Page 1


PROGRAMA Rèquiem en sol menor Domenico Cimarosa (1749-1801)

Introitus                                                                    Introitus Kyrie

Cor

In memoria aeterna

Cor

Dies irae Tuba mirum   Mors stupebit Judex ergo Rex tremandae majestatis  Recordare   Ingemisco, tamquam reus Preces meae Inter oves Confutatis Oro supplex               

Cor Soprano Cor Alto Cor Soprano i Alto Soprano i Cor Soprano Soprano Baix Alto

Graduale

Sequentia

Lacrimosa Offertorium

Cor                      

Solistes i Cor

Domine Jesu Christe Hostias

Solistes i Cor Solistes i Cor

Agnus Dei et Communio Lux aeterna

Solistes i Cor Cor

Sanctus Cor Benedictus Soprano i Cor Agnus Dei et Communio                            


PREÀMBUL UN VIATGE, UN RÈQUIEM L’any 1787 Cimarosa va anar convidat a Sant Petersburg a través del Duc de Serra Capriola, el ministre de Nàpols i Sicilia acreditat a la cort de Caterina II, arribant a la ciutat el 2 de desembre d’aquell mateix any. Només deu dies més tard moria la Duquessa de Serra Capriola, esposa del seu patró, i Cimarosa va compondre ràpidament per al seu funeral el Rèquiem en Sol menor. Es tracta d’una composició singular. La música de Cimarosa, ja sigui sacra o profana, és un reflex de la seva personalitat: està impregnada de serenitat. De vegades assoleix la serietat, altres captura un moment de melangia, però mai hi ha una besllum de dolor. El Rèquiem no constitueix una excepció: no hi ha dolor, per no dir ja desesperació, sinó tan sols consol en la certesa de la vida eterna. La música és portadora d’una gran dignitat. Els ritmes puntejats recorden el destí que ha determinat el moment final del nostre periple per la Terra. Les melodies ens duen a la ment Mozart, el compositor que, segons els gustos de l’època, era considerat un geni menor que Cimarosa, tot i que aquest considerava a Mozart el més gran de tots els músics.

“Cimarosa és el més gran dels poetes musicals italians de l’amor” (Stendhal)


TEXT I TRADUCCIÓ Requiem aeternam dona eis, Domine,
 et lux perpetua luceat eis. Te decet hymnus, Deus, in Sion,
 et tibi reddetur votum in Jerusalem.
 Exaudi orationem meam,
 ad te omnis caro veniet. Requiem aeternam dona eis, Domine,
 et lux perpetua luceat eis.

Dona'ls el repòs etern, Senyor,
 i que la llum perpètua els il·lumini. Et canten himnes a Sió, oh Déu, i t'ofereixen sacrificis a Jerusalem.
 Escolta la meva oració;
 a tu han de venir tots els mortals. Dona'ls el repòs etern, Senyor,
 i que la llum perpètua els il·lumini.

Kyrie eleison.
 Christe eleison.
 Kyrie eleison.

Senyor, tingueu pietat.
 Crist, tingueu pietat.
 Senyor, tingueu pietat.

In memoria aeterna erit justus ab auditione mala non timebit. Absolve, Domine, Animas omnium fidelium defunctorum ab onmi vinculo delictorum. Et gratia tuillis succurrente mereantur evadere judicium ultionis et lucis aeternanae beatitudine perfrui.

En el record etern restarà el just, qui no tingui una mala reputació. Absol, Senyor, les ànimes de tots els fidels difunts del lligam dels seus pecats. I que pel vincle de la teva gràcia mereixin evitar el judici de la divina venjança i gaudir de la felicitat de la llum eterna.

Dies irae, dies illa
 solvet saeclum in favilla,
 teste David cum Sibylla. Quantus tremor est futurus,
 quando judex est venturus
 cuncta stricte discussurus.

Dia d'ira, aquell dia
 en què el món serà reduït a cendres
 com ho van pronosticar David i la Sibil·la. Quant de terror hi haurà
 quan el jutge vingui
 a jutjar-nos estrictament.

Tuba mirum spargens sonum
 per sepulcra regionum
 coget omnes ante thronum. Mors stupebit et natura
 cum resurget creatura
 judicanti responsura.

Una trompeta deixarà sentir el seu terrible so pels sepulcres de tota la terra,
 i a tots convocarà davant del tron. La mort i la natura quedaran astorades
 quan ressucitin els morts
 per respondre a aquell que jutja.

Liber scriptus proferetur
 in quo totum continetur,
 unde mundus judicetur. Judex ergo cum sedebit
 quidquid latet apparebit,
 nil inultum remanebit.

S'obrirà el llibre
 on tot està escrit,
 mitjançant el qual el món serà jutjat. Així doncs, quan el jutge s’assegui,
 tot allò que està ocult, serà conegut;
 res no romandrà impune.


Quid sum miser tunc dicturus,
 quem patronum rogaturus,
 cum vix justus sit securus?

Què podré respondre llavors, infeliç de mi?
 A quin protector podré pregar,
 quan ni tan sols els justos estaran segurs?

Rex tremendae majestatis,
 qui salvandos salvas gratis,
 salva me, fons pietatis. Recordare, Jesu pie,
 quod sum causa tuae viae,
 ne me perdas illa die.

Oh rei de tremenda majestat,
 que per la teva gràcia salves, salva’m a mi, oh font de misericòrdia. Recorda, Jesús pietós,
 que jo sóc la causa de la teva vinguda,
 i no m'oblidis aquell dia.

Quaerens me sedisti lassus,
 redemisti crucem passus,
 tantus labor non sit cassus.

Cercant-me, vas haver d'asseure't, cansat;
 per redimir-me, vas patir a la creu.
 Que tant d'esforç no hagi estat en va.

Juste judex ultionis
 donum fac remissionis
 ante diem rationis. Ingemisco tanquam reus,
 culpa rubet vultus meus,
 supplicanti parce, Deus. Qui Mariam absolvisti
 et latronem exaudisti,
 mihi quoque spem dedisti. Preces meae non sum dignae,
 sed tu bonus fac benigne,
 ne perenni cremer igne. Inter oves locum praesta,
 et ab haedis me sequestra,
 statuens in parte dextra. Confutatis maledictis
 flammis acribus addictis,
 voca me cum benedictis.

Oh, jutge que castigues amb justícia,
 dóna'm la remissió dels meus pecats
 abans del dia del judici. Gemego perquè soc culpable,
 i el pecat enrogeix el meu rostre:
 perdona, Déu, aquest que suplica. Tu, que vas absoldre la Magdalena,
 i vas escoltar el lladre,
 dona'm a mi també esperança. Els meus precs no en són dignes,
 però et demano misericòrdia, i no m'enviïs al foc etern. Fes-me lloc entre les teves ovelles,
 i aparta'm dels bocs,
 col·locant-me a la teva dreta. Un cop vençuts els maleïts
 i consignats a les flames cruels,
 crida'm entre els elegits.

Oro supplex et acclinis,
 cor contritum quasi cinis,
 gere curam mei finis.

Et prego, suplicant i postergat,
 amb el cor contrit, reduït a cendres,
 que tinguis cura de la meva fi.

Lacrimosa dies illa
 qua resurget ex favilla
 judicandus homo reus.
 Huic ergo parce, Deus:
 Pie Jesu Domine,
 Dona eis réquiem sempiternam.

Ple de llàgrimes serà aquell dia en que resorgirà de les seves cendres l’home culpable per ésser jutjat; Per tant, Déu, tingues misericòrdia d’ell.
 Pietós Senyor Jesús,
 concedeix-los el descans etern.


Domine Jesu Christe, Rex gloriae gloriae, libera animas omnium fidelium defunctorum de poenis inferni et de profundo lacu: libera eas de ore leonis, ne absorbeat eas tartarus, ne cadant in obscurum. Sed signifer sanctus Michael repraesentet eas in lucem sanctam: Quam olium Abrahae promisiti et semini ejus.

Senyor Jesucrist, Rei de Glòria, Allibereu les ànimes dels fidels difunts: allibereu-les de les penes infernals i del llac profund; allibereu-les de les urpes del lleó, perquè no siguin confoses en els abismes, ni precipitades a les tenebres. Sant Miquel, príncep dels àngels, les dugui a la llum santa. com havíeu promés a Abraham i a la seva descendència.

Hostias et preces tibi, Domine, laudis offerimus: tu suscipe pro animabus illus, quarum hodie memoriam facimus: fac eas, Domine, de morte transire ad vitam, quam olim Abrahae promisti et semini ejus.

Us oferim, Senyor, pregàries i sacrificis de lloança, rebuts per les ànimes de qui fem memòria: feu que passin, Senyor, de la mort a la vida, com prometereu a Abraham i a la seva descendència.

Sanctus, sanctus, sanctus
 Dominus Deus Sabaoth.
 Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
 Hosanna in excelsis.

Sant, Sant, Sant és el senyor
 Déu de l'Univers.
 El cel i la terra són plens de la teva glòria.
 Hosanna a dalt del cel.

Benedictus qui venit in nomine Domini.
 Hosanna in excelsis.

Beneït el qui ve en nom del Senyor.
 Hosanna a dalt del cel.

Agnus Dei, qui tollis peccata mundi:
 dona eis requiem. Agnus Dei, qui tollis peccata mundi:
 dona eis requiem sempiternam.

Anyell de Déu, que lleves els pecats del món, dona'ls repòs. Anyell de Déu, que lleves els pecats del món, dona'ls el repòs etern.

Lux aeterna luceat eis, Domine,
 cum sanctis in aeternum, quia pius es.
 Requiem aeternam dona eis, Domine,
 et lux perpetua luceat eis,
 cum sanctis tuis in aeternum, quia pius es.

Que la llum eterna brilli per a ells, Senyor, per sempre, entre els teus sants; perquè ets misericordiós.
 Dona'ls el repòs etern, Senyor,
 i que la llum perpètua els il·lumini, per tota l'eternitat, entre els teus sants; perquè ets misericordiós.


NOTA AL PROGRAMA

Domenico Cimarosa va néixer a Aversa, prop de Nàpols, el 17 de desembre de 1749. La seva família era d'origen modest i Domenico, orfe als set anys -el mateix any en que va néixer Mozart– va ser tutelat en la seva educació musical i humanística per un sacerdot organista a Nàpols, el pare Polcano. El 1761, el jove Cimarosa obté una beca al Conservatori de Nostra Senyora de Loreto, a Nàpols. Durant els deu anys que romangué a la institució, rebé formació musical de P.A. Gallo, F. Fenaroli, A. Sacchini i Carcais, maestro di violino. Cimarosa mostrà habilitat en el violí, el clavicèmbal i el cant. En aquests anys d'estudi compon els seus primers treballs. En la seva majoria, aquestes són obres religioses. Però en aquest moment, l'èxit per a un músic és veure una de les seves òperes estrenades en un teatre. Així, Cimarosa debutà com a compositor amb Le stravaganze del conte, una opéra comique representada el 1772 al Teatro dei Fiorentini de Nàpols. La dècada dels setanta representà per a aquest músic italià l’embranzida compositiva pel que fa al gènere buffo i tot i la seva joventut, fou considerat al mateix nivell que compositors com N. Piccinni, G. Paisiello, P. Anfossi i T. Traetta. Seguirien a aquesta òpera més de 80, totes estrenades amb èxit durant la seva vida. El 1781, Cimarosa va obtenir un gran èxit a Torí a la cort de Víctor Amadeu III. Tan gran era la fama del compositor, que el representant del rei Ferran IV de Nàpols a la cort de Caterina II de Rússia, el duc Antonio di Serra Capriola, com a íntim del rei que també exercia una influència considerable a Sant Petersburg gràcies a la bona relació amb la tsarina, el convidà a Sant Petersburg com a "Maestro da camera" i "Maestro di cappella". El contracte que li proposaven els teatres imperials havia de ser molt avantatjós perquè Cimarosa s’afanyés a sortir de Nàpols amb la seva esposa (tot i estar embarassada de tres mesos) durant el novembre de 1787. Va passar per Viena i Varsòvia, on no va romandre molt de temps ja que el 2 de desembre arribava a Sant Petersburg. I aquí va trobar-se amb un inesperat i urgent primer encàrrec: la duquessa Maria-Adélaïde del Carretto di Camerano, Duquessa di Serra Capriola, mor el 12 de desembre i el seu marit li encarrega la música pel servei funerari solemne que era costum celebrar poc després de l'enterrament. És a la mateixa partitura autògrafa de l’obra que es conseva a Nàpols on hi trobem


l’apunt de que el Rèquiem de Domenico Cimarosa va ser escrit l'any 1787 després de la mort de la duquessa Serra Capriola (Scritta per la fù Duchessa Serra Capriola. / morta il di 12 xbre in Pietroburg). És evident que el treball del Rèquiem havia de fer-se ràpidament.Un biògraf del compositor, P. Cambiasi, afirma que l’obra va ser executada a l'església de Santa Caterina el 12 de desembre. Hom pot preguntar-se com va poder l'autor -en tants pocs dies- escriure el seu Rèquiem, copiar-lo i assajar-lo amb els músics, solistes i cantants. Potser Cambiasi va corregir la data de la mort de la duquessa, donada segons el calendari ortodox, que es va retardar al segle XVIII onze dies al calendari gregorià. El fet és que la partitura autògrafa esmentada no mostra cap signe de escriptura precipitada. És més, aquest aspecte de la partitura suggereix que el treball original es va perdre i el manuscrit napolità és només una còpia. Aquesta fou potser utilitzada en una (o vàries) interpretacions. El manuscrit sembla haver arribat a Nàpols a través del Cardenal Consalvi, amic del compositor. Després de la mort de Cimarosa, l’onze de gener de 1801, Consalvi va ordenar una missa en la seva memòria a S. Carlo a Cardiani a Roma el 25 de setembre d’aquell any, i en aquella ocasió el rèquiem es va interpretar un cop més. Sembla també que el “Libera me” va ser afegit posteriorment: la forma diferent d’escriure a la partitura original així com les diferents escriptures del conjunt de peces així ho indiquen: probablement va ser escrit paral·lelament a la interpretació de Sant Petersburg però no va ser encara incorporat a la partitura autògrafa perduda. Cimarosa va deixar Rússia el juny de 1791. A la tornada passa per Viena, on l'emperador Leopold II el reté i li demana compondre una òpera per a l'escena vienesa. Serà Il matrimonio segreto, que immediatament va tenir un èxit grandiós. Cimarosa va ser considerat com un dels compositors d'òpera més importants de l'època, fins al punt que les seves òperes havien estat dirigides pel mateix Haydn a Eszterháza i escenificades per Goethe a Weimar. Antimonàrquic i favorable a la proclamació de la República Partenopea per les tropes franceses, va ser condemnat a mort a la tornada dels Borbons i gràcies a la intercessió d'admiradors influents la seva sentència va ser commutada. La música sagrada de Cimarosa inclou una dotzena de misses, salms i càntics, i sis oratoris. La seva Missa pro defunctis, la Missa de Requiem in sol minore, que seria injust comparar amb el Requiem de Mozart -escrit quatre anys més tard- es va compondre en un període de temps molt notable. L’obra, que reflecteix la seva habilitat com un dels principals compositors operístics de l’època, és testimoni de la seva extraordinària facilitat i el seu domini immediat de l'idioma musical contemporani.


ALFRED CAÑAMERO director

Va rebre els seus primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat. Després els continuà amb Manuel Oltra, Benet Casablancas, Josep Soler, Enric Ribó, Pierre Cao, Johan Duijck, Laszlo Heltay, Eric Ericson i Antoni Ros Marbà, i va obtenir el Premi d’Honor de direcció d’orquestra. Actualment és el director titular de la Coral Mixta d’Igualada i director del CordHomes d’Osona. Ha estat director de moltes formacions com la Coral Càrmina de Barcelona i el Coro de la Sociedad Musical de Sevilla, entre d’altres. Ha estat convidat per la Cobla Sant JordiCiutat de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona, la Coral Polifònica de Puig-reig, l’Orquestra de Cambra de Granollers, la Camerata Gramenet, l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas, l’Orquestra Arcambra, La Orquesta Barroca del Conservatorio de Granada, l’Orquestra Simfònica de Vallès, la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. Ha realitzat enregistraments, entre els que cal destacar l’opera Tosca de Puccini, L’alta naixença del Rei en Jaume de Gerhard, Jesu meine Freude de Bach, O sing unto the Lord de Purcell, un disc de sardanes clàssiques per a Cobla i un altre amb música del segle XX per a cobla, amb obres de Guinovart, Oltra i Montsalvatge, amb la Principal del Llobregat.


ORQUESTRA DE CAMBRA TERRASSA 48 Aquesta formació estable especialitzada en el repertori per a cordes fundada l’any 2000 combina en els seus programes la investigació i la proximitat i ha realitzat concerts per Catalunya i l’estat espanyol, ha col·laborat en importants produccions simfonicocorals i ha fet enregistraments discogràfics. Destaquen col·laboracions amb directors com Laszlo Heltay, Josep Vila, Mireia Barrera, Xavier Puig, Michael Thomas, Barry Sargent, Gonçal Comellas o Pep Prats i amb solistes com Mireia Pintó, Gerard Claret, Jordi Domènech, Daniel Ligorio, Vladislav Bronevetzky, Maria Hinojosa, Ashan Pillai, Alba Ventura, Joaquín Palomares, Isabel Monar, Ara Malikian, Claudi Arimany, Darko Brlek o Kai Gleusteen. L’orquestra ha realitzat primeres audicions a Catalunya de nombroses obres per a aquesta formació, entre les quals l'estrena continental de The Passion of Mary de Howard Blake, dirigida pel compositor, així com estrenes d’obres d'autors catalans com A. Guinovart, M. Caselles, J. Cornudella, T. Peire, A. Puig, F. Cruixent, J. Ll. Guzmán o C. Cases i primers enregistraments d'obres de R. Lamote de Grignon, Joan Manén i Manuel Oltra. També ha creat espectacles multidisciplinaris com Carmen, de Shchedrin, Giovanni S.E. i Gudbranstal, les històries de Peer Gynt o la coproducció Remena Nena, amb Arnau Tordera i Jordi Domènech, i ha col·laborat amb cantants com Pep Sala a Una nit amb orquestra i Sisa a Arriba una cançó, i amb formacions jazzístiques com el Manel Camp Trio i Carles Cases, amb qui estrenen Araguaia. L’OCT48 té el suport de l’Ajuntament de Terrassa, la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.


QUIM TÈRMENS director i concertino

Aquest músic sabadellenc que rep la seva primera formació violinística de la mà d'Ofèlia Rodrigo i posteriorment estudia amb el violinista i mestre Gonçal Comellas, amb qui es forma musicalment i realitza els estudis superiors. Ha rebut també classes magistrals d’Arkadi Futer i Michel Barta. Ha estat membre de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. Actualment realitza el seu treball més cambrístic en el projecte Arcattia amb concerts per tot el país i Costa Rica i ha estat guardonat, entre d'altres, amb el premi Xavier Montsalvatge. És autor de diversos espectacles infantils com Popoff, un compositor despistat, Els quadres de Hartmann, Històries de Tumbuktú, El botó de Haendel i Telemann i la història d'en Quixot i també de diverses composicions per a orquestres de corda d'estudiants. En el terreny pedagògic s’ha format amb personalitats com Sheila Nelson, Vaartan Manoogian i Mimi Zweig. Desenvolupa la seva tasca docent al Conservatori de Música de Vic com a mestre de violí i director de les seves orquestres de corda i és convidat en xerrades sobre pedagogia, jurat de concursos instrumentals i de cambra, director de diverses trobades d'orquestres juvenils i com a mestre de violí al Curs Internacional de Música Principat d’Andorra. També és el director artístic del “Festival BBVA de Música Religiosa de Vic”.


ARNAU FARRÉ orgue

Nascut a Reus, va començar a aprendre solfa amb Adelaida Ibàñez. Als deu anys va ingressar a l’Escolania de Montserrat on, entre altres guanys, va iniciar-se en l’estudi de l’orgue sota el mestratge cordial de Ramon Oranies. Acabada l’etapa montserratina, prosseguí la carrera organística amb el professor Josep M. Mas Bonet. S’ha prodigat sobretot com a organista acompanyant. Col·labora regularment amb el Cor Vivaldi (Petits Cantors de Catalunya), amb qui ha actuat en concerts arreu del país i a l’estranger (França, Itàlia, Estats Units, Argentina) i en diversos enregistraments. És llicenciat en Història de l’art i Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa a l’editorial Tritó de Barcelona i és professor a l’Escola Municipal de Música “Can Roig i Torres” de Santa Coloma de Gramenet.


CORAL MIXTA D’IGUALADA “La Mixta” va néixer l’any 1955 i després del seu fundador, el mestre Joan Just, ha tingut com a directors Joan Montaner, Gaspar Vilarrúbias, Clara Vilarrúbias, Poiré Vallvé, Mireia Barrera, Montserrat Ríos i Lluís Vilamajó. Des del 1995 el seu director és Alfred Cañamero. El repertori que ha treballat és extens i comprèn des d’obres del Renaixement fins a autors contemporanis, a més de cançons tradicionals i populars de Catalunya i d’arreu. Algunes de les obres que ha treballat són la Missa a 5 veus de Joan Cererols, el Magnificat de Bach, el Rèquiem de José Mª Azurmendi, Music for the Funeral of Queen Mary de Purcell, A Ceremony of Carols de Britten, la Missa solemne de Santa Cecília de Gounod, Totentanz d’Hugo Distler, l’òpera Dido i Enees de Purcell, el motet Jesu, meine Freude, de Bach, els madrigals del llibre segon de Monteverdi, el Rèquiem de Mozart i el Rèquiem de Fauré, així com la Passió segons Sant Joan de Bach, Un rèquiem alemany de Brahms, el Stabat Mater de Haydn i el Rèquiem de Gounod. Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i l’Orquestra de Cambra de Granollers, entre d’altres, sota les batutes de Jordi Mora, Valentí Miserachs i Xavier Puig.


CORAL SANT SADURNÍ La Coral Sant Sadurní va ser fundada el 1974 per Manel Cervera Fita i des d’aleshores han dirigit la formació Ramon Oliver i David Hernández. 
 Des del 2001 dirigeix la coral Albert Folch. Sota la seva direcció, la coral ha progressat notablement en aspectes tècnics i interpretatius i ha interpretat obres més ambicioses d’obres com: el Rèquiem de Mozart i el de Fauré, el Messies de Haendel, el Gloria de Vivaldi, Carmina  Burana d’Orff o les Vesperae  Confessore  de Mozart. També ha ofert produccions pròpies com Jesucrist Superstar , Cors d'òpera, Rock català, Tot Beatles, Una gran animalada i representacions del musical Mar i Cel, Los  Gavilanes, Doña  Francisquita i Cançó d'Amor i Guerra. La coral ha estat dirigida entre d’altres per Cristian Florea, Josep  Farré, Xavier  Cervera, Àngel Sans i Carles Coll i ha col·laborat amb solistes com Núria  Vila, Joan G. Gomà, Marc Pujol, Júlia Farrés, Mireia Dolç o Vicenç Esteve. La coral actua sobretot a Sant Sadurní, on organitza cada el tradicional Concert de Nadal i el Concert de Fires, però també ha actuat al Saló Sant Jordi de la Generalitat, la Basílica de Montserrat, la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, la Basílica Santa Maria del Mar, el celler gran de Cal Codorniu, Sant Pere de Terrassa, el Festival Internacional de l’Alt Penedès, el cicle de concerts d’Hostalets de Pierola i també a Burgos, Vila-real, Hellín , Santa Cruz de Tenerife, Zegama i Hondarribia i Budapest.


ALBERT FOLCH i ROMANÍ director

Inicia els seus estudis musicals a l'escolania de Montserrat amb el pare Ireneu Segarra i posteriorment, al Conservatori de Barcelona, acaba els estudis de violí, piano i harmonia. Al Conservatori de Vila-seca estudia direcció coral i pedagogia musical amb Àngel Recasens i Josep Bonastre i cant líric amb Enriqueta Tarrés. Ha format part de diversos conjunts de cambra com el Cor de Cambra de Barcelona , els Ministrers de València, la Capella de Santa Maria del Mar o el Cor de Cambra del Palau de la Música, del qual n'ha estat membre des de la seva fundació i on ha fet de director assistent de Jordi Casas i Bayer. Han estat mestres seus de direcció Pierre Cao, Manuel Cabero, Albert Argudo, Laszlo Heltay i Johan Duijck i de tècnica vocal, Helmut Lips. Ha treballat i estudiat amb directors com Sir Neville Marriner, Nigel Rogers, J. López Cobos o Josep Pons. Ha actuat com a preparador de cor amb l’Orquesta Pablo Sarasate de Pamplona (La Creació), l’Orquesta del Canal de Isabel II de Madrid (el Messies), l’Orquesta de Castilla y Leon (Carmina Burana), l’Orquestra Aula Lírica (Cançó d’amor i de guerra, Luisa Fernanda i Katiuska) i l’Orquesta Sinfónica de Tenerife (La Bohème). És director titular de la Coral Ferran Sors de Sant Andreu de la Barca, de la coral Vallbardina de Gelida i de la coral Sant Sadurní i com a compositor, és autor de moltes harmonitzacions per a cor.


ULRIKE HALLER soprano

Nascuda a Meran (Tirol del Sud), inicia els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena, on cursa estudis de piano i cant. Es gradua el 2002 amb les màximes qualificacions. Ha actuat a Àustria, Suïssa i Itàlia i ha estat membre i solista del Wiener Kammerchor i l’Arnold Schoenberg Chor. Amplia els estudis a Barcelona amb Mª Dolors Aldea, Àngel Soler, Marta Pujol i Francisco Poyato. Rep consells d’Ana Luisa Chova, José van Dam, Wolfgang Holzmair, Kurt Widmer, Wolfram Rieger i treballa regularment amb els pianistes Mark Hastings i Marco Evangelisti. L’any 2015 guanya el Premi Extraordinari del Conservatori Superior del Liceu i el Primer Premi del curs de Lied de Joventuts Musicals d’Espanya. Ha actuat com a solista acompanyada per l’OBC, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta Sinfónica de Castilla y León, entre d’altres, en algunes de les sales més prestigioses del país amb obres com el Rèquiem de Brahms, Carmina Burana, la Missa en do menor de Mozart, el Dixit Dominus i el Messies de Haendel, cantates de Bach o Les Illuminations de Britten. També ha ofert recitals de lied acompanyada pels pianistes Josep Buforn i Josep Surinyac i ha enregistrat diversos CDs i per a Catalunya Música.


TÀNIT BONO mezzosoprano

Va néixer a Riudoms, on va iniciar els estudis de música i piano amb el seu avi. Va estudiar cant a l’Escola de Música de Riudoms i al Conservatori de Vila-seca amb Charo Garcia, Heidrun Bergander, Enriqueta Tarrés i Alan Branch. Va fer els estudis superiors de cant al Conservatorium van Amsterdam amb David Wilson Johnson, Valérie Guillorit i David Bollen. L’any 2014 va cursar un màster a València amb Ana Luisa Chova. Va guanyar el premi extraordinari de la Fundació Ferrer-Salat al 54è Concurs Internacional de cant Francesc Viñas i dos premis al Concurs de Cant Germans Pla de Balaguer 2013. Ha format part del Cor Mundial de Joves durant quatre anys, amb qui ha actuat a països d’Europa, Japó, Corea del Sud i Israel. Ha cantat com a solista les següents obres: Rèquiem de Duruflé, Novena de Beethoven, l’òpera La tempesta esvaïda de J. Serra, Stabat Mater de Haydn, Rèquiem de Gounod, Stabat Mater de Pergolesi, Gloria de Vivaldi, Rèquiem de Mozart, Te Deum de Charpentier i Petite messe solennelle de Rossini. Va realitzar un recital de veu i piano amb Albert Guinovart on es va estrenar un cicle per a mezzosoprano del mateix autor i un recital a la Quinzena Musical 2014 de San Sebastián. Va participar en les òperes Hänsel und Gretel de Humperdinck, Rinaldo de Haendel i Les noces de Fígaro de Mozart del projecte del màster d’òpera de València.


JOAN GARCIA-GOMÀ baríton

Va començar la formació musical amb Mª Teresa Boix i va entrar a l’Escolania-Coral de Sant Agustí de Sabadell, on també va estudiar violí. Ha rebut classes de cant de Roberto Accurso, Francesca Roig, Raquel Pierotti, Natalia Gavrilan, Josep Pieres i Mª Teresa Boix. Ha participat a master classes de Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Isabel Penagos, Carlos Chausson, Stephan MacLeod, Miquel Ortega, Joan Ferrer i Àngels Civit. Va estudiar al Barcelona Opera Studio i a l’escola dels Amics de l’Òpera de Sabadell i ha participat a la III Acadèmia de Professionalització de Jordi Savall. Ha interpretat diferents papers en nombroses òperes i operetes i també ha cantat els papers principals de moltes sarsueles. Ha fet de solista del Messies de Haendel, la Passió segons Sant Mateu de Bach, Carmina Burana d’Orff, l’Oratori de Nadal de Saint-Saëns, la Petite messe solennelle de Rossini, el Rèquiem de Fauré, el Stabat Mater de Haydn i el Via Crucis de Liszt, entre d’altres. El 2016 va guanyar el premi “Orgues de Ponent i del Pirineu” al Concurs Germans Pla de Balaguer i la gala-concert Penyafort 2016. Va ser guardonat al CIM de Les Corts 2013, al concurs Primavera Lírica 2013 i 2011 de Premià de Mar i al VI Curs Internacional de Cant de Sant Cugat del Vallès i va guanyar el 3r premi al Concurs Mirabent Magrans 2012, el 3r premi masculí al Concurs Internacional de Cant de Logroño 2011 i el Concurs Mirna Lacambra 2010.


Rèquiem de Cimarosa 2018 Programa Igualada  
Rèquiem de Cimarosa 2018 Programa Igualada  
Advertisement