Natura i Aventura 19 by Goolnatura

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:58

Página 1

CIMS COMARCALS

Ascens al pic de l’Estanyó LA VALL DE SORTENY

A PEU PER MONTSERRAT

El camí de les Feixades TRESORS NATURALS D’ANDORRA

Les valls del Comapedrosa DESCENS DE L’EBRE AMB CAIAC II

“Lo riu és vida”

natura_19:Maquetaci贸n 1

20/1/09

13:58

P谩gina 2

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:58

Página 3

www.naturaiaventura.cat Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

CIMS COMARCALS

Ascens al pic de l’Estanyó LA VALL DE SORTENY

Imatge de portada: Pujant la Vall de Sorteny en direcció a l’Estanyó

A PEU PER MONTSERRAT

El camí de les Feixades TRESORS NATURALS D’ANDORRA

Les valls del Comapedrosa DESCENS DE L’EBRE AMB CAIAC II

“Lo riu és vida”

ANY III. NÚM. 19 JULIOL 2008

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez Redacció: Jaume Guillot Disseny gràfic: Sensació Gràfica www.sensaciografica.com Publicitat: Laia Viñas David Candel NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Jorge Serratosa Albert Beneït Nil Guillot Xavier Coca Mariana Walter Oscar Roig Kilian Jornet Manu Ignoto Adrià Lacorte

Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura és membre de:

Avui he sentit por. Ha estat una sensació nova i estranya que m’ha colpejat sobtadament. Potser la malaurada nova, per inesperada, m’ha copsat desprevingut i m’ha atabalat el cervell amb imatges confoses i memòries que creia oblidades. He corregut a remenar l’armari on deso els records i he trobat, en aquell vell àlbum descolorit per la pols i el temps, la fotografia que cercava. Com reies, i com ens feies riure amb els teus acudits. He sentit por d’oblidar-te; de que el temps m’esborrés de la memòria el teu somriure, els teus ulls inquiets, les teves ganes de viure. He tingut por de no trobar, entre els vells records, aquesta imatge de paper que m’assegurés poder veure’t riure sempre que ho necessiti. He sentit por de no saber recordar com et queixaves, entre saltirons de plaer, al endinsar-te en les fredes aigües engorgades dels preciosos barrancs que hem compartit, o de com renegaves quan un pas estret ens feia arrossegar-nos pel fang en la foscor d’algun avenc. I com ho celebràvem finalment... He sentit por de tenir per sempre més ràbia i de no saber perdonar a l’atzar, aquesta mala jugada. Por de trobar-te a faltar massa i por de no haver tingut prou temps per aprendre de tu. Aquesta vella fotografia desprèn, però, quelcom que m’assegura que no ens sentirem sols en cap més descens; que sabrem veure’t riure entre les espurnes del foc les nits fredes d’hivern i que et descobrirem, amagat entre els estels, vetllant –nos en la foscor de la nit.

editorial

Et trobarem a faltar Toni. Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

02/03

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:58

Página 4

...a l estiu també

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 5

www.naturaiaventura.cat

Sumari 44

rutes a peu 06 Montserrat: el camí de les Feixades

rutes en BTT 12 Ruta de l’Ermità

barrancs 18 Carant de l’Ós

punt de sortida... 22 Raids - Curses de muntanya - Btt ...

espeleologia 24 Avenc de la Cabana d’en Garraba

caiac 26 Descens de l’Ebre II

escalada 32 Les muntanyes d’or

calendari 34 Activitats del mes

cims 36 El Pic de l’Estanyó

món sostenible 40 El cost del viatge

senderisme 44 Les valls del Comapedrosa

plantes medicinals 48 El julivert

04/05

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 6

rutes a peu

El Camí de les Feixades Senders de llegenda

Mentre pugem des de ca n’Astruch, Montserrat se’ns presenta feréstega i salvatge. Sembla una muntanya diferent, hostil. No és la serralada misteriosa d’agulles arrodonides que observem des del Bruc, ni la imponent muralla rocallosa de penyals verticals que s’alça altiva vers el Bages. Aquí la muntanya serrada es mostra esquinçada i desdibuixada per nombrosos canals i barrancs; propera però alhora esquerpa. Com una amiga que et dóna la mà i la retira just quan ets a punt d’agafar-la, Montserrat se’ns ofereix i s’allunya, es mostra i s’amaga mentre avancem pels estrets corriols i els vells senders que els fidels barcelonins recorregueren temps ençà per amagar, fugint dels moros, el retrat tallat en fusta encarregat per la Mare de Déu.

natura i aventura juliol 2008

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 7

www.naturaiaventura.cat

COMARCA: EL BAIX LLOBREGAT

L’ itinerari transcorre pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.

iu la llegenda que quan es va saber a Barcelona que Jesús havia estat clavat a la creu, hi hagué una gran consternació i disgust. Molts barcelonins s’embarcaren cap a Palestina per tal de portar ajut i consol a la pobra Maria. La Mare de Déu agraí el detall dels catalans i els prometé que els tornaria la visita enviant un dels millors deixebles del seu fill. I així ho va fer i, al cap d’uns anys, envià sant Pere a Barcelona a predicar la doctrina del seu fill. Li donà una escultura seva, tallada per sant Lluc, a qui Jesús, en somnis, li havia encarregat un retrat de la seva mare. D’aquesta manera les generacions venidores tindrien coneixement de com era la Mare de Déu. Per tal que el retrat perdurés en el temps sant Lluc va decidir fer una figura esculpida, i

demanà a Maria que li deixés qualsevol de les eines de fuster del seu difunt marit Josep. Guiades per la gràcia de Déu les eines van lliscar suaument per damunt la fusta amb senzillesa i harmonia sense que l’improvisat escultor no hagués de fer sinó tocar-les; i no va trigar gaire a definir-se i perfilar-se la figura de la Mare de Déu. Maria va demanar al seu retratista que junt amb ella esculpís també la figura del seu fill Jesús, i que ho fes inspirant-se en els angelets que la voltaven, puix eren graciosos com el seu fill quan era petit. Preferia que no el representés com un home ja que li recordaria la seva trista fi, sinó com un infant que li tornés el goig i l’emoció de quan va ser mare. Aquesta figuració de la Mare de Déu amb el seu fill infant és deguda, per tant, a la voluntat de Maria i és l’ú-

El vessant oriental de la serra de Montserrat és el que ens ofereix els ascensos més feréstecs i salvatges del massís.

nica que representa autènticament la Verge tal com era amb exactitud, i va servir de model per a totes les altres imatges marianes de tot el món. Quan sant Pere desembarcà a Barcelona es reuní, en un soterrani de la ciutat, amb un grup de cristians. Els va predicar l’evangeli, els va iniciar en la celebració de l’eucaristia i va ensenyar-los les oracions i les pràctiques religioses que havien de seguir per servir bé a Déu. En la foscor d’aquell soterrani va fer una pila de pedres i, al damunt, va posar-hi la imatge de la mare de Déu que ella mateixa li havia donat perquè en fes ofrena als barcelonins. I davant d’aquell altaret, rústic i senzill, ell mateix va celebrar la primera missa i va consagrar els primers cristians de tot Europa, puix que ell fou el primer apòstol

06/07

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 8

rutes a peu en deixar la terra Santa per predicar i propagar la nova religió. Durant els anys en què el cristianisme fou perseguit, els barcelonins es reuniren a les catacumbes sota l’indret on ara hi ha la plaça de Sant Just. En triomfar la nova religió, els cristians bastiren un temple sobre les catacumbes on s’amagaren tants anys. L’altaret de pedres apilades fet per sant Pere i la imatge encarregada per la Mare de Déu foren traslladats al temple, on fou venerada i admirada per tots els catalans. Passaren els anys i els moros envaïren salvatgement la ciutat, arrasant i cremant les esglésies i tot allò que fes referència a la religió cristiana, així que un grup de fidels van agafar la imatge i s’allunyaren de la ciutat que cremava sota les flames. L’amagaren dintre d’una cova de la muntanya de Montserrat, on ningú no podria trobar-la. Passaren gairebé dos-cents anys quan un dissabte al vespre uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum acompanyada

natura i aventura juliol 2008

d’una bella melodia. Els dissabtes següents hi anaren amb els seus pares i la visió es repetí. Assabentat el bisbe de Manresa, organitzà una processó, i, d’allí on menava aquella llum brillant hi trobaren l’amagada cova. Al seu interior trobaren la imatge de la Mare de Déu de Montserrat envoltada d’una aurèola de claror. El senyor bisbe la va prendre amb les seves mans per portar-la a la Seu de Barcelona, i cap allí s’hi dirigiren en processó, però a l’alçada d’on avui hi ha el monestir, es van sentir cansats i s’aturaren a reposar. Quan van tractar de reprendre la marxa es varen trobar que la imatge s’havia fet tant pesant que ningú no la va poder moure d’allí. Davant d’això el bisbe i els altres van creure que era voluntat de la mare de Déu no moure’s d’aquell indret i allí mateix li van aixecar una capella, que amb el temps es convertí en església i més tard en monestir. Mentre seguim les petjades dels homes que decidiren amagar la Mare de Déu a Montserrat; mentre ascendim pels matei-

xos corriols esmunyedissos que tants devots recorregueren; mentre superem les girades i els trams esglaonats d’aquest sender que sembla menar cap al cel, ens sentim envoltats d’una misteriosa espiritualitat que sembla fluir de tots els racons i que desperta un sentiment un xic desconcertant que restava molt amagat dins nostre. Avancem en silenci, absorts en els nostres pensaments més profunds, cadascú convertit en el peregrí que troba en el camí allò que cerca i que només en aquest indret esdevé possible. I quan un menys s’ho espera, en un revolt del camí, penjada dels cingles de conglomerat i embolcallada per les seves roques, ens sorprèn la bella silueta de la capella que amaga la Santa Cova, construïda a cavall dels segles XVII i XVIII. La Guerra del Francès (1808-1814) i l’incendi que patí la muntanya l’any 1994 l’han fet objecte de diverses reconstruccions, que han sabut conservar l’equilibri entre natura i arquitectura.

08/09

20/1/09

13:59

Página 9

www.naturaiaventura.cat

LA RUTA PAS A PAS FITXA TÉCNICA Durada: 4-5h Tipus d’itinerari: circular Desnivell: 750 m. Dificultat: mitjana Època: Evistar els dies caloroso d’estiu

S SI ET OR T Monestir de Montserrat I R 5 C P SUBS RÀS D O P DE GAR T ARRE A.CA DESC AIAVENTUR UR T A , .N Creu de Sant Miquel 4 WWW ÀNOL EL PL RI I EL Capella de Sant MiquelSanta 6 S ERA L’ITIN ER AL GP P K TRAC tó ba7

la mí

Cova

Coll de la serra llarga

l ve

ny va

8/09

natura_19:Maquetación 1

Nostra Senyora de la Salut

11 Collbató

Torrent de Ca n'Estruch

1. Comencem l’itinerari al pont de Ca n’Astruc on neix un sender que puja en direcció Montserrat. És el GR-6, senyalitzat amb senyals blancs i vermells. 2. Travessem la carretera que va de Collbató a l’estació de l’aeri de Montserrat i seguim amunt tot superat un seguit d’escales fins a la confluència amb el GR 7.2/5 que prové de les coves del salnitre i Collbató. Nosaltres haurem de seguir a la dreta i amunt 3. Arribem al coll de la serra Llarga punt on ja haurem superat el desnivell més important de l’itinerari, i deixem a l’esquerra el camí que va cap a la capella de Sant Miquel. 4. El camí avança de manera planera i al cap de pocs minuts passem per sota de la capella de la Santa Cova. Pocs metres més endavant enllacem amb un camí ample i empedrat. A l’esquerra ens porta a la Santa Cova i cap a la dreta mena al Monestir. Més endavant el camí travessa el traçat de l’aeri i seguidament s’enfila de manera pronunciada fins al Monestir de Montserrat. 5. Des del Monestir seguim el rètols indicatius cap a la capella de Sant Miquel, deixant a la dreta l’estació del funicular de Sant Joan. 6. Deixem a l’esquerra el camí que davalla fins a la creu de Sant Miquel i de seguuida arribem a l’ermita de Sant Miquel. 7. Deixem una petita bassa al marge dret del camí i uns metres més endavant prenem per mà esquerra el camí vell de Collbató que està senyalitzat amb un rètol indicatiu. 8. Ens trobem al punt més alt de l’itinerari a partir d’aquest moment el camí davalla fins a enllaçar amb el camí de la Vinya Nova on deixem a mà esquerra les runes de l’antiga hostatgeria del Casalot. Seguint el camí cap a l’esquerra arribem en pocs minuts a la població del Collbató. 9. Un cop allà travessem la població i ens dirigim a l’ermita de Nostra Senyora de la Salut, on hi trobarem un bar amb una àrea recreativa molt idoni per a fer un descans si s’escau. 10. Prenem a la dreta i avall la carretera que ens du fins a la carretera que va de Collbató a l’estació de l’aeri de Montserrat i que hem travessat durant el nostre ascens cap al monestir. 11. Deixem a l’esquerra el pont que travessa el torrent de Ca n’Astruc i avancem en sentit contrari uns quants metres fins a trobar, al marge esquerra de la carretera, un sender que neix sota un gran pi i marxa avall 1 cap al llit del torrent. 12. Un cop al llit del torrent el camí resseguirà la seva riba sense més complicacions fins arribar al pont de Ca n’Astruc.

Ca n'Estruch

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 10

rutes a peu El camí que porta de la capella al monestir és ample i pavimentat. Al llarg d’aquest tram s’alcen quinze grups escultòrics, col·locats entre els anys 1896 i 1916, que representen els 15 misteris del rosari. Alguns són obra d’artistes modernistes notables com Puig i Cadafalch, Gaudí o els germans Llimona i constitueixen el conjunt arquitectònic monumental a l’aire lliure més important del modernisme català. Els misteris del rosari son els esdeveniments i moments més significatius de les vides de Jesús i Maria. En un principi foren 15, agrupats de cinc en cinc: cinc misteris de goig que recullen moments de felicitat de la vida de la Mare de Déu –l’anunciació de la Verge, la visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet, el naixement de Jesús, la presentació de Jesús al temple i el retrobament de Maria amb el seu fill després d’haver-lo perdut–; cinc misteris de dolor que representen el patiment i la

mort de Jesús –la nit a l’hort de Getsemaní, la flagel·lació de Jesús, la corona d’espines, Jesús carregant la creu i la crucifixió– ; i cinc misteris de glòria que simbolitzen la divinitat de Jesús –la resurrecció, l’ascensió de Jesús al cel, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció de la Verge i la coronació de la Mare de Déu. L’any 2002 el papa Joan Pau II hi afegí cinc més, els misteris lluminosos. Aquest representen moments feliços per als cristians: el baptisme de Jesús, les bodes de Canaà, l’anunci del Regne de Déu, la transfiguració de Jesús i la institució de l’eucaristia.

Caminarem pels corriols que temps ençà els barcelonins recorregueren per amagar la Moreneta a la Santa Cova i salvar-la de l’atac dels sarraïns.

Avda. dels P I

7% i 10 supe

10% metàl·lic

10% 5% en

Rbla. Josep

2€ d

natura i aventura juliol 2008

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 11

www.naturaiaventura.cat

P’

10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona

5% en bicicletes 10% equipaments

Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

P Pé

* *

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

Participa en els sorteigs mensuals de material,

* viatges i altres regals.

10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès

P Pí

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

Pere III, 49-51, Manresa

10% de descompte

Perquè subscriure’m-hi?

Indústria 265, Barcelona

10% en tèxtil 5% en material dur

PP’

turisme rural

10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

7% i 10% en compres superiors a 300€ c/ Galileu 64, Barcelona

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

guies

10% de descompte Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa

10% en tèxtil 5% en mat. i compl.

Kayak Center Guixols 2X1 en activitats de curta i mitja durada Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80

Tot això per només

20€ l’any! (11 exemplars)

c/ Bonavista 23, Barcelona

Dive Different (submarinisme)

10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05

10% de descompte

15% de descompte

c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles, Granollers

Com subscriure’m-hi?

* A través de www.naturaiaventura.cat. * Trucant al telèfon 934 177 614.

10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39

Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat 2€ de descompte

10% de descompte

Cerdanyola del Vallès, 93 591 07 27

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

10/11

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 12

rutes en BTT

La Ruta de l’Ermità en bicicleta de muntanya Recórrer en bicicleta de muntanya el preciós itinerari que ens proposa la Ruta de l’Ermità és quelcom meravellós. El seu traçat ha estat dissenyat i planificat per tal de fer-nos gaudir al màxim de la bicicleta i mostrar-nos els racons més amagats del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès. A cop de pedal resseguirem els camins i corriols que ens menen al cor d’aquestes comarques, travessarem els seus pobles oblidats i descobrirem els secrets que amaguen, fent nostres, per uns instants, el seu patrimoni cultural, natural i paisatgístic. La bicicleta de muntanya ens permet assolir en molt menys temps que del que hi hauríem de dedicar si ho féssim a peu o a cavall –que són les altres opcions que ens proposa la Ruta de l’Ermità– els pobles i les ermites romàniques assentades en els paratges més bucòlics, ascendir i baixar els cims que travessa la ruta i accedir als preciosos espais gairebé oblidats que s’amaguen entre boscos frondosos i belles fagedes. La bicicleta de muntanya és, possiblement la millor companya per conèixer a fons aquest territori, endinsar-nos en la profunditat de les seves valls i descobrir els racons més feréstecs, solitaris i salvatges del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès.

COMARQUES: BERGUEDÀ RIPOLLÈS CERDANYA

www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia

natura i aventura juliol 2008

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 13

www.naturaiaventura.cat

Aquest itinerari ha estat concebut per poder ser realitzar gairebé durant tot l’any. La seva situació prepirinenca i l’orientació sud amb alçades entre els 2.100 m (cota superior al Coll de Pal) i els 750 m (cota inferior a Guardiola del Berguedà) permeten, sempre que les condicions d’estabilitat del mantell nival siguin les adients a les cotes més altes, poder gaudir de la ruta durant la major part dels mesos de l’any. Té un impacte mínim sobre el terreny, ja que l’itinerari passa majoritàriament per pistes forestals i camins que ja antigament comunicaven els pobles d’aquestes contrades i corriols que foren utilitzats pels pastors i ramats per accedir a les pastures.

12/13

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 14

rutes en BTT )))Planificació de la Ruta La Ruta de l’Ermità està destinada a ser una de les grans rutes per als ciclistes de muntanya i és adaptable a qualsevol nivell. Es pot planificar una ruta suau en cinc etapes, amb guia i amb trasllat de l’equipatge, i aprofitar per descansar i fer nit ens els allotjaments de la Ruta; o triar opcions més dures –exclusives per a gent amb una bona preparació física i amb experiència en recorreguts d’aquestes característiques– amb menys etapes i carregant l’equipatge. No hem d’oblidar que a part del llarg quilometratge –162 quilòmetres– i de l’important desnivell de pujada que cal superar –600 metres–, estem pedalant en alçada, sempre entre 1.000 i 2.000 metres d’altitud.

d’importància. Després de cada etapa, a més, cal netejar i revisar la bicicleta, sobretot si ens hem trobat el terreny amb aigua i fang. Cal engreixar la cadena i repassar les cobertes i les pressions dels pneumàtics abans de cada sortida. Tots els allotjaments de la Ruta de l’Ermità disposen de lloc per rentar i guardar les bicicletes així com recanvis d’emergència per a les nostres màquines.

També és important saber triar el sentit en què volem realitzar la ruta, així com el punt d’inici. Podem començar a pedalar des de qualsevol dels establiments –i punts de control– de la ruta, en funció de l’estat físic, els dies de travessa i del desnivell que planifiquem acumular els primers i darrers dies. Fer la Ruta de l’Ermità en un sentit o en un altre també ens variarà el percentatge dels desnivells, és a dir la inclinació de les pujades. Si observem bé els perfils orogràfics veurem que no és el mateix, per exemple, pujar al Coll de Pal des de Bagà que fer-ho des de Castellar de n’Hug. Per això cal estudiar bé les altimetries i planificar el recorregut en funció de les nostres capacitats.

)))Les bicicletes Per intentar acabar amb èxit un itinerari d’aquest tipus, de diverses etapes, llarg i que circula per corriols i camins pedregosos, cal començar-lo amb la bicicleta revisada per no patir avaries mecàniques

L’església de Sant Jaume de Frontanyà ens mostra la més bella capçalera del primer art romànic català, esvelta de proporcions i austera decoració.

natura i aventura juliol 2008

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 15

www.naturaiaventura.cat

)))Orientació

)))Pes

Tot i que la ruta està ben senyalitzada és recomanable dur el mapa del recorregut. Per poder seguir-lo amb comoditat és aconsellable portar un suport rígid sobre el manillar de la bicicleta per portar el mapa sempre visible i poder consultar-lo en qualsevol moment. Si ens hem descarregat de www.rutaermita.com el llibre de ruta de l’itinerari, el plafó portamapes és el lloc ideal per portar-lo i tenir-lo accessible tota l’estona. D’aquesta manera podrem seguir les seves indicacions sense haver d’aturar-nos. Amb el llibre de ruta i el mapa tenim tota la informació necessària per seguir la ruta sense cap dificultat.

Per gaudir al màxim del recorregut cal anar com més lleugers millor. És molt important portar només el material imprescindible. La Ruta de l’Ermità és un itinerari dur pels desnivells que s’han de salvar, pel quilometratge i perquè es desenvolupa en cotes altes, i el pes és un factor determinant, tant en els trams de fort pendent com en les baixades més tècniques. No són recomanables alforges laterals; n’hi ha prou amb una bossa sobre el portaequipatges posterior, ja que el pes queda centrat i s’aconsegueix un bon control de la bicicleta. Cal portar poca roba, l’adequada i específica, i el material bàsic per solucionar qualsevol imprevist mecànic. És important ser autosuficient. Són imprescindibles: manxa, cambres de recanvi, kit de reparació de punxades i palanques per treure la coberta, el trinxacadenes i un petit tros de cadena, un joc de claus allen i oli lubricant.

)))Allotjament Al llarg de la Ruta de l’Ermità trobarem els cinc allotjaments oficials que organitzen i gestionen la travessa. Aquests establiments ens acullen després de cada etapa i ens ofereixen un lloc on guardar i netejar les bicicletes, menús adequats per a l’activitat que estem realitzant i assessorament i coneixement de la ruta. Amb gust ens aclariran qualsevol dubte. Cal recordar que la Ruta de l’Ermità funciona com una central de reserves i els seus establiments obren si s’ha fet una reserva prèvia.

Al llarg del recorregut trobarem nombroses mostres d’arquitectura religiosa romànica com el preciós monestir de Santa Maria de Lillet.

14/15

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 16

rutes en BTT Ardericó

El Rebost

Erols

La Closa

Altura (m)

2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 80

0 Distància (Km)

Allotjaments: La Molina

Coll de la Creueta Coll de Pal

Túnel del Cadí

Refugi d’Erols – Castellar de n’Hug – www.refugierols.com Refugi Ardericó – La Pobla de Lillet - www.arderico.com Refugi de Rebost – Bagà – www.refugirebost.cat Refugi Coll de Merolla – Gombrèn - refugicolldemerolla@hotmail.com Alberg La Closa – Castellar de n’Hug – www.cingles.org

Castellar de n'Hug La Closa

El Rebost Erols Puig Roig

Montgrony El Clot del Moro Bagà Gombrèn Guardiola de Berguedà

La Pobla de Lillet Coll de Merolla

Mª de Déu de Falgars Sant Julià de Cerdanyola

Pedró de Tubau Roca Forcada Ardericó Puig Lluent

Sant Jaume de Frontanyà Mª de Déu dels Oms

natura i aventura juliol 2008

S SI ET OR PT I R C SUBS RÀS E POD AR D AT RREG A A C R S U .C DE VENT IA A R U , .NAT WWW ÀNOL EL PL OOK I EL OADB AL GPS EL R R K PE C TRA

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 17

www.naturaiaventura.cat

La Closa

Merolla

)))Consells

- Cal preparar bé una ruta d’aquest tipus, i per tenir èxit no s’ha d’anar a improvisar. - Cal tenir el màxim respecte envers les persones que van a peu, disminuint la marxa o aturant-nos, i, si és necessari, baixant de la bicicleta. - Vigileu la conducció. Prudència a les baixades, als encreuaments i quan rodeu per carretera. - Les vaques i les ovelles són animals espantadissos. Quan passeu per una zona de pastura reduïu la velocitat per tal de no espantar-les i provocar accidents. - Respecteu la propietat privada. Tanqueu les cledes després de passar-hi. - Apreneu a fer les reparacions bàsiques i porteu el material adequat. - La bicicleta és un vehicle que no contamina però que pot produir erosió. No sortiu de les pistes. - Respecteu la natura en tots els aspectes. Penseu que les generacions futures han de gaudir del mateix que nosaltres. No llenceu deixalles.

¿CUAL ES TU RETO?

INTEMPERIE, TU TIENDA OUTDOOR

<e @EK<DG<I@< \eZfekiXi}j kf[f cf hl\ e\Z\j`kXj gXiX ZXd`eXi# Zfii\i p m`XaXi gfi \c d\[`f eXkliXc% M\e p Zfdgil YXcf% CXj d\afi\j dXiZXj \e \hl`gXd`\ekf k Ze`Zf Zfdf Z_Xhl\kXj# gXekXcfe\j# qXgXk`ccXj# YfkXj# dXk\i`Xc [\ XZXdgX[X# m`Xj ]\iiXkXj%%% 8[\d}j# k\ f]i\Z\dfj Xj\jfiXd`\ekf g\ijfeXc`qX[f# kXia\kX Zc`\ek\ @EK<DG<I@<# p dlZ_Xj m\ekXaXj d}j% INTEMPERIE I Villarroel, 184 BCN I T. 93 419 20 00 De lunes a sábado de 10:30 a 14:00h y 16.30 a 20.30h I www.intemperie.es

16/17

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 18

barrancs

Barranc del Carant de l’Ós COMARCA: PALLARS JUSSÀ

Entre la serra de Sant Salvador i el serrat del Ban, el riu Serradell ha excavat una estreta i ufanosa vall on el temps sembla haver-se aturat en els seus pobles –Erinyà i Serradell– que encara conserven l’encant i la morfologia de l’època medieval. A la part alta de la vall una munió de barrancs s’escolen entre les agulles gegantines de conglomerat rogenc i retallen amb formes irregulars el verd frondós del Bosc de Serradell. Els barrancs del Carant de l’Ós, de la Boscarrera i del Cornàs barregen les seves aigües poc abans d’engorjar-se a l’ombra de les Picorres i entren a la vall dibuixant un bonic salt d’aigua que ens permetrà, en rapelar-lo, gaudir de les millors panoràmiques de la Llau del Cornàs i la vall del Serradell. El descens del barranc del Carant de l’Ós, també conegut amb el nom de barranc del Bosc de Serradell, és un itinerari curt però encisador, amb formes ben excavades, passos estrets, gorgs i badines i un desnivell final que ens farà gaudir al màxim de l’ambient d’alta muntanya que en aquest racó del Pallars Jussà s’hi respira.

)))Com arribar-hi: des de la població de Tremp, situada a la comarca del Pallars Jussà, ens dirigirem per la carretera C-13 cap a la Pobla de Segur. En arribar-hi, i tot just abans de creuar el pont del riu Flamicell, haurem de prendre la carretera N-260 en direcció cap al Pont de Suert i Senterada. Pocs quilòmetres més endavant abandonarem aquesta carretera i ens dirigirem per una carretera que neix a mà esquerra cap a les poblacions d’Erinyà i Serradell. Just a

natura i aventura juliol 2008

l’entrada de la primera població esmentada ens desviarem cap a la dreta en direcció Serradell. A 3,5 quilòmetres d’aquesta cruïlla trobarem un revolt molt pronunciat a la dreta i una pista de terra que marxa recta i que haurem de seguir. Pocs metres més endavant la pista travessa un petit torrent que malgrat no ser un curs d’aigua constant està cimentat per tal de que l’aigua passi per sota del camí. Més endavant la pista fa un revolt molt pronunciat a la dreta, nosaltres continuem tot recte ignorant la pista que segueix amunt fins arribar

a una borda. Continuem avançant i de seguida trobem al marge esquerre del camí la borda de Santa Maria i pocs metres desprès una cruïlla amb una pista que marxa avall i que es dirigeix cap a l’Obac de Serradell, continuem recte i amunt per la pista que es dirigeix cap a la cova Cuberes. Desprès de deixar una petita borda al marge esquerre del camí i de fer dos revolts molt pronunciats la pista mor en una petita esplanada. En aquest punt estacionem el nostre vehicle.

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

13:59

Página 19

www.naturaiaventura.cat

)))Aproximació: prenem la pista que marxa paral·lela al torrent a l’altre costat del qual es veu la teulada d’una borda. El camí travessa el torrent. Acte seguit l’abandonem per prendre un corriol senyalitzat amb marques de GR que s’enfila a mà dreta. La pista que hem abandonat mor en uns camps pocs metres més endavant. El corriol segueix amunt paral·lel al riu. Pocs minuts després trobarem una cruïlla on prendrem el camí que marxa a la dreta. Seguirem avançant fins que el sender ens porti fins al llit del torrent en una zona planera i oberta des d’on ja podrem veure aigües avall el primer ressalt.

18/19

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:00

Página 20

barrancs Gorja

ent

Estrets R7

Aflu

R4 R4

erra

Gorja R4

Gorja

FITXA TÈCNICA:

FE D’ERRATES: En el número corresponent al mes d’abril varem publicar el descens del barranc de la Fou. La capçalera d’aquest barranc està dins del RNP de Fagedes dels Ports i per tant està prohibit fer el descens del seu tram superior.

esqu

dret

Sort ida esqu Tram erra ober t

R14

Longitud: 700 m. Desnivell: 85 m. Dificultat: baixa. Horari d’aproximació: 20 min. Horari de retorn: 10 min. Temps de descens: d’1,5 h a 2 h. Equipament: bo. Material personal necessari: neoprè (depenent de l’època), casc, arnès, davallador i baga de seguretat. Cordes: 2x15 o 1x30. Possibles escapatòries: sí. Tipus de barranc: engorjat. Època adient: tot l’any.

Sort

ida

R10

Cova

SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL , I LA R ESSEN YA Barranc del Carant de l'ós

)))Retorn: P

Serradell

Inici barranc

Borda

Borda del Seix

Final barranc

un cop superat el ràpel de 12 metres que ens deixa als peus del circ trobarem un afluent que desemboca a l’esquerra. A la seva riba esquerra en el sentit de les aigües trobarem un corriol senyalitzat amb fites que ens durà en aproximadament 10 minuts fins a l’esplanada on tenim estacionat el vehicle.

Borda de Santa Maria A l'Obac de Serradell

natura i aventura juliol 2008

20/21

Estany dÕIvars i Vila-sana (Pla dÕUrgell)

Les Picorres

20/1/09

14:00

Página 21

ESCOLTA

lleida

Les Terres de Lleida s n niques per gaudir del turisme rural i ornitol gic. Des del Pirineu fins lÕEstany dÕIvars i Vila-sana i lÕaiguabarreig del Segre-Cinca i Ebre, trobem la major diversitat dÕocells de Catalunya.

Estany dÕIvars i Vila-sana (Pla dÕUrgell)

/21

natura_19:Maquetación 1

www.lleidatur.cat

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:00

Página 22

...

A D I T R

E SO ya D tan n T u de m PUN s e s r

- cu t... s d i - bt ra s tlon dua

NYA A T N U M o T MARA NYA nya a A D R CE marató i mitja marató de lmcuanmtapió del R E V ctua de la ian Jornet (a gama). era edició BELde L avia en Kil rar la prim h b Ze i le h e e l d c a ip ya va c n n juny es r a la línia gonista pri tó de munta

/ 2008 6 0 / 1

EL passat 1 erdanya. Com a prota or de la darrera mara e ens vàrem presenta ment de a la C llarga) qu i guanyad al començ Bellver de a i 40 a la matí. Tant e muntanya rt l d u de curse c s d s e u la 9 rs p s a u ti c le 0 món de r cap a a aquest tletes (8 r a ve e ll 0 p e 2 B ta 1 e c e d e d rf tal oble ia pe Érem un to plaça del p climatolog ll posianyar una situada a la p a m o id ni vent. c rt a ja un desnive so lu va b e p d s m n a se e s n l e a d se n a i fi baix ls… m al 15⁰C, núvo rresponents la cursa co mb tura d’uns jades i les seves co ra e p m a pujada a te a es… un rullans. Un n dues pu P mb e a ió . ia c c m id e y… iv 0 ir n d 0 s el terre t de 3.4 Bellver d t n la e a u d La cursa e st m a a u id b c a rt r a vi Els a tua la so suavitz 0 m i un començar gaire fang. quí es va tiu de 1.70 va se ’a n d st juse ir ju rt y a a n d p e puja taris ens a on terr rrer. A La primera dels volun s amb un b fàcil de có m te íe is rò b p e i re p e ll s) u e e u iv sq força desn des (no massa tècniq s i els ànim tres, però r generoso ixa se a b n s va e u a rg rs de quilòme a u ll c ió c la la u ta m to u t l’ac duran a causa de e. allaments e la lerar el ritm na miqueta més dura e c c a aments, d a n dave els avituall ues curses, ràpid. d s va fer u s e é ra a m u d c ja va a u a lt p d ss ir mo e les La segona meta tot pa ció va ten dascuna d la línia de , l’organitza rs classificats en ca ió ic d e pensant en ra ing tant ra la prime is per als tres prime e l’skyrunn d i Tot i que e m ya n re p ta n a), com la mu ió i dels i molt ràpid amants de a n ls senyalitzac om de dones. e ja it a ts m to t a a r nt pe és una bon dificult es c tant d’hom rsa excel·le atalogaria amb una sidero que u n c o C a . n u ya s n é a c erd que o la Remarcar audir a la C nya. dificultat (j 3h 34’. es poden g er la seva nta re p u p fa m m e e se u d q e s ps final de l u e q m pe rs s te u e c n tg u s a b le is m ca amb les pa contactes u segon llo pels increïb tent pel me els primers n ir o n c te lt o r e m p l cursa que estic or persona expressar i entrenad ià Finalment, n to ra a m

to - ultra Manu Igno

MARXA CAP DE REC (14 / 06 / 2008) L’actual edició de la Marxa de Cap de Rec s’iniciava a les 6 del matí des del refugi de Cap de Rec, refugi situat a uns 5 km del poble de Lles de Cerdanya. Unes 300 persones vam prendre la sortida amb objectius ben diferents… uns 50 atletes ens disposàvem a fer el recorregut de 54 km amb un desnivell acumulat de 5.250 m mentre la resta de persones la varen enfocar amb molta més tranquil·litat i van poder gaudir una miqueta més del paisatge. Durant tota la marxa hi van haver 8 punts de control en els quals tots els participants hi vam haver de marcar la nostra fulla de ruta i on vam poder gaudir d’unes provisions líquides i sòlides impressionants. Durant les 8-9 hores de mitjana que vam estar corrent els atletes i les 14-15 h dels marxaires, varem gaudir de tres paratges únics del nord de Catalunya: la vall de Llosa, el riberal d’Arànser i la vall de Madriu. Les pluges del mes de maig van fer que a les cotes més altes de la travessa, just al refugi de l’Illa i al refugi dels estanys de la Pera, tots els participants poguéssim gaudir d’uns paisatges espectacular gràcies a la quantitat de neu, que feia dels bastons una eina fonamental per poder avançar. La neu, el sol i el bon temps que va fer, els avituallaments, els fantàstics paisatges i el caràcter de germanor que va ser present durant tota la marxa van fer d’aquesta marxa una de les imprescindibles del calendari català. Per treure’n algun defecte, i que només el traiem aquells que vam anar allà a fer-la corrent, va ser la poca senyalització dels últims 10 km… però potser no és que n’hi hagués poca, sinó que nosaltres vam anar massa de pressa, perquè parlant-ho amb els marxaires, ells no van tenir cap problema. Jo vaig ser uns d’aquells 50 atletes que es van perdre, però que amb un 5è lloc, arribant al costat dels germans Teres i amb un temps final de 8h 16’, vaig poder gaudir molt dels paisatges i de la duresa de la marxa.

Manu Ignoto - ultramaratonià i entrenador personal

natura i aventura juliol 2008

20/1/09

14:01

Página 23

III CURSA DEL

PEDRAFORCA SALDES

(15 – 06 – 2008)

El passat 15 de juny es va celebrar el campionat de Catalunya de curses de muntanya amb un excel·lent nivell de participants. La cursa es va iniciar al poble de Saldes per fer el cim del Pedraforca i tornar a baixar. Un total de 13.320 km i 1.298 m de desnivell positiu (2.600 m de desnivell acumulat). Aquesta cursa va ser una prova d’alta intensitat , molt tècnica i on s’havia de guanyar un gran desnivell en pocs quilòmetres. Els 13 km es poden dividir en dues gran parts molt diferenciades. La primera amb una forta pujada de 9 km, en els darrers 500 m dels quals s’havia de grimpar per les pedres i roques del Pedraforca per, després, començar una forta però divertida baixada per la tartera, d’uns 2 km, amb molta cura i d’una baixada molt però que molt tècnica, per arribar als 2 darrers km enmig d’un bosc i els seus corriols, i finalment encarar la línia d’arribada al situada al poble de Saldes. Finalment en aquesta 3a edició el guanyador va ser Just Sociats Asensio amb un temps final de 1h 39’ 08” d’un total de 264 atletes que van acabar la prova.

Manu Ignoto ultramaratonià i entrenador personal

www.naturaiaventura.cat

ra durei a M a i Ros ra t e n ndor r o ’A J d n e c Kilia SkyRa a l yen guan La tercera prova de les Buff SkyRunner WS FSA, la Copa del Món de Curses de Muntanya, es va disputar el passat 29 de juny a Ordino, Andorra, en el marc del Mountain Festival de Vallnord. En un dia molt assolellat i calorós, el català Kilian Jornet i la portuguesa Rosa Madureira n'han estat els guanyadors. La cursa masculina ha estat dominada pels corredors de l'equip Salomon-Santiveri Agustí Roc i Kilian Jornet, que han anat primer i segon durant bona part de la cursa fins que passat l'equador de la cursa en Kilian ha avançat al seu company d'equip, entrant primer a meta. Agustí Roc ha entrat poc després.

(26 – 06 – 2008)

natura_19:Maquetación 1

El tercer classificat ha estat el corredor segovià de la Granja-Valsain, Raul García. En categoria femenina, la portuguesa i actual líder de les Buff SkyRunner World Series FSA, Rosa Madureira, s'ha adjudicat la prova, mantenint així el lideratge. En segona posició ha arribat la corredora de la selecció Andorrana Stephanie Jimenez, que ha encapçalat la carrera durant la major part del recorregut, sent avançada per la portuguesa en els últims quilòmetres. La tercera posició l'ha ocupat la veneçolana Cruz Salazar.

Clasificación Masculina 1 6 JORNET ,Kilian H-S23 ESP 1988 TEAM SALOMON-SANT 02:43:29 2 10 ROC ,Agustí H-SEN ESP 1971 TEAM SALOMON-SANT 02:49:03 5:34 min. 3 12 GARCIA ,Raul H-SEN ESP 1970 LA GRANJA-VALSAIN 02:49:23 5:54 min. 4 9 BES,Jordi H-SEN ESP 1975 SELECCIO CATALANA 02:53:03 9:34 min. 5 14 BOODS,Symond H-SEN GRB 1968 SALOMON 02:55:53 12:24 min. 6 8 AROCHA,Lubin H-SEN VEN 1970 GATORADE VENEZUEL 02:56:59 13:30 min. 7 16 LIGHTFOOT,Ricky H-SEN GRB 1985 ELLENBOROUGH AC 02:57:01 13:32 min. 8 17 LARRAZABAL ,Jose fel H-SEN ESP 1971 SELECCIÓN VASCA 02:57:30 14:01 min. 9 1 GONÇALVES,Paulo H-SEN POR 1971 FEDERACIÓN PORTUG 02:57:56 14:27 min. 10 11 LOPEZ,David H-SEN ESP 1982 LA GRANJA-VALSAIN 02:59:12 15:43 min. Clasificación Femenina 1 301 MADUEIRA,Maria rosa D-SEN POR 1977 FEDERACIÓN PORTUG 03:22:15 2 303 JIMENEZ,Stephanie D-SEN AND 1974 FAM 03:23:06 51 seg. 3 304 SALAZAR,Cruz D-SEN VEN 1979 GATORADE VENEZUEL 03:45:40 23:25 min. 4 311 OLAZABAL,Alizia D-SEN ESP 1969 SELECCIÓN VASCA 03:47:11 24:56 min. 5 307 MOREIRAS,Lucinda D-VET POR 1968 FEDERACIÓN PORTUG 03:54:22 32:07 min. 6 310 ANDREU ,Laia D-SEN ESP 1979 SELECCIO CATALANA 03:56:38 34:23 min. 7 312 ROMERO,Alizia D-SEN ESP 1972 SELECCIÓN VASCA 04:11:22 49:07 min. 8 308 MOREIRAS,Monica D-SEN POR 1979 FEDERACIÓN PORTUG 04:13:57 51:42 min. 9 316 AYMERICH , Lourdes D-SEN ESP 1972 ASS. ESP. DIEDRE 04:16:48 54:33 min. 10 318 CASTELLARNAU ,Laura D-SEN ESP 1979 AT.MARATONIANS SE 04:23:28 1:01:13 hor.

22/23

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 24

espeleologia

Avenc Cabana d’en Garraba COMARCA: CERDANYA

Prop de la surgència de la Fou de Bar hi ha un curiós avenc pel qual hi circula, en èpoques de pluges, un riu subterrani. Durant molt de temps es va creure que aquest curs hipogeu era el que brollava per la font de Bar. Els espeleòlegs s’encarregaren de contradir tals afirmacions, ja que al llarg de diverses exploracions assoliren els 425 m de recorregut de la cavitat i els -62 m de profunditat i aquesta fondària feia que el riu subterrani assolís una cota inferior a la de la surgència de la Fou de Bar; per tant no era possible que les seves aigües fossin les que ressorgien per la font. Aquest avenc és, a més, un dels pocs exemples d’engolidors penetrables de Catalunya, ja que quan el torrent de la Barguja va crescut, les seves aigües se submergeixen per la boca de la cavitat. En condicions normals, però, el riu subterrani, que pot quedar eixut en èpoques de sequera, hi circula a partir de la cota -19.

)))Aproximació (3’): Entre els quilòmetres 212 i 211 de la carretera N-260 neix la carretera que porta al Querforadat i que passa pels pobles de Bar i Toloriu. Un cop passat aquest darrer la carretera segueix el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de la Barguja. Aparcarem just abans del pont que el creua. Retrocedirem enrere per la carretera 350 m i llavors baixarem a cercar el llit del torrent. La boca de la cavitat es troba a 2 m del llit del riu, en el vessant oposat.

)))Descripció: La boca de l’avenc ens situa sobre un pouet de 6 m que ens porta a un parell de saletes, una d’elles força concrecionada. Podem observar-hi dos pous, un al davant i un altre a mà esquerra. Ambdós menen al mateix lloc, però és el de davant nostre el que ens permet continuar l’exploració. Té uns 8 metres de fondària i ens permet arribar al punt on, d’una surgència, neix el rierol que ens acompanyarà al llarg del recorregut (-19). Des d’aquest punt fins a la cota -40 la cavitat està constituïda per una sèrie de pouets marmita amb un recorregut meandriforme. L’observació de

natura i aventura juliol 2008

la morfologia de la cavitat i de les marmites ens permet pensar que la cavitat fou excavada primer pel riu, i després hi hagué una segona fase de litogènia. Una posterior reexcavació d’aquest reompliment formà els gorgs que ara observem. A partir de -40m trobem una gatera que cal superar submergint-nos parcialment dins l’aigua. A partir d’aquest punt la cavitat és més horitzontal, i als 140 m de l’entrada es bifurca en dues galeries, una sobre de l’altra que s’uneixen de nou més endavant. A -48 m, quan ja portem uns 220 m de cavitat, aquesta canvia de direcció vers el sud i al poc a mà esquerra surt una gatera que finalitza curullada 50 m més endavant. La galeria principal va augmentant progressivament el seu pendent i l’aigua guanya velocitat fins precipitar-se en forma de cascada al fons d’una sala on el riuet desapareix dins d’un conducte impenetrable (cota -59 m). A uns cinc metres d’alçada neix una nova galeria d’1 m de diàmetre que finalitza 60 m després en una saleta plena de sediments fangosos a -62 m.

SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL , I LA R ESSEN YA

)))Material: En època de pluges, si l’aigua circula per la cavitat és recomanable roba impermeable o la part baixa del neoprè. Portar diverses xapes per als spits i cordinos per aprofitar algun pont roca. Diversos pingos ens seran d’utilitat per superar els desnivells més verticals i relliscosos.

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 25

www.naturaiaventura.cat

-0m

-19m

FITXA TÈCNICA: Terme municipal: Toloriu. Tipus de roca: calcària. Recorregut: 425 m. Desnivell: -62 m. Coordenades: 31T 38 75 69E, 46 89 634N, 1313 m. Època: millor després de pluges.

-40m

-62m

24/25

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 26

caiac

Lo riu és vida COMARCA: BAIX EBRE

No hi ha millor manera de conèixer l’Ebre, els seus pobles i la seva gent, que navegar-hi tant com es pugui. Fer-ho en caiac ens dóna la possibilitat, a més, de descendir pel riu amb un ritme lent i pausat que ens permet contemplar l’entorn amb absoluta tranquil·litat i impregnar-nos els sentits de totes les sensacions que el riu ens regala. Podrem aturar-nos en qualsevol de les delicades platges fluvials que dibuixen contrastos de colors ocres entre el mantell verd que tot ho domina, aventurar-nos a explorar els nombrosos braços del riu o amagar-nos en l’espessa vegetació de ribera mentre esperem veure algun preciós còlit negre o alguna àliga cuabarrada que baixen dels Ports o de la serra de Cardó per beure i caçar al riu.

marrat a l’embarcadero de Benifallet, el llagut contempla el passar de les tranquil·les aigües del riu que travessen el Baix Ebre, la darrera comarca que rega el riu abans de trobar-se amb la mar. Recorda el temps en què el pas de la barcassa d’una banda a l’altra del riu era l’estampa més típica de la població, quan els viatgers tra-

natura i aventura juliol 2008

vessaven l’Ebre per dirigir-se a l’estació de la línia ferroviària de Val de Zafán (ara convertida en via verda) o els dies en què el jovent que festejava utilitzava el pas de barca per, un cop en mig del riu, llençar unes flors a l’aigua per veure-les marxar corrent avall mentre s’estimaven a mitja veu. Però això fou abans que es construís el pont del Llaguter, que, juntament amb el

monument que s’alça al seu costat, rendeixen homenatge als homes que guiaren aquestes embarcacions pel riu. Les olors de les flors dels tarongers emanen de les ribes del riu pel seu pas per Benifallet. Temps ençà les terrasses al·luvials eren plenes de conreus d’horta i d’oliveres, que requerien la dedicació

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 27

www.naturaiaventura.cat

exclusiva del pagès. Però la marxa dels joves i la preferència per les feines en les indústries, la construcció i els serveis han minvat la consagració de la pagesia que ha hagut de triar cultius que els requereixin menys dedicació, com els cítrics. Sigui com sigui, la realitat és que mentre naveguem per aquest tram de l’Ebre les olors dels arbres fruiters ens envolten amb els seus perfums melosos, encisant-nos si cap, encara més. El so de l’aigua lliscant per l’assut de Xerta que creua el riu de biaix ens desperta del somni embriagador i perfumat. És una impressionant obra d’enginyeria hidràulica medieval que fou construïda pels àrabs al començament del segle XV, i que ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'una presa d’uns 375 metres de llarg construïda en diagonal de banda a banda del riu i que permet desviar l’aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de

l'Ebre. Encara que ja inicialment es va preveure que serviria per treure aigua pels dos canals esmentats, això no s’aconseguí fins quatre-cents anys més tard: el canal de la Dreta fou inaugurat l’any 1857, i el de l’Esquerra, el 1912. Durant aquest temps l’assut serví per a moure uns molins fariners situats a ambdós costats del riu per tal de facilitar a Xerta i els pobles de la rodalia la mòlta de blat. Destaca el molí fariner de Regolf, d’època renaixentista, i que és una de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya. Durant aquest temps va esdevenir un important centre econòmic controlat per la ciutat de Tortosa. A la vegada que es dissenyà el canal de la Dreta, es construí una resclosa per facilitar la navegació del riu, principalment mercaderies. Els rais carregats de fusta que baixaven dels Pirineus fins les serraries de Tortosa o els Llaguts carregats de pòrtland i guix provinents de les fàbriques de ciment de l’Assut han estat substituïts pels caiacs i

les petites embarcacions d’oci i de pesca que són les que encara utilitzen els serveis de la resclosa. És emocionant entrar-hi i, en tancar-se les comportes, sentir com es va buidant d’aigua. És una sensació estranya observar com va augmentant l’alçada dels murs que ens envolten i, que ens mostren el desnivell superat. En obrir-se les portes de la resclosa el canal ens duu de nou al riu, a l’altre costat de la presa que queda enrere difuminada per la blanca escuma del salt d’aigua. A mesura que ens apropem al mar el paisatge es torna més suau i ondulat. Les serres de Cardó i del Boix que dibuixaven els perfils del marge esquerre, i el massís dels Ports que s’alçava al costat dret van quedant enrere. A les vores del riu les condicions de sòl fèrtil, aigua abundant i una certa humitat ambiental fan que hi trobem una densa vegetació formada per arbres, arbustos i lianes, dominada per arbres

caducifolis de fulla ampla que són estranys en els paisatges mediterranis. Hi trobem l’àlber blanc, el xop, l’om, el freixe i la morera borda. En un revolt del riu apareix la vila de Tortosa que se’ns presenta antiga, plena d’història i comprimida entre els turons més propers al riu. Reflectida en l’aigua, il·luminada pel sol, la ciutat se’ns mostra bella i radiant, mentre ens regala les més

26/27

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 28

caiac belles estampes del castell de la Suda, la catedral, el call jueu i la moreria. La ciutat va créixer al llarg del riu, i aquest ha condicionat la vida dels tortosins i les formes de la ciutat. L’Ebre passa pel costat de l’antic laboratori de Jaume Ferran, on es preparà la vacuna contra el còlera, i on es descobriren d’altres com la del tifus, la ràbia, la diftèria, el tètanus i la pesta bubònica. I un xic més avall, al bell mig del riu, sobre la columna central del desaparegut pont de la Cinta –volat a la Guerra Civil– s’aixeca uns 20 metres per sobre el nivell de l’aigua el monument a la batalla de l’Ebre, obra de l’escultor tarragoní Josep M. Saumells. En instaurar-se la democràcia es retiraren els símbols franquistes, encara que al capdamunt del monument hi resta exposada l’àguila imperial, símbol del règim feixista. Al marge dret s’endevina, com a teló de fons d’una bonica platja de còdols, una pintada que ens recorda la comunió entre la gent que viu a les Terres de l’Ebre i el seu riu: “Lo riu és vida, no al transvasament” i que demostra encara el fantasma que mai no acaba d’esvair-se entre la gent d’aquestes comarques malgrat les promeses dels polítics. Aquesta lluita en defensa del territori va donar a conèixer als catalans un singular grup tortosí de música folklòrica: “Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries”, la banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana i que cantava: “Són paisatges i colors, són pobles, cases i pedres, són històries i són anys, són els hòmens i les dones. Són sentiments, són amors... són de la terra de l’Ebre.” Si hi ha quelcom del tram tortosí de l’Ebre que de debò crida l’atenció, son els tres ponts que travessen el riu. El més modern és l’anomenat pont del Mil·lenni i fou inaugurat l’any 1988. És el pont de llum més llarg de Catalunya, amb 180 metres pel tram central i 102 per cadascun dels laterals. En realitat aquest pont de formigó blanc i acer de color bru-rogenc que sembla que espera ser pintat resta inacabat. És monumental, però seria espectacular si s’hagués completat el projecte dels seus dissenyadors que havien planificat construir una gran passarel·la superior que havia de permetre el pas de vianants per

natura i aventura juliol 2008

sobre la calçada. El més antic dels tres primers ponts metàl·lics de Tortosa, el ferroviari, és l’únic que es conserva, tot i que parcialment. Va ser polèmic ja des d’abans de la seva construcció. El primer pont, de l’any 1868, subjectat per sis grups de columnes bessones, era tant estret que unes quantes persones hi van perdre la vidaen treure el cap per la finestra dels trens. Va ser substituït l’any 1911 per un altre aguantat per les quatre pilones actuals, però va ser parcialment destruït per l’exèrcit republicà l’any 1938. Anava a ser reconstruït, però la urgència de reobrir la via va fer portar un altre pont ja construït i d’estructura molt diferent. Per això en passar navegant per sota contemplem un pont irregular, singular i descompensat, amb l’atractiu d’una asimetria no buscada. El tercer pont es construí l’any 1941 i conserva el nom d’un d’existent anteriorment, el Pont de l’Estat, també volat durant el transcurs de la Guerra Civil. Fou el primer pont d’Espanya construït amb soldadura elèctrica i les seves harmonioses arcades al costat de l’esvelta silueta modernista de l’església del Roser constitueixen una de les postals més conegudes de Tortosa. Però si hi ha un pont que realment s’hagi convertit en el símbol d’una ciutat, aquest és el pont penjant d’Amposta. Es va començar a construir l’any 1915 i s’acabà el 1921. Va ser el segon pont penjant construït amb formigó armat, després del de Brooklyn de Nova York, en el qual està inspirat, i ostentà dos rècords, el de fonaments de major fondària –25 metres– i el d’il·luminació de la seva estructura. L’any 1938 durant el transcurs de la Guerra Civil va ser bombardejat per l’aviació legionària italiana, que el destruí. Va ser reinaugurat l’any 1947. Amposta és la porta d’entrada al delta de l’Ebre, que constitueix la zona humida més gran de les terres catalanes i el primer hàbitat aquàtic de la mediterrània occidental després del de la Camarga francesa i el segon de la península després del Parc Nacional de Doñana. Remem poc a poc i en silenci. Davant nostre l’Ebre es bifurca per rodejar la reserva natural parcial de l’Illa de Sapinya, embolcallada per desenes d’ocells als quals no volem espantar. El riu serpenteja dibuixant els darrers revolts abans

Xerta

Aldov

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 29

www.naturaiaventura.cat

d’endinsar-se al mar, amb el qual manté un pols constant per mantenir estable el delicat equilibri d’aquests espais naturals. Enmig d’aquest impressionant paratge i després d’haver lliscat riu avall per les aigües de l’Ebre és fàcil d’entendre la preocupació dels habitants d’aquestes contrades per mantenir el cabdal del riu. La por a perdre’l a causa dels transvasaments va generar un fort sentiment de germanor entre els ebrencs que s’alçaren units com mai defensant la seva identitat, fortament lligada al riu. L’aigua em gronxa, el sol m’escalfa el rostre i el vent em remou els cabells. Tanco els ulls i una gratificant sensació de llibertat s’apodera de mi. Em ve al cap la pintada que la pluja encara no ha esborrat dels murs de Tortosa i sentint-me viu com mai m’havia sentit abans crido al cel cantant a ritme de jota: “tota la gent de l’Ebre estaven unida, per una veu que crida: lo riu és vida; i als pobles de la terra ja no s’oblida, que hi ha una veu que crida: lo riu és vida”.

Benifallet

Xerta

Tivenys

Aldover

Tortosa

Deltebre

Amposta Sant Jaume d'Enveja

A NTUR I AVE : A R NATU COMANA DE RE OSEU TUR DISP N SI NO DELTAVE DE R S, E C U A I G CA LLO X I DA A I E L OFER , RECOL SERVEI S C AI CAIA IU. ETAP DE L’ GE PEL R L A N T FI A I U DE G

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 30

caiac El Parc natural del Delta de l’Ebre: l’excelència de l’hàbitat acuàtic més important del principat Només superat en extensió pel Parc Nacional de Doñana (Andalusia), el Delta de l’Ebre i el seu Parc natural amb més de 300 km2 de superfície, conformen l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània més occidental d’Europa. Tot i que l' harmonia entre els seus valors naturals i l'home no ha estat mai fàcil, el seu paper biològic es combina amb la profunda humanització de la zona i amb el seu considerable pes agrícola amb els seus inconfusibles arrossars. I és que el Delta és, sens dubte, un altre món dins la ja heterogeneitat del nostre país. Tot, dins la nostra zona humida per antonomàsia, resulta “diferent”: la flora, la fauna i, també, la gent. Això és degut a que, en el Delta, conflueixen una sèrie de característiques que han fet que aquest petit univers funcioni, en bona part, d’esquenes al territori, convertint-se això en una peculiar forma de ser que “afecta” a tot aquest ecosistema. LA TERRA L'origen del delta l’hem de situar en la època en que l'Ebre s'obrí pas vers la Mediterrània des de l'actual Depressió Ibèrica. Tot i així, el desenvolupament real del delta actual no s’inicià fins al final de les glaciacions i el següent ascens del nivell del mar. Destacar que la seva zona més particular, l'illa de Buda, tal i com la coneixem avui té aproximadament uns 200 anys, convertint-se en una zona d’actiu creixement durant aquest segle gràcies als aports de sediments del riu Ebre i la força dels corrents marins i temporals de llevant. Per contra, aquesta variabilitat el converteix en la més delicada peça de la nostra orografia.

natura i aventura juliol 2008

LA VEGETACIÓ La vegetació del delta és única dins Catalunya per la seva raresa i no per la seva quantitat. Les últimes actualitzacions del catàleg d’espècies del parc ens informen sobre 700 espècies. Des de les precioses dunes fins a les zones inundades trobem espècies com per exemple el borró, la lletera marina i el lliri de mar, arribant a un dels ecosistemes més particulars de la zona: els canyissars,

conformats per, entre d’altres, el senill, la canya vana i la corretjola. A les vores del riu trobarem boscs de ribera formats per àlbers, salzes, verns, freixes, tamarius, baladres, oms, pollancres, lligabosc, vimeteres, etc. Dins la comunitat vegetal més afavorida per l’home, lògicament conreada, l’arrossar, hi podrem trobar compartint espai amb aquest: bova, llaponet, nimfea blanca, llengua d’oca, aufàbiga, presseguera i utriculària. LA FAUNA Si diem que la vegetació és única, en conseqüència

la fauna també gaudirà de la mateixa característica. La diversificació d’hàbitats i la temperatura i humitat conformen una combinació perfecte per peixos i sobretot, aus aquàtiques, sens dubte, la joia faunística del parc. Tot i que llamprees i esturions han minvat dràsticament, i que s’han introduit erròniament espècies al.lòctones com la perca americana, el lluç de riu i, fins i tot, algun silur, les aigües del Delta són riques en ciprínids, serrànids i mugílids. La reina del Delta, l’anguila, constitueix bona part de la pesca tradicional. Aquest bio-còctel és converteix en una inacabable borrasca d’avifauna, fet que es fa especialment evident els mesos d'octubre i novembre, quan els arrossats ja recollits encara resten inundats i són colonitzats per infinitat d'ocells aquàtics en migració o en l’inici de la seva hivernada. La llista és realment interminable, inclús per al més perseverant: l’ànec xiulador, el cullerot, el bell morell de cap roig, el tot terreny ànec coll verd, el blanc, el griset, el xarxet comú, la fotja, l’ arpella, el mussol emigrant, de la família dels martinets: el martinet menut, de nit, el ros, el blanc, el bernat pescaire, l’esplugabous, l'agró roig, el bitó comú, el cames llargues, l’inconfussible flamenc, la perdiu de mar, la gavina capblanca, la gavina corsa, una inacabable llista que aconsella anar ben armat d’una bona guia d’ocells, d’uns prismàtics i de ganes de gaudir d’ una de les zones més belles de casa nostra id’una de les zones humides més importants de tot Europa. No exagerem pas.

Albert Beneït / Agent Rural

30/31

0/31

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 31

Com els antics llaguts, l’embarcació recorre l’Ebre sota l’atenta vigilància del castell de Miravet.

Aigües que parlen d’íbers, sarraïns i templers. Aigües preciades, custodiades per imponents castells romànics. Aigües carregades d’històries de sirgadors, mercaders i viatgers. Aigües de gran bellesa, envoltades de vinyes, presseguers i cirerers. Aigües d’un riu que convida a navegar-lo i a deixar-se portar. Les Terres de l’Ebre estan plenes d’històries d’un riu. Atura’t a descobrir-les! Vine a navegar pel riu Ebre! Sortides des de 5z. Més informació a les oficines de turisme del Consell Comarcal de Ribera d’Ebre: Plaça Sant Roc, 2. 43740 Móra d’Ebre. Tel. 977 41 40 29 - 977 40 18 51 www.riberaebre.cat consell@riberaebre.cat

C. de l'Àngel, 6. 3a planta, Edifici Siboni. 43500 Tortosa. Tel. 977 444 447 www.terresdelebre.org terresdelebre@altanet.org

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 32

escalada

Les muntanyes d’Or

COMARCA: RIBERA D’EBRE

Escalada a les serres de Tivissa – la paret del Salt sector nord-oest. Les muntanyes de Tivissa estan situades al Sud de la Ribera d’Ebre, i son serres calcàries de muntanya baixa -el seu cim més alt, la Serra de la Creu, fa 735m- i permeten l’escalada tot l’any. En les seves parets podem trobar tot allò que cerca l’escalador: bona roca, tranquil·litat, itineraris ben traçats i vies de tot tipus; des de totxos on practicar l’escalada en bloc fins tàpies que superen els cent metres d’alçada que requereixen autoprotegir-se o avançar en artificial, a voltes acrobàtic i extrem. En aquest sentit les muntanyes de Tivissa són úniques. La necessitat de saber protegir trams desequipats han apartat les masses del lloc i ha deixat autèntics tresors equipats per aquells que es senten atrets per llocs sense multituds

ot i que la primera escalada que es coneix en cordes als murs de Tivissa és l’ascens els anys 70 de la paret N de la Roca Cabells per J.M. Anglada i A. Brull per la xemeneia que ha esdevingut tota una clàssica del sector; no va ser fins a mitjans dels 80 que A. Brull, L. Brull i J.E. Castellnou encetaren l’escalada moderna a les Muntanyes d’Or, amb un estil propi i característic obrint les vies per baix. En Josep Enric Castellnou ha continuat obrint i equipant vies, cercant els millors itineraris, imaginant els passos i els traçats més lògics i ens ha obert les portes de casa seva editant en una guia totes les vies de la zona. Per això cal respectar al màxim l’entorn tant exclusiu que Tivissa ens ofereix i recordar que escalar no és només és passar per sobre la roca. Cal la voluntat d’integrarnos en el medi, respectar als altres, les plan-

natura i aventura juliol 2008

tes i animals –ocells nidificants inclosos- i respectar l’estil i la concepció original de les escalades. Les serres de Tivissa ofereixen parets assolellades per escalar a l’hivern (el Morral, Roca de l’Espadella, Roca Rodona i alguns sectors de Sant Blai) i zones més ombrívoles per fer-ho a l’estiu (les Parets Nord, la Roca de Cabells, Roca verdura, Paret del Salt). El vessant nord-oest d’aquesta darrera és la que proposem aquest mes, amb una curta aproximació, escalada a l’ombra bona part del dia, i les millors vistes de Tivissa i l’església de Sant Jaume, el patró del poble. La paret del Salt ens permet, a més, practicar l’escalada clàssica i l’ús dels friends i els tascons, ja que els seus itineraris transcorren en díedres i esquerdes fàcils de protegir i en trams de molt bona adherència.

)))Com arribar-hi: La millor opció si es ve de Barcelona, Girona o Tarragona és la AP-7 fins a la sortida núm. 38, a l’Hospitalet de l’Infant. Des d’aquí cal prendre la carretera en direcció a Mora. Si es ve de Lleida el millor és prendre l’Eix de l’Ebre, via Maials, Flix i Mora. Passat aquest darrer poble un trencall a l’esquerra porta a Tivissa. Cal travessar el poble en direcció oest, cap a l’ermita de Sant Blai. La pista està asfaltada. Trobarem una cruïlla que prendrem a l’esquerra en direcció Sant Blai (per la dreta també s’hi arriba, però és més llarg i la pista està, en alguns trams, en pitjors condicions). Aparcarem a les esplanades de l’ermita.

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:01

Página 33

www.naturaiaventura.cat FITXA TÈCNICA: a Mora

Tivissa Càmping al Morral

la Roca de Cabells

Roca del Migdia

l de t re

Nombre de vies: 10 Alçada: 60m Tipus de roca: calcari Equipaments: molt variat: pitons, burils, spits i parabolts Grau: predominen les vies de V, V+ en esquerdes que cal protegir Orientació: nord-oest Millor època: tot lʼany. Ombra a lʼestiu Més informació: Escalades a les Muntanyes dʻOr de Josep E. Castellnou Ribau

Roca

Verd

ura

La Llena

Sant Blai

V 6a 6a

6b V

6a+

V 7

6a+ 1

7a+ 5

6b V+

IV+

6 10

7 8

Vies: 1.Esperó del Grau (V+) 2.Sant nofre’s crack (6a+) 3.La formiga crack (6a) 4.Blai (6a+, V) 5.Superblai (6c, V) 6.Estroma (7a+) 7.Diagonal (V+, V) 8.Roquerol (6b, 6b) o (V+ A1, V+A1) 9.Bitxac (6b, V+) o (V+ A1, V+) 10.Gaston Rébuffat (IV+, V)

)))Aproximació (5’): Davallem una mica per la pista fins passar uns tolls d’aigua (a la dreta) i un sector d’escalada esportiva a l’esquerra (Paret del Salt cara sud). Aquest sector és ideal per iniciar-se en l’escalada o anar amb nens (predomini de vies de IV i V grau amb possibilitat de muntar fàcilment top-ropes). La pista s’estreny una mica (Estret de Sant Blai) i al poc, a mà dreta, veiem la paret que s’alça davant nostre. Un corriol puja a ma dreta fins la seva base.

Nova botiga on-line:

www.venturalia.com

Alpinisme oca - gel) Escalada (r Trekking untanya Esquí de m

Rb. Josep Tarradellas 3, local 17, 08400 Granollers · Tel. 93 861 34 04 · camp-base@camp-base.com

32/33

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:02

Página 34

juliol - agost

Data

Activitat

Organitza

Contacte

Excursions, ascensions i travesses 12-13/07 Ascensió al pic del Besiberri Nord (3.015 m) 12-13/07 Excursió al Pic d'Alba 12-13/07 Ascensió al Pic de Comaloformo (3.033 m)

Grup de Lleure la Clau Club Excta Empordanès Club Excta Anoia

www.gruplaclau.org www.cexcursionistaempordanes.org clubexcursionistaanoia@hotmail.co

Centre Excta Navàs

www.totnavas.com/cen

Curses de Muntanya 30/08

Marxa dels 3 Pics

Marxes i caminades 12/07 13/07 20/07 13/07 01/08 09/08 23/08

Caminada Nocturna de Ripoll Caminada Popular de Gósol St Julià de Cerdanyola Caminada Popular de Creixell Caminada Nocturna Marxa Nocturna Sortida Nocturna del Comte Arnau

Club Excursionista Ripoll Amics de la caminada Amics del Catllaràs

info@clubexcursionistaripoll.org http://community.webshots.com/user/caminadapop 610 355 736 649 087 952 la Lira Vendrellenca www.gmlira.com Tivissa - L’Ametlla de Mar Centre Excursionista Azimut 977 457 513 Unió Excta Sant Joan de les Abadesses admin@uessantjoan.com

Raids 30/08

Bas Extrem. Non Stop

Grup Excta. Cult. Alpí Lletissonada

www.geca.cat

Escalada 12/07

2a prova Copa Cat. Bloc

Club Pirinenc Andorrà

GUANYADORS DEL SORTEIG DELS VALS DE CAMP

100 EUROS

BASE

Otilia Mendez i Xavier Serrano i Campillo

Felicitats subscriptors!!!!!!!!!!!!!! natura i aventura juliol 2008

34/35

/35

natura_19:Maquetaci贸n 1

20/1/09

14:02

P谩gina 35 C

CY CMY

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:02

Página 36

cims

Cim de l’Estanyó Parc Natural de la Vall de Sorteny

PRINCIPAT D’ANDORRA

- ORDINO

La vall de Sorteny és el màxim exponent de la riquesa natural d’Ordino, amb paisatges meravellosos, racons carregats d’història i un prometedor esdevenidor de recerca científica naturística. Situada al nordoest del Principat d’Andorra, fa frontera amb França i s’estén al llarg de més de mil hectàrees. Amb els objectius de protegir-ne la singularitat, de promoure la vall i l’educació ambiental va ser declarada Parc Natural l’any 1999. D’aquesta manera participa en la preservació de la biodiversitat i, més enllà de les fronteres, en la conservació del patrimoni natural i cultural dels Pirineus. Al seu extrem oriental s’alça majestuós el pic de l’Estanyó, el segon cim més alt d’Andorra, amb 2.915 m d’alçada i amb una característica piràmide summital des de la qual podrem contemplar tota la vall de Sorteny així com un extens panorama sobre gairebé tot el principat.

natura i aventura juliol 2008

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:02

Página 37

www.naturaiaventura.cat

a diferència d’alçada entre les cotes més alta i més baixa del parc propicia que hi puguem trobar tres estatges altitudinals ben diferenciats, l’altimontà, el subalpí i l’alpí. La vegetació no s’estableix en un indret a l’atzar. Són les condicions ecològiques les que determinen la instal·lació d’una espècie o d’una altra, i que s’hi formin unes comunitats vegetals determinades. En l’àmbit muntanyenc, la topografia, el substrat, la higrometria i la temperatura – aquests darrers depenen en gran part de l’altitud– són els principals factors que determinen la repartició de la vegetació. Per això cada pis o estatge de vegetació presenta uns habitats diferents alguns dels quals es corresponen perfectament, en aquesta vall, amb la vegetació típica d’aquestes condicions ecològiques: boscos de pi negre a les obagues, prats alpins de festuca supina, prats de gespet sobre substrat àcid o prats d’ussona sobre substrat calcari. També hi trobem alguns hàbitats vegetals derivats de l’explotació ancestral dels recursos naturals com per exemple els prats subalpins de dall, de sudorn i de pel caní, tots tres mantinguts per l’activitat ramadera. Aquest mosaic d’hàbitats ha generat una gran diversitat de paisatges que alberguen una gran biodiversitat de flora i fauna. Amb una mica de sort podrem observar isards, cabirols o porcs senglars. També s’amaguen pel bosc l’almesquera, l’ermini i el gat salvatge. Però els grans protagonistes són les espècies que no es troben enlloc més del món que en els Pirineus: el marcòlic groc, el tritó pirinenc o la serenalla pallaresa, aquest darrer endemisme exclusiu d’un reduït sector d’aquesta serralada i que representa l’element faunístic conegut més important del Parc Natural. Pel que fa als ocells, a la vall de Sorteny s’hi troben una seixantena d’espècies entre les quals en trobem alguns de gran interès. Hi destaquen la perdiu blanca, el gall del bosc, el picot ver o el bitxac rogenc. I més a prop del cim podrem contemplar i admirar, un dia assolellat, el vol d’una àliga de color bru amb reflexos daurats que passeja pel cel sense gairebé moure les ales. És la gran àliga d’Andorra i de tots els Països Catalans: l’àliga daurada.

Les flors del Parc, un safari fotogràfic El Parc Natural de la Vall de Sorteny presenta una gran riquesa florística, amb més de 700 espècies fanerògames de les quals més de 50 són endèmiques dels Pirineus. N’hi ha d’insectívores, i n’hi ha que tenen alguna propietat curativa i que es cullen per les seves virtuts medicinals com ara l’àrnica, el comí, la genciana, o la salsafraja. També n’hi ha d’altres que es col·lecten perquè són comestibles, com els gerds, la grosella, el coscoll o l’enciam de font. El Centre d’Interpretació de la Natura del parc ens ofereix informació i una guia per realitzar tres possibles rutes autoguiades de diferents nivells de dificultat que ens permetran descobrir punt per punt la natura i els paisatges que ens envolten. Tots tres itineraris acaben en un jardí botànic on hi ha una mostra de la flora subalpina i alpina presentada per ambients. Podrem veure com la pupil·la s’omple amb mil i un colors provinents de les plantes i les flors de la zona que ens seduiran amb les seves aromes mentre provem d’aconseguir la millor instantània amb la nostra càmera de fotografiar.

36/37

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:02

Página 38

cims

LA RUTA PAS A PAS D’Ordino estant prenem la carretera CG-3 en direcció l’estació d’esquí d’Ordino Arcalís. Desprès de travessar el petit poble del Serrat trobarem una cruïlla a mà dreta on ens desviarem en direcció a la vall de Sorteny. Al punt on acaba la carretera trobem un aparcament i la caseta d’informació del Parc Natural de la Vall de Sorteny (1), per darrera del qual surt la pista que s’enfila amunt cap al refugi de Sorteny. Pocs metres desprès de travessar la barrera on comença la pista, surt a mà esquerra un corriol (2) que s’enfila pronunciadament i que es retroba amb la pista més amunt. Deixem a la dreta el Jardí Botànic (3) i de seguida trobem una barrera que travessem. Pocs metres més endavant prenem un sender a la dreta (4) que davalla cap al riu i que es dirigeix cap al cim i l’estany de l’Estanyó. El començament del sender està senyalitzat amb un rètol indicatiu i durant tot l’ascens amb marques de pintura de color groc El camí planeja seguint la llera del riu. Deixem a l’esquerra el sender que ens duria al refugi de Sorteny, visible a l’altre costat del riu. Remuntem per un bosc de pins en direcció sud-est cap al circ de la serra de l’Estanyó. Travessem el riu de l’Estanyó per un petit pont de fusta i seguim amunt fins arribar a l’estany de l’Estanyó (5). Voregem l’Estanyó per l’esquerra en direcció nord-est i comencem l’ascens a la serra del Roc del Rellotge. Un cop dalt de la carena (6) l’haurem de resseguir en direcció sud-est crestejant fins al cim de l’Estanyó (7). El retorn el farem pel mateix lloc Caseta d'Informació per on hem realitzat l’ascensió. 1

Refugi de Sorteny

Riu de Sorteny

Jardí Botànic

VALL DE SORTENY Se

natura i aventura juliol 2008

SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL , LA RE SSEN YA, I E L TRAC K GPS

7 L'Estanyó

L'Estanyó (2915) yó an

a rr

natura_19:Maquetaci贸n 1

20/1/09

14:02

P谩gina 39

www.naturaiaventura.cat

38/39

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:02

Página 40

mon sostenible

El cost del viatge Oriol Font manumited@gmail.com

Quant val la muntanya? Al llarg del darrer segle s’han produït una sèrie de canvis importants en les funcions tradicionals dels boscos; la funció tradicional de ser magatzem de productes forestals com llenya o fusta ha perdut valor en favor d’altres activitats com passejar, fer excursionisme o BTT o anar-hi a caçar bolets. Aquesta “terciarització dels boscos” (tractar-los com a un servei) és fruit de diversos factors, com l’augment de la renda, l’interès creixent per la vida natural, les millores en els seus accessos... sembla que es tracta d’una conseqüència ben lògica. Tanmateix, presenta un inconvenient important, i és l’augment de la pressió que exercim sobre els seus ecosistemes pel simple fet d’anar-hi en massa. Tothom és ben lliure d’anar a la muntanya sempre que vulgui, però com més hi anem, més la degradem.

))) L’economia al servei de l’ecologia Aquest problema no és pas nou, són ben conegudes les queixes de nepalins i tibetans als anys 90 per les deixalles que deixaven els alpinistes al seu pas camí dels cims de l’Himàlaia, però sí que ho és una de les seves possibles solucions que – curiosament- no prové directament del món de l’ecologia, sinó de l’economia. Més concretament, d’una disciplina cone-

natura i aventura juliol 2008

guda com economia ambiental. L’economia ambiental s'ocupa de l'anàlisi econòmica dels problemes ambientals degut a l’impacte de l’activitat econòmica en la qualitat de l’ambient. Un dels aspectes centrals de la seva anàlisi és la valoració econòmica de béns ambientals, és a dir, la recerca d’una mesura monetària que defineixi el que la societat estaria disposada a pagar pel benefici que suposa gaudir d’un espai natural, o el que estaria disposada a acceptar com a compen-

sació per la pèrdua o el dany del mateix. És possible que a partir d’ara molts dels nostres lectors ens llegeixin amb altres ulls, no resulta gens fàcil defensar la protecció del medi natural en base a un valor econòmic. Hom dirà que els boscos no tenen preu, que els nostres paisatges (com els de qualsevol altre lloc al món) són d’un valor incalculable, i al meu parer tindran raó. A més de les funcions merament productives els boscos realitzen tota una sèrie de funcions ecològiques, el benefici

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:02

Página 41

www.naturaiaventura.cat

de les quals és inabastable, com la regulació atmosfèrica amb la fixació de CO2, la regulació hídrica, la conservació dels sòls evitant els processos d’erosió o la conservació de la biodiversitat. Qui és capaç de calcular quants euros val una fageda? Tindria un mateix preu a l’hivern, grisa i nua, que a finals de primavera, verda i emergent?

))) Els mètodes de preferèncis declarades i revelades Existeixen diversos mètodes de l’economia ambiental que pretenen quantificar d’alguna manera aquests valors, amb l’objectiu últim de millorar la protecció dels paratges naturals, sobretot en base a la regulació turística –qui no ha vist mai els embussos de “pixapins” i “camacus” a les carreteres un divendres a la tarda?-. Aquests mètodes es divideixen en dos grans grups: els mètodes de preferències declarades i els mètodes de preferències revelades. Els primers es basen en les preferències que els individus expressen mitjançant enquestes o qüestionaris. Per tant, estableixen el valor d’ús que tenen els espais naturals en un mercat fictici. Els segons, en canvi, estimen el valor a través de les eleccions que els individus fan en mercats reals, que d’alguna manera estan relacionats amb el bé ambiental a valorar. Per entendre’ns, els mètodes de preferències declarades pregunten “quant pagaria vostè per poder anar a la muntanya?” mentre que els de preferències revelades busquen quants diners ens gastem per anar a la muntanya. Diversos són els mètodes que sorgeixen d’aquestes dues

versions, però n’hi ha un que ha motivat la redacció d’aquest article. És l’anomenat mètode del “cost del viatge”, i pertany a les preferències revelades.

arribar-hi. D'aquesta forma, la demanda recreacional d’un bosc, per exemple, pot ser estimada pel nombre de visites que es realitzen als diferents costos de viatge.

))) Els mètode del cost del viatge

))) La utilitat del mètode

Podem entendre els principis d’aquest mètode molt fàcilment, i de fet el seu propi nom ja ens hi encamina. A grans trets, es basa en el que ens gastem quan volem gaudir d’un entorn natural. Millor dit, en els canvis en la nostra valoració com a visitants en produir-se un canvi en la qualitat d’aquest entorn. Acceptem-ho, seguiríem anant al Montseny si algú ens imposés un peatge de 10 euros? Potser sí, diran alguns. I si en lloc de 10 en fossin 100? I si enlloc del Montseny parléssim d’Aigüestortes, el Delta de l’Ebre, o d’un parc a tocar de casa nostra? No ens espantem abans d’hora. Aquest mètode no pretén implantar cap mena de mesura a la pràctica, tan sols és una eina teòrica per a poder aportar un valor econòmic, mesurable i comparable, a un bé que, de fet, no es pot mesurar. Els individus responem a canvis en el cost del viatge de la mateixa manera que ho faríem davant canvis en el preu d'accés al bé, per exemple mitjançant el pagament d'entrada. Encara que el preu d’entrada a un espai natural sigui zero, en la majoria de casos ens hem de gastar uns diners en el desplaçament. S’ha comprovat que com més a prop residim de l'espai que volem valorar major és el nombre relatiu de visitants procedent d'aquest lloc, ja que menor és la despesa que hem de fer per

Tot i el valor que tenen les múltiples funcions dels espais naturals per a la societat, el fet que no siguin quantificables fa que ens trobem en un sistema que actua sovint com si el preu fos zero. Aquesta gratuïtat té dos efectes negatius. D’una banda condueix a la sobreexplotació d’aquests espais, i per l’altra fa que el seu propietari no tingui els incentius econòmics per dur a terme una millor gestió forestal, cosa que provoca l’abandonament de les activitats que mantenien els diferents elements del paisatge, deixant els boscos a mans de riscos més grans d’incendis, plagues o excés de freqüentació. Si acceptem la multifuncionalitat dels boscos no sembla desencaminat cercar maneres de quantificar el valor econòmic que les seves diferents funcions proporcionen a la població, de manera que el seu valor econòmic total es tingui en compte a l'hora de prendre decisions orientades cap a una millor ordenació i gestió forestal. Tot i que el mètode del cost del viatge pot resultar insuficient, és una eina més a tenir en compte si el que volem és preservar els nostres espais naturals.

40/41

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:03

Página 42

1 ina

Pág 46

14: /08

3/7

ión

tac

que

:Ma

_19

ura

nat

S RCAL

MA yó S CO CIM EstanENY de l’ RT pic DE SO s alLA VALL Ascen

es ixad les Fe rosa mí de aped El ca Com del valls Les ” vida és u ri “Lo

RRAT NTSE R MO U PE ORRA A PE D’AND RALS NATU II ORS CAIAC TRES AMB BRE DE L’E ENS DESC

PROVÍNCIA DE BARCELONA Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona

on trobar-nos Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga

Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc

La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell

Castellar de n’Hug La Closa

Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02

Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc)

Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletas Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletas

PROVÍNCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2 Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona Olot Aresta

Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna

Puigcerdà Couloir

Montcada i Reixac Action Sports

Ribes de Freser Ski & Mountain

Ripollet Ciclosport Gonzalvo

Ripoll Guix, Llar i Muntanya

Rubí Cicles Pagès

Torroella de Mongrí Bicicletes David

Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou

PROVÍNCIA DE LLEIDA

Rialp Intersport - Rialp Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro PRINCIPAT D’ANDORRA

Balaguer Radical Intersport

ventura, Natura i Ap teu. a pro

Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra

Subscriu-te aquest mes, + i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Omplint la butlleta i enviant-nos-la a: Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

natura i aventura juliol 2008

42/43

2/43

natura_19:Maquetaci贸n 1

20/1/09

14:03

P谩gina 43

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:03

Página 44

senderisme

El Parc Comunal de les Valls del Comapedrosa PRINCIPAT D’ANDORRA

- LA MASSANA

Tresors naturals d’Andorra. l Parc Comunal de les Valls del Comapedrosa es troba al nordoest del Principat d’Andorra, a tocar del Parc Natural de l’Alt Pirineu pel seu vessant més occidental, i adjacent al Parc Naturel Régional des Pyrénées Ariégeoises pel seu vessant francès. La natura no té fronteres, i si obviéssim les fronteres administratives entre els tres països, podríem afirmar que ens trobem en un dels espais naturals protegits més grans d’Europa. A diferència d’altres parcs naturals entesos com a santuaris exclusius per a la natura –on les activitats humanes estan limitades o, fins i tot, vedades–, el Parc Comunal de les Valls del Comapedrosa ha cercat des dels seus orígens promoure l’educació ambiental, conscienciar-nos de la seva importància i apropar al públic de manera sostenible el patrimoni que n’ha motivat la creació. Quan recorrem la xarxa de senders traçats a l’ombra del Comapedrosa, el pic més alt d’Andorra amb 2.942 m i que dóna nom al Parc, ens sentim diminuts i humils. Els imponents paisatges d’alta muntanya que ens envolten, esquitxats d’estanys i cas-

natura i aventura juliol 2008

cades, prats, boscúries i tarteres són d’un cromatisme intens i variat i ens mostren la bellesa natural que aquest espai tracta de protegir, conservar i millorar, a fi que les generacions futures en puguin gaudir tal com fem nosaltres. Els actuals camins i corriols del Parc, avui dia utilitzats gariebé exclusivament pels excursionistes, eren les antigues vies d’accés a les pastures, les bordes i les cabanes. Aquestes conformen, juntament amb les fonts, els cóms, les feixes i les parets de pedra seca, el patrimoni cultural del Parc Natural, fortament lligat a l’explotació agroramadera tradicional que consistia en el dall i l’emmagatzematge d’herba dels prats veïns i la pastura i l’estabulació de bestiar. Els prats que hi dominen són els de gespa (festuca airoides), que en els punts on han estat sobrepasturats han estat substituïts per pastures de pèl caní (nardus stricta). En els indrets més ventosos apareixen sovint la landa rasa d’azalea procumbent (loiseleuria procumbens) i els prats d’elina (elyna myosuroides), i a les fondalades d’acumulació temporal de neu o aigua, on el sòl és més desenvolupat, domina els

prats de càrex corbat (carex curvula), però que ocupa superfícies molt reduïdes. Si els prats –esquitxats de matollars d’abarset (rodhodendron ferrugineum) i d’escobes (cytisus purgans)– dominen l’estatge alpí i la transició amb el subalpí, en aquest segon hi destaquen els boscos de coníferes d’alta muntanya, dominats per les pinedes de pi negre (pinus uncinata). Aquestes pinedes les trobem combinades amb abarset a les fondalades dels obacs, o amb ussona (festuca gauten) i ginebró (juniperus communis alpina) als vessants assoleiats. Als llocs on l’acció de l’home ha ampliat pastures o els incendis han fet retrocedir el bosc hi trobem landes i matollars d’abarset, nabiu, escobes i ginebró i pasturatges de pèl caní. Més avall, a l’estatge montà, que delimita al sud les pinedes de pi negre, hi ha els boscos de pi roig (pinus sylvestris) i les rouredes de roure martinenc (quercus humilis). La desforestació també ha modificat amb el temps la conformació d’aquests boscos i ha propiciat la proliferació de matollars d’escobes i de boix (buxus sempervirens).

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:03

Página 45

www.naturaiaventura.cat

LA RUTA PAS A PAS Des de la Massana ens dirigim cap a l’estació d’esquí d’Arinsal. Travessem el poble d’Arinsal i més endavant en un revolt molt pronunciat a l’esquerra trobem el desviament cap a l’estació d’esquí i un túnel que marxa a la dreta. Estacionem el vehicle en aquest punt on hi trobem també l’oficina del centre d’interpretació del Parc Natural de Coma Pedrosa (1). A l’entrada del túnel que hem de travessar trobem el senyals blancs i vermells del GR que ens acompanyaran fins al refugi de Coma Pedrosa. Immediatament a la sortida del túnel girem a la dreta i passem per davant d’uns blocs de d’apartaments, poc desprès s’acaba el carrer asfaltat i comença la pista que en forta pujada va resseguint el riu de Coma Pedrosa. Seguim la pista amunt fins que al cap de 15 minuts aproximadament trobem un revolt molt tancat a la dreta (2) on un rètol indicatiu ens assenyala la direcció del cim i del refugi de Coma Pedrosa. Deixem la pista que marxa cap al cim i el refugi del Pla de l’Estany i continuem tot recte per un corriol en la mateixa direcció que portàvem. Travessem el torrent dues vegades (3) mitjançant uns ponts de fusta. El camí comença a guanyar alçada ràpidament. En forta pujada i sempre paral·lels al riu arribem fins al coll de Coma Pedrosa (2.230 m) (4) des d’on ja podem veure a la nostra esquerra el refugi de Coma Pedrosa. Des del refugi (5) marxem en direcció sud cap a l’Estany de les Truites (6), el voregem per la seva resclosa de ciment i comencem una forta ascensió fins al coll de Comallemple, visible davant nostre. Les marques de pintura de color groc ens marcaran el camí a seguir fins al coll (7). Al coll de Comallemple el sender senyalitzat amb marques grogues davalla cap les pistes d’esquí, nosaltres seguim amunt resseguint la carena i flanquejant-la per l’esquerra sense perdre alçada. Malgrat que no és complicat hem d’estat atents per escollir el camí més adient per fins la Portella de Sanfonts (8) on retrobem el sender senyalitzat amb marques grogues i el GRP senyalitzat amb marques vermelles i grogues. Ambdues marques ens acompanyaran en el nostre retorn fins al refugi. El sender perd alçada de manera pronunciada fins al Pla de la Bassa de les Granotes (9) i posteriorment fins al refugi. Des d’aquí desfarem el camí de l’anada fins a l’aparcament. Pic de la Pala de Coll Carnisser

Pic de Baiau

Refugi del 2050 Pla de l'Estany

2886

Collada del Forat 2823 dels Malhiverns

Portella de Baiau 2756

Agulla de Baiau 2863

2513

2400

2939

0 27

Pic de Sanfons

Coll Carnisser

Collet de la Font Podrida

Pic de Coma Pedrosa

2313

2068

2200 Refugi 2328 les Fon

2894 2712

210

2228

2525

GR-11

Bassa de les Granotes 2673

Portella de Sanfons

2581

2369

2353

Collet de 4 Coma Pedrosa GR-11 2224 Refugi de 5 2260Coma Pedrosa

6 Estany de les Truites Pic

Cap de les Canals de Ribanelles

dels Aspres

Pic del Port Vell 2655

0 Ri

2 ud

GR-11

1700 ed

ros

Estació d'esquí d'Arinsal

2426

2562

7 2588

Portella de Comallemples

44/45

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:03

Página 46

senderisme Mentre travessem les zones boscoses sentim com ens vigilen els ulls curiosos dels erminis (mustela erminea) i de les martes (martes martes) que, camuflats entre els arbres, observen el nostre caminar. A les zones més humides alguna marmota (marmota marmota) despistada pren el sol sobre el rocam mentre s’enfilen per una tartera, espantats, un grup d’isards (rupicapra pyrenaica). La fauna, a l’igual que la flora, també ha sabut adaptar-se als rigors climàtics de l’alta muntanya i converteix les excursions pel Parc en safaris, càmera en mà, a la recerca d’espècies rares i endèmiques dels Pirineus, com la serenalla pallaresa (iberolacerta aurelioi), espècie exclusiva d’un molt reduït sector de la serralada pirinenca, o espècies en greu perill d’extinció com el duc (bubo bubo), el trencalòs (gypaetus barbatus) o gat fer (felis silvestris). A mesura que guanyem alçada i ens apropem als pics més alts i escarpats del parc podrem gaudir del vol serè de la gran àliga daurada (aquila chrysaetos) que ens enlluerna amb el seu plomall d’or. Però si ja per ella mateixa l’excursió per aquesta vall és tot un regal per als sentits, un cop al cim el premi és insuperable. Als nostres peus s’escampa un extens panorama que emana color i vida. Davant nostre s’alça, presumida com cap altra, la gran muntanya andorrana amb el seu vestit verd, escotat en les tarteres i les cingleres, on el sol pinta de plata les aigües fosques dels estanys i engalana de joies la noble figura del Comapedrosa.

natura i aventura juliol 2008

natura_19:Maquetaci贸n 1

20/1/09

14:03

P谩gina 47

www.naturaiaventura.cat

46/47

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:03

Página 48

plantes medicinals

EL JULIVERT: El gran diurètic Anna Parra txiqui77@hotmail.com

Fitxa 15

(Petroselinum hortense)

Aquest mes, parlarem d’una planta molt coneguda i utilitzada per tots vosaltres, sobretot en l’ambit culinari. És el julivert que sorprenentment per molts no només té ús culinari, sinó que també és utilitzat com a planta medicinal.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne aromàtica, originaria d’Europa i del Mediterrani Oriental. Pot arribar a mesurar 1 metre d’alçada. Les flors son de color verd, les fulles es recullen a la primavera i a la tardor i les llavors quan maduren.

Relaxant: El julivert produeix un efecte relaxant sobre el nostre cos. Fer una infusió de 50 grams de la planta amb 2 litres d’ aigua. Afegir-la a l’ aigua del bany. Galactòfuga: Disminueix l’ excés de producció de llet en mares lactants. Exprémer la planta fresca i aplicar en una gasa una mica del suc sobre els pits.

BENEFICIS Ús intern: Digestions pesades: Les persones amb flatulències o digestions difícils els hi pot anar molt bé posar-se julivert fresc com a condiment en el menjar o també poden fer-se una infusió de les fulles i prendre-la abans dels àpats. Diurètica: Es uns dels millors diurètics gràcies a l’acció de l’apiol; afavoreix l’eliminació de líquids corporals, per tant, en casos d’obesitat, malalties reumàtiques, cames cansades, cel·lulitis, insuficiència cardíaca o renal lleu ens pot ajudar força. Prendre 3 cullerades de suc de la planta al dia. Emenagoga: Afavoreix la menstruació i alleugera els dolors associats a ella. Decocció de 25 grams d’arrel en mig litre d’aigua, durant 7 minuts aproximadament. Afrodisíaca: Augmenta la producció d’estrogens. Útil en la menopàussia per incrementar el d

Ferides i contusions: Fent una cataplasma de les fulles ben triturades amb una mica d’aigua, pot accelerar la curació de les ferides i si la col·loquem sobre picades de mosquit ens reduirà les molèsties.

Mal alè: Gràcies al seu contingut en clorofil·la, mastegar les fulles fresques ens farà desaparèixer el mal alè.

Contraindicacions i efectes secundaris:

Ús extern:

Curiositats:

Col·liri ocular: Alleugera les irritacions dels ulls cansats. Xafar la planta fresca i aplicar amb una gasa una mica del suc als ulls.

Els romans van ser els primers en utilitzar el julivert com aliment. Els gladiadors el prenien abans dels combats.

No prendre les llavors durant l’embaràs o si es pateixen malalties renals.

Anestèsica: Alleugera els dolors, útil en mal de queixal i oïda. Aplicar una cataplasma amb el suc diluït en alcohol sobre la zona afectada.

FARMACIOLA NATURAL: Ens serà útil portar julivert per alleugerir les molèsties en cas de picades d’ insectes o per si patim alguna ferida o contusió.

natura i aventura juliol 2008

48/49

8/49

natura_19:Maquetaci贸n 1

20/1/09

14:03

P谩gina 49 C

CY CMY

natura_19:Maquetación 1

20/1/09

14:03

Página 50

directori

on anar?

)))Ripoll:

)))Baronia de Rialb:

)))Gualba:

RESTAURANT MASIA MASSANÉS

HOTEL HUSA-MASFERRER

HOTEL - RESTAURANT - CAMPING

RESIDÈNCIA CASA DE PAGÈS (DIMARTS TANCAT) t. 973 296 018 - @: masiamassanes@gmail.com Cruïlla de Sant Cristòfol - 25747

@: hmasferrer@husa.es t. 938 487 705 - f. 938 487 705 www.hotelmasferrer.com 08474 Gualba

SOLANA DEL TER

)))El bruc:

)))Horta de Sant Joan:

RESTAURANT VINYANOVA

PENSIÓ - RESTAURANT CASA BARCELÓ

MASIA SITUADA EN EL PARC NATURAL DE MONTSERRAT

www.casabarcelo.com @: info@casabarcelo.com - t. 977 435 353 Avda. Generalitat, 27 (Tarragona)

RUTA DEL ROMÀNIC RUTA DEL FERRO EN BTT www.solanadelter.com t. 972 701 062 - Fax. 972 714 343 @: hotel@solanadelter.com Carretera de Barcelona a Puigcerdà C-17 - km. 92,5 17500 Ripoll (Girona) A 1KM. DE L´ESTACIÓ DE FERROCARRILS.

)))Marganell:

)))Rupit - Pruit:

De dilluns a divendres: CARTA I MENÚ Divendres nit, dissabte migdia i nit i diumenge migdia: TIPIC MENÚ DE LA VINYANOVA www.vinyanova.com t. 937 710 329 Sortida 572 Direcció Barcelona Sortida 575 Direcció Lleida

)))Capmany:

RESTAURANT EL RACÓ CUINA CATALANA MOLT APROP DE MONTSERRAT t. 938 357 044 Ctra. de Marganell, km. 4,5 08298 Marganell

)))Monistrol de Montserrat:

ALLOTJAMENT RURAL MAS EL COLOMER t. 636 480 583 @: elcolomerl@terra.es C-153 - km. 26,2 08569 Rupit-Pruit

)))Sant Esteve de Palautordera:

TURISME RURAL CAN LLOBET

HOSTAL GUILLEUMES

RESTAURANT CAN MARC

RESIDÈNCIA CASA DE PAGÈS www.canllobet.com - t. 972 549 236 @: info@canllobet.com - C. Major, 14 E-17750

TRACTE FAMILIAR AMB VISTES A MONTSERRAT

SITUAT AL PARC NATURAL DEL MONTSENY t. 938 482 713 Ap 7 sortida 11 St.Celoni

)))Camprodón:

www.guilleumes.com - t. 938 284 065 C/ Guilleumes, 3

)))Montbrió del Camp:

ALLOTJAMENT RURAL I EQUITACIÓ EL MOLLADAR

ALLOTJAMENT RURAL MAS DE L’HEREU

RESTAURANT EL GESSAMÍ

MASIA RURAL FORTIFICADA TÍPICA CATALANA

MASIA RÚSTICA DEL SEGLE XV AL MIG D'UN EN-

www.masdelhereu.com - t. 977 262 293 Carretera T-310, Km 12, (Tarragona)

SITUAT A LA ENTRADA DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY t. 938 481 355 @: info@elgessami.com Ctra. del Montseny, 16 08461

TORN BOSCÓS TOTALMENT NATURAL I SALVATGE DINTRE DEL PARC D'INTERÈS NATURAL DE L'ALTA

GARROTXA. CRIA DE CAVALLS HISPANO-ÀRABS EN LLIBERTAT. www.elmolladar.com t. 972 740 762 - mov. 666 35 53 25 Mas Molladar 17867 Camprodón

)))Oliana: RESTAURANT-CAMPING ENTRELLACS

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY

www.entrellacs.com t. 938 284 065 fax: 973 470 356 Crta. La Seu d’Urgell, km. 142 (Lleida)

t. / Fax. 938 482 805 - mov. 627 428 499 www.lavalldelmontseny.com Crta. del Montseny, 406 08461 (Barcelona)

)))Castell del Remei:

)))Prats de Lluçanés:

)))Sant Joan de les Abadesses:

RESTAURANT CASTELL DEL REMEI

HOSTAL RURAL

www.restaurantcastelldelremei.com t. 973 718 165 - Finca Castell del Remei @: restaurant@castelldelremei.com

CAL MUSIC I CAL VILARDELL

RESTAURANT LA RUTA DEL FERRO www.larutadelferro.com - t. 972 720 216

)))Castellar de n´Hug: RESIDENCIA- ALBERG LA CLOSA www.cingles.org t. 938 257 016 - mov. 637 729 808

)))Florejacs: RESTAURANT LA REDOLTA ALLOTJAMENT RURAL LES SALADES www.florejacs.com - @: laredolta@florejacs.com t. 626 227 488 - Camí d’Agramunt, 17 (Lleida)

natura i aventura juliol 2008

- Lloguer d’habitacions - Lloguer de tot l’hostal (5 habitacions, dret a cuina, parament de la llar, jardí, barbacoa, ... ) - Lloguer de la sala d’estar per a reunions i celebracions, amb dret a cuina - Gran assortit en granels i embotellats - Elaboradors de sangria de vi i cava - Licors de marca pròpia www.calmusic.net t. 937 447 177 f. 680 911 671 Sant Pere, 20-24 08513 Prats de Lluçanès

Plaça de l’Estació, 1 17860 (Girona)

)))Tavertet: ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT L’AVENÇ DE TAVERTET www.avenc.com - @: info@avenc.com t. 937 447 177 Tavertet 08511 Barcelona

)))Ulldecona: RESTAURANT BON LLOC www.hotelbonlloc.com - t. 937 447 177 @: hotelbonlloc@hotelbonlloc.com Antigua Ctra. Vinaroz, s/n. 43550 (Tarragona)

50/51

20/1/09

14:04

Página 51

www.losdelaguerrilla.com foto: Mariano Cebolla

natura_19:Maquetación 1

Després de recórrer centenars de quilòmetres, la gavina corsa es refugia al Delta de l’Ebre per viure una aventura més gran: veure créixer el seu pollet.

Una de les zones humides més impressionants de la Mediterrània. Més de 350 espècies d’aus que fan dels aiguamolls i de les escarpades muntanyes la seva llar. Miradors sobre vastes llacunes i inacabables arrossars. Espais d’increïble flora i fauna entre el riu i la mar.

Terres de l’Ebre

Les Terres de l’Ebre estan plenes de vida. Atura’t a sentir-la!

Vull rebre més informació: Nom i cognoms:

Adreça: CP:

Província:

País:

E-mail:

0/51 C. de l'Àngel, 6. 3a planta, Edifici Siboni. 43500 Tortosa. Tel. 977 444 447 www.terresdelebre.org terresdelebre@altanet.org

TEMpat1

natura_19:Maquetaci贸n 1

20/1/09

14:04

P谩gina 52