Projecte Setmana Santa 2019
Georg Philipp
Telemann
Passiรณ segons Sant Lluc
1744
Coral Mixta d’Igualada Alfred Cañamero, director Projecte Setmana Santa 2019 Georg Philipp Telemann Passió segons Sant Lluc (1744) TVWV 5:29
Passió passions f. 1 Acció de patir o endurar una pena inflingida. 2 Emoció intensa. L’orador parlà bé, però sense passió. 3 Inclinació viva, vehement, violenta, de l’ànima envers una cosa. Té la passió de la música. Quina passió pel futbol, noi, no penses en altra cosa! 4 Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada. La passió per aquella dona no el deixava viure. 5 Necessitat imperiosa. Tinc una passió de son! Passió de riure. 6 Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic medieval. La Passió d’Ulldecona. 7 Oratori sobre el text evangèlic que narra la passió i la mort de Crist. La Passió segons Sant Mateu, de Bach. 8 Narració evangèlica del suplici de Jesucrist. La passió segon Sant Marc. 9 sofrir mort i passió Sofrir molt. // REL. passional adj. / SIL.L pa.ssi.ó / pas-sió, pas-si-ons. Deficinió segons el Diccionari Manual de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
I
Ens mou la passió Missió Visió Valors Una mica d’història… G.P. Telemann La passió com a forma musical Les passions d’Hamburg La passió de 1744 Les flors de Telemann Un tast de l’obra Estructura de l’obra Instrumentació / materials Intèrprets Orq. de Cambra Terrassa 48 Coral Mixta d’Igualada / Canigó Alfred Cañamero, director Participants i solistes Calendari Fitxa tècnica Finançament Contacte
5 8 10 14 16 20 30 32 34 38 40 44 45 46 47 50 52 54 56 57 58 62
Ens mou la passió No ens ve de nou: ja fa uns anys que sentim “l’emoció, la inclinació viva, vehement de l’ànima” de la que parla la definició del diccionari per fer d’allò que ens agrada -cantar- un projecte seriós, participatiu i de qualitat artística i musical. Els primers anys van ser en el paper d’un cor més dels participants en projectes simfònics de la mà de les orquestres professionals Orquestra de Cambra Terrassa 48 i Orquestra Simfònica del Vallès, i amb la complicitat de diferents cors de tota Catalunya; després vam fer el pas de liderar un projecte impulsat íntegrament per nosaltres, si bé amb la mateixa intenció i filosofia que ens havien acompanyat fins aleshores. Els fruits van ser el poder apropar a la ciutat d’Igualada i altres importants escenaris del país obres cabdals i de gran envergadura del repertori simfonicocoral, que no haurien estat a l’abast, ni musicalment ni econòmicament per a elles. O el poder gaudir -i comptar entre el nostre repertorid’obres com el Rèquiem de Mozart, el Rèquiem de Fauré, la Passió segons Sant Joan de Bach o Un rèquiem Alemany de Brahms. Vam abordar aquella empresa amb la il·lusió, l’entusiasme i el desig de participar en un esdeveniment cultural i artístic enriquidor, on alhora hi participàvem tant a nivell musical com organitzatiu, dotant el projecte d’un valor musical i cultural, però també social i territorial. I vam contribuir així a fer visible i engrandir una de les expressions musicals i associatives més esteses en el nostre país: la del món coral. Vam anar fent passes amb la nostra Gira de Concerts de Setmana Santa: Stabat Mater de Haydn, Rèquiem en Do M op. pòstum de Gounod, Rèquiem en sol m de Cimarosa... Obres algunes que s’interpretaven per primer cop a Catalunya, o que es descobrien i sorprenien al públic, en el nostre afany d’anar més lluny. Igualada, Terrassa, Basílica de Montserrat, Festival de Música Religiosa de Vic… Les associacions, les institucions neixen, creixen i existeixen, gràcies a la passió amb la qual la gent treballa per elles, aquella passió que ens inunda l’ànima quan s’aconsegueixen fites, aquella passió que ens impedeix quedar-nos tranquils, i ens fa tenir dia a dia majors inquietuds i nous projectes. Aquella passió que funciona como un combustible invisible i encén les guspires en el cor de les persones. Seguim tenint aquesta passió. Potser per això, aquest cop, fins i tot el títol de l’obra ens delata. 5
Missiรณ Visiรณ Valors
M
Missió #01
Apropar Apropar a les ciutats i altres importants escenaris del país obres cabdals i de gran envergadura del repertori simfonicocoral.
#02
Participar Participar en un esdeveniment cultural i artístic enriquidor, tant a nivell musical com organitzatiu, dotant el projecte d’un valor musical i cultural, però també social i territorial.
#03
Contribuir Contribuir a fer visible i engrandir una de les expressions musicals i associatives més esteses en el nostre país: la del món coral.
9
V
Visió #01
Interpretar Interpretar una obra cabdal del corpus simfonicocoral.
#02
Treballar Treballar amb músics i orquestra professionals del nostre territori.
#03
Oferir Oferir a altres cors l’oportunitat de realitzar un projecte amb orquestra d’aquesta envergadura.
#04
Oferir Oferir als cors que participin i a les ciutats que acullin el concert una producció professional de qualitat amb el valor afegit de la participació dels cors locals i apostant, per tant, per la implicació del territori en la cultura.
11
#05
Treballar Treballar rigorosament a nivell musical, sota la direcció d’Alfred Cañamero, considerat un dels directors més emblemàtics de la seva generació, amb àmplia experiència en el repertori simfonicocoral, i que coneix en profunditat el moviment coral català i les seves enormes possibilitats.
#06
Fer arribar Fer arribar les grans obres del repertori i la música de qualitat a les diferents audiències de Catalunya.
#07
Crear públic Crear públic amant de la música clàssica al nostre país.
#08
Incrementar Incrementar el nombre d’assistents a concerts a través d’activitats complementàries al concert: conferències, comentaris previs, assaigs oberts, etc.
#09
Crear Crear un esdeveniment local cultural de gran difusió, amb diferents nivells de participació ciutadana: des dels cantaires del cor participant fins a participants individuals, estudiants de música, melòmans i públic en general.
#10
Donar oportunitat Donar oportunitat a joves solistes del panorama musical català, oferint una plataforma on projectar nous valors del nostre país.
#11
Transmetre Transmetre els valors de la música i de la cultura a través del contacte directe amb el públic.
T
V
Valors #01
Il.lusió Força que ens mou a implicar-nos i fer la nostra feina amb entusiasme.
#02
Rigor professional Autoexigència i autonomia. Treball per l’excel·lència.
#03
Feina ben feta Treballant amb professionalitat, esdevenint eficaços, eficients i rigorosos, entenent que l’aprenentatge continu és el motor del nostre quefer diari.
#04
Valor compartit Tothom hi suma i té alguna cosa a aportar al projecte, des del que és cadascú.
#05
Participació Comunicació, suport mutu, treball en equip i gestió participativa.
15
Una mica d’història…
H 16
G. P. Telemann Tot i ser un compositor que actualment viu a l’ombra dels dos grans compositors barrocs (J.S. Bach i G.F. Haendel), Telemann fou en la seva època un dels compositors més importants del món, superant en alguns moments la fama del mateix J. S. Bach. Nen prodigi, a l’edat de 10 anys havia après a tocar el violí, la flauta, la cítara i alguns instruments de tecla de manera completament autodidacta. Als 12 anys escriví la seva primera òpera (Segismundus) i tot i la insistència de la seva mare a que es dediqués a d’altres carreres Telemann va aconseguir forjar-se una esplèndida formació musical paral·lela als seus estudis de dret. El catàleg de Telemann és impressionant i consta entre els més amplis de la història de la música (de fet, és probablement el més enorme registrat). Se li imputen més de 3000 obres entre les quals hi ha 15 misses, 50 passions, una vintena d’òperes, prop de 100 concerts per a orquestra, unes 150 sonates per a diferents instruments i més d’un miler de cantates. La sobredimensió de la seva producció ha fet que de vegades se’l consideri un compositor superficial i propens a seguir la moda imperant, però cal saber que la seva música meresqué l’admiració d’importants teòrics de la seva època per la seva expressivitat i harmonia. És evident que sense la seva llarga vida (86 anys) Telemann no hagués pogut escriure tanta música, però aquesta longevitat li permeté, a més, conèixer grans compositors i experimentar tot un canvi d’època. Telemann nasqué quatre anys abans que Bach i morí quan Haydn ja tenia 35 anys. Això vol dir que va néixer dins la primera època del barroc, va madurar durant el barroc ple, i va viure els seus últims 17 anys dins del primer classicisme.
20
"Vaig néixer a Magdeburg el 14 de març de 1681. El meu pare, Henricus, era predicador allà a l'Església de l'Esperit Sant i va morir el 1685. A les escoles primàries vaig aprendre les coses habituals: lectura, escriptura, catecisme i llatí; però després vaig aprendre el violí, la flauta i la cítara, i vaig entretenir als meus amics amb aquesta música, sense saber res sobre les notes escrites d'una pàgina. Quan tenia deu anys, vaig començar a assistir a l'escola secundària, on vaig rebre un major nivell d'instrucció del mestre de capella, el senyor Benedictus Christiani, les classes del senyor rector Anton Werner Cuno, i finalment també del senyor Müller, rector de l'escola secundària de la catedral. Aquest últim va ser el responsable d'inculcar en mi l’amor per la poesia i la literatura alemanyes. En música, he après tant en tant poques setmanes que el mestre de capella em va deixar assistir a classes de cant, tot i que molts de la classe eren molt millor que jo “. (Telemann, sobre Magdeburg) G.P. Telemann, retrat de L.M. Schneider
Georg Philipp Telemann (Magdeburg, Saxònia 1681 - Hamburg 1767)
Va nèixer un 14 de març, en el sí d’una una família de pastors protestants benestant; a deu anys havia après a tocar el violí, la flauta, la cítara i alguns instruments de teclat de manera completament autodidacta. Quan era encara un nen, va mostrar un gran interès per la música, les matemàtiques i l’astronomia. Pel que fa a la música, ell mateix es va encarregar d’aprendre a tocar per sí sol els instruments esmentats, i les matemàtiques i l’astronomia les va estudiar a la universitat, aprofitant la seva estada allà per, de passada, aprendre la majoria de llengües europees. Era com una esponja, tot el que l’interessava ho aprenia; i a més ho aprenia ràpidament. A la seva infància, a més, estudià algunes de les obres del seu mestre de música Benedikt Christiani i s’inicià en la composició amb algunes àries, motets i peces instrumentals. Quan tenia dotze anys s’embarcà en la composició de la seva primera òpera, Sigismundus. Llavors la seva mare, que volia que estudiés dret, li prohibí de continuar la seva formació musical i fou enviat a una Escola a
Zellerfeld. Però el superintendent del centre, Caspar Calvoer, estimulà la seva vocació musical, l’animà a compondre i li feu classes de teoria musical. Amb la seva aprovació el jove Telemannn compaginà els estudis generals amb la formació autodidacta en composició. El 1697 abandonà Zellerfeld i ingressà al Gymnasium Andreanum a Hildesheim. Allí, a part de seguir els cursos, compongué música per a les representacions teatrals que es feien a l’escola. Durant aquest període a Hildesheim visità Hannover i Brunsvic, ciutats on entrà en contacte per primera vegada amb la música instrumental francesa i l’òpera italiana i estudià les obres d’A. Steffani, J. Rosenmüller, A. Corelli i A. Caldara, compositors que el maracaren. Inicià els estudis de dret a la Universitat de Leipzig, tot i que dedicà més temps a la música que no pas a les classes. L’any següent va fundar un collegium musicum, començà a organitzar concerts i esdevingué director musical de l’Òpera de Leipzig, per a la qual, al cap del temps, arribà a escriure més de vint òperes. El 1704 fou nomenat organista de la Neue Kirche, que fins el 1710 fou l’església de la universitat. El
1705 ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort de Sorau -ara Zary, Polònia-, per a la qual compongué cantates i divereses peces de música instrumental en estil francès i amb influències de la música popular polonesa. El 1708 es traslladà a Eisenach per treballar a la cort com a a Konzertmeister i des d’aquest càrrec escriví obertures, concerts i obres de cambra, a més de cantates i composicions per a ocasions especials. Més tard fou mestre de capella a la mateixa cort. Durant l’estada en aquesta ciutat és possible que conegués J.S. Bach -alguns anys després, el 1714, fou padrí d’un dels seus fills, Carl Philipp Emmanuel-. El 1709 Telemann tornà a Sorau i es casà amb Louise Eberlin, que morí de part al cap de dos anys. El 1712 es traslladà a Frankfurt per ocupar el càrrec de director musical i mestre de capella de la Barfüsserkirche. Per a aquesta església escriví almenys cinc cicles de cantates, cadascun dels quals abraçava l’any litúrgic. Tingué un paper protagonista en la vida musical de la ciutat, tot organitzant concerts públics cada setmana, per als quals compongué música orquestral, de cambra i oratoris.
El 1714 es tornà a casar, aquesta vegada amb Maria Katharina Textor, amb la qual tingué deu fills. El 1719 visità Dresden, on tingué l’oportunitat d’escoltar algunes òperes d’A. Lotti i de dedicar un concert per a violí al compositor J.G. Pisendel, deixeble d’A. Vivaldi. El 1721 es traslladà a Hamburg com a director musical de les cinc principals esglésies de la ciutat i com a kantor del Johanneum. Entre les seves múltiples obligacions al Johanneum hi havia la de compondre dues cantates per a cada diumenge, una passió anual, oratoris per a celebracions especials i música per a diversos actes civils. A més, en el seu temps lliure, dirigia el Collegium Musicum i componia per al teatre d’òpera. Dirigí l’Òpera d’Hamburg des del 1722 fins al seu tancament el 1738, tot programant les seves pròpies òperes i també les de G.F. Haendel i R. Keiser. Entre el 1725 i el 1740 publicà nombroses obres -en molts casos, fent-ne d’editor-, entre les quals destaquen un cicle complet de setanta-dues cantates sacres, així com diverses col·leccions d’una de les seves obres més conegudes, la Musique de table (1733). El 1737 viatjà a París, on la seva música fou molt aplaudida a la cort i al Concert Spirituel. A partir del 1740 dedicà bona part de la seva activitat a la teoria musical, i la seva producció baixà notablement. Posteriorment, però, el 1755, comença una nova fase en la seva tasca compositiva. Influït potser per l’exemple de G.F. Haendel, a qui havia conegut el 1701 i amb qui encara mantenia correspondència, tornà a compondre oratoris, prenent textos de poetes del moment. Algunes d’aquestes darreres creacions encara s’interpretaven a Hamburg dècades després de la mort del compositor.
St. Johannis, 1829, pintura de J. Oldach / Emperador Carles VII (1742-45) / Duc de Brunswick-Wolfen-Büttel (1662-1731) / Llibret i llista de cantant i músics del funeral de l’emperador Carles VII / Invitació a la innaguració del Johanneum (1721) / Eisenach, dibuix del poeta de Telemann, Ulrich von Lingen / Barfüsserkirche, a Frankfurt am Main / Llibret d’Orpheus de Telemann, estrenat el 1726
Baumhaus / Portada del llibret de la música pel funeral de G. Sillem (1733) / El banquet dels “capitans”, Drillhaus (1719) / Interior de Sta. Caterina, on els diumenges s’interpretaven les cantates i passions de Telemann / Pròleg en ocasió de la coronació del tsar Pere II de Rúsia, G. Fabris-T. Lediard (1728) / St. Pere, interior
Incansable defensor i entusiasta promotor de la música, Telemann assolí una sòlida reputació i del 1720 al 1760 fou la figura més representativa de la vida musical alemanya, tot superant en fama el mateix J.S. Bach. La seva música serví de model per a les composicions de joves músics com J.S. Fasch. Alguns teòrics musicals d’aquella època, com J. Mattheson i J.A. Scheibe, que en reberen la influència directa a Hamburg i altres el citaren en llurs treballs les regles d’estil musical exposades per Telemann en els seus tractats. Telemann fou un compositor prolífic que escriví en totes les formes i estils del seu temps. Compongué concerts en estil italià i suites en estil francès. Dominà tots els gèneres de música de cambra i instrumental, com obertures, sonates, fugues i quartets. Demostrà la mateixa solvència compositiva en la música vocal, tot arribant a escriure un gran nombre de cantates, misses, oratoris, passions, motets i salms, així com diverses òperes, cantates profanes, serenates i cançons. La proxilitat de la seva producció ha fet que hagi estat qualificat de superficial i propens a seguir la moda imperant. Malgrat l’aparent senzillesa estructural i dels recursos estilísitics de la seva música, en ocasions presenta trets avançats a la seva època en diversos gèneres i pot considerar-se precursor de l’estil clàssic. La seva música sacra meresquè l’admiració dels prestigiosos teòrics J. Mattheson I J.A. Scheibe per la seva expressivitat i harmonia. Gràcies a la seva experiència en la composició d’òperes, Telemann desenvolupà una habilitat especial en l’art d’interpretar en termes musicals les
paraules i el sentit dels textos poètics. Malgrat que el seu cicle de cantates Harmonischer Gottes-Dienst, oder Geistliche Cantaten zum allgemeinen Gebrauche (“Ofici Diví harmònic, o cantates religioses per a ús general”, 1725-26) requereix només una sola veu i un únic instrument melòdic i el baix continu corresponent, pot observar-se el gran mostrari de recursos expressius de gran dramatisme per a acompanyar paraules com “terror”, “infern”, “turment” i altres de similars. Contràriament, quan les paraules “gràcia”, “alegria” o “bondat” apareixen en les seves obres, el compositor utilitza llavors línies melòdiques fluides amb acompanyaments molt simples. En aquest sentit, es mostrava més directe i senzill que J.S. Bach. Les passions de Telemann són significatives del desenvolupament del gènere durant el segle XVIII. La seva Passió segons Sant Lluc (1728) marca un punt culminant en aquesta part de la seva producció musical, ja que significà un intent de distinció entre la passió litúrgica i la passió oratori. En el vessant operísitic, cal destacar-ne l’intermezzo Pimpione (1725), compost vuit anys abans que l’òpera La serva padrona, G.B. Pergolessi, i en el qual són presents molts elements de l’estil buffo. El seu gran èxit dramàtic fou l’òpera Der Geduldige Socrates (“El pacient Sòcrates”, 1721), que mostra caracterísitiques que posteriorment distinguiren l’opera buffa de l’opera seria. La música instrumental de Telemann destaca per la fluidesa i la frescor. Gran part de la seva producció de cambra i per a teclat denota trets de l’estil galant. Les línies melòdiques són
simples, amb clares divisions periòdiques. L’estructura és transparent i l’acompanyament hi ocupa un paper secundari. A més de les seves obligacions inherents als càrrecs que exercí i les seves activitats com a compositor, editor i promotor musical, Telemann cultivà també la teoria musical. En aquest àmbit destaca el seu tractat Neues musikalisches System (“Nou sistema musical”, 1752). Tenint en compte que va nèixer quatre anys abans que J.S. Bach i que moria quan J. Haydn entrava ja en el seu període de maduresa, i ja feia cinc anys que Gluck havia estrenat Orfeo ed Euridice i un de la presentació del singspiel mozartià Bastien und Bastienne, Telemann és una d’aquelles figures que naveguen entre dues èpoques, entre el barroc i el classicisme. Mostra d’això és la seva darrera obra coral acabada, Ino (1765), molt propera a l’estil de Gluck sense per això deixar de ser una composició netament barroca; si bé, com és força habitual en Telemann, l’anunci del més que incipient classicisme és ja una realitat. I és que si el jove Telemann era capaç d’absorbir tot, també era capaç de traduir musicalment tot allò que anava assumint al seu bagatge com a compositor, llegant a la posteritat un pràcticament inabastable catàleg d’obres que fan d’ell el més prolífic dels compositors de tot el segle XVIII i un dels més prolífics de tota la història, si no el que més. Telemann va tenir temps per a pràcticament tot, i fins i tot va arribar a escriure tres autobiografies (1718, 1729 i 1739).
Cronologia
Obituari de Telemann
La Passió com a forma musical Des del punt de vista musical la passió és considerada un tipus d’oratori centrat exclusivament en els darrers dies de la vida de Crist, però des del punt de vista històric es tracta d’una manifestació els origens de la qual els trobem a l’Edat Mitjana: • En la litúrgia cristiana medieval, la Passio Domini nostri Jesu Christi consisteix en entonar en llatí el passatges corresponents dels quatre evangelis durant la Setmana Santa. El sacerdot interpreta la part de Crist, el diaca la de l’evangelista (és a dir, el narrador), el subdiaca la dels demés personatges (Sant Pere, Judes, etc.) i els fidels congregats la de la “turba”, expressió
30
llatina que designa en aquest context les intervencions conjuntes de diversos personatges (apòstols, sacerdots, multitud, etc.); • A partir del segle XV les melodies que acompanyen el text es van fent més complicades i la part de la turba passa a compondre’s en estil polifònic i a ser cantada per un cor; • Al segle XVI apareixen, com a conseqüència de la Reforma protestant, les primeres obres musicals en alemany sobre la Passió, com les compostes per Johann Walter sobre els evangelis de Sant Joan i Sant Mateu (1530). • Al segle XVII la utilització d’instruments
musicals i l’audició de corals i àries sobre textos aliens a la Bíblia donen lloc a la denominadda “passió-oratori”. Les tres passions compostes per Heinrich Schütz el 1665 i 1666 són les més destacades fins que Bach assoleix el cim d’aquest gènere amb la Passió segons Sant Mateu de 1727. Al marge de l’oratori-passió luterà, en l’àmbit catòlic se segueixen composant obres sobre la Passió als segles XVII i XVIII, però amb els trets de l’oratori comú: àries, concertants i cors seguint un llibret. L’exemple més important és el text de Metastasio La passione di Gesù Cristo, al que posen música Caldara, Salieri, Paisiello i d’altres compositors de l’època.
Hamburg, església de St. Jaume: a l’esquerra, “Crucifixió de Crist”, de C. Crodel; a la dreta, altar de Sta. Lluc
31
Telemann i les passions a Hamburg Les representacions de la Passió a Hamburg sota l’auspici del mestre de capella del Johanneum estan documentades des de 1609. Cap al 1690 van prendre una foma generalment acceptada: el text de l’Evangeli era cantat per un solista i entremesclat amb corals, reflexius recitatius, així com àries i cors. En termes musicals les passions van tenir una semblança amb l'estil teatral de
l'òpera, en aquell període considerat com a modern. Telemann va escriure una nova passió cada any, des de 1722, seguint l’ordre dels quatre Evangelis del Nou Testament. En elles el compositor va desenvolupar innovadors dispositius formals i musicals per a cada nou treball. En total va composar 46 passions, 22 de les quals han sobreviscut.
Cada treball era posat en escena en cada una de les cinc principals esglésies d’Hamburg, així com en vàries de les més petites, en molts casos dirigides pel mateix Telemann. El 1728, per exemple, es van representar un total de 15 passions, 13 de les quals van ser dirigides pel propi compositor: la Passió segon Sant Lluc d’aquell any es va repetir 9 vegades, més l’oratori Seliges Erwägen i la Passió de Brokes.
Hamburg i les seves cinc esglésies principals al s. XVII
Benjamin Grant descriu tres periodes bàsics en la composició de passions de Telemann: El primer període comprèn les obres "primerenques", compostes entre 1722 i 1736. Aquestes passions inclouen l'abast complet de la narrativa (Vorbereitung i 5 acti). De les quinze obres que Telemann va compondre en aquest període, només quatre han sobreviscut: la de Sant Marc de 1723, Sant Lluc de 1728, Sant Mateu de 1730 i Sant Joan de 1733. És difícil discutir normes i excepcions durant aquest període quan només existeixen quatre d'aquestes quinze passions. Tot i així, basant-nos en el conjunt del repertori, podem identificar la de 1730 com la "norma" i la de 1728 de Sant Lluc com a excepció. El segon grup comprèn les obres compostes entre 1737 i 1754. Aquests treballs utilitzen la narració reduïda (menys el Vorbereitung i l'actus sepulcrum). De les divuit Passions que Telemann va compondre durant aquest període, setze eren obres totalment originals, i dues eren paròdies: la de 1738
segons Sant Mateu era una paròdia de la de 1726, i la de 1749 segons St Joan és una paròdia de la de 1741. Vuit obres queden d'aquest període: la de 1737 segons Sant Joan, 1741 segons Sant Joan, 1744 segons Sant Lluc, 1745 segons Sant Joan, 1746 segons Sant Mateu, 1748 segons Sant Lluc, 1749 segons Sant Joan, i 1750 segons Sant Mateu. Destaquen entre aquestes la de Sant Joan de 1745 i Sant Lluc de 1748. Les obres dignes de comentar inclouen la present de 1744 segons Sant Lluc, la de 1746 segons Sant Mateu, i les dues paròdies. Durant el segon període, l'estructura narrativa de la Passió litúrgica va experimentar un canvi significatiu. Després de 1736, es va eliminar la narració de l'Últim Sopar i l'Enterrament de Jesucrist, deixant Getsemaní i Gòlgota (Calvari) com a llibrets narratius, les primeres ubicacions de la història de la Passió. La reducció de la narració va permetre l'expansió de les interpolacions poètiques (corals, àries, recitatius i cors). Sovint, aquestes seccions expandides contenien una meditatio sobre aspectes de l'Últim Sopar, l'Enterrament, i potser
fins i tot al·lusions a la Resurrecció de Jesús, esdeveniments no explicats en la narrativa. El tercer període comprèn les obres "tardanes", compostes entre 1755 i 1767. Dels tretze treballs que Telemann va compondre durant aquest període, onze es conserven, les úniques obres perdudes són la de Sant Lluc de 1756 i Sant Marc de 1763. Segons el percentatge d'obres supervivents, les últimes passions conviden més a un estudi detallat que permeti comparar els diversos treballs. Aquestes passions es van compondre per influx d’oratoris, caracteritzats per la seva evitació de la narrativa. Òbviament les Passions litúrgiques no podien acabar amb la narració, però l'impacte dels nous oratoris era, efectivament, fort. Aquestes passions solen incloure exordium i conclusio, seqüències de coral (generalment basats en la mateixa melodia, sovint separats per un cor o una altra interpolació poètica), representació poètica d'esdeveniments, gran accompagnati, i narratio reprocessat en les últimes obres.
33
1744
La passió segons Sant Lluc de 1744 El 1721, a l'edat de quaranta anys, Telemann es va instal·lar a Hamburg, on va romandre fins a la seva mort el 1767. Una de les seves obligacions com a director musical de les cinc principals esglésies d'aquesta ciutat va ser compondre cada any la història de la Passió, en cicles de quatre anys i tractant cada un dels quatre evangelistes en sèries que després tornaven a començar de nou. Teleman va escriure una cinquentena de passions en tota la seva vida; d’aquestes, la majoria van veure la llum a Hamburg, on va residir 46 anys. D’aquí que aquest sigui el nombre de passions que va escriure a la ciutat. D’aquestes, en sobreviuen una vintena, cinc de les quals són passions segons Sant Lluc (1728, 1744, 1748, 1760 i 1764). L’autor del text, desconegut, va proporcionar a Telemann el llibret per aquesta passió basant-se en el text bíblic (Sant Lluc 22:39-23:48), però tot i ser-ne fidel, va aportar la seva pròpia poesia a totes les àries, així com al cor contemplatiu Ach, klage. Com que les dues passions supervivents de Bach -de la dècada de 1720- són les
úniques que habitualment veiem representades avui en dia, es podria pensar en elles com a models als quals es pot comparar les passions de Telemann. Però les passions de Bach, grans obres mestres, provenen d'un món diferent. Tot i que els dos compositors eren contemporanis estrictament, l'estil musical de Telemann en aquesta peça és més "modern". El 1744, quan Telemann la componia, Bach no havia escrit passions des de feia gairebé dues dècades. Les idees de la Il·lustració eren conegudes a Alemanya, així com els escrits dels deistes anglesos, que qüestionaven molts dels aspectes sobrenaturals i miraculosos de la religió. Per tant, tal vegada no sigui sorprenent que Telemann posés èmfasi en l’aspecte emocional i humà del drama. Aquí Jesús canta de forma dramàtica i plena de ràbia l’ària, quelcom gairebé inimaginable en una passió de Bach, i la lleugeresa i mundanalitat de les dues primeres àries de la soprano pot ser impactant per a qualsevol que esperi el to d'una passió de Bach. Els escenaris de Bach són més foscos que els de Telemann i interrompen la narrativa amb més freqüència amb corals i cors.
Hamburg, església de St. Jaume: “Die Dornen-Krönung Jesu”, d’Otto Wagenfeldt (1610-1671)
A diferència de Bach, Telemann també era compositor d'òpera. Va escriure nombroses òperes a Hamburg i fins i tot va dirigir la companyia d'òpera de la ciutat durant un temps. En quina mesura va influir això en la seva configuració del drama de la passió és una qüestió d'especulació, però sabem que ocasionalment, dones cantants de l'òpera es van incorporar com a solistes a les esglésies d'Hamburg en lloc de les tradicionals sopranos, i sabem que la música de la passió a vegades va anar més enllà de l'església per ser cantada en concerts seculars. Part de la bellesa d'aquesta passió és la simplicitat i la franquesa de la seva música i la narració. Els corals de Telemann també són harmònicament més senzills que els de Bach, sens dubte, en part, un reflex del fet que la congregació participava cantant en els corals de les obres de Telemann, mentre que no en les de Bach. El mateix Telemann va remarcar que volia que els corals siguessin prou senzills perquè la congregació cantés, però va afegir que no els va voler limitar a simples "harmonies de timbales”.
35
Hi ha, per descomptat, moments profundament dramàtics, com la crida de la multitud per alliberar Barrabàs, el cor Ach, el klage o les paraules moribundes de Jesús a la creu. Es poden escoltar similituds en la forma en què Bach i Telemann van establir diversos esdeveniments clau en el drama, com el melisma cromàtic quan Pere plora amb amargor, però aquests no són tant la influència d'un compositor en l'altre, ja que són materials comuns utilitzats per molts compositors. De les cinc passions supervivents de
Telemann segons l'Evangeli de Sant Lluc, aquesta primera edició de la Passió de 1744, a més de per les àries expressives, destaca sobretot pels seus cors dramàtics. A diferència d'altres passions, Telemann utilitza només tres corals aquí: al principi, durant l'escena de la muntanya de les Oliveres i com a conclusió. La primera publicació de la Passió segons Sant Lluc de 1744 es basa en una còpia contemporània de la Mecklenburgische Landesbibliothek Schwerin amb la signatura 5377/1. El títol a la portada de la part de l'òrgan diu: “Orgel/eine
Passions Musik/a/9 Voci/1 Oboe/3 Violini/ Viole/&2 Bassi“. En ella no es pot determinar el lletrista, anònim; fins i tot al text, perdut en la guerra -anteriorment en possessió de la Biblioteca Estatal i Unversitària d’Hamburg- no hi figurava el seu nom. La Passió segons Sant Lluc de 1744 va ser estrenada i interpretada a les cinc esglésies principals d’Hamburg, el 16 de febrer a Sant Pere, el 23 de febrer a Sant Nicolau, el 8 de març a Sta. Caterina, el 15 de març a Sant Jaume i el 22 de març a Sant Miquel.
Hamburg, les cinc esglésies on es va estrenar l’obra: St. Pere, St. Nicolau, Sta. Caterina, St. Jaume i St. Miquel
Interior de St. Miquel, cap al 1750 i St. Nicolau, cap al 1842
Les flors de Telemann L’amor a la natura va ser un tema recurrent a la vida de Telemann. El compositor va posar música a diversos poemes sobre la natura del poeta i senador de la ciutat d’Hamburg, Barthold Hinrich Brockes, descrivint la immanent presència de Déu a cada racó de la natura. Telemann va conèixer de primera mà el cultiu de les plantes quan ell mateix feia concerts a cases i jardins d’estiu pertanyents als rics ciutadans hamburguesos -els més colorits i exòtics, els millors. Amb el pas dels anys, ell mateix adquiriria un jardí i viuria l’experiència de l’intercanvi de bulbs de flors amb personalitats com Friedrich Armand von Uffenbach, Georg Friedrich Haendel o Johann Georg Pisendel.
Des del 1740 Telemann va desenvolupar una passió pel cultiu de flors. El músic i jardiner va escriure: “Si això (la música) és de fet el meu terreny i arada, i és per a mi la primera ocupació, des de fa un any i mig l’he maridat amb el meu especial amor per les flors: totes dues formen part de la meva felicitat.”
Esquerra: “Flors de taronger amarg”, de H.S. Holtzbecker (1660) Dreta: Jardins als afores d’Hamburg, on el de Telemann probablement era ubicat
“Si seguint la passió per les plantes exòtiques i similars, podeu allargar els vostres dies i rejovenir així el vostre esperit alegre, llavors sóc feliç fent una contribuició com aquesta. Us faré el regal d’una caixa de flors que els entesos en aquestes coses m’asseguren són de les més exquisides, rareses captivadores; si el que dieuen és veritat, rebreu les millors plantes de tota Anglaterra; la temporada és propícia, encara resten flors. Però vos mateix sereu el millor jutge d’això: i jo esperaré el veredicte amb impaciència.” (Carta de Haendel a Telemann, 1750)
J. W. Weinemann, ranuncle (s. XVIII) i H.S. Holtzbecker , corona imperial (1660) Dreta: Anònim
Un tast de l’obra
Wer fleiĂ&#x;ig betet Coral
Wie sich ein winz'ges Lßftchen regt Ària (soprano)
41
Kreuzige ihn Cor
Ihr werdet mich sehen Ària (baríton)
https://www.youtube.com/playlist? list=PLVhNIOi86k67B407vz75by2trgztAIquW
Estructura de l’obra 1: Choral - Wann meine Sünd mich kränken
2: Rezitativ
25: Chor - Er hat das Volk erregt
3: Choral - Wer fleißig betet
27: Arie - Schönste Freundin edler Seelen
5: Aria - Die freundlichsten Küsse
28: Rezitativ
6: Rezitativ
29: Chor - Hinweg mit diesem
7: Chor - Herr, sollen wir mit dem Schwert
31: Chor - Kreuzige ihn
10: Rezitativ
32: Rezitativ
33: Arie - Deiner Feinde bösem Willen
11: Arie - Du, o ewiges Erbarmen
34: Rezitativ
12: Rezitativ
35: Chor - Ach klage, wer nur klagen kann
13: Chor - Weissage uns
37: Chor - Er hat andern geholfen
15: Chor - Bist du Christus
38: Rezitativ
16: Rezitativ
39: Chor - Bist du der Juden König
17: Chor - Bist du denn Gottes Sohn?
40: Rezitativ
18: Rezitativ
36: Rezitativ
14: Rezitativ
41: Arie - Holdselige Worte, süßes Versprechen
19: Arie - Ihr werdet mich sehen
42: Rezitativ
20: Rezitativ
43: Arie - Ich befehl' an meinem Ende
21: Chor - Was dürfen wir weiter Zeugnis 22: Rezitativ
30: Rezitativ
9: Arie - Wie sich ein winz'ges Lüftchen regt
23: Chor - Diesen finden wir
44
26: Rezitativ
4: Rezitativ
8: Rezitativ
24: Rezitativ
44: Rezitativ 45: Choral - So fahr ich hin zu Jesus Christ
Instrumentació /Materials INSTRUMENTACIÓ Cor SATB – solistes STB Flauta + Oboè (i oboè d’amor) 4 violins 1rs (1 solista) + 4 violins 2ns + 3 violes + 2 cel·li + 1 contrabaix Orgue positiu
MATERIALS Carus 39.495 (direcció i també orgue) Carus 39.495/05 (partitura coral)
45
Intèrprets
46
Orquestra de Cambra Terrassa 48 L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 és una formació estable especialitzada en el repertori escrit per a cordes. Fundada en la seva forma i filosofia actuals l’any 2000, el conjunt ha donat un gran impuls i difusió a la música per a formació d'orquestra de cordes amb uns programes que combinen una gran investigació i proximitat. L’OCT48 ha realitzat concerts per tota la
geografia catalana i per l’estat espanyol, ha col·laborat en importants produccions simfonicocorals i ha fet enregistraments per als segells Ars Harmònica, Mà de Guido, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i pel Centre Robert Gerhard. Destaquen també col·laboracions amb directors com Laszlo Heltay, Josep Vila, Mireia Barrera, Xavier Puig, Michael Thomas, Barry Sargent, Gonçal Comellas o Pep Prats, solistes com Mireia Pintó,
Gerard Claret, Jordi Domènech, Daniel Ligorio, Vladislav Bronevetzky, Maria Hinojosa, Ashan Pillai, Alba Ventura, Joaquín Palomares, Isabel Monar, Ara Malikian, Claudi Arimany, Darko Brlek o Kai Gleusteen i agrupacions com la Coral Cantiga, Coral Sant Jordi, el Cor Enric Granados de Lleida, el Cor de Cambra de l’Orfeó Català i Kimbala Percussions, entre d’altres.
En la seva recerca de literatura per a orquestra de cordes, l’OCT48 ha realitzat primeres audicions a Catalunya de nombroses obres per a aquesta formació i també a nivell europeu, destacant-ne l'estrena continental de The Passion of Mary de Howard Blake amb el mateix compositor a la direcció, així com estrenes d’obres d'autors catalans com A. Guinovart, M. Caselles, J. Cornudella, T. Peire, A. Puig, F. Cruixent, J. LL. Guzman, C. Cases, i primers enregistraments d'obres de R. Lamote de Grignon, Joan Manén i Manuel Oltra, impulsant així la seva voluntat de difusió, recerca i globalització del fet musical i també a nivell de país. L’OCT48 ha explorat nous camins musicals i escènics amb la creació d’espectacles multidisciplinaris de producció pròpia com "Carmen, de Shchedrin", "Giovanni S.E." i "Gudbranstal, les històries de Peer Gynt", la co-producció juntament amb el Festival de Pasqua de Cervera de “Remena Nena” amb Arnau Tordera i Jordi Domènech, col·laboracions amb cantants com Pep Sala, en l’espectacle "Una nit amb orquestra" i Sisa, amb qui estrenen "Arriba una cançó", i amb formacions jazzístiques com el Manel Camp Trio i Carles Cases amb qui estrenen l'obra “Araguaia” amb textos de Pere Casaldàliga.
Amb la voluntat d’incentivar el coneixement i la il·lusió per la música clàssica entre els més petits l’OCT48 ha dut a terme nombroses iniciatives pedagògiques. Destaquen la seva tasca directa en el projecte “assaig obert” i els espectacles infantils "Telemann i la història d’en Quixot", "El botó de Haendel", "Popoff, un compositor despistat", i "Els quadres de Hartmann", els quals han estat programats per sales d’arreu de Catalunya. Atesa la gran acceptació general i el beneplàcit de la crítica vers els seus programes basats en la investigació i difusió de la música escrita per a cordes a nivell global, l’OCT48 ha programat ininterrompudament des de l’any 2000 la seva temporada de concerts a la ciutat de Terrassa, i des de la temporada 2004-05 és orquestra resident al nou Auditori Municipal de Terrassa, on actualment ofereix el seu cicle estable de concerts.
Quim Tèrmens L’OCT48 està dirigida des del violí per Quim Térmens, músic sabadellenc que rep la seva primera formació violinística de la mà d'Ofèlia Rodrigo i posteriorment estudia amb el violinista i mestre Gonçal Comellas amb qui es forma musicalment i
realitza els seus estudis superiors. Ha rebut també classes magistrals dels violinistes Arkadi Futer i Michel Barta. Ha estat membre de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. Actualment realitza el seu treball més cambrístic en el projecte Arcattia amb concerts per tot el país i Costa Rica i ha estat guardonat, entre d'altres, amb el premi Xavier Montsalvatge. Autor de diversos espectacles infantils com “Popoff, un compositor despistat”, “Els quadres de Hartmann”, “Històries de Tumbuktú”, “El botó de Haendel” i “Telemann i la història d'en Quixot”, és autor també de diverses composicions per a orquestres de corda d'estudiants. En el terreny pedagògic s’ha format amb personalitats com Sheila Nelson, Vaartan Manoogian i Mimi Zweig. Desenvolupa la seva tasca docent al Conservatori de Música de Vic com a mestre de violí i director de les seves orquestres de corda i és convidat en xerrades sobre pedagogia, jurat de concursos instrumentals i de cambra, director de diverses trobades d'orquestres juvenils i com a mestre de violí al Curs Internacional de Música Principat d’Andorra. També és el director artístic del “Festival BBVA de Música Religiosa de Vic”.
Coral Mixta d’Igualada Som una coral formada per una trentena de persones que compartim el gust pel cant coral i ens sentim bé cantant junts. Amb 60 anys d’història, la Mixta és una entitat dinàmica i inquieta, moguda sempre per les ganes de millorar tècnicament, de descobrir repertori nou i d’aconseguir fer una música interessant per a nosaltres i per al públic. Des de l’any 1996, el nostre director és l’Alfred Cañamero. “La Mixta” va néixer l’any 1955. Després del seu fundador, el mestre Joan Just, ha tingut com a directors entre d’altres, Gaspar Vilarrúbias, Clara Vilarrúbias, Poire Vallvé, Mireia Barrera, Montserrat Ríos i Lluís Vilamajó. La Coral Mixta d’Igualada assaja al Conservatori de Música d’Igualada, d’on es nodreix d’alumnes, d’ex-alumnes i professors del centre, així com cantaires de la comarca en general. És per això que manté una estreta relació amb la ciutat d’Igualada i comarca. La seva plantilla consta de 37 cantaires, que a vegades s’amplia per poder fer obres orquestrals quan el gruix sonor ho requereix. La Mixta manté la tradició d’oferir cada any dos concerts fixos a Igualada: el de Sant Esteve i el de Sant
Jordi. A més, la Coral acostuma a actuar en altres llocs de Catalunya i ha cantat a França, Alemanya, Itàlia, Portugal, l’Aragó i Andalusia. El repertori que ha treballat és extens i comprèn des d’obres del Renaixement fins peces d’autors contemporanis, a més de cançons tradicionals i populars de Catalunya i d’arreu. Algunes de les obres de més envergadura que ha treballat són la Missa a 5 veus de Joan Cererols, el Magnificat de Bach, el Rèquiem de José Mª Azurmendi, Music for the Funeral of Queen Mary de Purcell, A Ceremony of Carols de Benjamin Britten, la Missa solemne de Santa Cecília de Gounod, Totentanz d’Hugo Distler, l’òpera Dido i Enees de Henry Purcell, el motet Jesu, meine Freude, de Bach, els madrigals del llibre segon de Monteverdi, el Rèquiem de Mozart i el Rèquiem de Fauré, així com la Passió segons Sant Joan de J.S. Bach, Un rèquiem alemany de J. Brahms, l’Stabat Mater de J. Haydn, el Rèquiem de Gounod o el Rèquiem de Cimarosa. Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i l’Orquestra de Cambra de Granollers, entre d’altres treballant sota les batutes de Jordi Mora, Valentí Miserachs i Xavier Puig.
Podem destacar escenaris on hem actuat, com l’Auditori a Barcelona, el Palau de la Música, el monestir de Poblet o el de l’Abadia de Montserrat, i en cicles com el Festival Internacional d’Orgue de Montserrat, el Festival Internacional de Cant Coral de Barcelona, el Festival d’Europa Cantat (a Mainz, a Utrecht i a Torino), amb obres de compositors catalans, el cicle Serenates d’Estiu al claustre de les Escoles Pies d’Igualada, la gira de concerts a Almeria (amb l’enregistrament d’un CD), Huelva i Sevilla, el Festival Internacional de Música de Cambrils i el Festival de Música Religiosa de Vic. La Coral Mixta d’Igualada ha gravat el CD amb la Missa de Rèquiem del compositor andalús José Mª Azurmendi, estrena absoluta d’aquesta obra.
Coral Canigó, Vic La Coral Canigó va oferir el seu primer concert a Vic el 22 de desembre de 1963. Des de 1991 Xavier Solà n’és el director. Des dels seus inicis, la coral ha estat vinculada al moviment coral català i, d’altra banda, bona part dels seus membres han assistit a les Setmanes Cantant i als festivals Europa Cantat que han tingut lloc a diversos països europeus. El juliol de 2013 va acollir la Segona Setmana Cantant Internacional de Vic. El mateix 2013 la Coral Canigó va celebrar el seu 50è aniversari, que va culminar amb la interpretació dels Motets de J. S. Bach. Habitualment actua en l’àmbit comarcal d’Osona i arreu de Catalunya. També ha cantat al País Basc, Mallorca, Andorra, França i Itàlia. La Coral Canigó disposa d’un repertori de més de 800 obres de tots els estils. D’entre les obres interpretades destaquem els Magnificat de Buxtehude i d’Aguilera d’Heredia, els Motets i el Magnificat de Vic Nees, i el Magnificat i la Berliner Messe d’Arvo Pärt. També ha programat obres poc difoses d’autors consagrats com el Misericordias
Domini i les Vesperae de Dominica de W. A. Mozart, la Passió Segons Sant Mateu de T.L. de Victoria, l’Himne d’Advent de Z. Kodály, la Missa Choralis de F. Listz, la Ceremony of Carols i Christ’s Nativity de B. Britten o From the Bavarian Highlands d’E. Elgar, al costat d’un repertori més conegut, com el Magnificat de J. S. Bach o els Valsos Amorosos de J. Brahms. Juntament amb altres formacions corals, ha interpretat la Passió segons Sant Joan de J. S. Bach, el Pessebre de Pau Casals, el Messies de G. F. Haendel, la Creació de J. Haydn, l’Orfeo de C. Monteverdi, el Gloria d’A. Vivaldi, , el Requiem de W. A. Mozart i Carmina Burana, de C. Orff.
compositors vigatans: Pere Alberc Vila, Rafael Subirachs Ricart, Rafael Subirachs Vila, Josep Baucells, Jaume Ayats i Joaquim Maideu, aquest darrer ripollès però vigatà d’adopció. Per acabar, la Coral Canigó també ha cantat textos de poetes catalans, d’entre els quals destaquem Jacint Verdaguer, Miquel Martí i Pol i Joan Salvat-Papasseit i compta amb diversos enregistraments en col·laboració amb formacions vàries.
Els autors catalans, però, han tingut una presència notable en el repertori de la coral. D’una banda s’han interpretat peces d’autors antics com Mateu Fletxa el Vell, el pare Antoni Soler o Joan Cererols. D’altra banda, els compositors del s. XX han rebut una especial atenció i s’han interpretat obres de Lamote de Grignon, Joaquim Homs, Cristòfor Taltabull, Manuel Blancafort i Manuel Oltra. A més, la coral difon amb freqüència l’obra de
51
Alfred Cañamero, director Va néixer a Barcelona, i va rebre els seus primers estudis musicals de cant, piano, violí i orgue, de la mà del P. Ireneu Segarra a l’Escolania de Montserrat. Després continuà als conservatoris de Barcelona i Badalona, sota el guiatge de Manuel Oltra, Benet Casablancas, Miquel Roger i Josep Soler. En el camp del cant, ha estudiat amb la Pura Gomez, Margarida Sabartés, Xavier Torra, Salvador Parrón, i actualment amb en Xavier Sans. En la direcció coral ha estat deixeble d’Enric Ribó, Pierre Cao, Johan Duicjk i Laszlo Heltay, i també ha realitzat cursos amb Eric Ericson i Harry Christophers, i els estudis de direcció d’orquestra els ha realitzat amb l’Albert Argudo i l’Antoni Ros Marbà.
Cañamero va aconseguir les més altes qualificacions en Composició i Instrumentació, així com de Direcció d’Orquestra, obtenint el 1er Premi d’Honor en la historia del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Actualment és el director titular de la Coral Mixta d’Igualada i director del CordHomes d’Osona. Alfred Cañamero està considerat con un dels directors corals catalans més representatius de la seva generació, sempre vinculat a projectes musicals importants. En el camp de la pedagogia de la direcció podem destacar el “Curso de Dirección Coral de Andalucía”, “Curso de Dirección Coral de la Región de Múrcia”, el “Curs de Direcció Coral de Girona”. Va formar part, durant els 8 primers anys, de l’equip de directors que va començar els cursos de direcció coral de la FCEC. Ha col·laborat amb les universitats de Granada, Sevilla, i Extremadura en cursos sobre la direcció coral. També ha impartit cursos a Aragó, a Múrcia i a Menorca, i assenyalar el curs de direcció coral en el Campus d’Estiu del Fescat a Llívia (Generalitat de Catalunya) i
també el Curs d’Animadors de Cant per la Litúrgia al Monestir de Montserrat, així com el Curs de la Catedral de Barcelona. En el camp pedagògic, destaquem el projecte dut a terme com a professor de Cant Coral de l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, col·laborant com a director amb l’aula de cant del centre i, alhora, amb la Camerata Gramenet (Bernat Bofarull, director), els darrers cinc anys. Ha impartit cursos de divulgació musical per la Fundació “La Caixa”, i ha escrit articles en diverses publicacions musicals. A l’any 1995 començà el projecte del “Messies Participatiu de la Fundació la Caixa”, i el va du a Barcelona, Sevilla, Granada, Bilbao, Valencia, Vitoria-Gasteiz, Pamplona, Alacant i Palma de Mallorca. L’any 2008 va iniciar el projecte del Carmina Burana també a Barcelona, que també ha realitzat a Madrid, i el projecte de Cors d’Òpera. Cañamero ha estat director de moltes formacions corals del nostre país i també de fora; podem destacar el haver estat titular de la Coral Càrmina de Barcelona i el Coro de la Sociedad Musical de Sevilla, entre d’altres.
Cañamero, sovint ha estat convidat per orquestres, grups de cambra i cors de tot l’estat espanyol, com per exemple l’Orquestra Simfònica de Vallès, la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, la Cobla La Principal del Llobregat (de la que ha estat titular en dues èpoques), la Banda Municipal de Barcelona, la Coral Polifònica de Puig-reig, l’Orquestra de Cambra de Granollers, l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas, l’Orquestra Arcambra, La Orquesta Barroca del Conservatorio de Granada, amb escenaris tan importants com l’Auditori de Barcelona, Festival de Peralada, el Palau de la Música Catalana, la Catedral de Barcelona, el Teatro de La Maestranza de Sevilla, etc… El seu repertori s’estén a estrenes i obres del gran repertori com Haendel, Bach, Mozart, Ravel, Debussy, Brahms, Mendelssohn, Britten, Montsalvatge, Amargós, Oltra… També cal destacar col·laboracions com a assistent amb Edmon Colomer, Trevor Pinnock, Robert King, Christoph Spering, Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Philip Pickett, Harry Christophers, Monica Huggett, Eiji Oue, Pierre Cao, Philip Picket, entre d’altres. Alfred Cañamero és col·laborador d’Europa Cantat, destaca la seva
intervenció en el Festival celebrat a Mainz (Alemanya) l’agost del 2006, i la direcció a l’Auditori de la Missa de Batalla de Joan Cererols, en les Jornades Internacionals de Cant Coral de Barcelona l’estiu del 2007. Ha realitzat enregistraments amb Catalunya Música, Radio Nacional de España Radio 2, TV2, TV3, BTV i la Televisió Alemana, així com per diferents discogràfiques, de les que cal destacar l’opera Tosca de G.Puccini, L’alta naixença del Rei en Jaume de R. Gerhard, Jesu meine Freude de J. S. Bach i O sing unto the Lord de H. Purcell. Durant l’any 2008, Cañamero ha enregistrat un disc de sardanes clàssiques per a Cobla, amb la Principal del Llobregat, i també un altre de música del segle XX per a Cobla, amb obres de Guinovart, Oltra i Montsalvatge. Els últims programes que ha dirigit Cañamero han estat sobre música a capella per a cor de compositors anglesos romàntics, com Williams, Holst, Elgar i Stanford, de Reger i Rheinberger, la Missa de Santa Cecília de Charles Gounod, Jesu, meine Freude de Bach i obres de Haendel, Vivaldi, Haydn i Buxtehude. Ha dirigit el Totentanz de Hugo Distler, un programa de música romàntica i del s.XX per cor i piano i la Missa en Re Major per orgue i cor d’Antonín Dvorák.
Darrerament, ha dirigit a Ginebra l’estrena de la Missa Espiritista del compositor suïs Robert Clerc, obra per orquestra, cor i solistes. També, el Cor Ariadna de l’Agrupació Cor Madrigal, li va estrenar dues obres corals, amb textos de Carles Riba i tradicionals. Com a mestre de cor ha muntat el Rèquiem de W. A. Mozart, el Rèquiem de Fauré, la Passió segons San Joan de J. S. Bach, Ein Deutsches Requiem de J. Brahms i un programa de Grans Cors d’Òpera, entre d’altres. Ha estat assistent d’Antoni Ros Marbà, amb la Filharmonia de Galícia, en una producció de l’òpera Il Barbiere di Sivigla, de Rossini. Durant les darreres temporades, destaquen els Liebeslieder de Johannes Brahms, el Stabat Mater de Joseph Haydn, el Gloria de Re major d’Antonio Vivaldi, el Rèquiem en Do major de Charles Gounod i el Rèquiem en sol menor de Domenico Cimarosa.
Possibles cors
Participants individuals
Solistes
Quan iniciem els nostres projectes entrem en conversa amb cors de tot Catalunya perquè es puguin incorporar al projecte. La clau d’un projecte de territori està en la implicació de cors de diferents comarques, sempre mantenint un nivell artístic i tècnic de rigor. En el cas de la gira d’aquest projecte, el cor amb qui comptarem serà la Coral Canigó, de Vic.
És un dels nostres objectius el crear un esdeveniment cultural on hi tingui cabuda la participació ciutadana a diferents nivells. Pel que fa a la música en particular, volem obrir el projecte, a més dels cantaires dels cors participants, a d’altres cantaires que ho facin a títol individual,com per exemple estudiants de música, mèlòmans o públic en general que tingui el suficient nivell musical que això requereix.
Els nostres projectes tenen la vocació de donar l’oportunitat a joves solistes del panorama musical català, creant una plataforma on puguin projectar-se nous valors al nostre país. Pensem que el projecte de territori també comença en aquest apartat tècnic. Sobre aquesta base els candidats són escollits pel seu alt nivell artístic i la seva professionalitat. Per això, convocarem audicions per triar el paper solista d’evangelista (tenor) de l’obra, pel seu pes específic dintre de la mateixa. La convocatòria es farà pública durant el mes de novembre de 2018 i les audicions tindran lloc durant el segon cap de setmana de gener de 2019. Participaran també com a solistes, ja escollits pel seu alt nivell, la soprano Ulrike Haller i el baríton Joan GarciaGomà.
Calendari
DIES 12-13
Audicions solistes
DIA 23 Assaig cors i piano
DIA 6 (9:30-13:30) DIA 7 (10:00-13:15) DIA 11 (VESPRE) DIA 12 DIA 13 DIA 14 DIA 15 DIA 23
56
1r. Assaig orquestra (corda, positiu i solistes) 2n. Assaig orquestra (corda orq, positiu i cor) (cor vocalitza a les 9:30) Assaig General Possible concert Concert a Igualada Possible concert Possible concert Possible concert
Fitxa tècnica Duració de l’espectacle 1:40 hores.
Espai Pel caràcter de l’obra, l’espai escènic ideal seria el d’una església. Tanmateix, també pot ser el d’un teatre, amb les mides suficients per encabir els músics d’una orquestra de cambra i uns 90 cantaires. Ha de comptar amb tarimes o una escala per a la col·locació dels cantaires esgraonadament i l’orquestra a peu pla. Per tant és aconsellable una boca d’escena amb un mínim de 9 metres d’amplada, 8 metres de fons i 6 metres d’alçad a.
Material tècnic, llum i so En el cas que es tracti d’un teatre, no és necessari cap material diferent del convencionalment utilitzat. En el cas que sigui en una església, ha de comptar amb la corresponent instal·lació elèctrica que doni suport als focus i llums de faristol necessaris per a l’orquestra i cantaires, els quals seran aportats per l’organització.
Temps de muntatge/desmuntatge Es necessiten 3:30 hores per tal de fer la preparació dels espais, així com la prova acústica de la sala, previs a cada concert. A la finalització del concert necessitem 1 hora per desmuntar.
Finanรงament
Recursos necessaris L’actual situació al món de la cultura en general i de la música en particular obliga a buscar un finançament des de la corresponsabilitat publicoprivada. És per aquest motiu que es fa necessari un sistema de finançament que impliqui i faci participar activament en el finançament dels concerts tots els agents que hi intervenen. D’aquesta manera: ‣
La Coral Mixta d’Igualada treballa per obtenir una part del cost total del projecte, a través del patrocini publicoprivat.
‣
La ciutat que acull el concert (ajuntament, festival, programador local, cor de la ciutat) aporta una part del cost (veure apartat contacte).
‣
El taquillatge del concert resta íntegre per a la ciutat o programador. Per exemple: una taquilla de 300 entrades a un preu unitari de 20 € representa un retorn de 6.000 €.
‣
També es pot buscar una fòrmula mixta (import fix més taquillatge) on es garantís un import mínim de base, i on el taquillatge formaria part de la remuneració del concert, renunciant el programador al mateix.
‣
Igual que en projectes anteriors, també està previst que optem a gaudir de les ajudes previstes per la Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona a través de PROGRAMA.CAT; programadors i ajuntaments adherits (ajudes directes a la contractació d’espectacles i concerts del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions) poden sol·licitar aquestes dins les dates habilitades per fer-ho. Aquests ajuts són un percentatge sobre l’aportació del programador, determinats pel Departament de Cultura i de la Generalitat de Catalunya i per les Diputacions, en base a la tipologia del municipi i de l’equipament on es fa el concert.
programa.cat programador taquillatge 59
La Coral Mixta hi aporta
62
AQUESTA IMPRESSIÓ HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A MICROMECENATGE TU TAMBÉ POTS SER EL NOSTRE PROPER COL·LABORADOR
M O L T E S
G R À C I E S
LA CULTURA NO ÉS UN LUXE · LA CULTURA NO ES UN LUJO · KULTURA EZ DA LUXUA · A CULTURA NON É UN LUXO · CULTURE N’EST PAS UN LUXE · CULTURE IS NOT A LUXURY · KULTUR IST KEIN LUXUS · CULTURA NON È UN LUSSO
Text, traduccions, il·lustracions originals, edició i maquetació: Núria Lorente (Alma MATER)
Alma MATER