Natura i AVentura 46 by Goolnatura

GENER 2011

LA TRAVESSA DELS REFUGIS DE LA VAL D’ARAN A AIGÜESTORTES PELS CONTRAFORTS DE GELIDA

JOAN VIVES, EL MORRUT RUTES D’ARREU

SENDERS DEL PAÍS BASC

tapesNiA46.indd 1

07/01/2011 10:42:04

tapesNiA46.indd 2

07/01/2011 10:42:05

www.naturaiaventura.cat

GENER 2011

LA TRAVESSA DELS REFUGIS DE LA VAL D’ARAN A AIGÜESTORTES PELS CONTRAFORTS DE GELIDA

Imatge de portada: La travessa dels refugis ens regalarà paisatges i sensacions inoblidables.

JOAN VIVES, EL MORRUT RUTES D’ARREU

SENDERS DEL PAÍS BASC

tapesNiA46.indd 1

07/01/2011 10:42:04

ANY VI. NÚM. 46 GENER 2011

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez

Coordinació editorial: Jaume Guillot

Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot

Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Esther Cot Miguel Rosa Roberto Eduard Abad Albert Beneït

editorial Moltes filosofies antigues utilitzaven un grup d’elements arquetípics per explicar els patrons de la natura: l’aire, el terra, el foc i l’aigua semblaven l’origen de tot. La ciència i les religions anaren transformant aquest model cosmològic i, a mesura que l’univers i el seu origen s’han fet més entenedors, l ‘ésser humà s’ha cregut capaç de sotmetre i dominar la natura. La seva superioritat sobre altres congèneres ens ha fet creure que podem modelar el planeta al nostre antull. L’home ha explorat les selves més remotes i ha pujat el cim més alt del món. Hem arribat al fons dels oceans més profunds i ens hem endinsat més enllà de l’espai. I aquesta gosadia ens ha fet oblidar la nostra fragilitat. Hem alterat la composició i la dinàmica de la nostra atmosfera provocant fenòmens meteorològics cada cop més brutals, salvatges i tràgics. Hem hagut d’anar a cercar petroli als llocs més remots perquè ja hem exhaurit els dipòsits de les zones més accessibles; i creure’ns capaços de tot va provocar l’irreversible accident de la plataforma del golf de Mèxic. I quan no som nosaltres i la nostra ànsia de dominació els que malmetem el planeta, és la pròpia Mare Natura la que s’encarrega d’alliçonar-nos, com quan un volcà islandès de nom impronunciable va fer tancar els espais aeris de mitja Europa. I és ara, en aquesta era moderna i ultratecnòlogica en la que tot sembla possible i a l’abast, quan la Natura ha decidit recordar-nos quin són els límits. Mitjançant els quatre elements bàsics que la componen la Natura respon amb ràbia als nostres ultratges: un núvol de cendra volcànica que amenaça deixar-nos a les fosques (aire); terratrèmols i esllavissades que s’empassen pobles i ciutats sencers (terra); el foc que ha convertit Moscou en un lloc gairebé inhabitable; i l’aigua que en forma de tsunamis, tempestes i inundacions s’ha empassat milers de vides i ha fet desplaçar centenars de milers de persones. I és que a la fi, és la Natura qui té la darrera paraula.

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

L’equip de NATURA I AVENTURA

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03

tripa46.indd 3

11/01/2011 10:27:58

Sumari

42 16

rutes a peu 06

Els contraforts de Gelida

curses d’orientació 12

Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...

calendari 15

Calendari d’activitats i esdeveniments

esquí de muntanya 16

De la Val d’Aran a Aigüestortes

CompeGPS Land 20

Els hipermapes

curs de fotografia 24

Primers Conceptes II

biblioteca 38

Novetats editorials

raquetes de neu 30

Travessa del Port del Comte

fauna autòctona 34

El Toixò

món sostenible 36

Cultura o Petroli

escalada clàssica 38

Via Easy Rider

rutes d’arreu 42

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 4

Senders del País Basc

04/05

11/01/2011 10:28:07

MÉS VITALITAT

LÖFFLER TRANSTEX® Seamless La roba interior funcional de LÖFFLER - confeccionada amb la varietat de teixit TRANSTEX® Seamless – garanteix el màxim confort. El cos es manté eixut i calent gràcies a la tecnologia pròpia de dues capes: el costat interior és de polipropilè i el costat exterior és de modal. Els millors equips d’esquí del món també confien en la qualitat de LÖFFLER.

www.loeffler.at tripa46.indd 5

11/01/2011 10:28:07

rutes a peu

UN TOMB PELS CONTRAFORTS DE GELIDA Les contrades on va ser capturat Joan Vives, el Morrut

COMARCA: ALT PENEDĂ&#x2C6;S

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 6

11/01/2011 10:28:11

www.naturaiaventura.cat

El bandolerisme a casa nostra és un fenomen que no només va lligat a l’empobriment de les classes populars de la ruralia. Alguns bandolers pertanyien a la casta dels perdedors de les guerres que van assotar el país entre el conflicte dels Segadors i les escomeses carlines. Separant-los d’aquells que s’hi dedicaven de la mateixa manera que ara ens furten al metro, el Morrut, el Carrasclet o el Josep de la Trinxeria són un exemple de militars reconvertits en assaltadors de camins. Amb una menor o major implicació en la qüestió ideològica, aquests homes eren seguits per un exèrcit de derrotats que freqüentaven les hisendes i els camins de Catalunya. El Morrut va ser un excoronel austriacista amb fama de tirànic i cruel, home sense escrúpols que no suportava la indisciplina entre els seus subordinats ni tenia pietat amb els presoners, sobretot aquells que l’havien obligat a fer-se bandoler. Va deixar un llast sobre el Penedès que encara es recorda en forma de llegenda.

06/07

tripa46.indd 7

11/01/2011 10:28:14

rutes a peu

na pluja intensa encauava les hostes de l’escamot de Joan Vives, el Morrut, entre els masos i els corrals al voltant de Can Ginebreda, on els havia sorprès l’aiguat de tardor. De tant en tant un llamp il·luminava la foscúria, sembrant de teranyines elèctriques el cel gris cendra de les muntanyes de l’Ordal. Feia dies que els homes cavalcaven fugint de les escomeses de les tropes del comandant de Vilafranca, plantant el fato cada nit en un lloc diferent. Ara el mas de la Granada, ara les tarteres dels Penyalets, a Olesa, o a recer del torrent dels Pelagons o els boscos de Sant Climent, entre cirerers. Pastors i pagesos els rebien amb les mans obertes i la pell de gallina; els formatges, els pernils i les monedes a cobert. Aquella tropa continuava tenint gana. Els camins romanien oberts i ben vigilats per les milícies, i el trànsit de carruatges i traginers estava assegurat, i amb ell, la seva dissort. Fins i tot aquell antic coronel del Sometent de la Generalitat havia rumiat canviar de territori, abandonant el seu cau penedesenc per una terra menys adusta als seus interessos. I tot per culpa d’aquell incident amb el maleït general borbònic de nom impronunciable, anys enrere, perquè cada cop que el pronunciava una acidesa d’estómac li escalava fins a la gola. Mil vegades havia renegat d’aquell episodi en el qual ell havia enganyat el general borbònic quan, tot ell novell amb la tropa i els oficials de reemplaçament, marxava pel coll de l’Ordal des de Barcelona a Vilafranca per substituir el seu predecessor. I llavors l’havia enredat amb un estratagema genial. Havia disposat els seus pocs homes sobre un argelagar per a fingir un gran nombre de bandolers, i el general no havia tingut altre remei que lliurar-li les armes, les cavalleries, les vitualles i la paga del regiment. L’hauria d’haver mort, es queixava mentre els trons feien trontollar les parets del corral on s’amagava. Cabró!, va cridar en silenci. Però va ventar un cop de puny al terra i un dels seus lloctinents va empassar saliva. El coneixia des de les campanyes d’Almansa, la batalla de Tarragona i el setge final de Barcelona, i sabia prou bé com havia d’actuar quan el seu superior

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 8

08/09

11/01/2011 10:28:18

NATURA

s’emprenyava, sobretot quan s’imaginava els infortunis: la pèrdua de la guerra, de la condició social, de l’honor, de les possessions, la família i una vida a salts i a bots. Ara, moll i afamat, Joan Vives rememorava aquell episodi, el general derrotat i jurant i perjurant que el perseguiria per a matar-lo com a una rata. De sobte la tempesta va afluixar i un bell arc de Sant Martí va aparèixer en el capvespre. Gotellades com perles queien de les capçades dels pins i els moixons encomanaven alegria amb els seus càntics. Els bandolers van sortir a rebre el final de la mullena amb alegria, i algun d’ells va suggerir de quedar-se a pernoctar en aquell indret. —No, les tropes del rei no deuen ser pas lluny —va retrunyir Joan Vives—. Hauríem de passar a la serra de la Llacuna al més aviat possible i canviar de lloc. Ningú no va protestar. La sang que regava les seves ments i la musculatura no donava a l’abast. De manera que van endreçar les muntures i es van preparar per marxar cap a les tenebres de la nit. I en aquesta actitud de partida els van sorprendre la companyia que els seguia la pista. Molls però amb ferotgia, una cinquantena de soldats a cavall van brollar de la pineda per caure sobre els corrals espasa en mà, trinxant carns, clavant ferros, arraconant ferits... Els esperonava la urgència per la fugida de la llum, que NATURA 01-2011:Layout 2

4/1/11

12:29

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

www.naturaiaventura.cat

ÈPOCA: TOT L’ANY. EVITAR ELS DIES MËS CALOROSOS D’ESTIU TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 4 h I ESCAIG ASCENS ACUMULAT: 560 M RECORREGUT: 12,7 KM DIFICULTAT: MITJNA PER LES PERSONES ACOSTUMADES A CAMINAR

Sortirem des de la font de Cantillepa (1) i seguirem el rètol del castell de Gelida, al qual hi arribarem (2) després de passar per una urbanització de xalets antics. Hem de continuar per una pista ascendent que mena a la cruïlla de Plana Clarià (3), on caldrà seguir per l’esquerra fins a la porta del club eqüestre de ca n’Oller de la Muntanya (4). Ara hem d’anar cap a la dreta per carrers maldestres de la urbanització Safari Parc (5). Hem de deixar a la dreta el transformador elèctric i fer una llarga passejada fins a una cruïlla (6), on caldrà seguir cap al sud en direcció al coll de Portell per una pista fressada. Poc abans del coll, a l’alçada d’una línia d’alta tensió, quan el camí fa un doble revolt prenem un camí a la dreta (7) (n’hi ha 2, però ambdós duen al mateix lloc) en direcció al cim del Motcau. El camí puja primer fins el collet de Montcau (8) i després continua fins el cim (9). Davallem per l’altre vessant fins arribar a una pista ben fresada. És el GR-5 que prendrem a la dreta. El camí baixa fins el Corral de Ginebreda (10), la font del Noguer (11), els masos de la Plana Clarià (12), la font Freda (13) i la carretera de Gelida (14), on ens serà fàcil tornar al punt de partida per la dreta.

Page 1

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

tripa46.indd 9

11/01/2011 10:28:21

rutes a peu

alhora també era la seva aliada. Alguns trabucs vomitaven foc i ferralla des dels corrals, però pocs van ser els assaltants que van rebre impactes mortals. Al cap de deu minuts la meitat dels bandolers eren a l’infern, i la resta baixaven en corrua pel camí de la Torre Ramona, emmanillats i lligats, capcots. Tots no. El Morrut mirava la nit caure com una manta sobre la depressió penedesenca, el cap ben alt i el pas ferm sobre els bassots i el fang. Ni tota la nit caminant el va fer canviar d’actitud. Ell era un coronel del Sometent de la Generalitat. Havia guanyat moltes batalles i creia saber perdre-les.

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 10

L’endemà, sense descans, l’esperava el destí final. El general els va rebre tustant el bigoti a la porta de la caserna. A la seva mirada s’hi descobria el descans que proporciona una fita aconseguida a còpia d’esforços i sacrificis. Una mena de graduació. La fita que curava un escarni. Tots els bandolers sense excepció van ser assotats i desorellats a punta de sol abans de ser penjats en públic. Després el general va exigir separar el cos sense vida de Joan Vives i va ordenar esquarterar-lo. Durant mesos les seves restes van penjar de gàbies instal•lades als portals de la vila, per escarmentar els

simpatitzants austriacistes, els pagesos col•laboradors i la caterva de desheretats abocats als camins reials com a única sortida professional. Aquells penjolls eren les noves medalles que li mancaven. Ja podia presumir davant dels seus superiors que les gestes del Morrut havien finit i que al Penedès i a l’Ordal ja ningú no robaria als passants, ni assaltaria masos ni segrestaria rics, ni assassinaria oficials fidels al nou rei. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO

10/11

11/01/2011 10:28:25

www.naturaiaventura.cat

10/11

tripa46.indd 11

11/01/2011 10:28:32

curses d’orientació

per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat

a c i n Tèc

T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari L’edició del VI Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona va ser la més internacional de totes. Entre els més de 400 participants, n’hi havia dos dels cinc millors del món! La cursa analitzada és la distància llarga, que va tenir lloc a la muntanya màgica. La cursa era semiurbana, amb múltiples dificultats, com ara els passos dels murs i l’entrada al castell, que afegit a l’alta velocitat de cursa, feia que s’hagués d’afinar molt en la lectura del mapa. El tram correspon a les fites 16-17 de la cursa d’homes elit (a la zona de l’hotel de Miramar i l’aeri). Aquest parcial tenia la dificultat que s’havia de creuar un mur, segons el mapa infranquejable, però que alguns orientadors van aconseguir baixar.

Ruta groga, OYSTEIN KVAAL OSTERBO (2:03): La ruta més directa, que salta dos murs infranquejables (a les curses amb simbologia ISOM 2000 es poden saltar). L’atac final a la fita no té gaire complicació. Ruta verda, LLUÍS BEDOS (2:37): Opta per vorejar el gran tallat per l’est, tot i que també salta dos murs infranquejables. Ruta vermella, BIEL RÀFOLS (2:39): L’única ruta que no salta cap mur ni tallat; és la que voreja el tallat per l’oest. Ruta blava, MARC SERRALLONGA (3:11): Comença com la ruta verda, però entra al pati interior i salta un tallat infranquejable, fent l’atac final com la ruta groga. Conclusió: Com que el reglament no és el de cursa modalitat esprint, es permetia saltar tot tipus de murs, tallats i tanques. Per tant, com queda clarament reflectit en els temps parcials, la ruta més rapida, òbviament, és la més curta i més directa (groga, que a més a més va ser la del guanyador de la prova). Probablement els altres competidors no la van agafar perquè no la van saber veure en el mapa o no es van atrevir a saltar els obstacles pel fort desnivell.

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 12

11/01/2011 10:28:41

EL CONSELL

www.naturaiaventura.cat

Tècnica del semàfor: Semàfor verd: Acabem de sortir de l’anterior control i anem a la màxima velocitat, sense llegir cada un dels elements dibuixats en el mapa. Seguim grans referències. Semàfor ataronjat: Reduïm la velocitat, ja que arribem al control (gran referència que ens permet confirmar la bona ubicació i atacar el control amb facilitat

EL ROGAINE Semàfor vermell: Màxima alerta i mínima velocitat, ja que estem a menys de 50 metres del control. Hem d’aixecar el cap perquè en qualsevol moment es veurà la fita. Cal haver llegit la descripció de control prèviament. Quan la farem servir? Sempre. Hi haurà vegades, quan la fita sigui fàcil, que el semàfor no s’arribarà a posar en vermell, ja que des de l’ataronjat podrem veure la fita.

es conjuguen la tació de llarga distància on rien d’o va pro una és e ain El rog d’aconseguir, en un cta d’una prova on s’han tra Es ia. tèg tra l’es i ció navega ada depèn dels orde punts possibles. La dur xim mà el t, ina erm det temps sovint es preparen és de 24 hores, tot i que ent am uïn gen ò per s, dor ganitza puntuació de les ada, de 12, 6 o 3 hores. La dur nor me de s ele al·l par proves o llunyania. Això funció de la seva dificultat en ia, var bé tam tes fi es divers estratègia per triar 2 a 5 persones, a establir una de ts ma for , ips equ als obliga passar de llarg. quines fites visitar i quines d Phillips, Gail Davis s dels seus fundadors, Ro nom s del vé pro e ain rog t El mo esta modalitat de s anys 70 promogueren aqu pel que ), iNe Ga (Ro s llip Phi i Neil Zelanda, Estats Units, at s’escampà per Nocva Avi . àlia str Au per ió tac l’orien liats a la Federació dia i ha més de 20 països afi en i avu i ... nya ma Ale i à Canad Internacional de Rogaine. -23 de gener en el de participar, el proper 22 tat uni ort l’op r apa esc xeu No dei estratègia, orientació talunya: aventura, esport, Ca de es hor 24 e ain rog r prime i germanor assegurats.

12/13

tripa46.indd 13

11/01/2011 10:28:51

curses d’orientació

ta s i v tre

L’en

Frédéric Tranchand, 3r lloc Campionat del Món 2010 Quan i com vas començar a fer orientació? Al meu poble hi ha una “casa de club”. El meu germà gran hi anava a practicar orientació, i jo l’acompanyava a les curses amb la família i feia curses d’iniciació. Em vaig enganxar. M’agrada l’orientació perquè... Sempre, en cada competició, descobrim nous llocs, nous mapes i noves curses. Cada vegada és una història diferent! Durant la cursa tu ets l’amo de la teva ruta, decideixes per on anar per ser el més ràpid, i això és un gran repte! A més a més, m’agrada córrer, la natura i viatjar, així que l’orientació és l’esport perfecte! Però canviaria... Que fos un esport olímpic; seria una gran experiència per als orientadors poder-hi participar. Aleshores, s’hauria de tenir cura amb la televisió, els diners, el dopatge... Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? A França poca gent coneix què és realment l’orientació, així que n’hi ha que pensen que busco bolets i d’altres s’imaginen que corro maratons al bosc. Si no fessis orientació faries... Futbol (igual que tots els nens del poble...), o potser atletisme o curses per la muntanya. Si em busqueu, em poden trobar a... A la universitat o on hi hagi un bosc frondós. Sovint viatjant en cotxe o autobús... Quina és la cursa del 2010 que t’ha agradat més? El Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, i també el mundial, pel gran resultat aconseguit. Quina cursa recomanaries als nostres lectors? El mundial 2011 i les curses paral·leles, l’O’Festival ERDF 2011. Sempre és bonic córrer les curses d’espectadors en grans esdeveniments com aquest, a més a més de poder-ho fer en uns terrenys tan espectaculars com els de Chambéry. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Intento buscar algun element que em permeti relocalitzar-me, o penso d’on venia i on anava... Després del teu 3r lloc al mundial, quin és el teu proper objectiu? M’agradaria poder repartir les actuacions amb algun podi internacional. El mundial el correm a casa! Què és el que et va agradar més del TICB? El bon ambient i l’amabilitat! A més a més, vaig poder visitar la ciutat. I que podria millorar l’organització de cara a futures edicions? La cartografia podria millorar, per exemple utilitzant la simbologia específica per esprints. Creus que és necessari entrenar als països nòrdics per millorar com a orientador d’alt nivell? Sí. És important veure realment la cultura de l’orientació (tant diferent de Catalunya o França). Entrenar allà et permet competir contra grans orientadors, en molts mapes diferents...

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 14

11/01/2011 10:28:57

gener - febrer

Data

Activitat

Marxes i caminades 22, 23/1 Travessa 24 hores de Muntanya 30/1 23a Caminada Popular de Vilanova i la Geltrú 13/2 40a Travessa Viladrau-La Garriga 20/2 Caminada de la llum

Organitza

Contacte

Centre Excta. d’Olot Agrup. Excta. Talaia Centre Excta. La Garriga Centre Excta. Comarca de Bages

www.ceolot.cat www.aetalaia.cat www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat www.cecb.cat

Projeccions d’audiovisuals i films de muntanya 13/1 Projecció Memorial Jaume Serch “Pics d’Europa” Agrup. Cult. F. Barcelona 19/1 Cicle d’audiovisuals: “Travessa de Córcega GR20” Club Excta. Priorat

info@acfbarcelona.cat clubexcursionistapriorat@gmail.com

Curses de Muntanya 23/1 Mitja Marató de Muntanya de l’Albera

www.llanca.cat

Unió Excta. Llançanenca

Raquetes de neu 16/1 C. de Raquetes de Neu a Rasos de Peguera Centre Muntanyenc Sant Llorenç 23/1 C. de Raquetes de Neu a Port del Comte Centre Excta. de Lleida 5/2 C. de Raquetes de neu nocturna a Tavascan Club Excta. Reddis 13/2 Circuit de Raquetes de neu a Cap de Rec Agrup. Cientif-Excta de MAtaró

muntanyencsantllorenc.blogspot.com www.cel.cat reddis.muntanya@gmail.com www.agrupe.org

Esquí de Muntanya 8, 9/1 Esquí de muntanya al Pic de la Carbassa 5, 6/2 Pic de Montarenyo (2.618 m)

Agrup.Excta. Muntanya Club Excta. De Gràcia

www.aemuntanya.cat www.cegracia.cat

Curses d’Orientació 22-23/1 The Wild Boar Rogaining

L’Espluga Calva - Fulleda

www.thewildboar.org

14/15

tripa46.indd 15

11/01/2011 10:29:02

esquí de muntanya

DE LA VAL D’ARAN A AIGÜESTORTES Travessa pels refugis Restanca, Joan Ventosa i Calvell i Colomers

COMARCA: VAL D’ARAN

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 16

11/01/2011 10:29:11

www.naturaiaventura.cat

mb uns esquís als peus, i amb la voluntat de remuntar colls, travessar valls plenes d’estanys i carenar uns dels més preciosos cims pirinencs durant uns quants dies, anirem des de la Val d’Aran a Aigüestortes, en una travessa de 30 km i més de 2.000 m de desnivell. Descobrirem paisatges verges i transparents, on la nostra traça deixarà el guixot d’un nen sobre el full blanc de la muntanya.

COM ARRIBAR-HI: A la Val d’Aran anirem al poble d’Arties, on trobarem una pista asfaltada direcció sud que remunta la vall de Valarties. Continuarem en cotxe fins allà on la neu ens ho permeti: normalment fins al pont de Ressèc a l’hivern o fins al pont de Rius a la primavera. ITINERARI: Es tracta d’un itinerari circular entre la Val d’Aran i Aigüestortes, que es pot fer entre tres o quatre dies a ritme suau o en un o dos dies a un ritme més fort. També podem incrementar la travessa fent alguns dels cims que trobarem. Aquí exposarem l’itinerari en etapes, i al final de cada etapa arribarem a un refugi, amb l’opció de passar-hi la nit. ETAPA 1: PONT DE RIUS - REFUGI RESTANCA Sortim del pont de Ressèc (1.400 m) i remuntem per la pista fins al pont de Rius (1.647 m), des d’on surt un camí direcció sud que puja pel bosc i que ens portarà a la presa de la Restanca, on a l’altre costat es troba el refugi Restanca (2.010 m). Desaconsellem remuntar les pales de l’esquerra abans del camí del bosc, encara que sembli més atractiu per pujar amb els esquís, a causa de l’alta exposició a les allaus. FITXA ETAPA 1: Desnivell: +610 m Horari d’ascens: 2 h 30 min Orientació: nord Dificultat: fàcil

16/17

tripa46.indd 17

11/01/2011 10:29:20

esquí de muntanya

ETAPA 2: REFUGI RESTANCA - REFUGI JOAN VENTOSA I CALVELL Des de Restanca (2.010 m) flanquegem el llac direcció sud-est i pugem a l’estany de Cap del Port (2.240 m), on travessarem la vall pel mig i finalment pujarem al coll de Crestada (2.475 m.). En aquest punt, traiem pells i descendim cap a l’estany de Monges direcció sud, per després continuar en aquesta direcció passant per l’estany de Travessani, i continuem com si anéssim a l’estany Negre, però a l’alçada de 2.200 m trobarem cap a l’est el refugi Joan Ventosa i Calvell (2.215 m).

l’estany Gran de Colieto, i a 2.200 m, hem de continuar en direcció est fins a l’estany Tort, que haurem de flanquejar cap al nord fins arribar a una altra vall sota el pic de la Tallada Llarga. Remuntem aquesta vall direcció est, ja directe fins al Port de Colomers (2.605 m). Des d’aquí comencem el descens pel circ de Colomers, baixem direcció nord-est i pel barranc de l’esquerra. Arribarem als estanyets del Port i continuem direcció primer nord i després nordnord-est per dintre la vall, i passem pels estanys de Sus, Jos i estany Mort per arribar finalment al llac Major de Colomers, on trobem el refugi.

passarem pel llac del Port de Caldes. Continuem i arribem finalment al Port de Caldes (2.568 m). Des d’aquí podem preveure l’itinerari que hem de fer per arribar al coll de Crestada sota el Montardo. Baixem direcció oest cap a l’estany de Mangades (2.390 m), on haurem de posar pells de nou i així enllaçar la traça del segon dia en direcció nord i arribar una altra vegada a l’estany de Monges i al coll de Crestada (2.475 m). Des d’aquí farem l’últim descens i tram de la travessia desfent el camí de la segona i primera etapa passant pel refugi Restanca i arribant així al Pont de Ressèc (1.400 m).

FITXA ETAPA 2: Desnivell: +470 m / -260 m Horari: ascens 2 h / descens 1 h Orientacions: nord i sud Dificultat: fàcil (ME - S2)

FITXA ETAPA 3: Desnivell: +400 m / -470 m Horari: ascens 2 h 15 min / descens 1 h Orientacions: oest, est i nord Dificultat: fàcil (ME - S2)

ETAPA 3: REFUGI JOAN VENTOSA I CALVELL - REFUGI COLOMERS Des del refugi hem de baixar direcció estsud-est cap a la vall de Colieto, i una vegada al riu ja podem posar pells i començar a remuntar la vall. Després de passar

ETAPA 4: REFUGI COLOMERS - REFUGI RESTANCA PONT DE RIUS Sortim del refugi Colomers (2.130 m) en direcció sud-oest primer, per després remuntar la vall del Port de Caldes en direcció oest. Arribarem primer a un fals coll i

FITXA ETAPA 4: Desnivell: +530 m / -1.260 m Horari: ascens 2 h 30 min / descens 2 h 30 min Orientacions: est, oest, sud i nord Dificultat: mitjana (ME - S2 i S3) REFUGIS: Aquests refugis a l’hivern només solen estar oberts els caps de setmana; la resta de dies tenen la part no guardada oberta. Las parts obertes es troben en molt bones condicions a dia d’avui: tots tenen

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 18

11/01/2011 10:29:29

www.naturaiaventura.cat

ràdio d’emergència, matalassos i mantes. El Restanca, a més a més, disposa de llum i una petita estufa. Ens poden informar de l’estat de la part no guardada dels refugis o de les reserves al telèfon 608 036 559. Preguem a tots que contribuïm a mantenir-ne el bon estat. CIMS QUE PODEM FER DURANT LA TRAVESSA: Durant la travessa podem aprofitar per fer alguns cims. Ara en proposem un per a cada etapa 2, 3 i 4, començant per l’etapa 2. Podem fer el cim del Montardo (2.833 m). A l’etapa 3 podem fer el cim de la Creu de Colomers (2.896 m), i a l’etapa 4 es pot fer el Tuc del Cap del Port (2.672 m). Si volem fer aquests cims o d’altres ens hem d’informar de l’itinerari a seguir, de la dificultat, els horaris, material necessari, etc. MATERIAL: Arva, pala, sonda, ganivetes i/o grampons. MAPA: Alpina, Val d’Aran, 1:40.000. TEXT: EDU ABAD

18/19

tripa46.indd 19

11/01/2011 10:29:45

CompeGPS Land

Capítol 13: els hipermapes

En el número 36 de Natura i Aventura, quan parlàvem dels diversos tipus de mapes amb els que podem treballar amb CompeGPS Land, vàrem anomenar els hipermapes. Dèiem aleshores que aquests tipus de mapes, desenvolupats per l’equip de CompeGPS, eren mapes que permetien adaptar i enllaçar mapes de diferents formats com per exemple la imatge d’un mapa, una ortofotografia, un relleu o un mapa vectorial. Diversos lectors ens heu demanat aprofundir una mica més en la creació d’aquests tipus de mapes, i per això hem preparat aquesta guia on aprendreu a crear i treballar amb els hipermapes.

QUÈ ÉS UN HIPERMAPA: Una de les eines menys conegudes de CompeGPS Land és la possibilitat de treballar a la vegada amb diversos mapes disposats en capes de manera que a mesura que realitzem un zoom sobre el mapa situat en la capa més superior, aquest deixa pas al mapa disposat en la capa de sota, i així successivament. D’aquesta forma, en funció de la variació del zoom, es mostrarà un mapa o un altre sense la necessitat d’activar o desactivar els mapes oberts. Aquests mapes compostos per diversos mapes amuntegats és el que es coneix com a hipermapa. Els diversos avantatges de treballar de forma simultània amb diferents mapes i que apareguin o desapareguin en funció de si ens allunyem o ens aproximem són obvis, però en destacarem un: quan realitzem un zoom sobre un mapa i aquest es comenci a pixel·lar podrem fer que automàticament aparegui un altre amb més resolució, a una menor escala o substituir el mapa topogràfic per una ortofotografia. L’ARXIU .IMP: En el nostre exemple crearem un hipermapa on acoblarem el mapa 1:50.000 del Ripollès de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el mapa 1:25.000 del Puigmal de

Figura 1

l’Editorial Alpina i la ortofotografia de la Vall de Nuria de l’ICC. També hi afegirem el mapa de relleu de la zona, de forma que podrem treballar amb l’hipermapa també des del visor 3D. Els ajustarem de manera que quan es superi la màxima resolució del mapa 1:50.000 es mostri automàticament el mapa 1:25.000; i quan es superi

la resolució d’aquest aparegui finalment la ortofotografia. Aquesta estructura facilita d’una forma extraordinària les tasques amb la cartografia quan necessitem resseguir o revisar una ruta, punts de pas d’un recorregut o un track a diferents nivells o escales. A Natura i Aventura número 36 explicàvem diverses maneres

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 20

11/01/2011 10:29:47

www.naturaiaventura.cat

d’obtenir aquests mapes. El primer que necessitarem és rasteritzar els mapes, és a dir, convertir-los al format RASTER de CompeGPS. Per ferho obrim els mapes amb el programa i cliquem a sobre amb el botó dret del ratolí. Del menú que ens apareix triem Guardar Mapa Com... A la nova finestra escollim un nom pel nou fitxer, el lloc o desar-lo i, a Tipus, triem la opció CompeGPS RASTER maps (figura 1). A la mateixa carpeta on hem desat aquests nous mapes rasteritzats hi fiquem l’arxiu de relleus de la zona. Ara hem de crear l’arxiu .imp. Per ferho hem d’obrir nou fitxer de text a la mateixa carpeta on hem desat tots els

Figura 2

20/19

tripa46.indd 21

11/01/2011 10:29:49

CompeGPS Land

mapes. Podem obrir un nou fitxer de text si anem al menú Inici de Windows i a Tots els Programes triem Bloc de Notes a la secció Accessoris. Hi escriurem el següent (figura 2): CompeGPS MAP File <Header> Version=1 Projection=0,UTM,31,N, Coordinates=1 Datum=EUROPEAN 1950 </Header> <HiperMapLayers> <HLayer File=”nom ortofoto.RMAP” visible=”1” MinZoomLevel=”0” MaxZoomLevel=”1.5”/> <HLayer File=”nom mapa1.RMAP” visible=”1” MinZoomLevel=”1.5” MaxZoomLevel=”5”/> <HLayer File=” nom mapa2.RMAP” visible=”1” MinZoomLevel=”5” MaxZoomLevel=”9999”/> <HLayer File=”nom mapa relleu.hgt” visible=”1” MinZoomLevel=”5” MaxZoomLevel=”9999”/> </HiperMapLayers>

Figura 3

És important escriure a la secció Projection=0,UTM,31,N, els valors de la projecció del mapa i a la secció Datum, el Datum del mapa. Als apartats MinZoomLevel i MaxZoomLevel triarem els nivells de zoom en que volem el canvi de mapa. Les quantitats fan referència als metres per píxel que volem de zoom. Desem aquest fitxer i li canviem l’extensió, de .txt a .imp. Ja podem obrir-lo amb el programa CompeGPS Land. Aquests hipermapes són compatibles amb els GPS Aventura i Sportiva, i proporcionen una gran flexibilitat i comoditat al navegar en terrenys on sovint cal apropar el mapa per localitzar detalls que en escales més grans passen imperceptibles. Fer-ho de forma manual, activant i desactivant els diferents mapes resultaria una tasca tediosa i una pèrdua de temps important, mentre que utilitzant la tècnica dels hipermapes només cal augmentar o disminuir el zoom.

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 22

Figura 4

22/23

11/01/2011 10:29:52

www.naturaiaventura.cat

tripa46.indd 23

11/01/2011 10:29:57

curs de fotografia

CapĂtol 3: primers conceptes II

Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www.badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 24

11/01/2011 10:30:01

www.naturaiaventura.cat

ola un altre cop! Com ha anat el Nadal? Heu fet prou fotos? Espero que sí, perquè el Nadal és molt bona època per fer-ne i per gaudir de la neu. Si heu fet fotos a la muntanya, o fent esport, o a alguna bestiola salvatge, ara podeu enviar-les a l’adreça de correu electrònic curs_fotografia@ hotmail.com i podran il·lustrar la nostra secció de fotografia. Com més gran sigui l’arxiu, millor: uns cinc megabits o tres mil píxels d’ample; és un mínim acceptable. No oblideu escriure el vostre nom i on heu pres la foto. També podeu escriure els vostres trucs o demanar els consells que vulgueu. Ànim! I ara, anem per feina. El mes anterior vam parlar de l’exposició: la velocitat d’obturació i l’obertura del diafragma. En aquest número parlarem d’aquesta última. Com vam dir, l’obertura del diafragma ens diu quanta llum entra alhora al sensor de la càmera, i es marca pel nombre f. Aquest nombre no depèn de la càmera, sinó de l’objectiu. Com més baix sigui el nombre, més gran serà l’obertura. O sigui, que més lluminós serà l’objectiu. Aquest és un concepte important. Quan comencem a posar-nos en el món de la fotografia anem com bojos a veure el nombre de megapíxels que té la càmera, o el nombre d’augments que aconsegueix el zoom. Doncs el nombre f és molt més important. Amb un objectiu f:2 o inferior es poden fer fotos a la nit sense haver d’utilitzar flaix en la majoria de casos. Un nombre comú és f:3.5 pels objectius més econòmics de càmeres rèflex. Els objectius professionals tenen valors que van des de 2 fins a 0.8. Però el nombre f té una importància vital per una altra raó. Com més baix sigui aquest nombre, més petita serà la profunditat de camp. Compte perquè estem davant d’un altre concepte bàsic en fotografia. La profunditat de camp es l’àrea de la imatge

que apareixerà enfocada. Tot el que estigui fora de l’àrea nítida (fora de camp) s’anirà difuminant fins a formar taques de color sense cap definició. Controlar la profunditat de camp és essencial per aconseguir millors imatges. Un fons borrós aïlla l’element que volem fotografiar, ressaltant-lo. També crea sensació de tridimensionalitat i profunditat, fent desaparèixer les coses a la llunyania. És molt més fàcil fer-se amb la profunditat de camp amb una rèflex, però es pot aconseguir fins i tot amb la càmera d’un mòbil. La profunditat de camp depèn de tres factors: l’obertura del diafragma, com ja hem dit, la distància focal i la distància al pla de l’enfocament. Com més petita sigui l’obertura del diafragma menys àrea nítida tindrem. A valors similars a f:3.5 és fàcil deixar nítid només un element (una flor, un rostre, un ocell...) i que el fons sigui una taca de color. A valors encara més baixos és possible enfocar només la punta del nas, i que els ulls es vegin borrosos i les orelles desapareguin. La distància focal és un tema a tractar en el futur, però més o menys estaríem parlant del zoom. Compte!, del zoom òptic, no de l’electrònic. Com més llarga sigui la distància focal (com més “zoom” li fem a la foto), menys profunditat de camp tindrem i més part borrosa podrem treure. I per últim, la distància al pla de l’enfocament, o distància de focus, és la separació entre l’objectiu i l’element a fotografiar. Com més a prop estigui el que volem fotografiar, menys profunditat de camp tindrem. Ja hem dit que un bon ús de la profunditat de camp és fonamental per treure bones imatges. Però no només per aprofitar profunditats de camp curtes. Què passa quan vull que molta àrea es vegi nítida? I si el que vull treure es troba lluny? I si és molt gran? En moltes ocasions voldrem que la part enfocada sigui

24/25

tripa46.indd 25

11/01/2011 10:30:07

curs de fotografia

la màxima possible: a la fotografia de paisatge. Per aconseguir que la nitidesa arribi des dels arbres propers fins a les serralades a l’altra banda de la vall necessitarem molta profunditat de camp. O sigui, una obertura de com a mínim f:10, res de zoom i fer la foto el més lluny possible. Si un objectiu pot enfocar a qualsevol distància, llavors es diu que pot enfocar a l’infinit. La distància focal és un concepte bastant complex perquè depèn de càlculs matemàtics sobre les característiques òptiques de l’objectiu. A Internet hi ha taules numèriques amb les distàncies

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 26

focals de les càmeres i els objectius més habituals. Però per poder-ne fer cinc cèntims, direm que la distància focal és la distància mínima i màxima amb la qual podrem obtenir una imatge nítida. Això té a veure amb la profunditat de camp, però no és el mateix. La profunditat de camp variarà, però sempre es trobarà dins de la distància focal de l’objectiu. Aquesta distància es marca normalment amb un marge de distàncies: 25 mm - 10 m, 10 cm - 50 m... Però el més normal és que tots els objectius puguin enfocar a l’infinit: 2,5 cm - ∞, 2 m - ∞...

Ara que tenim una introducció per la profunditat de camp, podrem practicar-la. Agafa quelcom que puguis fotografiar a diferents distàncies: un gerro, un ninot, un amic que hagis enganyat per fer de model... El que sigui. Hem de practicar diferents configuracions: enfocar més a prop, més lluny, amb més obertura, amb menys, amb més zoom i amb menys. Combineu-les, proveu diferents resultats i poseu en pràctica el que aneu veient sobre la profunditat de camp. Recordeu que no hi ha pitjor foto que la que no es fa. Fins a la pròxima! FOTOS: MERCEDES LÓPEZ CALVO

26/27

11/01/2011 10:30:11

biblioteca

Novetats editorials LA VALL DEL FLUVIÀ EN BTT PEDALANT PER L’ANTIC COMTAT DE BESALÚ. 18 ITINERARIS Autor: Joan Bosch i Font Editorial: Cossetània Edicions Col·lecció: Azimut, 115 Preu: 11,5 € Pàgines: 108 Il·lustracions: 72 La vall del Fluvià és un espai natural molt singular per a la pràctica de la BTT. En aquesta guia trobareu camins, corriols i pistes que no surten en cap mapa, però també senders i bones pistes per pedalar. Hi trobareu itineraris per a tots els gustos i difi cultats, per posarvos a prova i per anar de passeig en família. La generosa vegetació de la zona acompanya la gran riquesa d’art romànic que trobarem en ruta: ermites, esglésies i masies de gran bellesa. Tots els itineraris d’aquesta guia són circulars i tenen el seu punt de sortida i arribada a la vila comtal de Besalú. Un poble que per la seva història és fuster i matalasser del bressol de Catalunya.

BÈSTIES I BESTIOLES (PEIXOS DE RIU, AMFIBIS, RÈPTILS, INSECTES...) Autor: Celdoni Fonoll Editorial: Cossetània Edicions Preu: 19,80 € Pàgines: 208 (128 en color) Bèsties i bestioles és el novè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura. Inclou cinquanta-sis espècies ordenades per grups. A més dels versos, el llibre conté fotografies de totes les espècies versificades, fetes per Jaume Sañé; dues partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll; un annex amb les “Característiques biològiques” de les espècies, obra del biòleg Albert Ruhí, i la “Cultura popular i literatura” feta, com sempre, per Celdoni Fonoll. Tanca el volum una cançó epíleg de Lloll Bertran sobre la truita de Schubert.De nou, Fonoll ens ofereix amb aquest llibre una bona eina per conèixer i estimar la natura, la llengua, i una colla de bèsties i bestioles d’entre les més comunes dels Països Catalans: de la tortuga babaua a la cuca de llum, passant pel cargol bover, l’escorpí groc, el cranc de riu, la papallona rei, el tòtil i la libèl·lula...

tripa46.indd 27

11/01/2011 10:30:15

14a MOSTRA D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA del 26/02/11 al 12/03/11 NORMATIVA CONCURS FOTOGRAFIA Categories • Activitats a la muntanya. • Paisatge. • Flora i fauna. Obres S’admeten fins a tres obres per autor/a i categoria. S’ha d’especificar a quina categoria pertany i quina és l’orientació de la foto per poder-la penjar correctament. Tema Únic de muntanya per a les tres categories Presentació • Les obres han de tenir una mida de 20 x 30 cm. maxima No s’admeten fotografies amb marc imprès o qualsevol tipus de retoc digital. • Les fotografies han d’anar obligatòriament muntades sobre cartolina llisa de 30 x 40 cm de color blanc o negre, sense cap tipus de manipulació, no s’admeten les fotografies muntades amb paspartú. Aquestes mides s’han de respectar rigorosament donat que, durant l’exposició, les fotografies aniran col·locades dins d’un marc, les que no acompleixin aquests requisits seran desqualificades. • Al darrere de cada obra cal fer constar el pseudònim de l’autor/a i el lema o títol de la fotografia, i la categoria. Les fotografies hauran de presentar-se en un sobre tancat, a l’interior del qual hi haurà un full amb el pseudònim, nom, cognoms, correu electrònic, adreça i telèfon de l’autor/a. A més, dins del sobre caldrà posar una còpia de mida normal (10 x 15 cm) de cada obra. • Si és possible, agrairem que s’incloguin les dades tècniques de les fotografies (càmera, pel·lícula, obertura, etc.) Drets d’Inscripció La inscripció és gratuïta. Admissió d’Obres El termini d’admissió de les fotografies es tancarà el dia 20 de febrer de 2010. Les obres s’hauran de lliurar a qualsevol de les entitats organitzadores o al Centre Cultural La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes, 837 – 08018 Barcelona). Premis General 1er premi: 350 eur i trofeu. 2on premi: 200 eur i trofeu. 3er premi: 100 eur i trofeu. Categories: FLORA I FAUNA, ACTIVITATS A LA MUNTANYA I PAISATGE. • Hi haurà un 1er i 2on premi per a cadascuna de les tres categories consistents en un trofeu. Popular • Trofeu “in memoriam” TONI MORENO y GONZALEZmembre fundador i primer president de la UESMAP (Granada 9/3/61 - Pic d’Alba 19/07/96). • Trofeu “in memoriam” JOAN RAMON BUIL i MANZANARES - monitor de la secció infantil de la UESMAP (Barcelona 18/07/72 - Pica d’Estats 5/10/96). * Es concedirà també el TROFEU MAVIGAR a la fotografia-denúncia al medi ambient en muntanya. • No es concedirà més d’un premi per autor/a a cada categoria. • Exceptuant els populars que són independents en ser escollits pel públic.

www.mostrademuntanya.cat

• El veredicte es farà públic durant la cloenda i repartiment de premis el 12 de Març de 2011. Exposició L’organització muntarà l’exposició amb les millors fotografies presentades i romandrà oberta al públic del 26 de Febrer al 12 de Març de 2011 al Centre Cultural La Farinera del Clot. Recollida d’Obres A partir del 28 de Març fins al 30 d’Abril al local de l’A. E. Icària del C/. Llull, 184, baixos, 08005 Barcelona, de 19.30 a 21.30 h. Totes les obres no recollides dins el termini establert passaran a ser propietat de l’organització de la Mostra. Només es retornaran per correu postal les obres si han estat trameses acompanyades d’un sobre preparat amb l’adreça de l’autor/a i els segells corresponents. Jurats Cada modalitat comptarà amb dos jurats: • Un jurat d’admissió d’obres, el qual verificarà que les obres tinguin el format, les mesures, la presentació i la representativitat establerts. • Un segon jurat, format per membres destacats en l’àmbit fotogràfic. • La fotografia comptarà amb un tercer jurat format pels visitants de la Mostra. • Qualsevol modalitat podrà declarar-se deserta. • Les decisions dels Jurats seran inapel·lables. NORMATIVA AUDIOVISUALS Categories • Professionals • Amateurs. Obres PROFESSIONALS S’admet un màxim de dos audiovisuals per autor/a amb una durada màxima de 60 minuts. En cas que hi hagi una participació molt nombrosa, els autors/es han d’escollir un sol audiovisual per participar. AMATEURS S’admet un màxim de dos audiovisuals per autor/a amb una durada màxima de 30 minuts. En cas que hi hagi una participació molt nombrosa, els autors/es hauran d’escollir un sol audiovisual per participar. Suport Per tal de seleccionar les obres, cal que el personal participant les faci arribar a l’Organització de la Mostra en DVD, tant en la categoria professional com en l’amateur. ATENCIÓ: En el cas de l’obra PROFESSIONAL seleccionada com a guanyadora caldrà procedir de la següent forma: Caldrà enviar-la en un dels següents formats: Caldrà enviar l’obra en un dels següents formats HDD5 HDTV, DVC Pro, HD Cam HDTV, HDV, Digital Betacam (525), DVCam (525), Betacam SP NTSC i MiniDV NTSC.De 35 o 16 mm amb so ÒPTIC o MAGNÈTIC (no banda doble). Amateur: Es farà servir el format DVD. Material Promocional • Cada autor caldrà que enviï 2 imatges extretes de l’audiovisual i una foto seva amb l’objectiu de ser reproduïdes o exhibides amb motius promocionals de la Mostra. • Cada fotografia caldrà que porti el títol de l’audiovisual i nom de l’autor/a.

Format desitjat: JPEG. • Incloure un breu text que presenti a l’autor/a i on consti la seva experiència així com els treballs realitzats. Tema La muntanya i el seu entorn (alpinisme, excursionisme, escalada, esquí, descens de barrancs, espeleologia, etc). Drets d’Inscripció • La inscripció és gratuïta i limitada, de forma que serà necessari respectar l’ordre de recepció. • L’esmentada inscripció caldrà que porti un full amb el nom, cognoms, adreça postal, e-mail, telèfon de l’autor,format, títol, argument i durada en minuts. • Les inscripcions caldrà enviar-les abans del 25 de Gener del 2011 a qualsevol dels centres Organitzadors. Admissió d’Audiovisuals o d’Obres • El jurat haurà de disposar de l’audiovisual abans de la projecció per tal de visualitzar-lo i s’haurà de lliurar a l’organització com a màxim 5 dies després de la inscripció a la Mostra, enviant-lo a la Farinera (Gran Via de les Corts Catalanes, 837 – 08018 Barcelona). • La inscripció es pot fer omplint el formulari d’inscripció que hi ha a la pàgina web www.mostrademuntanya.cat • Les mateixes obres només podran presentar-se un cop a la Mostra. • La Mostra està oberta a persones físiques i/o productores de qualsevol país, i hi són convidades a fer-ho. • Tots els audiovisuals que es presentin en llengua diferent al català o castellà caldrà que portin subtítols o serà necessari enviar un text a l’Organització juntament amb la pel·lícula, que contingui el diàleg de l’audiovisual. Aquest text caldrà enviar-lo preferiblement per correu electrònic (info@mostrademuntanya.cat) i hi ha de constar el nom de l’audiovisual i en el camp Assumpte, caldrà posar el següent:”Participació a la Mostra de Muntanya 2011 – Subtitulacions”. • L’autor/a certifica que té el copyright i tots els drets de propietat intel·lectual i que té la potestat per tal de distribuir, exhibir i promocionar la pel·lícula en tots els formats fins ara coneguts, fins i tot els referents a Internet universalment. D’igual manera, certifica que respondrà en el cas de qualsevol reclamació en matèria de drets d ‘autor com a únic responsable. • L’autor/a igualment certifica que té els drets/permisos necessaris sobre la música que serà presentada en públic. • El o la participant assegura que cap dels continguts de l’audiovisual que aporta a la Mostra vulnera cap dret de privacitat o publicitat d’una altra persona; i que l’ús total dels drets d’aquest audiovisual no vulnera cap dret o copyright de cap persona, o corporació. • La Mostra convida a tots els guanyadors i guanyadores i els i les productores a utilitzar el logo de la Mostra en els crèdits de les obres i els premis rebuts. El logo estarà disponible al web oficial de la Mostra per a tal efecte. • Els audiovisuals guanyadors passaran a formar part de la videoteca de la Mostra. Aquests es faran servir exclusivament per a consultes internes i per a propòsits culturals de difusió de la Mostra sense ànim de lucre. • El guanyador o guanyadora autoritza a la Mostra a l’ús GRATUÏT de la seva imatge i a la difusió del seu nom i cognoms en qualsevol activitat de difusió promocional relacionada amb la Mostra. • Cada participant accepta, segons la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades, que les seves dades personals siguin tractades i recollides en un fitxer de la Mostra. Aquestes dades seran usades només per a finalitats referents a promoció de la Mostra. • Cada participant podrà, demanar la rectificació,

28/29

tripa46.indd 28

11/01/2011 10:30:15

cancel·lació i oposició mitjançant un escrit que podrà dirigir a la Mostra. • La notificació a les guanyadores i guanyadors tindrà lloc el mes de Febrer i els resultats es publicaran al nostre web. Enviament de les Obres • Tot el material s’enviarà amb ports pagats a càrrec del participant. • Serà necessari enviar un tràiler de màxim 5 min. juntament amb la còpia de la pel·lícula. En el cas que el tràiler no arribés amb el temps estipulat, la Mostra podrà realitzar-ne un amb l’objectiu d’acomplir els terminis de posada en línea de la informació. Projecció L’Organització es posarà en contacte amb l’autor/a per tal de comunicar-li el dia i l’ hora en que haurà de presentar-se per projectar el seu audiovisual. Premis L’Organització de la Mostra es reserva el dret de canviar els premis per un de valor igual o superior a l’indicat per categoria. Professionals Per categoria: 1er premi: 600 eur i trofeu 2on premi: trofeu + material 3er premi: trofeu + material Amateurs Per categoria: 1er premi: 400 eur i trofeu NOVETAT: El guanyador de la categoria Amateur a més podrà exposar la seva obra al Festival Explos (França) durant els dies 11 a 13 de Juny 2010, fruit d’un acord entre ambdós Festivals, el que permetrà fer més difusió de les obres guanyadores i dels/les seus/ves autors/es. D’altra banda,l’allotjament per a dues persones i el desplaçament (en cotxe) fins a Ax-les-Thermes (Arriège) hi estaran inclosos. 2on premi: trofeu + material 3er premi: trofeu + material AMATEURS: Els audiovisuals que sobrepassin els 30 min seran desqualificats. PROFESSIONALS: Els audiovisuals que sobrepassin els 60 min seran desqualificats. • No es concedirà més d’un premi per autor/a. • El veredicte es farà públic el dia 12 de Març de 2.011. Material: • La sala disposarà d’un reproductor de DVD, una pantalla i un equip de so. Si fos necessari per a la projecció un altre tipus de material, caldrà que el propi autor/a el porti. Obres Premiades: • La Comissió organitzadora es reserva el dret de publicar les obres i audiovisuals premiats amb l’objectiu de promocionar la Mostra. Jurats Cada modalitat comptarà amb dos jurats: • Un jurat d’admissió d’obres, el qual verificarà que les obres tinguin el format, les mesures, la presentació i la representativitat establerts. • Un segon jurat, format per membres destacats en l’àmbit fotogràfic. • La fotografia comptarà amb un tercer jurat format pels visitants de la Mostra. • Qualsevol modalitat podrà declarar-se deserta.

tripa46.indd 29

11/01/2011 10:30:17

raquetes de neu

LA TRAVESSA DEL PORT DEL COMTE El gran mirador dels Pirineus

COMARCA: SOLSONĂ&#x2C6;S

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 30

11/01/2011 10:30:20

www.naturaiaventura.cat

La serra del Port del Comte es troba al Prepirineu lleidatà, al bell mig d’un lloc bellíssim i ple de contrastos sorprenents, situat a l’extrem nord de la comarca del Solsonès. És un indret idoni per a les activitats amb neu, especialment l’esquí de muntanya. La travessa dels sis cims més alts d’aquesta serra és —sens dubte— l’activitat més destacada que es pot arribar a realitzar arreu d’aquestes muntanyes, un dels grans miradors dels Pirineus..., o potser, senzillament, el millor de tots ells...

l Port del Comte és al Prepirineu, a cavall entre l’Alt Urgell i el Solsonès. No obstant això, és dins els límits d’aquesta darrera comarca on es troben els cims més alts, els sis cims principals. Encadenar l’un rere l’altre aquesta mitja dotzena de cims d’alçària modesta en un matí assolellat d’hivern no té res d’excepcional, ni molt menys, però, sens dubte, sí que és una activitat que us omplirà i us deixarà una grata satisfacció... Com per tornar-hi alguna altra vegada per repetir l’itinerari. Això us ho garanteixo, i és un dels meus itineraris preferits del Prepirineu. Aquesta és la millor activitat que es pot dur a terme arreu d’aquestes muntanyes de perfils suaus i arrodonits, on els perills són molt menys importants que a l’Alt Pirineu, i ens trobem envoltats d’uns paisatges idíl·lics i per unes vistes realment sorprenents i insospitades que van des dels cims del Mont Perdut i del Cilindre de Marboré, i encara més enllà, el Moncayo, fins arribar a les muntanyes del Ripollès, la Garrotxa i el Montseny! Desenes i desenes de quilòmetres de serres, massissos i muntanyes de postal! A més, la dificultat tècnica d’aquest itinerari integral és mínima, la durada moderada..., per tant, estem davant d’un recorregut d’iniciació apte per a tots els públics, ja sigui amb esquís o amb raquetes. ACCÉS I PUNT D’INICI: A Solsona cal seguir qualsevol de les dues carreteres que uneix aquesta població amb

30/31

tripa46.indd 31

11/01/2011 10:30:25

raquetes de neu

l’estació del Port del Comte. Una d’aquestes carreteres va directament a les pistes, mentre que l’altra passa per la bonica població de Sant Llorenç de Morunys. També es pot accedir al Port del Comte des de Berga, passant per Sant Llorenç de Morunys. Des d’aquest poble hi ha uns 15 km fins a les pistes. Deixarem el vehicle a l’aparcament de l’Estivella (1.942 m), el més alt de l’estació, que és lloc de punt de partida i d’arribada d’aquest itinerari. ITINERARI: Situats a l’aparcament de l’Estivella (1.942 m), ens dirigirem vers el remuntador que duu el mateix nom. Uns metres abans d’arribar-hi veurem a mà esquerra una pista molt ampla, que és per on haurem de continuar. Seguim aquesta pista de pendent força suau i unes vistes precioses damunt la serra, sempre en sentit sud-oest, durant uns 10 o 12 minuts. En arribar al primer revolt, abandonem la

pista i girem a la dreta, pujant en sentit nordoest, a través d’uns pendents força amplis i senzills, travessant un bosc amb moltes clarianes, així com els pendents superiors, totalment nets d’arbres, fins assolir el coll de Tancalaporta (2.116 m), un pas característic que ens permetrà passar a l’altra banda. A partir d’aquí els pendents tornen a ser força suaus. Durant uns cinc minuts seguim per una nova pista forestal en sentit generalment sud-oest, en paral·lel a la cresta de roca que ens quedarà a l’esquerra. En aquest indret la neu sempre sol estar glaçada. Deixem la pista de costat i girem a la dreta, remuntant uns pendents molt amplis i suaus, sempre en sentit nord-oest. Ens endinsem en un bosc poc espès i ràpidament assolim els pendents superiors. Les vistes cada vegada són més boniques i destacades. Davant nostre veurem un torrent. A continuació ens enlairem per aquest (molt fàcil), i una cinquantena de metres més amunt comencem

a desplaçar-nos cap a la dreta, deixant el torrent cada vegada més a l’esquerra. Rere nostre deixem els darrers arbres. El terreny és idoni per als esquís i evidentment per a les raquetes. Els pendents tenen una inclinació moderada i són força extensos. Sense cap dificultat assolim el primer dels cims: el Vulturó (2.349 m). Un cim força extens que està marcat amb una bona fita. Davant nostre es veu perfectament el pedró dels Quatre Batlles, el cim més alt del Solsonès. Quan hi ha força neu el paisatge d’aquest gran plató és semipolar! Del cim del Vulturó ens dirigim en sentit sudoest, davallant per uns pendents força suaus on no cal treure les pells dels esquís. Ens dirigim vers el cim de l’esquerra, rematat per un vèrtex geodèsic. Abans d’arribar-hi, però, cal salvar un pendent més dret, que superarem fent una llarga diagonal de dreta a esquerra, i tot seguit, una vegada assolida la carena principal, assolirem el cim del Cap de la Gespeguera (2.333 m) sense cap dificultat. La vista sobre els Alts Pirineus comença a ser destacada. Hem assolit dos cims, però encara ens queda el gruix més important. A continuació ens dirigim en sentit nordest, a través d’una fàcil carena que en uns 15 minuts ens portarà fins a la Gespeguera nord-est (2.364 m), el tercer cim d’aquesta travessa. A partir d’aquí la carena es torna molt més ampla. Absència total de dificultats..., llevat de la neu dura que sol haver-hi en aquestes contrades, sovint castigades pel fort vent del nord! Ens dirigirem en sentit nord-est, a través d’uns pendents molt suaus que, sense cap dificultat, ens portaran en pocs minuts al cim del pedró dels Quatre Batlles (2.388 m), punt culminant del Solsonès i, lògicament, de la travessa. Les vistes són realment impressionants: el Moncayo, el Mont Perdut, el Turbón, les Maladetes, l’Aneto, el Certascan, la pica d’Estats, la Cerdanya, el Puigmal i el Pedraforca, entre els principals. I un llarga llista de cims i més cims. Inacabable! Del millor dels Pirineus! Tot seguit, davallem per uns pendents força suaus en sentit nord-est/nord, assolint ràpidament el punt més baix de la carena. La neu sol estar molt glaçada. A continuació, remuntarem un curt pendent d’inclinació mo-

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 32

11/01/2011 10:30:27

www.naturaiaventura.cat

TEXT: CARLES GEL

LA RUTA PAS A PAS FITXA

derada que, ràpidament, ens portarà al cim de la tossa Pelada (2.379 m), el segon cim més alt del Port del Comte. Hi ha un vèrtex geodèsic. Les vistes són tan o més impressionants que des del cim del pedró. Ja falta menys..., només un cim! De fet, ens trobem a la part més bonica de la travessa. Per primera vegada podem treure les pells i fer una curta però bona esquiada fins a les immediacions del coll de l’Estivella (2.280 m). La millor neu probablement la trobarem a la carena. Esquiem a cavall de l’Alt Urgell i del Solsonès! Quin plaer! Les vistes damunt les pistes d’esquí de fons de Tuixent i el vessant sud del Cadí són espectaculars. Una vegada s’arriba al coll de l’Estivella cal tornar a posar les pells als esquís, doncs encara ens manca una suau pujada fins al cim que duu el mateix nom. Creuem les pistes d’esquí i ens dirigim en sentit nord-est, per una carena força ampla i suau, sense dificultats llevat de la neu dura, i assolim en menys de deu minuts el tossal de l’Estivella (2.338 m), sisè i darrer cim de la jornada. Traiem les pells i ens preparem per fer un descens de 400 m de desnivell. Esquiem fins al coll de l’Estivella i a continuació davallem per la pista d’esquí. El tram de més pendent, si es desitja i les condicions ho permeten, es pot fer per fora pistes o bé seguint qualsevol de les dues pistes d’esquí. Finalment arribem a l’aparcament de l’Estivella (1.942 m), inici i final d’aquest bell recorregut d’esquí de muntanya.

HORARI: DE 3 H 15 MIN A 3 H 35 MIN ASCENS ACUMULAT: UNS 700 M DIFICULTAT: CAP, ITINERARI D’INICIACIÓ. EL VENT I LA NEU DURA SOLEN SER LES MÀXIMES DIFICULTATS. MATERIAL: D’ESQUÍ DE MUNTANYA, I A MÉS, L’ARVA,

LA SONDA, LA PALA I ELS GRAMPONS MÉS INFORMACIÓ: RAQUETAS POR EL PIRINEO ORIENTAL, DE CARLES GEL (DESNIVEL, 2007) ÈPOCA RECOMANADA: DE MITJANS DE DESEMBRE A FINALS D’ABRIL

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

32/33

tripa46.indd 33

11/01/2011 10:30:32

fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 4

El toixó: l’astut miner de la geologia catalana Albert Beneït Rochés Agent Rural Dèiem el passat novembre, quan parlàvem dels mustèlids arran de l’article del gorjablanc, que aquesta família destacava tant per la seva adaptació al medi com per la seva astúcia, així com per la seva agilitat i valentia. Obrirem el 2011 amb un dels mamífers per al qual un servidor sent més simpatia, un altre tot terreny dels nostres boscos i muntanyes, i el nostre miner per excel·lència: el toixó. El toixó o teixó (del llatí Meles meles), que com hem dit abans pertany a la família dels mustèlids, comparteix amb els seus familiars els costums crepusculars i nocturns, així com la prudència en tants casos vital que l’ha fet sobreviure amb qualitat durant mil·lennis a la nostra península. Tanmateix, és el que més diferències morfològiques posseeix respecte als seus altres cosins germans, com per exemple la marta, el turó o el ja explicat gorjablanc o fagina. D’aproximament 55 cm a 80 cm de llargada més una cua de 15 cm de mitjana, el toixó pot arribar a pesar de 7 kg a 15 kg. El seu tret morfològic més característic és el cap triangular, amb els seus petits ulls i orelles i el rude pèl negre amb tres grans franges blanques que el creuen longitudinalment. De cos ferm i gros —d’aquí la utilització de toixó com a adjectiu equivalent a gras—, és de color grisós, mentre que les potes són de color negre, així com el seu ventre. L’altre aspecte que el destaca són les urpes. Ho veureu més endavant quan parlem dels rastres.

Fotografia 1: urpes

Fotografia 2: petjades de les potes davantera (dreta) i del darrera (esq.)

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 34

La seva dieta omnívora es compon d’insectes, invertebrats, mamífers, petits rèptils, cucs, blat de moro, fruites i vegetals, així com carronya si s’escau. Sol defugir les zones habitades, motiu pel qual no representa cap enemic per als nostres corrals. No obstant això, és fàcil veure’l als voltants de les ciutats. Per cert, el seu nom en llatí prové de la seva passió per les abelles i la mel (meles és mel en llatí). Gràcies al fort pelatge i a les urpes que té, aconseguir la mel de les arnes no li representarà gaires esforços. És a causa d’aquestes urpes que el toixó és el nostre millor excavador. Aquest mamífer de costums socials viu en grups en les seves immillorables teixoneres. Aquestes construccions excavades es componen d’un important entramat de galeries amb una cambra principal. Aquestes galeries, que poden arribar a mesurar cents de metres, són engrandides generació rere generació. Tot i que el seu hàbitat és variat, preferentment boscos amb conreus propers, necessitarà de talussos de terra tranquils i amagats per a poder excavar-hi casa seva. Serà al voltant d’aquests amagatalls on podrem trobar un dels seus rastres: les latrines que els toixons fan per a poder-hi defecar, les quals mesuren uns 20 cm de diàmetre i fins a 10 cm de profunditat. Algunes d’aquestes es trobaran, no obstant això, lluny de les seves teixoneres a fi i efecte de marcar el territori. Són les seves pròpies tanques invisibles. Per altra banda, les petjades marquen clarament la planta del peu, els seus cinc dits i les desmesurades ungles (que són les que el fan tan bon excavador). Aquestes característiques faran que les petjades del toixó siguin fàcilment identificables.

34/35

11/01/2011 10:30:39

www.naturaiaventura.cat

Fotografia 3: toixó

tripa46.indd 35

Si les condicions climatològiques són les adients, els toixons s’aparellen dues vegades l’any, a inicis de primavera i al final de l’estiu, amb la particularitat que les femelles tenen la capacitat de guardar l’òvul fecundat sense que aquest es desenvolupi fins que l’animal detecta que les condicions ambientals són les necessàries. D’això se’n diu implantació alentida, i pot durar fins a deu mesos. No obstant això, la majoria dels naixements són entre febrer i març, quan naixeran de dos a sis individus per femella. Els nous integrants del nucli familiar seguiran vivint junt amb el grup un cop acabat el període de lactància. De fet, en cada teixonera hi poden arribar a viure diverses femelles amb els seus descendents. Tot un exemple de mineria i silvicultura; el toixó combina a la perfecció bellesa, intensitat i un saber estar que el converteixen en una de les excel·lències dels nostres boscos.

11/01/2011 10:30:43

món sostenible

Cultura o petroli en el NO de Tentayapi Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli

Si el metre de neu no hagués obstaculitzat l’aeroport de Ginebra, aquell matí polar del 17 de desembre de 2010, Barcelona hauria albergat per una jornada un emblema viu de la resistència al model petrolier global. En un curt parèntesi entre reunions a la Comissió de Drets Humans de l’ONU, Guayari Bacuire, Mburubicha guazú (dirigent) de la comunitat Ava-Guaraní de Tentayapi, pretenia fer-se sentir a les oficines de Repsol YPF de Barcelona. Traspassant els cenyits filtres de la censura corporativa als mitjans, desitjava que tot el món conegués la seva oposició al fet que l’empresa converteixi la seva comunitat en un camp petrolier.

L’últim refugi No en va, Tentayapi és per als guaranís de Bolívia la darrera llavor d’una cultura que desapareix silenciosa en tot el continent. Aquesta comunitat de 400 habitants, i un territori legalitzat de 22.000 hectàrees, és reconeguda com la que millor ha preservat els valors, el model de vida i l’espiritualitat del poble guaraní. Tentayapi vol dir en guaraní “la darrera casa”. Com últim refugi que és, la comunitat avui resisteix per segona vegada a un projecte d’exploració sísmica de Repsol YPF. Seria el primer pas de dècades de colonització i contaminació del seu territori. L’any 2004 ja ho van intentar, armats per un paper signat per l’engany i divisió de la comunitat. Aquest tipus de “consulta” omple pàgines als obligatoris —però funcionals— estudis d’avaluació d’impacte ambiental, amb els quals les companyies obtenen la llicència per a començar operacions. Però la resposta de Tentayapi va ser ràpida i unànime: alertada per l’ingrés dels primers topògrafs, l’assemblea de la comunitat va consensuar una oposició frontal a qualsevol maneig de la petroliera. De res van servir les ofertes de congeladors i altres electrodomèstics en una comunitat que rebutja qualsevol intervenció cultural o tecnològica externa; ja sigui una escola, una

església o un generador. El conflicte va precipitar ser declarada per llei, l’any 2005, com a Patrimoni històric cultural i natural dels Guaranís Simbas1 sobre la base de la preservació cultural intacta en relació amb el seu origen i el treball de reafirmació de la seva cultura, la seva història i la conservació del seu idioma en forma autònoma. Viure sobre una bossa de gas Repsol YPF reporta diàriament milionaris beneficis del gas que exporta del Bloc Caipipendi, i pretén ampliar la producció amb nous camps petroliers en aquesta zona. A la primera dècada a la regió, altres territoris guaranís com el TCO Itika Guasú2 han vist com gradualment s’han deteriorat les condicions de vida per l’activitat petroliera. El camp Margarita, amb quatre pous i un embull de cremadors, gasoductes, carreteres i campaments, ha significat un canvi irreversible per a les comunitats originàries. Ara, aprofitant les periòdiques crisis energètiques d’Argentina, ha aconseguit dels governs d’ambdós països avantatjosos contractes, aprofitant la compassió de Bolívia i la necessitat d’Argentina. L’aposta exportadora de Repsol cap a Argentina inclou la construcció d’un nou gasoducte que recorrerà el nord-est argentí amb una capacitat de 27 milions de metres cúbics de gas diari. Motivats pels

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 36

11/01/2011 10:31:27

www.naturaiaventura.cat

beneficis que reportaria aquesta accelerada exportació, Repsol i les seves sòcies British Gas i Pan American es van comprometre a invertir 1.500 milions de dòlars a principis d’any. Com us podeu imaginar, aquestes notícies alegren les pàgines salmó dels diaris d’Europa i els Estats Units, esperonant la inflamada cotització borsària. Les seves previsions, evidentment, no contemplen la rotunda oposició dels amos del territori d’on pretenen forrar-se. Dret a dir “NO” “També podem dir NO”, diuen els de Tentayapi, que, coneixedors del dret a decidir el tipus de desenvolupament que volen com a poble, han negat legítimament l’entrada de les empreses petrolieres a la seva comunitat. Consideren que és el moment de demostrar a la pràctica aquell famós Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball, adherit per països com Bolívia, Argentina i Espanya, que obliga a una consulta lliure i prèviament informada als pobles indígenes els territoris dels quals puguin ser afectats per un projecte extractiu 3. A Bolívia, la decisió guaraní ha tingut suport per part d’organitzacions indígenes i camperoles. També per moviments socials de Suïssa i Catalunya, que prioritzen el dret dels pobles a l’afany de les corporacions. Segurament, la companyia petroliera tindrà molt rendibles arguments per a justificar les seves inversions en territoris guaranís. Però a Barcelona, organitzacions i moviments socials volien abrigallar a la delegació de Tentayapi donant suport a la seva ferma resistència. 1. El poble Ava-Guaraní és una branca dels guaranís que habiten encara al Brasil, Paraguai, Argentina i Bolívia. També s’anomenen Guaranís Simbas fent esment a les trenes que portaven els homes embolcallades amb un mocador al cap. Tentayapi és dels últims indrets on aquest tret cultural encara es practica. 2. Les comunitats del Territorio Comunitario de Origen (TCO) Itika Guasú ja van publicar el 2005 un informe denunciant l’erosió, desforestació i contaminació de les operacions de Repsol al Bloc Caipipendi. APG ITIKA GUASÚ, Impactos ambientales, sociales y culturales de REPSOL YPF en territorios indígenas del Pueblo Guaraní, CEADES, Bolívia, 2005. Es pot descarregar a: http://ceades.org 3. “Resolución determinativa de la Nación Guaraní.” Asamblea del Pueblo Guaraní (APG) y Consejo de Capitanes Guaraní de Chuquisaca (CCCH), Camiri, 20/09/2010

FOTOGRAFIA: María Préstamo

Aquell fred matí del 17 de desembre, el dirigent Guayari va quedar-se als vestíbuls de l’aeroport de Ginebra. El seu missatge, però, ha arribat a casa nostra per tal que corri la veu. I de retorn a les fins ara inaccessibles muntanyes d’Igüembe, a l’àrida regió del Chaco bolivià, la comunitat de Tentayapi rebrà el seu portaveu sabent que ja no estan sols. Perquè a l’altra punta del quilomètric recorregut hidrocarburífer hi ha consumidors captius de Repsol YPF que no estan d’acord amb la política invasiva de la companyia. Veurem quant socialment responsable resulta la corporació.

36/37

tripa46.indd 37

11/01/2011 10:32:03

escalada clàssica

Easy Rider (265m, MD/Ae) Balls verticals a la paret de l’Aeri

COMARCA: BAGES

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 38

11/01/2011 10:32:09

www.naturaiaventura.cat

l Serrat de Moro és segurament, la paret més espectacular i impactant de Montserrat. Orientada vers el nord-est, s’estén aquesta muralla rocallosa que ha estat des de sempre la protagonista d’èpiques lluites contra la verticalitat i el buit. En aquesta franja de vertiginós conglomerat s’iniciaren els primers intents seriosos de vèncer una gran paret montserratina. I és aquest regust històric i clàssic el que es respira en qualsevol de les vies que solquen aquesta majestuosa cinglera. L’extrem més oriental, llis, vertical i provocador rep el nom de Paret de l’Aeri, ja que fins fa no pas massa anys pujava un funicular aeri des de la carretera fins el cim. De totes les vies que travessen aquest mur vertical n’hi ha una que, per ser-ne la més assequible, destaca per sobre les altres. És la via Easy Rider. Però no ens enganyem, tot i ser una via de cinquè grau, cal dominar-lo ja que la llunyania dels ancoratges afegeixen una emoció i sensació característiques en aquest tipus d’escalada. Aquesta via sembla haver estat creada expressament per desenvolupar els més dolços moviments de l’escalada. Com les passes d’un ball vertical, els passos que s’efectuen al llarg de la Easy Rider són elegants, bells i dinàmics. COM ARRIBAR-HI: Des de Barcelona per l’autovia A-2 en direcció a Igualada, hem de prendre la sortida que duu a Montserrat. En arribar a l’Hotel Bruc tombem a la dreta per la BP-1101 seguint les indicacions cap a Montserrat i Manresa. Quan arribem a l’aparcament de Can Massana deixem la carretera de Manresa a l’esquerra i prenem la de Montserrat (BP-1103) a la

38/39

tripa46.indd 39

11/01/2011 10:32:20

escalada clàssica

dreta. Seguirem per la carretera fins al monestir de Santa Cecília - Refugi Bartomeu Puiggròs, on trobem l’aparcament per deixar-hi el vehicle. APROXIMACIÓ: Des del refugi Bartomeu Puiggròs (Santa Cecília) travessem la carretera i remuntem pel sender que ens duu al camí de l’Arrel, que prenem a l’esquerra en direcció al Cavall Bernat. Seguim les marques de GR fins trobar-nos situats davant la magnífica paret de l’Aeri. Des d’aquí surt un camí que remunta la canal de l’Aeri (molt evident) i que pujarem fins al seu acabament (finalitza a la curiosa escletxa de Sant Jeroni) i el peu de la paret. Les vies queden a la dreta. Calcular uns 25 minuts. DESCRIPCIÓ: L’itinerari comença al peu d’una esquerda on, en els primers passos, trobem la roca una mica solta. Pugem per l’esquerda del díedre fins més o menys la meitat i ens desplacem a la placa, ja de pedra molt compacta. Arribem a un petit però confortable replà on podem muntar la primera reunió. El segon llarg marxa un xic a la dreta fins el sostre, sota el qual instal·larem la segona reunió. Iniciem el tercer llarg flanquejant a la dreta per un tram força vertical fins el tram més estret de sostre que superarem amb un pas aeri i atlètic. Un cop superat el sostre la paret perd verticalitat. Al poc trobem la reunió. En el quart llarg (que en el seu dia va ser obert des de dalt), la paret torna a guanyar verticalitat i els passos són aeris i delicats, però ben assegurats. En un nou replà ens espera la reunió. En els següents dos llargs la via dibuixa una ziga-zaga d’esquerra a dreta fins dur-nos a un altre replà al peu del perfilat esperó que resseguim pel costat esquerre en tres llargs que ens duen al cim.

que duu a l’ermita de Sant Jeroni. Un xic abans d’arribar-hi prenem, a l’alçada d’una torre d’alta tensió el camí que marxa a la dreta i que davalla per la Canal de Sant Jeroni. Al arribar al GR el prenem a la dreta fins el corriol que davalla a la carretera i al refugi. 45 minuts.

IV+

10m 30m

IV+

35m

IV+

30m

IV+

30m

IV+

V+

40m

30m

IV+ 25m

V 35m

DESCENS: Podem descendir rapelant per la via o anar a cercar el collet del vessant sud (ràpel de 15m). Des del colleu haurem de grimpar una mica cap al bosc fins el cim on està la caseta amb els repetidors. Baixem llavors vers el sud pel camí

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 40

40/41

11/01/2011 10:32:25

www.naturaiaventura.cat

C TÈ C N I

F I TX A

art and Ball

: A rm CENSIÓ

RA AS

PRIME

78) ll (17/7/ Carbone T:MD / Ae LTA DIFICU EGUT: 265m 5’ 4 R RECOR 25’ + 4-5H + ERAT M : S O I L R G PA RACON HORA ROCA: A AMB

D ISDE EQUIPA GUN F TIPUS : VIA A BAGA I AL L A I R E MAT UR ALGUN E AJUDA. R D BOLTS. SURER SEMP

Aproximació Easy Rider Descens/Retorn

Imatge cedida per l’Editorial Alpina

38/39

tripa46.indd 41

11/01/2011 10:32:29

rutes d’arreu del món

SENDERS DEL PAÍS BASC Un país per descobrir

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 42

11/01/2011 10:32:34

www.naturaiaventura.cat

FOTOGRAFIA: QUINTAS © BASQUETOUR

El País Basc és una terra amb una orografia singular plena de contrastos en la qual els massissos muntanyosos davallen fins a fondre’s amb les extenses planes i on un litoral esquerp i retallat per abruptes penya-segats que cauen vertiginosament sobre el mar Cantàbric jeuen per abraçar les desembocadures de les amples ries que els travessen. Amb aquests atractius no és agosarat afirmar que es tracta d’un indret excepcional que de ben segur farà les delícies de totes aquelles persones que els agrada gaudir de la natura i de la sensació de descobrir nous paisatges. Amb una extensió de 7.200 quilòmetres quadrats, el País Basc acull dos tipus de paisatges clarament diferenciats: per una banda trobem una franja de territori situada a prop de la costa i que pertany a Biscaia i Guipúscoa, així com la part més muntanyosa de la província d’Àlaba, i per l’altra, les zones planeres més meridionals d’aquesta darrera província que hem esmentat i que presenta els trets característics de l’altiplà castellà.

42/43

tripa46.indd 43

11/01/2011 10:32:39

rutes d’arreu del món NODO URDAIBAI

Kantauri itsasoa

Bermeo

>> Santander

Lekeitio

BI-2235 BI-2238

Gernika

A-8

BILBAO

BI-635

BI-633

Zugastieta

NODO DE URDAIBAI La Reserva de la Biosfera d’Urdaibai és un barreja de paisatges molt diversos entre els quals ressalten els estuaris i les aigües del riu Oka i la Ría de Mundaka, el sistema càrstic poblat d’alzinars cantàbrics i el litoral que alterA-68 na platges i penya-segats sota la vetlla de l’illa d’Izaro. Es tracta d’un dels espais amb més interès paisatgístic del País Basc, alhora que els llogarets i els caseríos que esquitxen el paisatge ens revelen la importància històrica i econòmica de l’enclavament. En aquesta zona trobarem itineraris de tots els nivells de dificultat amb uns paisatges marcats per la proximitat del mar Cantàbric.

Elgoibar

Amorebieta Lemoa BI-635

Durango

Eibar Bergara

GR-38

Arrasate N-240 AP-1

Altube

Legutiano GI-3591

A-68

NODO DE LA MONTAÑA ALAVESA La comarca de Montaña Alavesa es troba enclavada en una àrea eminentment boscosa i amb importants extensions de camps de conreu, i relativament allunyada de grans nuclis urbans, fet que permet mantenir un excel·lent estat de conservació. En els impressionants paisatges de la Montaña Alavesa i el Parc Natural d’Izki hi trobem diversos altiplans calcaris i nombrosos rius que marquen l’orograﬁa d’aquest espai natural. Les escarpades cingleres que Miranda de Ebro hi trobem acullen diverses espècies d’aus rapinyaires i contrasten amb l’exuberant vegetació dels vessants de bona part de les muntanyes, que acullen des de boscos de ribera, faigs i alzines ﬁns a un bosc autòcton A-1 de roure reboll considerat el més extens d’Europa.

>> Madril / Madrid

N-622

VITORIA-GASTEIZ

N-I

A-132

GR-38 Peñacerrada A-68

A-2124

>> Logroño Laguardia

A-124

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 44

11/01/2011 10:32:40

www.naturaiaventura.cat

Mar Cantábrico GR-38

>> Frantzia / Francia

Lekeitio

A-8

DONOSTIA-SAN SEBASTIÁN

Ondarroa

A-8 BI-633

Deba

A-8

Elgoibar GI-2634

GR-120

Loiola

N-636

Eibar

N-I

GI-631

Bergara

N-I

Zarautz

Zumarraga Arrasate

N-636

GI-2630

Beasain

Oñati AP-1

Arantzazu

N-I

GI-3591

Andoain

NODE DE DEBAGOIENA La comarca que dibuixa la capçalera del riu Deba conforma un paisatge singular on s’entrellacen, per un costat, el fort pes de la indústria que va veure néixer el cooperativisme basc i unes poblacions que ocupen principalment les ribes del seu riu principal; i per l’altre, un mosaic de paisatges rurals i naturals que s’estenen per les cotes més altes de la comarca. Els itineraris senderistes que discorren per aquest territori ho fan A-15 per paratges tan singulars i espectaculars com el Parc Natural d’Aizkorri-Aratz, a cavall dels territoris històrics de Guipúscoa i Àlaba, i on, com a cims més representatius, hi destaquen l’Aitxuri i l’Aratz. Irurtzun

N-240-A Altsatsu

N-I

NODO DEBAGOIENA A-132

A-15 >> Iruña / Pamplona

Maeztu

Santa Cruz de Campezo

NODO MONTAÑA ALAVESA A-124 Oyón-Oion

44/45

tripa46.indd 45

11/01/2011 10:32:41

rutes d’arreu del món

er donar a conèixer aquests paratges, així com el patrimoni natural i històric que acullen, s’han dissenyat un total de vint-i-un itineraris amb diferents nivells de dificultat que compten amb més de 400 quilòmetres per recórrer. Entre aquests vint-i-un itineraris en trobem dos que estan catalogats com a GR (sender de gran recorregut), i que es poden recórrer en diverses jornades: el GR-38, conegut com la Ruta del Vi i el Peix, i el GR-210 o Ruta dels Tres Temples; i dinou catalogats com a PR (sender de petit recorregut). Tots es troben senyalitzats amb les marques que identifiquen aquests tipus de senders: els senyals vermells i blancs per als GR, i els grocs i blancs per als PR. Aquesta xarxa de camins s’engloba dins la marca de Senderisme d’Euskadi, un projecte ambiciós amb el qual el govern Basc i en concret el Departament d’Indústria, Innovació, Comerç i Turisme volen posicionar el territori com a destí turístic en l’àmbit del turisme actiu. En l’actualitat el País Basc compta amb diversos espais naturals protegits, com els parcs naturals d’Urkiola, Gorbeia, Aralar, Valderejo, Izki i Aiako Harria, i amb la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai, catalogada així per la UNESCO l’any 1984. Aquesta reserva té com a epicentre la Ría de Mundaka i els dotze quilòmetres de la seva desembocadura, on la barreja d’aigua dolça i salada crea una zona humida de gran interès ecològic i de gran interès ornitològic, ja que és lloc de repòs i hivernada de moltes aus migratòries. Per posar a l’abast tota aquesta oferta i proporcionar als visitants tota la informació turística d’interès i la necessària per poder realitzar els itineraris s’ha creat un web (www.senderismoeuskadi. net) des d’on l’internauta pot descarregar-se gratuïtament els mapes del recorregut, així com els tracks pels dispositius GPS i la informació detallada de cada un dels recorreguts. El web també compta amb les darreres tecnologies que s’han incorporat darrerament al món de l’excursionisme, com són la possibilitat de visualitzar els mapes interactius dels itineraris al web Wikiloc i la visualització de les rutes a la plataforma tridimensional de Google Earth.

Itineraris

Difucultat Distància Desnivell temps

PR-BI 165 Ruta cap al Mar

5,80 Km

146 m

2 h 10’

PR-BI 166 Castell d’Arteaga

9,6 Km

334 m

PR-BI 168 Sender de les Lletanies

3,35 Km

168 m

PR-BI 168.1 Gaudint de les Bones Vistes

3,6 Km

116 m

PR-BI 169 Pel camí Dels Reis

4,8 Km

199 m

1 h 30’

PR-BI 171 La Talaia d’Urdaibai

10,2 Km

431 m

3 h 30’

PR-BI 176 El Sender de les Làmies

6 Km

253 m

PR-BI 179 Rere les Passes de Sant Joan

9 Km

435 m

3 h 15’

PR-A 59 Campanes d’Arburu

12,8 Km

454 m

PR-A 64 Senda de la Dormida

12,1 Km

412 m

2 h 40’

PR-A 69 Barrancs de Kontrasta

8,1 Km

494 m

2 h 30’

PR-A 71 Senda Markillano

14,6 Km

921 m

3 h 50’

PR-A 73 Onraitia - Muntanyes d’Iturrieta

10,7 Km

396 m

PR-A 77 Peñacerrada - La Rasa

18,7 Km

440 m

PR-GI 102 Sender de l’Aigua

12,1 Km

540 m

PR-GI 104 Kortakogain - Pel Veïnat d’Arantzazu

5,7 Km

122 m

1 h 30’

PR-GI 105 Arantzazu, el Camí Ocult

7,1 Km

294 m

PR-GI 106 Camí dels Pelegrins

16,4 Km

939 m

Sender Adaptat de Gomiztegi

18, Km

26 m

GR-120 Ruta dels Tres Temples

42,3 Km

2183 m

3 etapes

GR-38 Ruta del Vi i del Peix (tram alabès)

102,2 Km

2214 m

4 etapes

GR-38 Ruta del Vi i del Peix (tram biscaí)

64,7 Km

1843 m

3 etapes

natura i aventura gener 2011

tripa46.indd 46

11/01/2011 10:32:44

www.naturaiaventura.cat

SABIES QUE... · El conjunt de senders Senderos de Euskadi sumen 423,86 quilòmetres.

· Si tenim en compte les diverses rutes i les etapes dels itineraris més llargs, Senderismo de Euskadi compta amb 9 itineraris de dificultat baixa, 21 de dificultat mitja i 2 de dificultat alta. · Hi ha 18 punts d’informació repartits en les tres províncies basques en les que, a més a més de la informació relativa a aquests senders, s’ofereix informació turística d’interès general (planells, gastronomia, activitats...) MÉS INFORMACIÓ: · www.senderismoeuskadi.net · www.turismoa.euskadi.net · www.euskaditv.net · www.euskadisaboreala.es

· Hi ha 21 rutes, de les quals 2 estan classificades com Senders de Gran Recorregut, i consten de varies etapes: el GR-38 o Ruta del Vi i del Peix i el GR-120 o Ruta dels Tres Temples.

46/47

tripa46.indd 47

11/01/2011 10:32:51

SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?

* * * *

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats. Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals. Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Tot això per només

20€ l’any! Com subscriure’m-hi?

A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.

GUANYA UN DELS 3 CAPS DE SETMANA D’AGROTURISME QUE SORTEJA

OMPLE LA TEVA BUTLLETA A QUALSEVOL D’AQUESTES BOTIGUES:

c/ Xerric, 9 08172 Sant Cugat del Vallès 936740553

tripa46.indd 48

c/ Bruc, 63 08009 Barcelona 935323143

Crta. Barcelona, 81 08201 Sabadell 937451074

Plaça Gernika, 1 bxs 08600 Berga 938213210

11/01/2011 10:33:03

DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA

Natura i Avenptutreau, . a pro

BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT

ALLOTJAMENTS

HÍPIQUES

GUIES DE MUNTANYA

VOLS EN GLOBUS

PARCS ALS ARBRES

VISITES GUIADES

ADVOCATS

CAIAC

48/49

tripa46.indd 49

11/01/2011 10:33:05

LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX EBRE

CAMPMANY

DELTEBRE

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

SALDES

EL PERELLÓ

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

tripa46.indd 50

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

BERGUEDÀ EL MONTSIÀ

BAGÀ

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

À GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com

SANTA BÀRBARA

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

TURISME RURAL LA RECTORIA DE SANT GENÍS DE GAVARRÓS PARC NATURAL CADÍ MOIXERÓ Rectoria del s.XV. Habitacions mab bany o apartaments sencer (max. 8 persones). Possibilitat de cuina casolana. Ambient familiar. rectoriagavarros@hotmail.com www.larectoriadesantgenisdegavarros.cat

EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

EL VALLÈS ARBÚCIES

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

11/01/2011 10:33:08

Experimenta la perfección absoluta.

ODLO «Evolution Warm» garantiza un aislamiento térmico perfecto y un óptimo transporte de la humedad gracias a sus fibras altamente funcionales. Su acabado sin costuras así como su tejido hiperelástico y ultraligero, ofrecen una total libertad de movimiento y una comodidad máxima. Gracias a las zonas de aislamiento térmico y a su ventilación integrada, la temperatura corporal es óptima en cualquier actividad o condición climática. El resultado: 100% funcional, 100% comfort. www.odlo.com

Ropa de deporte para una óptima temperatura corporal.

ODLO es miembro del SKI POOL de la R.F.E.D.I. tapesNiA46.indd 43

Distribuido por

outdoor@jorcani.com 07/01/2011 10:42:05

senderismoeuskadi.net

tapesNiA46.indd 44

07/01/2011 10:41:59