LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Page 1

Formació i orientació laboral


Form a ció i orient a ció laboral

Itziar López UNITAT 2

Professora: Itziar López

2

La preve n ció de riscos laborals


Índex

1.La pr e v e n c i ó d e risc o s lab o rals a l’ e m p r e s a . Marc Norm a tiu 1.1. El treball i la salut. La cultura preventiva 1.2. Els danys a la salut


Form a ció i orient a ció laboral

4

La preve n ció de riscos laborals

1.3. El marc normatiu bàsic de la prevenció 1.4. Drets i deures en matèria preventiva. Les responsabilitats i les sancions 1.5. Els organismes públics de la prevenció 2. Els fa c t o r s d e risc pr o f e s si o n a l 2.1. Els factors de risc professional 2.2. Els factors de risc derivats de les condicions de seguretat 2.3. Els factors de risc derivats del medi ambient de treball

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

5

La preve n ció de riscos laborals

2.4. Els factors de risc derivats de la càrrega de treball 3. Tè cni q u e s d e pr e v e n c i ó i pr o t e c c i ó . La g e s ti ó d e la pr e v e n ci ó 3.1. L’acció preventiva 3.2. Les tècniques de prevenció i les tècniques de protecció 3.3. Organització de la prevenció

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

Professora: Itziar López

6

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

Professora: Itziar López

7

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

8

La preve n ció de riscos laborals

1. F O N A M E N T S D E LA PR E V E N C I Ó D E RISC O S . MAR C N O R M A T I U

La Llei 31/1995 de Prevencions de Riscos laborals (LPRL) explicita en el seu preàmbul que el seu objecte és determinar un cos bàsic de garanties i responsabilitats per tal d’establir un nivell adequat de

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

9

La preve n ció de riscos laborals

protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball. Des de la promulgació d’aquesta llei és molta la normativa que s’ha dictat en aquest àmbit, tot i així, hores d’ara encara són molts els accidents i malalties que pateixen els treballadors, per tant, hem de deduir que cal alguna cosa més que les normatives per aconseguir la conservació del benestar físic, social i mental dels treballadors en relació amb les condicions de treball i el control d’aquestes condicions

Professora: Itziar López


10

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

per tal de garantir la seguretat total en el treball i compatibilitzar l’ambient laboral amb les capacitats de cada treballador. 1.1.

E l t r e b a l l i la s al u t . L a c u l t u r a p r e v e n t i v a

Podem afirmar que la transformació dels béns existents a la naturalesa per tal d’obtenir un major rendiment dels mateixos es coneix com a tre b all. Aquest procés de transformació dels elements de la naturalesa

Professora: Itziar López


En l ’Edat Antiga els esclaus desenvolupaven els treballs manuals i la seva vida no tenia cap valor 11

Form a ció i orient a ció laboral

requereix

d’una

activitat que

unifiqui esforços,

La preve n ció de riscos laborals

donant lloc a la

tecnificació, l’especialització i l’organització. Aquests nous factors poden exigir noves capacitats de l’individu i es poden produir circumstàncies en les que el descontrol amenaci la seva salut i aquesta possibilitat de dany per la salut rep el nom de p e rill. En primer lloc, hem de conceptuar la paraula treball i la paraula salut. Ambdues estan molt lligades i han anat evolucionant al llarg del temps.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

12

La preve n ció de riscos laborals

El concepte treball ha anat evolucionant des de la idea de Plató o de l’Edat Antiga –eren els esclaus els que desenvolupaven els treballs manuals–, passant per les concepcions de l’Edat mitjana –eren els serfs els que realitzaven els treballs a la terra- fins arribar a la concepció, d’arrels cristianes, del treball com a redempció del pecat original. Per tant, la primera dificultat la trobem en les diferències en la conceptualització del treball. Per això, ens pot ajudar tenir en compte tre s pu nt s d e vista que utilitzen experts del món del treball!.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

13

La preve n ció de riscos laborals

El tre b all c o m a cà s ti g : aquesta idea està present en el nostre substrat cultural cristià i és una concepció negativa en el sentit de que fa que les persones assumeixin o justifiquin que el treball afecti la salut.

El tre b all c o m una n e c e s s i t a t : cal treballar per tal de poder assumir una sèrie de despeses com el menjar, la vivenda, l’oci, el vestir... tot i ser una visió més optimista encara té connotacions

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

14

La preve n ció de riscos laborals

negatives degut a que es pot pensar que, com és necessari treballar, hem de córrer el risc de perdre la salut. •

El tre b all c o m a f or m a d e d e s e n v o l u p a m e n t d e la p e r s o n a : aquesta és una concepció molt més positiva ja que considera que per mitjà del treball una persona

pot desenvolupar les seves

habilitats dins d’un marc organitzatiu, durant un temps i en unes condicions determinades, tant de producció com de prevenció.

Professora: Itziar López


OMS : Organització Mundial de la Salut Form a ció i orient a ció laboral

15

Hauríem de fugir de la concepció del càstig, potenciar el treball com a realització de la persona aprofitant els aspectes positius i rebutjant els de caire negatiu.

El concepte salut també té molts punts de vista des dels quals abordarlo: el punt de vista psíquic, somàtic, fisiològic, polític, legal, social... També aquest concepte ha anat evolucionant passant d’una idea més

Professora: Itziar López

És l ’organisme de de les Nacions Unides especialitzat en gestionar polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial.

La preve n ció de riscos laborals l ’ Organització


16

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

tradicional que definia la salut com “l’absència de malaltia” a l’actual definició de l’Organització Mundial de la Salut OMS (1946) (figura 1): “ e s t a t d e b e n e s t a r físic, m e n t al i s o ci al c o m p l e r t i n o m e r a m e n t l’a b s è n c i a d e malalties o af e c c i o n s ” . ! Figura 1. El concepte de salut

Professora: Itziar López

Be ne star

Be ne star

físic

me ntal


17

Form a ció i orient a ció laboral

SALUT

Be ne star so c ial

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

18

La preve n ció de riscos laborals

Les condicions laborals poden perjudicar la salut i el benestar físic, psíquic i social dels treballadorsD’aquesta descripció cal destacar el fet de què té en compte tres aspectes: el físic, el mental i el social, que estan molt interelacionats. Per tant, quan parlem de salut tindrem en compte la integritat corporal d’una persona, el seu equilibri emocional i les seves relacions amb la resta de persones. En el cas que parléssim de salut lab or al dins de la salut global d’una persona tindríem en

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

19

La preve n ció de riscos laborals

compte el fet que les condicions laborals no siguin generadores de dany per al treballador. En definitiva, podem afirmar que el treball té una influència sobre la salut. La salut és necessària per a treballar i el treball té efectes sobre la salut. Aquesta influència pot ser positiva quan el treball es una forma de realització personal i una manera de cobrir les nostres necessitats, però també pot ser negativa, quan les circumstàncies especials del

Professora: Itziar López


20

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

treball provoquen pèrdua de la salut als treballadors, com confirmen les dades estadístiques de sinistralitat en el nostre país. 1.1. 1 .

Co n d icio n s de tre b all

El treball es desenvolupa en un ambient i en unes condicions diferents del lloc on es realitzen les activitats de la nostra vida (oci, descans...). S’entén per c o n di ci ó d e tre b all qualsevol característica de l’activitat desenvolupada que pugui tenir alguna influència sobre la salut de qui la

Professora: Itziar López


Riscos laborals

Form a ció i orient a ció laboral

21

La preve n ció de riscos

realitza. L’article 4 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals així ho defineix: Condició de treball segons la LPR L “ Qualsevol característica del treball que pugui tenir una influència significativa en la generació de riscos per a la seguretat del treballador”.

En aquesta definició quedarien incloses específicament:

Professora: Itziar López

Per exemple, els espais desordenats, les màquines mal laborals protegides, les eines defectuoses poden produir caigudes, atrapaments, ferides, talls


22

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Les ca ra c t e rí sti q u e s g e n e r al s dels locals, instal·lacions, equips, productes i demés útils existents en el centre de treball.

La natural e s a d el s a g e n t s físics , q uí mi c s i bi ol ò g i c s presents en l’ambient

de

treball

i

les

seves

corresponents

intensitats,

concentracions o nivells de presència. •

Els pr o c e d i m e n t s

per a la utilització de tots aquests agents

esmentats que influeixen en la generació de riscos. •

La seva or g a nitza ci ó i o r d e n a ci ó que influeixen en la magnituds dels riscos a que està exposat el treballador.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

23

Qualsevol altra ca ra c t e rí sti ca del treball que generi riscos.

Figura 2. Les condicions de treball

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

24

La preve n ció de riscos laborals

Instal·lac io ns, e quips i pro duc te s i Instal·lac io ns, e quips i pro duc te s i e ine s e ine s

CONDICIONS DE TREBALL CONDICIONS DE TREBALL

Ag e nts físic s, químic s i Ag e nts físic s, químic s i bio lò g ic s bio lò g ic s Pro c e dime nts pe r e xe c utar la Pro c e dime nts pe r e xe c utar la fe ina fe ina Org anitzac ió i o rde nac ió de l Org anitzac ió i o rde nac ió de l tre ball tre ball

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

25

La preve n ció de riscos laborals

Un cop definides les condicions de treball hem de clarificar tres conceptes que en moltes ocasions s’utilitzen de manera indistinta per descriure una situació com si fossin sinònims i de fet no ho són. Aquests conceptes són: p erill, risc i fa c t o r d e risc. El p erill és inherent a les coses, és una font de possible dany o lesió per la salut.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

26

La preve n ció de riscos laborals

El risc és la pr o b a b ilitat de que es produeixi un dany i el risc la b or al és la probabilitat de què el treballador pateixi un dany derivat del treball. El fa c t o r d e risc és una situació potencial que pot causar danys per a la seguretat i salut dels treballadors.

Professora: Itziar López


27

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

En la taula 1 es troba un exemple sobre aquests conceptes: Taula 1. Els conceptes perill, risc, factor de risc i dany Perill

Risc

Factor de risc

Dany

Vent Fer foc al bosc

Probabilitat de que es produeixi un incendi

Fer escalada

Probabilitat de caure

Sequera Brutícia

Incendi

Actuació de les persones

Professora: Itziar López

Estat de la muntanya

Caiguda

El risc de caure a una escalada depent diversos factors


28

Form a ció i orient a ció laboral

Preparació de les persones Actuació de les persones Temps

1.1.2.

L a cultu r a pr e v e n ti v a

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

29

La preve n ció de riscos laborals

Un efecte induït i desitjable de la prevenció de riscos laborals és la millora de les condicions de treball. També és el mitjà per aconseguir els objectius de l’acció preventiva i així es reconeix a l’article 5 de la Llei 31/1995. Article 5 de la LPR L

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

30

La preve n ció de riscos laborals

“ La política en matèria de prevenció tindrà per objecte la promoció de la millora de les condicions de treball per tal d’elevar el nivell de protecció de la salut i la seguretat dels trreballadors en el treball”

La millora de les condicions de treball és un dels objectius de la pròpia llei que s’alinea amb els objectius de la política social europea que es proposen millorar les condicions de treball no solament evitant els danys sinó procurant el benestar dels treballadors.

Professora: Itziar López


31

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

El concepte de cultura preventiva s’utilitza en el context de la Seguretat i Salut en el Treball (SST) i es refereix a un c o nj unt d’usos,

costums

i coneixe m e nts

destinats a prevenir els

accidents laborals i les malalties professionals.

Podríem dir que quan ens referim a cultura preventiva estem parlant de que la prevenció formi part de la nostra manera de ser. Alejandro

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

32

La preve n ció de riscos laborals

Mendoza- Plaza afirma que cultura preventiva vol dir “treballar pel següent”, és a dir, treballar com si el procés en curs pogués causar un accident (també als demés). Això es basa en la constatació de que tots els processos empresarials van en cadena i la seguretat requereix que siguin realitzats preventivament. La cultura preventiva és un concepte que s’utilitza cada cop més per posar de manifest que la seva carència és la causa dels accidents laborals i posa de manifest que malgrat els anys de vigència de la llei i

Professora: Itziar López


33

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

les importants despeses realitzades encara no està implantada en les nostres empreses al nivell requerit. Treballar pel següent requereix un canvi cultural i aquest canvi interessa

a

tots

els

actors

que

intervenen

en

el

empresaris, treballadors, sindicats, associacions Administració..., i a qualsevol tipus d’empresa !

Professora: Itziar López

mon

laboral:

empresarials,


Dan ys a la salut

34

Form a ció i orient a ció laboral

1.2.

La preve n ció de riscos

E l s d a n y s a la s al u t

Es clara la influència del treball sobre la salut, per tant, hem de veure quin tipus de patologia pot produir o afavorir. D’entrada, hem de dir que

Professora: Itziar López

Aquest són dos conceptes jurídics, que no científics, laborals basats en consideracions legals i amb una sèrie de restriccions importants.


Form a ció i orient a ció laboral

35

La preve n ció de riscos laborals

l’efecte del treball sobre la salut va molt més enllà de la causalitat de malalties professionals o accidents laborals. És evident que el treball pot contribuir de manera significativa a problemes de salut freqüents entre la població en general i que la majoria de transtorns patits pels treballadors no són considerats legalment com a professionals, malgrat que la seva relació amb les condicions de treball sigui clara.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

36

La preve n ció de riscos laborals

Podem dividir la patologia laboral en dos grans grups: 1 ) Les pa t ol o g i e s e s p e c í fi q u e s : en les quals el treball és la causa fonamental i necessària de la pèrdua de salut. Aquesta patologia difícilment la trobarem fora de l’ambient laboral o, en tot cas en menor freqüència. Dins d’aquest grup estarien les malalties professionals i els accidents de treball.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

37

La preve n ció de riscos laborals

2 ) Les p a t ol o g i e s ines p e c í fi q u e s : en aquest cas el treball és un factor més entre molts altres i és un factor contribuent però no precisament ha de ser el fonamental. Dins d’aquest grup estarien la fatiga, la insatisfacció, la depressió, l’estrés, l’envelliment prematur, el burnout... Aquestes patologies plantegen de manera molt clara la complexitat de les interaccions entre factors individuals, culturals i de medi de vida i de treball.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

38

La preve n ció de riscos laborals

Figura 3. Les patologies laborals

Pato lo g ie s e spe c ífique s Pato lo g ie s e spe c ífique s

Ac c ide nt de tre ball Ac c ide nt de tre ball Malaltia pro fe ssio nal Malaltia pro fe ssio nal

Pato lo g ie s Pato lo g ie s labo rals labo rals Pato lo g ie s ine spe c ífique s Pato lo g ie s ine spe c ífique s

Professora: Itziar López

Fatig a Fatig a Estrè s Estrè s Enve llime nt pre matur Enve llime nt pre matur Burno ut Burno ut


39

Form a ció i orient a ció laboral

1.2.1.

La preve n ció de riscos laborals

L ’ a c c i d e n t d e t r e b a l l i la m a l a l t i a p r o f e s s i o n a l

La primera distinció important que hem de realitzar és la diferència entre accident de treball i malaltia professional. Per fer-ho definirem els dos conceptes.

Professora: Itziar López


Accident de treball

Form a ció i orient a ció laboral

40

La preve n ció de riscos

L ’ a ccid e n t de tre b all Podem definir accident de treball des de diferents punts de vista: el de les tècniques utilitzades per la seva prevenció, el mèdic, el tècnic, el legal... Els dos que utilitzarem seran el punts de vista tècnic i el punt de vista legal.

Professora: Itziar López

Des del punt de vista mèdic l ’accident es definiria com a laborals una patologia traumàtica quirúrgica aguda provocada generalment per factors mecànics ambientals.


Form a ció i orient a ció laboral

41

La preve n ció de riscos

Des del punt de vista t è c ni c , l’accident és tot succés anormal, no volgut ni desitjat, que es presenta de manera brusca i inesperada, tot i que normalment és evitable,que interromp la continuïtat normal del treball i pot causar lesions a les persones.

Des del punt de vista le g al , és la Llei de la Seguretat Social (LGSS) el que defineix que és un accident de treball.

Professora: Itziar López

Ha d ’haver una relació causal Lesió i accident entre la lesió i el desenvolupament del treball. No podem confondre lesió amb accident ja que les lesions laborals són el resultat dels accidents, però no tots els accidents tenen com a resultat una lesió .


Form a ció i orient a ció laboral

42

La preve n ció de riscos laborals

Accident de treball segons la LGSS “ S’entén per accident de treball tota lesió corporal que el treballador pateixi com a conseqüència del treball que executi per compte aliena”.Art 115 LGSS Reial Decret Legislatiu 1/1994 , de 20 de juny

El que caracteritza l’accident de treball és que hagi produït una lesi ó , que sigui en el d e s e n v o l u p a m e n t d el tre b all i que aquest

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

43

La preve n ció de riscos laborals

treball sigui p er c o m p t e aliè . Des de l’any 2003 també els autònoms queden inclosos.

La LGSS determina que també es consideraran accidents de treball els que es pateixen: •

A l’ana r o t orna r de la feina ( accident in itinere ).

Professora: Itziar López


44

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Com a conseqüència del desenvolupament de cà rr e c s el e c ti us de caràcter sindical.

Com

a conseqüència

compliment

d’ordres

del

desenvolupament

de

l’ e m p r e s a ri

o

de

tasques

en

e s p o n t à ni a m e n t

el en

interès del bon funcionament de l’empresa. •

Com a conseqüència d ’ a c t e s d e salv a m e n t o similar en l’àmbit del treball.

Professora: Itziar López


45

Form a ció i orient a ció laboral

També

queden

incloses

aquelles

malalties

La preve n ció de riscos laborals

que

tot

i que

són

conseqüència del treball no queden incloses en aquest terme per manca de compliment dels requisits legalment establerts. La LGSS també

determina que no podem

entendre que existeix

accident de treball si hi ha una imprudència temerària del treballador (conducció de maquinària sota els efectes de substàncies isotròpiques) o si es produeix per força major aliena al treball (un tsunami, una riada...) !!

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

46

La preve n ció de riscos laborals

L ’ a c c i d e n t la b o r a l s e m p r e é s n o v o l g u t i in e s p e r a t , i c a u s a d a n y s a les p e r s o n e s L a m a l a l t i a p r o f e s s i o n a l Quan parlem de malalties professionals ho podem fer des de diferents punts de vista i també aquí ens interessa destacar el punt de vista tècnic i el punt de vista legal.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

47

La preve n ció de riscos laborals

Des del punt de vista tècnic, la malaltia professional es el deteriorament lent i gradual de la salut del treballador, produït per una exposició crònica a situacions adverses, tant les produïdes per l’ambient en que es desenvolupa la feina com per la manera en què està organitzada.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

48

La preve n ció de riscos laborals

Des del punt de vista le g al és la LGSS la que s’encarrega de definir que es pot considerar malaltia professional. Aquesta definició és la següent: Malaltia professional segons la LGSS “ S ’entendrà per malaltia professional la que es contreu com a conseqüència del treball executat per compte aliena en les activitats que s ’especifiquen en el quadre de desenvolupament reglamentari i que està provocada pels elements o substàncies que s ’indiquen en aquest quadre per a cada malaltia” . Art 116 LGSS.

Professora: Itziar López


49

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

De la definició de malaltia professional de la LGSS podem extreure una sèrie de requisits per poder determinar quan parlem de malaltia professional: •

El q ua d r e

de

m alalties

pr o f e s s i o n a l s

recollit al reglament

determina quines malalties són considerades malalties professionals, quines

substàncies

o

elements

les

provoquen

i

en

el

desenvolupament de quina activitat . Per exemple, Grup 3: Malalties professional causades per agents biològics.

Professora: Itziar López

El reglament que desenvolupa la LGSS és el Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre .El treball ha de ser per laborals compte aliena. Tot i això, actualment els treballadors autònoms com poden cotitzar també podran gaudir d ’aquesta cobertura legal.


Form a ció i orient a ció laboral

50

La preve n ció de riscos laborals

Ha d’existir una rela ci ó c a u s al entre l’exposició continuada a les condicions de treball nocives i els danys causats a la salut del treballador.

En la taula 2 es troben les diferències entre l’accident de treball i la malaltia professional. Taula 2. Diferències entre accident de treball i malaltia professional

Professora: Itziar López


51

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Accident de treball

Malaltia professional

Exposició

Brusc i inesperat

Crònica, Continuada

Causa

Violenta. Es pot establir fàcilment la relació causaefecte

Elements i substàncies recullits al quadre. És dificil establir la relació causa-efecte

Tècnica

Seguretat en el treball

Higiene industrial

Criteri legal

Definit de manera ambigua per garartir la màxima protecció per el treballador

Definit amb criteris restrictius que no donen lloc a incloure res me´s del que determina la normativa

Professora: Itziar López


52

Form a ció i orient a ció laboral

1.2.2.

Quan

La preve n ció de riscos laborals

P a t o l o g i e s in e s p e c í f i q u e s

les

causes

que

ocasionen

la

pèrdua

de

la

salut

estan

influenciades per altres factors no laborals, es parla de pat ol o g i a in e s p e c í f i c a . La pèrdua de la salut no és causada directament per

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

53

La preve n ció de riscos laborals

l’ambient de treball, però ha aparegut o s’ ha agreujat molt influïda pels elements de l’ambient de treball. Formen part de la patologia laboral inespecífica: 1 ) Fatig a

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

54

La preve n ció de riscos

La fatiga és el cansament físic o mental, real o imaginari, que apareix en un treballador i que disminueix la seva capacitat per efectuar el treball

Actualment . . . ... i cada vegada més, sorgeix en molts dels treballs: en les fàbriques en què el treballador realitza moviments repetitius, feines sedentàries que entumeixen els músculs i provoquen problemes de circulació, treballs d ’esforç físic considerable com la construcció, treballs amb pantalles de visualització que cansen la vista i a base d ’hores carreguen l ’esquena, etc.

Professora: Itziar López

La fatiga mental física pot ocasiona ser l ’origen una d ’una lesióde disminució que l ’atenció es manifesta i del en dolors musculars, rendiment laboral, i eslesions d ’esquenaamb manifesta o trastorns mal de cap, gastrointestinals. irritabilitat, insomni o laborals depressió.


55

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

Hi ha tres graus de fatiga. El primer grau desapareix amb el repòs. El segon

grau

comporta

postració

i abatiment.

El tercer

grau

pot

comportar trastorns físics, rampes, pèrdues de memòria i, fins i tot, en alguns casos la mort per aturada cardíaca. 2) Malalti e s ine s p e c í f i q u e s Són malalties comunes que, malgrat no ser conseqüència directa de l’ambient de treball, han aparegut o s’han agreujat molt a causa de

Professora: Itziar López

Les malalties inespecífiques Malalties inespecífiques més conegudes són les relacionades amb problemes circulatoris, digestius (úlceres, gastritis), respiratoris laborals (al·lèrgies), mals d ’esquena, i malalties mentals (neurosi).


Form a ció i orient a ció laboral

56

La preve n ció de riscos laborals

l’ambient de treball. Per exemple, el major nombre d’infarts en torns nocturns. 3) Insa ti s f a c c i ó Moltes vegades l’activitat laboral que es realitza no s’escull per gust, sinó per necessitat. En altres, l’organització del treball impedeix utilitzar totes les capacitats de les persones. Aquests factors –juntament amb la monotonia del treball, l’avorriment del treball mancat d’interès, la despersonalització del treballador, la tensió, les molèsties d’adaptació

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

57

La preve n ció de riscos laborals

al lloc de treball, la poca participació, la falta d’autonomia i el poc treball intel·lectual– provoquen la insatisfacció. 4) Estr é s És una situació de tensió en el treballador que apareix quan la càrrega de treball ultrapassa la capacitat del treballador.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

58

La preve n ció de riscos

La incapacitat per complir amb els objectius marcats i l’excés de càrrega de treball poden produir ansietat, agressivitat, frustració i sensació d’impotència. Tot plegat repercuteix en la salut del treballador i provoca la baixa laboral. És una situació en el treball en què una persona o més exerceixen una violència psicològica extrema, sistemàtica i continuada en el temps, amb la intenció de fer mal a una altra persona o grup de persones.

Professora: Itziar López

El treballador perd l ’interès Pèrdua d’interès per la feina. Això es manifesta en un malestar que pot afectar la salut i la seguretat; el rendiment del treballador baixa, laborals i provoca absentisme.


59

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Exe m ples de mobbing No assignar tasques o encarregar tasques inútils al treballador, assignar-li tasques degradants, a ïllarlo dels companys, calumniar-lo, amenaçar-lo verbalment, difondre falsos rumors, parlar-ne malamento ignorar-ne la presència.

L’assetjament psicològic provoca en la víctima depressió, ansietat, baixa

autoestima,

trastorns

cardiovasculars,

fòbies,

irritabilitat,

i

aïllament social i familiar. Per a l’empresa, és causa de deteriorament del clima laboral, absentisme, augment dels accidents i disminució del rendiment.

Professora: Itziar López


L’en velliment prematur …

60

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

6 ) Env ellime nt pr e m a t ur És l’acceleració del procés normal d’envelliment fisiològic i que porta a una mort prematura. Està provocat per un desgast biològic com a conseqüència

d’una

fatiga

crònica

acumulada.

Els contaminants

químics i físics, i altres agents agressius, poden originar canvis biològics i generar el procés d’envelliment. !

Professora: Itziar López

…va augmentar molt durant la Revolució Industrial a causa laborals de les condicions de treball. En l ’actualitat, l ’envelliment prematur es dóna en sectors concrets, com per exemple, la mineria.


61

Form a ció i orient a ció laboral

1.3.

La preve n ció de riscos laborals

E l m a r c n o r m a t i u b à s i c d e la p r e v e n c i ó

L’organització del treball durant la Revolució Industrial va generar unes condicions laborals que n’evidenciaren els efectes en la salut dels treballadors. L’Estat va haver d’intervenir amb les primeres lleis socials.

Professora: Itziar López


62

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Si els poders públics han de vetllar per la seguretat i higiene en el treball, ho han de fer amb una normativa que defineixi com s’ha d’actuar per prevenir els riscos laborals. La normativa més important en matèria de riscos laborals és la següent: • La Constitució espanyola de 1978 estableix, dins dels principis rectors de la política social i econòmica, que els poders públics

Professora: Itziar López


63

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

hauran de vetllar per la seguretat i la higiene en el treball (art. 40.2), i reconeix el dret a la protecció de la salut (art. 43). • L’Estatut dels Treballadors, en els articles 4.2 d), proclama el dret dels treballadors a la integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene, i en el 19 regula que el treballador, en la prestació dels seus serveis, té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene.

Professora: Itziar López

L’ ingrés a la Unió Europea… ... obliga a traslladar a la legislació espanyola la normativa europea en matèria de seguretat i higiene, com laborals la Directiva marc 89/391, de 12 de juny de 1989, sobre l’aplicació de mesures per tal de promoure la seguretat i la salut dels treballadors a la feina.


64

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• El Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (art. 18.a) indica que els estats membres hauran de promoure la millora del medi de treball per tal de protegir la seguretat i la salut dels treballadors. A partir de la normativa europea, hi ha un nombre elevat de directives que estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut. N’hi ha de caràcter general per a activitats laborals diverses, i n’hi ha per als riscos específics.

Professora: Itziar López


65

Form a ció i orient a ció laboral

Amb l’objectiu d’adaptar la normativa espanyola

La preve n ció de riscos laborals

a l’europea,

el

novembre de 1995, es va aprovar la Llei de prevenció de riscos laborals. ! • L’Estat espanyol ha ratificat molts c o n v e ni s d e l’OIT en matèria de seguretat i higiene.

Professora: Itziar López


66

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• La Llei 3 1 / 1 9 9 5 , d e pr e v e n c i ó d e risc o s lab o rals (LPRL), de 8 de

novembre,

reformada

per la Llei

54/ 2 0 0 3 , de

12

de

desembre. El seu objectiu és promoure la seguretat i salut dels treballadors definint un marc de garanties i responsabilitats. Fomenta la prevenció i involucra treballadors i empresaris en l’objectiu de disminuir la sinistralitat laboral i garantir la salut dels treballadors. Aquesta llei adapta al dret espanyol la Directiva 89/391/CEE relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i salut

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

67

La preve n ció de riscos laborals

dels treballadors, i també incorpora parcialment el contingut d’altres directives, com la 92/85/CEE sobre la protecció de la maternitat, la 94/33/CEE sobre protecció dels joves en el treball i la 91/383/CEE, relativa al tractament de les relacions del treball temporal, de duració determinada i en empreses de treball temporal. La Llei de prevenció de riscos laborals elimina la dispersió normativa espanyola en matèria de seguretat i higiene i va a un concepte més global de salut, com a benestar de la persona. D’aquesta manera es

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

68

La preve n ció de riscos laborals

converteix en una llei preventiva i ja no es limita a la protecció dels danys professionals. D’altra banda, l’LPRL implica l’empresari en el deure de protegir els treballadors dels riscos laborals i el deure d’avaluar inicialment els riscos dels llocs de treball i planificar l’acció preventiva. •

L’LPRL ha estat desenvolupada pel Reial de cr e t 39/ 1 9 9 7 , de 17 de gener, pel qual s’aprova el Re gl a m e n t d el s s er v e i s d e pre v e n c i ó .

Professora: Itziar López


69

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Amb posterioritat, s’han aprovat altres reglaments que regulen aspectes concrets de la prevenció. •

Els co n v e n i s

col·l e c t i u s

d’empresa

o de

sector que

regulen

matèries de seguretat i salut en el treball. A la taula 3 es presenta la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals. Taula 3. La normativa en matèria de prevenció de riscos laborals

Professora: Itziar López


70

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

À m bit norm atiu

Nor mes existents

Normativa internacional

Convenis de la OIT en matèria de prevenció de riscos laborals

Normativa europea

Directiva Marc 89/391/CEE Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals LPRL

Normativa bàsica nacional

Llei General de la Seguretat Social (RDL 1/ 1994, de 20 de juny) LGSS Llei sobre infraccions i sancions en l ’ordre social (RDL 5/2000, de 4 d ’agost) LISOS

Desenvolupament normatiu nacional

Professora: Itziar López

RD 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels serveis de Prevenció RD 485/1997, de 14 d ’abril. Senyalització de seguretat i salut en el treball


71

Form a ció i orient a ció laboral

À m bit norm atiu

La preve n ció de riscos laborals

Nor mes existents RD 486/1997, de 14 d ’abril. Seguretat i salut en els llocs de treball RD 488/1997, de 14 d ’abril. Treball amb equips amb pantalla de visualització RD 664/1997, de 12 de maig. Exposició a agents biològics durant el treball RD 773/1997, de 30 de maig. Equips de protecció individual

A banda de totes aquestes normes tenim les Guies t è c ni q u e s i les n o t e s tè c ni q u e s e n m a t è ria d e pr e v e n c i ó que són documents, sense

caràcter legal, en els que l’INSHT fixa orientacions per a

Professora: Itziar López


72

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

empresaris i treballadors per tal d’ajudar-los en la interpretació dels Reglaments que desenvolupen la LPRL. Per exemple, la guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització d’equips amb pantalla de visualització.

1.4.

Dr e t s i de u r e s en m a t è ri a pre v e n t i v a . L e s res p o n s a b ilita t s i le s s a n c i o n s

Professora: Itziar López


73

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

La Llei de prevenció de riscos laborals en el seu capítol III regula els drets i obligacions en matèria de riscos laborals per als subjectes implicats. Comprovareu que el reconeixement d’un dret del treballador implica el deure correlatiu de l’empresa, cosa que obligarà l’adopció de les mesures necessàries per tal de garantir-ho. Tot i que

les

administracions

públiques,

els

representants

treballadors i els serveis tècnics i de prevenció

també

dels

hi estan

implicats, la màxima responsabilitat recau sobre els empresaris com a conseqüència del poder de direcció que tenen.

Professora: Itziar López


74

Form a ció i orient a ció laboral

1.4.1.

La preve n ció de riscos laborals

Drets i deures en matèria preven tiva

a ) Dret s i o b li g a ci o n s d el s tre b alla d o r s •

Dret s − Dret al subministrament d’equips de protecció individual (EPI).

Professora: Itziar López


75

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

− Dret a rebre informació i formació sobre totes les qüestions relatives a la prevenció de riscos laborals que els puguin afectar. − Dret a la vigilància de la salut mitjançant reconeixements mèdics. − Dret de participació. − Dret a la gratuïtat de les mesures preventives adoptades. − Dret dels seus representants a la paralització de l’activitat laboral en cas de risc greu i imminent, i de tots els treballadors a abandonar el lloc de treball sense ser sancionats.

Professora: Itziar López


L ’incompliment d ’aquestes obligacions es podrà sancionar com a incompliment laboral. 76

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

O blig a ci o n s − Complir les mesures de prevenció. − Fer servir de manera adequada les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol mitjà amb el qual desenvolupin la seva activitat. − Fer servir correctament els mitjans i equips de protecció que proporcioni l’empresari, seguint les instruccions.

Professora: Itziar López


77

Form a ció i orient a ció laboral

− No

desactivar

els

dispositius

La preve n ció de riscos laborals

de

seguretat

i utilitzar-los

correctament. − Informar immediatament el superior jeràrquic, els delegats de prevenció o el servei de prevenció, de qualsevol situació laboral que, per motius raonables, els sembli un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors. − Contribuir al compliment de les obligacions sobre seguretat i salut laboral establertes per l’autoritat competent.

Professora: Itziar López


78

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

− Cooperar amb l’empresari per tal que pugui garantir unes condicions de treball segures i sense riscos. b) Obli g a c i o n s del s e m p r e s a r i s L’empresari té el deure de protegir la seguretat i la salut dels treballadors que estan al seu servei, en tots els aspectes relacionats amb la feina. Obligacions generals

Professora: Itziar López

És un dret dels treballadors que els proporcionin EPI.


Form a ció i orient a ció laboral

79

La preve n ció de riscos laborals

• Garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball. • Adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat i salut dels treballadors. • Assumir el cost de les mesures de seguretat i salut. • Complir les disposicions establertes en la normativa de prevenció de riscos.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

80

La preve n ció de riscos laborals

• Planificar l ’acció preventiva i l ’avaluació de riscos laborals. • Proporcionar als treballadors els equips de protecció individual (EPI). • Informar els treballadors sobre els riscos i les mesures de prevenció. • Garantir la formació sobre riscos laborals al treballador. • Adoptar les mesures d ’emergència. • Elaborar el pla de prevenció. • Garantir la protecció de col ·lectius especialment sensibles. Aquest col ·lectius són els següents:

Professora: Itziar López


Canvi de lloc

81

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

Tre b allad o r s e s p e c i al m e n t s e n si bl e s a risc o s d e t e r mi n a t s . L’empresari ha de garantir, de manera específica, la protecció dels treballadors que, per les seves característiques personals o estat biològic, siguin especialment sensibles als riscos que es deriven de la feina .

• Treballadores embarassades o en període de lactància. Si les condicions d’un lloc de treball poden influir negativament en la salut de la treballadora embarassada, del fetus o del fill (si està en període de lactància), i el metge que assisteix la treballadora

Professora: Itziar López

Si el canvi de lloc no és posible per a la dona embarassada, se laborals suspendrà el contracte de treball per risc durant l ’embaràs, amb la protecció de la Seguretat Social consegüent.


Sancions

82

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

a la Seguretat Social ho certifica, caldrà col·locar- la en un lloc de treball diferent i compatible amb el seu estat. • Treballadors menors. Abans de la incorporació dels menors de 18 anys, o bé quan hi hagi una modificació important de les condicions

de

treball,

l’empresari

haurà

de

realitzar

una

avaluació sobre els riscos del lloc de treball que puguin posar en perill la seguretat o la salut d’aquests treballadors.

Professora: Itziar López

Les infraccions han de ser sancionades, después de la laborals instrucció de l ’expedient sancionador oportú, segons la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sense perjudici de responsabilitats d ’un altre ordre (administratiu, penal i civil) que puguin concórrer.


83

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Rela ci o n s d e tre b all t e m p o r a l s , d e dura d a d e t e r mi n a d a i e n e m p r e s e s d e tre b all t e m p o r a l . Els treballadors amb aquestes relacions de treball hauran de gaudir del mateix nivell de protecció en matèria de seguretat i salut que la resta de treballadors de l’empresa en la qual prestaran els seus serveis .

L’empresari garantirà que aquests treballadors rebin informació sobre els riscos als quals s’hagin d’exposar, que tinguin la qualificació o les aptituds professionals necessàries, que es realitzin controls mèdics

Professora: Itziar López


84

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

especials, i que es compleixin les mesures de protecció i prevenció de riscos.

1.4.2.

L e s res p o n s a b ilita t s i sancio n s

La promulgació de la Llei 31/1995 de 8 de novembre (LPRL) va suposar un pas fonamental en la lluita del legislador per optimitzar les

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

85

La preve n ció de riscos laborals

condicions de treball en les empreses, garantir el dret dels treballadors a la seguretat i salut laborals i posar fre a la sinistralitat. En ella es configura el marc general de la prevenció i es recullen les diferents obligacions que garanteixen el dret dels treballadors a la protecció de la seva salut i integritat. Però a banda d’aquesta norma i els reglaments que la desenvolupen és necessari comptar amb l’ajut altres normes jurídiques de diferents ordres jurisdiccionals per tal

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

86

La preve n ció de riscos laborals

d’establir les responsabilitats i sancions, és a dir, és necessari comptar amb un sistema de responsabilitats.

Les infraccions de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals es produeixen per les accions o omissions contràries a la normativa. Així és que, tant treballadors com empresaris estan

Professora: Itziar López


87

Form a ció i orient a ció laboral

subjectes

a

responsabilitats

i

La preve n ció de riscos laborals

sancions

que

poden

ser

administratives, disciplinàries, civils i penals.

Per tant, existeixen diferents tipus de responsabilitat i cadascuna té la seva naturalesa jurídica (pública, privada o mixta); les seves pròpies funcions (punitiva, reparadores o mixtes) i el seu propi marc normatiu de referència (Codi Civil, Codi Penal, LISOS...).

Professora: Itziar López


88

Form a ció i orient a ció laboral

En

el

cas

de

les

La preve n ció de riscos laborals

re s p o n s a b ilitats

a d mi ni strativ e s ,

la

responsabilitat es produeix per d’incompliment de les normes legals,

reglamentàries

i clàusules

normatives

dels

col·lectius. Solament es poden atribuir als empresaris.

Professora: Itziar López

convenis


89

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Els òr g a n sa n ci o n a d o r s són la Inspecció de treball i Seguretat Social i l’Autoritat Laboral i les sancions poden ser des de sancions econòmiques,

passant

per

la

paralització

dels

treballs,

la

inhabilitació o l’augment de les primes.

En el cas de les responsabilitats administratives, el marc normatiu és la LISOS, la qual tipifica les infra c ci o n s a d ministrativ e s específiques en

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

90

La preve n ció de riscos laborals

matèria de Prevenció de riscos laborals i estableix les sancions que podran imposar- se. Les infraccions es qualifiquen, segons el deure infringit i l’entitat del dret afectat, en: •

Infra c ci o n s lleus : per exemple la manca de neteja en el lloc de treball o no comunicar a l’autoritat laboral competent l’obertura d’un centre de treball.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

91

La preve n ció de riscos laborals

• •

Infra c ci o n s g r e u s : per exemple, no realitzar les avaluacions de riscos o els reconeixements mèdics o l’ incompliment dels drets d’informació, consulta i participació dels treballadors.

• •

Infra c ci o n s

m ol t g r e u s : per exemple, no complir les normes

específiques en matèria de protecció de la seguretat i salut dels menors o incomplir el deure de confidencialitat en l’ús de les dades relatives a la vigilància de la salut dels treballadors.

Professora: Itziar López


Les sancions econò miques

92

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

La re s p o n s a b ilitat dis ci plinària és aquella en la que poden incórrer

els

treballadors

per

l’incompliment

de

les

seves

obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals. Aquest tipus de responsabilitat no es pot atribuir als empresaris.

Professora: Itziar López

Segons el diferents tipus són: • Per una sanció lleu: des de laborals 40 euros fins a 2.045 euros • Per una sanció greu; des de 2.046 euros fins a 40.985 euros • Per una sanció molt greu: des de 40.986 euros fins a 819.70 euros


Form a ció i orient a ció laboral

93

La preve n ció de riscos

També es poden incórrer en re s p o n s a b ilitats civils i p e n al s i, en aquest cas, són atribuïbles tant a empresaris com a treballadors (figura 4). •

Res p o n s a b ilitats civils : aquesta responsabilitat es troba regulada en el Codi Civil (CC) i l’objectiu de la mateixa és compensar els danys i perjudicis ocasionats a les persones a causa dels incompliments de les obligacions per part d’altres persones. En aquest cas, podem distingir entre la re s p o n s a b ilitat c o n tra c t u al , quan existeix un

Professora: Itziar López

Per exemple, escontractual produirà Responsabilitat responsabilitat contractual si es causen danys a terceres persones per parts dels treballadors quan efectuen laborals tasques per ordre de l ’empresari


94

Form a ció i orient a ció laboral

vincle contractual entre la persona

La preve n ció de riscos laborals

danyada

i la persona

que

incompleix les obligacions, i la re s p o n s a b ilitat e x tra c o n t ra c t u al s , quan no existeix aquest vincle entre els mateixos. •

Res p o n s a b ilitats p e n al s : aquesta responsabilitat es troba regulada en el Codi Penal (CP) i l’objectiu de la mateixa és donar una tutela específica

contra determinades

conductes

que

poden

atemptar

contra el dret dels treballadors a tenir una protecció eficaç en

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

95

La preve n ció de riscos laborals

matèria de seguretat i salut laboral i que estan tipificades com a faltes o delictes. Art 316 CP “ ...Els que amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estan legalment obligats, no facilitin els mitjans necessaris per tal que els treballadors realitzin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades ...”

En el cas de les responsabilitats civils i penals seran els Tribunals Civils o els Tribunals Penals els encarregats de determinar les sancions que

Professora: Itziar López


96

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

poden anar des del pagament de danys i perjudicis, al pagament de multes i fins i tot a la presó. Figura 4. Les responsabilitats en matèria de prevenció de riscos i els òrgans sancionadors

R. R. Administrativa Administrativa

Re spo nsabilitats

en

R. R. Disc Disciplinària iplinària

Inspe Inspecccció ió de de Tre Treball ball ii Se So ii Seggure uretat tat Soccial ial Auto Autoritat ritat Labo Laboral ral

matè ria de pre ve nc ió de risc o s

Professora: Itziar López

R. R. Civil Civil

Tribunals Tribunals Civils Civils


97

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

R. R. Pe Penal nal

1.5.

E l s o r g a n i s m e s p ú b l i c s d e la p r e v e n c i ó

Professora: Itziar López

Tribunals Tribunals Pe Penals nals


OIT

Form a ció i orient a ció laboral

98

La preve n ció de riscos

Tant en l’àmbit internacional com en l’àmbit nacional existeixen uns organismes que són els encarregats de vetllar per la seguretat i salut dels treballadors. En l’à m bi t interna ci o n al , tenim l’OIT (Organització Internacional del Treball). Els seus objectius principals són promoure els drets laborals, fomentar oportunitats d’ocupació dignes, millorar la protecció social i enfortir el diàleg en el tractament de temes relacionats amb el treball.

Professora: Itziar López

L ’OIT va ser fundada l ’any 1919, després de la Primera laborals Guerra Mundial i l ’any 1946 va passar a ser la primera agència especialitzada de l ’ ONU.


European Agency for Safety and Health at Work Form a ció i orient a ció laboral

L’OIT és responsable

99

de l’elaboració

i supervisió de les Normes

Internacionals del Treball i treballa per garantir que les normes del treball es respectin tant en els seus principis com a la pràctica. En l’à m b it e ur o p e u , tenim l’A g è n ci a Euro p e a p er a la Se g u r e t a t i Salut e n el Tre b all (European Agency for Safety and Health at Work). És un òrgan de la Unió Europea que té com a objectius: fomentar la millora del medi de treball, protegir la salut i seguretat dels treballadors

Professora: Itziar López

La seva seu és a Bilbao des de i treballa coordinadament amb els òrgans o entitats designats per cada Estat membre de la Unió.

La preve n ció de riscos laborals 1997


Form a ció i orient a ció laboral

100

La preve n ció de riscos laborals

i proporcionar tota la informació científica, tècnica i econòmica d’utilitat en la protecció de la salut i la seguretat en el treball. En l’à m b it na ci o n al , tenim: •

Co mi s si ó Naci o nal d e S e g ur e t a t i Salut e n el Tre b all

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

101

La preve n ció de riscos laborals

És un òrgan col·legiat assessor de les administracions públiques en la formulació de les polítiques de prevenció, i participa en les matèries de seguretat i salut en el treball. •

Institut Na ci on al d e Se g u r e t a t i Higien e e n el Treb all (INSHT)

És un òrgan tècnic autònom que depèn administrativament del Ministeri de Treball i Afers Socials, i que realitza una labor molt important en d’assessorament, estudi i formació de la prevenció dels riscos laborals.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

102

La preve n ció de riscos laborals

Relació entre l’INS H T i les comunitats autòno m es L ’INSHT col ·labora amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i és qui estableix la cooperació amb els òrgans de les comunitats autònomes que tenen competències en matèria de prevenció de riscos. Els serveis centrals són a Madrid, però té centres nacionals a Baracaldo, Sevilla, Barcelona i Madrid, cadascun del quals té competència tècnica en alguna especialitat. El de Barcelona és el Centre Nacional de Condicions de Treball.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

103

La preve n ció de riscos laborals

L’INSHT realitza una funció molt important en la prevenció de riscos laborals. Insp e c ci ó d e Treb all i Se g ur e t a t S o ci al

És l’òrgan tècnic que depèn del Ministeri de Treball i Afers Socials. Funcions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social En matèria de prevenció de riscos, té les funcions següents: • Vigilar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. • Assessorar i informar empresaris i treballadors. • Elaborar els informes sol ·licitats pels jutjats socials.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

104

La preve n ció de riscos laborals

• Comprovar el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció. • Informar l ’autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals o greus i sobre les malalties professionals. • Ordenar la paralització immediata de treballs en cas de risc greu i imminent per a la seguretat i salut dels treballadors.

En l’à m b it aut o n ò m i c , i degut a què les autonomies tenen atribuïdes funcions d’execució de la legislació preventiva tal com indica l’article 149.1.7 de la Constitució Espanyola podem d’organismes.

Professora: Itziar López

trobar diferents tipus


105

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

També tenim els Centres de Seguretat i Higiene de cada província dependents del l’INSHT. Per exemple, les competències del Departament de Treball se centren en

tasques

d’assessorament

i formació,

informació

i divulgació,

redacció d’informes a petició d’institucions públiques o privades, i seguiment del compliment de les normes relatives a la seguretat i salut dels treballadors.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

106

La preve n ció de riscos laborals

Actua mitjançant els centres de seguretat i condicions de salut en el treball, ubicats en cada província de la comunitat autònoma, els quals posen a disposició dels treballadors i dels empresaris els mitjans tècnics i els recursos humans per assessorar en temes relacionats amb la seguretat i la salut laboral.

Professora: Itziar López


107

Form a ció i orient a ció laboral

2. EL S FA C T O R S D E RISC PR O F E S SI O N A L

2.1 .

E l s f a c t o r s d e risc p r o f e s s i o n a l s

Per tal de realitzar una anàlisi dels factors de risc que determinen les condicions de treball de qualsevol persona es realitza la classificació

Professora: Itziar López

Els factors nocius o factors de risc són elements del lloc de treball que, de manera continua i durant un temps prolongat, afecten els treballadors i que els poden originar danys professionals. !!

La preve n ció de riscos laborals


108

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

dels mateixos en diferents tipologies, tenint en compte les seves característiques. En aquest nucli formatiu trobareu la descripció de tots aquests

riscos

professionals,

els

instruments

de

mesura,

quina

normativa és aplicable en cada cas, els efectes sobre la salut que aquest riscos comporten i

l’adopció de mesures de prevenció i

protecció per tal de tenir cura de la salut i seguretat dels treballadors afectats pels mateixos.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

109

La preve n ció de riscos laborals

En el seu lloc de treball el treballador es posa en contacte amb uns elements determinats o circumstàncies que poden posar en perill la seva salut. El risc pr o f e s s i o n a l és la possibilitat que es generin els efectes i les alteracions que els factors nocius o de risc poden originar en la salut dels treballadors. Per tant, el risc professional és la situació de perill en què es troba una persona per culpa del seu treball si l’executa en condicions nocives i que li pot ocasionar un determinat dany.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

110

La preve n ció de riscos laborals

Podem afirmar que és important identificar els riscos professionals o situacions de perill per a la nostra salut a fi d’avaluar-los i evitarlos i , si no és possible, disminuir-los. La millor manera de defensar la salut és conèixer de quina manera el treball la pot afectar.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

111

La preve n ció de riscos laborals

Hi ha condicions de treball que són comunes a tots els treballs; per això es parla de risc comú. Però també existeix el risc específic que és el propi de cada professió.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

Professora: Itziar López

112

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

113

La preve n ció de riscos laborals

Figura 5. Esquema de riscos professionals

Un fa ct o r d e risc és qualsevol objecte, substància o característica de l’organització que pugui contribuir a provocar un dany en la salut del treballador. L’ Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (l’INSHT) classifica els factors de risc en cinc grups: els agents materials, l’entorn

Professora: Itziar López


114

Form a ció i orient a ció laboral

ambiental,

la càrrega

de

La preve n ció de riscos laborals

treball, l’organització

del

treball i les

característiques personals del treballador. 2.2.

F a c t o r s d e risc d e r i v a t s d e les c o n d i c i o n s d e s e g u r e t a t : A g e n t s ma t e rials

Les c o n di ci o n s d el llo c de treball estan regulades pel Reial Decret 486/1997

en

el

qual

s’estableixen

seguretat i salut als llocs de treball.

Professora: Itziar López

les

disposicions

mínimes

de


115

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Les condicions de seguretat són aquells factors de risc que poden ocasionar accidents

laborals. Dins d’aquests

trobem: Els llocs de treball Els equips de treball Les instal·lacions elèctriques

Professora: Itziar López

factors

de

risc


Form a ció i orient a ció laboral

116

La preve n ció de riscos laborals

Els incendis. Aquests factors són els que ocasionen la majoria d’accidents laborals E l s llo c s d e t r e b a l l El primer que cal deixar clar és el que entenem per lloc d e tre b all i serà aquest mateix Decret 486/1997 el que ens ajudi a definir-ho:

Professora: Itziar López


Seria una imatge amb moltes escales i persones pujant i baixant

Form a ció i orient a ció laboral

117

La preve n ció de riscos laborals

“ (...) s’’entén per lloc de treball les àrees del centre de treball, edificades o no, en les quals els treballadors han de romandre o a les quals poden accedir per raó de la feina. Es consideren inclosos en aquesta definició els lavabos i els locals de descans, els locals de primers auxilis i els menjadors.(...)

Professora: Itziar López

Les escales han de complir totes les condicions establertes pel Decret de llocs de treball


Form a ció i orient a ció laboral

118

La preve n ció de riscos laborals

A més en aquesta definició també estarien incloses les instal·lacions de servei o de protecció alienes als llocs de treball considerant que en formen part. De tota manera el Decret exclou algunes llocs de treball del seu àmbit d’aplicació, per exemple

les obres de construcció

temporals, les indústries d’extracció o els bucs de pesca. Tots aquests espais han d’estar dissenyats i tenir les dimensions necessàries, segons l’ús que tindran, per tal que el treballador pugui

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

119

La preve n ció de riscos laborals

desenvolupar la seva feina sense risc per la seva seguretat i salut i amb unes condicions ergonòmiques acceptables. En aquest cas el s fa c t o r s d e risc són: • Seguretat estructural • Espais de treball i zones perilloses • Terres, obertures, desnivells i baranes • Vies de circulació • Envans, finestres i obertures

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

120

• Portes i contraportes • Rampes, escales fixes i de servei • Escales de mà fixes • Escales de mà transportables • Vies i sortides d’evacuació • Condicions de protecció contra incendis • Instal·lacions elèctriques • Discapacitats

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

121

La preve n ció de riscos laborals

Els princi pals a c ci d e n t s que es poden ocasionar són: les caigudes de persones al mateix nivell o a diferent nivell; xocs contra objectes mòbils o immòbils; atrapaments, talls i projecció de partícules; petjades sobre objectes... La normativa també estableix una sèrie de c o n di ci o n s mínim e s que cal que compleixin aquests lloc de treball per tal d’evitar tots aquests accidents.

Professora: Itziar López


122

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

En la següent taula teniu especificades les mateixes.

ESP AIS

CO N DI CI O N S MÍNIM E S

Espais de treball

Els locals han de tenir 3m d ’alçada i les oficines o locals comercials, de serveis o despatxos 2,5 m L ’espai per a cada treballador serà de 2m2 de superfície i de 10m3 de volum

Els passadissos

Els principals tindran una amplada de 1,20m com a mínim i els secundaris de1m. Cal mantenir-los ordenats, nets i lliures d ’obstacles

Professora: Itziar López


123

Form a ció i orient a ció laboral

ESP AIS

La preve n ció de riscos laborals

CO N DI CI O N S MÍNIM E S Han d ’estar senyalitzades correctament tant les portes com les sortides Si són transparents hauran de tenir una senyalització a l ’alçada de la vista

Les portes

La seva amplada serà coma mínim de 80cm Les portes d ’emergència mai romandran tancades Les portes corredores han de tenir un sistema de seguretat per tal de no sortir-ne dels carrils i caure

Les escales

Han de tenir una amplada d ’1 m, llevat de les de servei que poden tenir 55cm Els esglaons de les escales que no són de servei han de tenir una petjada d ’entre 23 i 36 cm i una contrapetjada d ’entre 13 i 20 cm.

Professora: Itziar López


124

Form a ció i orient a ció laboral

ESP AIS

La preve n ció de riscos laborals

CO N DI CI O N S MÍNIM E S En el cas de tenir una amplada més gran de 1,20m és necessari que tingui passamans, aquests seran rígids i amb una alçada mínima de 90 cm Les escales de cargol estan prohibides, llevat que siguin de servei Si són transparents o translúcids tindran la convenient senyalització i estaran fabricats amb materials segurs

Els envans i finestres

Les operacions d ’obertura, tancament o fixació s ’han de poder realitzar de manera segura. Quan estiguin oberts no han de suposar cap perill pels treballadors

Els terres

Han de ser fixos, estables i sense irregularitats ni pendents No poden ser relliscosos

Professora: Itziar López


125

Form a ció i orient a ció laboral

ESP AIS

La preve n ció de riscos laborals

CO N DI CI O N S MÍNIM E S Cal mantenir-los secs

La temperatura

Tenint en compte el tipus d ’activitat cal que es mantigui entre 17ºC i 27ºC (per activitats sedentàries) i 14ºC i 25ºC (per activitats lleugeres) Ha d ’estar compresa entre 30% i el 70%

La humitat relativa

En els locals on el risc d ’electricitat estàtica sigui alt caldrà mantenir-la al 50%

Depenen del tipus de feina s ’estableixen els límits del 0,25m/s (per feines en ambients no calorosos); el 0,50m/s (per feines sedentàries en ambients calorosos) i 0,75m/s (per feines no sedentàries en ambients calorosos) Taula 4 els espais de treball i les seves condicions mínimes La ventilació

Professora: Itziar López


126

Form a ció i orient a ció laboral

Els

llocs

de

minusvalideses

treball

o

ocupats

per

treballadors

amb

hauran d’estar condicionats per tal de poder ser

utilitzats pels mateixos Els eq ui p s de tre b all

Professora: Itziar López

utilitzats

La preve n ció de riscos laborals

Els martells són considerats equips de treball I serien eines manuals


Form a ció i orient a ció laboral

127

La preve n ció de riscos laborals

El RD 1435/1992 regula els equips de treball i en fa la definició de

“ q u al s e v o l mà q ui na, ap ar ell, instru m e n t o instal·laci ó utilitzat e n el tre b all ” i determina que no han de causar cap perills als treballadors. què s’ha d’entendre com a tal

Podem posar alguns exemples de la classificació d ’aquests equips de treball: • Eines manuals: alicates, cisell, tornavís, martells, serres ... • Màquines portàtils: radials, serres circulars, trepadora ...

Professora: Itziar López


128

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Màquines fixes: fresadora, trepadora vertical, serres de cinta ...

Aquesta mateixa normativa regula que els equips que s’utilitzin han d’estar construïts segons unes determinades disposicions que regulen, entre d’altres, els elements d’especial perillositat, com les parts mòbils d’una màquina, que poden causar cops, atrapaments... Algunes de les dis p o s i ci o n s mínim e s que recull el Decret pel que fa als equips de treball, concretament pel que fa a les màquines, són:

Professora: Itziar López

Un exemple de màquina fixa és el de la fresadora amb resguard mòbil


129

Form a ció i orient a ció laboral

• Els òrgans

d’accionament

han

La preve n ció de riscos laborals

de

ser

clarament

visibles

i

identificables • La posada en marxa de l’equip de treball solament es podrà efectuar de manera voluntària sobre l’òrgan d’accionament. • L’ordre de parada ha de ser prioritària a la resta. • Si els elements mòbils comporten riscos d’accident per contacte mecànic hauran de portar reguards de seguretat o dispositius de protecció

Professora: Itziar López


130

Form a ció i orient a ció laboral

• L’equip

haurà

de

portar

les

advertències

La preve n ció de riscos laborals

i senyalitzacions

necessàries per garantir la seguretat dels treballadors. Els fabricants han de seguir les normes tècniques aplicables a la màquina que fabrica per tal de que aquesta no comprometi la seguretat ni la salut de les persones obtenint, així, la declaració de conformitat i el marcatge CE , cosa que possibilita la lliure comercialització en els Estats membres de la Unió Europea.

Professora: Itziar López


131

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Els principals fa c t o r s d e risc són: • Eines defectuoses o en mal estat • Manteniments inadequats dels equips • Ús inadequat dels equips • Manca d’experiència • Les

fonts

hidràulica

Professora: Itziar López

d’alimentació:

energies

elèctrica,

pneumàtica

i


Form a ció i orient a ció laboral

132

La preve n ció de riscos laborals

Els princi pal s a c ci d e n t s que poden patir els treballadors amb els equips de treball són mecànics (cops, talls, atrapaments, aixafaments) , i elèctrics (per contactes). Per tal d’evitar aquests accidents poden adoptar una sèrie de m e s ur e s pr e v e n tiv e s com realitzar un bon manteniment dels equips de treball, utilitzar màquines amb el marcatge CE, utilitzar resguards i dispositius de seguretat, polsador d’emergència per aturar les màquines, utilitzar els Equips de protecció individual adients ...

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

133

La preve n ció de riscos laborals

L e s I n s t a l . l a c i o n s el è c t r i q u e s Una de les fonts d’energia més utilitzades tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit domèstic és l’electricitat, això i el fet de que no es perceptible ni per la vista ni per l’oïda, fan que sigui causa de força accidents. Sempre que hi hagi que s’utilitzi l’energia elèctrica cal adoptar una sèrie de mesures preventives per tal evitar o minimitzar els eventuals accidents.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

134

La preve n ció de riscos laborals

Aquest senyal avisa del risc elèctric La normativa que fixa les disposicions mínimes pel que fa al risc elèctric és el RD 614/2001, de 8 de juny el qual és d’aplicació a tots els llocs on aquest risc existeixi ja sigui derivat de les pròpies instal·lacions elèctriques o dels treballs que es realitzin a les mateixes.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

135

La preve n ció de riscos laborals

El risc elèctric es definit pel propi Reial D e cr e t 614/2001 com el risc originat per l’energia elèctrica i inclou: El xoc elèctric per contacte directe o indirecte. Les cremades per xoc elèctric o arc elèctric. Les caigudes o cops com a conseqüència del xoc o arc elèctric. Els incendis o explosions originats per l’electricitat.

Professora: Itziar López


136

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

L ’arc elèctric és la descàrrega que es forma entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial i col ·locats en una atmosfera gasosa

Cal , ara, diferenciar el dos tipus de contactes elèctrics: • Contactes directes: la persona entra en contacte amb una part activa de la instal·lació. • Contactes indirectes: la persona entre en contacte amb algun element que no forma part del circuit elèctric però que ha adquirit tensió de manera accidental.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

137

La preve n ció de riscos laborals

També hem d’assenyalar que els fa c t o r s que influeixen sobre l’efecte elèctric són sis: • la intensitat del corrent, • la durada del contacte elèctric, • la impedància del cos humà, • la tensió aplicada i • la freqüència del corrent altern. • La trajectòria

Professora: Itziar López


138

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

La impedància és la resistència total que presenta el cos humà al pas del corrent i es distingeix entre la impedància de la pell a la zona d ’entrada, la impedància interna del cos i la impedància de la pell a la zona de sortida. Circumstàncies com el grau d ’humitat de la pell, la tensió, la durada o la duresa de l ’epidermis poden fer variar el resultat de l ’accident

Dins de la inten sitat d el c o rr e n t és important destacar : • el llindar de percepció, que és el valor mínim que provoca una sensació; • el llindar de no deixar anar, que és el valor mínim del corrent que permet a una persona deixar anar el contacte i

Professora: Itziar López

La intensitat del corrent es mesura en ampers (A) i és la quantitat de corrent elèctric que circula pel medi conductor en laborals unitat de temps. La resistència es mesura en ohms (Ω) i és la dificultat que ofereix el conductor al pas del corrent. La tensió es mesura en volts (V) i és la diferència de potencial entre dos punts .


139

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• el llindar de fibril·lació ventricular, que és el valor mínim que pot provocar la mateixa. Entre els principals fa c t o r s d e risc en el cas del risc elèctric tenim: •

L’existència d’un circuit elèctric composat per elements conductors.

Que el circuit estigui tancat o es pugui tancar i que dins del mateix existeixi una diferencia de potencial major de 30v

Professora: Itziar López


140

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Que el cos humà sigui conductor per no estar suficientment aïllat.

La manca de connexió a terra

Els e f e c t e s n o ci u s poden ser de dos tipus: incendis i/o explosions i electrització i electrocució. Els incendis i/o explosions afectes a les persones

i

a

les

instal·lacions,

en

canvi,

electrocucions solament afecten a les persones.

Professora: Itziar López

les

electritzacions

i


Form a ció i orient a ció laboral

141

La preve n ció de riscos laborals

La diferència entre electrització i electrocució està en el fet de que en el primer cas l ’electricitat circula pel cos de la persona i té un punt d ’entrada i un punt de sortida. Però si el pas del corrent elèctric provoca la mort de la persona és quan parlem d ’electrocució

Les conseqüències que pot tenir el pas de l’electricitat pel nostre cos van des dels simples cops o caigudes, les cremades, l’asfixia, l’aturada cardíaca provisional fins a la fibril·lació ventricular que causa la mort.

Professora: Itziar López


142

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

El RD 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric

realitza

una

sèrie

de

recomanacions.

Entre

aquestes

destaquem: • Conservar els equips elèctrics en bon estat; • No

manipular,

elèctriques;

Professora: Itziar López

reparar

o

modificar

equips

o

instal·lacions


143

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• Tenir en compte les instruccions d’ús dels equips i instal·lacions elèctriques. Quan parlem d’establir una sèrie de m e s u r e s d e pr o t e c c i ó contra els contactes elèctric, hem de distingir entre els contacte directe i els indirectes. En la següent taula et presentem algunes.

Taula 5 mesures de protecció contra els contactes elèctrics

Professora: Itziar López

És necessari adoptar mesures de protecció davant dels riscos elèctrics


Form a ció i orient a ció laboral

TIPUS DE CONTACTES

144

MESURED DE PROTECCIÓ Recobriment de les parts actives amb materials a ïllants

CONTACTES DIRECTES

Interposició de barreres com per exemple, un armari Interruptors diferencials que facilitin la ràpida desconnexió de la instal ·lació Utilitzar preses de terra Aplicar tensions de seguretat

CONTACTES INDIRECTES

Separació dels circuits elèctrics per mitjà d ’un transformador Posar doble a ïllament Utilitzar dispositius diferencials

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

145

La preve n ció de riscos laborals

E l s i nc e n d i s El f o c és una reacció química d’oxidació violenta d’un material combustible, en la qual es desprenen flames, calor, vapor d’aigua i diòxid de carboni. Degut a que és un procés exotèrmic, el foc és la manifestació visual de la combustió. Aquesta

Professora: Itziar López

combustió, en


Form a ció i orient a ció laboral

146

La preve n ció de riscos laborals

principi, controlada en un temps i un espai, quan es propaga sense aquest control dona lloc a un inc e n di .

En la majoria dels focs, la reacció de combustió es basa en l’oxigen de l’aire, al reaccionar aquest amb un material inflamable, com per exemple la fusta, la roba, el paper, el petroli...

Professora: Itziar López


147

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

El triangle de foc ens ajuda a en l’extinció dels incendisPer tal que es produeix el foc es requereixen tres elements que són coneguts com el triangl e d el f o c : • Co m b ur e n t : que és l’oxidant necessari per a la combustió i el que es presenta en el focs sol ser l’oxigen de l’aire • Material

c o m b u s ti bl e :

combustió

Professora: Itziar López

després

és

d’un

un

material

escalfament

capaç previ

(la

d’entrar

en

combustió


148

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

consisteix en un procés d’oxidació en el qual s’absorbeix oxigen i es després calor) per mitjà de la reacció química amb un comburent. El combustible pot estar en estat sòlid, líquid o gasós, però tots els combustibles han de vaporitzar-se abans de crema. Exemples de combustibles són la fusta, cartrons , materials tèxtils, cel ·lulosa, benzina, olis, lubricants, fòsfor…

Professora: Itziar López


149

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• Calor : és l’element necessari per iniciar la combustió i ha de ser suficient per tal que els materials arribin a la seva temperatura de combustió. És l’energia d’activació Però t serà necessària la presència d’un quart element : la rea c ci ó e n c a d e n a , és a dir, que els tres elements estiguin presents en les condicions i proporcions adequades. Amb la reacció en cadena tindrem el tetraedre del foc !

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

150

La preve n ció de riscos laborals

La prevenció del foc es base en el trencament d’aquest tetraedre del foc ja que si manca un dels elements el foc no es produeix i, per tant, el podem extingir.

Aquesta extinció del foc es pot realitzar de diferents maneres segons quin dels elements del tetraedre del foc eliminem:

Professora: Itziar López


151

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• P er s e g r e g a c i ó : Si retirem el combustible o interrompim el pas del mateix o interposem elements incombustibles. • P er suf o c a ci ó : si excloem l’oxigen, per exemple impedint la ventilació de la zona incendiada o utilitzant gasos inerts • P er refr e d a m e n t : si reduïm la temperatura, per exemple amb aigua sobre les flames. • P er inhibi ci ó : amb la interrupció de la reacció en cadena, per exemple ammb l’ús d’un extintors de pols

Professora: Itziar López


152

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Els focs es poden classificar tenint en compte el tipus de combustible i segons de quin tipus de foc es tracti, utilitzarem un tipus d’extintor o un altre. • Class e A : incendis que impliquen sòlids inflamables que deixen brases, com la fusta, els teixits, el paper i alguns plàstics. • Class e B: incendis que impliquen líquids inflamables o sòlids liquables, com el petroli, la benzina, olis, pintures, ceres i alguns plàstics.

Professora: Itziar López


153

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• Class e C: incendis que impliquen gasos inflamables com el gas natural, el hidrogen, el propà o el butà. • Class e D: incendis que impliquen metalls combustibles com el soci, el magnesi o el potassi. Abans també es consideraven els incendis de la

Classe E o risc

d ’ el e c t r o c u ci ó : incendis que impliquen qualssevol dels materials de les classes A i B però amb la presència d’electrodomèstics, cablejat o qualsevol altre objecte de baixa tensió elèctrica a prop del foc i per

Professora: Itziar López


154

Form a ció i orient a ció laboral

tant,

amb

risc

d’electrocució

si

s’utilitzen

La preve n ció de riscos laborals

extintors

conductors

d’electricitat. :

Disposem de diferents mitjans per a fer front a l’extinció dels incendis. En primer lloc, tenim els e x tint or s són uns aparells que contenen un agent o substància extintora que pot ser projectada i dirigida sobre el foc per pressió interna. Cal que es mantingui en bon estat i els treballadors ha d’estar format en la seva utilització. Cal que el seu

Professora: Itziar López

Els extintors de CO2 ens ajuden a l ’extinció dels focs de classe B i elèctrics


155

Form a ció i orient a ció laboral

emplaçament

sigui accessible

La preve n ció de riscos laborals

i visible, preferentment en suports

verticals. Segons la substància extintora que utilitzin poden ser: Extintors d ’aigua: focs classe A Extintors de pols seca: focs de classe B i C Extintors de pols antibrasa: focs classe A , B i C Extintors de pols especials: focs classe D Extintors d ’escuma: focs classe B i acceptable per a fusta, paper i teixits Extintors de CO2 (neu carbònica): petits focs de classe B i instal·lacions elèctriques Extintors d ’haló i els seus substituts: focs elèctrics, adequats per la classe B i acceptables per la classes A i C

Professora: Itziar López


156

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Però a més dels extintors també disposem de: • Les b o q u e s d ’in c e n d i s e q u i p a d e s (BIE): que són instal·lacions fixes contra incendis amb punts de pressa d’aigua que han d’anar muntades en un suport rígid, generalment un armari encastat o de superfície i amb una tapa de vidre. • Les hidr an t s : les quals trenen en els extrems de la seva xarxa preses d’aigua. Són exteriors a l’edifici i tenen un diàmetre més gran que les BIE

Professora: Itziar López


157

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• La c o l u m n a s e c a : és d’ús exclusiu dels bombers, està formada per una conducció normalment buida que, partint de la façana de l’edifici, va pe la caixa de l’escala i està provista de boques de sortida en els pisos i de presa d’alimentació en la façana • Els s p rinkler s : són dispositius d’extinció automàtica distribuïts pel sostre del local i que s’accionen amb la calor produïda per l’incendi i llancen aigua en forma de pluja.

2 . 3 . L e s f a c t o r s d e ris c d e r i v a t s d e l ’ e n t o r n a m b i e n t a l

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

158

La preve n ció de riscos laborals

Aquest grup de factors de riscos està format pels factors de risc derivats de l’entorn ambiental de treball. L’entorn ambiental és la causa de la majoria de les malalties professionals. Dins d’aquest grup cal distingir entre els factors físics, els factors químics i els factors biològics. F a c t o r s d e ris c d e r i v a t s d e l s a g e n t s físic s

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

159

La preve n ció de riscos laborals

Els agents físics estan generats per diferents formes energia que poden estar presents en el medi ambient laboral. Aquestes formes d’energia són l’energia mecànica, l’energia tèrmica i l’energia electromagnètica. Molts d’ells són elements quotidians.

Concretament aquests agents físics són: el soroll, les vibracions, les radiacions, la temperatura i la il·luminació.

Professora: Itziar López


160

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Els avions produeixen un soroll d ’entre 110 i 140 decibels

• El s o r oll : - Con c e p t e : el podem definir com qualsevol so no volgut i molest que interfereix en l’activitat humana. Es produeix per la vibració d’un cos que es transmet en forma d’ones que generen una variació en la pressió que percep la nostra oïda. És un dels riscos més estesos en el medi ambient laboral. - Ma g nitud s : la intensitat (quantitat d’energia utilitzada per generar el soroll, el volum o nivell de pressió sonora de l’ona

Professora: Itziar López


161

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

acústica: unitat el decibel (db)); la freqüència (nombre de cicles per segon d’una ona de pressió acústica, unitat hertz (hz)); el timbre i el to. - Nor m a tiva : el Reial Decret 286/2006, d’11 de març, estableix els valors límits marcant els 87 dB(A)/8 hores diàries com a nivell acceptat. També recull les obligacions dels empresaris en relació a la protecció de la salut dels treballadors enfront del soroll, assenyalant que el soroll ha d’evitar-se en el seu origen i si no és possible reduir-se al menor nivell possible.

Professora: Itziar López


162

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

- Efe ct e s : l’exposició perllongada al mateix pot causar des de la disminució de la capacitat auditiva (que

és temporal i

reversible) fins a la hipaoacusia professional (sordesa, es considera malaltia professional). La prova utilitzada per mesurar l’audició és l’audiometria. A més també pot causar trastorns

fisiològics

no

auditius en

la son,

cansament,

irritabilitat, alteració de la freqüència cardíaca... - Instru m e n t s d e m e s u r a : tenim el sonòmetre , que és un instrument que mesura el soroll directament i ho fa en

Professora: Itziar López

L’escala A més deA manera s’ha desenvolupat indirecta el soroll per imitar pot incrementar la forma en que el risc d’accident l’oïda human laboral a respon degut al soroll a la disminució de l’atenció o del laborals temps de reacció !


163

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

decibels a escala A; i el dosímetre personal que és un petit aparell que

es

col·loca

el treballadors

per mesurar la

quantitat de soroll a que el treballador està exposat durant el torn corresponent de treball. - Me s ur e s pr e v e n tiv e s : entre les mesures preventives podem distingir entre les que actuen sobre el focus , les que ho fan sobre la seva propagació i les que ho fan sobre el treballador exposat . Entre les primeres tindríem: utilitzar superfícies de treball que absorbeixin l’energia, canviar les carcasses de les

Professora: Itziar López


164

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

màquines, substituir els processos o equips més sorollosos per altres que ho siguin menys, fer un bon manteniment preventiu. Entre les segones tindríem,

allunyar el focus

emissor del soroll o distribuir les màquines adequadament, l’aïllament dels equips per mitjà de cabines o barreres. Finalment, entre les terceres tindríem: aïllar els treballadors en cabines insonoritzades, utilització dels equips de protecció individual (EPI) com taps o orelleres, establir torns rotatius

Professora: Itziar López


165

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

pels treballs més exposats, realització de controls mèdics periòdics i formació i informació als treballadors. • Les vibra ci o n s : - Con c e p t e : són estructures

moviments

sòlides

com

transmesos màquines,

al cos

motors,

humà

per

vehicles

de

transport... capaç de produir un efecte nociu o qualsevol molèstia.

Professora: Itziar López

Les d’alta freqüència serien les produïdes per màquines pneu m àtiques o rotatives , les de baixa freqüència són laborals produïdes per autobusos, tractors.. i les de molt baixa freqüència per avions, vaixells..


166

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Ma g nitud s : Els seus efectes depenen de la seva freqüència i la seva unitat és l’Hertz (Hz). La freqüència és el nombre d’oscil·lacions per segon i es distingeix entre les vibracions d’alta freqüència (20 a 1000 hz), les vibracions de baixa freqüència (2 a 20 hz) i les vibracions de molt baixa freqüència (menys de 2 hz). També es fa una altra distinció entre les vibracions mà- braç i les vibracions a tot el cos. - Nor m a tiva : el text normatiu que regula la protecció de la salut dels treballadors davant els riscos de l’exposició a vibracions

Professora: Itziar López


167

Form a ció i orient a ció laboral

mecàniques

és el RD 1311/

La preve n ció de riscos laborals

2005, de 4 de novembre.

Aquesta norma estableix els valors límit tenint en compte si la vibració

és mà- braç o cos

sencer i per a períodes

d’exposició diaris de 8 hores. En el cas de mà- braç el valor límit d’exposició diari és de 5m/s 2 i el valor d’exposició diària que dona lloc a acció de 2,5m/s 2 . En el cas de cos sencer el valor límit d’exposició

diari és

de

1,15m/s 2 i el valor

d’exposició diària que dona lloc a una acció és de 0,5 m/s 2

Professora: Itziar López


168

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Efe ct e s : les vibracions mà- braç :pot produir lesions musculars, articulatòries o òssies, la més freqüent és la síndrome de Raynaud o dit blanc que cursa amb pal.lidesa intermitent dels dits; i les vibracions problemes

a tot el cos

:poden

de lumbàlgies, artrosi, deformacions

produir òssies

i

lesions a la columna com pinçaments discals. - Instru m e n t transductor

Professora: Itziar López

de de

mesura:

el vibròmetre, que consta d’un

vibracions,

un

amplificador,

xarxes

de


169

Form a ció i orient a ció laboral

ponderació

de

freqüència

La preve n ció de riscos laborals

i de

temps

i alguna

classe

d’indicador o registrador - Me s ur e s pr e v e n tiv e s : cal actuar sobre el focus d’emissió implantant

mesures

com

un

bon

manteniment

de

les

màquines, la utilització d’amortiment en les màquines, l’ús de materials aïllants, comprar maquinària amb marcatge CE fins

a

tècnics

l’asseguració de

del

compliment

treball adients.

Pel que

dels fa

procediments

als treballadors

exposats cal que utilitzin els EPIs adequats (botes, guants,

Professora: Itziar López


170

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

cinturons lumbars ...), realitzar parades periòdiques, formació i informació dels treballadors i efectuar reconeixements mèdics periòdics. • Les ra dia ci o n s : - Con c e p t e : són una font d’energia que es desplaça per l’espai per mitjà d’ones i partícules electromagnètiques emeses per determinades matèries.

Professora: Itziar López


171

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Ma g nitud s : La seva unitat de mesura és el Sievert (Sv).Es distingeixen entre dos tipus: ionitzants (provoquen la ruptura dels àtoms); i no ionitzants (no provoquen la ruptura dels àtoms). Dins de les radiacions ionitzants tenim els raig X, alfa , beta i gamma. Dins de les radiacions no ionitzant tenim: els infrarojos, els ultraviolats, microones i làser. Alguns exemples de les radiacions no ionitzants serien: o Infrarojos: làmpades incandescents, forns, soldadures o Ultraviolats: raig UVA,, arcs de soldadura elèctrica, fotocopiadores

Professora: Itziar López


172

Form a ció i orient a ció laboral

o o

La preve n ció de riscos

Microones: telèfons mòbils i forn microones Làser: raig X, raigs gamma

- Nor m a tiva : tenim dos Reials Decrets en aquesta matèria: el RD 783/2001, de 6 de juliol que regula la protecció sanitària contra radiacions ionitzants i el RD 815/2001, de 13 de juliol. Els límits s’estableixen segons la dosi efectiva o la dosi equivalent. Pel que fa a la dosi efectiva serien: 100mSv durant 5 anys consecutius i 50mSv en qualsevol any. Pel que

Professora: Itziar López

La dosi equivalent és una magnitud que considera l’energia cedida per unitat de massa considerant el dany laborals biològic i la dosi efectiva és la suma de les dosis equivalents ponderades en tots els teixits i òrgans del cos


173

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

fa a la dosi equivalent serien 150mSv per any (cristal·lí) i 500mSv per any (pell, mans,avantbraços, peus i turmells). - Efe ct e s : les radiacions ionitzants són més perilloses ja que no són detectables per nostre organisme i produeixen efectes irreversibles Poden provocar des de vòmits, diarrees, pèrdua del cabell o cremades fins a càncer, alteracions genètiques o esterilitat. Les no ionitzants són menys perilloses però també poden

ocasionar

danys:

cataractes i cremades.

Professora: Itziar López

conjuntivitis, lesions

de

retina,


174

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Me s ur e s pr e v e n ti v e s : en aquest cas depenen del tipus de radiació es poden aplicar diferents mesures preventives, però podem dir que cal aïllar el f o c u s d ’ e m i s si ó per mitjà de pantalles

de

protecció,

pantalles

absorbents,

cortines

d’aigua, blindatges de formigó.... Pel que fa als tre b alla d o r s e x p o s a t s : efectuar una estricte neteja personal utilitzar roba

específica

i EPIs com

ulleres,

màscares,

guants,

pantalles de protecció; limitar els temps de treball, vigilància de la salut i formar i informar els treballadors. Finalment

Professora: Itziar López


175

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

caldrà senyalitzar el lloc de treball, utilitzar, un sistema de ventil.lació

contínua

de

l’aire

realitzar

controls

mèdics

específics... • La te m p e r a t ura : - Con c e p t e : un ambient tèrmic no adequat pot causar diferents problemes

mèdics

en

els

treballadors:

incomoditat,

transpiració, tremolors. L’organisme humà és homoterma, és a dir, és capaç de mantenir constant la seva temperatura, independentment de la temperatura exterior i de l’esforç

Professora: Itziar López

La temperatura correcta ha d’estar compresa entre els 1 7 º C i els 27 º C si la feina és sedentària i entre els 14 º C i laborals els 25ºC si s’efectuen treballs lleugers.


176

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

físics realitzat. Quan els mecanismes d’autoregulació no són suficients es poden donar situacions molt perilloses i

pot

donar origen a l’estrès tèrmic, cops de calor , hipotèrmies... - Nor m a tiva : el Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els Llocs de Treball és el que regula les recomanacions en aquesta matèria. - Efe ct e s : els mecanismes d’autoregulació davant de la calor són la vasodilatació i la sudoració, però sinó són suficients es

Professora: Itziar López


177

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

poden donar rampes, esgotament per calor o cop de calor. Els

mecanismes

d’autoregulació

del

fred

són

la

vasoconstricció o el tancament de les glàndules sudorípares però sinó són suficients podem patir reumatismes, malestar general, bronquitis... - Me s ur e s pr e v e n ti v e s : protecció de parets i sostres, sistemes de ventil.lació generals, ús de pantalles per impedir la propagació

de

la mateixa.

Pel que

fa als treballadors

exposats: ús de roba de treball adequada, fàcil accés a

Professora: Itziar López


178

Form a ció i orient a ció laboral

l’aigua,

planificar

La preve n ció de riscos laborals

períodes

d’aclimatació

i informació

i

formació. • La il·lumina ci ó : - Con c e p t e : per tal de necessari

un

il·luminació, l’ambient

màxim el

desenvolupar de

contrast,

cromàtic

han

confort les de

l’activitat laboral és visual,

ombres, ser

els

tant,

l’enlluernament adequats

d’aconseguir un adequat entorn de treball.

Professora: Itziar López

per

per

la i tal


179

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Ma g nitud s : La il·luminació és mesura en lux, que és el flux lluminós que il·lumina una unitat de superfície. Els nivells d’il·luminació adients depenen dels tipus de tasques que es desenvolupen en cada lloc de treball i que permeten un rendiment elevat amb una fatiga mínima. - Nor m a tiva : el Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril és el que fixa la regulació de la il·luminació als llocs de treball .Els luxs que fixa la normativa tenen en compte les exigències visuals de cada tasca desenvolupada i també la il·luminació dels

Professora: Itziar López

Aquest són alguns exemples de luxímetres


180

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

llocs d’ús comú .Van des dels 1000 lux per a treballs que necessiten molta il·luminació; els 500 lux pels treballs amb exigències

visuals

altes;

els

200

lux

per

treball amb

exigències moderades; els 100 lux per treballs amb baixes exigències visuals fins els 25 lux per a passadissos i vies de circulació. - Efe ct e s : la fatiga visual és el principal efecte d’una il·luminació inadequada en el lloc de treball i es deu a l’esforç excessiu

Professora: Itziar López


181

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

de l’aparell visual. També pot ocasionar- ne lesions no oculars com el mal de cap. - Instru m e n t d e m e s u r a : el luxímetre és l’aparell per mesura els lux i conté una cèdula fotoelèctrica que converteix la llum en electricitat per tal de mesurar-la - Me s ur e s pr e v e n tiv e s : realitzar descansos breus, distribuir la il·luminació de manera uniforme,

Professora: Itziar López


182

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

En la següent figura teniu un esquema dels agents físics que hem anat desenvolupant al llarg d’aquest punt

El so ro ll Le s vibrac io ns AGENTS FÍSICS

Professora: Itziar López

Le s radiac io ns


Form a ció i orient a ció laboral

183

La te mpe ratura La il·luminac ió Figura 6 Els agents físics

F a c t o r s d e ris c d e r i v a t s d e l s a g e n t s q u í m i c s

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

184

La preve n ció de riscos

El RD 3 7 4 / 2 0 0 1 d e 6 d ’ a b ril de protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball defineix els agents químics com tots aquells elements ambientals, d’origen natural o artificial, orgànics o inorgànics que estan presents en el medi laboral i que poden produir diferents tipus de danys a l’organisme quan s’absorbeixen dosis determinades.

Professora: Itziar López

Són agents químics tant aquells que es presenten de manera natural (substàncies químiques) com els que laborals l’home elabora en els seus processos productius (preparats químics)


185

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

A més especifica la definició d ’ a g e n t s q uí mi c s p e rillos o s definits com els agents químics que poden representar un risc per a la salut i seguretat

dels

treballadors

degut

a

les

seves

propietats

fisicoquímiques, químiques o toxicològiques i a la forma en com s’utilitza o el troba present en el lloc de treball.

Professora: Itziar López


186

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Poden tenir forma molecular o ser agrupacions moleculars i poden estar en estat líquid, sòlid o gasos. En aquesta figura teniu la classificació dels agents químics segons el seu estat.

GASOS FORMA MOLECULAR VAPORS

Professora: Itziar López


187

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

FIBRES

AGENTS QUÍMICS SÒLIDS

AGRUPACIONS

POLS PARTICULES

MOLECULARS

FUM

(AEROSOLS) LÍQUIDS

Professora: Itziar López

BOIRES


188

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Figura 7 Els agents químics

Els agents químics es poden classificar tenint en compte diferents criteris. • Segons les s e v e s pr o pi e t a t fisic o q uí mi q u e s : - Explosius : poden explosionar per efecte d’una flama o de la calor o fins i tot per friccions o xocs.

Professora: Itziar López


189

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Comburents : en contacte amb altres substàncies, especialment les inflamables, originen una reacció fortament exotèrmica. - Extremadament inflamables : en el cas de ser líquids tenen un punt d’ignició extremadament baix i un punt d’ebullició baix; en el cas de ser gasos, a temperatura i pressió normals s’inflamen amb el contacte amb l’aire. - Fàcilment inflamables : es poden escalfar i inflamar en l’aire a temperatura ambient. Els sòlids que es poden fàcilment

Professora: Itziar López

després

d’un

breu

contacte

amb

inflamar una

font


190

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

d’inflamació. Els líquids amb el punt d’ignició molt baix. Matèries

que

en

contacte

amb

l’aire

humit

o

l’aigua

desprenen gasos extremadament inflamables en quantitats perilloses - Inflamables : substàncies

i preparats líquids amb

d’ignició baix • Segons les s e v e s pr o pi e t a t s t o xi c ol ò g i q u e s :

Professora: Itziar López

un punt


191

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Molt tòxics : en petitíssima quantitat poden provocar efectes summament greus, aguts, crònics i fins i tot la mort -

Tòxics :

en

petites

quantitats

poden

provocar

efectes

summament greus, aguts, crònics i fins i tot la mort. - Nocius : poden provocar mals de gravetat limitada - Corrosius : destrueixen els teixits vius amb contacte amb els mateixos. Per exemple l’àcid sulfúric

Professora: Itziar López


192

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Sensibilitzats : poden ocasionar una reacció d’hipersensibilitat de forma que en una exposició posterior donin llocs als efectes negatius com picor, dermatitis,,asma - Cancerígens :poden

produir càncer

o

augmentar

la seva

freqüència. - Mutagènics : poden danyar l’ADN i produir defectes congènits hereditaris o augmentar la seva freqüència - Tòxics per la reproducció : poden produir efectes negatius en el fetus o disminuir la fertilitat

Professora: Itziar López


193

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• Per la s e v a p erillositat p el m e di a m b i e nt : són substàncies o preparats que poden presentar un perill immediat o futur per a un o més components del medi ambient. En relació amb aquestes substàncies tenim una sèrie de frases R o frases de risc que és un conjunt numerat de frases i combinacions de frases usades per a descriure els riscos atribu ïts a una substància o preparat perillós. També tenim els frases S o de Seguretat que són consells de prudència relatius a les substàncies i preparats perillosos. Es descriuen a l ’Annex III de la Directiva 67/548/CE.

Professora: Itziar López


194

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Existeixen diferents vies d’entrada d’aquests agents en el cos humà que teniu representades en la següent taula Via

Òrgans

Respiratòria

Nas i boca, laringe, bronquis, bronquíols

És la via per la qual entren la majoria dels contaminats

Digestiva

Boca i mucositats arribant a l ’estómac

En principi són força redu ïts els casos

Dèrmica

Pell i més fàcilment si i ha petites lesions

És una de les vies més importants

Professora: Itziar López


195

Form a ció i orient a ció laboral

Via

Òrgans

Parenteral

Ferides o nafres

La preve n ció de riscos laborals

Va directa a la sang

Taula 6 Vies de penetració a l’organisme

Els efectes sobre l’organisme depenen de la dosi rebuda i de la seva toxicitat. !

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

El control d’aquest

196

risc es basa

La preve n ció de riscos laborals

en l’avaluació

ambiental i

biològica i l’INSHT va determinar quins eren els valors límits ambientals (VLA) i els valors límits biològics (VLB) referits a una exposició de 8 hores diàries i de 40 hores a la setmana.

Les mesures preventives contra aquest tipus d’agents són:

Professora: Itziar López


197

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• S o b r e el f o c u s d ’ e m i s si ó : substituir els productes perillosos per altres menys perillosos o innocus, aïllar les operacions perilloses, utilitzar sistemes d’extracció • S o b r e el mitjà difus o r : netejar el lloc de treball, augmentar les distàncies entre el focus emissor i el treballador. • S o b r e el tre b alla d o r : facilitar els EPIs adients, formar i informar els treballadors i vigilància de la salut F a c t o r d e ris c d e r i v a t s d e l s a g e n t s bi o l ò g i c s

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

198

La preve n ció de riscos laborals

Els agents biològics són éssers vius (bacteris, cucs, fongs...) o estructures biològiques (virus) que poden ocasionar qualsevol tipus d’infecció, al·lèrgia o toxicitat, és a dir, qualsevol malaltia de tipus infecciós o parasitari, al penetrar a l’organisme.

La normativa que regula aquesta matèria és el RD 664/1997 sobre protecció dels treballadors contra riscos biològics. En la mateixa es

Professora: Itziar López


199

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

recull la classificació d’aquest agents tenint en compte el risc d’infecció. Són quatre els grups definits: • Grup 1 : els que tenen una possibilitat baixa de causar malalties a les persones • Grup 2 : els que poden causar malalties i posen en perill la salut dels treballadors però que és poc probable que es propaguin a la col·lectivitat (rubèola , xarampió), a més de que existeix una profilaxi o un tractament

Professora: Itziar López


200

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• Grup 3 : els que poden causar malalties greus i presentar un perill seriós per els treballadors i amés es poden estendre a la col·lectivitat (ràbia, hepatitis) però existeixen tractaments o una profilaxi. • Grup 4 : a més de causar malalties greus als treballadors i poderse estendre a la col·lectivitat, no existeix un tractament o profilaxi coneguts (virus Èbola)

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

201

La preve n ció de riscos laborals

Els efectes d’aquests agents depenen de característiques com: la contagiositat, l’infectivitat, la patogenicitat i la virulència. Els microorganismes que tenen interès en la prevenció de riscos són: els virus, els bacteris, els protozous i els fongs. Les mesures preventives que cal adoptar, entre altres són:

Professora: Itziar López


202

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

• S o b r e el f o c u s d ’ e m i s si ó : substituir els productes perillosos per altres menys perillosos o innocus, aïllar les operacions perilloses, utilitzar sistemes d’extracció. • S o b r e el mitjà difu s o r : netejar el lloc de treball, esterilitzar i desinfectar els objectes utilitzats,augmentar les distàncies entre el focus emissor i el treballador, disposar d’un procediment adequat d’eliminació de residus.

Professora: Itziar López

Entre els EPIs més adients destaque m : mascaretes, ulleres i pantalles, guants i maneguins, mandils, roba de laborals protecció i calçat


203

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• S o b r e el tre b alla d o r : facilitar els EPIs adients, campanyes de vacunació (com per exemple, per a la hepatitis B) formar i informar els treballadors i vigilància de la salut. 2.4.

F a c t o r s d e risc d e r i v a t s d e la c à r r e g a d e t r e b a l l

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

204

La preve n ció de riscos laborals

L’esforç que s’ha de fer per exercir l’activitat laboral és un factor que origina risc i que s’anomena càrrega de treball .

F a t i g a físic a i m e n t a l

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

205

La preve n ció de riscos laborals

La conseqüència més important de la càrrega de treball és la fati g a , és a dir, la disminució de la capacitat física i mental d’un treballador després d’haver treballat. La fatiga física Es manifesta com un progressiu esgotament muscular al llarg de la jornada de treball degut als esforços físics, les postures inadequades, i els moviments i la manipulació de càrregues que es fan de manera incorrecta. La fatiga mental

Professora: Itziar López


206

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Es manifesta en símptomes que disminueixen l ’atenció i el rendiment laboral a causa d ’una exigència excessiva de capacitat d ’atenció, anàlisi i control del treballador.

Alguns

treballs

comporten

so b r e c à r r e g a

físic a

per

postures

incorrectes , ja sigui a causa d’un treball estàtic –assegut o a peu dret– o de la manipulació de càrregues, o una so b r e c à r r e g a m e n t a l per una excessiva necessitat d’atenció i control.

Professora: Itziar López


207

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

El baix rendiment, la falta d’atenció i l’envelliment prematur poden ser algunes de les conseqüències de la fatiga quan es fa permanent o crònica. ! 2.4. 1 .

L ’ o r g a n i t z a ci ó del tre b all

L’orga nitz a ció i orde n a ció del treb all influeix en la salut del treb alla dor, ja que la forma de treb allar pot respon dr e a les seve s expe c t a tiv e s o no. Tota orga nitz a ció del treb all és susc e p tibl e gen e r a r factors psicosocials. !

Professora: Itziar López

Els factors psicosocials tenen el seu origen en l ’organització l ’empresa, les condicions de treball i les característiques individuals del propi laborals treballador.


208

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

2 ) Fact or s p si c o s o c i al s s e g o n s el tipus d e tre b all Taula 7. Factors psicosocials segons el tipus de treball S e g o n s e l ti p u s d e t r e b a l l Tasques repetitives

Conseqüència, en part, dels processos de mecanització i automatització que especialitzen fins a l ’extrem el treball, de manera que s ’arriba a perdre la visió de conjunt de l ’obra iniciada i acabada.

Grau de responsabilita t

És imprescindible per garantir un mínim grau de satisfacció i de valoració del treball personal. Caldria ajustar-lo a les possibilitats individuals, perquè tan nociva és la manca de responsabilitat com l ’exigència de responsabilitat superior a les possibilitats personals.

Professora: Itziar López


209

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

S e g o n s e l ti p u s d e t r e b a l l Aïllamen t

Conseqüència de la mecanització i automatització de les indústries en què el treballador només fa tasques de supervisió i control.

Ús de les aptitu ds

Les tasques laborals s ’han de realitzar d ’acord amb la preparació i especialització de cada persona.

3 ) Fact or s p si c o s o c i al s s e g o n s

l’ or g a nitza ci ó

tre b all Taula 8. Tipus de traball segons l ’organització del treball

Professora: Itziar López

i c o n di ci o n s

de

L ’a ï l lament és un dels factors psicosocials que afavoreixen les alteracions de la salut.


Form a ció i orient a ció laboral

210

La preve n ció de riscos laborals

Se g o n s l’or g a n i t z a ci ó i co n dicio n s de tre b all Treball per torns

Implica un canvi constant en el ritme de vida, modificar horaris de descans, d ’àpats, etc.

Estabilita t en el lloc de treball

L ’actual situació econòmica qüestiona sovint la permanència en un lloc de treball.

Insuficiència de la càrrega de treball

Implica un aprofitament baix de la capacitat personal.

Cohesió del grup

La relació que s ’estableix amb la resta de companys de treball afecta molt directament l ’individu.

Estil de comanda me n t

Tant dels càrrec superiors i directius, com dels responsables i encarregats immediats.

Professora: Itziar López


Alteracions per riscos psicològics i físics Form a ció i orient a ció laboral

211

Se g o n s l’or g a n i t z a ci ó i co n dicio n s de tre b all Segure ta t

Les elevades possibilitats que un risc es materialitzi.

Factors físics i químics del medi de treball

Quan el treballador hi està exposat de manera prolongada, són especialment perillosos.

Sistema de remuneració

Moltes vegades és l ’única forma en què es valora i reconeix la tasca del treballador.

Grandària de l’empresa

Despersonalitza el treballador.

Professora: Itziar López

Alguns exemples d ’alteracions la salut fruit de la materialització de riscos psicològics i de comportament són: hostilitat, agressivitat, ansietat, insatisfacció en el treball, consum d ’alcohol i drogues, alteracions del son, disfuncions sexuals, depressió, estrès i apatia. I alguns dels exemples d ’alteracions de la salut frut de la materialització de riscos físics o psicosomàtics són: fatiga nerviosa, mals d ’esquena, dolor al clatell i a les espatlles, cardiopaties i envelliment prematur.

La preve n ció de riscos laborals de


Form a ció i orient a ció laboral

212

La preve n ció de riscos laborals

Els efectes d’aquests factors de risc poden ser determinades alteracions de la salut resultat de la materialització de riscos psicològics i de comportam e n t i riscos físics o psicoso m àtics. Altres efectes derivats de l’organització del treball Al costat d ’aquests efectes derivats de factors psicosocials n ’hi ha d ’altres com són la falta de motivació, l ’avorriment i el cansament, i també la malaltia o l ’accident laboral. Són molt coneguts els efectes o danys com la insatisfacció laboral, l ’estrès, l ’assetjament psicològic o el burnout.

Professora: Itziar López


Efectes dels factors de risc

213

Form a ció i orient a ció laboral

2.4.2.

La preve n ció de riscos

Característiq u es perso n als

No totes les persones reaccionen de la mateixa manera davant les mateixes condicions de treball. Hi ha característiques individuals, com l’estat de salut, el caràcter, l’edat, la formació o l’entorn sociocultural, que incidiesen en la capacitat d’adaptació a les condicions de treball. Són factors de risc derivats del factor humà o característiques personals l’edat, l’experiència professional i tots els indicats anteriorment.

Professora: Itziar López

Els efectes dels factors de risc són la falta d ’adaptació del laborals treballador a la feina, la falta d ’atenció, les distraccions i els comportaments temeraris, que solen ser la causa d ’un accident.


214

Form a ció i orient a ció laboral

3. LE S TÈ C NI Q U E S D E PR E V E N C I Ó I LES TÈ C NI Q U E S D E PR O T E C C I Ó

3. 1 .

L ’ acció prev e n ti v a

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

215

La preve n ció de riscos laborals

És tot aquell sistema que permet prevenir els danys per a la salut dels treballadors abans de que es produeixin. És fonamental que l’acció preventiva estigui integrada en el conjunt d’actuacions de l’empresa i en tots els nivells jeràrquics. La prevenció ha de planificar-se tenint en compte els processos tècnics, l’organització i les condicions de treball. La funció principal de la prevenció és aconseguir un nivell de seguretat adient per els treballadors.

Professora: Itziar López


216

Form a ció i orient a ció laboral

ACCIÓ PREVENTIVA

Requereix Avaluació dels riscos que posi de manifest les situacions de risc existents A partir de la qual l’empresari efectuarà

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

217

Planificació de l’acció preventiva per tal d’evitar o controlar i reduir els riscos Es concentra en el document

Pla de prevenció de riscos laborals

Professora: Itziar López

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

218

La preve n ció de riscos laborals

Els principis de l’acció preventiva són: 1) Evitar riscos 2) Avaluar els riscos que no es poden evitar 3) Adaptar el treball a la persona (ergonomia) 4) Regular els objectius tenint en compte l’evolució de la tècnica 5) Substituir allò perillós per allò que no tingui cap risc o en tingui poc

Professora: Itziar López


219

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

6) Planificar la prevenció integrant-la conjuntament amb la tècnica, la organització del treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball 7) Anteposar la protecció col·lectiva a la individual 8) Donar les instruccions que calguin als treballadors

3. 1 . 1 .

E l pl a d e p r e v e n c i ó

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

220

La preve n ció de riscos laborals

La llei de prevenció de riscos laborals obliga a l’empresari a vetllar per la seguretat i la salut dels treballadors per això l’empresari ha de portar a terme una correcta gestió de la prevenció de riscos laborals.

La gestió de la prevenció consisteix en determinar la política de la prevenció a l’empresa i la seva estructura organitzativa, planificar la prevenció i elaborar un pla d’emergències .

Professora: Itziar López


El pla de prevenció es realitzarà d’acord amb els principis de l’acció preventiva que regula la LPR L 221

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

La política ha d ’estar integrada dins de les polítiques i cultura generals de l ’empresa

El pla de prevenció

és l’eina que

articula l’acció

preventiva de

l’empresa i per tant, la gestió de la prevenció de la mateixa. Aquest pla ha de ser aprovat per la direcció i assumit i conegut per tots els nivells jeràrquics, inclosos els treballadors. Aquest document ha d’estar a disposició de l’Autoritat laboral, de les autoritats sanitàries i dels representants dels treballadors.

Professora: Itziar López


222

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Els elements que conté aquest document són els següents: • Definici ó d e

la p olítica pr e v e n tiv a : que ha d’incloure els

principis que la regiran, la integració de l’activitat preventiva i el desenvolupament de la cultura preventiva • La planifica ci ó d e la pr e v e n c i ó : la qual es desenvolupa en 5 fases:

Professora: Itziar López


223

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

- Fase I Avaluació de riscos laborals : cal descriure les condicions de treball, identificar els riscos, mesurar-los i comparar els resultats amb els nivells de referència. - Fase II Establiment de prioritats : cal eliminar els riscos que no s’han pogut suprimir en la fase anterior i controlar els riscos que no s’han pogut eliminar. - Fase III Planificació dels programes : cal analitzar els problemes per tal de triar la solució òptima i cal enunciar els objectius i establir els recursos adients

Professora: Itziar López


224

Form a ció i orient a ció laboral

- Fase

IV Implantació

preventives

bàsiques

d’activitats :

La preve n ció de riscos laborals

cal

realitzar

i les específiques

les

activitats

establertes

en els

programes. - Fase V Avaluació dels programes : cal avaluar els programes, l’estructura i els resultats. • La m o d a litat pr e v e n ti v a e s c o llida : dins de les possibilitats que determina

la normativa

cal triar la més

adient

(el propi

empresari, un o diversos treballadors, un servei de prevenció propi, un servei de prevenció aliè)

Professora: Itziar López


225

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• La p articipa ci ó d el tre b alla d o r s : per mitjà dels seus òrgans de representació. 3. 1 . 2 .

L ’ a v a l u a c i ó d e l s risc o s

La primera fase de la planificació de la prevenció és l’avaluació de riscos

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

226

La preve n ció de riscos laborals

L’avaluació de riscos és un procés dirigit a estimar la magnitud dels riscos que no ha estat possible evitar, i obtenir la informació necessària perquè l’empresari pugui prendre una decisió sobre les mesures preventives per reduir el risc

Tot i que aquesta és la primera fase, cal entendre que l’activitat preventiva és dinàmica i , a banda d’aquesta avaluació inicial, caldrà

Professora: Itziar López


227

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

realitzar noves avaluacions sempre que s’incorporin modificacions en l’activitat e

l’empresa,

redistribució

dels

llocs

per

exemple

adquisició

de

treball,

incorporació

de

nous

de

equips,

treballadors

especialment sensibles i modificacions de les condicions de treball. La normativa

no

especifica

un procediment

per

a

realitzar les

avaluacions de riscos però si que regula que cal tenir en compte el tipus d’activitat, els tipus de lloc de treball i treballadors que ocupin aquests llocs ...Això vol dir que s’ha de sistematitzar un procediment per poder

Professora: Itziar López


228

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

dur a terme aquesta avaluació, ara bé en funció del risc es poden fer diferents tipus d’avaluació. El procés d’avaluació de riscos està format per les etapes següents: 1) Anàlisi d el risc : existeixen unes guies d’identificació i llistats generals que serveixen per detectar els possibles perills, de tota manera caldrà elaborar un llistat específic tenint en compte l’empresa

en la que es realitza l’avaluació. Les llistes de

comprovació o checkt- list són un mètode ràpid i senzill per fer

Professora: Itziar López


229

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

l’avaluació de riscos i consisteixen en un seguit de qüestionaris de

comprovació

on

s’han

de

contestar

unes

preguntes

preestablertes. 2) Val ora ci ó d el risc : d’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball (ISHT)segueix un mètode per estimar i valorar els riscos que resulta senzill i de fàcil aplicació. Aquest mètode està basat en l’estimació del risc utilitzant dues variables: la s e v e ritat del dany (conseqüències) i la pr o b a b ilitat que s’arribi a produir.

Professora: Itziar López


230

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

En la següent taula teniu recollida la manera en com s’estima el risc SEV E R I T A T DE L DA N Y : CO N S E Q Ü È N C I E S

E S T I M A C I Ó D E L RISC LLEU PROB ABI LI TAT

MOLT GREU

BAIXA

Risc trivial (1)

Risc tolerable (2)

Risc moderat (3)

MITJANA

Risc tolerable(2)

Risc moderat(3)

Risc important (4)

Risc moderat(3)

Risc important (4)

Risc intolerable (5)

ALTA

Professora: Itziar López

GREU


231

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

SEV E R I T A T DE L DA N Y : CO N S E Q Ü È N C I E S

E S T I M A C I Ó D E L RISC LLEU

GREU

MOLT GREU

Taula 10 L ’estimació dels riscos

Per tal de determinar les accions que cal emprendre un cop valorat el risc, seguirem la següent taula en la que es relaciona la valoració obtinguda amb l’acció correctora

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

232

V a l o r a c i ó d e l ris c

La preve n ció de riscos laborals

Accions correctores

(1) Trivial

No es requereix cap acció específica

(2) Tolerable

No és necessari millorar l ’acció preventiva però caldrà considerar solucions més rendibles o millors sense que suposin una càrrega econòmica S ’han de fer esforços per reduir el risc, determinant les inversions precises.

(3) Moderat

Les mesures que es determinin s ’hauran d ’implantar en un període determinat Quan el risc moderat està associat a conseqüències molt greus, s ’haurà de precisar una acció posterior que determini la probabilitat del dany No es pot començà el treball fins que s ’hagi redu ït el risc

(4) Important

Professora: Itziar López

Es poden tenir en compte recursos considerables per tal de controlar el risc


233

Form a ció i orient a ció laboral

V a l o r a c i ó d e l ris c

La preve n ció de riscos laborals

Accions correctores Fins que no es redueix el risc no es podrà ni continuar ni començar el treball

(5) Intolerable

Si no es pot controlar el risc ni tan sols amb recursos il ·limitats, es prohibirà treballar Taula 11 La valoració del risc

3) Contr ol d el risc : en aquesta etapa i vistos els resultats de la detecció i l’avaluació dels riscos caldrà establir les prioritats d’actuació, planificar els programes, adoptant les mesures de prevenció concretes, implantar aquests programes i , finalment

Professora: Itziar López


Tècniques de prevenció

234

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos

avaluar-los. Tot això a fi de controlar o eliminar els riscos detectats. 3.2.

L e s tècniq u e s de pr e v e n ci ó i de pr o t e cció

Les actuacions en matèria preventiva estan marcades pel seu caràcter interdisciplinari i multidisciplinar, i la seva integració és necessària en totes les classes de procés productiu i en l’organització de l’empresa.

Professora: Itziar López

Mesures de prevenció adoptades per l ’empresa per laborals evitar l ’aparició de riscos laborals. El seu objectiu és eliminar el risc des del seu origen actuant sobre el focus, el mitjà de difusió o, en última instancia, sobre el propi treballador com a receptor del risc.


Form a ció i orient a ció laboral

235

La preve n ció de riscos laborals

S’ha de diferenciar entre la prevenció que el que vol eliminar és el risc en el seu origen, i així evitar-ne l’aparició i la protecció, l’objectiu de la qual és minimitzar o evitar els danys que puguin ocasionar el diferents riscos. Si actuem sobre el risc i si actuem sobre el medi de transmissió, parlem de prevenció,si actuem sobre el receptor parlem de protecció. A continuació desenvoluparem tant les tècniques de prevenció com les tècniques de protecció .

Professora: Itziar López


236

Form a ció i orient a ció laboral

3.2. 1 .

La preve n ció de riscos laborals

Les tècniq u es de prev e nció

L’avaluació de riscos descobreix si és necessari adoptar mesures o tècniques que evitin les conseqüències o danys sobre les persones. Aquestes tècniques s’anomenen tècniques de prevenció. Segons l’objectiu, les tècniques que s’utilitzen en la prevenció de riscos

Professora: Itziar López


237

Form a ció i orient a ció laboral

són: seguretat en el treball, higiene industrial, psicosociologia, medicina del treball i política social. !

La preve n ció de riscos laborals

ergonomia,

S e g u r e t a t e n el t r e b a l l Revolució Industrial La Revolució Industrial va aportar un canvi important entre el final del segle XVIII i el principi del XIX. Va comportar avenços científics, els descobriments ultramarins, la invenció de la màquina de vapor per J. Watt el 1750, el naixement de la fàbrica en detriment del taller artesanal, l ’explosió demogràfica deguda al cessament de les epidèmies i a la disminució de les guerres, i canvis en el pensament, com la nova ètica de la Reforma protestant que va permetre justificar èticament el benefici i l ’interès

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

238

La preve n ció de riscos

pel diner, un interès que a l ’ època medieval es considerava pecaminós. D ’aquesta manera, la Revolució Industrial aportà llargues jornades de treball, i en reduir-se l ’esforç muscular gràcies a la màquina de vapor, va introduir els nens i les dones en el sector laboral, i els va abocar a l ’explotació. Les condicions de treball de la Revolució Industrial van evidenciar els efectes del treball en la salut del proletariat. La situació va esdevenir tan escandalosa, que va promoure la intervenció de l ’Estat amb les primeres lleis socials, les anomenades lleis de fàbriques. És en aquests moments, que s ’inicia la seguretat i higiene en el treball.

La seguretat en el treball és una tècnica per evitar els accidents de treball. El seu objectiu és preveure els riscos d’accidents, eliminar-los

Professora: Itziar López

La seguretat actua sobre els factors agressius identificats de l ’ambient de treball, i intenta modificar-los, eliminar-los o ferlos tolerables. laborals


Projecte permane nt

Form a ció i orient a ció laboral

239

La preve n ció de riscos laborals

en la mesura del possible i desenvolupar la protecció de danys i pèrdues. La seguretat acostuma a aplicar-se amb un caire col·lectiu, i això fa que les actuacions tècniques siguin més econòmiques, malgrat el seu cost inicial.

La seguretat ha de ser un projecte permanent, que analitzi de forma continuada les innovacions, les noves tecnologies, les noves fonts de risc i la seva adaptació al

mercat .

La seguretat utilitza m e s ur e s o t è c ni q u e s g e n e r al s i tè c ni q u e s e s p e c í fi q u e s .

Professora: Itziar López


Tipus de tècniques generals operatives En formen part l ’estadística (detecció del risc mitjançant l ’estudi estadístic), la investigació d ’accidents i la inspecció de seguretat.

240

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals d ’accidents

4 ) Tè cni q u e s g e n e r al s. Serveixen per a qualsevol tipus de risc. Poden ser analítiques i operatives. a ) Tè cni q u e s

g e n e r al s

accidents a fi de detectar-ne els riscos.

Professora: Itziar López

a nalítiqu e s .

Estudien

les

causes

dels


Form a ció i orient a ció laboral

241

La preve n ció de riscos laborals

b ) Tè cni q u e s g e n e r al s o p e r a ti v e s . Intenten corregir les causes dels riscos. Les tècniques operatives poden actuar en el fa c t o r tè c ni c o en el fa ct o r hu m à . Acció de les tècniques operatives

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

242

La preve n ció de riscos laborals

• En el factor tècnic, es poden aplicar reguards, com carcasses que tapen unes transmissions o un tancat que envolta un forat; dispositius de seguretat com les cèl ·lules fotoelèctriques de la porta d ’un ascensor o la presa de terra d ’una màquina; Dins les tècniques generals operatives per corregir normes de seguretat que estableixen per escrit la forma de portar a terme el treball amb riscos, poden actuar sobre el factor tècnic. risc; senyalització, com els senyals de perill; ordre i neteja; manteniment preventiu de la maquinària; instal·lacions i sistemes de seguretat com revisions periòdiques dels ascensors i muntacàrregues, i proteccions personals, com l ’ús de casc, ulleres, o botes de seguretat. • En el factor humà, són la formació –ajuda a aconseguir actituds i aptituds que incrementen la seguretat mitjançant la millora de formes de treball i mètodes segurs, i prepara per desenvolupar determinats treballs–; propaganda; acció sobre grups, per modificar el comportament de cada individu; disciplina i incentius, gratificació pels comportaments segurs.

Professora: Itziar López


Costos no previstos

Form a ció i orient a ció laboral

243

La preve n ció de riscos

5 ) Tè cni q u e s e s p e c i fi q u e s . Només són útils per a riscos concrets, i no serveixen per a altres, com és el cas de les tècniques de lluita contra incendis. Per al manteniment de la seguretat, caldran auditories periòdiques que m e s urin l’ e fi cà ci a de la gestió.

Professora: Itziar López

Són els costos ocults que comporten els accidents de laborals treball en temps perduts, els danys materials ocasionats, els aspectos psicològics, les despeses fixes no compensades, i la pèrdua d ’imatge.


244

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

La seguretat està formada per un conjunt de tècniques o mesures que actuen sobre les causes d’accidents de treball i intenten eliminar-los o disminuir-los.

Hi gie n e ind us t rial

Professora: Itziar López


Malalties professionals

Form a ció i orient a ció laboral

245

La preve n ció de riscos

La higiene industrial és una tècnica de prevenció de les malalties professionals. La higiene industrial estudia i valora els diferents tipus de contaminants químics, físics i biològics presents en els llocs de treball, per tal de preveure els trastorns o malalties professionals que poden ocasionar en els treballadors. Actua identificant els factors de risc, mesurant la intensitat de l’agent i el temps d’exposició del treballador, comparant el valor del risc amb

Professora: Itziar López

Es coneixen des de l ’antiguitat. Hipòcrates (460laborals 395 aC) va descriure el còlic produ ït pel plom (còlic saturni). Galè (202-130 aC) va conèixer malalties pròpies d ’adobadors. Plini (23-79) va iniciar, en certa manera, la higiene en el treball, en aconsellar als que treballaven en ambients polsosos que es protegissin la boca per evitar inhalacions de pols.


Form a ció i orient a ció laboral

246

La preve n ció de riscos laborals

uns valors de referència, valors límits ambientals o TLV, i corregint la situació ambiental si és necessari. El procés d’actuació de la higiene industrial és el següent: 6 ) Estudia l’efecte dels agents contaminants sobre el cos humà a través de les vies respiratòries, de la pell o de l’aparell digestiu, i analitza i valora els factors següents:

Professora: Itziar López


El TLV

Form a ció i orient a ció laboral

247

La preve n ció de riscos

• la naturalesa de l’agent contaminant • la concentració ambiental • el temps d’exposició del treballador 7 ) Avalua el risc, i per això compara l’estudi de les condicions ambientals del treballador amb uns valors de referència per sota dels quals no són d’esperar efectes irreversibles en la salut. A Espan y a . . . ,

Professora: Itziar López

S ’expressa com un nivell de contaminació mitjà en el laborals temps, per a 8 hores al dia i 40 hores a la setmana, i són els valors límit ambientals.


Form a ció i orient a ció laboral

248

La preve n ció de riscos laborals

... a excepció d ’alguns productes que ja tenen normativa específica, s ’utilitzen els anomenats criteris de valoració TLV. Els TLV són valors límit que fan referència a nivells de contaminació d ’agents físics i químics per sota dels quals els treballadors hi poden estar exposats sense perill per a la salut.

8 ) Pren m e s ur e s c o rr e c t o r e s Algunes mesures correctores: • • • •

la modificació del procés productiu l ’eliminació o substitució de productes la selecció d ’equipaments adequats l ’extracció localitzada

Professora: Itziar López


Ergono mia

249

Form a ció i orient a ció laboral

• • • • •

La preve n ció de riscos

la ventilació la neteja la disminució del temps d ’exposició la protecció personal la formació i informació

Ergono mia L’ergonomia és una ciència que estudia com evitar la fatiga adaptant el treball a les característiques i limitacions anatòmiques i fisiològiques

Professora: Itziar López

Estudia les relacions entre el treballador i el tipus de tasca laborals que desenvolupa mitjançant l ’adaptació de les condicions de treball a les característiques físiques i psicològiques del treballador.


Form a ció i orient a ció laboral

250

La preve n ció de riscos laborals

dels treballadors, per aconseguir el seu benestar, seguretat i salut, i l’augment dels rendiments. L’ergonomia s’ocupa d’aspectes diversos, i per això es pot parlar dels tipus d’ergonomia que veieu a la taula 6.

Taula 9. Tipus d ’ergonomia

Professora: Itziar López


251

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Tip us d’ er g o n o m i a Preventiva

Detecta els problemes en l ’ anàlisi de l ’activitat professional sense tenir en compte el lloc de treball, és a dir, en la fase de disseny.

Correctiva

Modifica llocs de treball en funcionament.

Si es tenen compte les condicions de treball

Geomètrica

Estudia les relacions entre la persona i les condicions mètriques i proporcionals d ’un lloc de treball i, per tant, estudia les postures, els moviments i les posicions d ’un treballador en el transcurs de la seva activitat.

Si es tenen compte les condicions de treball

Temporal

Té en compte els temps de treball i avalua la relació entre la fatiga i el descans; també estudia l ’adaptació del treballador a condicions temporals com l ’horari, els torns o la jornada.

Ambiental

Analitza el medi ambient laboral, com la il ·luminació, la temperatura o els colors, i estudia de quina manera pot ser més confortable.

Si es té en compte el moment d’actuació

Professora: Itziar López


252

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

Tip us d’ er g o n o m i a Organitzativa

Psicosociolo gia

Professora: Itziar López

Analitza l ’organització del treball i estudia la càrrega física o mental de cada lloc de treball, per adaptar-ho als treballadors i crear benestar.


La psicosociologia …

Form a ció i orient a ció laboral

253

La preve n ció de riscos

La psicosociologia és la ciència que estudia com evitar la insatisfacció i l’estrès en el treball. Estudia i avalua les condicions que afecten el comportament del treballador i la seva interacció social en el procés de treball. D’una banda, intenta, d’una banda, eliminar la insatisfacció en el treball com una de les causes d’accidents de treball i de malaltia i, de l’altra, aconseguir una perfecta adaptació entre el treballador i el seu entorn.

Professora: Itziar López

... estudia els hàbits, les tendències, la fatiga, les laborals necessitats de repòs, les motivacions, les relacions de grups de treball i l ’organització del treball.


Form a ció i orient a ció laboral

254

La preve n ció de riscos laborals

Estudia els aspectes psíquics i socials de l’individu en l’ambient de treball per prevenir els danys psicosocials que l’organització del treball, sense oblidar les característiques pròpies de l’individu, li poden produir. Actua mitjançant la selecció de personal, l’orientació professional i el clima laboral. Mesures de prevenció des del punt de vista de la psicosociologia Les mesures de prevenció des del punt de vista de la psicosociologia serien la utilització de mètodes de recollida de dades de forma directa –com l ’observació, medició de paràmetres fisiològics,

Professora: Itziar López


Ex e m ples d’acció sobre estructures Form a ció i orient a ció laboral

255

mètodes d ’anàlisi de condicions de treball o dades estadístiques– i la utilització de mètodes de recollida de dades de forma indirecta –com tests, escales de valoració, qüestionaris, entrevistes.

Aquestes mesures permetran fer un diagnòstic de les condicions de treball i canalitzar les intervencions a dos nivells : 1 )A c ci ó s o b r e les e s tru c t ur e s . S’establiran pautes que incideixin en l’organització del treball, el medi ambient, els canals de comunicació i el contingut de les tasques.

Professora: Itziar López

Fomentar a participació del en l ’organització, augmentar la varietat de les feines, establir una rotació dels llocs de treball, millorar les condicions de l ’entorn físic, establir pauses, crear sales de descans i suprimir les primes per rendiment, entre altres.

La preve n ció de riscos laborals treballador


256

Form a ció i orient a ció laboral

2)

Ac ci ó

sobre

l’individu.

S’intervindrà

La preve n ció de riscos laborals

fonamentalment

en

la

formació i en la informació sobre procediments de treball i riscos en el lloc de treball, i en la seva prevenció. M e dicin a del tre b all Conjunt de tècniques mèdiques que tenen l’objectiu de mantenir la salut del treballador. Mitjançant els reconeixements mèdics i l’educació sanitària es vol evitar l’aparició de malalties; i mitjançant el tractament

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

257

La preve n ció de riscos laborals

o la reparació adequats, es vol curar o reduir els efectes de les que ja hi són. És per això que es parla de m e di cina pr e v e n ti v a i de m e di ci na c ura tiva . Una de les activitats preventives que desenvolupa la medicina del treball és la vigilància de la salut. Aquesta és la recollida sistemàtica i contínua de dades del personal de l’empresa, per tal d’analitzar possibles problemes de salut, interpretar-los i avaluar-los.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

258

La preve n ció de riscos laborals

La vigilància de la salut l’han de dur a terme personal sanitari qualificat. Els resultats de la mateixa no poden ser utilitzats amb finalitats discriminatòries i solament el personal mèdic i les autoritats sanitàries hi tindran accés. La vigilància de la salut és voluntària i l’empresari ha de garantir l’accés a la mateixa a tots aquells que si vulguin sotmetre. Solament serà obligatòria en tres supòsits:

Professora: Itziar López


259

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

• Quan sigui completament necessària per avaluar els efectes de les condicions de treball. • Per tal de verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a si mateix, per als altres treballadors o per a terceres persones • Quan així ho exigeixi una disposició legal per a la protecció de riscos específics i activitats especialment perilloses. En aquests casos, serà necessari un informe previ dels representants dels treballadors. !

Professora: Itziar López


260

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

P o l í t i c a s o ci a l La política social és tot el conjunt de mesures i mitjans que l’Estat estableix per lluitar contra els riscos professionals, i que es concreten en una a c ci ó le gi slativa i d e c o n tr ol . El control el porta a terme l’Administració laboral mitjançant d’organismes d’àmbit central o autonòmic, entre els quals cal destacar la Inspecció de Treball. !

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

261

La preve n ció de riscos laborals

Organismes de l’Ad ministració El Ministeri de Treball i d ’Afers Socials va crear l ’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, amb funcions d ’assessorament, gestió i control de les accions tècniques i preventives destinades a la disminució de riscos laborals, accidents de treball i malalties professionals. Els centres de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball tenen a càrrec seu la seguretat i higiene en l ’àmbit autonòmic de la Generalitat de Catalunya i depenen del Departament de Treball. L ’objectiu d ’aquests organismes és la formació i la informació sobre prevenció de riscos laborals. És a dir, la formació dels treballadors en l ’àmbit de la seguretat i higiene mitjançant l ’oferta de cursos per a les empreses, i la informació als empresaris i treballadors sobre les matèries referents a riscos específics, prevenció, mesures a prendre, plans d ’actuació i legislació .

Professora: Itziar López


262

Form a ció i orient a ció laboral

3.2.2 .

La preve n ció de riscos laborals

Les tècniq u es de prot ecció

MESURES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVES Són mesures molt eficaces per als treballadors i no comporten cap tipus de molèstia física o incomoditat per a dur a terme la feina  Baranes: eviten caigudes  Xarxes de seguretat: eviten caigudes  Resguards: elements que impedeixen que el treballador entri en contacte amb parts perilloses de les màquines. Eviten talls, cops i

Professora: Itziar López


263

Form a ció i orient a ció laboral

   

La preve n ció de riscos laborals

atrapaments Viseres: protegeixen les persones que caminen per sota les obres, evitant la caiguda d’objectes al carrer. Interruptors diferencials: interrompen el pas de corrent en cas de contacte entre els treballadors i la instal·lació elèctrica Plataformes i tapes de fusta: tapen buits i eviten caigudes Senyalització: ús de senyals per prohibir conductes, advertir de perills o informar sobre situacions

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

264

La preve n ció de riscos laborals

Mesures de protecció individual Els equips de protecció individual (EPI) és aquell destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeix d’un o de diversos riscos que poden amenaçar la seguretat o la salut en la seva feina, i també qualsevol element o accessori destinat amb aquesta finalitat . LPRL Classificació Part del cos protegida

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

Cap Oïda Ulls i cara Vies respiratòries Tronc, mans i braços

Professora: Itziar López

265

La preve n ció de riscos laborals

Cascos de seguretat, cascos de protecció contra xocs Taps, orelleres, cascos antisoroll Ulleres de muntura, pantalles per a soldadura Equips filtrants de partícules; equips aïllants d’aire lliure Roba de protecció antiinflamable, davantals (contra raig X p.e, ); guants (de soldadures,


Form a ció i orient a ció laboral

Peus i cames Pell Tot el cos

Professora: Itziar López

266

La preve n ció de riscos laborals

per a àcids, de metall trenat, de malla) Calçat per treballar amb electricitat, polaines Crema de protecció i pomades Arnesos, cinturons de subjecció, robes i accessoris de seguretat retroreflectants, roba antiinflamable, cinturons antivibracions, peces per el temps plujós


267

Form a ció i orient a ció laboral

La preve n ció de riscos laborals

3 . 3 . L ’ o r g a n i t z a c i ó d e la p r e v e n c i ó 3.3. 1 .

Les mo d alitats orga nit z a ti v e s

Per tal de determinar quina és la manera en que s’organitza la prevenció en una empresa es tenen en compte diferents criteris: la mida de l’empresa, el tipus d’activitat que desenvolupa, la formació que tenen els seus treballadors en prevenció... Tenint en compte aquests criteris, l’empresari pot utilitzar quatre modalitats d’organització:

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

268

La preve n ció de riscos laborals

1ª.- Assumir la responsabilitat personalment:  Empresa amb menys de 6 treballadors  Les activitats que realitza no estan incloses en l’Annex I del Reglament de Serveis de Prevenció (activitats perilloses)  L’empresari té almenys un curs bàsic de prevenció. 2ª.- Designar a un o varis treballadors:  Han de tenir la capacitat suficient

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

269

La preve n ció de riscos laborals

3r.- Servei de prevenció propi:  És obligatori per a les empreses de més de 500 treballadors o de més de 250 si l’activitat és perillosa (annex I) 4t.- Servei de prevenció aliè:  és prestat per una empresa especialitzada  serveix de complement a les altres

Professora: Itziar López


270

Form a ció i orient a ció laboral

3.3.2 .

La preve n ció de riscos laborals

Ó r g a n s d e r e p r e s e n t a c i ó e s p e c i a li t z a d a

Els treballadors tenen dret a participar en els temes de prevenció de riscos. L’estructura de representació especialitzada està formada per : 1) El delegat de prevenció: representant dels treballadors amb funcions específiques en aquesta matèria 2) El Comitè de Seguretat i Salut: òrgan tècnic , paritari i col·lectiu de participació destinat a la consulta de les actuacions de l’empresa en aquesta matèria

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

271

La preve n ció de riscos laborals

En les empreses de més de 10 treballadors i menys de 50 el delegat de prevenció assumeix la representació en aquesta matèria.

Professora: Itziar López


Form a ció i orient a ció laboral

Professora: Itziar López

272

La preve n ció de riscos laborals


Form a ció i orient a ció laboral

Professora: Itziar López

273

La preve n ció de riscos laborals


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.