I PUJADES Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1950, és periodista i escriptor. El 1976 ja era redactor del diari “Avui” de temes ecològics, culturals i comarcals. Co-fundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes i de la revista “Userda”. Ha fet campanyes diverses, des de la que anava a favor dels Aiguamolls de l’Empordà fins a la contrària a les nuclears a les comarques de l’Ebre. El 1980 es va presentar a les priemres eleccions autonòmiques a la branca ecologista de Nacionalistes d’Esquerra. El 1979 rep el premi Xarxa d’assaig (juntament amb Santi Vilanova i Jaume Reixach) pel llibre El combat ecologista a Catalunya (Ed. 62), Premi Xarxa d’assaig. Entre d’altres llibres publicats, Supervivència 2000 (1983), El pantà de Rialb (1986), Devoradors de natura, devorats per l’artifici (1988), La Catalunya Nuclear (1990), La transició apassionada, crònica ecologista 1975-1980 (1990), Catalunya també té Sud (1997)...

—Per a vostè, quins creu que han de ser els cinc valors necessaris pels quals hauríem de lluitar els joves d’avui en dia? —L’honestedat, la sinceritat, una cultura integral, la cooperació i la independència, tot a la recerca de la solidaritat i el màxim de justícia. —Quina és la tasca que realitza un periodista ecològic? I com es realitza aquest tipus de periodisme? —Un periodista ecològic, en el fons, no és altre que aquell que procura fer veure la necessitat d’un nou acoblament, en les geografies de cadascú, de la Humanitat amb la Biosfera, amb tot allò que ens envolta. I aquell que denuncia, per tant, les nombroses destruccions —locals i generals— que, en nom del “progrés”, la “ciència” i la “tècnica” s’han comès, arreu del món, com a mínim durant un parell de segles.

i muntanyenques perifèriques. Les primeres han sofert la sobresaturació i les segones, el despoblament, i totes han tingut problemes ecològics, per excés o per defecte. L’actual “crisi” evidencia la magnitud d’aquest desequilibri de conjunt. —I com lluitar contra aquest estat de coses? —Vist el fracàs de les grans ideologies, no hi ha receptes màgiques per reconduir el gran desgavell; únicament se m’acut, en base a la cultura humanista i a les tècniques ecològiques, assajar noves formes socials en base al cooperativisme, produccions i consums adaptats a les realitats de la naturalesa, noves formes d’intercanvis econòmics i un urbanisme igualment adaptat, per tal d’anar canviant tants inconvenients generats pel gegantisme tecnològic, les concentracions urbanes i la degradació dels espais agrícoles i naturals.

—Què hauríem de fer els joves d’avui? —Els joves d’avui, segurament amb més dificultats de les que vam tenir nosaltres els anys setanta, sou, certament, com en totes les èpoques històriques, la punta de llança (al costat de la resta de la societat conscient i afectada) per anar fent aquest gran canvi de tendència, que serà lent i fet amb grans esforços, el primer exemple dels quals (encara que potser és demanar massa) haurien de protagonitzar-lo els polítics, els empresaris i els financers. Si per por, ignorància o interessos no ho fan, — Per a vostè quins creu que són els valors més el jovent, com ja està fent, ha de prendre la davantera. Arreu importants de Catalunya? de les comarques catalanes, hi ha multitud de problemes —El llegat cultural dels segles, fet de tantes civilitzacions; ecològics (que són també econòmics i humans) que necessiten el sentit de la mesura i de l’equilibri (fruit segurament del de la vostra implicació. contrast dels nostres paisatges entre el Mediterrani i el Pirineu); un fort sentit, igualment, de justícia i de revolta Laura Félez i Ariadna Piera contra els tropells i, per damunt de la política comunitària, un igualment fort sentiment d’independència i d’individualitat, fet que ha permès l’eclosió de l’art i la literatura. —Què és “Alternativa Verda”? —És una organització política de l’ecologisme català, que va crear-se el 1983 a La Bisbal d’Empordà, com a confluència de distints grups de l’ecologisme social i comarcal català, amb el suport del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, que un grup de professionals vam fundar a Barcelona, el 1977.

—Quins són els problemes ecològics més importants de Catalunya? —Crec que el repte principal és aconseguir el canvi de tendència a què s’ha conduït la societat catalana en els últims cinquanta anys, abocant-la a la concentració demogràfica, industrial i de consums en unes àrees geogràfiques molt determinades (litorals i metropolitanes) que han pogut créixer sense cap control a costa de regions agrícoles, fluvials

espiadimonis5.indd 33

33

10/6/10 23:33:16


Sabies que...? Per ser mínimament ecologista has de complir les 4 erres (RRRR), que fan referència a quatre processos involucrats amb els residus: Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Recuperar. “Sostenible” és una bona revista on line de la Diputació de Barcelona sobre ecologia; consulteu-la a: <http://www.sostenible.cat/>! Estrictament s’anomena canvi climàtic la modificació del clima en relació a l’historial climàtic a escala global o regional. Aquests canvis es mesuren a partir de difeernts paràmetres: temperatura, nuvolositat, precipitacions… El terme se sol usar impròpiament aplicant-lo només als canvis actuals i com a sinnònim d’escalfament global del planeta o canvi climàtic antropogènic com a producte de l’activitat humana capaç d’alterar l’atmosfera mundial. La complexitat del problema i les seves múltiples interaccions porten al fet que l’única manera d’avaluar-los sigui mitjançant models computacionals que simulin la f ísica de l’atmosfera i dels oceans; tanmateix, la natura caòtica d’aquests models els atorga una altra proporció d’incertesa. Segons Ramon Folch, socioecòleg i director general de l’Estudi Ramon Folch (ERF/Gestió i comunicació ambiental), “amb la biomassa dels boscos gironins es podrien fer funcionar fins a cinc centrals de cogeneració. Suposarien una potència instal·lada modesta, de l’ordre de 10-20 MW només (un 2% de la demanda local), però més valdria convertir aquesta llenya perillosa en una mica d’electricitat que en foc forestal. Suposarien una potència instal·lada modesta, de l’ordre de 10-20 MW només (un 2% de la demanda local), però més valdria convertir aquesta llenya perillosa en una mica d’electricitat que en foc forestal. Per al científic, hauríem de ser capaços d’abordar aquesta mena de reptes, en comptes d’únicament pensar en el cos de bombers...” Amb la mateixa adreça, <www.diba.cat/xarxasost>, el web de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es presenta ara amb un format renovat, més actual i amb més funcions de què disposava l’anterior versió. Neix amb l’objectiu de satisfer les expectatives i respondre als interessos i necessitats dels membres de la Xarxa, i amb la voluntat d’esdevenir una plataforma virtual de cooperació i intercanvi on els municipis troben un marc adequat per discutir els seus problemes, les seves inquietuds, les seves necessitats, les seves experiències, i promoure i dur a terme projectes d’interès comú en el marc del desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic. A Catalunya som més porcs que ciutadans (no és broma). Els excrements que produeixen se’n diuen purins. I contaminen més del que haurien de fer-ho. Segons el periodista José Luis Gallego, mentre l’organització mundial de la salut estableix el límit de nitrats per litre d’aigua en 50 mil·ligrams, a Osona moltes fonts superen els 450. Per tal de fer un reportatge sobre la contaminació per purins que pateix bona part del nostre territori, passà una setmana a Osona, una de les comarques més afectades del país, recorrent explotacions ramaderes de porcí, fonts clausurades, plantes de tractament i de valorització, rieres i rierols contaminats, camps de conreu saturats de “suc” (que és com anomenen allà dalt el purí). Parlà amb els amics del Grup de Defensa del Ter, amb gent que ha patit malalties greus associades al consum d’aigua amb excés de nitrats, amb veïns indignats per la pudor i la pèrdua de qualitat ambiental que etan patint des de fa anys, amb metges que no han volgut identificar-se… Però moltes converses les va haver de deixar off de record. 2009 ha estat un nou any rècord per a l'energia eòlica arreu del món: la potència instal·lada ha superat els 159.200 MW, dels quals 38.312 MW es van afegir l'any passat. De fet, l’actual tendència és que la potència eòlica global es dupliqui cada tres anys, sobretot gràcies a l’impuls que aquesta forma d’energia renovable està tenint a l’Àsia (que l’any passat va comptar amb el 40,4% de les noves instal·lacions), Amèrica del Nord (28,4%) i Europa, que després d’anys de lideratge ha caigut al tercer lloc amb el 27,3% de les noves instal·lacions. En qualsevol cas, les turbines repartides per tot el planeta ja són capaces de generar 340 TWh per any, l’equivalent a tota la demanda d’electricitat d’Itàlia, o el 2% del consum global. El BEI (Banc Europeu d’Invesions) , la Caixa de Catalunya i “la Caixa” signen un conveni per finançar el programa d’energia i canvi climàtic de la Diputació de Barcelona (500 milions d’euros per combatre el canvi climàtic a la província). En el marc del programa de reintroducció de falcó pelegrí iniciat a la ciutat el 1999, acaben de néixer tres noves cries d’aquesta espècie al niu del campanar de Sant Bartomeu a la Sagrada Família de Barcelona que ja es poden veure en directe a través de la càmera web instal·lada al seu niu, a través del web <El falcó a Barcelona>. Amb aquestes tres cries, ja són 54 les cries de falcó nascudes a la ciutat des que va començar el programa de reintroducció d’aquesta. 34

espiadimonis5.indd 34

10/6/10 23:33:17


Segons el DOGC, el Departament de Medi Ambient destinarà enguany 1 milió d’euros als ens locals per promoure accions de sostenibilitat. Prevenció del canvi climàtic, promoció de la mobilitat sostenible o millora energètica seran algunes de les accions subvencionades. ERF col·labora amb l'Ajuntament de Barcelona no només en el futur Zoo marí sinó perquè la ciutat opti a la Capitalitat Verda Europea. Des de 1972 la desertització ha crescut al món una àrea igual a totes les terres conreades de Xina i Nigèria juntes. S’han perdut prop 480 milions de tones de sòl fèrtil, una superf ície equivalent als conreus de l’Índia i França junts. El 65% de les terres que un dia van ser de conreu, avui ja no ho són. La meitat de les selves existents al món el 1950 han estat arrasades. Només en els darrers 30 anys s’han estassat 600 mil km2 de selva amazònica brasilera equivalent a les dues Alemanyes o a dues vegades el Zaire. És del tot injust que en l’actual ordre del capital mundial, el 20 % de la humanitat posseïm el 83% dels mitjans per viure (al 1970 era el 70%) i el 20% més pobre s’hagi de contentar amb només l’1'4% (al 1960 era 2'3%) dels recursos. Aquest cataclisme social no és ni natural ni innocent, sinó el resultat directe d’una despesa energètica inconscient en un tipus de desenvolupament que no valora les conseqüències de tot plegat sobre la natura i les relacions socials. Per a Leonardo Boff, teòleg de l’alliberament, “la lògica del capital com a mode de producció i com a cultura no deixa de ser la de produir acumulació mitjançant l’explotació (de la força de treball de les persones, tot dominant les classes, sotmetent els pobles i fent el gran pillatge contra la natura. Entre ecologia i capitalisme hi ha una contradicció bàsica. Un i l’altre es neguen frontalment. No es poden posar d’acord. I quan la lògica del capital assumeix el discurs ecològic, malament: o és per obtenir-ne lucre o per impossibilitar-lo, buidant-lo de contingut. El capitalisme no només vol dominar la natura sinó arrencar-li tot, depredar-la”. Segons el professor Ernest Garcia (Alacant, 1948), un dels màxims experts en ecologia, polítiques ambientals i desenvolupament sostenible, “hem sobre-passat els límits i se’ns ha acabat el crèdit”. Si segons l’ONU, el 2050 hi haurà 9.800 milions d’habitants, no es podria gestionar el planeta perquè a cada persona li pertocarien 0,7 hectàrees de terra cultivable. Amb això n’hi hauria prou per podrir una persona? Atès que ara necessitem més de 2 hectàrees, la resposta és clarament “No”. I afegeix que sort que estem en una recessió, perquè si hi hagués una reactivació econòmica que portés a una major demanda de petroli es podria arribar a la catàstrofe. Jared Diamond, professor a la Universitat de Califòrnia i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències i de la Societat Filosòfica dels Estats Units al llibre Collapse (2005), ara traduït al castellà, dóna exemples de societats que han desaparegut al llarg de la història mentre que d’altres, més adaptades al medi i gràcies al control del propi creixement, han sobreviscut. A Tikopia, petita illa al sud-est del Pacífic de 11.200 habitants, a més de diferents tècniques de contracepció, practicaren des de l’expulsió d’excedents a l’infanticidi passant pel suïcidi ritual. El doctor Joaquim Sempere (Barcelona, 1941), professor de sociologia de la UB i especialitzat en conflictes socioecològics, pronostica “greus regressions de la vida civilitzada” al seu llibre Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista i crisis ecològica. Per a ell el problema és no acceptar que hi ha límits perquè els recursos terraqüis són finits. “Som lo que sembrem” es una plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzadors d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

“Som lo que sembrem” Som lo que sembrem es una plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzadors d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya. 35

espiadimonis5.indd 35

10/6/10 23:33:17


EL RACÓ DE LA MEDIATECA A la nostra escola el respecte pel medi ambient forma part ja del dia a dia. Des de la mediateca contribuïm portant a terme accions com: •Mantenir els llums de les saletes grupals apagats si no es fan servir •Recordar als alumnes que els ordinadors s’han d’apagar una vegada acabin la feina. •Reciclar el paper en caixes destinades a aquest fi. •El paper que encara es pot fer servir per prendre notes, el tenim a l’abast de l’alumnat. •Reciclar piles usades mitjançant un contenidor proporcionat pel Departament de Medi Ambient. •Preparar material didàctic referent a l’eco-logia i posar-lo en coneixement tant del nostre alumnat com del professorat.

Us mostrem l’exposició que actualment tenim a la mediateca. Tot el material es pot deixar en préstec amb el carnet de l’escola.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA: Per als més petits:

§ BROWNJOHN, Emma. Salvar el nostre planeta: entre tots podem. Barcelona: Combel, 2007. § RAYO, Miquel.El planeta viu. Barcelona: Cruïlla, 2003 § Salvem la terra: guia visual del canvi climàtic. Barcelona: Beascoa, 2007. [Conté un cd-rom que és un videojoc del canvi climàtic.] § SCHKOLNIL, Saúl. Cuentos ecológicos. Madrid: Fondo de cultura económica, 1994. § THE EARTH WOKS GROUP. 50 cosas que los niños pueden hacer para salvar la tierra. Barcelona: Emecé, 1991.

Novel.la juvenil: § CHILD, Lauren. De quin planeta ets, Anna Tarambana?. Barcelona: Serres, 2001. § LORMAN, Josep. Mar Negra. Barcelona: La Galera, 2003. Novel.la d’intriga. § MARÇA, Vicent. Foc al gran recorregut. Picanya: Del Bullent, 1996. Novel.la de misteri sobre incendis forestals. § MARTIN, Andreu. Pops en un garatge. Barcelona: Columna, 1995. Novel.la de ciència-ficció sobre ecologia. § MASTERS, Anthony. Paradís infernal. Barcelona: Cruïlla, 1995. Novel.la de supervivència en indrets salvatges. § PRATS, Joan de Déu. Nàufrag. Barcelona: Barcanova, 2005. Novel.la d’aventures. § SEPÚLVEDA, Luis. Un viejo que leía novelas de amor. Barcelona: Tusquets, 1994. Vida dels indis d’Amèrica del sud. § SINGH, Vandana. Vacaciones en el Himalaya. Madrid: Siruela, 2007.

Llibres divulgatius: § LEAN, Geoffrey. Atles del medi ambient. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1991. § RUSELL, Peter. La tierra inteligente: El amanecer de la conciencia global. Madrid: Gaia, 1993. § Jóvenes por la sostenibilidad: 50 iniciativas a favor del medio ambiente. Madrid: Ecoembes, 2008. § Manual per comprendre. Cuidem la terra. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1996. § WALSH, Melanie. 10 coses que puc fer per ajudar el meu món. Barcelona: Molino, 2008.

Per als internautes:

36

o o o o

www.mini.mundi.com per als més petits, amb jocs educatius. www.bcn.cat/agenda21 per saber més de l’ecologia a les escoles. www.escolares.com.ar una pàgina sobre ecologia amb molts enllaços d’interès. www.ersilia.org/canvi_climatic pàgina recomanada per edu365.

espiadimonis5.indd 36

10/6/10 23:33:19


FEM ELS 100... Una ullada a l’edifici.

A l’article anterior ja vàrem dir que l’any 1912 es va traslladar el Real Colegio de Nuestra Señora de las Escuelas Pías, del Passeig de Gràcia al carrer Diputació 277. En aquell moment era simplement una casa de pisos de l’Eixample. Fins ara no hem trobat els plànols originals de les obres que es van fer a la casa per transformar-la en col.legi. Hi ha algun indici que ens pot fer pensar que uns plànols existents a l’Arxiu de l’Escola Pia puguin ser els originals del Col·legi de Diputació. Si més no, potser estem davant del que podria haver estat el projecte d’edifici, tal com el va pensar el P. Ramon Piera, que en va ser el primer Director i era Rector de la Comunitat escolàpia. Com devia ser aquell Col.legi originari? La Revista “El Calasancio”, de Vilanova, al número 56, amb data 27 d’octubre de 1912, es fa ressò del que deia el “Diario de Barcelona”, amb motiu de la benedicció del Col.legi, el dia 13 d’octubre de 1912: “...no parece sino que el nuevo edificio adquirido haya sido construido exprofeso para servir de Centro de enseñanza. Amplia escalera conduce hasta las habitaciones altas, la ventilación y la luz se enseñorean de las estancias...[...] no se ha perdonado mejora, por costosa que fuese que la higiene reclamara” La descripció és llarga. Només volem citar, per la seva curiositat l’al.lusió als WC: “Los retretes, dependencia descuidada en muchos establecimientos, y elemento que tanto contribuye a la sanidad de aquéllos, han perdido la instalación antigua para cambiar su colocación, siendo hoy inodoros, y montados con arreglo a los últimos modelos adoptados en los grandes establecimientos del extranjero.” No tenim dades de modificacions subtancials de l’edifici fins que en acabar la Guerra Civil, l’Escola Pia va comprar l’edifici del costat, o sigui el 275. Encara avui en dia, si us hi fixeu veureu que als passadissos del carrer Diputació, en els pisos segon, tercer i quart hi ha un esglaó. És el pas de la casa 275 a 277 o a l’inrevés. El mes d’agost de 1939, el P. Rector del Col.legi, P. Juan Mª Vives, va demanar aixecar dos pisos a l’edifici i va presentar els plànols a l’Ajuntament. L’any 1940, el mateix P. Rector va presentar uns plànols, signats per l’arquitecte José Mª Sagnier, per tal de fer obres en el número 275. Es tractava de modificar la planta i el pis principal per construir l’actual esglésiasala d’actes i posar en el pis primer (segon actual) cuina i menjadors. L’Ajuntament concedí l’autorització. Una cosa curiosa és la següent: som als anys immediatament després de la guerra i, per tant, d’un espanyolisme absolut; però els papers impresos en els quals es demanen les obres estan escrits en català, perquè s’aprofitaven els dels temps anteriors. No deixa de ser completament xocant veure l’expressió “Primer año de la victoria” en un paper imprès en català. L’any 1960, essent Rector el P. Luís Boronat Aragonés, es van fer unes obres molt importants al Col·legi. En el dossier que es presenta a l’Ajuntament es demana: Ampliació dels pisos cinquè i sisè i l’annex del terrat; modificació del hall i construcció de l’escala (així les escales queden tal com estan ara); reforma interior dels pisos primer, segon, tercer i quart; construcció de l’ascensor i muntacàrregues i reforma de la façana principal. L’arquitecte va ser el Sr. José M. Ros Vila i l’aparellador el Sr. Manuel Boira. Tot això es va fer sense interrompre les classes. Podem dir que amb aquestes obres es posa l’esquelet del que ha estat l’edifici fins ara. L’any 1982, amb la vinguda del COU Jaume Bofill al Centre i el posterior trasllat de la Comunitat escolàpia, es fan obres. Es tracta d’arranjar el soterrani per tal que pugui instal·lar-s’hi la biblioteca. Això comporta fer unes escales noves. Es fan modificacions a l’entresolat per fer-hi vestidors i oficines. Al segon pis, es posa la sala de professors i el punt de venda de material escolar i als pisos cinquè i sisè es fan classes i laboratori en el lloc on hi havia les habitacions de la Comunitat. Les modificacions posteriors han fet que la biblioteca passi al segon pis, tal com la tenim avui en dia, l’entresolat es converteixi en vestidors i dutxes; una part del primer pis s’hagi convertit en oficines, al temps que la direcció passava al sisè pis. Aquests canvis els considero anecdòtics, només acaben d’explicar com s’ha anat transformant el Centre. Voldria acabar aquest petit repàs a l’edifici, amb una consideració: l’educació és un procés que ens està comportant noves necessitats i exigint una actualització constant per estar al dia i respondre als reptes que planteja la constant evolució de la societat; però que té també una filosofia de fons. I si mirem bé com ha anat evolucionant el nostre Col.legi ens adonarem que aquestes dues premisses han estat presents en les diferents remodelacions que s’han fet del Centre i segurament estaran in mente de les que es faran d’aquí endavant

espiadimonis5.indd 37

Enric Sàrries

37

10/6/10 23:33:19


PUJADA A MONTSERRAT A PEU

Una aventura que vull tornar a repetir l’any que ve és la pujada a Montserrat. És veritat que costa una mica, però és molt divertida. Tot va començar el 16 d’abril. Després de reunir-nos a l’Escola i confirmar la nostra asistencia, vam agafar el metro fins a Montbau i allà va començar el camí a peu fins a Montserrat. A 2/4de 10 de la nit vam fer una aturada a Sant Cugat del Vallès. La parada va ser una plaça del centre; hi havia uns nens jugant a la pilota i tot era molt tranquil. Tots els de tercer d’ESO ens vam ajuntar a un parc per a nens petits i vam sopar, mentre els professors estaven en un bar i els altres repartits pel parc. La parada més llarga es va acabar i va continuar la pujada: 10 kilòmetres més fins a la pròxima parada. Per a cada aturada eren més o menys 3 hores de caminar, segons el ritme de cadascú: els més ràpids, que anaven al davant, havien d’esperar als últims i, per això, feien moltes pauses. En canvi, tots el qui anàvem al darrere no podíem descansar mai. En aquestes hores del viatge encara no estàvem cansats i tots anàvem cantant moltes cançons. La següent parada era a Les Fonts de Terrassa... Després d’aquesta aturada ja no cantàvem tant... Vam seguir caminant tres hores fins a prop d’Ullastrell; allà també vam menjar una mica. Les següents hores van ser les pitjors per a mi, perquè en aquesta aturada em vaig adormir i després, a la pujada, tenia molta son. Les següents tres hores mai no s’acabaven. Tots anàvem en silenci. La parada següent, a Olesa, va ser la millor, perquè vam esmorzar molta xocolata i, a més, aleshores ja cada parada era com un somni. Però els professors no ens deixaven dormir, sobretot el Luis. Eren (aproximadament) les set de la matinada i es començava a fer de dia. Després d’Olesa ja no caminàvem per la muntanya; ara era tot carretera fins a una entrada a la muntanya, on hi havia un camí llarguíssim que mai no s’acabava El vam anomenar “el camí d’Alícia al país de les meravelles” fins a un aparcament de cotxes, on molta gent ja no va continuar la pujada. Jo, però, estava decidida i el vaig continuar fent. El grup del Javi Manzanares era el més ràpid i ja estava dalt; en canvi nosaltres, que anàvem amb el Luis i amb la Teresa, anàvem molt més lents. Després de pujar un camí difícil i unes escales de dos quilòmetres, vam arribar a l’esplanada de Montserrat aproxi-madament a les 12 del migdia. Era molt bonica i plena de gent, però estava tan cansada que no la vaig veure amb gaire detall. Allà ens vam fer unes quantes fotos, vam dormir una hora i després vam tornar a Barcelona, primer amb el funicular primer, després amb el tren i, per últim, amb el metro. Vaig acabar el dia sota la dutxa i dormint viut hores seguides. Ara ens queda pensar en la pujada del curs vinent: us hi apunteu? Luisa Santos 3r ESO

Flaixos “La primera gran impressió de Roma: la Plaça del Vaticà de nit. Les enormes columnes ens envoltaven, la ciutat estava il·luminada. I nosaltres, petits i foscos, allà al mig.” Clara Hormigos

“El primer matí tot pintava estupendament crèiem que no tindríem cap mena d’impedim entrar ràpidament a l’increïble Museu del V Tot va canviar sobtadament. Ens varen fer e aproximadament una hora al vestíbul fins q de Barcelona va arribar l’indispensable seg l’escola”. Sergio Poza

“Recordo que les primeres caminade pesades, les cames no ens aguantave mil·lenàries o un objecte “x” qualse immens... Desig no sempre permès p consideració!”. Bernat Deu

“Nàpols i Pompeia van complementar la no manera. L’ambient mafiós de la ciutat napo atrapats eternament en un riu de lava, són i Laura Santafé

“Les nits a Roma són espectaculars i la Fon Després de la despesa de diners que alguns els porti la sort de tornar-hi... O el viatge h

38

espiadimonis5.indd 38

10/6/10 23:33:22


xos d’Itàlia

“Dos anys esperant amb espelmes la bella Itàlia, una setmana on tots els mals s’obliden i s’activa l’alegria. Molts moments inoblidables romandran al calaix dels nostres records i, a partir d’ara, cada tros de pizza, cada plat de pasta ens farà despertar la nostàlgia que sentim per aquell entranyable país”. Roger Pérez

“Riure molt i grans xerrades. Obrir una gran, i inoblidable, pàgina de les nostres vides. Mar: un viatge inigualable en vaixell. Arribar a casa amb la bossa plena d’experiències i amistats per sempre!” Pau Vall

“Recordo emotivament la tornada a Barcelona amb vaixell. Eren les sis de la tarda i des de coberta es veien els edificis de la nostra ciutat: la Torre Agbar, l’Hotel Arts, la Sagrada Família...”. Xènia Jové

endament bé, d’impediment per useu del Vaticà. varen fer esperar íbul fins que des nsable segell de

s caminades se’ns feien extremadament llargues i aguantaven en peus, així que tots els bancs, roques “x” qualsevol es convertien en un desig de seure e permès per les autoritats italianes... Quina poca eu

entar la nostra visita a la capital, i de quina iutat napolitana, així com aquells pobres homenets lava, són imatges que difícilment oblidarem.”

ars i la Fontana di Trevi, una meravella de l’arquitectura i una alegria per a la vista. que alguns van fer en forma de llançar monedes a les aigües de la font, espero que el viatge haurà estat poc rendible”. Andreu Vinyoles “Itàlia ha estat la calma que precedeix a la tempesta. Han estat uns dies per recordar que encara som uns nens amb ganes de passars’ho bé, tot i els nostres deures d’estudiant.” Albert Gordi “En definitiva, una formidable experiència surrealista, intensa de sol a sol i que, malauradament, ha durat el mateix que una bona pizza als restaurants de l’alegre Trastevere: dues fugaces queixalades!” Vicente Villegas

espiadimonis5.indd 39

“Suposo que fins que no has estat allà no ho pots entendre. L’impacte que un rep al veure el Coliseu, amagat entre les ombres de la nit, és gairebé tan gran com el monument en qüestió: enorme”. Amanda Ramajo “Els llocs i els moments són especials si les persones que els acompanyen fan que ho siguin. I Roma i aquest viatge sempre seran, per a mi, un lloc i un moment molt, molt especials. Persones magnífiques, 6 dies vivint un petit somni i records que quedaran per a tota una vida. Una experiència que segur que cap de nosaltres serà capaç d’oblidar.” Quim Miquel

39

10/6/10 23:33:24


ENTREVISTA A ÁLVARO CERVANTES Álvaro Cervantes és un actor català nascut l’any 1989 a Barcelona. Va estudiar batxillerat artístic al nostre centre mentre feia alguna cosa com a actor a la sèrie de televisió Abuela de verano, dirigida per Joaquín Oristrell i produïda per Televisió Espanyola. Després va començar la carrera de Comunicació Audiovisual. El primer paper important al cinema va arribar-li amb Sílvia Munt com a directora i guionista de la pel·lícula Pretextos. Encara que el film amb què Álvaro Cervantes va donar-se a conèixer va ser El juego del ahorcado (2008), amb Manuel Gómez Pereira com a director. —Com et sents despréés de fer dues pel·lícules tan psicològicament fortes i amb tant èxit als 20 anys d’edat? —Us agraeixo el que dieu de l’èxit, però no he fet tant; l’únic cert és que el que he fet ha estat amb molta il·lusió i moltes ganes. Crec que han estat pel·lícules amb una certa qualitat i amb una certa intenció. Tant per la part de Sílvia Munt amb Pretextos com per Manuel Gómez Pereira amb El juego del ahorcado m’han fet estar molt a gust i, per tant, he pogut treballar d’una manera molt còmoda, relaxada. Crec que és molt important en aquesta professió treballar des de la relaxació i jo he tingut molta sort de poder treballar amb gent tant propera. —També has treballat en televisió; voldríem saber on et sents més còmode, més a gust. —Crec que no és tan important el mitjà de comunicació sinó la història que s’està explicant. També és veritat, que a la televisió, perquè surti rendible, cal un altre ritme de treball i, per tant, de vegades no pots treballar com t’agradaria. No és tot tan acurat i tan fi, ja que, en el cinema hi ha més temps, possibilitats de més preparació, és un altre ritme. Encara que, per la meva banda, trobo que és bo tocar tots els mitjans i aprendre de cada un d’ells. A la televisió pots agafar molt d’ofici, molt de training, i això aplicar-ho al cinema també. Encara que tampoc tinc tanta experiència com per comparar televisió i cinema. —T’agradaria provar el teatre? —M’encantaria fer teatre, però encara no ha sortit l’oportunitat. Sí que he fet obres de teatre amb l’escola i com a tasca extraescolar, però tot en un nivell amateur; encara no he entrat en el món professional. M’agradaria molt, però crec que m’ha de convèncer molt la història per endinsar-me en un projecte d’un mes o més fent la mateixa obra. Tampoc no sé si tinc les eines necessàries. —Sílvia Munt, que t’ha dirigit, també va començar com a actriu; t’agradaria arribar a dirigir? —Sí que m’agradaria dirigir, perquè m’agraden les històries i trobar la forma d’explicar-les. Crec que l’actor quan actua està omplint i expressant una part de la història, però mai amb la plenitud que ho fa un director. El director ho explica des d’un punt més intel·lectual, més creatiu, mentre que l’actor ho fa més vivencial. Poder tenir una feina amb funció més creativa, que ho reculli tot, pot ser molt satisfactori. —Abans has dit que estaves en una escola de teatre; des de petit que tens aquesta vocació? —Sí; a mi m’agradaven molt els circs, els pallassos i coses així com de petits, que en cap moment les considero infantils, però m’agradava tot allò que podia passar sobre un escenari, com, per exemple, la màgia. Vaig començar amb un curs de l’escola i em va enganxar molt i bé; crec que en major o menor mesura li pot agradar a tothom. Es tracta de perdre una mica la quotidianitat i les formes per deixar-te emportar una mica més per l’impuls i tornar a ser nen. Quan els nens juguen a pares i mares, a cavallers i representant històries, el que fan és actuar. ‘Actuar’, una de les traduccions que té amb anglès és play, és a dir, és com un joc. I crec que és el que té de bonic aquesta professió: que estàs jugant mentre expliques una història.

40

—De vegades quan jugues a pares i mares és fàcil actuar perquè ja ho has vist de prop i en una part ho has viscut. Però, com et pots ficar en un paper dramàtic i fer-lo natural? Tens algun mètode? —El tema és entendre molt bé un personatge i el seu text. Parlar-ho molt amb el director; crec que la clau rau en el text, entendre’l molt bé i posar-te a la pell del personatge des de la comprensió. També l’experiència vital de cadascú fa que adoptis el paper i la manera d’un personatge, i no d’una altra. Evidentment, si algú ha de representar un paper en

espiadimonis5.indd 40

10/6/10 23:33:24


una història d’amor i no s’ha enamorat mai, haurà de recórrer a altres mètodes que no sigui la seva pròpia vivència. De fet és una feina molt global, encara que, al capdavall, ets tu el que estàs davant la càmera i en aquell moment no deixes de ser tu. Per tant, crec que això s’aconsegueix amb tot el conjunt, amb tot l’equip. És a dir, un actor no és res sense la feina de l’altre actor. Has d’estar molt en l’altre. És una feina d’observar i actuar responent el que està passant, prescindint del moment, el lloc o el personatge que et toqui. —Com ho has fet per destacar en una etapa on gairebé totes les pel·lícules estan protagonitzades per joves? —Això, de fet, no ho controla un mateix. L’únic que puc fer és lluitar per una feina, en el sentit de fer les proves i intentar ser el que busquen i fer creure al director de càsting que pots ser un bon actor per a aquell personatge. Un cop has fet això, ja no està a la teva mà. Fins ara, no he treballat tant com això, però en el que he treballat m’hi he implicat molt perquè m’ha il·lusionat molt. Espero seguir treballant així. —Com vas començar a entrar en aquest món i a poder accedir a càstings? —Vaig començar a primer d’ESO i, en canviar-me d’escola, vaig entrar en una acadèmia de teatre on vaig estar dos anys més i, quan era allà, s’anuncià un càsting i tots els de la classe hi vam anar. No ens van agafar, però vam quedar registrats a l’arxiu. Un any després em van trucar per Abuela de verano. Va anar bastant bé, em van agafar i , a partir d’allà, he anat treballant. Ara tinc un representant: faig el que em toca d’actor i ell és el que m’aconsegueix les proves i el que està relacionat amb la gent de l’entorn. Un director, quan necessita un tipus d’actor, el demana als directors de càsting que treballen per ell, i aquest busca el perfil que desitja. Contacten amb els representants i així tu pots acabar fent una prova. A poc a poc, han anat sortint feines que m’han interessat i he anat fent, però crec que es tracta d’un món on cal treballar amb molta calma. —Com et vas poder combinar els estudis amb l’actuació? Et van posar problemes a l’escola? —No. De fet, jo sempre he tingut molt clar que volia seguir estudiant i no de qualsevol manera sinó traient bones notes per la carrera que volia fer. Va coincidir a finals de l’ESO i no vaig tenir problemes perquè també jo procurava complir sempre amb els deures, els treballs, els exàmens…A més no faltava cada dia. Faltava bastant, quan estava enregistrant a Barcelona, però no cada dia Això em va facilitar molt les coses per poder tenir contacte amb els professors i amb els companys. I, a part, no és per voler quedar bé amb l’Escola Pia, però em van tocar uns tutors molt comprensius, un encant de persones. Em van donar moltes facilitats i jo també vaig procurar correspondre. Sempre he tingut al meu entorn gent molt comprensiva, que m’ha ajudat molt i ha entès la situació. Sempre he arribat a un acord i mai no he hagut de deixar els estudis de banda. —I, per tant, per a la teva professió, suposem que vas optar pel batxillerat artístic, oi? —Sí. Vaig escollir l’artístic quan encara era el bàsic, sense modalitat escènica ni audiovisual. Vaig fer el batxillerat artístic “bàsic” perquè hi havia un audiovisual, però canviaven dues assignatures i vaig preferir fer plàstica, dibuix… —Encara tens contacte amb altres companys de la classe? —Sí. Encara segueixo parlant amb bastants i tinc força contactes. Amb alguns ens veiem de tant en tant. —I ja per acabar, ens podries avançar algun projecte que tinguis a punt? —Ara he acabat una sèrie per Cuatro. Tracta de policies, intriga i misteri. Passa en un poble de la costa i cal investigar un cas denominat “Punta escarlata”, com es diu la sèrie. I he estat treballant amb molts actors coneguts com el “Guille” de “Los Serrano”. Álvaro Cervantes ens va rebre amb molt de gust, ens va tractar i respondre correctament. I després de passar una estona parlant de la seva vida tant professional com personal ens va permetre fer una fotografia on sortíssim tots tres.

espiadimonis5.indd 41

Aida García i Helena Torrescasana.

41

10/6/10 23:33:25


Entrevista a Gemma Nierga “UN PERIODISTA S’HA DE FORMAR CONTÍNUAMENT” Nascuda a Girona (1965) és exalumna de lEscola i llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB. Després de presentar un programa de cinema en l’emissora municipal de Ràdio Vilassar de Dalt i treballar a la Cadena 13 de Barcelona, es va incorporar a TV3 per presentar entre 1987 i 1989 el programa “Dit i fet”. El 1993 hi va presentar “Tres senyores i un senyor”, “Pares i fills” i “Tothom per tothom”. El 1995 va presentar a TVE el programa “El destino en tus manos” i més recentment “Hablando con Gemma” a Telemadrid. Durant 7 anys, Gemma Nierga va presentar a la cadena SER el programa “Parlar per parlar”, que va començar a emetre’s primer per a Catalunya i després per a tota Espanya. Quan van assassinar d’Ernest Lluc va tenir el coratge de sortir-se del guió per demanar que no es trenquessin els ponts de diàleg. Ara, dirigeix i presenta “La ventana” en aquesta mateixa cadena d’emissores. —¿Com definiries els anys que vas passar a l’Escola Pia?—Els definiria com uns anys determinants per la meva carrera, el meu futur i la meva personalitat. Ens donaven moltes classes de teatre, i això m’ha servit després per a la ràdio, ja que és una mica teatral. A l’Escola Pia em van educar i també em van donar eines per provar quina feina volia tenir a la vida. —Recordes algun professor en especial i per què? —De professors en recordo molts, però els que tinc més present són en Lluís Busquets, l’Eudald Forment i a la Maragda. —Em podries explicar alguna anècdota que recordis de la teva estada a l’Escola Pia? —I tant! Jo era una noia que li agradava molt xerrar, riure i, sobretot, fer riure les altres persones i hi havia una professora de Literatura que sempre em treia fora de classe. Era arribar, fer un petit somriure i treure’m fora. No dic que de vegades no tingués raó, però n’hi havia d’altres que, sense raó, també m’enviava al passadís, i em va arribar a suspendre Literatura per mal comportament. —Què és el que et va fer decidir a ser periodista? —Tot va començar quan jo anava a les Escolàpies. Un any em va tocar representar una obra de teatre d’un fotògraf que anava pel món i a mi em va semblar... senzillament fascinant…! Bé, la veritat és que vaig confondre una mica aquell fotògraf amb un reporter o un periodista però, des d’aquell moment que vaig fer l’obra de teatre, i va ser a 1r de BUP, sempre que ens donaven papers d’enquestes per demanar-nos què voldríem ser de grans, jo posava Periodista. —Si no ho haguessis aconseguit... —Seria professora. Sempre m’ha agradat molt estar amb nens i ensenyar-los qualsevol cosa, ja sigui parlar o ensenyar-los geografia o matemàtiques I si no hagués pogut ser professora m’hagués agradat ser ballarina o cantant... —Creus que et queda alguna cosa per fer en el terreny del periodisme? —Sí, em queda, i sempre em quedarà, el fet de no haver après a escriure prou. Sóc una persona que des de sempre, he tingut més aptituds per al periodisme dels mitjans audiovisuals (la ràdio, la televisió) que no pas plasmar el que estic explicant en un bon article. I això és el que m’hagués agradat aprendre..Però, a mi, sempre m’ha agradat més parlar que escriure. 42

espiadimonis5.indd 42

10/6/10 23:33:25


—Què és el que et fa sentir més realitzada en la teva professió, la TV o la ràdio? —La ràdio, sens dubte. Perquè la ràdio té molt a veure amb la meva manera de ser. La ràdio és un mitjà de comunicació molt àgil, ràpid i molt pràctic ja que, a la televisió, primer de tot has de preparar tot un seguit de coses perquè l’espectador entengui el missatge que li estàs donant; en canvi, a la ràdio, per a mi, tot és més fàcil. —De tots els programes que has fet al llarg dels anys, de quin tens millors records? —De Tres senyores i un senyor. Aquest programa el vaig fer a TV3 l’any 1993 i havíem de fer entrevistes a homes famosos. Aquest programa el feia amb la Fina Brunet i la Susanna Griso i ens vam fer molt amigues i va ser un programa que va funcionar a la perfecció; per això en guardo els millors records. —I, per acabar, què consideres que és el més important per ser periodista? —Tenir curiositat per tot. Mai no es pot saber on la feina de periodista et pot portar. Per exemple, jo vaig treballar en una revista d’agricultors i havia d’explicar un concurs de porcs o per què la patata pujava de preu… Però atès que, a mi, tot m’interessa, no vaig tenir problemes en fer aquests reportatges. També crec que un periodista ha d’estar constantment formant-se perquè la nostra feina no és acabar la carrera i dedicar-te a treballar; nosaltres cada dia ens estem formant. De vegades en el meu programa he de parlar de coses que no he sentit mai o que no em sonen de res, però, en arribar a casa, sento que he après alguna cosa nova o de profit i això, la veritat, em fa sentir molt bé. Gemma Resina,1r Batxillerat 3

43

espiadimonis5.indd 43

10/6/10 23:33:26


TAULES RODONES DE LITERATURA

¿Mai no has estat intrigat per saber tot allò que oculta un llibre que acabes de llegir i que no pots apreciar a simple vista? No t’agradaria aprofundir-hi? Des de l’assignatura de literatura s’organitzen “taules rodones” en les quals escriptors convidats vénen a presentarnos un llibre seu que els alumnes hem llegit prèviament. Ens parlen del procés creatiu, del perquè de la novel·la i de la seva experiència com a professionals en aquest àmbit, la literatura, desglossant-la en escriptura i lectura. L’última escriptora que ha vingut és Flavia Company, a la qual havien precedit Joaquim Pi Joan i David Nel·lo.

Company ens va parlar de la seva darrera producció: L’illa de l’última veritat, una aventura de pirates que amaga un dilema moral-ètic. Vam comentar la trama narrativa, els temes que se’n podien extreure i es va obrir un debat amb moltes intervencions. Van ser dues hores d’intenses converses i d’intercanvis d’idees que han deixat com a resultat una experiència enriquidora. Participa-hi! Tu pots fer que la literatura no sigui només teòrica, sinó també pràctica.

Jordi Argenter

Visita d’Asha Miró

Després de l’èxit del seu llibre La filla del Ganges, Asha Miró (nascuda a Shaha, un poblet proper a Mumbai, tot i que resideix a Barcelona des de 1974) va tornar a l’Índia el juny del 2002 per filmar-hi un documental basat en el seu llibre. Va ser un viatge emocionant perquè es va retrobar amb dues germanes biològiques tali com explica a Les dues cares de la lluna. La vam tenir entre nosaltres amb motiu de la festa de Sant Jordi d’enguany. —Què va suposar per a vostè La filla del Ganges? —Obrir el cor a la gent per explicar la meva experiència personal. Em vaig poder comunicar amb bona part dels lectors i va suposar un canvi per a mi. — Esperava que fos un best-seller com va ser? —No. Ens va sorprendre tant a mi com a l’editor. No s’ho esperava ningú. —Què opina de la festa de Sant Jordi? —És una de les més maques de l’any. Uneix una cosa tan fantàstica com la lectura i els llibres amb les flors, les

roses, que abraça l’estimació... —Ara a què es dedica? —Treballo a l’Ajuntament de Barcelona en relacions internacionals entre la nostra ciutat i d’altres de la resta del món. —Té algun altre llibre entre mans? —Acabo de presentar-ne un que es diu Rangolis de la meva infància. Els rangolis són dibuixos que fan les dones de molt petites, de generació en generació, i mitjançant el dibuix, demanen un desig cada dia... Anna Costa

Visita de l’escriptor David Nel·lo

David Nel·lo i Colom (Barcelona, 1959) és un escriptor i músic flautista català. Premi Andròmina de narrativa el 2006. Especialitzat en literatura infantil i juvenil, ha obtingut els premis Vaixell de Vapor (1995) per L’Albert i els menjabrossa, Enric Valor de narrativa juvenil (1998) per Peter Snyder, Cavall Fort de contes (1999), Columna Jove (2002) per L’aposta, el Ciutat d’Olot (2007) per Contrajoc i el Ramon Muntaner (2009)

Una jove inquieta va sortir de casa. En passar per davant d’una llibreria va alentir el pas per poder mirar l’aparador sense aturar-se del tot. Li va cridar l’atenció un llibre que havia caigut de l’expositor i, com que ningú no se n’havia preocupat, s’havia quedat a terra mostrant la contraportada. No va dir-ho a ningú; va pensar que potser així algú s’aturaria a imaginar-ne el títol o la fotografia del davant. El que sí que havia llegit era el nom de l’autor: David i prou, mai no es fixava en els cognoms. Va imaginar-se’n la cara i la veu. Escrivint amb ploma i en fulls blancs, per una sola cara. Va passar per davant de l’escola, on segur que havia anat o aniria a fer alguna xerrada. Els joves s’haurien preparat preguntes i ell respondria animat. Així és com ens va explicar l’escriptor David Nel·lo — amb qui vam parlar el dia de la nevada del seu llibre juvenil Contrajoc i del fet d’escriure— que s’havia de començar una novel·la o qualsevol història. D’una manera indirecta,

donant voltes abans d’arribar allà on volíem per tal de fer-la captivadora. Va dir-nos que tots els temes ja han estat tractats, perquè en realitat n’hi ha pocs (l’amor, la mort, la soledat, el fet de realitzar-se...) i, per tant, el que és important en literatura és ser capaç d’enfocar-los d’una manera original. Considerava que l’anècdota de fins i tot les millors obres és absurda; el que els fa bons, com sap qualsevol estudiant de literatura, és “com” es diuen les coses. És valuós per si mateix saber dir les coses de manera bonica, ja que no podem pensar només en allò que és útil o necessari, ni tan sols bo o veritable. Va donar molta importància a llegir per formar-nos com a persones i ens va recomanar que seguíssim un autor quan ens agradés. Pel que fa a la vida d’un escriptor, va explicar-nos que no és diferent de la de qualsevol altra persona, només que sovint es barrejaven al seu cap la realitat i els personatges dels mons que imaginava. Va ser una experiència interessant per contrastar la nostra visió de la literatura amb la d’un escriptor.

44

espiadimonis5.indd 44

10/6/10 23:33:26


L’ILLA DE L’ÚLTIMA VERITAT

Flavia Company Navau (Buenos Aires, 1963), escriptora, periodista i traductora, viu a Barcelona des de 1973. Toca el piano, és llicenciada en Filologia Hispànica i imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonés. Barcelonés. Entre els seus llibres de relats, destaquen Con la soga al cuello, Género de Punto y Viajes Subterráneos. Entre les seves novel·les, Nélida, Círculos en acíbar, Saurios en el asfalto, Dame placer, Ni tú ni yo ni nadie, Metal cor, La mitad sombría i L’illa de l’última veritat.

“Hi ha secrets amb què es pot viure, però amb què no es pot morir”. Amb aquesta frase Flavia Company ens intriga per tal que obrim la seva darrera novel·la, L’illa de l’última veritat, i no la deixem fins al final. Així va ser a la nostra escola quan, a classe de Literatura, van proposar-nos d’arraconar uns dies els clàssics per deixar espai a la modernitat. Es tractava de llegir el llibre i, després de preparar-ho una mica entre nosaltres, obrir un debat o simplement xerrar sobre les qüestions en què ens havia fet pensar l’obra amb la mateixa autora. Flavia Compnayva arribar oberta a les nostres impressions, però aviat i, en repetides ocasions, ens vam intercanviar els papers: ella estava interessada en la nostra visió del món, i ens va plantejar algun dilema que ens va fer rumiar. La seva narració anava més enllà d’unes aventures de pirates, ja que si es volia s’hi podien trobar temes ben actuals i presents en el pensament dels joves. La conversa va anar derivant cap a aquests. Vam parlar sobre la confiança, la solidaritat, el fet que existim en relació amb els altres i no per nosaltres sols i, fins i tot, del romanticisme i de les il·lusions del món d’avui en dia. Va ser una estona on vam poder expressar i escoltar els nostres pensaments i contrastar-los amb els d’una persona que ens va impressionar per tenir unes idees tan clares i ser força diferent dels adults a què estem acostumats. Júlia Colom, 2n Batx

“Sortosament, hi ha gent que mereix tota la nostra confiança” ENTREVISTA A LA FLAVIA COMPANY —Quines van ser les teves primeres experiències amb l’escriptura ? —Primer, com a lectora apassionada. La literatura va ser un món que em va fascinar i al qual vaig voler pertànyer de ben petita.

—Sí, crec que, sortosament, hi ha gent que mereix tota la nostra confiança.

—I et vas posar a escriure? —Sí, vaig escriure des de la meva adolescència. Primer alguns poemes, després, contes i un diari… Finalment, als disset anys, una novel·la breu, que va ser la primera que vaig publicar.

—Com explicaries la relació entre la lectura i l’escriptura? —En tot bon lector o lectora hi ha un possible escriptor o escriptora. I no hi ha dubte que en un gran escriptor o escriptora existia abans un lector grandiós.

—Segueixes sempre la mateixa metodologia? —No. Cada llibre requereix la seva tàctica.

—Què recomaries a algú que es vol dedicar a escriure? —Quines aptituds creus que ha de tenir un bon —Que ho faci si en té vocació, si s’ha de convertir en un estil de vida i si entén que la compensació per escriure és, escriptor? —Honestedat, paciència, humilitat i capacitat de resistència sobretot, escriure.  i treball. I també dots d’observació i d’imaginació. I la principal: tenir alguna cosa a dir. —Com vas fer L’illa de l’última veritat? —Primer vaig estudiar el lloc on s’havia de desenvolupar la història (fauna, flora, clima,etc.). Tot seguit vaig fer un esquema molt detallat de la trama. Finalment, quan ja tenia acabada la novel·la al cap, em vaig posar a escriurela. —Al llibre, dues persones que conviuen en una mateixa illa; confiaries la teva vida a una altra persona? 45

espiadimonis5.indd 45

10/6/10 23:33:27


ENTREVISTA A BERNAT DEDÉU, DE LA FILOSOFIA AL PERIODISME Va estudiar a l’escola Pia de Nostra Senyora des de 1990 fins el 1994. “Més o menys; sóc un desastre pels anys, i més si fa tant de temps”, afirma. Compaginava l’estudi amb la pràctica del seu esport favorit, l’esgrima, que encara exercita regularment, i del que va arribar a ser set vegades campió de Catalunya, en l’especialitat de Floret Masculí. Acabat el batxillerat, va estudiar Filosofia a la UB. Guanyà una beca de La Caixa i se n’anà un temps a Nova York, des d’on col·laborava en programes de ràdio d’aquí, per complementar el sou de la seva beca. Ara, el podem llegir a l’”Avui” i es dedica a fer d’opinador i periodista a Ràdio Barcelona, RAC1 i Catalunya Ràdio; ha treballat amb tots els “grans” de la comunicació a Catalunya (Xavier Bosch, Xavi Freixas, Gaspar Hernàndez...). Abans del batxillerat, inicià la llicenciatura de Professor Superior de Guitarra Clàssica a l’Escola d’Arts Musicals Luthier (Barcelona). Encara segueix tocant la guitarra; sense públic ni auditoris, però la toca! —Com et vas sentir durant els teus anys d’estudi al nostre centre? —Van ser els millors anys de la meva vida. M’ho vaig passar molt bé i en tinc molts bons records. —Durant els teus temps d’estudiant, eres un noi que la “liava” molt o eres un alumne pacífic i exemplar? —Podia ser molt tranquil i, de vegades, molt comediant. Mirava de treure bones notes, però també m’agradava passarho bé. Moltes de les “empollones” de la classe van acabar malament: estudiar molt no sempre és garantia d’èxit. Sobretot, has d’estudiar bé, gaudint i aprofitant el present. —Alguna anècdota durant els teus anys a l’escola? —Recordo que a “2n de COU” em vaig presentar als premis literaris de Sant Jordi. Els vaig guanyar tots, excepte el de poesia castellana. Aquest el va guanyar un altre noi, amb el qual encara hi mantinc el contacte. —Algun professor en especial, per algun motiu? —Al Lluís Busquets, perquè em va ensenyar a escriure. També tinc molts bons records d’en Joan Ferran i l’Emili Boronat, professors de filosofia, l’especialitat a la que he dedicat tota la meva vida. —Intenta definir en cinc paraules la teva estada a l’escola. —Intensa, inoblidable, divertidíssima (vaig riure molt!) i dura. Definitivament, des del punt de vista emocional, molt intensa. —Quin tema vas escollir per a fer el Treball de Recerca? —Doncs, per sort, no en vaig fer. Llavors, afortunadament no havíem de fer aquestes “bajanades”. —Mantens relació amb antics companys de l’escola? —I tant! Amb la colla de COU de sempre. Els amics més importants els conservo i ens veiem de tant en tant. —Quan et va tocar escollir el teu futur, tenies clar a què et volies dedicar? Qui et va ajudar a escollir? —Realment no sabia què fer. La gent té instints però, encara ets massa jove per escollir què vols fer. Al final vaig anar a la Universitat de Barcelona a estudiar Filosofia, que era el que menys s’assemblava a un professió. D’allà, amb una beca de la Caixa, vaig poder sortir a fora a estudiar i vaig anar a raure a la millor ciutat del món, Nova York. —Ets filòsof, músic, i ara exerceixes com a periodista. Quines de les tres coses t’agrada més? I per què vas decidir-te per elles? —Descaradament, m’agraden molt més la filosofia i la música. El periodisme em serveix per a menjar. Si em traguessin la música i la filosofia, no sé que faria, segurament acabaria saltant per la finestra de casa!

Patrícia Pujol i María Micó

47

espiadimonis5.indd 46

10/6/10 23:33:28


REFRANYS D’AHIR I D’AVUI

Es tractava de fer refranys bilingües d’ahir i d’avui. Per llegir ...cf. el núm. 4 de la revista. (De res....). Ah, seguim fent refranys els de la classe de Redacció i Periodisme de 1r de Batxillerat. SINONÍMIA BILINGÜE

AHIR

AVUI

Tot bon català [té fred després de dinar.] s’ha manifestat per l’Estatut. Todo castellano fino [después de comer tiene frío.] es una honrosa excepción. Pagant [Sant Pere canta.] fiances, surts de la tàvega. Dádivas [quebrantan peñas.] compran procesos. Si els ulls no ho veuen, [el cor no se’n dol.] cartera que et pispen. Ojos que no ven [corazón que no siente.] pies que pisan mierda. Qui del llop parla [a prop li surt.] és un ecologista. En nombrando al ruin de Roma [pronto asoma.] piensa en Berlusconi. Qui al cel escup, [a la cara li cau.] fa de contrapluja. Quien escupe al cielo [le cae el gargajo] acaba la saliva . Quants més serem [més riurem.] menys espai. Cuantos más corramos [mejor.] antes llegará alguno. Qui es vol fer passar la gana [amb pa somnia.] demana un aperitiu. A falta de pan [buenas son tortas.] un buen cubata. On hi ha pèl, [hi ha alegria.] el perruquer no ha escombrat. Donde el pelo abunda, [la marabunda.] depilación láser. Infortuni en el joc, [bona sort en l’amor.] perds bous i esquetlles Manos frías, [corazón ardiente.] cómprate unos guantes No es pot dir blat [fins al sac i ben lligat.] fins a tenir la nota. Con el cuento de la lechera [ya no se yerra.] negocian Cajas y Bancos. Al pot petit [hi ha la bona confitura.] hi cap poca cosa. Perfume bueno [viene en frasco pequeño.] está carísimo. Els diners [no donen la felicitat.] la compren. Quien a buen árbol se arrima [buena sombra lo cobija.] buen rayo le cae encima. La primavera [la sang altera.] porta al·lèrgies. La ocasión [la pintan calva ] es querer y no poder. Home de molts oficis [pocs beneficis.] té pluriocupació. Cuando hay hambre [ no hay pan duro. ] lo mejor és comer. A bord una dona? [Veurem si és bona....] Festa assegurada. ¿Una mujer a bordo? [¡Partida serrana!] ¡La madre del cordero! La veritat [us farà lliures.] costa de creure. La verdad [da libertad.] es un simple criterio filosófico. Davant de la dificultat [cal fer el cor fort.] cal fer l’anguila. A mal tiempo [buena cara..] coge el paraguas. Aigua a l’agost? [Safrà, mel i millor most.] Ni platja ni festa ni res. Agua que no has de beber [déjala correr.] que no te coja. A grans mals [grans remeis.] poca vida. En perro viejo [todo son pulgas.] radica la sabiduría. A carn dura [dent aguda.] no hi ha qui s’ho mengi. Casa de tócame Roque, [merienda de negros ] clase con zafarrancho. Casa amb vell [no hi falta consell.] tot fa olor de medicines. Donde manda capitán [no manda marinero.] motín a bordo. Com més alt, [més animal] més torticoli. Cuanto más grande [más corto de alcance.] más colesterol Barca vella? [Tothom en fa estella.] No hi pujaria. A la luz de la vela [no hay mujer fea.] ahorras alectricidad

Helena Torrescasana, Patrícia Pujol, Maria Micó, Núria Miquel , Claudia Ardid, Aida García, Laura Félez 48

espiadimonis5.indd 47

10/6/10 23:33:28


espiadimonis5.indd 48

10/6/10 23:33:49

Revista 5  

Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora, Carrer Diputació 277, Barcelona. Número 5 any 2010

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you